Participar x crear. CAT TEXTUAL

Participar x crear
Versió textual

Jordi Graells

Joc-Tantrix_fons-transparen © jordigraells. CC BY 2.0
www.graells.cat
Barcelona, 2 de febrer
de 2009

Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública
i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citi l’autor (Jordi Graells Costa) i no es contradigui amb la llicència específica
CC BY Jordi Graells ‘Innovación pública y trabajo colaborativo’. Jornada de Innovación
1 que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca .
Colaborativa en Osakidetza. Bilbo, 22.04.2009

1. Què passa
a la societat?

2 “Participar x crear” Gasteiz-Vitòria, gener de 2010 Jordi Graells Costa. CC BY 3.0

Revolució Internet...

Què ha provocat Internet i la tecnologia?

1. Les persones amb interessos afins poden interactuar o
associar-se sense intermediaris. P.ex. Facebook o Twitter

2. Qualsevol persona pot esdevenir un emissor de
continguts. Per ex. els blocs o Youtube

3. Internet és una eina il·limitada per generar,
gestionar i difondre el coneixement.
Per ex. Wikipedia


... en una societat canviant

Canvis socials, econòmics, culturals i polítics:

1. Institucions amb nous models de negoci i noves
formes d’organització. També l’Administració.

2. Persones que poden participar més i aportar el que saben.

3. Un concepte de propietat intel·lectual diferent malgrat els
pedaços legals vigents.

4. Mitjans de comunicació, escola, salut... diferents perquè els
periodistes, mestres i metges ja no són els únics intermediaris.

5. Una política que exigeix líders que tinguin més en compte la
ciutadania i que aprofitin la intel·ligència col·lectiva per afrontar
l’actual complexitat.

... molt canviant :P

www.illicitencounters.com

... i un model econòmic millorable

‘La viñeta’ de Ernesto Rodera a Adn.es divendres 4 de desembre de 2009


La clau: ¿pot ajudar la tecnologia a
reinventar la gestió a les organitzacions?

El web ha fet possible que qualsevol proposta tingui una
oportunitat.

?
Cal traslladar aquest canvi de paradigma
a les organitzacions que no veuen
més enllà del seu model
de funcionament
per objectius.

¿Qui liderarà aquesta
transformació de les
organitzacions? elles tu
nosaltre
ells
s jo
vosaltres


Cal gestionar les organitzacions
i la societat d’una altra manera

Necessitem líders més que directius que promoguin les
condicions perquè altres persones innovin.

L’objectiu ha de ser ¿com construir una organització, una
comunitat i un país que motivin la gent a oferir la seva
creativitat i passió tots els dies?

«Les capacitats diferencials vosaltres
elles tu
nosaltre
s jo

són la imaginació,
ells

la creativitat
i la passió.» (Gary Hamel)


Idees diferents: concurs The FunTheory

9 www.youtube.com/watch?v=2lXh2n0aPyw “Participar x crear” Gasteiz-Vitòria, gener de 2010 Jordi Graells Costa. CC BY 3.0

2. Què passa
a l’Administració?


L’Administració
és una organització...

McHugh Bluff Architectural Reflections www.flickr.com/oceanflynn/2142800130 © ocean.flynn. CC BY-NC-SA 2.0

Scaffolding: Not just for construction workers anymore © kevindooley. CC BY 2.0

amb uns
processos
gens senzills...


... i una estructura molt compartimentada

13 Time Cubicles www.flickr.com/photos/stewf/393637283 © stewf. CC BY-NC-SA 2.0
Play
“Participar x crear” Gasteiz-Vitòria, gener de 2010 Jordi Graells Costa. CC BY 3.0

... i una estructura vertical

14
SANY0315 www.flickr.com/photos/petezin/267835957 © petezin. CC BY-NC-SA 2.0 “Participar x crear” Gasteiz-Vitòria, gener de 2010 Jordi Graells Costa. CC BY 3.0

On hi ha intents d’avançar cap a
l’Administració digital (eGov) i 2.0 (oGov)
Consciència
Lideratge Seguretat de si mateix

Judici Treball en equip

Intuïció

Creativitat
Presa de decisions

Responsabilitat

Good-looking © Tifotter. CC BY 2.0
Implicació

RSS

Però són percebuts una mica així...

Hippie bug! © Shockie CC–BY–SA–2.0


... o com la drecera ràpida a processos
que no funcionen :P

¡Cuidado, puede pasar algo! © RinzeWind. CC BY 2.0

... o com un prototipus

Technological University of Delft. Holanda


3. Propostes d’acció
Un nou món per construir, no a través del que
pensem (com fins ara) sinó del que fem


3.1 Implantem la innovació
a l’Administració


Estímuls Barreres
per innovar per innovar

- Més marge per a prova/error - Inèrcies fortes. Costa
- Capacitat de cooperació desaprendre

- Capacitat de compra - Poca tradició R+D. No hi sol
sindicada haver òrgans d’innovació

- La innovació és al discurs - Entorns estables amb poca
de l’Administració pressió sobre els resultats

- Canvis socials - No orientació al talent

- Entorns tecnològics i de - Cadena de valor no
coneixement més accessibles estructurada a partir de l’usuari

- Contenció pressupostària - Cultura corporativa preval
amb exigència de resultats sobre cultura del canvi


Abast de la innovació
Innovació són els canvis que generen valor i esdevenen
avantatges competitius i sostenibles en el temps.

Serveis (o productes) Canals

- Nous serveis - Globals
- Noves prestacions - Glocals

Processos Organització
- Eficiència - Funcional / Jeràrquica
- Eficàcia - Flexibilitat / Agilitat
- Tecnologia - Descentralització / Centralització


Organitzacions innovadores 1/2
A més dels exemples d’innovació que citen els manuals:

iPad Touch © FactoryJoe. CC


Organitzacions innovadores 2/2
«El consumidor mai no acceptarà haver de transportar i muntar els seus mobles»

«La fotografia digital no substituirà la tradicional perquè és cara i amb menys qualitat»

«El transport aeri està reservat a viatges de negocis i turisme d’alt poder adquisitiu»

«Els ordinadors personals són un producte d’entreteniment, mai no substituiran les
estacions de treball tradicionals. El programari ha de ser en local, mai a Internet»

«Internet és un excel·lent vehicle d’informació i consulta, però mai no serà un canal
d’adquisició de béns o serveis»


La innovació a les organitzacions

Diferents estadis/enfocaments. La innovació com a:

- Gestió de projectes majoritàriament tecnològics, enfocats a
millora de la productivitat. Control de costos però no beneficis.
Alguns projectes són innovadors.

- Responsabilitat funcional. Hi ha un departament que compleix
aquesta responsabilitat. Visió enginyeril.

- Iniciativa estratègica. La innovació se sistematitza i es comunica,
afecta productes, serveis, usuaris, canals, processos.

- Cultura. L’organització té una estratègia corporativa d’innovació
que abraça tots els recursos humans. Amb estratègia de
comunicació específica i traçabilitat dels resultats.


Com assolir una cultura d’innovació?
Cultura = coneixement VOLER
que permet fer un judici La direcció ha de liderar el procés mitjançant
crític i també nivell de l’exemple, el compromís i el reconeixement
de les actituds innovadores.
desenvolupament
científic, industrial,
SABER
artístic... d’un grup Estratègia d’innovació aplicada al model de
o època. generació de valor (serveis, ciutadania), a
l’eficiència (empleats, gestió, processos)
i als intangibles (drets d’autor, xarxa
Poder Voler relacional, programes...).

Phrenology heads © Gaetan Lee. CC BY 2.0
PODER
L’èxit del desplegament de la innovació
dependrà del grau d’integració amb la
Saber operativa normal del model de gestió /
prestació de serveis i en l’activitat ordinària
de les persones


Innovar = transformar coneixement en valor

Imatge de l’article “Com innovar serveis a l’Administració” de Jordi Graells Costa a Escola Innovació. Butlletí de la funció directiva núm. 1. Barcelona: EAPC, nov. 2007

És un moment històric determinant que transforma per a sempre la
manera com aprenem, produïm, interaccionem amb l’entorn i ens
relacionem amb els altres. Innovar és, doncs, definir nous models de
relació i de creació de valor.

3.2 Impulsem estratègies
col·laboratives de gestió
del coneixement


Cap a una nova gestió

Extraído del Informe Sociedad de la información 2009. Font: Mckinsey 2009
Font: www.acando.com
(via MJ Salido @Odilas)


El coneixement sorgeix de la relació

- Es maximitza i valora en excés el document.

- La divisió en compartiments tancats dels
departaments exigeix que la interacció entre
si s’hagi de fer en suport documental.

- Per meritòries tasques de sintetització per
transmetre als altres el nostre coneixement,
no podrà ser mai contingut en un document.

- Cal, per tot això, generar fluxos de
comunicació per poder-lo compartir, per
afavorir visions més extenses i detectar
oportunitats en i entre els equips.
Font: “Guías par la Transformación” - Maite Darceles
(via María Jesús Salido – Odilas)


Administració experimental, oberta,
subsidiària, col·laborativa...
colaborar Gràcies Alorza (Alberto Ortiz de Zárate ;-)
conversar
relacionarse
2.0
2.0
escuchar
guardar
leer
WEB
WEB
buscar
presentar
calcular
escribir

CoP a l’Administració

A l’Administració
hi ha professionals
que s’organitzen en CoP
a partir de les seves afinitats
laborals, comparteixen
la informació i obtenen
millors resultats gràcies
al coneixement col·lectiu
que elaboren.

An Innovation Competence Process Coming From Knowledge
Management © Alex Osterwalder. CC BY 2.0


Com el programa Compartim
www.gencat.cat/justicia/compartim

de la Generalitat de Catalunya,
amb unes 1.500 persones
organitzades en 15 CoP i amb
més de 21 grups de treball des
de fa 4 anys.


Transferència i gestió del coneixement

www.youtube.com/watch?v=EjmGequMYmw

www.youtube.com/watch?v=e5OtvnEddy8

3.3 Avancem cap a la
governança oberta


L’openGovernment o governança oberta

De la innovació a la Governança oberta (Open Government) oGov

Amb la idea de la imatge –via Alorza– l’objectiu final ha de ser avançar
cap a formes de govern-administració amb més eficàcia, eficiència,
transparència,
coresponsabilitat,
participació-
col·laboració,
reutilització del
Ponerles Puertas al Campo © Takashy. CC BY-NC-ND 2.0

coneixement i diàleg
amb tots els agents
www.flickr.com/photos/takashy/2779986384

(ciutadania,
professionals,
organitzacions...).


Estat social en crisi i reptes complexos
Crisi de model d’estat per:

1. Pèrdua de competitivitat
en el mercat global.

2. Per costos socials més elevats.

3. Desequilibri entre ingressos i demandes.

4. Pèrdua de credibilitat en l’acció política.

5. Percepció de l’estat com a mal gestor incapaç de preveure les polítiques
de l’estat de benestar (salut, educació, ocupació...).

Reptes complexos perquè no pot satisfer les demandes per:

1. Diversitat d’usuaris

2. Administració massa reguladora per poder afrontar la transparència

3. Contradicció entre les promeses polítiques i l’execució eficaç del pressupost

Estudi* Governance International

Conèixer sistemes de coparticipació, coproducció i coresponsabilitat de la
ciutadania en la prestació de serveis:

1. Hi ha coresponsabilitat en múltiples serveis.

2. La coproducció és individual (no via grup).

3. Dones, aturats i gent gran són els més coproductors.

4. La ciutadania vol coproduir més del que ho fa.

La conclusió és que hi ha espai per avançar en la prestació de serveis amb
més coresponsabilització del ciutadà.

* Enquesta feta a 4.951 ciutadans de República Txeca, Dinamarca, França, Alemanya i Regne Unit per conèixer la disposició a col·laborar amb
els governs per millorar l’entorn, també les motivacions i els límits de la col·laboració.

www.5qualiconference.eu

Quina mena de coresponsabilitat?

Hi ha algunes
activitats col·lectives
però prevalen les

www.5qualiconference.eu/FCKeditor/userfiles/file/etude.pdf
individuals.

Malgrat això, l’àmbit
privat palesa que, a
més coresponsabilitat,
més autonomia en l’ús
del servei (gasolinera,
súper, bitllets viatges,
embarcament en
línia...).


La col·laboració en els serveis

1. Expacients de malalties greus assessoren malalts, ja que el metge no té
experiència sociosanitària.

2. A demandes més personalitzades hi ha l’opció d’ofertes específiques
amb implicació o aportació (dinerària també) de l’usuari.

Ex. - renovació del carnet de conduir
- mares que aprenen català quan recullen els infants a l’escola
- pares i mares que fan classes a extraescolars

3. Inversió de temps, esforç o diners de l’usuari per assolir grans estalvis.

Ex. Servei de correus australià demana escriure el CP en caselles.

4. Per fomentar la col·laboració ciutadana, cal usar adequadament les
recompenses, valors, sancions i els àmbits temàtics (medi ambient, salut
i seguretat, per aquest ordre segons l’estudi).


Serveis col·laboratius COPRODUCCIÓ

Més enllà de l’autoservei, explorar
també:
- La coedició de continguts: els
usuaris creen els continguts, els
etiqueten, els prioritzen, els difonen.
- La coproducció de serveis: els
usuaris presten servei en un
voluntariat nou, amb la
intermediació de la tecnologia.
- Els serveis p2p: els usuaris poden
col·laborar entre si sense la
mediació de l’Administració.
© alorza

Evolució de la col·laboració en els serveis

Pacient Pacient
Pacient Pacient
més col·laborador
informat col·laborador
informat proactiu

Pacients més Comparteixen en Organitzen amb
Col·labora ben informats xarxa coneixement la seva opinió
amb el metge i amb més associat a la l’atenció ciutadana
autonomia malaltia de l’SNS britànic

www.forumclinic.org www.patientslikeme.com www.patientopinion.org.uk


Dues perspectives en la gestió pública

control de qualitat del servei /
Participació ciutadana en el

i en la presa de decisions
openGovernment
Gestió pública
Administració 2.0,
tradicional
col·laborativa, oberta...

Coproducció Participació més oberta
de la ciutadania
Coresponsabilitat en l’elaboració i prestació
Coparticipació dels serveis.


Pla d’acció en la col·laboració als serveis

Per implantar polítiques de coproducció – col·laboració – cocreació
amb la ciutadania, cal:

1. Canvi de cultura corporativa a l’Administració. Els funcionaris perden
el monopoli de l’expertització.

2. Dissenyar una nova relació funcionariat - ciutadania.

3. Tenir present que els usuaris prefereixen col·laborar en diferents tipus de
serveis i majoritàriament des de la perspectiva individual, segons l’estudi.

4. Valer-se de la ciutadania que té més temps (joves i gent gran).

6. Aprofitar les rutines diàries de la ciutadania per idear-hi serveis
imaginatius de tota mena (bancs i intercanvis de coneixement, etc.).

5. Elaborar estudis d’avaluació sobre el nivell d’eficiència que aporta la
col·laboració, com el de la CoP d’educadors socials de la Generalitat.


Avaluar. Eficiència per ser transparents
Segons l’Ivàlua (Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques) www.ivalua.cat:

L’eficiència i la transparència obliguen a incorporar l’avaluació
com a pràctica sistemàtica al:

- Sector públic (algunes experiències intermitents)

Day 26--The pen(cil) is mightier than the sword © dieselbug2007 CC –BY –NC – 2.0
- Sector privat

Fomentar una cultura
de l’avaluació i una
cultura ciutadana de
‘participació informada’
en afers públics, per
reclamar rigor i transparència
en intervencions públiques.


Què vol dir avaluar serveis
i polítiques públiques

measurement of the color © arquera CC-BY-2.0
1. Identificar polítiques públiques que funcionen.

2. Quin impacte tenen.

3. En quina mesura l’impacte és atribuïble al problema o a la intervenció
pública. És a dir, si hi ha menys incendis, no forçosament significa que és
a causa de la bona actuació dels bombers.

4. Moltes variables que influeixen sobre l’impacte a més de la intervenció
pública i compliquen l’avaluació (evolució de l’economia i la societat,
altres programes, lleis en vigor, etc.).

5. Avaluació de l’impacte no significa, doncs, què s’ha esdevingut amb la
intervenció pública, sinó comparar què hauria passat si no s’hagués fet
la intervenció.


Fórmula per avaluar
Impacte = Y1 – Y0
l’impacte
Y1 = outcomes esdevinguts amb la intervenció pública

Y0 = outcomes esdevinguts sense la intervenció pública (contrafactual). Es tracta
sempre de trobar unitats amb trets similars a les que participen del programa que
s’avalua.

Per ex.

Y1 = quantes persones han trobat feina després de seguir curs de formació; nombre de
patents registrades per subvencions R+D+I

En canvi, Y0 és molt difícil de calcular. Es tracta d’elaborar hipòtesi al màxim de realista i
quantificable per mitjà d’un escenari de comparació observable.

Ex. Departament d’Educació i programes per dotar de més autonomia els centres
educatius per millorar la qualitat de l’educació:

Y1 = qualificacions dels infants d’aquests centres dotats de més autonomia

Y0 (hipòtesi contrafactual) = qualificacions infants en escoles similars però que no són al
programa

Avaluació de l’impacte: conclusions
Les metodologies d’avaluació són diverses. Han de tenir en compte:

1. Anàlisi prèvia dels objectius del programa, el procediment de selecció dels
participants, procés d’implementació i les fonts d’obtenció de les dades.

2. Millor en programes
estables. En els
nous, cal fer avaluació
d’implementació .
Excepte els
programes pilot.

3. L’avaluació de la
implementació
(interès per saber si
un programa funciona
o no) complementa
l’avaluació de
l’impacte.
www.gencat.cat/justicia/compartim

Avaluació de l’impacte del Compartim
L’avaluació de l’impacte de la CoP d’educadors socials del Compartim per la
fórmula Impacte = Y1 – Y0 prova que el treball col·laboratiu és més eficient.
Per veure la presentació sencera: www.slideshare.net/jordigraells i www.slideshare.net/justicia

A. EN COMUNICACIONS: 2.416 consultes a repositori de fitxers (s’avalua aquesta eina):
1. Estalvi de costos de tramesa de 2.416 MB (fitxers d’1 MB de mitjana)
2. Estalvi de temps
43 dies (2.416 x 8 min [guany respecte a cerca en altres xarxes]) = 19.328 min o 42,95 dies

B. EN DESPLAÇAMENTS Es feien 11 jornades (sense plataforma tecnològica) – 8 (amb la
plataforma) = 3 x 8 (membres CoP) = 24
1. Estalvi econòmic: 1.584 € 24 x 220 km/estalvi viatge = 5.280 km estalviats x 0,30 €/km = 1.584 €
2. Estalvi temps: 24 dies

C. EN CONSULTORIA
1. Estalvi econòmic aprox uns 10.000 i 20.000 € (en projectes semblants fets per consultories externes)
2. Estalvi de temps: 50 dies [50 h (2,5 mesos estalviats) x 8 (membres CoP) = 400 hores o 50 dies]

D. EN FORMACIÓ
1. Estalvi econòmic
125 [formats pel treball en CoP] – 25 [formats per curs] = 100 persones més formades
84 € [ràtio cost formació curs] – 17,6 € [ràtio formació per CoP] = 66,4 € estalvi per persona
2. Estalvi de temps:
500 h [de no-treball per assistència a curs] – 160 h [de no-treball per acció en CoP] = 340 h estalvi

50
Extraído del Informe Sociedad de la información 2009 .
Fuente: Mckinsey Quarterly Global Survey 2009. Datos de julio de 2009. * Incluye
respuestas de quienes están utilizando al menos una tecnologí Web 2.0, aunque sea
en pruebas.
Via MJ Salido @Odilas
altres
Avaluació:

“Participar x crear” Gasteiz-Vitòria, gener de 2010 Jordi Graells Costa. CC BY 3.0

3.4 Fem participar
les persones


Participació

52 http://compartim.socializame.com “Participar x crear” Gasteiz-Vitòria, gener de 2010 Jordi Graells Costa. CC BY 3.0

Participació de la gent = mina d’idees

Utilització d’eines sín
crones per comunica
r-nos i respostes imm
ediates

rs més produc tius i feliços
CoP + tauler d’anuncis = treballado

Implicació directiva e
n l’elaboració i la dif
usió dels productes
de les CoP

e gestió del cone ixement
Organi tzació d’un congrés anual sobr

Crear la xarxa de pers
onal innovador de l’A
dm inistració


www.irekia.euskadi.net/es Administració: espais per a la creació

www.appsfordemocracy.com

3.5 Promovem
un lideratge diferent


Un lideratge que mimi els professionals
1r Els professionals
Un lideratge distribuït...
2n Els clients (la ciutadania, en
… que, en termes de gestió, situï:
el cas de l’Administració)

‘La viñeta’ de Ernesto Rodera a Adn.es dimecres 27 de gener de 2010
3r Els interessos de l’accionariat

56 “Participar para crear” Gasteiz-Vitoria, enero de 2010 Jordi Graells Costa. CC BY 3.0

El lideratge del primat
Bermúdez de Castro, codirector Atapuerca

Líder natural en els primats: generós, pragmàtic,
estrateg, comparteix info, busca l’èxit del grup.

«Els líders naturals no abunden i per això molts
grups són regits per persones amb poca
capacitat de lideratge, capaços d’infondre por
–descriu l’autor–. Són petits dictadors envoltats
d’uns pocs seguidors a qui afavoreixen a canvi
de la seva fidelitat. Com que la informació és
un bé preuat, se la reserven. El seu objectiu
és mantenir la jerarquia. Els individus de
l’organització es frustren perquè no
desenvolupen tot el seu potencial i compleixen
el que tenen encarregat sense més». L’autor
avisa «encara que la capacitat personal del
dirigent sigui elevada, la innovació és fruit de
la lliure interacció entre dos o més individus».
«Avui no hi ha èxit en solitari. Un líder ha de
conèixer les habilitats de cadascú, delimitar les
competències i donar llibertat d’accés a la seva
creativitat».

3.6 Canviem les regles
de la propietat intel·lectual


Quina diferència hi ha?

© Sydney Morning Herald
www.smh.com.au Eiffel Tower at night © rednuht,
www.flickr.com/photos/rednuht/275062341/
CC BY 2.0


De fet no ens estem inventant res...

No és propietat
de ningú. Es
pot reproduir
sense temença
de cap mena.


Debat enquistat en propietat intel·lectual i DA

Les Coneixement =
Com superar-lo?
descàrregues obert, com a actiu
són il·legals per generar riquesa Propostes acció:

- Respectar possible termini reduït de
protecció de les obres.

- Accés públic a l’obra si no hi ha ànim
de lucre.

- Reutilització de coneixement de
l’Administració.

- Obres protegides per DA i difoses
en obert. Cal citar obra en CC.

- Suport a reconversió indústria
tradicional de continguts.

- etc.
30173-ni_web © MarkHaertl. CC BY-NC-SA 2.0


La situació ideal:
que el coneixement
que es generi
en el sector públic
passi directament
a domini públic


La reutilització a la Generalitat
Pautes proposades:
A. La reutilització de la informació de l’Administració pública
perquè persones i agents del mercat es beneficiïn de la
documentació pública segons la Llei 37/2007.
B. El cas específic de les bases de dades (BD).
C. Llicències per a continguts oberts, com les Creative
Commons (CC) per a materials propis i, sobretot, de
tercers amb drets de propietat intel·lectual.


Publicacions de la Generalitat en CC

www.gencat.cat/publicacions
[...]


Reutilització: obertura de dades públiques

www.lehendakaritza.ejgv.euskadi.net/r48-11692x/es/acuerdos/indice3_c.apl#DPTO1
Bravo!!!


3.7 Interaccionem a les
xarxes socials i eines 2.0


Per fer què?
Gestió informació Cocreació Comunicació - Difusió

Altres tasques
- Sindicació
- Bookmarking

© jordigraells. CC BY 3.0
- Recomanació
- Votació
- Transferència
de fitxers

Aprenentatge


1. Per comunicar - difondre a la xarxa

Comunicar amb el nostre públic. Com funcionen les notícies?

1. Comunicats de premsa a les agències. Intermediació ‘aliada’.

2. Canals de difusió que generin notícies, amb menys intermediació.
La situació ideal seria disposar de xarxa social pròpia. Podem:

- Centrar estratègia en bloc corporatiu

- Facilitar la descàrrega de continguts.

- Altres aspectes (sindicació,
alertes, enquestes, pàgina
Netvibes, widgets...).

- Etc.


2. Per gestionar la comunicació

La comunicació en xarxes socials i entorns 2.0 es caracteritza per:

1. Interacció. Cal un diàleg sincer, que creixerà més i més.

2. Estratègia. Per què hi som?

3. Espai propi. Un nexe de la nostra activitat a la xarxa.

4. Gestió del feedback. Retroalimentar l’estratègia.

5. Organització de les dades. Eficàcia.

6. Gènesi i gestió de BD.

7. Avaluació. Mètriques d’activitat, producció i impacte. També
interessos, temes...


... organitzant la xarxa

Socialitzar i fer eficients feines
individuals:

1. Lector RSS. Donar-se d’alta
mútuament i compartir fitxers i
carpetes. GReader i Friendfeed.

2. Cerques. Especialitzar-les i sindicar-les.

3. Compartició de preferits. Arbre de boundles i tags a Delicious
corporatiu ben estratificat. Fer xarxa personal i corporativa.

4. Arbre de categories i tags coherents per a diferents xarxes i webs.

5. Transferència fitxers grans per Adrive, Dropbox, Esnip, Boxnet...

6. Entorn personal i corporatiu a Netvibes o iGoogle, ginys-widgets i plugins.

7. Possibilitat d’obrir wiki per a informació no resident a la xarxa.

... i la cerca de la informació

Cercar la informació és més rellevant que organitzar-la.

Andrew McAfee, Associate Professor Harvard Business School (by Genís Roca
www.slideshare.net/justicia/ponncia-gens-roca and www.slideshare.net/odilas)


Què passaria si parléssim com a Twitter?

www.youtube.com/watch?v=ezkxxpwPvic

3. Per cocrear en CoP a e-Catalunya


Evolució del nombre de CoP i usuaris
a e-Catalunya (set 2007- set 2009)


4. Per fer del bloc gencat l’espai central


de presència Gencat a xarxes i eines 2.0

Complementem e-Catalunya i el bloc de gencat
amb la comunicació a xarxes socials i webs 2.0

Youtube Twitter

Yammer (Twitter
Flickr (fotos)
corporatiu)
Slideshare
Facebook (xarxa social)
(presentacions)
Delicious: 115 URL Linkedin (xarxa social
preferits contactes professionals)

Wikipedia

76

Guies específiques 1/2
Detallen des d’estil comunicatiu a usos i gestió de l’eina. També
etapes d’evolució com en el Twitter:

Piràmitdes Twitter © jordigraells. CC BY 3.0

3.8 Personalitzem
els serveis
i diferenciem-nos
dels altres sent imaginatius


www.youtube.com/watch?v=GuMZ73mT5zM
Personalitzant al màxim els serveis...

‘La viñeta’ de Ernesto Rodera a Adn.es div 29 de gener de 2010


Imaginació creativa


3.9 Expliquem amb històries
que emocionen


Story telling

Transició des de repositoris de coneixement cap a històries i
narratives.

De presentació de Jesús Martínez ’Beneficis organitzatius de CoP madures


No subestimem el poder d’una història...

www.youtube.com/watch?v=X7MVtgXMclI


... i encara menys si toca els sentiments!

www.youtube.com/watch?v=K6fSETphe4A


3.10 Impulsem la xarxa
de professionals innovadors
a l’Administració


La xarxa de personal innovador
Objectius:
- Promoure la cultura de la innovació.
- Impulsar l’emprenedoria a l’Administració.
- Donar a conèixer persones, organitzacions i experiències innovadores.
- Facilitar l’intercanvi de coneixement i la col·laboració en projectes
innovadors.


Pla d’acció per al canvi

1. Comunicació inicial 4. Habilitació d’espais de
de l’estratègia col·laboració:
corporativa per al treball
- presencials
en xarxa
- en línia

2. Formació continuada:
3. Identificació d’agents del
2.1 Al conjunt del personal canvi:
en eines i cultura
col·laborativa - líders organització

2.2 Als líders - community managers
en el seu nou rol de - qui sap què
promotors de condicions
perquè els altres innovin

Adaptació text @Odilas

Bibliografia, webgrafia i llicències
Referències biblio i webgràfiques:
- La alquimia de la innovación i altres llibres d’Infonomia www.infonomia.com

- Marcel Planellas (ESADE). “Estrategias de crecimiento en tiempos de crisis”, a II Trobada Empresarial sobre
Gestió Excel·lent. Barcelona, 19 juny 2008 www.clubexcelencia.org
- Ignacio Ruiz. “Cómo incorporar la innovació en la cultura de las organizaciones”, a II Trobada
Empresarial sobre Gestió Excel·lent. Barcelona, 19 juny 2008 www.clubexcelencia.org
- 4t matí d’innovació a l’EAPC Innovació: una visió estratègica per a l'Administració, a càrrec de Xavier Marcet
Gisbert, conseller delegat d'LTCproject i especialista en plans estratègics i d'innovació. Dimarts 25 de novembre de
2008
- 7è matí d’innovació a l’EAPC Cap a la governança col·laborativa, a càrrec de Marc López Plana,
organitzador del Personal Democracy Forum a Europa. Dijous 5 de novembre de 2009
- ‘La coresponsabilitat dels usuaris en la prestació de serveis’ i ‘L’avaluació a Catalunya’ a
Escola Innovació núm. 14 i 15, octubre i desembre de 2009. Barcelona, EAPC.
- Gonzalo Martín. Bloc “La industria audiovisual” http://industriaaudiovisual.blogspot.com.
- Bermúdez de Castro, José M. La evolución del talento. Ed. Debate. Barcelona, 2009.

Imatges
Les imatges usades en les diapositives de la presentació Participar x crear són totes de Wikipedia, de domini
públic o llicenciades sota GNU (GNU Free Documentation License) o Creative Commons tal com es detalla en
cada diapositiva.


Gràcies!
Participar x crear

Jordi Graells

Joc-Tantrix_fons-transparen © jordigraells. CC BY 2.0
www.graells.cat
Barcelona, 2 de febrer
de 2009

Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública
i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citi l’autor (Jordi Graells Costa) i no es contradigui amb la llicència específica
90 que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca .Innovación
CC BY Jordi Graells ‘Innovación pública y trabajo colaborativo’. Jornada de
Colaborativa en Osakidetza. Bilbo, 22.04.2009

Participar x crear. CAT TEXTUAL

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Destaque

Destaque (8)

Semelhante a Participar x crear. CAT TEXTUAL

Semelhante a Participar x crear. CAT TEXTUAL (20)

Mais de Jordi Graells

Mais de Jordi Graells (20)

Participar x crear. CAT TEXTUAL