3. Història de l’atletisme
L'atletisme és la disciplina competitiva amb més història en els Jocs
Olímpics. L’any 776 aC quan comencen a desenvolupar-se els Jocs
Olímpics grecs, ja es trobava present aquestes competicions i
carreres que avui formen part dels que és l’atletisme en general. En
aquesta época, el llançament de discos i javelina, el pentatló, salt de
longitud i carreres eres algunes de les proves que havien de passar
els participants. Temps després, quan els romans van conquistar
Grècia, van seguir amb la pràctica dels Jocs Olímpics. Fins l'any 394
dC quan l'emperador Teodosi va decidir que fossin cancel · lats.
Quan les Olimpíades van tornar el 1896 a
Atenes, Grècia, l'atletisme va seguir present i va ser una dels
esports de competició que va estar en totes les edicions dels Jocs
Olímpics moderns.
5. GIMNÀSIA ARTÍSTICA
• Des que els Jocs Olímpics van començar la seva Era Moderna en els anys 1896, la gimnàstica sempre va estar entre les seves
disciplines. Però amb el temps, la gimnàstica en general es va anar dividint en diverses modalitats, sent la gimnàstica artística
la que ha aconseguit una gran quantitat de seguidors pels seus bells espectacles.
La gimnàstica artística és un esport en el qual es van creant coreografies, balls i altres composicions corporals que requereixen
de diferents moviments, velocitat, salts, etc. Clarament, els gimnastes han de trobar en excel · lents condicions físiques i tenir
una gran passió per la disciplina per poder combinar aquests requeriments i crear sorprenents espectacles. Els espectadors
dels Jocs Olímpics esperen amb ànsies les competicions, ja que cada un dels que es presenten ofereixen magnífiques
demostracions que acaben enlluernant al públic.
Història de la gimnàstica artística:
Aquesta disciplina comença la seva història en els acròbates circenses de l'Antic Egipte. Amb el pas del temps i de les
civilitzacions, es va anar millorant i modificant donant-li major importància al cos i les cures dels gimnastes que oferien el xou.
Després de l'aparició de Johann Friedrich Simon, el primer professor de gimnàstica artística, moltes escoles van començar a
ensenyar aquesta disciplina fins que va ser popularitzant entre la societat.
Recentment en l'any 1896 es la incloc en Els Jocs Olímpics, encara que els participants de la disciplina només podien ser de
sexe masculí. Tom mica més de 30 anys perquè es decidissin a incloure a les dones, va ser el 1928 quan per primera vegada les
hi incloc com competidores a les Olimpíades.
Anys més tard, per ampliar més la gimnàstica artística es va decidir que els participants puguin incloure a l'espectacle altres
elements. Entre ells van ser utilitzant objectes com cèrcols, pilotes, cintes, etc. Però també, es van agregar aparells gimnàstics
per poder tenir més proves i ser més justos en la puntuació.
Gimnàstica artística en els Jocs Olímpics.
En els Jocs Olímpics, la gimnàstica artística es divideix en 3 modalitats:
• Competició per equip: Cada un dels gimnastes realitza la seva demostració i és puntuat, per lloc sumar els punts al costat
dels altres del seu equip i ser coronats conjuntament.
• Competició individual general: Aquí els participants ofereixen les seves demostracions i reben un puntuació bàsic.
• Finals individuals per aparells: Aquí s'inclouen els aparells gimnàstics. Tots els participants competeixen en tots els aparells,
després els millors haguessin de passar a la següent ronda per poder designar el millor gimnasta en cada aparell.
7. GIMNÀSIA RÍTMICA
• La gimnàstica rítmica apareix en el món dels esports com una ramificació de la gimnàstica artística. Es van formar
com dues disciplines independents perquè no compartien alguns objectes, ja que per exemple els platerets
utilitzats en la gimnàstica rítmica no podien utilitzar-se en les disciplines artístiques.
Es tracta d'una gimnàstica que ofereix un dels espectacles més bells de totes les presentacions dels jocs olímpics.
Es combinen de forma perfecta cada un dels moviments de les gimnastes amb l'acompanyament de ritme que
sonen de fons i altres elements que decoren la coreografia. Generalment, els competidors afegeixen als seus
demostracions objectes com cintes, cordes, masses i cercles.
Igual que la gimnàstica artística, aquest tipus de gimnàstica aconsegueix barrejar l'esport amb l'art i la
dansa, aconseguint resultats realment excel · lent. Les gimnastes aconsegueixen coordinar cada un dels
moviments amb expressions corporals i emocionals
Al principi s'ho creia com un esport només de dones, de manera que les primeres competicions només admetien
grups femenins. Però, durant els anys finals del segle XX, els gimnastes japonesos van aconseguir que els homes
també fossin inclosos en les competències, ja que van demostrar la gran habilitat que ells tenen per a aquest tipus
de gimnàstica
Història de la gimnàstica rítmica
Va començar a incloure com a disciplina competitiva en els Jocs olímpics l'any 1984, quan l'esdeveniment es va
dur a terme a la ciutat de Los Angeles. Encara que a finals del segle XIX i principis del segle XX, aquesta gimnàstica
ja es practicava utilitzant diferents ritmes. Durant els anys d'aquest segle, aquesta gimnàstica va començar a
prendre popularitat, fins que Emil Jacques Dalcroze, un professor de música, va decidir aplicar-li el nom de
Gimnàstica artística, així com la coneixem avui.
El 1947, la gimnàstica rítmica era només una pràctica de nenes que es realitzava en les classes d'educació física
dels col · legis d'alguns països. Anys més tard, el 1963, aquesta gimnàstica es va començar a desenvolupar més
profundament, formant un comitè tècnic de gimnàstica rítmica, el qual es va unir al ja creat comitè tècnic femení
de la Federació Internacional de Gimnàstica. Junts, van començar a organitzar campionats mundials i
internacionals. Així òbviament, després va començar a ser practicat en els Jocs Olímpics.
10. BÀSQUET
El bàsquet és un esport competitiu que es practica amb dos equips. Cadascun d'ells ha de procurar que la
pilota passi per la cistella que es troba a la zona de la pista pertanyent als seus competidors i així anar
sumant punts per guanyar el joc.
És una pràctica molt antiga, els maies ja jugaven a l'encara que en una versió una mica diferent de la que
coneixem avui dia. Segons els historiadors, el bàsquet va començar a practicar 3500 anys abans de Crist.
L'hi coneixia amb el nom de tlachtli, però en aquesta època es jugava amb una bola de cautxú i els
participants havien de colpejar la bola amb les cuixes i el maluc. L'equip que perdia era decapitat.
Durant el pas del temps, el tlachtli va anar evolucionant i canviant les seves regles fins al que avui
coneixem com bàsquet. El primer partit oficial es suc al Gimnàs del Col · legi el dia 20 de gener de l'any
1892.
En els Jocs de Berlín celebrat l'any 1936, va ser la primera vegada en què el bàsquet formo part d'una
competició. Després, per alguna raó, no va estar present en els següents jocs, però va tornar en els Jocs
Olímpics de Londres el 1948. Des d'aquest moment, el bàsquet, va estar present en totes les edicions dels
Jocs Olímpics.
La selecció de bàsquet dels Estats Units ha portat el comandament d'aquest esport des d'un primer
moment. El seu equip masculí ha estat el guanyador de 15 medalles de les 16 edicions de les olimpíades.
Una victòria absoluta, ja que la medalla que falta va ser causa que no va poder participar per algunes
qüestions polítiques. De les 15 medalles guanyades, 12 són d'or, 1 de plata i 2 de bronze. Només l'any
1972, Estats Units va ser vençut per la selecció masculina de la Unió Soviètica.
Durant algun temps, en la pràctica del bàsquet en els Jocs Olímpics, estava prohibit que els equips siguin
formats per jugadors professionals. Això va fer que els equips vagin perdent les seves condicions, ja que
només participaven amb jugadors amateurs. Però des de 1992, els jugadors professionals han tornat als
Jocs Olímpics i així tots els equips han presentat els seus millors jugadors.
12. BOXA
La boxa és un dels esports més antics, ja que des de sempre van existir les lluites i els combats. Així mateix, des
de sempre va reunir la quantitat d'espectadors com ho fa avui dia. Ja es trobava present entre els esports dels
Jocs Olímpics de Grècia. Durant aquestes baralles, els guants no eren una regla oficial de la boxa, de manera que
els lluitadors no ho utilitzaven. Els combats es realitzaven utilitzant cuirs enrotllats en els punys per donar cops
més durs. Així seguien, fins que algun dels dos, es retirava de la baralla o queia derrotat.
Temps després, els Romans van adoptar aquesta pràctica però d'una manera més sagnant. Ells obligaven els
combatents a utilitzar guants formats amb metall i claus, d'aquesta forma els cops eren més greus i la majoria
de les baralles acabaven amb la mort d'algun d'ells dos.
L'any 1896 quan s'estaven organitzant els Jocs Olímpics d'Atenes, els coordinadors es van posar d'acord per
treure aquest esport de les disciplines permeses, ja que els consideraven totalment arriscat.
Després, l'any 1904 quan ja es trobaven en vigor la reglamentació actual de boxa, es va incloure aquest esport
entre les disciplines dels Jocs Olímpics. Aquest any, se celebrava la tercera edició de les Olimpíades a la ciutat de
Sant Louis, Estats Units.
Així mateix, per alguns anys va seguir prohibit en diversos llocs, com va succeir l'any 1912, en els Jocs Olímpics
d'Estocolm, la pràctica de la boxa va ser denegada per anar en contra de les lleis de Suècia que prohibia al Boxa.
També en la 5 º edició dels Jocs Olímpics, els quals es van celebrar a Berlín, Alemanya l'any 1916, allà també van
eliminar a la boxa per considerar-violent i per estar a tan sols dos anys de Primera Guerra Mundial.
Després d'aquests anys, el Boxa retorn per quedar-se al any 1920 als Jocs a Anvers a Bèlgica. Des d'aquest
moment, totes les edicions dels Jocs Olímpics han incorporat a la boxa entre els seus disciplines.
Boxadors reconeguts
Si hem de destacar als boxejadors més important de tota la història podem destacar a Muhammad Ali i Teófilo
Stevenson.
Boxa femení
En l'edició dels Jocs Olímpics 2012 s'inclourà la modalitat de boxa femenil, de la qual ja es va fer una presentació
en les Olimpíades de 1904. Encara que molts no estan d'acord amb la qüestió, ja s'ha pres la decisió d'incloure a
les dones en la boxa olímpic.
14. HALTEROFILIA
La halterofília és un esport de força que consisteix a aixecar barres que contenen discos que van variant en
pesos. També és conegut amb el nom de Aixeca peses, encara que halterofília és el nom oficial de l'esport. Els
discos a aixecar van pujant de pes en forma progressiva i això és el que va classificant o desqualificant als
competidors que participen en l'esport.
Antigament, es creia que aquest sol podria ser una pràctica apta per a homes, ja que es considerava que per
requerir musculatura i força, les dones no podrien fer-ho. Però amb el temps, aquest s'ha convertit en un esport
també femení, fins que van ser incloses en les competències.
La història de la halterofília
Aquest esport està inclòs entre les disciplines competitives dels Jocs Olímpics, des de l'any 1986 quan
l'esdeveniment es va celebrar a la ciutat d'Atenes, encara que, en algunes edicions va ser eliminat i no romania
com a disciplina regular. Recentment en l'any 1924, l'halterofília pas a ser una disciplina oficial de les Olimpíades.
Els principals esportistes començaven amb aquesta pràctica com a afició o bé, una pràctica de força que li
permetia anar desenvolupant el seu físic. Però, després de fer-se bastant popular van començar a sorgir les
primeres federacions, les quals van tenir lloc a França i Rússia durant la dècada de 1890.
Com dèiem anteriorment, l'halterofília era només una pràctica masculina, però a finals de segle XX amb l'aparició
de nombroses dones que es dedicaven a aquest esport, es va incloure en els Jocs Olímpics i altres torneigs i
competicions, la modalitat d'halterofília femenina.
La halterofília en els Jocs Olímpics.
Tant en els jocs olímpics com en qualsevol altra competició, les categories es divideixen pel pes dels participants.
La Federació Internacional d'Halterofília només permet la participació en els Jocs Olímpics de 250 atletes, dels
quals 176 són homes que es divideixen en: fins a 56 Kg, fins a 62 Kg, fins a 69 Kg, fins a 77 Kg, fins a 85 Kg, fins a
94 Kg, fins a 105 Kg i més de 105 Kg; 74 dones que es divideixen en les següents categories: fins a 48 Kg, fins a 53
Kg, fins a 58 Kg, fins a 63 Kg, fins 75 Kg, i més de 75 Kg
Existeixen 2 proves d'halterofília:
• Prova d'arrencada: On el competidor ha de procurar aixecar el pes en un sol moviment que tanca des del terra
fins per sobre del seu cap, estenent bé els braços. En aquesta prova els atletes han d'aixecar peses de 41 a 68
quilos més que el seu pes corporal
• Prova d'aixecament: Aquesta prova requereix de dos moviments, el competidor ha d'aixecar el pes des del sòl
fins a l'altura de les seves espatlles i d'aquí, un altre moviment que tanca des de les espatlles fins per sobre del
seu cap. En aquesta prova els atletes han d'aixecar peses de 82 a 100 quilos més que el seu pes corporal