Haurien somniat amb el que passà a Dinamarca, on tot fou distint perquè, malgrat les enormes dificultats, moltíssimes mans s’uniren i es comprometeren amb una lluita justa. A Polònia, les condicions de l’ocupació estaven molt lluny del model de protectorat i el moviment de solidaritat amb la població jueva tampoc hauria pogut bastir el consens danès. Cada persona hagué de lluitar, amb el pes de la derrota a les esquenes, assumint la seua missió amb totes les seues forces i capacitats. Sempre amb el regust amarg del fracàs a la boca, tot empassant-se la tristor i la ràbia i acumulant terribles records, hagueren d’aprendre a conviure amb l’elecció tràgica, a mirar sempre endavant...

1. Øresund o Buidar el mar amb un poal.
Actualment, la crueltat més gran és la indiferència.
Saber però no actuar és una forma de consentir les injustícies.EliWiesel1.
L’activisme animalista és un camí on, a cada pas, s’afronta el dilema de triar entre la urgència i la
paciència, entre l’actuació front a la tragèdia imminenti el treball constant per un futur que només
es pot bastir amb molts esforços. La primera opció és com la pedra que Sísif espenta eternament
costera amunt, i té la cara i els ulls de milions d’animals condemnats. La segona és l’elecció tràgica,
un dilema ambalternativessempre detestables i condicionat per la impotència.
Aquesta situació em fa pensar en
històries de la Shoah.
En
IrenaSendler, l’Àngel del gueto de
Varsòvia. Fou una infermera
polonesa que, des de la creació
d’eixa infame presó fins que la
buidaren per a enviar la gent als
camps d’extermini (1940-1942),
hi treballà com a infermera i,
juntament amb altres companyes,
organitzà un sistema clandestí de
rescat que salvà de la mort més de
2.500
xiquets
i
xiquetes.
Isqueren a dins d’ambulàncies
com si foren víctimes de tifus; en
furgonetes, ocultes dins desacs de
creïlles, caixes d’eines amb doble
fons i altres amagatalls; a través de les clavegueres…
IrenaSendler. Principi i final del viatge.
Irena fou descoberta i detinguda pels nazis l’octubre de 1943. La Gestapo la torturà a la presó de
Pawiakamb la intenció d’obtindre el llistat de tots aquests xiquets i xiquetes, que haurien caigut a
les seues mans junt amb la gent que els donava refugi. Suportà la tortura i fou condemnada a mort
sense revelar el lloc on ocultava els llistats, però fou rescatada per la resistència polonesa, que
subornà els seus captors alemanys2.
També pense en tot un poble. A Dinamarca, des de la invasió
alemanya de 1940, el model del protectorat es mantingué tres anys.
Sense cap opció de fer front al poder militar alemany, aconseguiren
mantindre el govern i neutralitzaren el fantasma de la deportació de
més de 8.000 persones jueves daneses. A causa de les constants
pressions, el pacte es trencà l’agost de 1943 i l’armada enfonsà els
seus vaixells per a que no caigueren en mans enemigues. L’ocupació
prengué el control i es dictà l’ordre de deportació que el govern nazi
exigia des de feia temps.
El diplomàtic alemany GeorgFerdinandDuckwitzinformà en secret
les autoritats daneses dels plans de deportació, i participà a les
converses per a obtindre un refugi segur a Suècia per la població
jueva. El Nòbel danès de física NielsBohr, que era esperat als Estats
Units per a incorporar-se alprojecte Manhattan, es negà a Porta de Theresienstadt.
abandonar Suècia si no es garantia aquest refugi. La resistència
organitzà i finançà, amb les aportacions econòmiques de la població, un sistema d’evacuació que
utilitzà tots els mitjans de transport disponibles i que tenia l’illa D’Sjæland com a última escala
Escriptor nord-americà nascut a Romania, supervivent de l’holocaust a Auschwitz i Buchenwald i Nobel de la Pau el
1986.
2 Irena Sendler, que també patí la repressió del règim comunista polonès, fou nomenada Justa entre les nacions el 1965, i
el seu nom figura al Memorial de Yad Vashev. Quan, el 2003, rebé la més alta distinció polonesa (l’Ordre de l’Àguila
Blanca) estigué acompanyada per Elzbieta Ficowska, la xiqueta de la cullera de plata que Sendler tragué del gueto amb 5
mesos amb la cullera que sa mare li amagà als bolquers. L’Àngel morí el 2008, a Varsòvia, amb 98 anys.
1

2. danesa cap a territori suec, a través de l’estret d’Øresund.Quan quasi tota la gent ja era fora del país
es posà en marxa l’operatiu alemany: caigueren unes 450 persones, la majoria de les quals foren
deportades a Theresienstadt, i unes 100foren víctimes de l’holocaust3. Les propietatsconfiscades
foren escrupolosament catalogades i, en acabar la guerra, les que es pogueren recuperar foren
retornades a la gent que les havia hagut de deixar per fugir.
Les àngels del gueto visqueren la tragèdia quotidiana de més de 400.000 persones, de les que
moriren víctimes de les malalties i la fam i de les que foren deportades cap als camps d’extermini
de la solució final. Tot era poc, però feren front a una catàstrofe de proporcions inconmensurables
amb tot el que tenien el seu abast, començant per la seua vida. I resistiren fins a l’alliberament, al
que arribaren amb 2.500 nenes i nens del gueto.
Haurien somniat amb el que passà a Dinamarca, on tot fou distint perquè, malgrat les enormes
dificultats, moltíssimes mans s’uniren i es comprometeren amb una lluita justa. A Polònia, les
condicions de l’ocupació estaven molt lluny del model de protectorat i el moviment de solidaritat
amb la població jueva tampoc hauria pogut bastir el consens danès. Cada persona hagué de lluitar,
amb el pes de la derrota a les esquenes, assumint la seua missió amb totes les seues forces i
capacitats. Sempre amb el regust amarg del fracàs a la boca, tot empassant-se la tristor i la ràbia i
acumulant terribles records, hagueren d’aprendre a conviure amb l’elecció tràgica, a mirar sempre
endavant.
La meua esquizofrènica realitat uneix, cada dia, la convivència pacífica entre individus de la meua
espècie animal amb de massacre continuada de milions d’individus d’altres espècies, perquè els
humans els han convertit en objectes que s’utilitzen sempre que es pot i es vol i que s’eliminen
quan es considera que molesten. Amb les idees que sempre han sustentat l’esclavatge i l’extermini
plenament vigents, jo puc eixir al carrer i caminar tranquil. Al meu món, puc cridar lliurement
contra l’especisme al si d’una societat que recolza i justifica l’especisme. Els centres d’esclavatge i
extermini funcionen a tota màquina. Els objectes que van dels centres d’esclavatge als d’extermini
són amuntegats en caixes amb rodes, com aquells vagons que s’aturaven a Auschwitz, i pel camí
veuen altres objectes que caminen desorientats per les vores de la carretera.
Transport massiu d’ovelles als escorxadors. Arribada de persones jueves de Txèquia a Auschwitz.
Sóc vegà i activista, i he hagut d’aprendre a caminar tot mirant endavant com les lluitadores que es
movien pel gueto. He d’assumir amb ràbia i impotència que no puc buidar el mar amb un poal, i he
convertit molts individus en un correu que comença amb la paraula “urgent” i que mai he obert.
Ulls que miren des d’un camió de càrrega i que em fan accelerar. Crits a l’altra banda d’una tanca
rovellada que de la que m’allunye. Imatges i històries que es mire i llegisc entre plors. Un cadàver
atropellat que es queda al camí. Són la xiqueta de la vorera amb el xiquet als braços, i jo sóc el
fotògraf.
He aprés que, sense mitjans ni força per a fer més, podem fer el mateix que va fer la gent que salvà,
amagà i cuidà les xiquetes i xiquets del gueto de Varsòvia. Cada vida salvada serà una més i,
mentre lluitem per l’alliberament, serem un bot salvavides que, al costat de molts altres, sura en la
La resistència danesa fou nomenada conjuntament com a Justa entre les nacions. Figura a Yad Vashev, juntament amb
altres persones daneses que hi són a títol individual.
3

3. tempesta. Tot assumint que la nostra capacitat és limitada, però amb tot el passatge, podem posar
rumb a Suècia per Øresund.