1. IES Alcarràs IES Alcarràs El moviment internacionalista (1864-1914) www. sunion .net/professors/a figuera /paginaprincipal.htm Aquest material ha estat baixat de la web: Ha estat modificat i adaptat en algun aspecte Etapa Batxillerat

2. El moviment internacionalista L’AIT (Associació Internacional de Treballadors) Primera Internacional 1864-1876 La Segona Internacional 1889-1916 L’aparició de: partits i sindicats socialistes L’evolució de: l’ anarquisme Història de l’organització internacional obrera 1. 2. 3. 4.

3. Londres, 1864 Associació Internacional de Treballadors (AIT) Estatuts (Marx) - L’emancipació serà l’obra dels mateixos obrers - Amb participació en la lluita política Neix a Es redacten uns On es proclama Els problemes venen amb l’entrada de Bakunin i els anarquistes (1868) Diferències entre anarquistes i marxistes S’organitzava a través de Consell General i seccions nacionals El moviment internacionalista Primera Internacional 1864-1876 Amb el nom de A causa de les 1.

4. El moviment internacionalista Primera Internacional 1864-1876 Llibertaris, antiautoritaris Contraris a l’acció política i defensaven l’abolició de l’Estat Defensen l’autonomia de les seccions nacionals enfront del Consell General Anomenats autoritaris Partidaris de l’acció política i de la sobirania del Consell General Consideraven l’anarquisme una ideologia individualista i ingènua Expulsió dels anarquistes (Congrés de la Haia, 1872) i el trasllat de l’ AIT als EE.UU. (dissolució el 1876) Aquestes discrepàncies internes juntament amb la Comuna de París (1871) i la seva posterior repressió provocarà la Bakunin Marx 1. Tenia el suport dels països més industrialitzats (Anglaterra i Alemanya) Tenia el suport dels països més agrícoles (Espanya, França, Itàlia)

5. El moviment internacionalista Els partits socialistes 2. Neixen a partir de 1880 Són obrers i revolucionaris Participen de la lluita electoral i parlamentària Són d’ideologia revolucionària i de pràctica reformista - Partit Socialdemòcrata Alemany (1875),amb Kautsky - Partit Socialista Francès amb Jean Jaurès (1901) - Partit Laborista anglès (1900) (prové d’una tradició sindicalista) - PSOE amb Pablo Iglesias (1879) S’estableix una distribució de funcions entre: partits i sindicats Els partits més importants El partit El sindicat Concentrava els objectius polítics Dedicat a l’acció reivindicativa i subordinats a l’estratègia política del partit

7. El moviment internacionalista Revisionisme “ Les premisses del socialisme i la tasca de la socialdemocràcia” (1899) Eduard Bernstein (alemany) Revisava les teories de Marx i plantejava el dilema entre: revolució o reforma lenta i pacífica per arribar al socialisme. Apostà per la segona, la via parlamentària En contra d’aquestes teories Els defensors de la revolució social Rosa Luxemburg (Alemanya) Lenin (Rússia) La polèmica del revisionisme i l’actitud nacionalista dels partits obrers enfront la Primera Guerra Mundial va acabar amb la II Internacional Evolucionaran, amb el suport de les classes mitjanes, cap els partits socialdemòcrates Crearan els partits comunistes 3.

9. El moviment internacionalista Considerant: -que l’emancipació dels treballadors ha de ser obra dels propis treballadors, que els esforços per aconseguir l’emancipació no han de tendir a constituir nous privilegis; -que la submissió del treballador al capital és la font de qualsevol servitud política, moral i material; -que per aquesta raó l’emancipació econòmica dels treballadors és el gran objectiu a què ha de subordinar-se qualsevol moviment polític; -que tots els esforços realitzats fins ara han fracassat per manca de solidaritat i d’unió fraternal entre els treballadors de diferents comarques; -que l’emancipació dels treballadors no és un problema local o nacional, sinó que, per contra, aquest problema interessa totes les nacions civilitzades; ...... Preàmbul de la Internacional, Londres, 1864

10. El moviment internacionalista De Marx a Bakunin Autonomia de les seccions, lliure federació dels grups autònoms, antiautoritat, anarquia, vet aquí alguns qualificatius que convenen a una societat de “desclassificats”, “sense carrera, sense sortida”, conspirant en el si de la Internacional per posar-se al servei d’una dictadura oculta i per imposar a través d’ella el programa del senyor Bakunin. Els mitjans de propaganda principals consisteixen a atreure la joventut amb ficcions, amb mentides sobre l’extensió i la força de la societat secreta, amb profecies sobre la imminència de la revolució que ha preparat. Marx, 1873

11. El moviment internacionalista De Bakunin a Marx “ Marx és un comunista autoritari i centralista. Vol el que nosaltres volem: el triomf complet de la igualtat econòmica i social, però a l’Estat i pel poder de l’Estat; per la dictadura d’un govern provisional, fort i, per dir-ho d’alguna manera, despòtic, és a dir, per la negació de la llibertat. El seu ideal econòmic és un Estat convertit en l’únic propietari de la terra i del capital. Nosaltres volem el mateix triomf de la igualtat econòmica i social, però per l’abolició de l’Estat i de tot allò que es digui dret jurídic, que, per nosaltres, és la negació permanent del dret humà. Volem la reconstrucció de la societat i la construcció de la unitat humana, no de dalt a baix i per mitjà d’una autoritat, sinó de baix a dalt, a través de la federació lliure d’associacions obreres de tot tipus, emancipades del jou de l’Estat.” Bakunin, 1872

12. El moviment internacionalista “ L’anarquisme, fins a les hores un tot relativament homogeni, es va fragmentar: els anarcosindicalistes eren de fet els anomenats anarcocol·lectivistes, que, recolzant-se en Bakunin, assenyalaven la ineludible necessitat de construir sindicats obrers públics i legals, l’objectiu dels quals era combatre per aconseguir la millora de les condicions de vida de la classe obrera (...); sindicats que, alhora, aspiraven a crear una societat sense classes, en què la propietat estaria en mans dels col·lectius obrers (...). Aquesta era la tendència dominant a Catalunya (...), encara que a poc a poc es va anar estenent l’altre corrent, l’anarcocomunisme (propagat per Kropotkin i difós per Malatesta). Aquesta tendència, al començament només forta a Andalusia, incorporava una tradició molt més individualista i radical: s’oposava al sindicalisme (...) tot propugnant una estructura basada en petits grups, no sindicals sinó d’afinitat ideològica, la missió dels quals no era la preocupació sindical sinó la propaganda ideològica constant i la lluita sistemàtica contra els factors d’ordre social, sense refusar l’acció directa i la propaganda violenta.” Termes, J.., “El moviment obrer des de la I Internacional fins al 1898” dins: Història de Catalunya. Vol. V. Ed. Salvat, Barcelona, 1979

13. El moviment internacionalista Ampliació i consulta del tema El moviment obrer Les teories socialistes