2. Composició de l’atmosfera Components Concentració en massa N 2 78% O 2 20,9% Ar 0,93% CO 2 0,03 Gasos rars Vapor d’aigua 0-2,5% CO 0,1ppm Ne 18ppm Kr 1,1ppm He 5,2ppm H 0,5ppm O 3 0,05ppm NO x 0,006
11. Dinàmica de l’atmosfera Convecció tèrmica Originada per l’escalfament diferencial de l’aire en la superfície de la geosfera i en alçada.
12. Dinàmica de l’atmosfera Convecció per humitat S’origina per la presència de vapor d’aigua a l’aire L’aire humit és menys dens que l’aire sec, per això tendeix a ascendir La raó la trobem en els pesos moleculars. Si hi ha més aigua (PM = 18), hi haurà una menor quantitat d’altres gasos, tots ells més pesats que el vapor d’aigua.
13. Dinàmica de l’atmosfera Convecció per humitat Punt de rosada Humitat absoluta (Ha) : quantitat de vapor d’aigua que hi ha en un volum determinat d’aire i s’expressa en g/m 3 Com es veu al gràfic de saturació, l’aire més fred pot tenir menys vapor d’aigua que l’aire calent, per tant l’Ha no és una dada significativa. Humitat relativa (Hr) : és la quantitat en % de vapor d’aigua que hi ha en 1 m 3 d’aire en relació amb la màxima que podria contenir a la temperatura en la qual es troba.
15. Dinàmica de l’atmosfera Formació dels núvols Nivell de condensació Alçada a la que s’assoleix el punt de rosada i començaran a visualitzar-se els núvols Per que es formin els núvols cal, a més a més, l’existència de nuclis de condensació : partícules que permeten que s’acumulin molècules de vapor d’aigua en la seva superfície.
16. Dinàmica de l’atmosfera Convecció per pressió atmosfèrica La pressió atmosfèrica (P) té el seu valor estàndard en 1 atmosfera, que equival a 760mm de mercuri i 1013,3 mil·libars (mbars). Aquest valor és en condició normals i al nivell del mar, tanmateix la pressió varia en funció de la temperatura i la humitat de l’aire, per això es marquen les corbes de pressió o isòbares .
18. Dinàmica de l’atmosfera Gradients verticals Gradient vertical : diferència de temperatura entre dos punts situats a una diferència d’altitud de 100m. La pressió atmosfèrica en una columna d’aire disminueix a mesura que aquesta augmenta en alçada, les partícules estan més separades i, per tant, la temperatura disminueix sense que hi hagi intercanvi de calor (és a dir, en condicions adiabàtiques). El gradient adiabàtic sec ( GAS ) és la disminució de la temperatura en una columna d’aire on tota l’aigua existent està en forma de vapor d’aigua, aquest valor és d’1ºC cada 100m. Quan se supera el punt de rosada, l’aigua es condensa i parlem de gradient adiabàtic humit ( GAH ) que provoca que la temperatura disminueixi de 0,3 a 0,6ºC cada 100m.
19. Dinàmica de l’atmosfera Gradients verticals Tanmateix, les turbulències de l’atmosfera provoquen que la columna d’aire es barregi amb altres masses, de manera que existeix un aport de calor a la columna d’aire, cosa que genera un gradient no adiabàtic: el gradient vertical de temperatura , que varia segons el lloc i l’època de l’any. Oscil·la al voltant dels 0,65ªC cada 100m. GVT temperatura Altitud (m) GAS GAH Punt de rosada temperatura Altitud (m)
20.
21. Dinàmica de l’atmosfera Estabilitat i inestabilitat Els conceptes d’estabilitat i inestabilitat són causats per la variació del GVT Inestabilitat atmosfèrica El GVT és més gran que el GAS, de manera que l’aire de la columna es refreda més lentament que l’exterior. Com que les molècules d’aire de la columna estan a una temperatura més alta que la resta de molècules, l’aire que l’envolta tendirà a entrar i generarà així inestabilitat La columna d’aire (al tenir una temperatura major) ascendirà, de manera que la pressió en superfície disminuirà, formant una situació ciclònica o borrasca. GVT > GAS GAS GVT temperatura Altitud (m)
22. Dinàmica de l’atmosfera Estabilitat i inestabilitat Estabilitat atmosfèrica o subsidència El GAS és més gran que el GVT, de manera que l’aire de la columna es refreda més ràpidament que l’exterior. Com que l’aire fred és més dens, el vent de la columna tendirà a quedar-se en superfície, de manera que no hi haurà renovació de l’aire per manca de moviments verticals. Al no haver moviments verticals, tot el pes de la columna recaurà sobre la part més baixa, de manera que la pressió augmentarà, generant una alta pressió. GVT < GAS GAS GVT temperatura Altitud (m)
23. Dinàmica de l’atmosfera Estabilitat i inestabilitat GAS GVT Estabilitat atmosfèrica o subsidència Quan el GVT és inferior a 0, apareix el fenomen de la inversió tèrmica, cosa que afavoreix la formació de núvols en superfície: boira . GVT < 0 temperatura Altitud (m)
24. Dinàmica de l’atmosfera Efecte Coriolis L’efecte Coriolis és el desviament que pateixen els vents com a conseqüència de la rotació de la terra i de la diferència de velocitat que té aquesta al pols i a l’equador Un mòbil que viatgi des del pol Nord fins a l’equador, es trobarà que cada cop la Terra gira més ràpidament, de manera que s’endarrerirà a la rotació, desviant-se cap a la dreta. Un mòbil que viatgi des de l’equador fins al pol Nord, es trobarà que cada cop la Terra gira de manera més lenta, cosa que farà que s’avanci a la rotació, desviant-se també, cap a la dreta.
25. Dinàmica de l’atmosfera Circulació general de l’atmosfera D’acord amb la diferència de temperatura i pressió entre els pols i l’atmosfera, hauria d’existir una única cèl·lula convectiva per hemisferi que fes circular el vent des dels pols a l’equador per superfície i des de l’equador als pols en alçada Tanmateix, l’efecte Coriolis provoca que aquesta cèl·lula es trenqui i se’n formen 3 per hemisferi, dos directes i una d’indirecta. Les cèl·lules directes són les que estan a prop dels pols i de l’equador, la Cèl·lula polar i la Cèl·lula de Hadley, respectivament. Mentre que la indirecta és la Cèl·lula de Ferrel i se situa entre les dues anteriors.
27. Dinàmica de l’atmosfera Circulació general de l’atmosfera Sovint les cèl·lules i el moviment del vent en general, es veu modificat per l’existència dels continents.