1. UN MÓN DIVIDIT EN BLOCS
(1945-1991)
C.Aranda & J.Manero

2. UN MÓN DIVIDIT EN BLOCS
(1945-1991)
- EE.UU. primera potència del món - URSS: també gran creixement.
occidental capitalista. Rival dels EE.UU.
- Model de vida americà emulat a -Sistema comunista a tots els països
tots els països capitalistes. de l’est d’Europa. Estès també altres
- Europa occidental: Creixement continents.
econòmic i democratització. - Màxima extensió anys 70.
- Japó: Gran potència econòmica. - Dècada dels 80 problemes al bloc
- 1973: crisi llarga i profunda per soviètic.
l’augment dels preus del petroli. - Gorbatxov inicia reformes que
porten a la crisi del sistema i
desaparició de l’URSS i el socialisme
a Europa de l’Est.
Dècada anys 90: fi política de blocs,
nova etapa històrica. C.Aranda & J.Manero
http://www.historiasiglo20.org/GLOS/index.htm#La%20Guerra%20Fría

3. C.Aranda & J.Manero

4. El món capitalista: l’hegemonia dels EE.UU.
1945-1973: època de prosperitat i estabilitat política al món occidental.
El model capitalista dels EE.UU.
Bases del potencial econòmic americà:
- Recursos naturals en gran quantitat.
- Sistema científic i tecnològic en constant innovació.
- Empreses modernes, multinacionals.
- Una gran capacitat financera: banca gran i dinàmica,
dòlar, moneda mundial de referència.
Acords de Bretton Woods, 1944
Fons Monetari Internacional
Banc Mundial
Hotel Mount Washington, a Bretton Woods, on es C.Aranda & J.Manero
celebrà la històrica Conferència de 1944.

5. Dècades 1950 i 1960: Gran consumisme. Màxima prosperitat als EE.UU. (molta
població activa, facilitats d’ascens social, de crèdits, llibertat d’empresa...
No obstant, continuaren les desigualtats (més 20% pobres, molts negres). Barris
marginals, delinqüència, facilitat d’accedir a les armes, violència...
Dècada de 1960, gran contestació social. Lluita per la igualtat de drets dels
negres: Martin Luther King (1929-1968), partidari de la no violència i la integració
social de la minoria negra. Homes com Malcom X (1925-1965), i grups com els
Panteres Negres, radicalitzaren el moviment.
C.Aranda & J.Manero

6. La protesta juvenil es concretà en el moviment hippy: no violència, no
consumisme, llibertat sexual i vida comunitària.
Moviments feministes
rebutgen el sexisme de la
societat i reclamen igualtat
de drets i oportunitats.
C.Aranda & J.Manero
“Women's Liberation”

7. La democràcia liberal nord-americana
Sistema polític convertit en model de democràcia capitalista.
Base: Constitució de 1868, modificada per moltes esmenes (fi esclavitud, dret
vot dona...). Garanteix les llibertats. Estructura federal (cada Estat té govern,
lleis i institucions pròpies). També hi ha institucions comunes. Sistema
presidencialista. Hi ha divisió de poders:
El legislatiu en dues
cambres: Senat i Cambra de
Representants, amb seu al
Capitoli, a Washington D.C.
L’executiu en el
president, que
resideix a la Casa
Blanca, també a la
capital.
El judicial en la Cort
Suprema i els Tribunals.
C.Aranda & J.Manero

8. Sistema polític bipartidista: Partit Republicà (interessos més conservadors)
Partit Demòcrata (suport de sindicats i minories)
Presidents del període. Partit? Fets principals?
C.Aranda & J.Manero

9. 1945-1960: Política anticomunista (“cacera de bruixes”) i conservadora. La
legislació social quedà oblidada. Se suavitzà en el segon mandat de
Eisenhower, apartant del govern els més conservadors.
Joseph McCarthy
1960-1963: La Nova Frontera, nous objectius:
- lluita contra la pobresa i la segregació racial (lleis sobre drets civils...)
- progrés científic i tecnològic (arribada a la Lluna, 1969)
- foment de la pau (coexistència pacífica).
C.Aranda & J.Manero

10. http://supay-666.blogia.com/2008/100701-imagenes-de-la-segregacion-racial-en-los-esta
C.Aranda & J.Manero

11. Armstrong, Collins y Aldrin, astronautes
de l’Apolo XI, primera nau en arribar a
la Lluna (1969)
Lindon B Johnson continuà part de la
política del seu antecessor.
C.Aranda & J.Manero

12. 1968: Richard Nixon (republicà). Fou substituït arran del cas Watergate, el
1974. Després del govern del demòcrata J. Carter, els republicans recuperaren
el poder amb Ronald Reagan (1980-1988) i George H.W. Bush (1988-1992),
els quals van reduir l’ajut social, afavoriren les grans empreses i augmentaren la
despesa militar.
Nixon anunciant la seva dimissió,
després que el Washington Post
desvetlles la trama del Watergate.
Regaran
anunciant el seu
pla d’IDE (guerra
de les galàxies)
C.Aranda & J.Manero

13. C.Aranda & J.Manero

14. Els països de l’Europa occidental: la reconstrucció
econòmica
Gran devastació econòmica. Ràpida recuperació, les raons varen ser:
- Programa de Reconstrucció Europea (Pla Marshall)
- Capacitat d’assimilació de noves tecnologies i mètodes empresarials.
- Plans d’integració econòmica: OECE (Org. Europea Coop. Econòmica)
Mercat Comú Europeu.
- “Baby boom”: gran augment de la natalitat (20%o)
A partir de 1950, llarg període de prosperitat a Europa occidental:
Desenvolupament de tots els sectors econòmics. Èxode rural, augment serveis...
Canvis socials: incorporació de la dona a la vida econòmica, laïcisme, aparició de
sistemes de protecció social: Estat del benestar.
C.Aranda & J.Manero

15. El model europeu de democràcia
Després de la guerra mundial, 3 dictadures a Europa:
- Portugal, de Salazar (1928-1974)
- Grècia, dels coronels (1967-1974)
- Espanya, de Franco (1939-1975)
Majoria de països són democràcies: Divisió de poders
basades en Constitucions
Sufragi universal
Defensa drets individuals i col·lectius
Tres grans tendències polítiques dominen el panorama europeu:
a) Partits conservadors i democratacristians. Valors cristians. P. populars.
Conservadors
a) Partits socialistes o laboristes. Programa reformista i social. Abandó
marxisme. Artífex de l’Estat del benestar.
b) Partits comunistes. Certa importància en la guerra freda. Cauen amb la
caiguda del mur (integrants en coalicions més àmplies).
C.Aranda & J.Manero

16. 1945: Governs europeus
formats per l’alternança de
conservadors i
socialdemòcrates.
1950 (dècada): Majoria
governs clarament
anticomunistes, predomini dels
conservadors. Època de la
guerra freda.
Charles De Gaulle, Konrad Adenauer,
president francès Canceller alemany
1970 (dècada): Cert gir a l’esquerra,
època de distensió, consolidació
democràtica i creixement econòmic.
Socialdemòcrates en llargs governs als
països nòrdics. Transformacions socials
importants (Gran Bretanya, Alemanya...)
Olof Palme, primer ministre suec des de 1969
Fins el seu assassinat el 1986 C.Aranda & J.Manero

17. Tot i els canvis i el progrés, a Europa també sorgiren molts moviments de
protesta social. Majoritàriament eren joves, no se sentien representats pels
partits i volien canviar el sistema.
C.Aranda & J.Manero

18. Japó, la gran potència asiàtica
Malgrat la desfeta de la guerra, entre 1955 i 1973, Japó es convertí en la segona
potència econòmica mundial. Va rebre l’ajut d’EE.UU. que volien un aliat a l’Àsia.
Paper important de l’Estat: foment indústria pesant, de l’estalvi privat i la inversió.
Especialització en productes de consum d’alta tecnologia (electrònica, informàtica i
robòtica). Gran competitivitat als mercats mundials per la baixa cotització del ien.
Condicions laborals estrictes: respecte a la jerarquia, alta productivitat i salaris
inferiors. Seguretat laboral...
Adopció pautes de la societat de consum (compra cotxes, electrodomèstics...)
Gran augment població urbana. Presenta una de les densitats urbanes més altes
de la Terra. Especulació del sòl i encariment dels habitatges. Degradació del medi.
Política: primer ocupació americana, després aproven una Constitució (1946)
liberal parlamentaria, amb un emperador com a monarca constitucional.
Democràcia, amb drets i llibertats. Des de 1955 el govern monopolitzat pel Partit
Liberal Demòcrata, molt conservador que agrupa grans empresaris.
C.Aranda & J.Manero

19. La borsa de Tokio, la segona
més gran del món. Una vista
de la capital i iens (a dalt)
C.Aranda & J.Manero

20. Crisi i transformació del capitalisme a Occident
El creixement econòmic
1945-1973: Trenta anys gloriosos del capitalisme. Gran creixement basat en:
- Desenvolupament de tot tipus d’indústries
- Augment de la productivitat per noves tecnologies
- Alt consum de fonts d’energia.
Taxes de creixement anual de la producció per sobre del 5%, i a Japó del 10%.
La producció mundial en tots els sectors augmentà, les exportacions mundials es
multiplicaren per set. Conjunt de països industrialitzats i nous països emergents:
Brasil i Argentina; Espanya; Corea del Sud, Taixan, Hong Kong, Singapur i
Malàisia, i la Unió Sud-àfricana.
Elements negatius del desenvolupament:
- Compra matèries primeres a països més pobres, sotmesos al sistema
capitalista.
- Creixement concentrat als països rics, resta cada cop més pobres.
- A principis de la dècada dels 70 s’aturà el creixement bruscament: augment
de preus de les primeres matèries (petroli), per la gran demanda, provocà
inflació.
C.Aranda & J.Manero

21. EE.UU.: desacceleració econòmica:
- Augment despeses militars (guerra Vietnam)
- Dèficit pressupostari.
- Baixen les exportacions i augmenten el preu de les importacions
- Disminució de reserves d’or
- Supressió de la convertibilitat del dòlar en or en 1973, per part de Nixon, i es
decreta la seva fluctuació.
- Alteració dels intercanvis internacionals, crisi de confiança financera internacional.
C.Aranda & J.Manero

22. Percentatges en el Producte Mundial Brut, 1960-1980
1960 1970 1980
Países menos desarrollados 11,1 12,3 14,8
Japón 4,5 7,7 9,0
China 3,1 3,4 4,5
Comunidad Económica
26,0 24,7 22,5
Europea
Estados Unidos 25,9 23,0 21,5
Otros países desarrollados 10,1 10,3 9,7
URSS 12,6 12,4 11,4
Otros países comunistas 6,8 6,2 6,1
C.Aranda & J.Manero

23. La crisi de 1973 i les seves conseqüències
Crisi del petroli, en el context de la guerra araboisraeliana, arma política dels
països àrabs de l’OPEP, que quadriplicaren el preu del barril.
L’augment del petroli va fer
augmentar els preus de tots
els productes, així com la
inflació, la demanda va
caure i l’atur es disparà.
Reunió de l’OPEP en 1973
C.Aranda & J.Manero

24. Impacte diferent de la crisi:
-Preu del barril establert en dòlars: pujava al créixer la demanda.
-Països dependents del petroli augmenten el dèficit comercials.
-Economies desenvolupades disminueixen les importancions.
-El comerç internacional cau.
-Països en desenvolupament: disminueixen les exportacions, creix l’atur i
la inflació.
Recessió econòmica
Va comparar-se amb la dels anys 30, però la gran diferencia va ser la intervenció
dels governs en l’economia.
C.Aranda & J.Manero

25. 1979: Nova alça de preus, triplicant l’atur i la inflació. No es va poder controlar.
Començament dècada del 1980: Grans canvis en el sistema capitalista.
- Revolució tecnològica, sistemes informàtics.
- Canvis en els mètodes de producció i l’estructura de les empreses.
- Augment de la liberalització del comerç, mercat sense regulacions.
Tot plegat provocà l’afebliment de l’Estat del benestar. S’imposà un nou model: la
globalització, que ha perdurat fins avui.
Països de
l’OPEP
C.Aranda & J.Manero

26. El món socialista: L’hegemonia soviètica
L’URSS després de Stalin
Amb Stalin va començar l’expansió del comunisme un cop l’URSS sortí victoriosa
de la II Guerra Mundial. Es convertí en una gran potència econòmica i militar.
El sistema polític seguia basant-se en:
- Un sol partit, el PCUS.
- El Presídium del Soviet Suprem, màxim òrgan legislatiu.
- Una única ideologia oficial: el socialisme leninista.
- Una estreta unió entre partit i Estat.
El sistema econòmic es basava en:
- La planificació centralitzada i dirigida per l’Estat.
- No mercat lliure, però sí moneda.
- Propietat estatal o col·lectivitzada dels bens.
- Igualtat teòrica de tots els ciutadans.
Pareix una nova classe privilegiada, els dirigents del partit, la nomenklatura.
C.Aranda & J.Manero

27. Nikita Khruixov (1953-1964), successor de Stalin, posà en dubte i criticà l’obra
d’aquest. Inicià la desestalinització (lluita contra el culte a la personalitat...).
1956 presentà un informe secret davant el XX Congrés del PCUS denunciant
els crims de Stalin.
1964: Leonid Breixnev substituí a Khruixov, fins la seva mort, el 1982.
1982-84: Jurij Andropov. Representen un període de
1985: Konstantin Txernenko. transició cap a les reformes.
Jurij Andropov
(1914-1984)
Konstantin
Txernenko
Nikita Khruixov Leonid Breixnev (1911-1985)
(1894-1971) (1907-1982)
C.Aranda & J.Manero

28. Progrés econòmic i
“socialisme desenvolupat”
URSS: greus pèrdues després de la II Guerra
Mundial. Gran esforç per sortir de la crisi. No
reberen cap ajuda exterior. 80% inversions en
indústria pesant i transport.
- Desenvolupament agrícola als anys 50 i 60 (blat,
llet i carn).
- Bens de consum escassos.
- Anys 70: punt màxim del desenvolupament de
l’economia planificada. Seguia més orientada a
la gran indústria pesant que a la producció de bens
de consum.
- Progrés social: augment del consum i dels serveis
(educació, sanitat, habitatge, transports).
Augmenta l’esperança de vida (igual que a
occident)
- Tecnologia espacial: 1957, primer satèl·lit artificial
(Sputnik 1) i 1961, primera nau tripulada.
C.Aranda & J.Manero

29. -Tecnologia espacial: 1957, primer satèl·lit artificial (Sputnik 1) i 1961, primera
nau tripulada.
Yuri Gagarin primer
astronauta de la història.
Sputnik 1 Viatjà en la nau Vostok 1
C.Aranda & J.Manero

30. Anys 70: idea estesa de que l’URSS havia entrat en la fase del socialisme
desenvolupat (societat sense classes, ni apropiació privada de la riquesa i
igualitària). Alt grau de benestar. Es pensava que s’arribaria de seguida a la
fase comunista (sense Estat...).
Els serveis no assoliren el grau de qualitat adequat, la productivitat, al no ser
incentivada, era baixa. L’oferta i la qualitat dels bens de consum també... Les
necessitats bàsiques estaven ben cobertes, però el nivell de vida era molt
inferior al d’occident.
Grans despeses militars i ajudes a països del Tercer Món que es volia evitar
caiguessin sota la influència d’EE.UU. acabaren per empobrir a l’URSS.
Kissinger, Breznev, Ford y
Gromiko a Helsinki, 1975 C.Aranda & J.Manero

31. Les democràcies populars de l’Europa de l’Est
-La victòria soviètica i l’alliberament de països de l’Europa oriental del nazisme
per part de l’URSS provocaren la creació de democràcies populars en aquests.
El govern passà als partits comunistes.
-Aquests es convertiren en països satèl·lits de l’URSS. Aquesta els mantenia
sota control sense admetre cap dissidència.
- Romania, Hongria,
Polònia, la RDA i
Txecoslovàquia
acabaren governats pels
comunistes, i no sense
oposició en molts casos.
C.Aranda & J.Manero

32. - La desestalinització afectà a les democràcies populars, algunes de les quals es
revoltaren i intentaren democratitzar-se (Hongria el 1956 i Txecoslovàquia el
1968), i van ser reprimides amb violència.
- Anys 70 i 80 hi hagueren moviments a Alemanya i a Polònia, on es crearen
sindicats lliures.
Tancs soviètics als carrers de
Budapest, 1956
La invasió de Txecoslovàquia,
1968
C.Aranda & J.Manero

33. Economia i societat en les democràcies populars
A partir de 1948: socialització de la propietat i la producció econòmica (la gran
indústria sota control estatal). Es conservà la propietat privada en petits sectors.
-Plans quinquennals imposats per l’Estat.
-Industrialització massiva: augment nombre d’obrers i èxode rural.
-Incorporació massiva de la dona al mercat de treball.
L’URSS facilità fons pel desenvolupament econòmic, desigual segons els països
(Alemanya, Txecoslovàquia, Polònia ja estaven industrialitzats. Romania i Bulgària
no).
Diferent també el desenvolupament agrícola. Col·lectivització a ritmes diferents:
Polònia, Alemanya, Hongria i Romania menys del 20%, a Txecoslovàquia el 33% i
a Bulgària el 61%.Agricultura col·lectivitzada: Granges de l’Estat i granges
col·lectives (tipus Kolkhoz). Sempre subsistí un sector agrícola privat.
Nivell de vida va créixer, sense assolir els nivells d’occident.
L’URSS i l’Europa de l’Est van voler crear un bloc econòmic: CAME (Consell
d’Ajuda Mútua Econ.) i COMECON (Mercat Comú de l’Est).
C.Aranda & J.Manero

34. L’expansió del comunisme al món
Dècada dels 60: Màxima expansió mundial del sistema socialista.
Lligada a les lluites per la independència de molts països.
Expansió en tots els continents i en diferents fases:
Àsia Àfrica Amèrica
1949, Xina Angola Cuba, que donà
Corea del Nord Moçambic suport a guerrilles
Vietnam Etiòpia a:
Laos Somàlia Bolívia
Cambotja Influí a: Perú
Influència a: Algèria Colòmbia
Indonèsia Ghana ...
Després a Senegal
Afganistan Sudan
Tot i que el 1961 es reuniren a Moscou 81 partidaris comunistes, i el 1989, quan
la crisi ja era evident, se’n reuniren 98. Després disminuí dràsticament, i molts
règims foren substituïts o evolucionaren.
C.Aranda & J.Manero

35. Mapa de l’expansió comunista al món el 1980
C.Aranda & J.Manero

36. La desaparició de l’URSS i la fi del món bipolar
Immobilisme i crisi del sistema soviètic
-Clima de descontentament generalitzat als països comunistes: Crítiques al
immobilisme polític i la manca de llibertats, sobretot per part dels joves.
-Aguditzat per la crisi econòmica, deguda les grans despeses en l’aparell militar i
la indústria d’armament.
-L’oferta de productes de consum, la innovació i el nivell de vida es mantenien
estancats.
-Recessió econòmica mundial de 1973 agreuja la situació:
- Caiguda comerç mundial redueix les exportacions
- Cauen les importacions de productes bàsics (cereals)
- Dificultats per tornar préstecs a l’exterior (revalorització dòlar)
- Desavantatge davant el progrés científic i tecnològic d’occident
(anys 80)
C.Aranda & J.Manero

37. Les reformes de Gorbatxov
1985: Mikhail Gorbatxov nou líder soviètic.
Inicia les reformes: Perestroika (reestructuració)
i Glasnost (transparència informativa).
S’havien de resoldre tres problemes principals:
1. Econòmic: per augmentar la producció (hi
havia estancament en tots els sectors) es
donaren incentius personals i es facilitaren certes
formes de mercat lliure.
2. Polític: es fomentà la participació de població
fora del partit (hi havia el monopoli del PCUS) i
es permeté difondre notícies prohibides fins
aleshores. Es lluità contra la corrupció. Es volia
donar més protagonisme als vells soviets i als
sindicats.
3. Cohesió de les repúbliques: nacionalitats
molts diverses, s’intentà reestructurar les
relacions entre elles, s’elaborà un nou Tractat de
la Unió. Els donava més participació i establia
una relació més equilibrada entre elles.
C.Aranda & J.Manero

38. Gorbatxov emprengué també una nova política
internacional, amb dos objectius:
a) L’entesa amb occident: converses sobre
reducció d’armament.
b) El final del control sobre els països satèl·lit,
d’Europa de l’Est. Posar fi, entre altres, a la
presència de l’exèrcit soviètic a Alemanya de
l’Est. També es dissolgué el Pacte de
Varsòvia
Cimera de Reagan i Gorbachov a
Reikiavik (Islandia), 1986
Tractat de Washington, prohibint els míssils
nuclears de mig abast, 1987 C.Aranda & J.Manero

39. La caiguda del mur de Berlín i l'enfonsament de les
democràcies populars
La garantia de Gorbatxov de no intervenció, inicià canvis als Estats l'Europa de l'Est
- Fi del domini dels partits comunistes
- Inici d'un procés reformista: - Governs parlamentaris i democràtics
- Sistema econòmic de propietat privada i
de mercat.
Polònia: lloc on s'iniciaren els canvis. Solidarnośc (sindicat Solidaritat) i el seu
líder, Lech Walesa, forçaren al govern comunista a fer canvis: amnistia política,
empreses privades i legalització del sindicat. El 1989 convocades eleccions lliures,
Solidaritat obtingué el 80% dels vots. El nou govern iniciaren contactes amb països
capitalistes.
C.Aranda & J.Manero

40. República Democràtica Alemanya, governada pel comunista Erich Honecker, el
qual es resistia a les reformes. Manifestacions d’oposició constants. Milers de
ciudans es refugiaven en ambaixades estrangeres per fugir del país. Una part del
Partit Comunista s’enfrontà a Honecker i es va prendre la decisió d’obrir el mur,
el 9 de novembre de 1989.
C.Aranda & J.Manero

41. Els ciutadans varen poder transitar
lliurement d’un costat a l’altre.
Tal com Honecker s’havia
compromés, el 1990 es van fer unes
eleccions lliures, on guanyaren els
conservadors del canceller Helmut
Kohl, que volia la reunificació de les
dues Alemanyes. Aquesta es feu
efectiva el 3 d’octubre de 1990,
deixant d’existir la RDA.
C.Aranda & J.Manero

42. Hongria: Es legalitzaren els partits polítics independents i els drets d’expressió i
manifestació (gener 1989). Karoly Grosz el dirigent que afavorí els canvis.
Txecoslovàquia: També iniciaren els canvis el 1989. Els comunistes pactarun
procés de reformes amb l’oposició dirigida per Václav Havel, nomenat primer
ministre. Es convocaren eleccions lliures i es reestructurà el sistema polític.
Aviat el país es dividí, per les pressions dels nacionalistes eslovacs, sorgint: la
República Txeca i la República Eslovaca.
Karoly Grosz i Vackav Havel, ambdós
Lideraren els canvis en els seus respectius La República Txeca i l‘Eslovaca
països
C.Aranda & J.Manero

43. Romania: Una insurrecció popular va fer caure a Nicolaie Ceausescu, el qual fou
jutjat amb la seva dona i condemnats a mort, executats el desembre de 1989.
Unes eleccions donaren el triomf a un Front Nacional, que s’hagué `d’enfrontar a
una greu crisi econòmica i un panorama polític molt complicat.
Bulgària: Els dirigents comunistes més immobilistes foren destituïts. Unes
eleccions donaren lloc a un nou govern democràtic
Dècada de 1990: Fi dels règims socialistes independents de l'URSS, el de
Iugoslàvia i el d'Albània.
Nicolaie Ceausescu Ramiz Alia, president d’Albània
de 1985 a 1991 C.Aranda & J.Manero

44. La dissolució de l'URSS
Les reformes de Gorbatxov no donaren el resultats previstos. L'Europa de l'Est
s'ensorrava i a la Unió Soviètica, el pas d'una economia centralitzada a una de
mercat provocà la caiguda de la productivitat i del nivell de vida del poble.
Reivindicacions nacionalistes: A les Repúbliques Bàltiques, a Armènia, a
Azarbaidjan, a Ucraïna... les revoltes es multiplicaren. Es posà de manifest la
dificultat de mantenir units pobles de nacionalitats tan diverses sense una política
centralista i autoritària com hi havia hagut fins aleshores.
1990: Primeres eleccions lliures. Elegit president de la Federació Russa Boris
Ieltsin, el qual proposava desmantellar ràpidament tot el sistema comunista.
1991: M. Gorbatxov proposà un nou Tractat de la Unió que donés resposta a
les demandes de sobirania de les diverses repúbliques. Era massa tard.
Enfrontament interior entre:
- Els que volien conserva el sistema (vella guàrdia comunista)
- El que volien fer reformes profundes.
C.Aranda & J.Manero

45. Agost de 1991: intent de cop d'estat dels sectors més antireformistes del vell
PCUS
Gorbatxov de vacances lluny de Moscou. Boris Ieltsin es convertí en l'heroi de la
resistència al cop, el qual aconseguí aturar. La idea d'una reforma dins del
socialisme va ser descartada.
La nova República de Rússia, la més rica, extensa i poblada, heretà el poder de
l'antiga URSS. Boris Ieltsin inicià el procés per fer desaparèixer el comunisme.
Dissolgué el Partit Comunista i confiscà els seus bens. Les repúbliques d'Ucraïna,
Bielorússia, Uzbekistan, Geòrgia, Estònia, Letònia i Lituània es declararen
independents. Al desembre de 1991 l'URSS va deixar d'existir. Mikhail
Gorbaatxov va dimitir. L'antiga URSS es va fragmentar en setze repúbliques
independents.
C.Aranda & J.Manero

46. C.Aranda & J.Manero

47. La fi de
L’USS