2. 1. Introducció. Esquema general
En pintura, el segle XIX es va caracteritzar perquè, en cada una
de les seves dues meitats, es va donar la presència de dos
estils:
Primera meitat
Neoclassicisme
Romanticisme
Segona meitat
Realisme
Impressionisme
3. 2. Concepte i datació
• Els límits cronològics del Neoclassicisme no són clars. Els primers indicis es
remunten a mitjans del segle XVIII, i perviu fins ben entrat el segle XIX
(trobem clares diferències segons els països).
• Conviu cronològicament amb el Romanticisme. En el NEOCLASSICISME
predomina la RAÓ i en el ROMANTICISME els SENTIMENTS.
• Els dos estils, més que tendències clarament oposades, són dues cares de la
mateixa moneda, cerquen donar
resposta a les necessitats i
inquietuds estètiques de la nova
classe social dominant, la burgesia.
El Neoclàssic ho farà inspirant-se en el
MÓN GRECOROMÀ i el Romanticisme
en L’EDAT MITJANA cristiana i en
l’EXOTISME ORIENTAL.
4. Art neoclàssic
3. Context històric
• Entre 1750 i el darrer terç del segle XIX, a Europa es donen una sèrie de
TRANSFORMACIONS RADICALS, que posaran les bases de la societat
contemporània.
• La REVOLUCIÓ FRANCESA obri on període complex, ple de canvis i
convulsions. La burgesia, classe emergent, lluita per participar del poder
polític front a l’ABSOLUTISME i a una noblesa en decadència.
• És el temps de les reivindicacions nacionalistes, bé en el seu vessant
unificador (Alemanya i Itàlia), o bé d’independència (Grècia, Bèlgica, els
Balcans de l’Imperi Otomà).
• La REVOLUCIÓ INDUSTRIAL que s’estén des d’Anglaterra, farà augmentar
la població i generarà nombrosos problemes. Les ciutats creixen ràpidament, i
es desenvolupen els mitjans de transport i de comunicacions.
• Els països europeus industrialitzats es llancen a la conquesta del món (grans
IMPERIS COLONIALS).
• El nuclis bàsics d’aquest nou estil varen ser les ciutats de ROMA i PARÍS.
La primera fou el focus principal de recerca dels principis del
Neoclassicisme. París els adopta, sobretot, durant el procés revolucionari i
l’imperi de Napoleó.
• El NEOCLASSICISME es desenvolupà paral·lelament a la Il·lustració, i va
coexistir amb la fi del Rococó.
5. 4. Característiques art neoclàssic
• A la 2ª meitat del s. XVIII es cerca un
art alternatiu als excessos del BARROC i
ROCOCÓ, es vol un art en què la forma i
la funció es corresponguin racionalment.
• Per WINCKELMANN, aquest requisit es
troba en l’art clàssic que, per a ell, és
equivalent a “racional”.
• El NEOCLASSICISME pretén servir a la
societat de la segona meitat de segle. És
l’art dels il·lustrats, art que s’identifica
amb una societat lliure de dogmes. A
l’antiga Grècia i a la Roma republicana
hi troben els valors morals i cívics que
aspiren a implantar a la seva societat.
• L’estil neoclàssic s’acaba convertint en un
art al servei de les idees
revolucionàries i, més tard, en vehicle de JACQUES-GERMAIN SOUFFLOT
propaganda al servei de l’imperi EL PANTEÓ DELS HOMES IL·LUSTRES
(1757-1790), París
napoleònic, perquè l’obra de l’artista
neoclàssic s’ha d’adaptar a les
necessitats socials.
6. 5. Aspectes que afavorien els sorgiment del Neoclassicisme
• Un conjunt de circumstàncies permeten el redescobriment de l ’antiguitat
clàssica:
1) Troballes d’Herculano (1719) i Pompeia (1748), les ciutats sepultades pel
Vesubi.
2) Una àmplia oferta bibliogràfica sobre arqueologia. Resulta fonamental la
publicació de dos llibres: Història de l’art de l’Antiguitat (1764) de
WINCKELMANN, i Laocoont o sobre els límits de la pintura i la poesia de
LESSING. En els dos es defensa la superioritat de l ’art clàssic (especialment
el grec), el qual havia aconseguit la perfecció i, a partir d ’aquest, segons
aquests autors, s’inicia la decadència que culminarà en el Barroc. Com a
conseqüència, la funció de l’artista serà la de recuperar els valors perduts
del classicisme.
3) Les Acadèmies d’Art, fundades al segle XVIII, subratllaren el valor del
clàssic com art reglamentat, criticant el Barroc i volen recuperar el “bon
gust”.
4) Transcendència de la raó dins el fenomen de la Il·lustració, present
sobretot, en arquitectura. Una actitud erudita es reflexa als edificis públics:
construcció de museus d’art i de ciències naturals, biblioteques, teatres,
observatoris astronòmics, etc... Un nou criteri urbanístic respon a les
necessitats dels canvis socials.
5) Esdeveniment com la Independència dels EUA (1776) o la Revolució Francesa
(1789) incrementaren el poder de la burgesia.
7. 6. Característiques arquitectura
1.Rebutja qualsevol tipus d’ornamentació.
2. Cerca línies simples, basades en els
models clàssics.
3. Les columnes substituïren els pilars, i
els murs es deixaren llisos i amb estucs.
4. Predominen els edificis de caràcter
públic sobre els religiosos, com mercats,
biblioteques, museus...
5. Una obra emblemàtica del
Neoclassicisme va ser La Madeleine, de
Pierre Vignon, primer temple de la
Glòria i després església.
6. També construïren grans columnes i PIERRE VIGNON
LA MADELEINE
arcs de triomf commemoratius.
8. 6. Característiques arquitectura
7. En el camp polític, la imitació de l’antiguitat clàssica,
com a exemple artístic redescobert pels arqueòlegs, va
donar als revolucionaris un llenguatge diferent al que
utilitzava la Monarquia Absoluta (Barroc) i l’aristocràcia
(Rococó).
8. Per a Napoleó, aquest art dels cèsars, servia
perfectament als seus interessos polítics. El centre del
nou moviment, per tant, va ser França, però es va donar a
molts altres països.
JACQUES-GERMAIN SOUFFLOT
EL PANTEÓ DELS HOMES IL·LUSTRES GOUDEIN i LEPERE
(1757-1790), París COLUMNA DE LA VENDÔME
9. 8. Característiques escultura neoclàssica
1.Winckelmann exercí gran influència en els escultors de la 2ª 1/2 del s. XVIII.
2.Donen tot el protagonisme a la línia pura, de contorns ben delimitats.
3. Conjunts serens i clars, sobris en composició, fugint de les sinuositats
barroques. Predomina: equilibri, proporcionalitat, harmonia, puresa dels
contorns i simplicitat.
4. El material més utilitzat és el marbre blanc.
5. Als relleus, les figures se situen en un primer pla, i es renuncia als fons de
caràcter pictòric.
6. Les escultures es conceben amb independència total del marc arquitectònic,
fins i tot, les destinades a monuments públics.
7. TEMES preferits a imitació de models de l’antiguitat, en ocasions es fan
còpies d’obres grecoromanes.
8. Cerquen la bellesa ideal i realitzen nus (allunyats de l ’erotisme), retrats
individualitzats, eqüestres, al·legories, relleus per a monuments commemoratius
o edificis públics (avenç en urbanisme de vies i carrers), i sepulcres.
9. A més, de la monarquia, de l’alta noblesa i de l’església, la burgesia serà un
nou client d’aquest art, preferint temes més prosaics.
9. Els dos principals escultors són: BERTEL THORVALDSEN (danès, que es
caracteritza pel purisme, rebutja qualsevol model que no sigui clàssic, i la
majoria dels seus temes són mitològics, gran perfecció tècnica, precisió
exquisida, però una mica freda) i l’italià ANTONIO CANOVAS.
10. 10. Característiques pintura neoclàssica
1. Es fonamenta en els nous valors morals proposats per la Il·lustració, l ’artista
ha de subordinar les seves obres a l’educació de la societat (Diderot).
2. L’art ha de representar accions i escenes que moguin a l ’espectador a la
virtut, l’heroisme i que li despertin la moral cívica.
3. El model en el que creuen trobar aquestes virtuts és l ’antiguitat clàssica: els
grans temes de les tragèdies gregues, les virtuts cíviques i morals, de la Roma
republicana, són font d’inspiració dels pintors neoclàssics (David).
4. El retorn a l’antiguitat clàssica en matèria pictòrica tenia un inconvenient:
l’escassetat d’obres antigues conegudes. El pintors va haver d ’inspirar-se en
l’escultura i, com a conseqüència d’això, van donar molta més importància al
dibuix que al color. Els pintors neoclàssics, grans dibuixants, van deixar
d’interessar-se per la llum.
5. Els TEMES que representen amb més freqüència són els clàssics, la mitologia
i la història, encara que també hi apareixen els temes medievals.
6. Prioritzen la línia, el contorn nítid, que dóna claredat a la representació. El
color està al servei de la línia, i es prefereixen els colors primaris, que capten
millor la llum freda i tallant, per donar més precisió als volums .
11. Neoclassicisme
Resum característiques generals pintura
• És producte de la Revolució Francesa
• És una tornada al classicisme grecoromà
• Constitueix un rebuig a les fantasies del Barroc i del Rococó
• Cerca allò racional, senzill i equilibrat
• Per això, moltes vegades és fred i persegueix amb excés la perfecció acadèmica
• Integració harmònica d’imatges
• Austeritat de colors
12. 11. Primera meitat segle. Estils i representants en pintura:
Neoclassicisme
Jacques-Louis David
Jean Auguste Dominique Ingres (tots dos francesos)
Romanticisme
Francisco de Goya y Lucientes (espanyol)
Eugène Delacroix
Théodore Géricault (tots dos francesos)
John Constable
William Turner (tots dos anglesos)
Caspar David Friedrich (alemany)
