2. Llei 11/2007, d’accés electrònic dels
ciutadans als serveis públics
Enllaç oficial a la llei en el BOE en català / en castellà:
3. Introducció. Què és
l’Administració electrònica
• Ús de les TIC (Tecnologies de la Informació i les
Comunicacions) a les Administracions Públiques, combinat
amb canvis organitzatius i noves aptituds, amb el fi de
millorar els serveis públics i els processos democràtics i
reforçar les polítiques públiques.
• Estalvi de temps i diners als ciutadans: menys
desplaçaments, agilita les gestions
• Horaris més amples: 24x7.
• Ecològic: menys paper.
4. ELS MOTIUS DELS
LEGISLADOR (I)
• La societat actual i les TIC l’Administració queda obligada a
transformar-se en una administració electrònica regida pel principi
d’eficàcia (art.103 CE).
• Relacionar-s’hi sense cues ni esperes. Veure l’Administració com una
entitat al seu servei.
• Evolució de la la Llei 30/92, de règim jurídic de les administracions
públiques i del procediment administratiu comú (LRJAP-PAC), articles
38, 45 i 59.
• Resultat insuficient, eren articles facultatius: aquesta Llei pretén fer el
pas del «podran» a l’«hauran de».
• Dret dels ciutadans obligació correlativa per a les administracions.
• Multicanalitat.
5. ELS MOTIUS DELS
LEGISLADOR (II)
• Competència estatal, art.149.1.18 CE: «Bases del règim
jurídic de les administracions públiques» + «procediment
administratiu comú».
• Caràcter bàsic (veure DA1a) amb possibles desplegaments
autonòmics.
• Garantir el tractament comú:
– la interoperabilitat,
– les garanties de les comunicacions electròniques,
– els serveis a què tenen dret els ciutadans,
– la conservació de les comunicacions electròniques
6. ELS MOTIUS DELS
LEGISLADOR (III)
• El reconeixement del dret d’accedir electrònicament a les
administracions públiques té moltes altres conseqüències:
– Protecció de dades (LOPD 15/1999)
– Consulta en línia dels expedients
– Necessitat d’adaptar els procediments, millora de processos
– La «seu» administrativa electrònica, l’expedient electrònic, el
document electrònic, els registres i les notificacions electròniques,
els sistemes de segellaments de temps, l’arxiu d’expedients...
– La llibertat dels ciutadans en l’elecció de la via o canal
7. ELS MOTIUS DELS
LEGISLADOR (IV)
• Compromís amb la iniciativa e-Europa i la comunicació de la Comissió
«i2010: Una Societat de la Informació Europea per al creixement i
l’ocupació»:
– Un factor determinant del futur econòmic d’Europa.
– L’administració electrònica s’estima en 50.000 milions d’euros d’estalvi anual en tota
la UE.
• La Directiva 2006/123/CE, relativa als serveis al mercat interior:
– Art. 6, 7 i 8 de la Directiva transposats per aquesta Llei.
• «L’administració electrònica: un imperatiu»
– OCDE, 2004.
• Consell d’Europa, des d’una perspectiva més social, l’administració
electrònica com un motor de desenvolupament i governació
democràtica.
8. ELS MOTIUS DELS
LEGISLADOR (V i VI)
• Creació d’un marc que generi confiança.
• Art. 18.4 CE, que encomana a la llei la limitació de l’ús de
la informàtica per preservar l’exercici dels drets
constitucionals.
• “Estatut del ciutadà” davant l’administració electrònica.
• Figura del Defensor de l’Usuari.
• Tractament específic d’aquells procediments i gestions que
afecten a l’activitat empresarial
============
+ motius (VI): Descripció dels continguts de títols i capítols de
la llei.
10. Art. 1. Objecte de la Llei.
1. Reconeix el dret dels ciutadans a relacionar-se amb les
Administracions Públiques per mitjans electrònics i en
regula els aspectes bàsics de la utilització de les tecnologies
de la informació en l’activitat administrativa
2. Les Administracions Públiques utilitzaran les tecnologies de
la informació i asseguraran la disponibilitat, l’accés, la
integritat, l’autenticitat, la confidencialitat i la conservació
de les dades, informacions i serveis que gestionen en
l’exercici de les seves competències.
11. Art. 2. Àmbit d’aplicació.
1. Aquesta Llei és aplicable:
a) A les administracions publiques (AGE, CA, AL i entitats de dret
públic)
b) Als ciutadans en les seves relacions amb les administracions
publiques.
c) A les relacions entre les diferents administracions públiques.
2. Aquesta Llei no és aplicable:
a les administracions públiques en les activitats que
portin a terme en regim de dret privat.
12. Art. 3. Finalitats de la Llei.
1. Facilitar l’exercici de drets i el compliment de deures per mitjans
electrònics.
2. Facilitar l’accés per mitjans electrònics dels ciutadans a la informació i al
procediment administratiu. (eliminació de les barreres)
3. Crear les condicions de confiança, integritat dels drets fonamentals.
4. Promoure la proximitat, la transparència i la millora continuada.
5. Eficàcia i eficiència.
6. Simplificar els procediments administratius.
7. Contribuir a la societat de la informació.
13. Art. 4. Principis generals
a) Respecte al dret a la protecció de dades de caràcter personal
b) Principi d’igualtat (telemàtic vs. presencial)
c) Principi d’accessibilitat
d) Principi de legalitat
e) Principi de cooperació
f) Principi de seguretat
g) Principi de proporcionalitat
h) Principi de responsabilitat i qualitat
i) Principi de neutralitat tecnològica
j) Principi de simplificació administrativa
k) Principi de transparència i publicitat del procediment
14. Art. 5. Definicions
• Annex de la llei
k) Estàndard obert
a) Actuació administrativa automatitzada
l) Signatura electrònica
b) Aplicació
m) Signatura electrònica avançada
c) Aplicació de fonts obertes
d) Autenticació n) Signatura electrònica reconeguda
e) Canals o) Interoperabilitat
f) Certificat electrònic p) Mitjà electrònic
g) Certificat electrònic reconegut q) Punt d’accés electrònic
h) Ciutadà r) Sistema de signatura electrònica
i) Adreça electrònica s) Segellament de temps
j) Document electrònic t) Espais comuns o finestretes úniques
u) Activitat de servei
v) Prestador d’activitat de servei
15. TÍTOL PRIMER
Drets dels ciutadans a relacionar-se amb les
administracions públiques per mitjans
electrònics
16. Art. 6.1 Drets dels ciutadans
A relacionar-se amb les AP utilitzant mitjans
Conèixer l’estat de
electrònics per a l’exercici dels drets que tramitació dels
preveu l’art. 35 de la Llei 30/1992, de 26 de expedients.
novembre, de règim jurídic de les Identificar persones i
autoritats.
administracions públiques i del procediment
Formular al·legacions i
administratiu comú, aportar documents en
així com per obtenir informacions, realitzar qualsevol fase del
procedimient anterior al
consultes i al·legacions, formular sol·licituds, tràmit d’audiència.
manifestar consentiment, entaular pretensions, No presentar documents
efectuar pagaments, realitzar transaccions i que ja es trobin en poder
de l’Administració
oposar-se a les resolucions i actes adm. actuant.
Accés als Registres i
Arxius.
17. Art. 6.2 Drets dels ciutadans
(a..f)
a) A escollir el canal (e-Administració, m-Administració, t-
Administració, ...)
b) A no aportar les dades i documents que estiguin en poder de les
administracions públiques,
les quals han d’utilitzar mitjans electrònics per obtenir la informació
esmentada (amb consentiment)
c) A la igualtat en l’accés electrònic als serveis
d) A conèixer per mitjans electrònics l’estat de tramitació
e) A obtenir còpies electròniques
f) A la conservació en format electrònic per les AP dels documents
electrònics que formin part d’un expedient.
18. Art. 6.2 Drets dels ciutadans
(g..k)
Mitjans d’identificació electrònica:
g) A obtenir els necessaris;
h) A la utilització d’altres sistemes de signatura electrònica admesos en l’àmbit
de les AP.
i) A la garantia de la seguretat i confidencialitat de les dades
j) A la qualitat dels serveis públics prestats per mitjans electrònics
k) A elegir les aplicacions o sistemes per relacionar-se amb les AP sempre
que utilitzin estàndards oberts o, si s’escau, aquells altres que siguin
d’ús generalitzat pels ciutadans.
19. Art. 6.3 Drets dels ciutadans
En particular, en els procediments relatius a l’establiment d’activitats de serveis, els
ciutadans tenen dret a obtenir la informació següent a través de mitjans
electrònics:
a) Els procediments i tràmits necessaris per accedir a les activitats de servei i per al
seu exercici
b) Les dades de les autoritats competents, associacions i organitzacions
professionals relacionades
c) Els mitjans i les condicions d’accés als registres i bases de dades públiques
relatives a prestadors d’activitats de serveis i les vies de recurs
>>> Directiva Única de la Finestreta de Serveis (directiva Bolkenstein)
20. Art. 7. Defensa dels drets dels
ciutadans
• Es crea la figura del Defensor de l’Usuari de
l’Administració electrònica (AGE)
• Reglamentariament se’n determinarà l’estatut (a data d’avui
encara no publicat ningú nomenat).
21. Art. 8. Garantia
’ha de garantir la prestació de serveis i la disposició de mitjans i instruments
electrònics:
abilitar diferents canals o mitjans per a la prestació dels serveis electrònics,
garantint en tot cas l’accés a aquests a tots els ciutadans.
GE:
) Les oficines d’atenció presencial
) Punts d’accés electrònic
22. Art. 9. Transmissions de dades
entre AP
• Cada Administració ha de facilitar l’accés a les dades:
– Només les que tengui en suport electrònic,
– Condicions, protocols i criteris funcionals o tècnics
• Garanties:
– De seguretat, integritat i disponibilitat, de conformitat (LO 15/1999, de 13
de desembre, de protecció de dades de caràcter personal)
– Només les estrictament necessàries per a la tramitació i resolució dels
procediments i actuacions de la seva competència.
24. ÍNDEX DEL TÍTOL SEGON
• Capítol I. De la seu electrònica.
• Capítol II. De la identificació i autenticació.
– Secció 1a Disposicions comunes.
– Secció 2a Identificació dels ciutadans i autenticació de la seva actuació.
– Secció 3a Identificació electrònica de les administracions públiques i autenticació de
l’exercici de la seva competència.
– Secció 4a De la interoperabilitat i de l’acreditació i representació dels ciutadans.
• Capítol III. Dels registres, les comunicacions i les notificacions
electròniques.
– Secció 1a Dels registres.
– Secció 2a De les comunicacions i les notificacions electròniques.
• Capítol IV. Dels documents i els arxius electrònics.
26. Art. 10. La seu electrònica
• És aquella adreça electrònica disponible per als ciutadans. Titularitat pública, en
l’exercici de les seves competències.
• Responsabilitat del titular respecte de la integritat, veracitat i actualització de la
informació i els serveis.
• Subjecció als principis de publicitat oficial, responsabilitat, qualitat, seguretat,
disponibilitat, accessibilitat, neutralitat i interoperabilitat.
• Garantir la identificació del titular de la seu, així com la formulació de
suggeriments i queixes.
• Ha de permetre comunicacions segures.
• Principis d’accessibilitat i usabilitat, estàndards oberts i, si s’escau, els altres que
siguin d’ús generalitzat pels ciutadans.
27. Art. 11 i 12. Publicacions
electròniques
Art. 11. Publicacions electròniques de butlletins oficials.
• Té els mateixos efectes (en les condicions i garanties que cada administració
pública determini) que els atribuïts a la seva edició impresa.
• BOE.es
Art. 12. Publicació electrònica del tauler d’anuncis o edictes.
• La publicació d’actes i comunicacions que, per disposició legal o reglamentària,
s’hagin de publicar al tauler d’anuncis o edictes pot ser substituïda o
complementada per la seva publicació a la seu electrònica de l’organisme
corresponent.
28. Art. 13. Formes d’identificació
i autenticació
Dels ciutadans:
• Llei 59/2003, de signatura electrònica.
• Que resultin adequats per garantir la identificació dels participants i, si s’escau,
l’autenticitat i integritat dels documents electrònics.
D’acord amb el que cada Administració determini:
• a) En tot cas, els sistemes de signatura electrònica incorporats al DNI, per a
persones físiques. >> art.14
• b) Sistemes de signatura electrònica avançada. >> art.15
• c) Altres sistemes de signatura electrònica (usuari+clau, aportació d’informació
coneguda...) >> art.16
29. TÍTOL SEGON. CAPÍTOL II
DE LA IDENTIFICACIÓ I AUTENTICACIÓ
– Secció 1a Disposicions comunes.
• Article 13
– Secció 2a Identificació dels ciutadans i autenticació de la seva actuació.
• Articles 14, 15 i 16
– Secció 3a Identificació electrònica de les administracions públiques i autenticació de
l’exercici de la seva competència.
• Articles 17, 18, 19 i 20
– Secció 4a De la interoperabilitat i de l’acreditació i representació dels ciutadans.
• Articles 21, 22 i 23
30. Art. 13. Formes d’identificació
i autenticació
De les administracions públiques:
• a) Sistemes de signatura electrònica basats en la utilització de certificats
de dispositiu segur o mitjà equivalent que permeti identificar la seu
electrònica i establir-hi comunicacions segures. >> art.17
• b) Sistemes de signatura electrònica per a l’actuació administrativa
automatitzada. >> art.18
• c) Signatura electrònica del personal al servei de les administracions
públiques. >> art.19
• d) Intercanvi electrònic de dades en entorns tancats de comunicació,
d’acord amb el que s’hagi acordat específicament entre les parts. >>
art.20
31. Art. 21. Interoperabilitat...
nteroperabilitat de la identificació i autenticació per mitjà de certificats
electrònics.
ls certificats electrònics reconeguts emesos per prestadors de serveis de
certificació han de ser admesos per les AP. Condicions.
a resta de certificats utilitzats o admesos per alguna AP també poden ser
admesos per altres adm., d’acord amb principis de reconeixement mutu i
reciprocitat.
GE: plataforma de verificació de l’estat de revocació de tots els certificats
admesos en l’àmbit de les AP que ha de ser d’accés lliure.
32. Art. 22. “funcionari públic
habilitat”
dentificació i autenticació dels ciutadans per un funcionari
públic.
n els casos en què el ciutadà no en tingui, la identificació o
autenticació pot ser realitzada vàlidament per funcionaris
públics mitjançant l’ús del seu sistema de signatura
electrònica.
l ciutadà s’ha d’identificar i prestar el seu consentiment
exprés, i n’ha de quedar constància per als casos de
discrepància o litigi.
ada administració pública ha de mantenir actualitzat un
registre dels funcionaris habilitats.
33. Art. 23. Formes de
representació
• Les AP poden habilitar amb caràcter general o específic persones
físiques o jurídiques autoritzades per realitzar determinades transaccions
electròniques en representació dels interessats.
• L’habilitació ha d’especificar les condicions i obligacions a què es
comprometen els que així adquireixin la condició de representants, i
determinar la presumpció de validesa de la representació llevat que la
normativa aplicable prevegi una altra cosa.
• Les administracions públiques poden requerir, en qualsevol moment,
l’acreditació de la representació.
34. TÍTOL SEGON. CAPÍTOL III
ELS REGISTRES, LES COMUNICACIONS I LES
NOTIFICACIONS ELECTRÒNIQUES
– Secció 1a Dels registres.
• Articles 24, 25 i 26
– Secció 2a De les comunicacions i les notificacions electròniques.
• Articles 27 i 28
35. Art. 24. Registres electrònics
• Les AP el han de crear per a la recepció i remissió de sol·licituds, escrits
i comunicacions:
a) Documents electrònics normalitzats (norma de creació del registre)
b) Qualsevol sol·licitud, escrit o comunicació diferent adreçat a qualsevol
òrgan o entitat de l’àmbit de l’administració titular del registre.
• En cada AP ha d’haver-hi, almenys, un sistema de registres electrònics
“genèric”.
• Es poden fer convenis de col·laboració per a interconnectar registres.
• AGE: automatitzar les oficines de registre físiques.
36. Art. 25. Creació i
funcionament
• Creació: publicar en el diari oficial corresponent.
• Especificar l’òrgan o unitat responsable de la seva gestió, així com la
data i l’hora oficial i els dies declarats inhàbils.
• A la seu electrònica:
– el text íntegre de la disposició
– la relació actualitzada de les sol·licituds, escrits i comunicacions que s’hi
poden presentar
– la possibilitat de presentació “genèrica”
• Emetre automàticament un rebut (còpia autenticada + data i hora +
número d’entrada de registre)
• Estàndards de format i requisits de seguretat (Esquemes Nacionals
d’Interoperabilitat i de Seguretat)
37. Art. 26. Còmput de terminis.
• Data i l’hora oficial de la seu electrònica d’accés:
– mesures de seguretat
– ha de figurar visible
• 24 hores x 365 dies
• La presentació en un dia inhàbil s’entén realitzada a la primera hora del
primer dia hàbil següent.
• Inici del còmput dels terminis: la data i l’hora de presentació en el
mateix registre o en el registre del destinatari (art. 24.2.b). Ha de ser
comunicada.
• Cada seu electrònica determina els dies inhàbils (no s’aplica Art. 48.5 de
la Llei 30/92).
38. Art. 27. Comunicacions
electròniques
• Es pot escollir en tot moment (i canviar) si és o no per mitjans electrònics.
Excepcions per rang de llei. El consentiment ha de ser exprés (pot ser
electrònic).
• Validesa: constància de la transmissió i recepció, de les dates, del contingut
íntegre i s’identifiqui fidedignament el remitent i el destinatari.
• Publicació (diari oficial i seu electrònica) dels mitjans electrònics que els
ciutadans poden utilitzar
• Requisits de seguretat i integritat: s’han d’establir en cada cas (criteris de
proporcionalitat, LOPD)
• Obligatorietat de mitjans electrònics: per Reglament, persones jurídiques o
accés garantit.
• Comunicació entre administracions: preferentment per mitjans electrònics.
39. Art. 28. Notificació
electrònica
• L’interessat: consentiment o assenyalat com a preferent (exc. art. 27.6). Pot ser
electrònic.
• Acreditar la data i l’hora en què es produeixi la posada a disposició de
l’interessat i la d’accés al seu contingut.
• 10 dies naturals sense que s’accedeixi al contingut s’entén que la notificació
ha estat rebutjada (efectes art. 59.4 de la Llei 30/1992). No hi ha doble intent !!!
• L’interessat pot requerir a l’òrgan corresponent que les notificacions successives
no es practiquin per mitjans electrònics (exc. art. 27.6).
• L’accés electrònic dels interessats al contingut (sempre que quedi constància)
produeix els efectes propis de la notificació per compareixença.
40. TÍTOL SEGON. CAPÍTOL IV
DELS DOCUMENTS I ELS ARXIUS
ELECTRÒNICS
Articles 29, 30, 31 i 32
41. Art. 29. Document
administratiu electrònic
• Documents administratius (art.46 de la Llei 30/1992)
• Sempre que incorporin una o diverses signatures electròniques.
• Han d’incloure referència temporal (segell de temps), que s’ha de
garantir a través de mitjans electrònics quan la naturalesa del document
ho requereixi.
• AGE: relació de prestadors de serveis de certificació electrònica ha
d’especificar els admesos per prestar serveis de segellament de temps.
42. Art. 30. Còpies electròniques
• Consideració general de còpies autèntiques (art.46 Llei 30/1992)
• Còpies de documents electrònics emesos pel mateix interessat o per les AP,
mantenint o no el format original sempre que es pugui comprovar.
• Còpies electròniques de documents de les AP en suport paper requeriments i
actuacions
• Imatges electròniques dels documents privats aportats pels ciutadans
processos de digitalització que en garanteixin l’autenticitat, la integritat i la
conservació.
• Documents en paper dels quals s’hagin efectuat còpies electròniques es poden
destruir els originals...
• Còpies en paper de documents electrònics sistema de verificació
43. Art. 31. Arxiu electrònic de
documents
• Es poden emmagatzemar per mitjans electrònics tots els documents
administratius.
• Els que afectin drets o interessos dels particulars: conservar en suports
electrònics, canvis de format i suport... conservació en el temps.
• Els mitjans o suports: mesures de seguretat (integritat, autenticitat,
confidencialitat, qualitat, protecció i conservació dels documents
emmagatzemats).
• Han d’assegurar la identificació dels usuaris i el control d’accessos, així
com les garanties LOPD.
44. Art. 32. Expedient electrònic
• És el conjunt de documents electrònics corresponents a un procediment
administratiu.
• Foliació: mitjançant un índex electrònic.
– Signat per l’Administració, òrgan o entitat actuant.
– Ha de garantir la integritat de l’expedient electrònic.
– Ha de permetre recuperar-lo.
– Un mateix document pot formar part de diferents expedients electrònics.
• Tramesa d’expedients: es pot substituir per la posada a disposició de l’expedient
electrònic, i l’interessat té dret a obtenir-ne còpia.
46. ÍNDEX DEL TÍTOL TERCER
• Capítol I. Disposicions comunes.
– Articles 33 i 34
• Capítol II. Utilització de mitjans electrònics en la
tramitació del procediment.
– Articles 35 a 39
47. Art. 33. Utilització de mitjans
electrònics
• Respectar la titularitat i l’exercici de la competència.
• Criteris de simplificació administrativa: s’ha d’impulsar en els processos
de treball i la gestió dels procediments i de l’actuació administrativa.
• Adequada dotació de recursos i mitjans materials al personal que els
hagi d’utilitzar, així com la necessària formació sobre la seva utilització.
48. Art. 34. Criteris per a la gestió
electrònica
• SEMPRE precedida de la realització d’una anàlisi de redisseny
funcional i SIMPLIFICACIÓ del procediment, procés o servei:
– a) La supressió o reducció de la documentació requerida als ciutadans,
mitjançant:
• substitució per dades, transmissions o certificacions,
• la regulació per aportar-la al final.
– b) La previsió de mitjans i instruments de participació, transparència i
informació.
– c) La reducció dels terminis i temps de resposta.
– d) La racionalització de la distribució de les càrregues de treball i de les
comunicacions internes.
49. Art. 35. Iniciació del
procediment per mitjans e.
• Requereix la posada a disposició dels interessats dels
corresponents models o sistemes electrònics de sol·licitud a
la seu electrònica. Estàndards.
• Es poden aportar còpies digitalitzades dels documents, amb
signatura electrònica avançada.
• L’AP pot sol·licitar de l’arxiu la confrontació. Si no és
possible pot requerir al particular l’original.
• Sistemes normalitzats de sol·licitud, poden:
– incloure comprovacions automàtiques
– oferir el formulari emplenat, en tot o en part
50. Art. 36. Instrucció del proc.
per mitjans e.
• Garantir el control dels temps i terminis, la identificació dels òrgans
responsables dels procediments així com la tramitació ordenada dels
expedients, i facilitar la simplificació i la publicitat dels procediments.
• Comunicacions entre els òrgans i unitats interventors als efectes
d’emissió i recepció d’informes o altres actuacions han de complir els
requisits que estableix aquesta Llei.
• Participació dels interessats: dret a presentar al·legacions en qualsevol
moment anterior a la proposta de resolució o en la pràctica del tràmit
d’audiència quan sigui procedent comunicació i notificació (art. 27 i
28)
51. Art. 37. Accés a l’estat de
tramitació
• En els procediments adm. gestionats en la seva totalitat electrònicament,
s’ha de posar a disposició de l’interessat un servei electrònic d’accés
restringit on aquest pugui consultar, prèvia identificació, almenys la
informació sobre l’estat de tramitació..
• Contingut: la relació dels actes de tràmit realitzats, el seu contingut i la
data en què van ser dictats.
• A la resta dels procediments: informar al menys de la fase en què està el
procediment i l’òrgan o unitat responsable.
52. Art. 38. Terminació dels proc.
per mitjans e.
• La resolució ha de garantir la identitat de l’òrgan competent (art. 18 i
19)
• Es poden adoptar i notificar resolucions de forma automatitzada en els
procediments en què així estigui previst.
53. Art. 39. Actuació
administrativa automatitzada
• S’ha d’establir prèviament l’òrgan o òrgans competents per a:
– la definició de les especificacions,
– programació,
– manteniment,
– supervisió i control de qualitat
– (si s’escau) auditoria del sistema d’informació i del seu codi font.
• Així mateix, s’ha d’indicar l’òrgan que ha de ser considerat responsable
als efectes d’impugnació.
55. ÍNDEX DEL TÍTOL QUART
• Capítol I. Marc institucional de cooperació en matèria
d’administració electrònica.
– Article 40
• Capítol II. Cooperació en matèria d’interoperabilitat de
sistemes i aplicacions.
– Articles 41, 42, 43 i 44
• Capítol III. Reutilització d’aplicacions i transferència de
tecnologies.
– Articles 45 i 46
56. Art. 40. Comitè Sectorial
d’adm. electrònica
• Depèn de la Conferència Sectorial d’Adm. Pública
• És l’òrgan tècnic de cooperació de l’AGE, de les administracions de les
CA i de les entitats que integren l’Adm. local en matèria d’administració
electrònica.
• Vetlla pel compliment dels fins i principis d’aquesta Llei, i en particular
desenvolupa les funcions:
– a) Assegurar la compatibilitat i interoperabilitat dels sistemes i aplicacions
utilitzats per les AP.
– b) Preparar plans i programes conjunts.
• Es pot convidar les organitzacions, corporacions o agents socials que es
consideri convenient...
57. Art. 41. Interoperabilitat dels
sist. d’informació
• Les AP han d’utilitzar les tecnologies de la informació en
les seves relacions amb les altres administracions i amb els
ciutadans, aplicant mesures:
– informàtiques,
– tecnològiques,
– organitzatives,
– i de seguretat,
• que garanteixin un adequat nivell d’interoperabilitat tècnica,
semàntica i organitzativa i evitin discriminació als ciutadans
per raó de la seva elecció tecnològica.
58. Art. 42. Esquemesa Nacionals
• L’Esquema Nacional d’Interoperabilitat:
– Criteris i recomanacions en matèria de seguretat, conservació i
normalització de la informació, dels formats i de les aplicacions que han de
tenir en compte les AP per prendre decisions tecnològiques que garanteixin
la interoperabilitat.
• L’Esquema Nacional de Seguretat:
– La política de seguretat
– Principis bàsics i requisits mínims que permetin una protecció adequada de
la informació.
• Els dos esquemes s’elaboren amb la participació de totes les
administracions, Reial decret del Govern.
• Recomanacions de la Unió Europea, la situació tecnològica de les
diferents AP, així com els serveis electrònics ja existents.
• Utilització d’estàndards oberts, o d’ús generalitzat pels ciutadans.
59. Art. 43. Xarxa de
comunicacions de les AP
• AGE + CA + Adm.local
• Interconnecti dels sistemes d’informació.
• Intercanvi d’informació i serveis entre elles.
• Interconnexió amb les xarxes de les institucions de
la Unió Europea i d’altres estats membres.
Xarxa SARA
60. Art. 44. Xarxa integrada
d’atenció al ciutadà
• Les AP poden subscriure convenis de col·laboració per tal
d’articular mesures i instruments de col·laboració per a la
implantació coordinada i normalitzada d’una xarxa d’espais
comuns o finestretes úniques.
• S’han d’implantar espais comuns o finestretes úniques per
obtenir la informació que preveu l’art. 6.3 d’aquesta Llei i
per realitzar els tràmits i procediments a què fa referència
l’apartat a) de l’article esmentat.
61. Art. 45. Reutilització de
sistemes i aplicacions
• Les administracions titulars dels drets de propietat
intel·lectual d’aplicacions, desenvolupades pels seus serveis
o el desenvolupament de les quals hagi estat objecte de
contractació…
• les poden posar a disposició de qualsevol Administració
sense contraprestació i sense necessitat de conveni.
• Poden ser declarades de fonts obertes, quan d’això derivi
una transparència més gran en el funcionament de
l’Administració pública o es fomenti la incorporació dels
ciutadans a la societat de la informació
62. Art. 46. Transferència de
tecnologia
• Entre administracions: les AP han de mantenir directoris
actualitzats d’aplicacions per a la seva lliure reutilització.
• Especialment en desenvolupament de l’AE.
• Conforme a l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat.
• L’AGE, a través d’un centre per a la transferència de la
tecnologia, ha de:
– mantenir un directori general d’aplicacions
– prestar assistència tècnica per a la lliure reutilització
– impulsar el desenvolupament d’aplicacions, formats i estàndards
comuns
63. DISPOSICIONS ADDICIONALS
• 1a. Reunió d’òrgans col·legiats per mitjans
electrònics.
• 2a. Formació d’empleats públics.
• 3a. Pla de mitjans en l’Administració General de
l’Estat.
• 4a. Procediments especials.
• 5a. Funció estadística.
• 6a. Ús de llengües oficials.
64. DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA i
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
• Disposició Transitòria Única:
– Procediments i actuacions en curs normativa anterior
– Registres telemàtics existents Registres electrònics
• Disposició Derogatòria Única:
– Llei 30/1992: art. 38.9, art. 45 apartats números 2, 3 i 4,
art. 59.3 i la disposició addicional divuitena.
– Les normes del mateix rang o inferior en el que
contradiguin el que disposa aquesta Llei o s’hi oposin.
65. DISPOSICIONS FINALS
• 1a. Caràcter bàsic de la Llei.
• 2a. Publicació electrònica del «BOE».
• 3a. Adaptació de les administracions públiques per a l’exercici de drets.
• 4a. Modificació de la Llei 84/1978, de 28 de desembre, per la qual es
regula la taxa per expedició del document nacional d’identitat.
• 5a. Modificació de la Llei 16/1979, de 2 d’octubre, sobre taxes de la
Prefectura Central de Trànsit.
• 6a. Habilitació per a la regulació del teletreball a l’Administració
General de l’Estat.
• 7a. Desplegament reglamentari de l’Art. 4 c).
• 8a. Desplegament i entrada en vigor de la Llei.
66. Més enllà de la Llei 11/2007
MATERIAL COMPLEMENTARI
68. Què és l’administració
electrònica?
“És l'ús de les TIC a les AP,
combinat amb canvis organitzatius
i noves aptituds,
amb el fi de millorar els serveis públics
i els processos democràtics
i reforçar el suport a les polítiques
públiques”
69. Què és l’administració
electrònica?
Documents de la Comissió Europea:
• eEurope2005,
• La Iniciativa “
i2010: Una Sociedad de Información Europea para el crecimiento y
” (05/2005), clau per a l’Estratègia de Lisboa (09/2007)
Documents de la OCDE sobre modernització i eGov:
• L’Administració electrònica: un imperatiu (2003)
• eGovernment for better government (2005)
• La Modernització de l’Estat: el camí a seguir (2005)
• eGovernment as a tool for transformation (2007)
70. Més enllà de
“modernitzar”
• 14/01/1833: Mariano José de Larra
publica “Vuelva usted mañana”
• s.XX | anys ‘20: S’industrialitza la
màquina Remington
• s.XX | anys ’50: Se comercialitza el
bolígraf BIC
• s.XX | anys ’80: Apareix el PC
• s.XX | anys ’90: Apareix Internet
• any 2000: iniciativa eEurope
• any 2005: i2010 eGovernment Action Plan
• any 2010: eEurope i2020
• 14/01/2033: dos segles des de l’article de Larra
Per Alberto Ortiz de Zárate
71. Més enllà de “modernitzar”
Modernització vs. Administració electrònica
dos termes que tendeixen al mateix partint
d’extrems oposats
Per Alberto Ortiz de Zárate
72. Més enllà de “modernitzar”
eAdministració
re) nter
estió del canvi
rganització perabilitat
estió de persones estió del coneixement ramitació telemàtica
Serveis
ualitat i simplificació articipació ciutadana
modernització
Per Alberto Ortiz de Zárate
73. Molt més que tecnologia
III Congreso ONLINE del Observatorio para la CiberSociedad:
"Factores de éxito para el desarrollo de la Administración electrónica"
Agents Bases Relacions Instruments Resultats
• Ciutadans
• Serveis
• Polítics • Lideratge • Participació • Organització
• Administra-
• Funcionaris • Estratègia • Col·laboració • Processos
ció-Xarxa
• Col·laboradors
74. Participació Informació
Blog Administraciones en red:
“Valores para una Administración en red"
Innovació Tramitació
Sistema Descripció Lema Valor
Portals i “Pase sin Atenció
Informació Transparència
continguts llamar”
Serveis “Sírvase
Tramitació Servei
telemàtics usted mismo”
“No vuelva
Servei /
Atenció Canals de relació usted
Equidat
mañana”
Intranet /
“Más por Intensitat /
Innovació Coneixement /
menos” Innovació
Col·laboració
“Usted
Mecanismes de
Participació también Participació
participació
decide”
76. I el govern electrònic? e, i, o ...
• Administració tradicional = Presencial + paper
• Administració electrònica:
– eAdmin = Serveis electrònics
– eGov, iGov = Serveis de valor afegit, governança
– oGov = Govern obert, participació, transparència, reutilització de dades
públiques...
TENDÈNCIES
• Millor servei als ciutadans, valor afegit
• Més eficiència, més transparència, estalvi de costs a ciutadans i
administracions
• Compartir dades i infrastructures
• Cap a les finestretes úniques
77. La Directiva de Serveis
Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell,
relativa als serveis en el mercat interior
• Abans coneguda per “directiva Bolkenstein”.
• Explicació MEH i accés a la directiva.
• Context «estrategia de Lisboa» aconseguir un mercat
interior de serveis a la UE.
• Quatre objectius:
– facilitar la llibertat de establiment i la llibertat de prestació de serveis
substitueix llicències d’activitats per declaracions responsables
finestreta única (informació + tramitació)
– reforçar els drets dels destinataris dels serveis;
– fomentar la qualitat dels serveis;
– establir una cooperació administrativa efectiva entre els Estats membres.
78. Transposició de la directiva de
serveis
• Obligatòria a partir del 28 de desembre de 2009
• A nivell estatal
– Llei paraigües i Llei Òmnibus
• A nivell autonòmic
– Cada conselleria modifica les seves normes, en coordinació amb
l’Advocacia.
– Projecte de llei (a l’estil Òmnibus)
• Administracions locals
– Projecte CBE i FELIB per adaptar ordenances
• Consells insulars
– Dubtes en matèries transferides per l’Estatut d’Autonomia.
79. El Reial Decret 1671/2009
de 6 de novembre
Desenvolupa parcialment la Llei 11/2007. Només àmbit AGE
• Regula les seus electròniques i el punt d’accés general
• Preveu la creació d’un Registre Electrònic Comú
• Elements mínims imprescindibles, en matèria d’identificació i
autenticació (criteri de flexibilització)
• Règim específic actuació en nom de tercers:
– habilitacions per a la presentació de documents electrònics en
representació dels interessats
– funcionaris públics habilitats
• Evitar aportar documentos que ja estan a l’AGE
• Aspectes relacionats amb els documents electrònics: (característiques,
validesa, còpies electròniques, agrupació en expedients, arxiu,
conservació i destrucció)
80. L’ESQUEMA NACIONAL
D’INTEROPERABILITAT
Art.42.1 de la Llei 11/2007: “El E.N.I. comprèn el conjunt de criteris i
recomanacions en matèria de seguretat, conservació i normalització de
la informació, dels formats i de les aplicacions que han de tenir en
compte les AP per prendre decisions tecnològiques que garanteixin la
interoperabilitat.”
Reial Decret:
• Interoperabilitat organitzativa: inventari actualitzat dels serveis que
ofereixen a les demés AP i dels requisits per emprar-los.
• Interoperabilitat semàntica: relació de models de dades d'intercanvi i
publicar-los.
• Interoperabilitat tècnica: mode en que es transmet la informació i
estàndards a seguir.
81. L’ESQUEMA NACIONAL
D’INTEROPERABILITAT
Altres aspectes que també regula:
• Les comunicacions: principalment que aquestes seran
mitjançant la xarxa SARA.
• Reutilització i transferència tecnològica:
– Les AP que puguin posaran a l'abast de les demès les aplicacions de
les quals siguin titulars amb llicències lliures.
– L’AGE mantindrà un catàleg d'aplicacions disponibles i que la resta
d'administracions “hauran de tenir en compte”.
• Signatura electrònica: reconeixement entre AP de
certificats de signatura electrònica.
• Formats i conservació de documents electrònics
82. L’ESQUEMA NACIONAL
D’INTEROPERABILITAT
• Les normes tècniques que enumera l'esquema no les desenvolupa sinó
que aquestes s'hauran de desenvolupar dins el marc del Comitè Sectorial
d'Administració Electrònica.
• Un cop publicades aquestes normes seran d'obligat compliment i les AP
hauran d'adaptar les seves aplicacions perquè les compleixin en 12
mesos.
• Si hi ha circumstàncies que ho impedeixin, s'haurà d'elaborar un pla
d'adequació que podrà ser com a màxim de 48 mesos.
83. L’ESQUEMA NACIONAL DE
SEGURETAT
Art.42.2 de la Llei 11/2007: “L’E.N.S. té per objecte establir
la política de seguretat en la utilització de mitjans
electrònics en l’àmbit d’aquesta Llei, i està constituït pels
principis bàsics i requisits mínims que permetin una
protecció adequada de la informació.”
Reial Decret:
• Àrea normativa
• Àrea tècnica
• Àrea organitzativa
84. L’ESQUEMA NACIONAL DE
SEGURETAT
• L'impacte més fort recau en l'àrea organitzativa.
• No es tracta d'adquisicions de productes o tasques a
subcontractar, sinó:
– Fer una valoració del nivell de risc de cada sistema d'informació.
– Establir nivells de protecció per a cada sistema d'informació, en
funció de la seva valoració.
– Fer un pla de control i auditoria contínua respecte als nivells de
protecció establert.
– Implantar un Sistema de Gestió de la Seguretat, inspirat en la
normativa ISO-27001 de millora contínua.
89. Experiències d'èxit
estatals
• AEAT: IRPF, Patrimoni, IVA, Impost de
Societats,… Presència a Internet des de 1996 i
declaracions telemàtiques des de 1999.
• TGSS: sistema de Remissió Electrònica de
Documents (RED) Regulació abril de 1995.
• FNMT: projecte CERES (iniciat en 1996 i
concretat el 1999).
• Cadastre: Oficina Virtual, cartografía,
certificados y datos catastrales. Disponible desde
2002.
• …
95. Noves necessitats d’interoperabilitat
Interoperabilidad Organizativa Integración con Redes y Medios Sociales
Interoperabilidad Semántica Modelos de datos para facilitar la
reutilización de la información del sector
público
Interoperabilidad Técnica Mayor hincapié en los estándares
Infraestructuras comunes Modelo cloud-computing, integrando
nubes de distintos actores
Reutilización aplicaciones y datos Dirigidas por los ciudadanos (demand-
driven)
Multilingüismo Servicios transfronterizos, nuevas
lenguas
Accesibilidad Versiones alternativas junto con
versiones adaptadas.
Firma Electrónica Integración con proveedores de
identificación de redes sociales
96. Noves necessitats de seguretat
Organización y política de seguridad Hacer participes a colaboradores
Gestión de Riesgos Aprender a transferir el riesgo
Instalaciones ¿Y si no existen?
Personal Obligaciones de conducta en medios
sociales, protección de la imagen
Perímetro Difuminación en datos, canales y servicios
Continuidad de la actividad Establecer SLAs con colaboradores
Gestión de incidentes Delimitar dominios y responsabilidades
Protección de la información Delimitar marcos legales de aplicación
“The future of Government is no Government”, Abril 2009, Gartner
“Value for citizens: A vision of public governance in 2020”, Diciembre 2008, Comisión Europea
“Social Media and the Federal Government: Perceived and real barriers and Potential Solutions”, Diciembre 2008, Federal Web
Managers Council
100. La transformació de l'administració a
través de les TIC?
• La Llei, no obliga a tramitar electrònicament
• Reconeix el dret del ciutadà presentar y recibir documentos electrónicos
y que se les asegure la conservación de los mismos. Esto, sumado a la
obligación de no aportar datos y documentos que obren en poder de las
Administraciones Públicas, requiere la implantación de un sistema de
gestión documental como soporte de la documentación aportada. “a
conocer por medios electrónicos el estado de tramitación de los
procedimientos en los que sean interesados”.
• La Ley, no obliga a tramitar electrónicamente, sino sólo a recibir
• i traslladar la consulta sobre l’estat de l’expedient per mitjans electrònic.
• En els expedients no tramitats electrònicament, hem de mostrar
únicament “al menys, la fase en la que se troba el procediment i l’òrgan
o unitat responsable”.
(pag 36, Guia de la FEMP)
103. Què passa si no
escoltam?
La iniciativa la pren la ciutadania:
– fixmystreet (http://www.fixmystreet.com/)
– arregla mi calle (
http://www.arreglamicalle.com/)
– ...