3. Com les construïen? Les vies principals es feien amb una estructura molt sòlida. Primer es marcaven els marges amb dues fileres de pedres verticals, després buidaven la terra d’entremig i ho tornaven a omplir de diverses capes de pedres, grava, pedres triturades i finalment ho recobrien amb una superfície de lloses. L’amplada podia ser molt variada: dels 2'40 m. als 12 m. El traçat de les vies era projectat perquè s’adeqüés al terreny i per aconseguir d’itinerari més curt. Per això seguien una línia recta sempre que es podia.
4. Diversos estrats de la seva construcció: 1. Statumen : fonament de pedres de mida mitjana. 2. Rudus : capa de sorra o grava. 3. Nucleus : estrat de pedres triturades. 4. Pauimentum : superfície formada per lloses de pedra, còdols o grava. 5. Fileres de pedres que en delimiten l'amplada Maqueta de la construcció d’una via
8. La Via Augusta es una gran via de comunicació construïda de Roma a Cadis pels romans. Si resseguim l'itinerari per Catalunya podem veure un conjunt de vil•les romanes, d’estructures arquitectòniques i de valors ecològics i culturals que cal conservar. La Via Augusta
9. La Via de la Plata Era una antiga Via romana que travessa Hispania de nord a sud. Situada en la part centreoccidental de la península Ibèrica. Aquesta comunicava el territori dels astures amb la fèrtil Bètica. Rep aquest nom per ser la ruta que portava els bons jaciments aurífers i argentífers del nord-oest hispànic. La via unia en el seu tram principal 2 ciutats fundades per August, Emerita Augusta y Asturica Augusta poblades les dues per legionaris veterans de les guerres contra càntabres y asturs (29 a.C.- 19 a.C.).
11. És una via militar construïda a la segona meitat del S.II a.C, la principal ruta terrestre durant l’edat mitja. La Via Egnatia creuava la península dels Balcans des de el mar Adrià fins bizantí. Començava en dos punts del mar Adrià: A Polònia, prop de la desembocadura del riu Aoos, a Albània, i Dirraquio. La Via s’estenia des de l’est, fins Lycnidos, Heraclea, Edessa , Pela i arribava al mar Egeu a Salònica. Després travessava la Península Caldaica fins Anfipolis i Flipos i terminava a Kipsela , al riu Hebros però posteriorment es va allargar fins Bizantí. Va ser pavimentat per primera vegada per l’emperador bizantí Justinià I en el segle VI va ocupar un paper fonamental en les comunicacions de Roma amb Orient, tant en l’aspecte militar com comercial. Vía Egnacia
13. Via Domitia Beaucaire és el punt de partida de la Via Domitia en el Languedoc-Roussillon . En aquesta via, es pot descobrir el verdader tresor militar; un tram en el Mas de Touelles s’aprèn considerablement sobre la viticultura del la època dels s.XVII gal·loromana Al pas per els Pirineus, en el Rosselló al sud Perpinyà i de la fortalesa de Ruscino, la via domitia es dividia en dos: La costa de Elne, oppidum de Illiberris i Portus Veneris : Port de Venus I el port de Banyuls. En el Port de Vendres, van ser trobats restes romanes, mentre que la major part de les restes de LLiberis van ser trobades, recobertes per una ciutat medieval.
![Que és una via romana? ,[object Object],Les vies formaven una xarxa de carreteres que ocupava tot l’imperi romà. Van ser dissenyades per a mantenir contacte entre les zones de l’Imperi, aquest fet va suposar una gran importància econòmica on facilitaven el comerç i la comunicació. El desenvolupament de la xarxa de les vies romanes es va produir al mateix temps que el creixement de l'Imperi. L’anomena’t Itinerari d'Antoní és el document antic més complet per a l'estudi de les vies romanes, i data de finals del segle III. A mida que passava el temps es van usar pedres de diferents grandàries per a construir unes calçades sòlides: les pedres grans es col·locaven en la base i sobre aquestes s’establia una capa de pedres més reduïdes.]()