Literatura

1. Romanticisme PRUDENCI VIDAL MARCOS Segle XIX

3. 6. Literatura romàntica italiana 6.1. Hugo Foscolo 6.2. Alessandro Manzoni 6.3. Giacomo Leopardi 7. La literatura romàntica russa 8. Romanticisme anglès 8.1 Poetes més significatius 8.2. Poetes nord-americans en llengua anglesa 8.3. Novel·listes romàntics anglesos 8.4. Narradors nord-americans en llengua anglesa

4. 1. EL ROMANTICISME Concepte : Moviment cultural, literari i artístic. Nascut a Alemanya i a Anglaterra a la fi del segle XVIII, s’estén per Europa durant la primera meitat del segle XIX. El Romanticisme va comportar la renovació profunda de totes les manifestacions artístiques i va acabar incidint en la manera de pensar, de viure i concebre el món i en l’àmbit polític i social. ( La llibertat guiant el poble, Delacroix)

5. 2.1. Canvis en la manera de pensar : Substitució del racionalisme del XVIII per l’idealisme filosòfic d’origen alemany (Fichte, Shelling, Hegel). interès per tot allò que és infinit i per tot allò que depassa la raó humana i s’aproxima al sublim. La importància del jo en tot procés de coneixement o l’absoluta llibertat del jo per interpretar el món a la seva manera. 2. TRETS ROMÀNTICS

6. 2.2. Canvis en l’àmbit polític i social El segle XIX s’inicia sota l’empremta de la Revolució Francesa i de l’Imperi Napoleònic. Paraules com revolució, contrarevolució, insurrecció, revolta, pronunciament formen part de la vida quotidiana de la primera meitat del segle XIX com a conseqüència dels diferents esdeveniments que es van succeint. Malgrat els recels de les classes més conservadores la idea de llibertat va guanyant terreny fins a la assoliment del sufragi universal i la constitució de governs constitucionals i parlamentaris que substitueixen les monarquies absolutes.

7. Apareixen els nacionalismes... Triomfa el liberalisme econòmic, La burgesia es converteix en la classe dominant, (Garibaldi, líder polític que lluità per la unificació d’Itàlia convertida en república)

8. 2.3. Canvis en la manera de viure i concebre el món El “jo” es considera el centre del món Els sentiments en són la seva expressió més sincera. El món i la realitat són viscuts com una realitat frustrant. El romàntic situa al marge de la llei guiat per la llei del cor . Es rebel·la contra tota llei, sigui divina o humana. Les úniques lleis acceptables són les que imposa la naturalesa.

9. El xoc amb la realitat el condueix a: la insatisfacció, la protesta, l’aïllament i la solitud (Gaspar David Friedrich, Viatger davant un mar de boira )

10. 3. TEMES I TÒPICS ROMÀNTICS Es valoraren les dimensions més irracionals de la persona, com ara: el sentiment, el misteri, el somni, la imaginació. és substituït per “Sento, per tant, existeixo” El principi cartesià “Cogito, ergo, sum” Descartes, Tractat de l’home

11. 3.1. La imaginació La creativitat i l’originalitat individuals contra tota còpia del model i aplicació de cànons tancants En conseqüència es valorà l’exotisme Concretat en un desplaçament temporal: Edat Mitjana, o en un desplaçament geogràfic: l’Orient Els porta a descobrir el folklore, les tradicions... La cultura popular és considerada un autèntic reflex de l’ànima del poble (Byron, admirador de l’exotisme oriental)

12. 3.2. Els paisatges El paisatge s’adapta als sentiments de l’autor. La naturalesa, amiga i confident de l’artista es converteix en un correlat de l’estat d’ànim dels personatges romàntics. Predominen els paisatges tristos i melangiosos (la caiguda de la tarda, la nit, el clar de lluna, els cementiris, les ruïnes...) o aquells paisatges, fenòmens atmosfèrics o estacions de l’any que expressen millor els estats d’ànim turmentats (paisatges agrestes, boscos impenetrables, espais glaçats, tempestes, tardor, hivern...) (G.D.Friedrich)

13. 3.3. La recerca de la llibertat Es manifesta en tots els àmbits de la vida: En la política> liberalisme En la creació artística i en la literatura Es manifesta en l’oposició a tota norma. Concretament a les regles neoclàssiques

14. 3.4. L’amor i mort L’amor és vist com una experiència única que pot llevar l’esperit de la insatisfacció de la vida. Però aquests amors, sovint impossibles, condueixen a la destrucció (Els amors impossibles de Werther i Lota. Gravat de l’època)

15. 3.5. Maldecaps filosòfics, metafísics i político-socials Sorgeixen grans inquietuds espirituals a l’entorn de: El destí humà, déu, l’ànima, el sentit de la vida, la mort... I també apareixen inquietuds d’ordre social i polític: El benestar de la humanitat, els dret del poble i dels pobles, la idea del progrés, el futur de la pàtria, la llibertat...

16. 3.5. Visió prometeica L’esperit romàntic pretén convertir-se en un autèntic salvador de la humanitat i esdevé símbol de la revolta humana contra les forces còsmiques i divines. (Prometeu encadenat, castigat pels déus, per haver robat el foc sagrat i donar-lo als homes)

17. 3.7. El concepte de geni L’artista s’autoconsidera un geni (un déu creador) Posseïdor d’una veritat absoluta que transmet per mitjà de l’art Per això ni l’art ni l’artista es poden sotmetre a cap regla

18. 3.8. El llenguatge artístic Desapareixen les fronteres entre les diferents arts Es mescla prosa i vers i es defensa la polimetria Es barreja drama, tragèdia i comèdia La novel·la esdevé el gènere més idoni per arribar a major nombre de lectors. Es creen nous gèneres més adients a les necessitats del moment: El periodisme (relats de grans fets) i el costumisme (narració i descripció d’escenes de la vida quotidiana i popular)

19. 4. El ROMANTICISME ALEMANY A part de Goethe i Schiller (vegeu Sturm und drang ) destaquen els poetes: 4.1. Friedrich Hölderlin (1770- 1843) En la seva poesia d’exaltat lirisme destaca el tema de l’evasió cap un món ideal, identificat, sovint, amb la Grècia clàssica El seu poema més conegut és L’arxipèlag

20. 4.2. Heinrich von Kleist (1777-1811) A part de poeta, fou també novel·lista: Michael Kohhaas; La Marquise d’O... I dramaturg : El príncep d’Homburg; El càntir trencat Home d’esperit apassionat i independent que en no poder suportar la vida es va suïcidar als trenta-quatre anys juntament amb una companya seva.

21. 4.3. Heinrich Heine (1797 - 1856) Des de la seva ideologia socialista denuncià el romanticisme conservador La seva poesia lírica, molt musical, és malenconiosa i irònica a vegades Entre les seves obres sobresurten: Llibre de cançons; Romanzero, 1851

22. 4.4. Novalis (pseudònim de Friedrich von Handerberg , 1772 -1801) Influït per la mort de la seva estimada de quinze anys escriu: Himnes a la nit Presenta tots d’elements romàntics: la nit, la mort i les innovacions mètriques És autor també d’una novel·la inacabada Va influir notablement en el poeta Joan Maragall

23. 5. ROMANTICISME FRANCÈS Els introductors del Romanticisme a França són: Madame Staël (1766- 1817 ) i Chateaubriand (1768 -1848) Va crear la moda dels trobadors i de l’Edat mitjana, especialment en l’obra: Després de la mort de la seva mare retroba la fe de la seva infància: “Vaig plorar i vaig creure”. A partir d’aleshores posa el seu geni en la defensa del cristianisme: la religió és la base dels sentiments. El geni del cristianisme D’Alemanya Mme. Stael

24. 5.1. Poetes lírics i narradors francesos més significatius 5.1.1. Alfonse Lamartine (1790 - 1860) Les seves Meditacions poètiques van suposar per a la lírica francesa la implantació de la nova estètica sentimental, intimista i personal pròpia del sentiment romàntic

25. 5.1.2. Alfred de Vigny (1797 -1863) Intel·lectualitzà els seus fracassos personals i sentimentals i el seu pessimisme en: Poemes antics i moderns 5.1.3. Alfred de Musset (1810 -1857) Autor d’un conjunt d’elegies, que duu per títol Nits , sobre el seu amor no correspost per l’escriptora George Sand. És autor també d’una extensa obra dramàtica entre les quals destaca: Lorenzaccio, drama de caràcter shakesperià sobre l’assassinat del tirà Alexandre de Mèdici a mans del seu cosí Lorenzaccio.

26. 5.1.4. Víctor Hugo (1802- 1885) Fou poeta, dramaturg, novel·lista, assagista i dibuixant. La seva obra poètica es desplaça des del romanticisme medievalitzant i conservador fins a un altre que acusa fervor pel poble i per la llibertat. Títols més destacables: Les orientals; La llegenda dels segles; Les contemplacions Com a dramaturg en el pròleg de Cromwell exposa la teoria del drama romàntic: Barreja de gèneres; refús de les tres unitats; localisme; en contra de la imitació de models; els drames han de ser escrits en vers...

27. Hernani (1830) fou el primer gran drama romàntic francès. La seva estrena aixecà una autèntica batalla entre els “perruques” (neoclàssics) i els de la “jove França” (romàntics) Hugo novel·lista: Nostra senyora de París (1831) Novel·la situada a la fi de l’Edat mitjana Una història d’amor i mort que té com protagonistes: El “monstruós” Quasimodo; el luxuriós Claude Frollo; la bella “gitana” Esmeralda i l’infidel capità Phoebus, i, sobretot, la catedral i el poble més marginat de París

28. Els miserables (1862) Novel·la ambientada en el vuit-cents on el seu protagonista, perseguit injustament per la justícia, durant tota la seva vida, esdevé un màrtir en defensa d’una nova societat basada en la llibertat, la justícia i la democràcia.

29. 5.1.5 . Altres narradors francesos Alexandre Dumas (1802 - 1870): Els tres mosqueters Prosper Merimé (1803 -1870): Carmen El comte de Montecristo Narra la venjança d’Edmond Dantés, presoner a If, durant catorze anys contra els qui el van suplantar en els negocis, l’amor i la política. Tracta sobre la defensa d’Athos, Aramis, Porthos i D’Artagnan a favor d’Anna d’Àustria contra les intrigues dels agents de Richelieu en temps de Lluís XIII Història dels amors tràgics entre José, un oficial de l’exèrcit francès amb la gitana Carmen, en una Andalucia exotizada.

30. Narra els amors entre la cortesana Margueritte Gautier i el jove Armand Duval, separats pel pare d’aquest. La dama de les Camèlies Alexandre Dumas, fill (1824 - 1895): George Sand (1804 -1876), pseudònim d’ Aurore Dupin Dona de tumultuosa vida sentimental amb Musset i Chopin Un hivern a Mallorca reflecteix la famosa estada que ella i Chopin van fer a la cartoixa de Valdemossa de Mallorca.

31. 6. LITERATURA ROMÀNTICA ITALIANA A Itàlia la mentalitat romàntica propicià il Risorgimiento Moviment político-literari que culminà amb la unificació d’Itàlia 6.1. Ugo Foscolo (1785 - 1873) és considerat el primer escriptor romàntic d’aquest país. A part de poeta és autor de Les últimes cartes de Jacopo Ortis Novel·la epistolar d’amors impossibles inspirada en el Werther de Goethe.

32. 6.2. Alessandro Manzoni (1785-1873) Autor de la famosa novel·la Els promesos Sobre els amors de Renzo i Lucia, contrariats pels senyor local don Rodrigo. El rerafons històric ve marcat pel domini hispànic i la Guerra dels trenta anys.

33. 6.3. Giacomo Leopardi (1789-1837) L’idealisme, el dolor, la desesperació i el tedium vitae són presents a: Cants Recull poètic, considerat l’obra cabdal de la literatura italiana del XIX.

34. 7. LITERATURA ROMÀNTICA RUSSA Els dos escriptors més significatius d’aquest període són: Alexandr Puskin (1799 - 1837) i Mikhail Lermontov (1814 -1841) El més gran poeta romàntic rus. Escriu també teatre i narrativa Eugeni Oneguin; Boris Godunov Poltava Amic de Puskin i mort com aquest en un duel. En poesia destaca Un somni on el poeta anticipa la pròpia mort i La mort del poeta en referència a la mort de Puskhin. Novel·la: Un heroi del nostre temps

35. 8. ROMANTICISME ANGLÈS Es considera l’any 1789 com la data inaugural del romanticisme anglès. Publicació de The lyrical balads Vint-i-tres poemes 19 de William Wordsworth 4 de Samuel T. Coleridge Un dels quals : Balada del vell mariner Anomenats poetes lakistes perquè van viure al Lake District

36. 8.1. Poetes més significatius John Keats (1795 - 1821) Juntament amb Byron i Shelley formen la millor tríade poètica romàntica anglesa. Les seves Odes recullen el gran tema de la seva obra: El conflicte entre l’art i la vida.

37. 8.2. Poetes nord-americans en llengua anglesa Walt Whitman (1719 -1822) Canta la vida, l’home i les coses Henry David Thoreau (1817-1862) Autor de Walden o la vida als boscos W. Whitman

38. 8.3. El novel·listes romàntics anglesos Walter Scott (1771 -1832) Conegut pels seus relats basats en passat històric i llegendari medieval britànic. Considerat el creador de la novel·la històrica. Ivanhoe; Quintin Durward

39. 8.4. Narradors nord-americans en llengua anglesa : J. F. Cooper E. Alan Poe (1809 -1849) Natahaniel Hawthorne Herman Melville (1819 - 1891) (1804- 1864) Lletra escarlata (1789 -1851) Els darrer dels mohicans Els assassinats del carrer de la Morgue Moby Dick F. Cooper

40. fi