1. ies montsacopa. Olot
Sobre l’art i els artistes
Institut Montsacopa. OLOT

2. El concepte CLÀSSIC de l’Art: habilitat
per copiar la natura
El concepte d’art ha evolucionat al llarg de la
història. Etimològicament deriva de la paraula
llatina ars que significa tècnica o habilitat ja
sigui manual com intel·lectual.
 Es podia, doncs, parlar d’ars pictòrica o ars
poètica o ars matemàtica, per exemple.
 Antigament es creia que l’ars artística es
fonamentava precisament en la mimesi de la
naturalesa i l’habilitat de l’artista en saber
copsar-la, copiar-la.
 Així, s’exigia un domini tècnic de l’artista que
en l’actualitat ningú no creu imprescindible per
tal de poder considerar una obra com artística.
Leonardo da Vinci,
La Gioconda
J. Pollock, número 1

3. Les diferents arts i el setè art
A partir dels conceptes tècnica i habilitat neix la divisió de l’art en sis disciplines:
PINTURA, ESCULTURA, ARQUITECTURA, MÚSICA, POESIA I DANSA O ARTS ESCÈNIQUES.
Posteriorment, en el segle XX, s’hi ha introduït el cinema, conegut popularment com el setè
art
 Com que algunes d’aquestes disciplines requereixen un cert esforç físic, això va fer que
durant molt de temps es consideressin l’arquitectura, la pintura i l’escultura, més aviat
habilitats artesanals que no pas intel·lectuals.
Cartell del film i obra original Mistos de C. Oldemburg Pintures de vil·la Lívia s.I aC

4. La concepció actual de l’obra d’art és àmplia i flexible.
Tot és art?
 Actualment es considera art tant
una obra manipulada per l’artista
amb finalitats estètiques, com una
obra en la que la intencionalitat
estètica vagi més enllà de la utilitat
per a la qual ha estat creada
 Certament aquesta definició és
molt flexible perquè inclouria tant
el disseny industrial i gairebé tots
els objectes quotidians que, quan
són creats, tenen unes formes
harmòniques: un automòbil, una
cadira,...

5. L’art no sempre pretén la recerca de la bellesa
sinó la recerca de sensacions ...
Cal entendre que la finalitat estètica de l’obra
d’art no és necessàriament la recerca de la
bellesa. També pot anar encaminada a la recerca
de sensacions que fins
i tot poden arribar a
ser contradictòries:
temença, esperança,
submissió, exaltació,
amor, odi,...

6. Què és artesanal i què és artístic?
En una anàlisi superficial
podria semblar que una obra
artesanal és simplement fruit
de la manufactura sense que
hagi estat pensada per
desenvolupar cap funció
artística.
Però hi ha molts peces de
ceràmica, per exemple, que a
més de ser considerades
obres d’art donen nom a
períodes concrets de la
història de l’art

7. Què i qui converteix una obra creativa en art?
Hi ha tot un seguit d’obres que, en el
moment en què van ser creades, no
tenien cap mena d’intencionalitat
artística, però que a posteriori han estat
reconegudes com a aportacions a l’art.
És el cas de l’art popular, molt vinculat a
allò que es coneix amb el nom d’art naïf
per la ingenuïtat que representa.

8. Una altra de les noves expressions artístiques
populars és l’anomenat art Kitsch. Per Kitsch
s’entén l’obra que intenta aparentar una altra
realitat que no pot assolir per ella mateixa. Són
obres considerades de més o menys mal gust,
destinades a servir de souvenirs per a turistes,
sovint. Malgrat tot, però, el kitsch ha inspirat
molts artistes del segle XX que n’han volgut
revisar el concepte i donar-li una dimensió
polèmicament artística.

9. Al llarg de la història de la humanitat l’art s’ha
integrat dins l’imaginari col·lectiu
Algunes obres, per moltes raons, han
arribat a esdevenir símbols del món
occidental

10. Reinterpretacions d'obres d’art de l’imaginari col·lectiu
del món occidental
La iconografia pròpia dels diferents aspectes de l’art ha estat molt utilitzada, sovint, en
publicitat, en cartells, pintades,...

12. Reinterpretacions artístiques:

13. El segle XX: els nous camins de l’art
Durant el segle XX es va produir
una revisió de l’art occidental
arran de la reivindicació de l’art
fet en d’altres continents
(colonialisme, nous mitjans de
comunicació, exposicions,...), de
la valoració de l’art popular i de
l’infantil, de les noves tècniques
artístiques com el collage i els
ready made, així com també les
noves concepcions com
l’abstracció, p.e.
Com es pot veure en
aquesta obra de Diego
Rivera, a partir del segle XX
artistes d’altres tradicions
s’incorporen a l’art de les
avantguardes amb obres,
tècniques i concepcions de
gran personalitat 
En aquesta fotografia de
Picasso al seu taller es pot
veure com l’art primitiu africà
si bé no es pot dir que va
generar el cubisme, si que hi
va influir
decisivament, sobretot en la
geometrització de les formes

14. El segle XX: els nous camins de l’art
La trajectòria de Kandinsky (  )el va portar a treure
qualsevol referent figuratiu, iniciant així el trencament
ja definitiu amb la tradició, iniciat, lentament, el segle
XIX.
Primera aquarel·la abstracte, 1910
Composició IV, 1911
Aquesta composició de Marcel Duchamp, Roda de bicicleta, (1913)
forma part del que es coneix com ready made, no pretenia ser una
obra d’art, sinó una reflexió sobre els límits de l’art.
Duchamp pretenia fer antiart reflexiu. Que l’espectador
interactués amb l’obra, no només l’observés.
 Ready made: l'artista
descontextualitza
l’objecte trobat i el situa
en un nou espai on
adquireix un nou
significat quan
l’introdueix en una
galeria o museu.

15. L’art del segle XXI: una finestra oberta a noves possibilitats
tecnològiques
L’art del segle XXI ha esdevingut una finestra
oberta a noves possibilitats tecnològiques, de
les que el videoart o el ciberart, per dir només
dues tendències, són els indicis dels primers
canvis i dels replantejaments artístics que ens
esperen en el futur. Un art abastable des
d'Internet, on els museus i galeries tradicionals
perdran el paper que han desenvolupat fins
ara.

16. Interpretant l’art

17. La subjectivitat en mirar una obra d’art
L’historiador de l’art E. H. Gombrich va dir: “No existeix realment l’Art. Només hi ha artistes”
La subjectivitat en mirar una obra d’art: Per quines raons ens pot agradar una obra d’art, ja
sigui pintura, escultura, arquitectura, literatura, cinema, música,...?

18. La subjectivitat en mirar una obra d’art
No es fàcil explicar per què una obra ens agrada i una altra no...
1
1 2 3 4
5
6
7

19. La subjectivitat en mirar una obra d’art
Per quines raons et
sol agradar
una obra d’art?
Per quines
raons et
desagrada
una obra
d’art?

20. L’art només ha de reflectir bellesa?
Tot ha de ser bonic?

21. L’art només ha de reflectir la realitat de forma fidel?

22. Projectes i esbossos

23. La composició no és fruit de l’atzar

24. L’art només ha de reflectir les nostres idees preconcebudes de la
realitat?

25. Els nostres hàbits i prejudicis no ens condicionen en la percepció
d’allò que veiem: és com és? És com volem que sigui?

26. L’art ha estat carregat de contingut ideològic: no ho és això?

27. Es poden establir normes
per fer una obra d’art?
Els avenços en art
sempre s’han produït
quan s’han trencat
les normes

28. Quan descobrim l’efecte (la voluntat), allò
que ha volgut aconseguir l’artista en la seva
obra, la relació de l’obra en el seu
temps, més gaudirem de l’art.
Es pot educar el gust per gaudir d’una obra d’art?

29. L’artista dona
La història de l’art ha considerat la dona més com a objecte que com a subjecte, i li ha atribuït la
representació d’ideals estètics i ètics: Venus prehistòriques, Afrodites, Mare de déus,...
Malgrat tot, ens han arribat els noms d’algunes dones artistes, el que fa pensar que moltes
d’altres han restat en l’anonimat:
Ende, il·lustradora del Beatus de Girona, S. X
Sofonisba Anguissola, pintora del segle XVI de la cort de Felip II d’Espanya. Per ser
dona no va poder estudiar anatomia. Només va pintar persones
properes o a ella mateixa.
 Judith Leyster, que treballava amb Franz Hals, S. XVII
Artemisia Gentilleschi, treballava en el taller del seu pare , XVII
 Elisabet Vigé-Lebrun, retratista francesa entre els segles XVIII-XIX
 Camille Claudel, escultora eclipsada per Rodin qui sembla que s’apropiava de les seves
innovacions, S XIX
 Berthe Morisot, pintora impressionista, entre els segles XIX i XX
 Lluïsa Vidal, pintora barcelonina del tombant del segles XIX-XX
 Frida Kahlo, esposa del muralista Diego Rivera, que sempre la va eclipsar
 Louise Bourgeois, escultora que al llarg del segle XX ha desenvolupat un llenguatge propi.
 Lee Krasner, dona de Jackson Pollock que també la va eclipsar fins a la seva mort,
prematura.

30. Dona i art. La dona artista. El paper de la dona
Mur Tarragona

31. Judith Leyster
Artemisia Gentilleschi
Sofonisba Anguissola

32. Camille Claudel
Berthe Morisot
Elisabet Vigé-Lebrun

33. Berthe Morisot
Lluïsa Vidal

34. Frida Kahlo
Lee Krasner

35. Louise Bourgeois