2. Conjunt de trets polítics, jurídics,
socials i econòmics, que
caracteritzaren a Europa i les
seves colònies al llarg dels
segles XVII i XVIII.
Antic Règim
Econòmicament Agricultura de
subsistència
Socialment Societat estamental
Políticament Monarquia absolutista
Característiques
3. El 75% de la
població vivia de
l’activitat agrícola i
ramadera.
La situació econòmica
Economia rural.
La major part de les terres estaven
vinculades a un títol nobiliari, a
l’Església, al municipi o a la corona
(terres vinculades).
El conjunt de terres en mans d’un
noble o eclesiàstic eren la Senyoria
Territorial (reserva senyorial i masos),
i les terres on gaudien de jurisdicció
eren la Senyoria Jurisdiccional.
La producció agrícola i la propietat de
la terra constituïen la principal font de
riquesa. Població sobretot rural,
escàs desenvolupament
urbà.
4. Drets
senyorials
Pagesos
També tenien l’obligació d’entregar a
l’Església una desena part de la collita
(delme).
Conjunt de prestacions i
rendes que rebien els
senyors donat el domini que
tenien sobre la terra.
Han de treballar (prestacions
personals).
Han de pagar part de les
collites.
Han d’utilitzar els monopolis
senyorials (pagant).
5. Tècnicament endarrerida.
Producció molt baixa.
Autoconsum.
Petit excedent comercialitzat
en mercats locals i fires.
Moltíssima mà d’obra.
Eren molt
freqüents les crisis
de subsistència.
Les males collites
generaven fam,
desnutrició i sovint
provocaven protestes.
Revoltes del pa.
Agricultura de subsistència:
6. La xarxa de comunicacions era escassa, molt deficient, i els
sistemes de transport molt rudimentaris.
Comerç interior.
Els intercanvis interns són escassos i
complicats:
Deficiències en les comunicacions.
Inexistència d’un mercat intern
unificat.
Sobretot a partir del segle XVI, el comerç
predominant és el de llarga distància.
Comerç exterior.
Destacà el comerç triangular.
Possibilità el desenvolupament del capitalisme comercial.
Realitzat amb les colònies
utilitzant el vaixell.
7. La indústria era de
caràcter artesanal.
Al segle XVIII trobem tres tipus:
Els gremis a les ciutats
(provenen de l’Edat Mitjana).
La indústria domèstica al
camp (segles XVI i XVII). La
producció es realitza a les
cases dels camperols.
Les manufactures (s.XVIII)
concentren molts treballadors
en un espai, per a l’elaboració
sobretot de productes de luxe.
8. Sorgí el Mercantilisme Política econòmica que es basa
en dos principis fonamentals:
La riquesa d’un Estat depenia de la quantitat de
metalls preciosos de què disposés.
Calia promoure el
comerç exterior i
mantenir, en tot
moment, una balança
de pagaments positiva.
Proteccionisme comercial.
9. La situació demogràfica
Es donava el cicle demogràfic antic.
Elevades taxes de natalitat i
fecunditat (35/40%o).
Alts índex de mortalitat (30/40%o,
especialment la infantil).
L’esperança de vida era molt
baixa.
Creixement
natural molt
escàs.
Grans mortaldats catastròfiques.
10. La situació social
Es donava una organització social
estamental
Cada persona pertany a un
estament.
Un estament és un grup social
jurídicament definit. Són de caràcter
impermeable (grups tancats).
Formar part d’un estament
atorga o nega privilegis.
La principal característica
de la societat estamental és
la desigualtat civil.
La població es divideix entre
privilegiats i no privilegiats.
11. Primer estament privilegiat (1% de la població).Privilegiats.
No paga impostos i rep el delme.
Són grans propietaris (terres, immobles)
i senyors jurisdiccionals.
El clergat no era un grup homogeni.
Clero
Segon estament privilegiat (2-3% de la
població).
Tenia un gran poder econòmic (grans
propietaris).
Gaudia de concessions honorífiques,
econòmiques i fiscals.
Tampoc era un grup homogeni.
Noblesa
12. No Privilegiats.
Tercer Estat o Estat Pla. Més del 95% de la població.
Discriminació legal i
econòmica.
No tenien cap prerrogativa i
havien de suportat totes les
càrregues fiscals.
Tampoc no era un grup homogeni.
Malgrat les grans diferències entre burgesos i
camperols, i dins mateix d’aquests grups, tenien un
interès comú:
Grans burgesos, treballadors urbans,
artesans, camperols propietaris, jornalers...
L’oposició al règim feudal i la reivindicació de la
igualtat civil.
13. La situació política
Es donava una monarquia absoluta,
fonamentada ideològicament en la
fórmula de “Monarquia de Dret Diví”.
Bossuet: El poder li es concedit
al Rei per Déu i, per
tants, no té límits
terrenals.
El rei té un poder absolut, que no
comparteix amb cap institució.
La norma general és l’arbitrarietat.
14. En alguns països, com ara Holanda o
Anglaterra, sorgí el parlamentarisme.
El poder del monarca estava
realment limitat per un parlament.
Aquests parlaments tenien limitacions:
Únicament una minoria
rica tenia dret a vot
(15%).
Els habitants de les
colònies no hi eren
representats.
Es mantenia l’esclavitud.
15. La crisi de l’Antic Règim
Aquesta fórmula
de govern trobà
resistència:
Inicialment, la noblesa i el clergat
defensaven els privilegis feudals
heretats d’època medieval.
Posteriorment, especialment la
burgesia vol fer caure un sistema
que la margina i discrimina.
16. La Il·lustració
aportarà la ideologia.
Moviment filosòfic, literari i
científic desenvolupat en Europa
i les seves colònies al llarg del
segle XVIII (“de les Llums”).
Es va difondre gràcies a
societats científiques, literàries o
artístiques, a les acadèmies i a
les tertúlies il·lustrades
El principal mitjà de
difusió va ser
l’Enciclopèdia.
17. La Il·lustració suposà una important modernització
cultural i l’intent de transformar les estructures de
l’Antic Règim (les seves idees principals no poden
acceptar els principis bàsics d’aquell).
Montesquieu
Voltaire
Rousseau
Les seves principals idees són:
La Raó: Únic mitjà per aconseguir la
veritat.
El Progrés: A ell s’arriba amb la ciència.
Permet el progrés indefinit.
La Naturalesa: És l’origen de tot allò que és genuí,
vertader i autèntic.
La Felicitat: És un bé al que tothom té dret.
18. La Il·lustració va tenir un vessant polític i econòmic.
Políticament. Els il·lustrats defensen idees irreconciliables
amb l’absolutisme.
Volen un model d’organització política i
social basat en la llibertat i la igualtat.
JL. Locke L’Estat ha de garantir les llibertats
individuals.
Voltaire Es proclamà defensor de la llibertat de
pensament i la tolerància religiosa.
Montesquieu Propugnà la divisió de poders (L’esperit de
les lleis, 1748).
Rousseau Necessitat d’establir un contracte social
entre governants i governats, formulant el
principi de la sobirania nacional.
20. Econòmicament.
Sorgiren els fisiòcrates, que defensaven que la riquesa
d’un estat prové de la naturalesa, exactament de
l’agricultura.
François Quesnay
«laissez faire, laissez passer»
(deixar fer, deixar passar).
21. La riquesa de l’Estat no rau ni
en l’acumulació de metalls
preciosos (mercantilisme) ni
exclusivament en l’agricultura
(fisiocràcia), sinó en la
llibertad.
L’Estat no ha d’intervenir en
l’activitat econòmica.
Sorgí el liberalisme
econòmic.
El seu principal
teòric és Adam
Smith.
22. Mitjançant el despotisme il·lustrat els reis intentaran destruir
aquesta oposició i guanyar-se a diversos sectors socials,
sobretot del tercer estat.
Sense renunciar a
l’absolutisme, alguns
sobirans iniciaren
reformes.
Era impossible una millora
substancial sense alterar les
bases de l’Antic Règim.
”Tot per al poble,
però sense el poble"
