1. Tema: Si has begut o consumit drogues, no agafis la moto
Participant: Pequeñosaltamontes
Només dir-vos que tot conte té el seu principi i el seu final, que tot el que un dia ve, un altre dia
se‟n va... Tot va començar un dia com qualsevol altre. Em dic Keila, tinc 16 anys. L‟Abraham, el
meu xicot, em va trucar a les dotze del matí, anunciant-me que aquella nit, aniríem a fer un
„botellón‟ a la platja, jo, com de costum vaig acceptar ja que aquell dia tenia moltíssimes ganes
de sortir. Vaig dutxar-me, pentinar-me, em vaig vestir i a les nou estava a punt perquè vingués
a buscar-me amb la moto. Vaig acomiadar-me de la mare: “Fins després!!”... Vaig sortir al
carrer i el vaig veure a ell tan perfecte com sempre amb la seva „Harley‟. Em va dir que hi
pugés, però només duia un casc, però com érem a cinc carrers de la platja, en un moment vam
arribar-hi. A la platja tothom bevia, es divertia, l‟alcohol començava a fer efecte sobre els
nostres cossos. La gent va començar a marxar cap a casa, després d‟una llarguíssima nit, n‟hi
havia més d‟un amb una trompa...! Sort que jo vaig „controlar‟. L‟Abraham i jo estàvem
disposats a pujar a la moto, li anava a dir que anéssim caminant, però no el vaig veure bevent,
així que vaig callar. Vaig veure que l‟Abraham es desviava bastant del camí per on solíem anar
cap a casa. Em va dir que anàvem per allà per no trobar-nos als mossos d‟esquadra, que no
em veiessin sense el casc. Anàvem cada cop més i més ràpid, la llum dels fanals del carrer es
van anar unint fins a formar una línia, no podia obrir gaire els ulls i vaig agafar-me cada vegada
més fort a ell. Per què anàvem tant ràpid? Vaig dir-li: -Frena si us plau! No vagis tan ràpid, ens
matarem!- vaig suplicar-li molt espantada. -D‟acord, però abraça‟m, fort, molt fort, i digues que
m‟estimes!- va respondre‟m. -Val, però si ho faig frenaràs? -Sí! -T‟estimo Abraham, t‟estimo
molt! Però frena. Fes el favor de frenar! -Si us plau, Keila, posa‟t el meu casc, i no em demanis
per què! No em deixis anar, per res del món, continua abraçant-me, si us plau!- Va dir-me. Vaig
fer-li cas, vaig agafar el seu casc i me‟l vaig posar, tornant-lo a abraçar i demanant-me, PER
QUÈ? Vaig tancar els ulls, només sentia el motor de la “puta” moto cada cop més accelerat. No
sabia quan de temps havia passat, vaig sentir un cop molt fort i vaig volar. Vaig intentar obrir
els ulls, era tot molt fosc. Vaig intentar aixecar-me, no podia. Sentia molta gent a dir coses,
sirenes d‟ambulàncies, i com m‟aixecaven sense jo poder dir res. L‟Abraham només es va
trencar una cama i tres costelles, tenia alguna cremada a les cames, de la lliscada pel terra,
però res gaire més greu. Tenia raó ell no va beure, però sí havia introduït substàncies tòxiques
al seu cos, per tant va perdre el seu propi control i no podia tornar enrere en aquells moments.
Va fer que em posés el casc per si passava alguna cosa, que a mi no em passés res greu,
només volia protegir-me, no va fer-ho expressament. Espero algun dia poder despertar-me
d‟aquest malson anomenat coma, per poder-li dir que l‟estimo, i que no té culpa del meu estat.
VULL DESPERTAR-ME!