Arquitectura grega

GRÈCIA: ARQUITECTURA
Història de l’Art
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpció Granero Cueves

ÍNDEX ARQUITECTURA GREGA
POWER POINT I: INTRODUCCIÓ GRÈCIA I CRETOMICÈNIC
1.- Context històric: Localització, caractarístiques Grècia, cronologia artística, cronològia històrica dels antecedents
2.- Art prehel·lènic. Influències: Art minoic o cretenc, art micènic, art Troia
POWER POINT II: ARQUITECTURA GREGA
3.- Art grec
3. 1.- Precedents: Síntesi cronològica. Grècia: Ideal polític, la democràcia
3. 2.- Periodització
3. 3.- Característiques generals: Fonaments culturals i socials de l’art grec
3. 4.- Urbanisme i concepció de l’espai
4.- Arquitectura grega: Índex
4. 1.- Introducció
4. 2.- Característiques generals
4. 3.- Ordres arquitectònics: Dòric, toscà, jònic, corinti, estries, compost, decoració i cariàtides/atlants,
examen oral ordres arquitectònics.
• 4. 4.- Arquitectura religiosa. El temple. 4.4.1.- Introducció. 4.4.2.- Tipus de plantes. 4.4.3.- Estructura
interna. Examen oral estructura interna i externa temple. 4.4.4.- Tipologia temples per disposició columnes.
4.4.5.- Tipologia temple nombre columnes en façana. Examen tipologia temples per disposició i nombre de
columnes. 4.4.6.- Correccions òptiques. 4.4.7.- Evolució arquitectura religiosa. 4.4.8.- Exemples temples. Època
Arcaica: 1) Hera, Paestum. 2) Apol·lo, Corint. 3) Afaia, Egina. 4) Tresor Atenencs, Delfos. 5) Temple E de
Selinunt, Sicília.6) Zeus Olímpic, Olímpia. 7)Posidó, Paestum. Exemples Època clàssica: 8) De la Concòrdia,
Agrigent, Sicília. 9) Posidó, Cap Sounion. 10) Partenó, Atenes. 11) Atenea Niké, Atenes. 12) Erectèon, Atenes.
Propileus. 13) De Segesta. Exemples Època Post-clàssica: 14) Thólos d’Atenea Pronaia, Delfos. Exemples
Època Hel·lenística: 15) Altar de Zeus, Pèrgam. 16) Temple de Zeus Olímpic (Olympeion), Atenes.
4. 5.- Arquitectura civil. Edificis privats i públics: Elements. Cases. Stoa . Estadi. Gimnàs i palestra.
Teatre: Parts. Epidaure. Delfos. Siracusa. Pèrgam. Segesta. Priene. Bouleuterion. Mausoleu Halicarnasso.
Llanterna a Lisícrates.
POWER POINT III: ESCULTURA, PINTURA I CERÀMICA GREGA
5.- Escultura grega
6.- Pintura i ceràmica gregues
7.- BIBLIOFRAFIA.

3. ART GREC

Grècia
(cultura Grega)

Anar a índex…

3.1.- SÍNTESI CRONOLÒGICA
Cultura Minoica – 2600 a 1400 aC

Precedents Cultura Micènica – 1600 a 1200 aC

Cultura Troiana – 3000 a 1000 aC

Grècia. Ideal polític: La democràcia
Període Arcaic (s.VIII aC- VI aC). Oligarquia.

Període Clàssic (s. V aC- IV aC). Protàgoras: Cada
home posseeix una parcel·la de sentit cívic que es
Tres etapes pot perfeccionar amb l’experiència. Institucions
democràtiques, necessitat d’edificis i espais
específics (Ekklesía, Bouleuterion ...)

Període Hel·lenístic (s. III aC- II aC). Filip de
Anar a
Macedònia substituït per Alexandre el Gran. índex…

3.2.- PERIODITZACIÓ
ARCAICA (finals segle VIII – segle VI aC).
Comencen a fixar-se els estils arquitectònics.
CLÀSSICA (segle V – 323 aC).
Tres etapes
Moment de màxima esplendor.
HEL·LENÍSTICA ( 323- – 146 aC). Orientalització
i atomització dels centres artístics.

Anar a
índex…

3.3.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
FONAMENTS CULTURALS I SOCIALS ART GREC.
Anar a índex…
1) Fins a època hel·lenística és un ART UNITARI, sense escoles diferenciades i amb
artistes que poden treballar per a diferents polis i en contacte entre ells.

2) Art HUMANITZAT, fet a la mesura de l’home (ANTROPOCENTRISME), deixant
de banda el monumentalisme dels estils orientals anteriors. Dimensió humana:
L’home és la mesura de totes les coses (Protàgores), recerca bellesa, cànon....

3) Art ESTÈTIC que cerca la bellesa a partir de l’harmonia i la proporcionalitat, en
relació a l’ésser humà.

4) Art NATURALISTA que busca la representació de
la natura i de l’ésser humà dins ella, encara que
normalment de FORMA IDEALITZADA.

5) La seva FILOSOFIA és RACIONAL, es basa en conceptes com home, natura, raó,
harmonia i bellesa. Tenen pensament racionalista a partir del discurs lògic, al marge
de la mitologia (ciència, filosofia...).

6) Art per GAUDIR
com a CIUTADÀ
de la POLIS, per
a ser contemplat.
L’organització
política és la polis
i dos tipus.
Atenes: Economia
oberta, comercial,
règim democràtic,
colonització
(metròpoli-
colònia). Esparta:
Economia tancada,
agrícola, règim
aristocràtic.

7) És un art profundament PÚBLIC i “CIVILITZAT”, tant les representacions o
edificis civils com les manifestacions religioses tenen un caràcter públic (atletes,
processons,...).

8) SOCIETAT.
Desigual i
jerarquitzada

- Ciutadans
lliures.
- Estrangers
(“Metecos”).
- Esclaus.
- Dones a part...

9) És un art CIVILITZAT, EQUILIBRAT i AUSTER, que defuig de la passió,
teatralitat i patetisme orientals (excepte en època hel·lenística).

10) Tres valors: HUMANISME, RACIONALISME I IDEALISME.

11) La RELIGIOSITAT: Sentiment de relació amb els déus... Importància dels grans
santuaris. Mitologia recollida a la “Teogonia d’Hesíode”.

12) En ARQUITECTURA la recerca de la BELLESA i l’HARMONIA fa que els
edificis guanyen en esveltesa i elegància amb el pas del temps.

13) En ESCULTURA aquesta recerca condueix a un major NATURALISME.

14) L’art grec tindrà molta INFLUÈNCIA en la civilització occidental. En l’art
ROMÀ posterior i en les reinterpretacions RENAIXENTISTES, BARROQUES i
NEOCLÀSSIQUES que d’ell se’n faran.

14) INFLUÈNCIA en la civilització occidental: ROMÀ.

14) INFLUÈNCIA en la civilització occidental: Reinterpretacions
RENAIXENTISTES i BARROQUES.

14) INFLUÈNCIA en la civilització occidental: En les reinterpretacions
NEOCLÀSSIQUES que d’ell se’n faran.

3.4.- NAIXEMENT DE L’URBANISME.
Són els primers que planifiquen i ordenen el creixement de les ciutats (URBANISME),
mirant que cada part i cada edifici de la ciutat guardi proporció i harmonia amb la resta.

Anar a
índex…

Polis no només és una organització política, sinó una ciutat-estat amb
govern independent (deicideixen sobre elles mateixa). Funcions:
Militar, econòmica i social, i estètica (marc de bellesa).
Factors que El caràcter militar i la topografia muntanyosa (busquen zones altes).
influeixen
El caràcter econòmic o comercial (prop del mar o en zones de pas).
L’antropocentrisme i la democràcia: Els ciutadans prenen les decisions, es
construeixen edificis per a les reunions i s’aixeca la ciutat a escala humana.
El caràcter estètic: recerca de la bellesa i l’harmonia


MURALLA: Se situen a l’interior d’un recinte emmurallat...

Organització ACRÒPOLIS: Recinte fortificat amb edificis de caràcter sagrat (temples).
de les polis
ÀGORA.

EDIFICIS CIVILS.

3.- ACRÒPOLI o ACRÒPOLIS (A)
Part d’una polis grega fortificada o emmurallada, situada en una zona
elevada on hi ha els edificis sagrats, i que servia com a defensa i com a
centre religiós.
Castellà: Acrópolis.

SELECTIVITAT juny 2010/A, setembre
2010/B: Part de l’antiga ciutat grega
situada en un turó o zona elevada amb
funció monumental i militar.

Acròpoli d’Atenes (s. V aC). Grècia.


Acròpoli d’Atenes (s. V aC). Grècia.


Reconstrucció de l’Acròpoli d’Atenes (s. V aC). Grècia.


MURALLA.

ACRÒPOLIS.
Organització
de les polis ÀGORA: Plaça pública de reunió i celebració d’assemblees públiques,
mercats i transaccions comercials i administració de justícia.
EDIFICIS CIVILS: Situats prop de l’àgora (majoritàriament) i destinats
a la població (llocs de reunió, stoa, gimnàs, palestra, estadi, teatre,...).

5.- ÀGORA (A)
Plaça principal d’una polis, que era el centre
de la vida política, social i comercial, on es
reuneix l’assemblea o ekklèsia (qualque
espai obert).
Castellà: Ágora.

Àgora d’Atenes. Grècia.


Són els inventors del traçat ortogonal o hipodàmic, amb carrers rectilinis
que s’entrecreuen en angle recte (Hipòdam de Milet).

3. ART GREC

Arquitectura

Anar a índex…

4.- ARQUITECTURA GREGA. ÍNDEX

4.1.- Introducció
4.2.- Característiques generals.
4.3.- Ordres arquitectònics.
4.4.- Arquitectura religiosa: el temple.
4.5.- Arquitectura civil: el teatre.

Anar a índex…

4.1.- ARQUITECTURA
GREGA. INTRODUCCIÓ

 Desenvolupament de
les polis (ciutat-estat).

Anar a índex…

4.1.- ARQUITECTURA GREGA. INTRODUCCIÓ

 Implanten canons de
construcció: Temple,
Teatre, Odèon, Palestra,
Estadi, Hipòdrom, etc.

4.2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS
1) Els principis bàsics de l’arquitectura grega són l’ORDRE, la RAÓ,
l’ANTROPOCENTRISME (escala humana) i la recerca de la BELLESA.
2) La recerca de la bellesa es fa a partir del NÚMERO, la PROPORCIÓ,
la PERFECCIÓ i l’EQUILIBRI de formes.

Anar a
índex…

3) Recerca de l’HARMONIA VISUAL TOTAL a partir de
les proporcions i les línies, utilitzant càlculs matemàtics complexos
i REAJUSTAMENTS ÒPTICS com l’èntasi.

4) La necessitat d’harmonia els porta a la creació dels ORDRES clàssics:
DÒRIC, JÒNIC i CORINTI.

4.2.- CARACTERÍSTIQUES
GENERALS

4) La necessitat d’harmonia els porta
a la creació dels ORDRES clàssics:
DÒRIC, JÒNIC i CORINTI.

35.1.- COLUMNA i 100.- ORDRE ARQUITECTÒNIC (A)
DÒRIC JÒNIC CORINTI

5) És un art fet a ESCALA HUMANA (antropocentrisme), qualificat d’anticolossal.

6) Materials constructius: PEDRA calcària i ARENISCA, o conglomerats i,
després del segle V aC, el MARBRE blanc.

7) Principals elements constructius: Les COLUMNES i els MURS ISÒDOMS de carreus
perfectament tallats i units amb grapes de ferro, sense argamassa. La columna és un element
de suport i estètic.

7) Principals elements constructius: Les COLUMNES i els MURS ISÒDOMS de carreus
perfectament tallats i units amb grapes de ferro, sense argamassa.

8) Utilitzen sistemes de construcció ARQUITRAVATS amb predomini de les línies horitzontals
(entaulaments) i verticals (columnes), buscant la SERENITAT i l’EQUILIBRI
(no utilitzen ni arcs ni voltes).

8) Sistema constructiu ARQUITRAVAT: Dificultat per superposar pisos o fer edificis alts.

9) Forta preocupació per l’aparença externa dels edificis i la seva relació amb la resta de la ciutat,
és a dir, edifici com a part d’un conjunt, més que arquitectura fan URBANISME. És un estudi
de totes les perspectives, de la relació amb la natura i amb la topografia, de la multiplicitat
de punts de vista, de la funcionalitat.

Les columnes es decoraven amb relleus i, en general, la construcció es POLICROMAVA de vius
colors: BLAU els TRÍGLIFS, VERMELL les MÈTOPES, zones planes amb DAURAT.

11) L’edifici més important és el TEMPLE, però en la vida diària té molta importància l’arquitectura
civil (STOES, GIMNASOS, PALESTRES, llocs de reunió, ESTADIS, TEATRES,...)

Stoa

Àgora

Palestra
Temple

4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS
Diferenciem tres estils o ordres arquitectònics: Dòric, jònic i corinti

Anar a índex…


35.- TIPUS DE COLUMNA
SEGONS EL CAPITELL (A, E)

Palmiforme Bicèfal
Lotiforme

Dòric Jònic Corinti ...
35.1.- COLUMNES CLÀSSIQUES:
DÒRICA, JÒNICA I CORÍNTIA
Pròpies de l’art grec i utilitzades en altres estils. Mirar ordre arquitectònic.

35.1.- COLUMNA DÒRICA, JÒNICA I CORÍNTIA (A).
100.- ORDRE ARQUITECTÒNIC (A)

• 100.- ORDRE ARQUITECTÒNIC: Qualsevol dels estils constructius de
l’arquitectura clàssica que es distingeixen per les formes, les proporcions i el mode
d’ornamentació de les columnes i l’entaulament, disposats segons mòduls i cànons,
més o menys establerts. Els ordres clàssics són el DÒRIC, el JÒNIC i el CORINTI,
més els romans, el TOSCÀ i el COMPOST.

35.1.- COLUMNES CLÀSSIQUES
100.- ORDRES ARQUITECTÒNICS

35.1.- COLUMNES CLÀSSIQUES:
DÒRICA, JÒNICA I CORÍNTIA (A).
100.- ORDRE ARQUITECTÒNIC (A)

• ORDRES CLÀSSICS. Són els característics del món grecoromà: DÒRIC, JÒNIC i
CORINTI en Grècia, i DÒRIC ROMÀ o TOSCÀ, i el COMPOST (el jònic i corinti
romà).

35.1.- COLUMNES CLÀSSIQUES (A)
100.- ORDRES ARQUITECTÒNICS (A)

35.1.- COLUMNA i 100.- ORDRE ARQUITECTÒNIC (A)

ROMA

GRÈCIA

4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS: DÒRIC
Anar a índex…

El trobem des del segle VII aC.
És l’estil més SOBRI.
Crepidoma en tres graons: estereòbat
(els dos inferiors) i estilòbat (el superior)
Columna: sense basa, descansa directament
ORDRE sobre l’estilòbat, fust estriat i amb èntasi, i
DÒRIC capitell dividit en tres parts (collarí, equí
i àbac), sense decoració.
Entaulament: arquitrau llis, fris que
alterna tríglifs (motllures verticals) i
mètopes (espais quadrangulars amb relleus
esculpits), i cornisa simple que sobreix.
Coberta a dues aigües que dóna lloc a dos
frontons decorats amb escultures.

Cimaci L’ORDRE DÒRIC
Cornisa
Goteró

Fris Mètopes Tríglifs
Entaulament

Glif

Gotes
Arquitrau (llis)

Àbac
Equí
Capitell
Astràgal
Collarí

Columna Fust,
amb 16 o 20 estries a aresta viva

No té base

Estilòbata

Anar a índex… Estereòbat

14.- ARQUITRAU (A) Partenó (447- 442 aC). Atenes.
Sinònim epistili.

• Part inferior d’un entaulament o element
horitzontal (peça de pedra en forma de
paral·lelepípede), que descansa
directament sobre els capitells de les
columnes o els elements sustentadors, i
cobreix l’espai de columna a columna. Als
temples grecs i romans.

• Castellà: Arquitrabe; epistilo.

Tresor dels Atenencs (490 aC). Delfos.

14.- ARQUITRAU (A) 49.- ENTAULAMENT
(sinònim: Epistilis).
SELECTIVITAT juny
ENTAULAMENT 2010/B: En l’arquitectura
clàssica designa el
conjunt format per
l’ARQUITRAU, el fris i la
cornisa.

FRONTÓ

CORNISA

FRIS

ARQUITRAU

14.- ARQUITRAU (A) Partenó (447-442 aC). Atenes.

EPISTILI. Conjunt del
coronament d'un edifici,
compost per arquitrau, fris i
cornisa.

EPISTILI. Arquitrau de
pedra.

14.- ARQUITRAU (A) Partenó (447-442 aC). Atenes.

Partenó (447-442 aC). Atenes.
14.- ARQUITRAU (A)

49.- ENTAULAMENT
(sinònim: Epistilis).

• Conjunt d’elements arquitectònics
horitzontals sobre els suports, del
sistema arquitravat, constituït, de
baix a dalt, per l’arquitrau, el fris i la
cornisa, que corona un edifici d’estil
clàssic.

• Castellà: Entablamento.

49.- ENTAULAMENT (sinònim:
Epistilis). SELECTIVITAT juny
2010/B: En l’arquitectura clàssica
designa el conjunt format per
l’ARQUITRAU, el fris i la cornisa.

25.6.- CAPITELL DÒRIC (A)
Consta d’un collarí, un equí de forma circular i d’àbac de forma quadrada.

Temple d’Hera (550-530 aC). Paestum.

Temple d’Apol·lo (540 aC). Corint.

14.- ARQUITRAU (A)
Temple d’Afaia (500-480 aC). Egina.

35.12.- COLUMNA TOSCANA (A)

• 35.12.- COLUMNA TOSCANA.
Columna romana semblant a la
dòrica, però sol tenir el fust llis i
base. Utilitzada pels romans.

• 100.- ORDRE TOSCÀ.
Columna amb fust llis i
base, amb capitell
Anar a índex… geomètric, arquitrau llis, fris
senzill (sense tríglifs ni


L’Ordre Toscà en Andrea Palladio,
Quattro Libri di Architettura de 1570

4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS: JÒNIC

S’inicia en el segle VI a.C.

Més esvelt i monumental, i ric en ornamentació.
ORDRE
JÒNIC Columna: Basa formada per dos tors i una
escòcia, fus acanalat i sense entasi, i capitell
decorat amb dues volutes en espiral.

Entaulament: arquitrau format per tres bandes
horitzontals o platabandes; fris llis i sense divisions,
amb decoració contínua de relleus o pintures;
i cornisa molt elaborada i que sobresurt poc.

Anar a índex…

Cimaci L’ORDRE JÒNIC
Cornisa
Goteró
Dentell

Fris
(llis o amb decoració contínua)
Entaulament

Arquitrau (escalonat)

Àbac
Òvul
Capitell
Astràgal
Voluta

Fust,
amb 24 estries
Columna

Bossell
Escòcia base
Estilòbata Plint

Anar a índex… Estereòbat

25.7.- CAPITELL JÒNIC (A)
Rectangular amb volutes i estret àbac.

4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS: CORINTI

El trobem des del segle IV a.C.

ORDRE
CORINTI

És una variant de l’ordre jònic amb algunes
diferències amb ell: Fust més esvelt i capitell
decorat amb caulicles i fulles d’acant.

Anar a índex…

L’ORDRE CORINTI
Cornisa Cimaci

Fris
(llis o amb decoració contínua)
Entaulament

Arquitrau (escalonat)

Rosa
Volutes

Capitell
Acant
Fust,
Columna amb 24 estries
Astràgal

Bossell base
Estilòbata

Estereòbat

25.8.- CAPITELL CORINTI AMB ACANT (A)

 Temple de Zeus
Olímpic, Atenes.

 Començat en el segle VI
aC, va ser acabat en època
de l’emperador Adrià (en el
segle II). En època
hel·lenística i romana fou el
major temple de Grècia o el
Peloponès.

4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS: CORINTI

Temple de Zeus Olímpic,
Atenes, fou el major temple
de tot el Peloponès.

4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS

ESTRIES
En l’ordre dòric, les estries
s’uneixen i deixen un fil tallant, és
a dir, són a aresta viva.

Els fusts dels ordres jònic i corinti
s’estrien amb llistells, o motllures
amb un perfil quadrangular.

ESTRIA: Solc estret en qualsevol superfície. ART Mitjacanya en buit al llarg
d'una columna, una pilastra, un ornament arquitectònic, una urna, un fris, un vas.

Anar a índex…

35.2.- COLUMNA COMPOSTA (A)

Anar a índex…

• 100.- ORDRE COMPOST: Ordre romà
caracteritzat per un capitell que reuneix les
volutes de l’ordre jònic i les fileres de fulles
d’acant de l’ordre corinti.
• 35.2.- COLUMNA COMPOSTA:
Combina elements de l’ordre jònic • Es cararteritza pel capitell corinti amb volutes
i de l’ordre corinti (utilitzada pels jòniques.
romans).
• Castellà: Orden arquitectónico compuesto.

MODEL DE TEMPLE ROMÀ AMB
COLUMNES TOSCANES d’influència grega
(directament o a través del temple etrusc):
sobre podi, amb una sola entrada (major
importància a la façana a través d’una
escalinata); té dues parts: pòrtic amb
columnes i cel·la dividida en tres parts (en
honor als tres déus principals, Júpiter, Juno i
Minerva). Són pseudoperípters (columnes
adossades).

25.9.- CAPITELL BIZANTÍ (A)
Aquell que es remata amb un CIMACI (és el tronc de piràmide invertida que remata el
capitell bizantí).

4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS: DECORACIÓ

Anar a
índex…

DECORACIÓ edificis: a més de la PINTURA, solia haver DECORACIÓ ESCULTÒRICA
(RELLEUS) adaptada a l’espai disponible (TIMPANS del FRONTÓ, FRIS, ACRÒTERES,...).

4.- ACROTERI (A)

Element decoratiu (o ornament)
amb forma de figura o de
palmeta, situat als extrems o al
vèrtex d’un frontó en els temples
grecs, etruscos i romans.
Castellà: Acroterio.


Acroteris

DECORACIÓ ESCULTÒRICA
adaptada a l’espai disponible (timpans del frontó, fris, acròteres,...).


Fris de les Panatenees


Frontó

Fris



Mètopes


Les columnes es decoraven amb relleus i, en general, la construcció es POLICROMAVA de vius
colors: BLAU els TRÍGLIFS, VERMELL les MÈTOPES, zones planes amb DAURAT.

4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS: DECORACIÓ AMB CARIÀTIDES

En ocasions, el fust de les columnes és substituït per
escultures femenines (cariàtides) o masculines (atlants),
per aconseguir major bellesa. Anar a índex…

26.- CARIÀTIDE (A, E)
• Escultura femenina que substitueix el fust d’una columna o una pilastra (amb la
mateixa funció de suport). Utilitzada, especialment, en arquitectura grega, es
denomina Atlant si és masculina. Castellà: Cariátide.

Mnèsicles o Filocles. Cariàtides de l’Erectèon (421-406 aC, exemple més conegut). Atenes. Grècia.


Cariàtides originals Anar a índex…

4.3.- ORDRES ARQUITECTÒNICS: DECORACIÓ AMB CARIÀTIDES

Mnèsicles o Filocles. Erectèon (421-406 aC). Acròpoli d’Atenes.

26.- CARIÀTIDE (A, E)

Mnèsicles o Filocles. Galeria de les Cariàtides de l’Erectèon i detall (421-406 aC). Atenes. Grècia.

26.- CARIÀTIDE (A, E) I ATLANT

Anar a índex…
Mnèsicles o Filocles. Galeria de les Cariàtides de l’Erectèon i detall (421-406 aC). Atenes. Grècia.

4.3.- EXAMEN ORAL ORDRES ARQUITECTÒNICS

A
1
1

A
B

C B
D E
2 2

F C

G D
3 H 3 E
I F

4 G
4 J
5

5
6

Anar a índex…

ART GREC

4. 4.- Arquitectura Religiosa:
El Temple

Anar a índex…

4.4.1- EL TEMPLE. INTRODUCCIÓ
Importància: És l’EDIFICI PRINCIPAL de l’art grec, situat en un lloc elevat,
aïllat i sagrat, al qual s’accedeix per unes portes monumentals o PROPILEUS, i sobre
un CREPIDOMA o basament esglaonat que l’eleva sobre els seus voltants.

Anar a
índex…

Funció: Era la casa del déu del temple, però no un lloc de culte, ja que les cerimònies
es realitzaven en l’exterior (major importància de l’exterior que de l’interior).

Temple de Zeus
Olímpic en Olímpia
(470-456 aC), model
dels temples clàssics
grecs d’ordre dòric, i
fou el major temple

28.- CEL·LA (A). Sinònim: Naos.

Ictinos i Calícrates. Partenó (s. V aC). Atenes. Grècia.


Ictinos i Calícrates.
Partenó (s. V aC).
Atenes. Grècia.

4.4.2- EL TEMPLE. TIPUS DE PLANTES

Temple rectangular.
Tipus de plantes
Temple circular o tholos.

Anar a índex…

Temple rectangular.
Tipus de plantes

Del temple rectangular: el megaron micènic i les cases dels doris.
Antecedents
Del temple circular o tholos: les tombes dels
prínceps micènics i les cabanes circulars.

 Mègaron
 Estança o casa micènica i nucli del palau, amb una planta rectangular tancada
(domos) amb quatre columnes en el centre, al voltant de la llar.
 Està precedida d’un doble atri, és a dir, a la sala principal s’anteposen un pòrtic, format
per la prolongació de les parets interiors que acabava en dues pilastres i, entre elles,
dues columnes, i un vestíbul (prodomos) el que ressalta la seva importància.
 D’aquesta sala deriva la planta del temple grec (i és la seva aportació a l’art grec).

Del temple rectangular: el megaron micènic i les cases dels doris.
Antecedents
Del temple circular o tholos: les tombes dels
prínceps micènics i les cabanes circulars.

 Tomba d’Atreu (s. XIII aC) A l’art
micènic van ser importants el thólos o
tombes dels prínceps micènics, origen
dels santuaris circulars grecs.

4.4.3- ESTRUCTURA INTERNA: 3 PARTS
PRONAOS: Situat en la part davantera i sostingut per columnes és
el pòrtic o atri d’entrada on celebraven els sacrificis i actes de culte.
NAOS o CEL·LA: Estança rectangular i obscura que suposava la
Tres parts en part principal i central del temple, on es guardava la imatge del déu.
l’estructura interna
OPISTÒDOM: Fals pòrtic posterior sense comunicació amb la naos
on es podien guardar les joies i tresors relacionades amb el déu.

Anar a índex…

• Cambra principal, en general petita, d’un temple
grec i romà, de planta rectangular, on es guardava
la imatge o l’estàtua de la divinitat de culte.

• Espai central reservat en els temples grecs a
l’estàtua de culte, entre el pronaos i l’opistòdom.

• Castellà: Cella; naos.

Temple de Niké Àptera (s. V). Atenes.
Anar a índex…

• SELECTIVITAT juny 2010/A: Cambra interior del temple grec, on
normalment se situa la imatge del déu.

Ictinos i Calícrates. Partenó (s. V aC). Atenes. Grècia. Anar a índex…

4.4.3- ESTRUCTURA INTERNA I EXTERNA

4.4.3- ESTRUCTURA INTERNA I EXTERNA TEMPLE GREC

4.4.3- EXAMEN ESTRUCTURA INTERNA I EXTERNA TEMPLE GREC

Anar a índex…

4.4.3- CORRECCIÓ EXAMEN ESTRUCTURA INTERNA I EXTERNA

Pronaos Naos o Cel·la

Opistòdom

Perístil
Columna “in Antis”
Estilòbata
Estereòbat

4.4.4.- TIPUS TEMPLE SEGONS DISPOSICIÓ COLUMNES
Monòpter
Àpter in antis
Tipus de
temples Pròstil
Anfipròstil
Perípter
Dípter

 Monòpter (Tholos) Dit d’un Anar a índex…
temple circular que no té murs,
sinó un cercle de columnes que
sustenten el sostre

4.4.5.- TIPUS TEMPLE SEGONS NOMBRE COLUMNES
Dístil (2)
Tetràstil (4)
Tipus de Hexàstil (6) Tetràstil
temples
Octàstil (8)
Decàstil (10)
Hexàstil

Octàstil

Anar a
índex…

4.4.4.- i 4.4.5.- EXAMEN TIPUS DE TEMPLE

Anar a índex…

4.4.4.- i 4.4.5.- CORRECCIÓ EXAMEN TIPUS DE TEMPLE

Pròstil i tetràstil

Monòpter
o tholos

Naos o Cel·la

Pronaos
Opistòdom

Peristil

Dístil i dípter Hexàstil i perípter

4.4.6.- CORRECCIONS ÒPTIQUES

1) Curvatura o corbament, cap a dalt, d’entaulament i
estilòbat per a evitar la sensació de bombament o
vinclament (“pandeo”).
Correccions 2) Inclinació de les columnes cap a dins per evitar
òptiques la sensació de caiguda.
3) Columnes dels extrems o cantons més grosses als
efectes que pareguin iguales a la resta, donat que per
la seva situació poden donar sensació de ser més primes. Anar a índex…

4.4.6.- CORRECCIONS ÒPTIQUES

4) En el centre de les columnes hi ha un lleuger
eixamplament per a evitar la sensació d’aprimament
(èntasi).
Correccions 5) Intercolumnis desiguals, per què semblin tots
òptiques iguales, disminueixen amplada cap als cantons.
6) Els tríglifs han de coincidir amb l’eix de
les columnes o amb el centre dels intercolumnis.

Èntasi
central

Entaulament i
grades corbats

Intercolumnis de
diferent tamany

4.4.7.- EVOLUCIÓ ARQUITECTURA RELIGIOSA
No té una gran evolució, ja que quasi tots els elements que hem vist,
com a característics, ja estaven fixats als segles VII-VI aC.
Sol anar des d’estructures i temples més simples a d’altres més complexes.
Evolució S’associa la seva evolució a la utilització
d’un o altre ordre (dòric, jònic o corinti). Anar a índex…

Època arcaica (segles VII-VI aC). Destaquen els temples
d’Hera i Poseidó en Paestum i el tresor de Sifnes en Delfos.


Època clàssica (segle V – 323 aC). Destaquen especialment els
Evolució temples de l’Acròpolis d’Atenes del segle V aC, obra d’Ictini,
Calícrates, i Fídies (Partenó, Atenea Niké i Erecteion)

Època hel·lenística (323 – 146 a.C.). Es perden les proporcions humanes en
Evolució favor de la grandiloqüència i l’ostentació, el colossalisme i la monumentalitat,
i una major profusió decorativa (influència oriental), com a l’altar de Zeus
de Pèrgam i al temple de Zeus d’Atenes

4.4.8. TEMPLES ÈPOCA
ARCAICA (VII-VI aC)

Anar a índex…

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA ARCAICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC.

Anar a índex…

Temple d’Apol·lo (540 aC). Corint.

Anar a índex…

Temple d’Afaia (500-480 aC). Egina.

Anar a índex…

4.4.8.- TEMPLES
ÈPOCA ARCAICA (VII-
VI aC). ORDRE DÒRIC.
Tresor dels Atenencs,
Delfos (490 aC)

Anar a índex…

Tresor dels Atenencs, Delfos (490 aC)

Tresor dels Atenencs, Delfos (490 aC)

• Tresor dels atenencs i el Tresor de Sifnos) A Els tresors són petits templets “in
antis”, amb dues columnes en mig, i que servien per a guardar trofeus.
• El Tresor de Sifnos és d’ordre jònic, tot i que encara que no apareixen les
característiques volutes de les columnes, abundantment decorades. Amb el desig
d’obtenir la màxima bellesa, els fusts dels capitells han estat substituïts per cariàtides.

Temple E de Selinunt, Sicília (480-460 aC)

Anar a índex…

Temple E de Selinunt, Sicília (480-460 aC)

Temple de Zeus Olímpic (470-456 aC). Olímpia.
Funció: Era la casa del déu del temple, però no un lloc de culte, ja que les cerimònies
es realitzaven en l’exterior (major importància de l’exterior que de l’interior).

Model dels temples clàssics
grecs d’ordre dòric. Fou el
major temple de tot
el Peloponès
Anar a índex…

Temple de Zeus Olímpic (470-456 aC). Olímpia.

Temple de Posidó, Paestum (460 aC)

Anar a índex…


 És un dels temples millor conservats, de caràcter molt auster i sense decoració
escultòrica a l’exterior.
 Característiques: Temple sobri, d’ordre dòric, hexàstil, perípter, les seves
columnes no han adquirit la esveltesa de l’època clàssica.

CLÀSSICA (V aC)

Anar a índex…

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE DÒRIC.
Temple de la Concòrdia, Agrigent (450 aC)
Anar a índex…

Temple de la Concòrdia, Agrigent (450 aC)

Temple de Posidó, Cap Sounion (449-445 aC)
Anar a índex…


Vista dels murs de la fortificació de C. Sounion

PARTENÓ, Atenes (447-442 aC)

Anar a índex…

Temple del Partenó, Atenes (447-442 aC)

 Acròpolis d’Atenes Ja existia amb anterioritat, però els edificis havien estat destruïts
pels perses. Pèricles va idear construir-ne d’altres molt més bells que els anteriors.
 L’Acròpoli era sagrada. El turó era un lloc difícil d’urbanitzar, però el geni grec va
aconseguir vèncer l’obstacle i la va urbanitzar a la perfecció.


 S’entrava a l’Acròpoli pels propileus o portes monumentals (mai acabades), i n’hi havia
un itinerari que permetia la contemplació de tots els edificis.


Propileus. Mnèsicles.

 Partenó Temple més important de l’Acròpoli. El nom significa “cambra de les verges”.

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE
DÒRIC. Temple del Partenó, Atenes (447-442 aC)

 Temple dòric, octàstil i perípter, encara que amb un detall jònic, el fris corregut del
mur exterior de la cel·la.


Plànol amb la decoració dels relleus del Partenó.
FÍDIES (447-432 aC).


Relleus del Partenó.
FÍDIES (447-432 aC).


Opistòdom Naos amb tres naus Pronaos

Peristil
 Temple molt gran, constava de pronaos, una cel·la dividida en tres naus i l’opistòdom,
on es guardaven els tresors.

4.4.8- ESTRUCTURA INTERNA: 3 PARTS
PRONAOS: Situat en la part davantera i sostingut per columnes és
el pòrtic o atri d’entrada on celebraven els sacrificis i actes de culte.
NAOS o CEL·LA: Estança rectangular i obscura que suposava la
Tres parts en part principal i central del temple, on es guardava la imatge del déu.
l’estructura interna
OPISTÒDOM: Fals pòrtic posterior sense comunicació amb la naos
on es podien guardar les joies i tresors relacionades amb el déu.

Reconstrucció de
l’Acròpoli d’Atenes
(s. V aC). Grècia.

 Pèricles va encarregar la seva construcció a Ictinos i Cal·lícrates, que van actuar en
estreta col·laboració amb Fídies, qui va realitzar, a més, la decoració escultòrica.


 Frontó oriental (façana Naos): Naixement d’Atena.

 Dionís o Hèrcules, Demèter i Persèfone (formant un sol bloc) i, dempeus, Artemisa o
Hebe.

Frontó occidental (façana opistòdom), lluita Atena i Posidó

Mètopes de la centauromàquia del Partenó (frisos exteriors)


 FÍDIES. Fris de les Panatenees (fragment, segle V aC).
 Relleus del partenó. Les Ergastinai.


Ictinos i Calícrates.
Partenó (s. V aC). Atenes.
Grècia.
 Va ser edificat per a albergar la estàtua d’Atena, feta per Fídies.

 Fídies Escultura exempta
criselefantina dedicada a Atena
Pàrtenos (la còpia Atena Varvakíon,
Museu Arqueològic Atenes).

 Fídies Escultura exempta criselefantina
dedicada a Atena Pàrtenos (la còpia Atena Varvakíon,
Museu Arqueològic Atenes).


Reconstrucció de l’Acròpoli d’Atenes (s. V aC). Grècia.


 Sintetitza tots els ideals de perfecció, bellesa i harmonia de l’art grec.
 Realitzat amb marbre blanc, constitueix una síntesi perfecta entre arquitectura i
escultura.

 En ell es dugueren a terme tots els refinaments òptics per què res
fos lleig en la construcció.

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC.

Abans

Després

 L’estat en ruïnes es deu a la diversitat de situacions que ha estat obligat a passar,
església amb els cristians, mesquita amb els turcs...


 La majoria dels relleus els podem admirar en el museu Britànic, degut a la donació
d’un noble anglès, Lord Elgin, que els va comprar en el segle XIX.

NIKÉ ÀPTERA
, Cal·lícrates, Atenes (427-424 aC)

Anar a índex…

NIKÉ ÀPTERA,
Cal·lícrates, Atenes (427-424 aC)

 Temple d’Atenea Niké És un temple petit, ubicat tot d’una de travessar els propileus.

NIKÉ ÀPTERA,
4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (V aC). ORDRE JÒNIC.
Cal·lícrates, Atenes (427-424 aC)

 Temple d’Atenea Niké o Niké Àptera, Cal·lícrates
 Projecte 449 aC i realització 424 aC.

NIKÉ ÀPTERA, Cal·lícrates, Atenes (427-424 aC)

 Temple d’Atenea Niké Temple d’ordre jònic.

Temple Niké Àptera, Cal·lícrates, Atenes (427-424 aC)

 Temple d’Atenea Niké És tetràstil i
amfipròstil i els seus relleus, molt nombrosos,
fan referència a les Guerres Mèdiques.

Temple Niké Àptera, Cal·lícrates, Atenes (427-424 aC)

 Atenea portant un brau a sacrifici.  Atenea descordant-se la sandàlia.

ANTONELLA CAMPANILE

 Temple d’Atenea Niké. Tècnica mixta.

ERECTÈON, Atenes (421-406 aC)
Mnèsicles o Filocles? Anar a índex…


Nord
Est

Oest (ponent) Sud
 Erectèon Segon edifici important en l’Acròpoli.
 Està orientat cap Orient, en la direcció de sortida del sol.

Temple d’Erectèon, Atenes (421-406 aC)

N A: Pròstil i hexàstil
E (columnes façana est)
B: Santuari d’ Atena
C: Santuari de Butes
D: Santuari d’ Hefest
E: Santuari de Posidó
O F: Santuari d’ Erecteo-
Posidó
G: Pòrtic nord (voltat 6
columnes)
H: Pòrtic de les Cariátides.
S
Té tres naus, la primera és la dedicada a Atenea ( B ), edifici que és hexàstil, la
segona està dedicada a Posidó ( E ) i la tercera a Erecteo i a Cecrops ( F ).
Dedicat a:
Divinitats: Atena i Posidó (escultura sedent d’Atena a l’interior?)
Herois:
Erecteo (rei mític de la ciutat)
Cècrops (rei amb cua de serp, jutge entre els déus)
Pàndrosos (la seva filla)

ERECTÈON, Atenes (421-406 aC). Mnèsicles o Filocles?
Dues cambres interiors,
dedicades als ancestres
Pòrtic N mítics i a Hefaistos
respectivament.

E

O
Erectèon
pròpiament dit

Cel·la d’Atena
Pòrtic de les S
cariàtides


Nord
Sud

Est
Obra de Filocles o Mnèsicles? (també propileus), fou construït per albergar les estàtues que
s’havien quedat sense temple: Atenea i Erecteo, primer rei d’Atenes, de qui rep el nom.
Relacionat amb la història mítica d’Atenes: Homer explica que Erecteo (rei micènic) va ser
adoptat per Atena.
* Iconografia micènica: Deessa (“Atana”) amb atributs similars a Atena: arbre, armes i
serp també relacionats amb els herois...


Santuari d’Atena.


Nord Sud

Oest (ponent)

L’edifici s’adapta al terreny amb estructura de terrasses.


Erecteo: El seu naixement junt a l’olivera.
Cècrops: Rei amb cua de serp, junt a una
cistella amb serps.
Pandrosos: Filla de Cècrops. L’olivera
depenia del seu santuari.
“... A on creix l’olivera i fa niu la serp...”


Façana nord.


El pòrtic més admirat és el denominat de les Cariàtides, donat que els fusts de les
columnes han estat substituïts per figures.


El pòrtic de les Cariàtides.


El pòrtic de les Cariàtides i detall.

Mnèsicles o Filocles?

Abans

Erectèon 1869

Mnèsicles o Filocles?

Nord
Est

Oest (ponent) Sud

PROPILEUS,
MNÈSICLES Anar a índex…

4.4.8.- ÈPOCA CLÀSSICA (V aC).

Propileus Són portes monumentals que mai es van finalitzar. Obra de
Mnèsicles, les columnes centrals són dòriques i les laterals jòniques

Temple de Segesta o Egesta, Sicília (424-416 aC)

Anar a índex…

Temple de Segesta o Egesta, Atenes (424-416 aC)

POST-CLÀSSICA
(IV aC)

Anar a índex…

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA POST-CLÀSSICA (IV aC). ORDRE DÒRIC.
Thólos d’Atenea Pronaia, Delfos, de Teodoto (350 aC)

Anar a índex…

Temple circular, de petita mida, dòric i perípter. Ús desconegut. 20 columnes dòriques a
l’exterior, i 10 finíssimes corínties a l’interior (encastades en el mur), diferents colors de
pedra. No s’usava la planta circular des de l’època arcaica.

Tipus de plantes Temple rectangular.


El Santuari dedicat a Apol·lo, a Delfos, fou
un gran centre de pelegrinatge de la Grècia
antiga (l’ocupació del lloc prové del
Neolític). Està situat sota el mont Parnàs i
domina el golf de Corint. Era la seu
mitològica de les Muses protectores de les
arts.

Santuari d’Apol·lo, Delfos (350 aC)

Erecteion, Atenes (421-406 a.C.)

HEL·LENÍSTICA
(323- 146 aC)

Anar a índex…

4.4.8.- TEMPLES ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (323-146 aC).
Altar de Zeus, Pèrgam (180 aC), Pergamonmuseum, Berlín

Altar de Zeus Presenta una forma nova. S’aixeca sobre una podium o basament de 7
metres amb una gran escalinata frontal, que condueix a un pòrtic jònic. Es va construir
per a commemorar la victòria dels grecs sobre els celtes. Anar a índex…

 Descobert a Pèrgam a finals del s.
XIX.
 Època Hel·lenística (s. II aC).
 Pèrgam (Bergama), a prop
d’Efes, centre cultural important
(biblioteca, Escola de Pèrgam...).
 Noves solucions
arquitectòniques: proporcions més
grans, major
monumentalitat, barroquisme.


Altar de Zeus En escultura, aquesta escola, es
caracteritza pels temes tràgics, tal com es pot veure
en els relleus que decoren el basament de l’Altar de
Zeus, que representen la gigantomàquia. El tema
tràgic es va intensificant amb els rostres
implorants, els cabells revoltats i amb actituds i
vestimentes agitades.

Altar de Zeus, Pèrgam (180 aC). Museu de Pèrgam, Staatliche Museen, Berlín

 Arquitectes de l’Escola de Pèrgam (artistes unificats sota un estil, també escultors).
 Grandesa de la dinastia Atàlida (tema interior fris: vida Tèlef, fundador mitològic de la saga).
 Comitent: Èumenes II Soter.


 FAÇANA ESQUERRE

Alts relleus del podium: 2’30 x 120
metres.


 ALTAR DE ZEUS, PÈRGAM . Detalls.


 ALTAR DE ZEUS, PÈRGAM . Fris.


 Lluita d’ATENA i ALCIONEO (est).


 CETO amb PONTUS i un
LLEÓ atacant als TITANS.

 ZEUS.


 ZEUS en lluita amb els GEGANTS.


 Alts relleus del podium: 2’30 x 120 metres.

Temple de Zeus Olímpic (Olympeion), Atenes (140-130 aC)

Anar a índex…

 Començat en el segle VI aC, va ser acabat en època de l’emperador Adrià (en el segle
II). En època hel·lenística i romana fou el major temple de Grècia o el Peloponès.


Temple de Zeus
Olímpic, Atenes, fo
u el major temple

Anar a índex…


Temple de Zeus Olímpic,
Atenes, fou el major temple


 Ubicat a 500 metres sud-est d l’Acròpoli
d’Atenes i a 700 del centre d’Atenes, Plaça
Sintagma.

ART GREC

4.5.- Arquitectura Civil:
El Teatre

Anar a índex…

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL
L’arquitectura civil va tindre una importància enorme a la Grècia antiga,
com correspon a una societat que posa al ciutadà en el centre del seu pensament .

Els edificis civils eren aquells que estaven destinats a acollir
Edificis les reunions polítiques o a l’administració de justícia. N’hi
civils havia de públics i privats.

Anar a índex…

Elements:
• Privats: Cases.
• Àgora: Plaça major porticada. Centre comercial i de
trobada social i política. Envoltada dels edificis
públics.
• Stoa: Pòrtic cobert centre d’oci i establiments
comercials.
• Palestra: Gimnàs i zona d’entrenament. Pati porticat
• Hipòdrom: Curses de “quadrigues”...
• Teatre: Edifici més representatiu, inventat pels grecs.
• Odeó: De forma anàloga al teatre però dedicat a
audicions musicals.
• Necròpolis... monuments funeraris i commemoratius.
Anar a índex…

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS PRIVATS
Les cases eren molt humils però, a partir del s. IV aC, milloraren les seves condicions
principalment les de les classes acomodades. S’organitzaven entorn a un pati central
Edificis envoltat de columnes. Al fons estava l’androceu (habitacions del baró) i en la part
privats menys accessible el gineceu (habitacions de la dona) i les dels esclaus. Normalment
eren d’un sol pis, però en el cas d’haver-hi dos l’androceu estava en el pis inferior i el
gineceu en el pis superior.

Anar a índex…

La stoa o estoa: Construcció porticada grega de planta rectangular amb sostre de
dos aiguavessos sostingut per columnes, uns pòrtics coberts que envoltaven l’àgora
Edificis
i els carrers del voltant per protegir la gent de les incidències meteorològiques i
públics acollir els comerços, per tant, feien la funció de porxo d’un àgora.

Anar a índex…

Edificis
públics
STOA

Són construccions
cobertes, tancades en un
lateral per un mur i
l’altre amb columnes,
cosa que permetia el pas
de l’aire (ventilació) i
que servien per a
descansar o de refugi.
Podien tenir bancs o, fins
i tot, decoració de
pintures.

Edificis
públics
STOA

Edificis
públics

STOA

Stoa d’Àtal (època hel·lenística).
És la stoa més gran que s’ha
construït.

Edificis L’estadi: Lloc on es realitzaven les carreres, d’estructura rectangular,
públics tenia grades o cavea aprofitant el desnivell del terreny; i servia per a
les competicions atlètiques. Anar a índex…

Edificis L’estadi, d’estructura rectangular i amb les grades o cavea aprofitant
públics el desnivell del terreny; servia per a les competicions atlètiques.

Anar a índex…
Per a preparar-se en aquestes competicions estava el GIMNÀS i les
PALESTRES, llocs de reunió cívica i per a l’exercici físic; d’estructura
rectangular, ambdues construïdes a cel obert, i que es completaven amb sales
cobertes.
Edificis
públics Les competicions eren molt importants, perquè servien de preparació per a
las guerres i per a mantenir-se en forma. Fou en Grècia on varen néixer les
Olimpíades que eren jocs panhel·lènics que es celebraven en Olímpia, en
honor a Zeus, cada quatre anys

Edificis GIMNÀS
públics

Edificis PALESTRA
públics

EDIFICIS CIVILS PÚBLICS PER A ESPECTACLES

El teatre inventat pels grecs, era l’edifici civil més important i Anar a
El teatre
estava destinat a les representacions de comèdies i tragèdies . índex…

Es construïa aprofitant el desnivell del terreny (les grades
El teatre
o càvea en la zona alta) i tenia forma ultracircular.

Grades o
Escena: edifici de 2 plantes,
càvea: on es
de forma rectangular on es
situaven els
duia a terme la representació
espectadors.
(darrere del prosceni).

Prosceni: espai on Orquestra: on es
actuaven els actors. col·locava el cor, de gran
importància en Grècia.

Les grades o càvea (forma ultracircular).
L’orchestra (part circular central on es situava el cor). Anar a
El teatre Parts índex…
El proskenion o escena (lloc on es representava l’obra.)


Les grades o càvea (forma ultracircular).
El teatre Parts L’orchestra (part circular central on es situava el cor).
El proskenion o escena (lloc on es representava l’obra.)

El teatre Destaquen el teatre d’Epidaure i el teatre de Delfos .

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL: TEATRE EPIDAURE
TEATRE D’EPIDAURE. POLICLET EL JOVE (segle IV, 330 aC, Santuari d’Esculapi).

Teatre d’Epidaure (època hel·lenística, segle III aC – I aC)
 És el major del món grec i un prodigi de visibilitat i audició a més d’una preciosa estètica.
 En un principi tenia 30 grades i 13 escalinates. Anar a
Més tard es va engrandir i se n’afegiren 10 grades més i altres 10 escalinates índex…

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL: TEATRE
ORIGEN DELS TEATRES: SANTUARI D’ASCLEPI.
Els santuaris ja neixen a `l’època arcaica.

ORIGEN “Cercle màgic” (orquestra) entorn l’altar de Dionysos.

SANTUARI DE ZEUS, DODOMA

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL: TEATRE EPIDAURE
TEATRE D’EPIDAURE. POLICLET EL JOVE (segle IV, 330 aC, Santuari d’Esculapi).

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL: TEATRE DELFOS
Anar a índex…

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL: TEATRE DELFOS
TEATRE DE DELOS

TEATRE DE DELFOS

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL: TEATRE SIRACUSA
Anar a índex…

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL: TEATRE PÈRGAM
Anar a índex…

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL: SEGESTA
Anar a índex…

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL: TEATRE PRIENE
Anar a índex…

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL: TEATRE PRIENE

Edifici El Buleuteri o bouleuterion: Seu de la bulé, edifici que
Ús polític albergava l’assemblea reduïda de 500 membres.

Anar a índex…

Monuments
funeraris N’hi havia molt pocs. Destaca el Mausoleu d’Halicarnasso (350 aC).

Construcció funerària per a
albergar el cadàver de
Mausolo, d’enormes
proporcions, cosa que ha fet
que es generalitzés el nom de
“mausoleu” per a totes les
grans construccions
funeràries. Anar a índex…

Monuments N’hi havia molt pocs. Destaca el Mausoleu d’Halicarnasso (350 aC).
funeraris

Constava d’un basament al qual
s’accedia per una escalinata que
conduïa a la cambra sepulcral, i
sobre ella n’hi havia una columna
jònica i, més amunt una graderia
que suportava l’estàtua de Mausolo,
guiant la seva quadriga.

Monuments També eren excepcionals. Destaca el Monument a Lisícrates o
commemoratius Llanterna a Lisícrates, a prop de l’Acròpoli, Atenes (335-334 aC).

Per a commemorar una victòria literària.
Constava d’un basament quadrat, sobre el qual
s’aixecava un cos cilíndric amb columnes
adossades i, a la cima, es situava el revenerat
sobre un trípode. Anar a índex…

BIBLIOGRAFIA
 SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB.
Palma (2002)

 http://www.slideshare.net/salvavila
 http://www.slideshare.net/landa/vocabulario-historia-del-arte-selectividad-2009
 http://www.slideshare.net/joand/llistat-de-termes-tcnics-dart-i
 http://www.slideshare.net/joand/llistat-de-termes-tcnics-dart-ii
 http://www.scribd.com/doc/6222555/DICCIONARIO-VISUAL-DE-ARTE-1-AK
 http://www.scribd.com/doc/6222419/DICCIONARIO-VISUAL-DE-ARTE-2-LZ
 Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez
 http://www.slideshare.net/maricarmearanda
 http://www.wikipediaenciclopedia libre

 almez.pntic.mec.es/.../arquitectura_griega2.htm

 Wikimedia Commons
Anar a índex…
www.enciclopedia.cat

E
S
C
U
L
T
U
R
A
Anar a índex…
.

Arquitectura grega

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (20)

Semelhante a Arquitectura grega

Semelhante a Arquitectura grega (20)

Último

Último (9)

Arquitectura grega