1. El crit. Edvard MUNCH

2. El crit, 1893. Edvard Munch (1863-1944) Galeria Municipal d’Art. Oslo Precursor de l’EXPRESSIONISME

3. Edward Munch (1863-1944) pertanyia a una família de classe mitjana de Noruega. Però ja des de la seva infància patí molt ja que, a cinc anys, morí la seva mare i, pocs anys més tard, la seva germana gran, totes dues de tuberculosi. El seu pare, metge cirurgià de l’exèrcit i el seu germà, també van morir quan ell encara era jove, i una altra germana tenia una malaltia mental. Tot això, quasi de cop, feu que Munch, ja de jove tingués una visió tràgica de la vida, es tornà una persona trista, solitària i torbada.

4. “ La obligació de l’artista és la donar, a través dels seus quadres, tot allò més estimat que hi ha dins seu; la seva ànima, les seves penes, les seves alegries, la sang del seu cor”.

5. NOTA BIOGRÀFICA.- Edvard Munch (1863-1944) És un dels precedents més importants del moviment expressionista. La 1ª part de la seva vida va transcórrer quan encara Noruega i Suècia formaven un sol país (1815.1905). La seva infància a Cristiania (nom d’Oslo, la capital de Noruega, abans de 1927) va estar marcada per la malaltia i la mort de la mare, d’una germana, del pare i d’un germà, quan ell era encara un adolescent. Es formà com a pintor naturalista i evolucionà cap a l’impressionisme i el simbolisme després d’una estada a París l’any 1890. L’any 1892 l’Associació d’Artistes de Berlín el convidà a exposar la seva obra, però l’exposició va ser clausurada a causa de les protestes escandalitzades de la premsa berlinesa. Aquest escàndol determinà que E. Munch adquirís un gran prestigi entre un petit grup d’artistes alemanys i escandinaus : aconseguiren repetir l’exposició al cap de dos mesos, finançada per un comerciant d’objectes d’art. Entre els anys 1893-1908 E. Munch adquirí una gran popularitat i residí entre Berlín i París. El seu estil molt personal madurà cap a una nova concepció del símbol, que en la seva pintura no al·ludeix a una realitat més enllà del món material, sinó a la realitat de la vivència, que esdevé transcendent. "Pintaré gent viva que respira, sent, pateix i estima. Tothom entendrà la transcendència d’aquesta voluntat i es trauran el barret com si fossin a l’església. " E. Munch, citat per Ulrich Bischoff D’altra banda, igual que ho van fer Gauguin i Van Gogh, Munch no es limita al valor simbòlic dels motius representats, sinó que també experimenta amb el potencial simbòlic de la línia ,del color i de la composició. La seva pintura es caracteritza per l’ús d’uns contorns molt sinuosos, en arabesc, que suggereixen una visió angoixant del món, i per unes distorsions extremes, com mai no s’havia vist fins aquell moment: d’aquí l’escàndol. El seu quadre més famós - ha estat la pintura més reproduïda del s. XX és "El crit“ “ Caminavem amb dos amics pel passeig -el sol es ponia- de sobte el cel es tornà roig - jo em vaig parar- cansat em vaig recolzar a la barana- sobre la ciutat i el fiord blau fosc només veia sang i llengües de foc- els meus amics continuaven caminant i jo seguia parat al mateix lloc tremolant de por - i sentia un bram infinit que penetrava tota la natura -“ E . Munch, citat per Ulrich Bischoff

6. La línia recta i diagonal de la barana de la passarel·la posa en evidència la solitud de la figura i el buit de l’espai que l’envolta. La línia dominant en el quadre és la corba, que dóna una sensació de dinamisme i neguit. Línia i dibuix El dibuix és aparentment descurat i de traços maldestres. El traç li serveix a Munch per alliberar les seves pròpies ànsies. “ L’Aquelarre” o “El gran cabró” 1820-1823. Quinta del Sordo.

7. Color i pinzellada La pinzellada és ample i pel que fa al color, Munch emprà tons agressius, irreals, que reforcen la idea d’angoixa vital. Els contrastos cromàtics extrems, fets de colors purs, revelen la profunda influència de Gauguin. La gamma emprada és reduïda pràcticament als colors primaris: el blau, el groc, el vermell. Subratllar l’onada de blau fosc que envolta una illa de groc en el mar. Cal senyalar: els colors vermells i grocs del cel, que a l’esquerra dibuixen un ull amb unes pinzellades de blau. Per últim cal destacar el fort contrast del groc del rostre damunt del blau fosc del paisatge.

8. Composició Compositivament l’eix central de la pintura és la figura perquè totes les línies semblen convergir cap al cap que crida, el rostre del qual és falsejat com si es tractés d’una caricatura. Tot la mancança de perspectiva cal destacar-ne la profunditat produïda per la barana del pont que creua violentament i de biaix l’escena. Dues siluetes passejant pel pont contribueixen a donar més profunditat al llenç.

9. Anàlisis formal Elements plàstics : pinzellada gruixuda, llarga, nerviosa i pastosa (Van Gogh) que deixa veure el suport. Predomini de colors càlids, brillants i forts que passen freds i bruts ràpidament. Deixen entreveure la seva inquietud i inestabilitat. La llum no intervé, ni el clarobscur, la llum és la que desprenen el colors arbitraris i convulsos de la composició. Predominen les línies diagonals i ondulades (Toulouse Lautrec), amb total menyspreu per la perspectiva. Expressa la inestabilitat de l’autor, personificada en el personatge del 1r terme. Els colors violents i contrastats augmenten la força expressiva del tema. No hi ha terra i el crit sembla que sacsegi el cel. Estil: L’obra de Munch reflecteix la profunda inquietud de la cultura nòrdica del canvi de segle,amb una pintura naturalista emotiva: desesperació, sexualitat turmentada, gelosies, que Munch pinta per alliberar-se’n. Altres intel·lectuals nòrdics de la mateixa època i amb les mateixes inquietuds: Kierkegaard, Ibsen que divulguen el subjectivisme nòrdic. Va influir extraordinàriament en l'expressionisme alemany. Cal emmarcar-lo en el simbolisme (tot i que té un fort contingut expressionista, evident), reacció al realisme imperant fins aleshores: els artistes tornaven a necessitar profunditat espiritual, idees importants per expressar. El simbolisme no és un estil unitari, formalment, sinó que el que els uneix és l’expressió dels estats d’ànim, les pors, les fantasies –sovint inconfessables, els somnis, ...Tendència al primitivisme: ruptura amb l’academicisme.

10. Composició: Al centre de la composició, en la meitat inferior apareix una figura humana esquemàtica, amb el rostre de calavera . Les línies surten del cap de la calavera i aïllen la figura. Interpretació: En aquesta obra es manifesta el trencament entre l’interior (JO) i l’exterior (REALITAT): crea una realitat nova, subjectiva, que retrata la captació psicològica de la solitud del JO. Cal emmarcar la seva obra en el seu context vital, solitari, amb poc afecte –no era propi de l’època mostrar sentiments paternofilials-, angoixat,... El paisatge, tot i que mol deformat, permet situar l’obra en una ciutat concreta: Nordstrand. La seva funció és la d’obrir al món plàstic un nou camí, més lliure i alliberat, de representació, fora dels esquemes tradicionals. El crit és un reflex del món de l'artista. La seva trajectòria vital va estar marcada pel patiment i la mort: la seva germana va morir de tuberculosi als quinze anys; quan ell tenia cinc anys va perdre la seva mare per culpa de la mateixa malaltia; el 1889 morí el seu pare...

11. Aquesta obra està inspirada en la mort, per tuberculosi, de la seva germana La nena malalta 1885-1886

12. La mort a l’habitació de la malalta 1893 Edward Munch és el líder de la revolta contra un art buit, academicista, sense sentiments

13. La pubertat, 1894 Per Munch, l’objectiu de l’art és transmetre essencialment els sentiments d’angoixa, de pessimisme, de temor, de solitud, de buidor, d'incomprensió que sorgeixen davant de la realitat, com li passa a aquesta jove que encara es sent perduda davant el canvi que significa el pas de la infantesa a l’edat adulta.

14. Ansietat , 1 894 El fet de poder fer arribar la seva obra a tothom, el va portar a l’experimentació artística amb el gravat, utilitzant tècniques com la xilografia.

15. L'endemà 1895 1894,Abans de prendre l’alcaloïde. R. Casas

16. Madonna 1893 -1894

17. " He començat un nou quadre, La dansa de la vida. Una nit lluminosa d’estiu, al bell mig d’un prat, un capellà jove balla amb una dona de cabellera llarga i sinuosa. Es miren fixament als ulls i els cabells d’ella s’embullen al voltant del cap d’ell. El fons és una massa de gent arremolinada –homes grassos que mosseguen les dones al coll. Caricatures i homes fornits estrenyent dones entre els braços " (1899 -1900 )

18. Ernst Ludwig Kirchner Entre els anys 1893 i 1895, s’instal·la a Berlín, on influí enormement en els pintors expressionistes ( Die Brücke ).