PowerPoint de suport a la unitat de sociolingüística del tema 5 de 2n de Batxillerat de l'IES Llorenç Garcias i Font d'Artà.

1. Planificació lingüística
2n de Batxillerat
IES Llorenç Garcias i Font
Autor: Josep Arias

2. Tipologies de planificació
 Monolingüisme
 Protecció de les minories
 Autonomia lingüística
 Federalisme lingüístic
 Bilingüisme institucional
 Casos especials

3. MONOLINGÜISME
 Són estats que només tenen una llengua oficial (estigui establerta per la
constitució o no) i mantenen amb les altres llengües una actitud de passivitat
o engeguen una estratègia de substitució.
 Portugal
 Alemanya
 Grècia
 Itàlia
 França

4. PORTUGAL
 La llengua oficial és el portuguès (de facto)
 Miranda do Douro
 Hi està reconegut el mirandès (única
varietat de l’asturlleonès que té algun
reconeixement oficial)
 Llei 7/99, de 29 de gener de la República
Portuguesa
 Per ampliar: http://www.youtube.com/watch?v=3SIv2sF5jOM

5. ALEMANYA
La llengua oficial
de facto és l’alemany
Minories lingüístiques

Sòrab (100.000 parlants)

Danès (per veïnatge)

Frisó

6. GRÈCIA
 La República Hel·lènica es va dotar (1974) d’una constitució, redactada
de bell nou arran de la «dictadura dels coronels» (1967-1974)
 El grec és llengua oficial de facto, més en concret la varietat
anomenada «demòtic», establert per llei sotsconstitucional per a l’ús
en l’ensenyament i en l’administració, més aviat per barrar l’ús de la
«katharèvusa» que no pas un altre idioma estranger, atès que el 99%
de la població grega és hel·lenòfona. (Arias 2011: 37)
 Llengües de les minories ètniques: turc, pomac, macedoni

7. ITÀLIA
L’itàlia és la llengua oficial
de la República Italiana.
L’italià estàndard es basa
en la varietat toscana
Multitud de llengües
regionals amb alguns
drets

8. ITÀLIA
CATALÀ
 A la comuna de l'Alguer, també  Majoritari al Tirol del Sud, regió
Feu clic per editar el
ALEMANY
anomenat alguerès. antigament austro-hongaresa i ocupada
format del text de
pels italians després del col·lapse.
 No és oficial, però rep un suport privat Capital: Bozen (Bolzano). També s'hi
gens menyspreable i el govern municipal l'esquema
parla ladí.
té alguns serveis disponibles en català.
http://www.comune.alghero.ss.it/

Segon nivell
http://www.alguer.cat
d'esquema
− Tercer nivell
d'esquema
Quart nivell
http://www.provinz.bz.it/default_lang.htm


9. FRANÇA
El francès és la llengua oficial de la
República Francesa (des de
1992).
Multitud de llengües regionals
amb drets testimonials
L’Estat francès no ha ratificat la
Carta Europea de les Llengües
Regionals o Minoritàries
Exemple paradigmàtic de
marginació de les llengües no
oficials.

10. França
OCCITÀ

He pogut observar un cert orgull d'identitat Feu clic per editar el format
occitana, que, com passa a Catalunya Nord
amb el català, no arriba a quallar en una del text de l'esquema
presència pública de la llengua occitana,
que, a voltes, no deixa de ser un element
folklòric més...

Segon nivell d'esquema
Pere MAYANS − Tercer nivell
d'esquema
 Presència escassa. 
Quart nivell
Plaça de la Daurada, a Tolosa
 Queden pocs parlants d’una llengua un
temps esplendorosa.
d'esquema
− Cinquè nivell

11. FRANÇA
BRETÓ ALSACIÀ
 Llengua cèltica de la Bretanya  Llengua d’Alsàcia, territori
Feu clic per editar el
conquerit als text de
format del alemanys
arran de la Guerra
l'esquema
francoprussiana de 1870.

Segon nivell
 Ciutat més rellevant:
d'esquema
Estrasburg
− Tercer nivell
d'esquema

Quart nivell

12. FRANÇA
BASC
 Parlat a Iparralde o País Basc del Nord.
CORS
 Llengua de Còrsega, varietat provinent
Feu clic per editar el
de l’itàlia, avui sota la influència del
 Ensenyat només a l’escola privades format del text de
francès.
(ikastola)
l'esquema

Segon nivell
d'esquema
− Tercer nivell
d'esquema

Quart nivell

13. França
CATALÀ
França va aconseguir la sobirania de la

Feu clic per editar el format
Catalunya Nord arran del Tractat dels
Pirineus (1659) del text de l'esquema
Francesització intensa, especialment
després de la Segona Guerra Mundial 
Segon nivell d'esquema
− Tercer nivell
S'ensenya només a les Bressoles
(escoles privades)
Autors nord-catalans actius d'esquema
Joan Lluís LLUÍS. Conversa amb el meu
gos sobre França i els francesos

Quart nivell
Joan-Daniel BEZSONOFF. La
d'esquema
guerra dels cornuts
− Cinquè nivell

14. PROTECCIÓ DE LES MINORIES
 Són estats que només tenen una llengua oficial. No obstant això, els estats
estableixen mecanismes de promoció dels drets de les minories lingüístiques
Podem incloure dos estats

Regne Unit

Països Baixos

15. REGNE UNIT
La llengua oficial i majoritària és
l’anglès
Minories lingüístiques

A Escòcia: el gaèlic i l'scots

A Gal·les: el gal·lès

A l'Ulster: gaèlic

A Cornualla: el còrnic (residual)

A l'illa de Mann: el manx (residual)

16. REGNE UNIT
ESCÒCIA
GAÈLIC ESCOCÈS SCOTS

Feu clic per editar el
 Llengua cèltica format delLlengua de
 text germànica
l'esquema
http://www.youtube.com/watch?v=7rcOrg6k630 
Segon nivell
d'esquema
− Tercer nivell
d'esquema

Quart nivell

17. REGNE UNIT
GAL·LES
GAL·LÈS 
Feu clic per editar el
 Llengua cèltica. Promoguda pel govern autònom del País de Gal·les text de
format del
l'esquema
http://www.direct.gov.uk/en/index.htm 
Segon nivell
http://wales.gov.uk/?lang=en
d'esquema
− Tercer nivell
d'esquema

Quart nivell

18. PAÏSOS BAIXOS
La llengua oficial i
majoritària és
el neerlandès
Minories lingüístiques

Frisó

19. AUTONOMIA LINGÜÍSTICA
 Encabim l'Estat espanyol dins aquesta categoria.
 El castellà és la llengua oficial de tot l'Estat
 No obstant això, les Comunitats Autònomes poden establir un segon idioma
com a oficial. Segons els Estatuts d'Autonomia vigents, els idiomes cooficials
són:

GALLEC: a Galícia

BASC: al País Basc i a Navarra

CATALÀ: a Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears

20. FEDERALISME LINGÜÍSTIC
 Estats amb més d'un idioma oficial. Es regeixen pel principi de territorialitat
 A cada un dels territoris hi ha una única llengua oficial. Són els casos de:

SUÏSSA

BÈLGICA

21. SUÏSSA
 Llengües oficials: alemany,
francès i italià
 Les institucions federals usaran
els tres idiomes, però cada cantó
és lliure de triar els idiomes
 Distribució desigual
 Mitjans de comunicació www.parlament.ch
territorials en cada idioma

22. BÈLGICA
 Llengües oficials: neerlandès (60%),
francès (40%) i alemany (0,7%)
 Les institucions federals poden usar els
tres idiomes, però a cada territori
només és oficial un idioma.
 Els belgues viuen d'esquena. El rei com a nexe.
 Els mitjans públics i l'educació són
www.belgium.be
competència de les comunitats
lingüístiques

23. BILINGÜISME INSTITUCIONAL
 Estats amb més d'un idioma oficial. Es regeixen pel principi de personalitat
 Els diferents idiomes són oficials a tot el país. La persona és qui tria com vol
rebre els serveis. Hi incloem:

FINLÀNDIA

REPÚBLICA D'IRLANDA

LUXEMBURG

24. FINLÀNDIA
 Llengües nacionals: finès i suec
 El finès és majoritari, però hi ha una
minoria (5,5%) de parla sueca
 Els municipis poden ser monolingües en
finès, bilingües o monolingües en suec.
Hi ha una llei que ho regula
 Els parlants de suec tenen el dret a rebre
serveis en el seu idioma www.government.fi
 Altres minories: careliana i lapona

25. REPÚBLICA D'IRLANDA www.gov.ie
 Llengües oficials: anglès i gaèlic
irlandès
 El gaèlic atorga identitat, però el
seu ús és cerimonial i minoritari
 Constitució 1937, Article 8:

1. L'idioma irlandès, com a llengua nacional és el primer
idioma oficial.

2. L'idioma anglès és reconeguda com una segona llengua Indicacions bilingües a
oficial. l'aeroport de Dublín
Percentatge de parlants de gaèlic irlandès per regió

26. LUXEMBURG
 Llengües oficials: alemany, francès i
luxemburguès (varietat local de
l'alemany)
 Com que no es pot dir que hi hagi zones Llei de 24 de febrer de 1984 de règim de les llengües
de cada idioma, es regeixen pel principi Article 1. La llengua nacional
de personalitat. L'idioma nacional de Luxemburg és el luxemburguès.
Article 2. Llenguatge de la legislació
Els actes legislatius i reglaments d'aplicació s'escriuen en francès. Quan els actes legislatius i reglamentaris són
Art. 3. Llengües administratives i judicials
En matèria administrativa, contenciosos i no contenciosos, i en matèria judicial, es pot fer ús del francès, alemany
o el luxemburguès, sense perjudici de les disposicions especials certs temes.
Art. 4. Les sol·licituds d'administració
Quan una sol·licitud està escrita en luxemburguès, francès o alemany, l'administració ha d'utilitzar, sempre que
sigui possible, per a la seva resposta la llengua escollida pel sol·licitant.

27. CASOS ESPECIALS
 En aquest apartat, tractarem uns països que tenen unes particularitats que no
caben en els apartats que hem tractat anteriorment.

Polònia i el polonès

Israel i l'hebreu

El francès al Canadà. El cas del Quebec

28. POLÒNIA
 Després de segles repartits entre molts estats, va aconseguir constituir-se com a
Estat l'any 1919. L'estat els permet recuperar llengua i cultura, elements
unificadors de la nació polonesa.
 “La nació és la suma dels parlants de l'idioma nacional”

29. ISRAEL
 Després de segles i segles de diàspora i repressió, la llengua dels jueus,
l'hebreu, només va substitir com a llengua de litúrgia, en el seu lloc, els jueus
parlaven diverses llengües o sociolectes d'altres llengües (ex.: sefardí, yíddish...)
 1880: Elieyer BEN-YEHUDA > normativització de l'hebreu modern. És un
procés artificial.
 1922: Llengua oficial dels jueus de Palestina (protectorat britànic
 1948: creació de l'Estat d'Israel > consolidació de la normalització de l'hebreu

30. CANADÀ
 Dues llengües oficials a nivell federal: anglès i francès
 De les 10 províncies:

8 són anglòfones

1 és bilingüe (Nova Brunswick)

1 és francòfona (Quebec)

31. CANADÀ (nivell federal)

Si hi ha una minoria de l'altra llengua que no és oficial a la província, té
dret a rebre uns serveis determinats (educació, justícia, etc.)

Els serveis públics solen oferir-se en dos idiomes. Per exemple:

Mitjans: La corporació pública (CBC/Radio-Canada) té dos canals disponibles arreu del Canadà: un en
anglès i un en francès

32. QUEBEC
 País dels colons francesos del Canadà
 La posterior dominació britànica portà al francès a ser una llengua minoritzada
 Anys 60 > Revolució tranquil·la, canvis polítics que provocaren uns canvis
legislatius en favor de la llengua francesa
 1977: Charte de la langue française > Francès única llengua oficial a la província
 Les empreses han de complir uns requisits lingüístics: certificat de
francesització
 La llengua francesa és la llengua hegemònica al Quebec (95% d'ús)

33. El francès al Canadà
 Enllaços d'interès

www.cbc.ca / www.radio-canada.ca

www.canada.gc.ca

http://www.radio-canada.ca/audio-video/pop.shtml#urlMedia=http://www.radio-canada.ca/
Medianet/2010/CBFT/Telejournal201006082200.asx

http://ves.cat/a0qK

34. El francès al Canadà
 Enllaços d'interès

www.cbc.ca / www.radio-canada.ca

www.canada.gc.ca

http://www.radio-canada.ca/audio-video/pop.shtml#urlMedia=http://www.radio-canada.ca/
Medianet/2010/CBFT/Telejournal201006082200.asx

http://ves.cat/a0qK

35. El francès al Canadà (una petita broma)
 Sèrie The Simpsons (Temp. 16, cap. 6)
 Acció: Winnipeg (ciutat anglòfona)
 Dos advocats d'ofici: un d'anglòfon i un de
francòfon:
-Hem requisat el seu cotxe i tot allò el contenia
-Nous avons requisé votre voiture et ce contenu
-Teniu permís per deixar el Canadà, però no per tornar-hi a entrar
-Vous avez le permis de quitter le Canada, mais vous n'avez plus le droit
de rééntrer
-Sóc un gras francès idiota
-Je suis un grand gros... Eh!

36. Fonts i bibliografia emprada

Mapa de Portugal http://commons.wikimedia.org/wiki/File:LocalMirandaDoDouro.svg

Llengües d'Alemanya http://freelanguage.org/files/german-speaking-world-map.png

Llengües d'Itàlia http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Languages_spoken_in_Italy.svg

Llengües de França http://fr.wikipedia.org/wiki/Fichier:Langues_de_la_France.svg

Place de la Daurade http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Tolosa_senhalizacion_bilingue.jpg

Senyalització bretó http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Road_signs_bilingual_Breton_in_Quimper.jpg

Senyalització cors http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Corse_signalisation.jpg

Senyalització basc http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Saint-P%C3%A9e-sur-Nivelle_panneau_bilingue_2.jpg

Catalogne libre http://www.miquelsi.net/gallery3/index.php/altres/img_0147

Perpignan-Perpinyà http://www.iespuntadelverde.org/pv/index.php?option=com_content&task=view&id=258

Alguer-Unitat de la llengua http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Unitat_de_la_llengua_Alghero.jpg

37. Fonts i bibliografia emprada

Llengües UK-RI http://en.wikipedia.org/wiki/File:Selected_languages_and_accents_of_the_british_isles2_rjl.jpg

Welcome to Cornwall http://www.telegraph.co.uk/culture/culturenews/8189562/British-languages-in-danger-of-dying-out-a-short-glossary.html

Gaèlicescocès http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:ScotlandGaelic2001.gif

Llengües de Suïssa http://fr.wikipedia.org/wiki/Fichier:Sprachen_CH_2000_fr.png

Llengües de Bèlgica http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Communities_of_Belgium.svg

Suec Finlàndia http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Svenskfinland_municipalities_2008.png

Percentatge parlants irlandès http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Cainteoir%C3%AD_Gaeilge_-_Irish_Speakers.png

Aeroport de Dublín http://nineteenthirtyfour.org/?p=2086

Mapa del Canadà http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/98/Carte_administrative_du_Canada.png

38. Fonts i bibliografia emprada

ARIAS, Josep (2011) La qüestió lingüística en els textos constitucionals europeus [En línia].
Palma: Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears.
<http://www.uib.es/depart/dfc/gresib/curs/2011/joseparias.pdf> [Consulta: 21/03/12]

MAYANS, Pere. Occitània: una de freda i una de calenta [Blog Internet]. Catalunya: 25
d'abril de 2011 – [citat 21/03/12]. Disponible a:
http://http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/195393