1. Tema: Si has begut o consumit drogues, no agafis la moto
Participant: Seguretat
Avui ja fa un any i no he aconseguit esborrar aquelles paraules que et vaig dir sense pensar que serien
les últimes. He deixat d’ anar a les discoteques i als bars de copes ja que cada cop que hi entro penso en
tu, en tot el que vas beure aquella nit i en el que podríem haver evitat tots els que estàvem al teu voltant i
no ho vam fer.
Tot va transcórrer molt de pressa i quan em vas trucar ja era massa tard. Vaig sentir aquell estrèpit soroll,
un infinit silenci que encara perdura en la meva ment i finalment l’ ambulància que cada cop estava més
a prop teu.
Ningú s’ hauria imaginat que aquella nit, per celebrar el començament de les vacances d’ estiu, es
convertiria en el pitjor dia de les nostres vides. I tot per culpa del maleit alcohol, de la teva actitud que
mai arribaré a entendre i de l’ estúpida que vaig ser en anar-me’n d’ aquell lloc sense tu, en no haver-te
obligat a pujar a la moto... I cada dia em pregunto: per què et vaig fer cas?...
A les deu de la nit va començar aquella celebració que en mitja hora s’ havia convertit en una bogeria.
Hi havia noies que havien begut tant que no es contenien dretes i nois que a causa dels efectes de l’
alcohol anaven propinant bufetades a tothom que se’ls hi posava al seu davant.
I allà estaves tu, parlant amb un noi, amb unes pintes horribles. Tu estaves la mar d’ animada i l’
expressió del teu rostre i la positura que duies em deien que tu també havies begut. Em vaig acostar a tu
i et vaig estirar del braç fins que vam estar a l’ altre punta de la discoteca:
- Però tu que fas?!- vas cridar amb un to de veu desmesurat.
- Has begut oi?- et vaig pregunta jo, encara que ja sabia la resposta. El teu alè no enganyava.
- Si! I que passa? Ara em faràs de mare o que?-
Estaves alterada, cridaves com si t’ haguessis tornat boja i fins i tot estaves una mica agressiva. En
aquell moment se’m van passar tantes coses pel cap...
- Tu no ets així!, per què estàs bevent? Per agradar-li a aquell noi? Per sentir- te més popular? O
simplement perquè vols cridar l’ atenció?-
Jo estava fora de la meva orbita, no entenia per què estaves actuant d’ aquella manera il•lògica en tu...
Jo no volia una amiga així!
- I tu que? Tu ets la nena bona, la nena responsable, la que tot ho fa bé, la millor...
Abans que acabessis la frase vaig oferir-te que tornéssim les dos juntes al poble amb la meva moto. Jo
et deixaria a la porta mateix de casa teva. Però tu t’ hi vas negar rotundament.
- Saps que et dic? Que te’n vagis! Jo em vull quedar. Tornaré amb la meva moto i no passarà res! Ja ens
veurem demà-
Estava bastant enfadada i vaig decidir no insistir- hi més. No entenia perquè havies obrat d’ aquella
manera.
Vaig agafar la moto i sense mirar enrere vaig sortir precipitadament cap a casa.
Al arribar li vaig explicar tot a la mare i em va afirmar que havia fet el correcte. Ella tampoc entenia el teu
comportament.

2. Vaig decidir anar a dormir. Demà seria un altre dia.
Però estava tan desvetllada que no aconseguia, més que un simple endormiscament.
I després de rumiar tots els episodis d’ aquella nit, de donar voltes sobre el llit sense aconseguir trobar la
posició ideal i d’ aixecar-me diversos cops per anar a beure aigua, vaig aconseguir agafar el son profund.
Però, malauradament es va veure interromput per una desgràcia que mai hauria d’ haver succeït.
No recordo ben bé l’ hora que devia ser, suposo que les tres o les quatre de la matinada. Una trucada va
aconseguir fer-me sortir del llit escopetejada:
- Si?
- Gemma, sóc l’ Andrea sento molt el que ha passat, en serio. No sé com demanar-te perdó. Sé que m’
he passat.
- Andrea on estàs? Sento les ràfegues de vent xocant contra el teu mòbil.
- Vaig conduint amb la moto. Ja estic arribant al poble i aniré a casa meva.- El teu to de veu no era
normal. La teva entonació era irregular, anava baixant i pujant, probablement a causa de l’ embriaguesa
que duies a sobre. Estaves completament sota els efectes de l’ alcohol.
- Bé, em perdones o què?- Aquestes van ser les teves últimes paraules.
De cop vaig sentir un soroll immens com si hagués descarrilat un tren a alta velocitat. I després de molts
minuts cridant el teu nom sense obtenir resposta vaig sentir la sirena d’ una ambulància. Havia d’ anar a
l’ hospital!
Vaig despertar als meus pares. Vam agafar corrent el cotxe i a l’ arribar-hi vam dirigir-nos directament a
la noia que estava darrera el taulell de l’entrada.
Ens va fer passar en una sala d’ espera on ja hi eren els teus pares i allà amb unes paraules fredes ens
van informar de què havies tingut un fatídic accident del qual no te n’ havies pogut sortir. Havies mort a l’
instant.
Avui, un any desprès, encara ho recordo tot com si hagués passat ahir mateix. Sé que tu saps que mai
t’ oblidaré i que tampoc m’ agradaria fer-ho. Ara, ja no vull fer-me més preguntes sense resposta, no et
vull recriminar res, ni sentir- me més culpable del que ja em sento. L’ únic responsable que hi ha, és l’
alcohol.
No saps tot el que m’ hagués agradat dir-te o simplement poder-me acomiadar de tu. I suposo que per
això t’ escric aquesta carta, esperant que des d’allà on estiguis la llegeixis. Jo hauria d’ haver- te obligat a
venir amb mi...
Però bé, ara ja és massa tard, i no val la pena mirar enrere. Només et vull contestar l’ última pregunta
que em vas fer i no em va donar temps de respondre:
- Si, clar que et perdono.