1. Tema: Alerta, les infraccions són la prèvia de l’accident
Participant: Tolo Galmés
PENEDIMENT, RÀBIA I TRISTESA
Un dissabte dia set de gener, jo havia quedat amb els meus amics per anar a dinar a la casa de
camp dels pares, però aquest lloc era lluny de casa nostra. A alguns els portaven els seus
pares i altres hi anaven amb la bicicleta. Jo hi anava amb el meu ciclomotor i na Carme, amb el
seu. No feia ni dos mesos que el tenia. Abans de partir cap al camp, havíem d'anar a cercar
n'Auba, que no tenia bicicleta i, a més a més, els seus pares feien feina fins al migdia. Eren les
deu del matí i jo em dirigia cap a casa de n'Auba amb la meva moto. Una vegada allà, vaig
veure na Carme que s'acostava amb el seu ciclomotor nou. Pensàvem partir els tres junts, però
no sabíem qui portaria n'Auba. Jo m'hi havia oferit, ja que tenia molta més pràctica conduint
que na Carme, però a ella li feia il•lusió dur n'Auba, perquè no havia portat mai a ningú per
ordre dels seus pares. Jo em vaig imposar i li vaig dir a n'Auba que pujàs a la meva moto, que
jo no volia que els passàs res. Ens vam posar els casc i vàrem començar el trajecte. Jo i
n'Auba anàvem a davant na Carme perquè jo em coneixia millor el camí. Mentre conduïa, ens
venia l'aire fresc de l'hivern i les mans em tremolaven. N'Auba s'aferrava molt a la meva cintura
perquè era la seva primera vegada que pujava damunt una moto. A meitat del camí no sentia
cap renou de cap ciclomotor que ens seguís. Vaig pensar que na Carme s'havia perdut o que
no havia pogut seguir endavant per culpa del fred... Vaig mirar pel retrovisor i no vaig veure res,
seguidament vaig girar una mica el cap per veure si na Carme veritablement hi era o no... Em
vaig saltar un “stop” sense mirar. I va ocórrer. Un cotxe va sortir d'un carrer de l'esquerra massa
aviat i a mi no em va donar temps a fer res, tot i que vaig intentar evitar-ho. Ens va pegar de
costat i vàrem caure de la moto els dos... Va ocórrer tan aviat que no aconseguesc recordar-ho
tot a la perfecció... Però, d'una cosa, sí que me'n recordo perfectament, i és que, del casc de
n'Auba, trencat, brollava una gran quantitat de sang i ella intentava parlar però no podia... Sí,
ara és morta, per la meva culpa, per no prestar la suficient atenció a la carretera. Vaig perdre a
una bona amiga. Ni els doblers poden tornar-me-la, ni res del món em llevarà el pes que duc
damunt i que sempre duré. He acabat amb la vida d'una persona innocent, la meva consciència
no descansarà mai. Els vespres plorant, hores i hores, no arreglaran res i els seus pares no
m'ho perdonaran mai. Em penediré tota la meva vida d'haver-la dut jo amb la moto, i no na
Carme, perquè si hagués estat així, potser n'Auba estaria viva... Perquè a ella, i no a mi? Si
hagués tingut el cap mirant a la carretera, potser no hauria passat res d'això, però ara ja és
tard, i pensar-hi i recordar-ho ja no val per res; així que tu vés amb compte amb el que fas,
perquè t'asseguro que no és una situació gens agradable, i segurament a ningú no li
agradaria... Estic segur que no vols que et passi el mateix que mi, així que ja ho saps: vés
alerta, que les infraccions són la prèvia de l'accident.