2. liberalisme i nacionalisme, 2011
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

2. liberalisme i nacionalisme, 2011

em

  • 213 visualizações

 

Estatísticas

Visualizações

Visualizações totais
213
Visualizações no SlideShare
213
Visualizações incorporadas
0

Actions

Curtidas
0
Downloads
6
Comentários
0

0 Incorporações 0

No embeds

Categorias

Carregar detalhes

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Direitos de uso

CC Attribution-NonCommercial-ShareAlike LicenseCC Attribution-NonCommercial-ShareAlike LicenseCC Attribution-NonCommercial-ShareAlike License

Report content

Sinalizado como impróprio Sinalizar como impróprio
Sinalizar como impróprio

Selecione a razão para sinalizar essa apresentação como imprópria.

Cancelar
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Tem certeza que quer?
    Sua mensagem vai aqui
    Processing...
Publicar comentário
Editar seu comentário

2. liberalisme i nacionalisme, 2011 Presentation Transcript

  • 1. conjunt de revolucions que, dirigides per la burgesia il∙lustrada, es donaren a Europa i les seves colònies a finals del s. XVIII i durant la primera meitat del XIX. Aquestes acabaren definitivament amb el sistema de l’Antic Règim i possibilitaren la implantació del liberalisme (sobirania nacional, divisió de poders, drets ...). Significaren el pas cap el món contemporani. Les revolucions liberals Antecedents: La revolució anglesa, 1689
  • 2. REVOLUCIÓ FRANCESA
  • 3. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Revolució Francesa 1. L’esclat de la Revolució Francesa1. L’esclat de la Revolució Francesa1.1. Les causes de la Revolució Causa profunda Causa profunda Situació social i política: Antic Règim La burgesia desitja acabar amb la seva marginació i aconseguir el poder polític i social, posar fi a: absolutisme, privilegis, senyories, gremis, basant-se en la difusió de les idees d’il·lustrats (llibertat, igualtat, Sobirania Nacional,..) Els camperols desitgen deslliurar-se de l’explotació dels privilegiats Les classes populars urbanes volien augmentar el seu nivell de vida La burgesia desitja acabar amb la seva marginació i aconseguir el poder polític i social, posar fi a: absolutisme, privilegis, senyories, gremis, basant-se en la difusió de les idees d’il·lustrats (llibertat, igualtat, Sobirania Nacional,..) Els camperols desitgen deslliurar-se de l’explotació dels privilegiats Les classes populars urbanes volien augmentar el seu nivell de vida Successives males collites: crisi de subsistència Excessives despeses de l’Estat en guerres i en la cort: crisi financera Provocant: Fam i descontent; dificultat de pagar impostos, bancarrota de les finances del rei. Successives males collites: crisi de subsistència Excessives despeses de l’Estat en guerres i en la cort: crisi financera Provocant: Fam i descontent; dificultat de pagar impostos, bancarrota de les finances del rei. Causes Immediates Causes Immediates Crisi econòmica D’on podia el rei obtenir nous impostos? ESTATS GENERALS
  • 4. Quina era la situació del pressupost de la monarquia el 1788? El pressupost estava en dèficit, ja que hi havia mès despeses que ingressos. Greu crisi financera El pressupost estava en dèficit, ja que hi havia mès despeses que ingressos. Greu crisi financera La partida més deficitària és el deute, és a dir, el cost de despeses acumulades com ara l’ajuda a la independència dels EUA La partida més deficitària és el deute, és a dir, el cost de despeses acumulades com ara l’ajuda a la independència dels EUA 2. LIBERALISME I NACIONALISME Revolució Francesa Quina n’era la causa?
  • 5. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Revolució Francesa 1) Descriu aquesta escena i identifica-hi cada un dels estaments. 1) Analitza les raons que podien fer témer als privilegiats el desvetllament del Tercer Estat. - El tercer estat comença a agafar les armes per defensar els seus drets i revelar-se contra els privilegiats. - L’home que hi ha a terra és un burgés/pagès (no privilegiat) i els que estan dempeus són privilegiats: el que té el barret gran és un noble ielque va tot de negre és un clergue, - El tercer estat comença a agafar les armes per defensar els seus drets i revelar-se contra els privilegiats. - L’home que hi ha a terra és un burgés/pagès (no privilegiat) i els que estan dempeus són privilegiats: el que té el barret gran és un noble ielque va tot de negre és un clergue, Perquè s'adonen que el tercer estat era molt més nombrós que ells i si s'aixecava en armes, amb un exèrcit format per moltíssima gent, res no podria parar la revolució. Perquè s'adonen que el tercer estat era molt més nombrós que ells i si s'aixecava en armes, amb un exèrcit format per moltíssima gent, res no podria parar la revolució. GRAVAT TITULAT El desvetllament del Tercer Estat (pàg. 26)
  • 6. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Revolució Francesa 1. L’esclat de la Revolució Francesa1. L’esclat de la Revolució Francesa 1.2. els començaments de la Revolució: 1789 1789 (maig). El rei es veu obligat a convocar els Estats Generals Cada estament es reunia i discutia per separat Cada estament disposava d’un sol vot Són una assemblea de representants dels estaments socials. Per aprovar una reforma fiscal Els privilegiats disposaven de majoria En les primeres sessions, la burgesia va exigir una reforma en l’organització dels Estats Generals: el vot per diputat i no per estament. Si ho aconseguien seria un canvi quasi revolucionari. com funcionaven?
  • 7. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Revolució Francesa
  • 8. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Revolució Francesa En les primeres sessions, la burgesia va exigir una reforma en l’organització dels Estats Generals: el vot per diputat i no per estament. SOBIRANIA NACIONAL Van acceptar-ho el rei i els nobles? NO Davant la negativa, com reaccionen els diputats burgesos del Tercer Estat?Davant la negativa, com reaccionen els diputats burgesos del Tercer Estat? Inicien la REVOLUCIÓ: * Es proclamen representants de la nació i es constitueixen en ASSEMBLEA NACIONAL. * Juren no separar-se fins a elaborar una CONSTITUCIÓ que asseguri la llibertat i la igualtat. El Jeu de Paume o Jurament de la Sala de la Pilota
  • 9. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Revolució Francesa 1) Quins personatges surten en aquesta il·lustració? Quins estaments hi són representats? Un monjo, un abat i un pastor protestant Un monjo, un abat i un pastor protestant Gerard, pagès Gerard, pagès RobespierreRobespierre Comte MirabeauComte Mirabeau poblepoble Bailly llegeix el text del jurament Bailly llegeix el text del jurament Diputat que va refusar el jurament Diputat que va refusar el jurament Abat SieyesAbat Sieyes Jacques-Louis DAVID: Jurament del Jeu de Paume, 20 de juny del 1789 Inici de la Revolució burgesa Es proclamen representants de la nació (Sobirania Nacional) i es constitueixen en l’Assemblea Nacional
  • 10. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Revolució Francesa 2) Amb quina intenció es van reunir? A què es van comprometre? 2) El Jurament del Jeu de Paume (joc de pilota) és un compromís pres el 20 de juny de 1789 a Versalles, pels diputats del tercer estat als Estats Generals de França reunits en Assemblea Nacional. Van jurar no separar-se fins a l'aprovació d'una Constitució, que assegures la llibertat i la igualtat . 2) El Jurament del Jeu de Paume (joc de pilota) és un compromís pres el 20 de juny de 1789 a Versalles, pels diputats del tercer estat als Estats Generals de França reunits en Assemblea Nacional. Van jurar no separar-se fins a l'aprovació d'una Constitució, que assegures la llibertat i la igualtat . 3) Malgrat la manca de valor jurídic d'aquest jurament, el seu impacte simbòlic va ser molt fort. Representa la sobirania nacional. Els diputats es consideren representants de la Nació i qüestionen el poder absolut del rei 3) Malgrat la manca de valor jurídic d'aquest jurament, el seu impacte simbòlic va ser molt fort. Representa la sobirania nacional. Els diputats es consideren representants de la Nació i qüestionen el poder absolut del rei 3) Analitza el simbolisme de l’escena en relació amb la lluita contra l’Antic Règim
  • 11. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Revolució Francesa La sala del Jeu de Paume a l’actualitat
  • 12. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Revolució Francesa 1.3. la fi de l’Antic Règim La revolució triomfa: El rei i els nobles es veuen obligats a acceptar la nova situació. L'Assemblea aprova un seguit de mesures revolucionàries que van abolir l’Antic Règim 4-agost-1789 abolició dels privilegis feudals 26-agost-1789 Declaració dels Drets de l’home i del Ciutadà 1791 Constitució 14-juliol-1789 Assalt del poble de París a la presó i arsenal militar de La Bastilla estiu-1789: revolta antisenyorial- Assalt de pagesos a propietats senyorials: Gran Por 1. L’esclat de la Revolució Francesa1. L’esclat de la Revolució Francesa
  • 13. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Revolució Francesa 2.1. Les fases de la Revolució 2. Les etapes de la Revolució Francesa (1)2. Les etapes de la Revolució Francesa (1) MONARQUIA CONSTITUCIONAL •Assemblea Constituent •Assemblea Legislativa MONARQUIA CONSTITUCIONAL •Assemblea Constituent •Assemblea Legislativa REPÚBLICA •República Democràtica •Convenció Girondina •Convenció Muntanyesa •República Burgesa •Convenció Termidoriana •Directori REPÚBLICA •República Democràtica •Convenció Girondina •Convenció Muntanyesa •República Burgesa •Convenció Termidoriana •Directori
  • 14. LA REVOLUCIÓ FRANCESALA REVOLUCIÓ FRANCESA EIX CRONOLÒGIC DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (pàg. 28) -Copiar l’eix - Afegir tots els esdeveniments que s’anomenen al llibre SINTETITZA (pàg. 29) 2) Per què va fracassar el projecte de convertir França en una monarquia constitucional? 2) Va fracassar per l’oposició dels següents sectors: - La noblesa, que volia recuperar els seus privilegis - El clergat descontent amb la desamortització - La monarquia que conspirava per enderrocar l’Assemblea - Els sectors populars que volien reformes més àmplies Continua la crisi econòmica 2) Va fracassar per l’oposició dels següents sectors: - La noblesa, que volia recuperar els seus privilegis - El clergat descontent amb la desamortització - La monarquia que conspirava per enderrocar l’Assemblea - Els sectors populars que volien reformes més àmplies Continua la crisi econòmica
  • 15. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Revolució Francesa 2.2. la Monarquia constitucional 2. Les etapes de la Revolució Francesa (1)2. Les etapes de la Revolució Francesa (1) • El procés reformista Construcció de l’Estat Liberal Règim polític: Monarquia constitucional Separació de poders: el parlament escollit legisla, el rei governa, els tribunals escollits jutgen. Sufragi censatari: Només tenen dret a vot els propietaris que paguen impost (cens) Altres reformes Expropiació béns de l’església Constitució civil del clergat Llibertat econòmica: llibertat de crear empreses, de comerciar, de posar preus, (llei de Chapelier) Sobirania Nacional (ciutadans) Constitució 1791
  • 16. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Revolució Francesa 2.2. la Monarquia constitucional 2. Les etapes de la Revolució Francesa (1)2. Les etapes de la Revolució Francesa (1) • Les diferents opcions polítiques Pàg. 29
  • 17. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Revolució Francesa 2.2. la Monarquia constitucional 2. Les etapes de la Revolució Francesa (1)2. Les etapes de la Revolució Francesa (1) • Les diferents opcions polítiques LIBERALISME RADICAL I DEMOCRÀTIC. PETITA BURGESIA I CLASSES POPULARS Influenciats per ROUSSEAU GIRONDINS Brissot GIRONDINS Brissot JACOBINS Robespierre JACOBINS Robespierre CORDELIERS (més radicals) CORDELIERS (més radicals) Indulgents Danton Indulgents Danton Radicals Hebert Radicals Hebert LIBERALISME MÉS CONSERVADOR. GRAN BURGESIA, NEGOCIS Influenciats per CONDORCET FEUILLANTS LaFayette FEUILLANTS LaFayette MONÀRQUICS CONSTITUCIONALS NOBLESA IL·LUSTRADA Influenciats per VOLTAIRE MONÀRQUICS CONTRAREVOLUCIONARIS Partidaris de l’ANTIC RÈGIM Amb el suport dels sans- culottes al carrer Amb el suport dels sans- culottes al carrer
  • 18. CONSTITUCIÓ 1791 (pàg. 28) 1) Com organitzava el poder polític la Constitució de 1791? Explica en què consisteix el sufragi censatari i indirecte Separació de poders: - legislatiu en mans de l’Assemblea Nacional, amb 345 diputats, escollida per sufragi censatari i indirecte - executiu en mans del rei (càrrec hereditari) i els ministres (escollits pel rei) - judicial en mans dels tribunals El sufragi censatari consistia en el fet que només votaven els més rics, que pagaven una contribució determinada (ciutadans actius). Diem, a més, que és indirecte perquè hi ha una doble elecció Separació de poders: - legislatiu en mans de l’Assemblea Nacional, amb 345 diputats, escollida per sufragi censatari i indirecte - executiu en mans del rei (càrrec hereditari) i els ministres (escollits pel rei) - judicial en mans dels tribunals El sufragi censatari consistia en el fet que només votaven els més rics, que pagaven una contribució determinada (ciutadans actius). Diem, a més, que és indirecte perquè hi ha una doble elecció 2. LIBERALISME I NACIONALISME Revolució Francesa
  • 19. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Revolució Francesa 2.3. el fracàs de la Monarquia constitucional 2. Les etapes de la Revolució Francesa (1)2. Les etapes de la Revolució Francesa (1) 1791: el rei intentà fugir per unir-se als nobles exiliats amb la intenció de recuperar el poder Detingut a VarennesDetingut a Varennes l’Assemblea Legislativa (1791- setembre 1792)l’Assemblea Legislativa (1791- setembre 1792) 1792- l’Assemblea declarà la guerra a Austria i a Prússia La derrota francesa i la invasió de França per tropes prussianes radicalizà la Revolució clima de desconfiança envers la monarquia. El rei i la reina van ser acusats de traïció Revolta popular: assalt del palau. REPÚBLICA
  • 20. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Revolució Francesa 3. Les etapes de la Revolució Francesa (2)3. Les etapes de la Revolució Francesa (2) REPÚBLICA (22-setembre-1792) Sufragi Universal Nova assemblea: La Convenció 1. Girodins, república moderada i federal1. Girodins, república moderada i federal 2. Jacobins (juny 1793), república radical, centralitzada i social2. Jacobins (juny 1793), república radical, centralitzada i social 3. República burguesa (1795-1799)3. República burguesa (1795-1799) Execució del rei Derrotes en la guerra Oposició interior molt gran Política autoritària que va anular temporalment els drets individuals Dictadura revolucionària: Comitè de salvació pública Recolzament dels sans-culottes Constitució Democràtica de 1793 TERROR i radicalització
  • 21. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Revolució Francesa 3.1. La República Democràtica 3. Les etapes de la Revolució Francesa (2)3. Les etapes de la Revolució Francesa (2) • Convenció girondina: república moderada i federal Judici per traïció a Lluis XVI i execució El septembre de 1792 es va frenar la invasió exterior (victòria de Valmy), però l’execució de Lluis XVI empitjorà la situació exterior la Primera Coalició La situació interior també va empitjorar Sublevació contrarevolucionària de la regió de La Vendée la crisi exigia mesures econòmiques dràstiques
  • 22. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Revolució Francesa 3.1. La República Democràtica 3. Les etapes de la Revolució Francesa (2)3. Les etapes de la Revolució Francesa (2) • Convenció Jacobina (juny 1793), república radical, centralitzada i social TERROR i radicalització - Llei de sospitosos: repressió de qualsevol sector contrarevolucionari: noblesa, clergat, girondins, pagesos.... - Mobilització en massa per a guanyar la guerra - Van adoptar mesures socials a favor dels sectors populars (preus i abastiment controlats (llei del Màximum), protecció als pobres, repartiment de terres) COP D’ESTAT fi dels jacobins COP D’ESTAT fi dels jacobins Triomfs militars: seguretat Triomfs militars: seguretat Constitució 1793
  • 23. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Revolució Francesa 3.2. La República Burgesa 3. Les etapes de la Revolució Francesa (2)3. Les etapes de la Revolució Francesa (2) La burgesia conservadora protagonitza un cop d’Estat: Robespierre i els dirigents jacobins són guillotinats govern conservador Nova Constitució(1795): restableix el sufragi censatari Noves lleis econòmiques: restableix el lliure mercat Creixent protagonisme de l’exèrcit la guerra contra els estats europeus continua Però, els conflictes entre francesos de diferents tendències continuen i es viu una situació de guerra civil (defensors de l’antic règim, jacobinistes, classes populars El 1799 Napoleó amb el suport de la burgesia fa un nou cop d’Estat i pren el poder.
  • 24. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Revolució Francesa IMPERIIMPERI Estats GeneralsEstats Generals Assemblea NacionalAssemblea Nacional Convenció girondinaConvenció girondina Convenció jacobinaConvenció jacobina Convenció termidorianaConvenció termidoriana DirectoriDirectori FASES Monarquia República •Abolició jurídica de l’Antic Règim •Declaració de Drets de l’Home •Separació Estat-Església •Constitució de 1791. Monarquia constitucional amb sufragi censatari •Luis XVI s’ hi oposa i intenta fugir a Austria, jutjat i condemnat a mort. •Es declara la guerra a Austria , victòria a la batalla de Valmy •Rebelió de pagesos pro monàrquics a la Vendée, poder per als jacobins •El Terror de Robespierre •Constitució repúblicana 1793 no nata; soberania popular, sufragi universal, educaciónuniversal, reformes socials •Constitució de 1795: Sufragi censataro, elimina les reformes socials, poder executiu en mans d’un directori de 5 persones Cop d’estat de Napoleó (18 de Brumari) DantonDanton •Constitució de 1799: Napoleó cónsul, en 1804 Emperador. •Mantté molts avenços de la revolució i redacta el Codi Civil •Política expansionista, Imperi1804-18151804-1815 SieyésSieyés RobespierreRobespierre Maig 1789Maig 1789 Juny 1789Juny 1789 Sept. 1792Sept. 1792 Juny 1793Juny 1793 Juliol 1794Juliol 1794 Sept. 1795Sept. 1795 Nov. 1799Nov. 1799
  • 25. Sans-culottes Bandera tricolor Gorro frigi amb escarapel·la Guàrdia Nacional Unitat indivisible de la repùblica, llibertat, igualtat, fraternitat o la mort. Significa que França estava unida, i que cada ciutadà era lliure, igual que tots i s'ajudaven (fraternitat) i qui no estava d'acord mereixeria la mort. Unitat indivisible de la repùblica, llibertat, igualtat, fraternitat o la mort. Significa que França estava unida, i que cada ciutadà era lliure, igual que tots i s'ajudaven (fraternitat) i qui no estava d'acord mereixeria la mort. en aquesta frase es resumeixen els ideals de la revolució i els drets que pensaven que havia de tenir qualsevol home (ciutadans). en aquesta frase es resumeixen els ideals de la revolució i els drets que pensaven que havia de tenir qualsevol home (ciutadans). Símbols de la revolució francesa (pàg. 43) 2. LIBERALISME I NACIONALISME Revolució Francesa 2) Analitza la frase i explica’n el significat
  • 26. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Revolució Francesa INFLUÈNCIA DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA A EUROPA (PÀG. 35)
  • 27. ABANS DE LA REVOLUCIÓ AL FINAL DE LA REVOLUCIÓ SISTEMA POLÍTIC - Estat absolutista - monarquia absoluta de dret diví - el rei concentra tot el poder - sense constitució - el poder és hereditari - Estats Generals - No es reconeixen drets individuals - No hi ha igualtat: privilegis - Estat liberal SISTEMA ECONÓMIC - sistema senyorial - agrícola - propietat vinculada - drets senyorials sobre la terra - Control de l’economia pels gremis i la monarquia - límits a la iniciativa privada i a la competència - sistema capitalista SISTEMA SOCIAL - societat estamental - privilegis - privilegis fiscals - societat de classes Copia i completa a la llibreta 2. LIBERALISME I NACIONALISME Revolució Francesa - Estat liberal - república parlamentaria - divisió de poders (burgesia) - constitució - poder elegible - Parlament - Es reconeixen drets individuals: sufragi - Hi ha igualtat davant la llei - Estat liberal - república parlamentaria - divisió de poders (burgesia) - constitució - poder elegible - Parlament - Es reconeixen drets individuals: sufragi - Hi ha igualtat davant la llei - sistema capitalista - industrial - propietat privada - abolició del feudalisme - llibertat econòmica: lliurecanvisme - iniciativa privada i competència - sistema capitalista - industrial - propietat privada - abolició del feudalisme - llibertat econòmica: lliurecanvisme - iniciativa privada i competència - societat de classes - igualtat davant la llei - impost segons la renda - societat de classes - igualtat davant la llei - impost segons la renda
  • 28. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Revolució Francesa ABANS DE LA REVOLUCIÓ AL FINAL DE LA REVOLUCIÓ SISTEMA POLÍTIC - Estat absolutista - monarquia absoluta de dret diví - el rei concentra tot el poder - sense constitució - el poder és hereditari - Estats Generals - No es reconeixen drets individuals - No hi ha igualtat: privilegis - Estat liberal - república parlamentaria - divisió de poders (burgesia) - constitució - poder elegible - Parlament - Es reconeixen drets individuals: sufragi - Hi ha igualtat davant la llei SISTEMA ECONÓMIC - sistema senyorial - agrícola - propietat vinculada - drets senyorials sobre la terra - Control de l’economia pels gremis i la monarquia - límits a la iniciativa privada i a la competència - sistema capitalista - industrial - propietat privada - abolició del feudalisme - llibertat econòmica: lliurecanvisme - iniciativa privada i competència SISTEMA SOCIAL - societat estamental - privilegis - privilegis fiscals - societat de classes - igualtat davant la llei - impost segons la renda
  • 29. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Revolució Francesa Declaració de drets de l’home i del ciutadàDeclaració de drets de l’home i del ciutadà Igualtat en drets L’Assemblea Nacional legisla, 1789: Drets naturals: - Igualtat jurídica - Llibertat individual - Propietat sagrada i inviolable - Seguretat - Resistència davant l’opressió
  • 30. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Revolució Francesa Pàg. 43 Comentari text històric PRESENTACIÓPRESENTACIÓ
  • 31. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Revolució Francesa Pàg. 43Comentari text històric Art. 1:Llibertat i igualtat de drets Art. 2: drets de l’home: Llibertat Propietat Seguretat Resistència a l’opressió Art. 3: Sobirania nacional Art. 4: Limits de la llibertat només es poden establir per llei Art. 6: la llei és l’expressió de la voluntat dels ciutadans Art.7: dret a la seguretat Art. 10: respecte per les opinions i ceences dels altres Art. 11: llibertat d’expressió Art. 13: pagament d’impostos Art. 16: separació de poders Art. 17: propietat privada SÍNTESI I ANÀLISISÍNTESI I ANÀLISI
  • 32. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Revolució Francesa Pàg. 43Comentari text històric CONTEXT HISTÒRICCONTEXT HISTÒRIC CONCLUSIONSCONCLUSIONS La redacció d’aquesta Declaració està inspirada en els principis ideològics de la Il·lustració i del Liberalisme. Es va aprovar a l’inici de la revolució Francesa després que el Tercer Estat es constituís en Assemblea Nacional i el poble de París reclamés mesures més radicals (presa de la Bastilla). A més es va decretar l’abolició dels drets feudals després de la Gran Por. Amb aquestes mesures es volia convertir França en una monarquia constitucional.
  • 33. • Explica les diferències que existeixen entre les parelles de termes proposats: 1) Tercer Estat / Estats Generals. Els Estats Generals són les Corts (Parlament) reunides pel rei on hi ha representats els membres més destacats de cada estament o Estat: els nobles (aristocràcia), el clergat (Església), la burgesia (Tercer Estat). El Tercer Estat és el nom que rep la burgesia representada als Estats Generals, encara que sovint s’inclouen sota aquesta denominació altres grups socials com els pagesos, els menestrals i tots aquells pertanyents a les classes socials més desafavorides. Els Estats Generals són les Corts (Parlament) reunides pel rei on hi ha representats els membres més destacats de cada estament o Estat: els nobles (aristocràcia), el clergat (Església), la burgesia (Tercer Estat). El Tercer Estat és el nom que rep la burgesia representada als Estats Generals, encara que sovint s’inclouen sota aquesta denominació altres grups socials com els pagesos, els menestrals i tots aquells pertanyents a les classes socials més desafavorides. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Revolució Francesa 2) Monarquia absoluta / Monarquia constitucional. En les monarquies absolutes el monarca està per sobre de tots els habitants del seu regne i tots són els seus súbdits. L’autoritat del monarca prové directament de Déu, en nom del qual exerceix el poder, que és absolut: ell és la llei, l’autoritat màxima de govern, el cap de justícia i dirigeix la política interior i exterior. No se sotmet a cap control i no comparteix sobirania amb ningú. En les monarquies constitucionals, en canvi, la voluntat de la nació s’expressa mitjançant l’elaboració de lleis per part del Parlament, i hi ha una Constitució que és el marc que regula les relacions dels ciutadans i a través de la qual l’Estat garanteix els drets dels ciutadans, és a dir, les llibertats fonamentals dels individus: llibertat de consciència, d’expressió, de reunió... Aquest individu lliure és un ciutadà i el conjunt de ciutadans constitueix la nació, que deté la sobirania. També s’hi estableix la divisió de poders (executiu, legislatiu i judicial) En les monarquies absolutes el monarca està per sobre de tots els habitants del seu regne i tots són els seus súbdits. L’autoritat del monarca prové directament de Déu, en nom del qual exerceix el poder, que és absolut: ell és la llei, l’autoritat màxima de govern, el cap de justícia i dirigeix la política interior i exterior. No se sotmet a cap control i no comparteix sobirania amb ningú. En les monarquies constitucionals, en canvi, la voluntat de la nació s’expressa mitjançant l’elaboració de lleis per part del Parlament, i hi ha una Constitució que és el marc que regula les relacions dels ciutadans i a través de la qual l’Estat garanteix els drets dels ciutadans, és a dir, les llibertats fonamentals dels individus: llibertat de consciència, d’expressió, de reunió... Aquest individu lliure és un ciutadà i el conjunt de ciutadans constitueix la nació, que deté la sobirania. També s’hi estableix la divisió de poders (executiu, legislatiu i judicial)
  • 34. 4.L’IMPERI NAPOLEÒNIC
  • 35. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Imperi napoleònic 4. Imperi Napoleònic4. Imperi Napoleònic Govern absolutista i personal: va garantir l'estabilitat política, però va limitar radicalment la llibertat política i d'expressió règim burgès - Recolzament: financers, negociants i terratinents - Margina: partidaris de la monarquia borbònica, els republicans i els jacobins. tasca legislativa important. reforma de l'Administració: - departaments - prefecte designat per Napoleó. - va promulgar el codi civil (1804), igualtat de tots els ciutadans davant de la llei - va signar un concordat entre l'Estat francès i l'Església (pèrdua) va garantir els principis més moderats de la Revolució va garantir els principis més moderats de la Revolució
  • 36. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Imperi napoleònic Revoltes antifranceses a territoris ocupats L’Imperi Napoleònic 1812 França 1812 Satel·lits Dominats Enemics de França el 1812 Expansióde Napoleó Derrotes importants de Napoleó després del 1812 L’Imperi napoleònicL’Imperi napoleònic política exterior: l'expansió territorial i intent d'imposar l'hegemonia francesa a tot Europa. Prússia Imperi Austríac Regne Unit bloqueig continental Rússia (1812) Espanya Regne de Nàpols Regne d’Itàlia CONFEDERACIÓ DEL RIN Gran Ducat de Varsòvia
  • 37. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Imperi napoleònic 4. Imperi Napoleònic4. Imperi NapoleònicLa caiguda de NapoleóLa caiguda de Napoleó 1813. gran coalició antifrancesa 1814- Derrota de Napoleó, es va retirar a l'illa d'Elba. França retornava a les fronteres de 1792 i la dinastia borbònica i l’absolutisme van ser restablerts: Lluís XVIII. 1815, Napoleó va retornar a París, però va ser derrotat definitivament a la batalla de Waterloo.
  • 38. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Imperi napoleònic 1) Digues sobre quins països actuals s’estenia l'imperi napoleònic. 2) Quins van ser els grans adversaris de Napoleó? On es va produir la revolta més important? EUROPA EL 1811 2) Els adversaris són: Gran Bretanya, Portugal. La revolta popular més important contra Napoleó va tenir lloc a Espanya el 1808, quan es va desenvolupar l'anomenada Guerra del Francès, que va marcar el declivi de l'imperi napoleònic, el qual va ser definitivament derrotat el 1815. 2) Els adversaris són: Gran Bretanya, Portugal. La revolta popular més important contra Napoleó va tenir lloc a Espanya el 1808, quan es va desenvolupar l'anomenada Guerra del Francès, que va marcar el declivi de l'imperi napoleònic, el qual va ser definitivament derrotat el 1815. 1) Es va estendre per: Espanya, Bèlgica, Holanda, Alemanya, Suïssa, Itàlia, Polònia, Eslovènia, Croàcia 1) Es va estendre per: Espanya, Bèlgica, Holanda, Alemanya, Suïssa, Itàlia, Polònia, Eslovènia, Croàcia (pàg. 34)
  • 39. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Imperi napoleònic La força de la revolució enderroca els monarques absolutistes FIXA’T EN ELS GRAVATS (pàg. 35) 1. Llegeix atentament el peu dels gravats i descriu que mostra cada imatge. Saqueig de Roma dut a terme per les tropes napoleòniques 1. El primer gravat és una apologia de la Revolució i de les repercussions positives de la seva difusió per Europa. S’hi mostra un home que amb una roda genera una corrent elèctrica que a través d’un cable sorgit d’un barret frigi (símbol de la República) fa caure dels trons als monarques europeus. 2. El gravat inferior, per la seva banda, mostra les altres conseqüències de la Revolució: Napoleó dirigeix els seus soldats durant una saqueig d’obres d’art i riqueses. Destaca el detall de la creu trepitjada a terra. 1. El primer gravat és una apologia de la Revolució i de les repercussions positives de la seva difusió per Europa. S’hi mostra un home que amb una roda genera una corrent elèctrica que a través d’un cable sorgit d’un barret frigi (símbol de la República) fa caure dels trons als monarques europeus. 2. El gravat inferior, per la seva banda, mostra les altres conseqüències de la Revolució: Napoleó dirigeix els seus soldats durant una saqueig d’obres d’art i riqueses. Destaca el detall de la creu trepitjada a terra.
  • 40. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Imperi napoleònic La força de la revolució enderroca els monarques absolutistes FIXA’T EN ELS GRAVATS (pàg. 35) 2. Analitza la visió diferent que s’hi ofereix de la presència francesa a Europa i explica a quines reaccions i a quines actituds va donar lloc. Saqueig de Roma dut a terme per les tropes napoleòniques 2. Els gravats mostren les dues cares de les campanyes napoleòniques. El primer reflecteix l’entusiasme amb què al principi fou acollit pels liberals, que veien en Napoleó el representant d’un poble francès que es defensava de la tirania absolutista i un propagador de les idees alliberadores de la Revolució. El segon, per la seva banda, revela la realitat d’un exèrcit que d’alliberador va passar ràpidament a ser conqueridor, que rapinyava i saquejava en aquells països que ocupava com qualsevol altre exèrcit invasor. Així, els exèrcits napoleònics, acollits al principi com a alliberadors després d’acabar amb institucions pròpies de l’Antic Règim als països ocupats, aviat van ser vistos com a opressors, fet que va donar lloc a sentiments i rebel·lions nacionaistes per expulsar-los, fruit justament dels ideals difosos per França. 2. Els gravats mostren les dues cares de les campanyes napoleòniques. El primer reflecteix l’entusiasme amb què al principi fou acollit pels liberals, que veien en Napoleó el representant d’un poble francès que es defensava de la tirania absolutista i un propagador de les idees alliberadores de la Revolució. El segon, per la seva banda, revela la realitat d’un exèrcit que d’alliberador va passar ràpidament a ser conqueridor, que rapinyava i saquejava en aquells països que ocupava com qualsevol altre exèrcit invasor. Així, els exèrcits napoleònics, acollits al principi com a alliberadors després d’acabar amb institucions pròpies de l’Antic Règim als països ocupats, aviat van ser vistos com a opressors, fet que va donar lloc a sentiments i rebel·lions nacionaistes per expulsar-los, fruit justament dels ideals difosos per França.
  • 41. 5. RESTAURACIÓ, LIBERALISME I NACIONALISME
  • 42. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Restauració, liberalisme i nacionalisme2. LIBERALISME I NACIONALISME Restauració, liberalisme i nacionalisme 5.1. L’Europa de la Restauració5.1. L’Europa de la Restauració EUROPA EL 1815EUROPA EL 1815 Congrés de Viena (1814-15) G.B, Prússia, Rússia, ÀustriaLa Santa Aliança Defensa del legitimisme PRINCIPIS Defensa de l’absolutisme Equilibri territorial
  • 43. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Restauració, liberalisme i nacionalisme2. LIBERALISME I NACIONALISME Restauració, liberalisme i nacionalisme FIXA’T EN ELS GRAVATS (pàg. 37) 1. Quina acció estan duent a terme? 2. Creus que el gravat és crític amb el Congrés de Viena? Justifica-ho 3. Quin d’aquests personatges no participà al Congrés? Congrés de Viena, 1815. Els monarques europeus absolutistes estan fent modificacions al mapa d’Europa segons els seus interessos. És a dir, s’estan repartint territoris Congrés de Viena, 1815. Els monarques europeus absolutistes estan fent modificacions al mapa d’Europa segons els seus interessos. És a dir, s’estan repartint territoris Napoleó, derrotat i exiliat a Elba, no va participar en el Congrés de VienaNapoleó, derrotat i exiliat a Elba, no va participar en el Congrés de Viena És un gravat crític ja que els reis apareixen caricaturitzats i en actitud de repartir-se un botí, cadascun estira un troç de mapa És un gravat crític ja que els reis apareixen caricaturitzats i en actitud de repartir-se un botí, cadascun estira un troç de mapa
  • 44. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Restauració, liberalisme i nacionalisme2. LIBERALISME I NACIONALISME Restauració, liberalisme i nacionalisme Republica de GenovaTalleyrand (França) Lord Castlereagh Emperador Francesc I d’Austria Tsar Alexander I de Rússia Frederic Guillem III de Prússia Frederic August I
  • 45. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Restauració, liberalisme i nacionalisme2. LIBERALISME I NACIONALISME Restauració, liberalisme i nacionalisme CANVIS EN EL MAPA D’EUROPA· - França, torna a les fronteres de 1792 i va ser encerclada per un cordó de petits estats, amb la funció de frenar qualsevol expansió francesa. Bèlgica i Holanda es van unir en el Regne dels Països Baixos. - Gran Bretanya, primera potència marítima, controla llocs estratègics: Gibraltar, Malta, Ceilan. S’annexionarà. Hannover, regne possible plataforma d’actuació continental. - Rússia, primera potència continental, incorpora Finlàndia i gran part de Polònia, esdevenint una nació multiestatal. - Àustria, s’assegura l’hegemonia a Itàlia, annexionant-se la Llombardia, el Vèneto i la costa de Dalmàcia, es converteix en un estat plurinacional. - Prússia va incorporar la Renania i part de Polònia. - Es va crear la Confederació germànica de 39 estats alemanys. CANVIS EN EL MAPA D’EUROPA· - França, torna a les fronteres de 1792 i va ser encerclada per un cordó de petits estats, amb la funció de frenar qualsevol expansió francesa. Bèlgica i Holanda es van unir en el Regne dels Països Baixos. - Gran Bretanya, primera potència marítima, controla llocs estratègics: Gibraltar, Malta, Ceilan. S’annexionarà. Hannover, regne possible plataforma d’actuació continental. - Rússia, primera potència continental, incorpora Finlàndia i gran part de Polònia, esdevenint una nació multiestatal. - Àustria, s’assegura l’hegemonia a Itàlia, annexionant-se la Llombardia, el Vèneto i la costa de Dalmàcia, es converteix en un estat plurinacional. - Prússia va incorporar la Renania i part de Polònia. - Es va crear la Confederació germànica de 39 estats alemanys.
  • 46. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Restauració, liberalisme i nacionalisme2. LIBERALISME I NACIONALISME Restauració, liberalisme i nacionalisme Liberalisme Absolutisme Sobirania Nacional Sobirania Reial sufragi no hi ha sufragi Divisió de Poders Concentració en mans del Rei Llibertats individuals Absència de llibertats Igualtat davant la llei Privilegis legals Constitució No hi ha Constitució 5.2. El liberalisme5.2. El liberalisme
  • 47. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Restauració, liberalisme i nacionalisme2. LIBERALISME I NACIONALISME Restauració, liberalisme i nacionalisme Tres principis bàsics  Sobirania Nacional  Expressada en alguna mena de sufragi  Universal (tots els homes majors d’edat)  Restringit (s’estableix un criteri per votar). El principal és el censatari  Divisió de Poders  Legislatiu (Parlament)  Executiu (Govern)  Judicial (Jutges i Tribunals)  Llibertats individuals  Igualtat davant la llei  Llibertat  Dret a la propietat privada Aquests principis es recullen en una Constitució El liberalisme políticEl liberalisme polític5.2. El liberalisme5.2. El liberalisme
  • 48. LES REVOLUCIONS LIBERALS I NACIONALS
  • 49. 2. LIBERALISME I NACIONALISME les revolucions liberals i nacionals2. LIBERALISME I NACIONALISME les revolucions liberals i nacionals 6. Revolucions liberals i nacionals Inestabilitat: onades revolucionàries Amb uns trets generals comuns Revoltes de les classes populars (reivindicacions socials i econòmiques) Revoltes de les classes populars (reivindicacions socials i econòmiques) Dirigides per la burgesia (moderada)Dirigides per la burgesia (moderada) Contingut nacionalistaContingut nacionalista L’oposició a la Restauració LIBERALISME NACIONALISME - Llibertat i igualtat - Sobirania Nacional - Constitució - Separació de poders - Sufragi - Monarquia parlamentària Com a conseqüència del Liberalisme: Defensa dels drets dels pobles a disposar d’ells mateixos i reivindicava el dret de cada nació a constituir el seu propi estat independent. Nació: -Característiques comunes (llengua, història, tradicions) -Voluntat política: institucions comunes, EstatREPRESSIÓREPRESSIÓ Clandestinitat: Societats secretes Insurrecció armada Clandestinitat: Societats secretes Insurrecció armada
  • 50. 2. LIBERALISME I NACIONALISME les revolucions liberals i nacionals2. LIBERALISME I NACIONALISME les revolucions liberals i nacionals 6. Revolucions liberals i nacionals 6.1. les revolucions de 18206.1. les revolucions de 1820 Poca participació masses (Trienni Liberal a Espanya)Poca participació masses (Trienni Liberal a Espanya) Dirigides per la burgesia (moderada)Dirigides per la burgesia (moderada) La Santa Aliança imposa l’ordreLa Santa Aliança imposa l’ordre Comença la guerra d’independència de Grècia i de les colònies llatinoamericanes Comença la guerra d’independència de Grècia i de les colònies llatinoamericanes GRÈCIA: Revolució nacionalista contra l’Imperi Otomà 1829 Independència
  • 51. 2. LIBERALISME I NACIONALISME les revolucions liberals i nacionals2. LIBERALISME I NACIONALISME les revolucions liberals i nacionals 6. Revolucions liberals i nacionals Augmenta el suport popular per la crisi econòmicaAugmenta el suport popular per la crisi econòmica FRANÇA: Enderrocament de Carles X, substituit per Lluís Felip d’Orleans Independència Espanya (1837) Rússia Àustria Prússia Les Tres Jornades Glorioses Dirigides per la burgesia (moderada)Dirigides per la burgesia (moderada) Divisió Europa: liberal / absolutismeDivisió Europa: liberal / absolutisme Països amb moviments revolucionaris 6.2. les revolucions de 18306.2. les revolucions de 1830
  • 52. 2. LIBERALISME I NACIONALISME les revolucions liberals i nacionals2. LIBERALISME I NACIONALISME les revolucions liberals i nacionals Es tracta d'una pintura de la revolució de Juliol de l'any 1830, mostra una dona (la llibertat) guiant al poble, i cada personatge representa una cosa en concreta, la juventut, la burgesia, els pagesos ... etc i de fons París cremant-se. La gent que hi surt està saltant la barricada i també hi ha gent morta, amb roba blau o blanca, i la sang (vermella) que representen els colors de la bandera francesa. La dona simbolitza la llibertat guiant al poble per un nou camí, i porta un barret frigi, que simbolitza el poble francès, i els pits nus, que simbolitzen l'emancipació i la llibertat. Es tracta d'una pintura de la revolució de Juliol de l'any 1830, mostra una dona (la llibertat) guiant al poble, i cada personatge representa una cosa en concreta, la juventut, la burgesia, els pagesos ... etc i de fons París cremant-se. La gent que hi surt està saltant la barricada i també hi ha gent morta, amb roba blau o blanca, i la sang (vermella) que representen els colors de la bandera francesa. La dona simbolitza la llibertat guiant al poble per un nou camí, i porta un barret frigi, que simbolitza el poble francès, i els pits nus, que simbolitzen l'emancipació i la llibertat. 1) Descriu la pintura i explica quin paper van tenir els grups socials que hi surten i què simbolitza la figura femenina. Situa el quadre en el context de la Revolució del 1830. (pàg. 38) Aquesta imatge representa la revolta que es va iniciar a França per enderrocar la denistia absoluta dels Borbons en nom de la llibertat,que apareix simbolitzada per una dona que guia els revolucionaris pertayents es la seva majoria a laes classes populars,que són els que fonamentalment van protagonitzar aquesta revolució.Tots els personatjes estar avaçant sobre cadàvers que simbolitzaven el sacrifici del poble anòmin,encara que entre suis,tots dos defensors de la causa monàrquia i que han resultat abatuts.Entre els revolucionaries destaquen els personatges següents.- L'obrer,que porta un sabre i una insignia blanca,símbols liberals.-Un petit burgues que es reconeix per la seva vestimenta,el barret de copa l'escopeta de caça.-El pagès,que està ferit i que porta una indumentaria que correspon als color de la bandesa francesa,com a símbol de les ferides de la nació francesa.-L'estudiant que representa els joves,que són víctimes de les injusticies lluiten per aconseguir un futur millor.-El membre de la Guardia Nacional,que se l'reconeix pel barret de corneta caracteristic d'aquest cos, i que port a a mès a més un floret i una pedra a la má tot plegat és un símbol revolucionari i de lluita.-La figura femenina ès una al·legoria de la llibertat,ja que porta els pits descoberts i avança amb un fusell a la mà,amb el qual ha de lluitar per aconseguir-la. A mès ,també representa França perquè porta a la mà dreta la bandera tricolor francesa.El quadre representa un episodi de la revolució que es va desenvolupar a França el juliol de 1830,quan les classes populars i la burguesia es van aixecar contra la monarquia que s'havia restaurat despres de la caiguda de Napoleó i que havia restringit en els últims temps les llibertats,a part d'haver conduït els cuitadans a uan crisi economicà.Aquest grups van aixecar barricades als carrers de Paris duranr les"jornades
  • 53. 2. LIBERALISME I NACIONALISME les revolucions liberals i nacionals2. LIBERALISME I NACIONALISME les revolucions liberals i nacionals 6. Revolucions liberals i nacionals 6.3. la primavera dels pobles (1848)6.3. la primavera dels pobles (1848) Divisió del liberalisme Liberalisme conservador Liberalisme conservador Liberalisme democràtic Liberalisme democràtic Fracàs de la Restauració : extensió de les idees liberals Participació masses populars i burgesia mitjanaParticipació masses populars i burgesia mitjana Comença a França República social Comença a França República social Es donen revoltes nacionalistes i liberals a l’Imperi austríac i als Estats alemanys (fracassen)Es donen revoltes nacionalistes i liberals a l’Imperi austríac i als Estats alemanys (fracassen) Reivindicacions - més igualtat social - sufragi universal Gran abast territorial
  • 54. 2. LIBERALISME I NACIONALISME les revolucions liberals i nacionals2. LIBERALISME I NACIONALISME les revolucions liberals i nacionals PARLAMENT DE FRANKFURT: Intent d’unificació d’Alemanya entorn a Prússia -Jornades de Febrer: Revolució política II República (enderrocament de Lluís felip) república democràtica -Jornades de juny: Revolució social, enfrontament burgesia/proletariat -Desembre: President de la República: Lluís Napoleó Bonaparte (1851 emperador) -Jornades de Febrer: Revolució política II República (enderrocament de Lluís felip) república democràtica -Jornades de juny: Revolució social, enfrontament burgesia/proletariat -Desembre: President de la República: Lluís Napoleó Bonaparte (1851 emperador) Revoltes contra Metternich i nacionalistes (I. AUSTRIAC)
  • 55. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Les revolucions liberals i nacionals2. LIBERALISME I NACIONALISME Les revolucions liberals i nacionals Goya, Els afusellaments del 3 de maig, 1814 Les revolucions liberals donaran lloc a dos moviments polítics liberals diferents -Dret de sufragi restringit als més rics sufragi censatari -Propietat privada i lliure mercat -Igualtat jurídica -Governs i lleis defensores dels interessos de l’alta burgesia - Drets polítics amplis sufragi universal -Drets col·lectius més amplis (associació lliure, manifestació) - Major justícia social - Governs i lleis que defensen els interessos populars - Drets polítics amplis sufragi universal -Drets col·lectius més amplis (associació lliure, manifestació) - Major justícia social - Governs i lleis que defensen els interessos populars Partits polítics conservadors i liberals Partits polítics progressistes i demòcrates Partits polítics progressistes i demòcrates Liberalisme conservador- 1830 Liberalisme democràtic- 1848Liberalisme democràtic- 1848
  • 56. 2. LIBERALISME I NACIONALISME les revolucions liberals i nacionals2. LIBERALISME I NACIONALISME les revolucions liberals i nacionals 6. Revolucions liberals i nacionals
  • 57. 2. LIBERALISME I NACIONALISME les revolucions liberals i nacionals2. LIBERALISME I NACIONALISME les revolucions liberals i nacionals 6. Revolucions liberals i nacionals
  • 58. 7. CAP A UNA EUROPA DE LES NACIONS
  • 59. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Cap a una Europa de les nacions2. LIBERALISME I NACIONALISME Cap a una Europa de les nacions 7. Cap a una Europa de les nacions Les idees nacionalistes Les idees nacionalistes Defensen els drets dels pobles a disposar d’un estat propi Nacionalisme Moderat (ROMANTICISME) Nacionalisme Moderat (ROMANTICISME) Nacionalisme progressista (REVOLUCIÓ FRANCESA) Nacionalisme progressista (REVOLUCIÓ FRANCESA) -Defensa el retorn a la tradició -Liberalisme moderat -La nació es manifesta per mitjà de la història, les tradicions o la llengua -La Nació existeix independent- ment de la voluntat del poble -Defensa el retorn a la tradició -Liberalisme moderat -La nació es manifesta per mitjà de la història, les tradicions o la llengua -La Nació existeix independent- ment de la voluntat del poble -Es fonamenta en el dret dels pobles de disposar de si mateixos -Liberalisme democràtic -La Nació neix de la voluntat d’un poble de viure en comú -Es fonamenta en el dret dels pobles de disposar de si mateixos -Liberalisme democràtic -La Nació neix de la voluntat d’un poble de viure en comú ITÀLIA Mazzini ALEMANYA Fichte
  • 60. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Cap a una Europa de les nacions2. LIBERALISME I NACIONALISME Cap a una Europa de les nacions 7. Cap a una Europa de les nacions Unificació d’Itàlia Victor ManuelVictor Manuel IIII CavourCavour Interès econòmic: eliminar fronteres Regne fort i liberal- Piemont-Sardenya Rei Víctor Manuel II. Cavour primer ministre Piemont-Sardenya, Estats Pontificis, El Regne de les Dues Sicílies, Vèneto, Llombardia, Parma, Mòdena i la Toscana Piemont-Sardenya, Estats Pontificis, El Regne de les Dues Sicílies, Vèneto, Llombardia, Parma, Mòdena i la Toscana Existien 8 Estats italians Cultura i llengua comuna Societats Secretes: Jove Itàlia
  • 61. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Cap a una Europa de les nacions2. LIBERALISME I NACIONALISME Cap a una Europa de les nacions 7. Cap a una Europa de les nacions Unificació d’Itàlia 18661866 18601860 Anexió de Lombardía, amb suport francès.18591859 Anexió de Parma, Módena, Toscana i la Romanya. Venecia (guerra austro-prussiana). Garibaldi conquista el Regne de les Dues Sicilies 18701870 Anexió de Roma (guerra franco-prussiana) Victor ManuelVictor Manuel IIII CavourCavour
  • 62. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Cap a una Europa de les nacions2. LIBERALISME I NACIONALISME Cap a una Europa de les nacions 7. Cap a una Europa de les nacions Unificació d’Alemanya BismarkBismark Guillem IGuillem I Interès polític: Prússia gran potència. Interès econòmic: Zollverein Regne fort i liberal :Prússia. Rei Guillem I. Bismarck Existien 38 Estats que formaven la Confederació GermànicaConfederació Germànica Bismarck, via militar ”pel ferro i la sang” Prússia va rebutjar el 1849 la Constitució redactada pel Parlament de Frankfurt, que atorgava la Corona Imperial d’Alemanya al rei prussià, però sota un model parlamentari i democràtic.
  • 63. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Cap a una Europa de les nacions2. LIBERALISME I NACIONALISME Cap a una Europa de les nacions 7. Cap a una Europa de les nacions Unificació d’Alemanya "No és en el liberalisme prussià, sinó més aviat en la força i la potència de Prússia on Alemanya té els ulls posats. Baviera, Wüttemberg i Baden poden lliurar- se al liberalisme; però ningú no els assignarà el paper de Prússia; Prússia ha de reunir les seves forces i esperar el moment oportú. Les fronteres que el Congrés de Viena ens va donar no són correctes. Aquest no és un tema ni per fer discursos ni per buscar el vot de la majoria; les grans qüestions del nostre temps (...) es resoldran pel ferro i la sang." Bismarck, 1862.
  • 64. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Cap a una Europa de les nacions2. LIBERALISME I NACIONALISME Cap a una Europa de les nacions 7. Cap a una Europa de les nacions Unificació d’Alemanya 18341834 18631863 18661866 18701870 18711871 Creació del Zöllverein o unió duanera entre els estats alemanys del nord. Guerra dels ducats contra Dinamarca. Anexió de Schleswig Holstein. Guerra austro-prussiana. Prússia guanya: ConfederacióConfederació Alemanya del Nord.Alemanya del Nord. “Telegrama d’Ems” Proclamació del II Reich i incorporació dels estats del sud SedanSedan Guerra franco-prussiana. SadowaSadowa RIVALITATRIVALITAT AUSTRIA Y HUNGRÍAAUSTRIA Y HUNGRÍA
  • 65. 2. LIBERALISME I NACIONALISME Cap a una Europa de les nacions2. LIBERALISME I NACIONALISME Cap a una Europa de les nacions Elabora una taula: Resumeix les característiques principals de les unificacions. pàg. 42 AGENTS I FACTORS ITÀLIA ALEMANYA Estat que dirigeix la unificació PIEMONT PRÚSSIA Rei VICTOR MANUEL GUILLEM I Primer ministre CAVOUR BISMARCK Data de la unitat 1870 1871 Opositors externs Àustria i França Àustria Semblances •Unificació en profit de la zona més desenvolupada •Dirigida per la burgesia •Amb conflictes armats •Canvis en el mapa d’Europa
  • 66. Elabora una taula: Resumeix les característiques principals de les unificacions. A Creació d’un mercat unificat amb l’establiment de la Unió Duanera que comprenia els estats del nord de la Confederació Germànica 1 Liberalisme polític B Els ciutadans tenen un seguit de drets que el poder polític ha de respectar i fixar en una constitució. 2 Restauració C La nació és com un ésser viu amb una cultura, una llengua i una història comunes, i té dret a formar un estat. 3 Liberalisme econòmic. D Forma de govern que es basa en una Constitució, on es defensa la Sobirania Popular, el Sufragi Universal, la Separació de poders i es garanteix una sèrie de drets als seus ciutadans. 4 Onada revolucionària E Època que es va iniciar després de la derrota de Napoleó, durant la qual van tornar al poder els monarques de l’Antic Règim. 5 Nacionalisme. F Moviments revolucionaris i de caràcter insurreccional que es van donar a Europa que reivindicaven idees liberals i/o nacionalistes protagonitzats, principalment, per la burgesia. 6 Legitimisme G Els salaris dels treballadors i els preus dels productes s’ajustaran d’acord a la llei de l’oferta i la demanda. 7 Zollverein H Principi que es va imposar al Congrés de Viena segons el qual eren reinstaurats en el tron els monarques deposats per Napoleó 8 Democràcia 2. LIBERALISME I NACIONALISME D B E G F C H A pàg. 42
  • 67. Uneix cada definició amb el concepte corresponent. A Creació d’un mercat unificat amb l’establiment de la Unió Duanera que comprenia els estats del nord de la Confederació Germànica 1 Liberalisme polític B Els ciutadans tenen un seguit de drets que el poder polític ha de respectar i fixar en una constitució. 2 Restauració C La nació és com un ésser viu amb una cultura, una llengua i una història comunes, i té dret a formar un estat. 3 Liberalisme econòmic. D Forma de govern que es basa en una Constitució, on es defensa la Sobirania Popular, el Sufragi Universal, la Separació de poders i es garanteix una sèrie de drets als seus ciutadans. 4 Onada revolucionària E Època que es va iniciar després de la derrota de Napoleó, durant la qual van tornar al poder els monarques de l’Antic Règim. 5 Nacionalisme. F Moviments revolucionaris i de caràcter insurreccional que es van donar a Europa que reivindicaven idees liberals i/o nacionalistes protagonitzats, principalment, per la burgesia. 6 Legitimisme G Els salaris dels treballadors i els preus dels productes s’ajustaran d’acord a la llei de l’oferta i la demanda. 7 Zollverein H Principi que es va imposar al Congrés de Viena segons el qual eren reinstaurats en el tron els monarques deposats per Napoleó 8 Democràcia 2. LIBERALISME I NACIONALISME D B E G F C H A