1. UNITAT 11.
LA CIUTAT I EL MÓN URBÀ

2. FUNCIONS URBANES
Les funcions urbanes són les activitats que la població
realitza cada dia. Per això condicionen la utilització de l'espai
urbà i es relacionen amb un ús del sòl específic, per tant amb
una morfologia específica. Per això les funcions urbanes
condicionen els paisatges urbans.
Els paisatges urbans públics són d'aparició relativament
recent. Ara són molt importants (carrers, infraestructures ...).
Els paisatges urbans privats són sobretot àrees residencials.
Existeix una gran tipologia d’edificacions, tot i que ara hi ha
una clara tendència homogeneització.

3. Les funcions urbanes es relacionen amb la segregació
d’usos del sòl. Aquesta fa referència a la distribució dels
usos del sòl de la ciutat (residencials, comercials, industrials,
administratius...) en espais clarament diferenciats.
Generalment però les ciutats són multifuncionals, donant-se
múltiples funcions que es relacionen entre elles. A més
tamany, més funcions. De vegades però, destacarà una.
Les funcions principals són aquelles
que es troben a totes les ciutats. Són
la residencial i l'econòmica
(relacionada amb el secundari i
terciari, destacant la funció comercial
-relacionada amb l'intercanvi de
productes i serveis-).

4. A part dels intercanvis nacionals i internacionals també hi ha
comerços especialitzats, grans magatzems, hipermercats,...
per tal de proveir la regió urbana.

5. Les funcions dominants són aquelles a les quals es dedica
majoritàriament la població d’un nucli urbà, o la funció per
la qual és sobretot conegut aquell nucli urbà. El predomini
d’aquestes funcions caracteritza l’àrea urbana.
Cal destacar l'especialització interna:
dins dels centres es troba carrers o
barris on predomina una activitat
concreta: financera, comerç, cultural,...
per exemple Manhattan (sud, financer;
nord, oci i comercial).
Barcelona,
Portal de l'Àngel

6. Funció industrial. La indústria és
present en la majoria de ciutats,
tot i que al N es desplaça cap a
la perifèria (polígons industrials)
cercant millors comunicacions,
més espai, evitar molèsties
(contaminació), complir la llei...
Algunes ciutats han fet fortuna
per la seva proximitat a un
jaciment o font d’energia
(Detroit, Tarragona...).
Funció turística, de lleure (Lloret,
Marbella, Las Vegas).

7. Funció militar (Rota, Ceuta).
Funció cultural o religiosa. Hi ha ciutats
seus de grans institucions culturals
(Salamanca), que tenen un gran patrimoni
(Florència), o que són centres religiosos
(La Meca, Roma).
Funció administrativa i de serveis. Les
ciutats ofereixen serveis relacionats amb
la funció pública, hi ha seus de grans
empreses... (Atlanta, Madrid, Barcelona).

8. La funció política i administrativa es dóna habitualment a les
parts més cèntriques del nucli urbà. Poden trobar-se en els
barris antics, degradats durant la industrialització, però
recuperant-se amb el sector serveis de l’era postindustrial.
També poden ser àrees de nova creació (gratacels,...).
Actualment, part de la funció de serveis i comercial també
s’està traslladant a la perifèria urbana, on proliferen grans
centres comercials.

9. L’EXTENSIÓ DEL PAISATGE URBÀ EN EL MÓN
Cada cop hi ha més vida urbana al món. Augmenta la taxa
d’urbanització (els països industrials tenen taxes més
elevades). Aquest fet és degut als canvis socioeconòmics,
que fan que s'incrementin la indústria i els serveis i
disminueixi l'agricultura.
Des de mitjans del segle XIX assistim a un extraordinari
creixement urbà. S'incrementa la força de les ciutats,
centres econòmics, polítics, de comunicació .... De fet, ja
existeix una xarxa de ciutats globals.
Durant el segle XXI el boom urbà serà la característica més
destacada. Anem vers un món urbà general. Destacarà el
gran creixement del tercer món (augment poblacional i
èxode rural).

10. L'any 2.000 el 73% dels llatinoamenricans
viuen en ciutats, el 30% dels africans i el
35% dels asiàtics.
L'ONU calcula que fins el 2.030 el
creixement poblacional serà d’uns 2.700
milions. D'aquests, el 90% viurà a les
ciutats.

22. 1950 2005
1 Nova York, Estats Units - 12,400 Tòquio-Yokohama, Japó - 28,000
2 Londres, Gran Bretanya – 10,400 Ciutat de Mèxic, Méxic - 18,100
3 Xangai, Xina – 10,300 Mumbai o Bombai, Índia – 18,000
4 Rin-Ruhr, Alemanya – 6,900 Sao Paulo, Brasil - 17,700
5 Tòquio-Yokohama, Japó – 6,700 Nova York, Estats Units - 16,600
6 Beijin o Pequín, Xina – 6,700 Xangai, Xina – 14,200
7 París, França – 5,500 Lagos, Nigèria - 13,400
8 Tianjin, Xina – 5,400 Los Ángeles, Estats Units – 13,100
9 Buenos Aires, Argentina – 5,300 Calcuta, Índia – 12,900
10 Chicago, Estats Units – 5,000 Buenos Aires, Argentina – 12,300
11 Moscou, Rússia (URSS) – 4,800 Seul, Corea del Sud – 12,200
12 Calcuta, Índia – 4,400 Beijin, Xina – 12,000
13 Los Angeles, Estats Units – 4,100 Karatxi, Pakistan - 11,800
14 Osaka-Kobe, Japó – 3,800 Delhi, Índia – 11,700
15 Milà, Itàlia – 3,600 Dacca, Bangladesh – 11,000
16 Rio de Janeiro, Brasil – 3,500 Manila, Filipines - 14,750
17 Ciutat de Mèxic, Mèxic – 3,200 El Caire, Egipte - 12,200
18 Filadelfia, Estats Units - 3,000 Osaka, Japó – 10,600
19 Mumbai o Bombai, Índia – 2,900 Rio de Janeiro, Brasil – 10,600
1950 2005

23. Europa va ser el primer continent amb una urbanització
massiva.
Actualment, la seva xarxa de ciutats és molt densa, donant-
se la rururbanització i la suburbanització estacional (boom
de les segones residències).
La franja amb més densitat de població és on hi ha més
ciutats. És l'anomenada dorsal europea (zona central) que
s'exten pel nord d’Itàlia, nord de França, Alemanya,
Benelux i S.E. de GB.
Una zona secundària, un segon eix, va des de València a
Venècia.

25. ELS PROBLEMES URBANS
Cal millorar les ciutats i adaptar-les al futur. Actualment,
ocupen poc més d'un 2% de la superfície terrestre, tot i que
consumeixen el 75% dels recursos. En un futur
s'incrementarà la població urbana i el consum de recursos.
Cal remarcar que, en algunes zones el creixement serà
descontrolat, la qual cosa agreujarà encara més els
problemes per al medi i la salut humana.
Caldria millorar la gestió de l’aigua, els residus i el
transport, i la planificació urbanística. És a dir, hem de
cercar una ciutat sostenible.

26. Aquesta demanda ja es va fer el
1996 a Istambul, en la Conferència
de l’ONU sobre assentaments
urbans (Hàbitat II). Com sempre, els
problemes són la manca de recursos
(sobretot al S) i la manca de voluntat
política.
Els problemes urbans són arreu,
però es visualitzen més en els
països del sud.

27. El valor del sòl
El sòl és limitat i inamovible. Com que hi ha menys oferta
que demanda augmenta de preu. L'especulació consisteix en
retenir el sòl esperant augment del valor.
El valor del sòl és superior al centre car hi ha menys sòl;
lluny del centre hi ha menys sòl, per això perd valor. Cal
considerar però, la influència dels equipaments i les
infraestructures.

28. El transport i les infraestructures.
Les ciutats són grans concentracions humanes, per això
calen molts equipaments (escoles, hospitals …) i
infraestructures.
Les infraestructures han de garantir l’arribada d’aigua,
energia.... Les relacionades amb el transport són bàsiques,
car cal garantir la mobilitat dels ciutadans i l’arribada a la
ciutat de tot allò que necessita.
Les ciutats es troben sobretot dominades per l'automòbil
privat (dependència del cotxe). Cada cop més amb
l’augment de la ciutat difusa, que fa que s'incrementila
distància entre el lloc de residència i el de treball, estudi o
esbarjo (pràcticament obliga a utilitzar el vehicle privat).

29. Aquesta situació planteja nombrosos problemes, com la
manca d’aparcament, la contaminació, l'augment de la
despesa en infraestructures...
Per evitar-ho caldria fomentar un transport públic més
eficient (carrils BUS) o fomentar els carrils VAO (vehicles
d'alta ocupació). Ara bé, la ciutat difusa dificulta la creació
d’una bona xarxa de transport públic en una àrea urbana
dispersa i de gran extensió territorial.

30. El proveïment.
La ciutat pràcticament no
produeix res d’allò que
consumeix. Per això és bàsic
garantir el proveïment d'aigua,
aliments, energia…
L'administració (govern
municipal) ha de construir i
mantenir la xarxa
d’infraestructures, la qual cosa
suposa una gran despesa
econòmica.

31. El medi ambient.
Cal mantenir la puresa de
l’aire, netejar... evitar
problemes de salut.
Les ciutats generen diversos problemes
mediambientals:
- Contaminació (atmosfèrica, acústica ...)
- Residus urbans (clavegueres,
abocadors, depuradores...)
- Consum de recursos (des de l'aigua al
sòl)...
L'actual model de ciutat difusa incrementa els problemes.

32. - La contaminació.
Una de les més greus és
l’atmosfèrica, provocada pel
trànsit, indústries, sistemes de
calefacció i de refrigeració
Es crea un microclima urbà, amb
una temperatura més alta a causa
de l’efecte hivernacle.
Una altra, no menys greu, és l’acústica.
L’ús de transports públics són un clar avantatge respecte el
medi ambient, per a qualsevol tipus de contaminació. Les
conseqüències són la millora de la qualitat urbana i l’estalvi
energètic.

33. - El consum de recursos i el problema
dels residus urbans.
Les ciutats són grans consumidores de
recursos i grans generadors de deixalles
(industrials i de llars).
S’han de tractar les aigües residuals
mitjançant les depuradores.
És necessari la recollida d’escombraries, i
a la vegada una interiorització per part de
la població de la recollida selectiva de la
brossa.
S’han creat plantes de recollida selectiva.
Tot i així, encara avui, hi ha residus que
estan situats als afores de la ciutat i
contaminen el sòl.

34. Els problemes socials.
La vida urbana es caracteritza per les
presses, els desplaçaments dins i fora la
ciutat, el caos circulatori, els sorolls, la
massificació en els comerços ,
l'allotjament en habitatges petits,
l'escassetat zones verdes... Tot això pot
comportar: aïllament, estrès i
agressivitat.
En general a les ciutats es pot donar
l'anomia i l'alienació (hi ha menys vincles
de solidaritat, menys cohesió social i més
solitud). També és cert que existeix
menys pressió social i més llibertat.

35. Problemes socials en les ciutats del Nord.
Destaca la decadència i pobresa urbanes, evidenciades en el
deteriorament dels centres històrics i de determinats barris.
Provoca una evident segregació social.
Les classes altes volen sortir buscant
altres models de vida, els barris es
degraden, els habitatges també, la
població s’envelleix, es fan nuclis de
població amb menys recursos...
La pobresa urbana afecta un 20%
població (sobretot dones grans).
Sovint la pobresa s'acompanya amb
d'altres problemes socials (atur,
drogoaddicció, sense sostre ...). És
allò que es coneix com a Quart Món.

36. Problemes socials en les ciutats del Sud.
Destaquen els arrabals perifèrics d’autoconstrucció
(cinturons de pobresa), on hi viu entre el 30% i el 60% de
la població urbana del S (el 70% vivendes del S són
tècnicament il·legals).
Aquí, els problemes són més greus i més palpables:
- Manca de serveis bàsics (aigua potable, clavegueram,
recollida de residus ...)
- Congestió (la manca de planificació dóna un
creixement caòtic)
- Problemes socials
- Manca d’higiene (major incidència de les malalties)
- Increment del risc (s’instal·len en llocs poc apropiats)

40. La vulnerabilitat.
A mesura que es fan més grans les
ciutats es tornen més vulnerables.
Resulta més fàcil paralitzar-les a
nivell tècnic (errada tècnica), a
nivell polític-tècnic (vaga) i a nivell
polític (violència terrorista).
Manca de recursos econòmics
És un problema creixent. El funcionament d'una gran ciutat
comporta grans despeses. La rururbanització ha comportat
una disminució d’ingressos, mentre les despeses no
s'aturen.