La indústria oculta els seus laboratoris, les granges, els escorxadors, els vedells massacrats per a que no es beguen la llet de les vaques, els mascles de les gallines ponedores triturats o llançats al fem i les femelles massacrades abans de complir els dos anys, les sales dels zoos on eliminen els animals que no serveixen al negoci, les tortures dels animals al circ… Els santuaris són tot el contrari, són la llum i el perquè de tot plegat, amb noms, somriures i alegries, amb la seguretat de qui és estimat o estimada...

1. Santuaris. El tresor de la llibertat.
Només hi ha una cosa més gran que l’amor a la llibertat: l’odi a qui te la lleva. Ernesto Che
Guevara.
Poseu-vos en aquesta terrible situació, la situació a la qual m’haguí d’enfrontar i, aleshores, i
només aleshores, arribareu a comprendre els patiments de la persona fugitiva que han obligar a
treballar com a un animal i que ha patit els efectes del fuet. Frederick Douglass.
Jo no sóc un animal! No sóc un animal!!! Espàrtac, d’Stanley Kubrick.
Sobre el moment de guanyar la llibertat, Frederick Douglass diu: “M’han preguntat moltes vegades
que sentí quan arribí a un estat lliure i mai he sabut que respondre. És el moment més emocionant
que he viscut mai (…). Aquesta impressió, però, desaparegué prompte i torní a sentir una sensació
de gran soledat i inseguretat1”. La persona que ha estat esclava ha de trencar moltes cadenes per a
ser com la que sempre ha estat lliure, que ha de fer un gran esforç d’empatia per entendre el que és
l’esclavitud i, també, l’autèntica dimensió de la llibertat.
El santuari Edgard’s Mission2 d’Austràlia ens ha mostrat el que és la llibertat amb un vídeo
meravellós sobre la Cinderella, una
de les 752 gallines rescatades d’una
granja de producció d’ous, on
vivien amuntegades en gàbies en
bateria. Al vídeo, la Ventafocs
sent per primera vegada el sol a la
cara i la terra sota les potes. Corre
amunt i avall, estira i bat les ales,
rasca el terra, es fa banys de sorra i
té un lloc amagat on posar els ous
tranquil·la i protegida. És algú a
qui estimen per qui és, no una
unitat valorada pel que li poden
traure.
Altre vídeo emocionant és el dels
38 ximpanzés del refugi a Salzburg de Gut
Aiderbichl3. Havien estat víctimes de
l’experimentació a un laboratori farmacèutic, on
arribaren a patir la inoculació del virus de
l’hepatitis i del SIDA humà. Michael Aufhauser,
fundador de Gut Auderbichl, explica el moment
que els ximpanzés isqueren per primera vegada a
la zona exterior de la seua nova llar, amb més de
2.500m2 a l’aire lliure. Per primera vegada des
de que eren cries, alçaren el cap i veieren la llum
del sol, i es rigueren i s’abraçaren. El seu infern
quedava enrere.
Són les imatges de la llibertat, malgrat que els i
les alliberades mai seran lliures. A tots els
santuaris d’animals, es troben aquestes imatges i
històries de llibertat. Com moltes persones que
han escapat de l’esclavitud, la Cinderella i totes
les altres dels santuaris es converteixen en
agents de la lluita contra l’esclavitud. La seua
història és com la Vida de l’esclau americà que
1 Douglass, Frederick, Vida de un esclavo americano, Madrid, Capitán Swing, 2010, p. 160-162.
Original: Narrative of the life of Frederick Douglass, an american slave (1845), traducció de l’anglès al castellà: García
Simón, Carlos i Jáuregui Eguía, Íñigo.
2 http://www.edgarsmission.org.au/
3 http://www.gut-aiderbichl.com/page.home.php
www.youtube.com/embed/of9ItHniTVM
www.youtube.com/embed/ExEjXLMd4VA

2. escrigué Frederick Douglass: ens parlen de l’infern de les granges i els laboratoris, del futur negre i
la mort segura a la que estaven condemnaves per l’explotació humana, del que significa poder
escapar de tot això. Cadascun dels individus rescatats són ambaixadors del veganisme, són un
referent real, de carn i ossos, del que es guanya quan es dóna un pas endavant i s’opta per una vida
lliure d’explotació animal. Els santuaris, i la gent que els impulsa, són la valuosa palanca que
reverteix tots els esforços del la indústria d’explotació per amagar tot el que fan a la foscor.
La indústria oculta els seus laboratoris, les granges, els escorxadors, els vedells massacrats per a
que no es beguen la llet de les vaques, els mascles de les gallines ponedores triturats o llançats al
fem i les femelles massacrades abans de complir els dos anys, les sales dels zoos on eliminen els
animals que no serveixen al negoci, les tortures dels animals al circ… Els santuaris són tot el
contrari, són la llum i el perquè de tot plegat, amb noms, somriures i alegries, amb la seguretat de
qui és estimat o estimada.
La gent esclava també utilitza els animals com a referent per a dir el que ells no són. En eixe
discurs està, de forma intuïtiva, tot el que significa la injustícia de l’especisme. Amb els santuaris,
es divulga la mateixa idea de forma emotiva, en contacte amb persones humanes i no humanes de
carn i ossos. Són una part molt important de la lluita.
Endavant, santuaris.