1. La prosa catalana del segle XV
Jose Manuel Mimbrero Solla
Carlos Díaz Vivas
Aitor Blázquez Calzada
Laura Braza Belando
1 BAT

2. Index
● 1. Els orígens de la novel·la.
● 2. La novel·la de cavalleries.
● 2.1 Curial e Güelfa.
● 2.2 Tirant lo Blanch.
● 3. Joanot Martorell.
● 4. Joan Roís de Corella.
● 5. Síntesi del treball.
● 6. Bibliografía.

3. 1.Els origens de la novel la·
● Els precedents són traduccions lliures de poemes grecs i
llatins, escrites en octosíl·labs que anaven adreçades a
l'aristocràcia que volia conèixer les històries del món
clàssic.
● A aquestes narracions s'hi van afegir les llegendes sobre
el rei Artús i els cavallers de la Taula Rodona. Aquests
relats s'anomenaven matèria de Bretanya.
● L'autor que ho va divulgar va ser Chrétien de Troyes(segle
XII). Les seves obres es caracteritzen per la imprecisió
històrica, l'exotsime geogràfic i la presència d'elements
meravellosos.

4. 2.La novel la de cavalleries·
● És el gènere narratiu en prosa en què
s'expliquen les aventures d'un heroi
que personifica els ideals
cavallerescos: la fidelitat, el menyspreu
a la mort i la defensa del senyor, la
dama i els indefensos.
● Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc són
dues de les novel·les més importants
escrites en català. Totes dues
destquen pel seu realisme:
prescindeixen d'elements
meravellosos, l'epòca en què es situen
és molt propera a l'autor i els herois
són valents i forçuts dins d'uns límits
humans.
● Aquestes novel·les es diferencien dels
llibres de cavalleries, molt comuns a la
literatura castellana, que presenten
nombrosos elements inversemblants i
fantàstics.

5. 2.1 Curial e Güelfa
● És una novel·la anònima escrita entre 1435 i 1462 que està dividida en tres
llibres.
● El tema central de la novel·la és l'ascensió d'un jove de baixa condició social
a través de la cavalleria i l'amor.
● Les relacions entre els protagonistes segueixen les lleis de l'amor cortès:
Curial és el vassall i Güelfa la senyora que mana i el fa avançar socialment.
● Un tret destacable de la novel·la és la seva versemblança. Els fets es
localitzen geogràficament a diversos indrets, com Itàlia, França..., i
cronològicament al segle XIII, amb prínceps i cavallers que van existir
realment.
● La novel·la presenta elements literaris de tres tipus: els procedents de la
novel·la de cavalleries, els característics de a novel·la sentimental i, en
menys mesura, els mitològis propis de l'Humanisme.

6. 2.2 Tirant lo Blanch
● No se sap de quant es la obra pero es dedueix que Martorell
l'escriví entre el 1460 i el 1468. Es públicat a València al 1490 i
reeditat a Barcelona al 1497. Hi ha traduccions al castellà, italià i
francès.
● La novel·la tracta de les aventures d'un cavaller ermità Guillem de
varoic, que rebeix la visita de Tirant, que aquest va cap a un
torneig, amb motiu de les noces del rei d'Anglaterra. Tirant amb el
seus companys viatja a França, Sicília i Rodes, on Tirant arriva a
ser cap de l'excèrcit. Desprès d'un munt d'aventures torna a
Constantinoble, on es casa amb la filla de l'emperador, amb la
princesa Carmesina. Es moren tots dos, Tirant per una malaltia i
Carmesina pel dolor de la mort del seu marit.
● Al costat de l'acció militar corre l'acció amorosa; acció amorosa no
nomes de Carmesina i Tirant si no d'altres personatges; la de
Diafebus i Estefania, la de la Emperadriu i Hipòlit, l'Emperador i
les donzelles de palau, la del príncep Felip amb Ricomana.

7. 3. Joanot Martorell
● Nascut probablement a Gandia el 1433, de familia noble, va ser
cavaller i mestre en teologia i, després, va entrar en l'estat
eclesiàstic. Va morir el 1497.
● La seva obra, és plena de trets, tant temàtics com estilístics, que
apunten el pes dels nous gustos del Renaixement.
● Lletres de batalla: Martorell escriu les novel·les, la passió per
l'ambient creat a l'entorn de la mort, el cerimonial establert per la
cavalleria mitjançant cartells afixats a les ciutats,cartes entre els
cavallers. És la matança entesa com a espectacle. Un espectacle en
el qual, probablement el menys important és la presència inevitable
de la mort.
● Va escriure poesia de tema religiós i profà. En la prosa va seguir els
aires classicitzants introduïts per Bernat Metge i, amb un estil afectat
pel model llatí clàssic, va escriure textos sobre temàtica mittològica o
religiosa.

8. 4. Joan Roís de Corella
● La seva obra és diversa i d'un gran contrast.
● S'hi distingeixen dos vessants: un de profà, inspirat en els
clàssics, i un de religiós, sorgit dels temes bíblics.
● Dins del primer grup destaquen la Tragèdia de Caldesa, on
l'autor narra la infidelitat de la seva estimada, i la Història de
Lèander i Hero, la Història de Jason i Medea i el Parlament a
casa de Berenguer Mercader, que descriu un sopar on cada
convidat explica una història amorosa de la mitològia clàssica.
● Dins del segon grup, sobresurten la Història de Josef i la
Història de santa Magdalena.
● Pel que fa a l'estil, Joan Roís de Corella és el màxim
representant de la “valenciana prosa”.

9. 5. Síntesi del treball
● Els precedents de la novel·la son traduccions lliures de
poemes grecs i llatins.
● És el gènere narratiu en prosa en què s'expliquen les
aventures d'un heroi que personifica els ideals
cavallerescos.
● El tema central de la novel·la Curial e Güelfa és l'ascensió
d'un jove de baixa condició social a través de la cavalleria i
l'amor.
● Tirant lo Blanch tracta de les aventures d'un cavaller ermità
Guillem de varoic, que rebeix la visita de Tirant, que aquest va
cap a un torneig, amb motiu de les noces del rei d'Anglaterra.
Tirant amb el seus companys viatja a França, Sicília i Rodes,
on Tirant arriva a ser cap de l'excèrcit

10. 5. Síntesi del treball
● L'obra de Joanot Martorell és plena de
trets, tant temàtics com estilístics, que
apunten el pes dels nous gustos del
Renaixement.
● L'obra de Joan Roís de Corella és diversa
i d'un gran contrast.S'hi distingeixen dos
vessants: un de profà, inspirat en els clàssics, i
un de religiós, sorgit dels temes bíblics. Ell és
el màxim representant de la “valenciana
prosa”.

11. 6.Bibliografía
● Dossier que ens va proporcionar el professor
del la matèria Literatura Catalana.
● http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada