1. Exposició oral, la Torre Eiffel.
Àstrid Casanova.
LA TORRE EIFFEL:
La Torre Eiffel va ser construïda entre el 1887 i el 1889, el principal material és el ferro forjat, i
la seva tipologia és un monument commemoratiu. Es troba a Champs de Mars.
ALEXANDRE GUSTAVE EIFFEL:
Enginyer i arquitecte francès, es va graduar a l’escola d’arts i oficis de paris l’any 1855 i es va
especialitzar en construcció de portes metàl·liques. L’any 1867 va fundar la consultora i
constructora Eiffel et Cie, amb la qual va aconseguir molta anomenada en l’ús del ferro com a
material constructiu. Pioner a l’hora de considerar el factor aerodinàmic en les seves
construccions, va utilitzar els seus coneixements per desenvolupar arriscades construccions
metàl·liques, com ponts o la torre Eiffel.
Quan va ser construïda era el monument més alt del món, amb 300 metres d'altura (si se suma
l'antena de ràdio que es troba a la part superior, la seva alçada és de 324 metres). Quan la van
construir, la torre pesava al voltant de 7.300 tones, si bé avui dia es calcula el seu pes en més
de 10.000 t (a causa del museu, restaurants, magatzems i botigues que alberga). Estava previst
que la torre arribés als 350 metres, però els veïns es van alarmar per l'amenaça que un edifici
tan alt pogués caure, i es van manifestar provocant un canvi de plans.
Els 24 últims metres corresponen a una antena de ràdio que va ser afegida molt de temps
després. Segons la temperatura ambiental, la cúspide de la Torre Eiffel pot acostar-se o
allunyar-se del sòl uns vuit centímetres, a causa de la dilatació tèrmica del metall. Per a arribar
al cim cal pujar 1.665 graons (i no 1.792, nombre que alguns prenen, per cert en al·lusió a l'any
de la instauració de la Primera República Francesa).
DESCRIPCIÓ FORMAL 1:
La torre té una forma piramidal.
L’estructura de la planta és rectangular.
DESCRIPCIÓ FORMAL 2:
Aquesta base rectangular la formen quatre grans pilars inclinats que descansen
damunt de vuit gats hidràulics cadascun i que estan nits per mitjà de 4 arcs.
ELS 4 COSTATS SÓN IDÈNTISC.
A L’interior hi ha escales i ascensors que permeten l’ascens i el descens dels visitants,
així com també restaurants, museus, magatzems etc.

2. Exposició oral, la Torre Eiffel.
Àstrid Casanova.
LA BASE:
La torre s'assenta en un quadrat de 125 metres de costat.
Els fonaments:els 4 pilars reposen sobre una capa de formigó de 2 metres, que a la vegada
reposa sobre un llit de grava, fent un clot de 7 metres de profunditat.
Els obrers van treballar en pous de fonamentació metàl·lics estrets en els quals s'injectava aire
comprimit (mitjançant el denominat mètode Triger).
Els pilars: actualment, les casetes per a la compra de bitllets ocupen els pilars nord i oest, els
ascensors són accessibles des dels pilars est i oest. Les escales (obertes al públic fins al segon
pis, i que comprenen 1665 escalons fins al cim) són accessibles des del pilar est. I finalment, el
pilar meridional comprèn un ascensor privat, reservat per al personal i per als clients del
restaurant gastronòmic Jules-Verne, situat al segon pis.
Els arcs: estirats entre cada un dels quatre pilars, els arcs s'eleven a 39 metres sobre el terra i
tenen un diàmetre de 74 metres. Tenen sobretot una funció arquitectònica: endurir
l'estructura de la base.
PRIMER NIVELL:
Situat a 57 metres sobre el terra, amb una superfície de 4.200 metres quadrats, pot suportar la
presència simultània d'aproximadament 3.000 persones.
Una galeria circular col·locada al primer pis permet una vista de 360 ° sobre París.
Aquest primer pis acull el restaurant Altitud 95 que s'estén per més de dos nivells. Aquest
ofereix d'un costat, una vista panoràmica sobre París, i de l'altre, una vista cap a l'interior de la
torre. El seu nom ve de l'altitud del primer pis de la Torre Eiffel, situada a 95 m.
També pot veure algunes relíquies relacionades amb la història de la Torre Eiffel, incloent una
secció de l'escala en espiral que, a inicis de la construcció del monument, pujava fins al cim.
Finalment, un seguiment dels moviments del cim permet descriure les oscil·lacions de la torre
sota l'efecte del vent i la dilatació tèrmica. Gustave Eiffel havia exigit que pogués suportar un
rang de 7 decímetres d'oscil·lació, que mai s'ha produït
Una de les particularitats de la torre és que "fuig al sol". En efecte, la calor (i per tant
la dilatació del acer) en ésser més important del costat assolellat, el cim s'està movent
lleugerament en la direcció oposada.

3. Exposició oral, la Torre Eiffel.
Àstrid Casanova.
SEGON NIVELL:
Situat a 115 metres per sobre del terra, posseeix una superfície de 1.650 metres quadrats
aproximadament, pot suportar la presència simultània d'unes 1.600 persones.
Es considera que és el pis que posseeix la millor vista,. Quan el clima ho permet, es calcula que
és possible veure fins 55 km al sud, 60 al nord, 65 a l'est i 70 a l'oest.
A tot el pis, es van instal·lar finestres de vidre per permetre una vista molt àmplia des de dalt.
També estan instal·lades tanques de seguretat de protecció per evitar qualsevol intent de salt
al buit, ja sigui un suïcidi o un assoliment esportiu.
El restaurant Le Jules-Verne és un restaurant amb una capacitat de 95 seients, qualificat
amb una estrella per la famosa Guia Michelin. El decorat, molt ombrívol, es fon amb discreció
en les estructures metàl·liques de la torre, a més de comptar amb un gran finestral que permet
tenir una bonica vista sobre París.
TERCER NIVELL:
Situat a 275 metres sobre el terra, amb una superfície de 350 m2, pot suportar la presència
simultània d'unes 400 persones.
L'accés es fa obligatòriament per un ascensor (l'escala està prohibida al públic a partir del
segon pis) i s'arriba a un espai tancat ple de mapes d'orientació. En pujar algunes escales, el
visitant arriba a una plataforma exterior, de vegades denominada (erròniament) «quart pis».
el lloc havia estat ocupat primer pel laboratori meteorològic, abans que fos utilitzat
per Gustave Ferriéen els anys 1910 per als seus experiments de telegrafia sense fil (TSH).
Dalt de la torre, va ser instal·lada una antena de teledifusió el 1957, la qual després seria
completada el 1959 per cobrir prop de 10 milions de llars mitjançant la difusió detelevisió
analògica terrestre. El 17 de gener de 2005, el dispositiu va ser completat, quan l'emissora
francesa de televisió digital, va elevar a 116 el nombre d'antenes de teledifusió i radiodifusió.
L'afegit d'aquesta 116ª antena va fer créixer l'altura de la torre de 324 a 325 metres.
FUNCIÓ CONTINGUT I SIGNIFICAT
La Torre Eiffelva ser erigida amb motiu de l'Exposició Universal celebrada a París (França)
l'any 1889. Va suposar una fita decisiva en la construcció en ferro. L'enginyer
francès Alexandre Gustave Eiffel va projectar aquesta impressionant estructura reticulada
de ferro colat.

4. Exposició oral, la Torre Eiffel.
Àstrid Casanova.
No va ser gaire acceptada en el seu moment perquè molts intel·lectuals, polítics i enginyers la
van rebutjar, però ara és un símbol de París i de França.
ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA:
La Torre Eiffel és el monument més alt de París i es pot veure des de qualsevol lloc de la ciutat.
Està ubicada prop del riu a l’ampli parc dels CHAMPS DE MARS, i li permet disposar d’una
proporcionalitat i integració urbanística excel·lents.
MODÈLS I INFLUÈNCIES:
Durant la Revolució industrial, el ferro i el vidre van començar a utilitzar-se com a material
arquitectònic i això va afavorir la construcció d’edificis amb grans espais interiors om el Crystal
Palace de Joseph Paxton.
En aquest context, la torre Eiffel es el paradigma del futur de l’arquitectura basada en
l’enginyeria, en contraposició a la mirada inerta de l’arquitectura historicista envers el passat.