La indústria d’explotació animal s’ha a declarat innocent, altra vegada. Ho han fet a Anglaterra. Ho ha fet la mateixa granja Escobar, que s’ha agafat a la teoria conspirativa de la revenja per conflictes laborals. I ho ha fet ElPozo Alimentación, la gran empresa connectada a la granja per la cadena de producció, que diu que qualsevol forma de patiment animal és aliena a la seua forma d’actuar i que no té res a veure amb els fets que apareixen als vídeos. “ElPozo Alimentación té, com a principal factor diferencial, la seua voluntat ferma de servei al consumidor i, per aquest motiu, des de la seua creació compta amb un control integral de procés (CIP) pioner, que consisteix en un sistema de traçabilitat que li permet supervisar directament tota l’activitat i que permet assegurar tota la cadena productiva, controlant des de les matèries primeres (sic) fins a la solució final (sic) que arriba al consumidor”...
Correbous d’embolats. El negoci per davant de tot.
La llibertat d’escollir.
1. La llibertat d’escollir.
Ningú et pot donar llibertat. Ningú et pot donar igualtat o justícia o qualsevol cosa. Si ets una
persona, l’agafes (Nobody can give you freedom. Nobody can give you equality or justice or
anything. If you're a man, you take it).
Malcom X. Discurs de Nova York del 7 de gener de 1965.
No et demanaré que veges les imatges. Si, són el que esperes: una carnisseria plena d’individus
udolant; tortures que et converteixen en un forat negre que engoleix el dolor sense límit de qui les
pateix; lentes agonies d’uns éssers petits, indefensos, nascuts com a no res i desapareguts en la
foscor de la granja, del camió de transport, de l’escorxador, de la rasa on són fem…
I humans. Humans que neguen qualsevol consideració i converteixen en no res els animals
sotmesos al seu poder. Poden ser tirans armats amb barres de ferro i espases rovellades que els
exigeixen submissió absoluta, monstres que els torturen perquè
poden. I poden ser, simplement, màquines sense empatia que
parlen entre elles després de matar un garrí esquifit, que
caminen i passen de llarg per davant d’un porc jove que
agonitza, que riuen mentre guien els que van a matar fins al
camió que els portarà a l’escorxador.
TV Animalista1:
novament2.
Igualtat Animal aconsegueix imatges
Igualtat Animal3: La granja Escobar al descobert. La realitat
de la indústria càrnica4.
Entrevista a un operari de la granja Escobar de Múrcia5.
La granja Harling al descobert.
càrnica britànica6.
Infiltrades en la indústria
La indústria d’explotació animal s’ha a declarat innocent, altra
vegada. Ho han fet a Anglaterra. Ho ha fet la mateixa granja Escobar, que s’ha agafat a la teoria
conspirativa de la revenja per conflictes laborals. I ho ha fet ElPozoAlimentación, la gran empresa
connectada a la granja per la cadena de producció, que diu que qualsevol forma de patiment
animal és aliena a la seua forma d’actuar i que no té res a veure amb els fets que apareixen als
vídeos. “ElPozoAlimentación té, com a principal factor diferencial, la seua voluntat ferma de
servei al consumidor i, per aquest motiu, des de la seua creació compta amb un control integral
de procés (CIP) pioner, que consisteix en un sistema de traçabilitat que li permet supervisar
directament tota l’activitat i que permet assegurar tota la cadena productiva, controlant des de
les matèries primeres (sic) fins a la solució final (sic) que arriba al consumidor”7.
És l’afirmació desconnectada8 de sempre: un negoci que viu de fer criar els animals per a convertirlos en fàbriques de carn, que els esclavitza fent servir el menor espai possible, que redueix la
despesa (personal, menjar, veterinària, etc) a la mínima expressió i que els mata a escorxadors que
funcionen en cadena, diu que és aliè al patiment animal. I ens diu que compta amb un meravellós
http://www.tvanimalista.com/
http://www.tvanimalista.com/2012/02/21/igualdad-animal-s’infiltra-de-nou/
3 http://www.IgualdadAnimal.org/index.php
4 http://vimeo.com/37123360
5 http://vimeo.com/37165328
6 http://vimeo.com/36669990
7 20minutos.es, 21.02.2012, ElPozo Alimentación se desvincula totalmente de los supuestos maltratos a animales
denunciados por Igualdad Animal. http://www.20minutos.es/noticia/1316155/0/
8 Regan, Tom. Jaulas vacías. El desafío de los derechos animales. Barcelona, Fundació Altarriba, Cuadernos para
dialogar sobre animales, 2006. P. 87-89.
Regan anomena afirmacions desconnectades a les fòrmules retòriques que utilitzen les principals indústries d’explotació
animal. “Quan les persones portantveus de la indústria utilitzen expressions com benestar animal, tracte humà i cura
responsable, és evident que, igual que Humpty Dumpty, pensen que poden atribuir a aquestes paraules el significat que
volen. Però, conforme a allò que objectà Alícia, no posseeixen tal prerrogativa”. P. 88.
1
2
2. sistema de traçabilitat que li permet controlar la producció, davant les denúncies que documenten
que no existeix tal control.
L’afirmació desconnectada acaba donant sentit a tot plegat: la indústria d’ús i explotació animal és
aliena al patiment de la seua matèria primera, animals que pateixen des del moment que naixen
fins que els exterminen i els converteixen en solució final, senzillament, perquè és aliena al
patiment. Perquè compta amb la flexibilitat intencionada de les normatives que encobreixen la
foscor. Amb la falta de rigor o la inexistència dels controls, que permeten que siga encara més
fosca. El patiment resta a dins de les granges, dels camions de transport i dels escorxadors;
envoltat per les seues tanques, amagat pels seus murs, tancat a les seues gàbies. Si no es veu el
patiment, som aliens al patiment.
El patiment és la conseqüència de la cosificació dels altres animals, del seu ús i de la justificació
que se’n fa, de la sistematització regulada d’eixe ús. La denúncia del patiment mostra eixa
cosificació i, una vegada rere altra, fa evident que és impossible d’eliminar sinó s’elimina
l’esclavatge, l’explotació i la matança. Que si fora factible eliminar una determinada forma de
tortura, com la ramaderia intensiva, el patiment sempre estaria present a la foscor de la granja, del
camió de transport, de la rasa, de l’escorxador.
Les persones activistes que hi ha darrere de la càmera, d’Igualtat Animal i de les altres
organitzacions que han treballat dur per a
obtindre aquests documents, desmunten el
seusistema de mentides. Són les llàgrimes que
no es poden plorar i la tremolor a les mans que
s’han de mantenir fermes, les voluntats que
s’han trencat en mil bocins i que s’han hagut de
referper a estar allí un dia i altre, i altre… Per a
qui diu són exageracions i per a qui diu que tot és
mentida, per a qui diu que eixe no és el
problema. Són eixa llum que es mou entre la
foscor, que il·lumina on enfoca la càmera, que
denuncia i que allibera.
Unes poques setmanes abans que el mataren,
Malcom X digué que els homes agafen la seua
http://www.youtube.com/watch?v=vkkDAHmAd5w
llibertat. Si haguera pogut seguir, hauria canviat
la seua frase com havia fet ja tantes vegades amb
d’altres. S’hauria recordat que també les dones agafen la seua llibertat, com va fer Rose Parks a
aquell autobús de Montgomery9. I hauria aprés que hi ha molts humans que mai la podran agafar,
que no poden fer front a l’abús per la seua edat, per la seua malaltia, per ser febles davant la
fortalesa, per ser diverses davant la uniformitat, per ser minoria davant la majoria… I que milers
de milions d’animals sotmesos als humans, els milers de milions que són matats cada any per les
distintes indústries d’explotació animal, tampoc podran agafar la seua llibertat amb les mans. Mai.
Totes aquestes persones, humanes o no, necessiten que agafem la nostra llibertat per elles. Com
han fet les que han posat llum per a que sàpigues el que passa quan la llei especista dóna poder
absolut i encobreix la foscor de la granja, del camió de transport, de l’escorxador, de la rasa… Eren
allí per a mostrar que la cadena de producció acaba als nostres plats, i que no podem fer com
ElPozoAlimentación i dir que el patiment animal és aliè a nosaltres mentre mengem carn amb
sabor imperial.
Eren allí per a que agafem la nostra llibertat i trenquem amb el sistema de mentides, amb la cadena
de producció. Eren allí per tu i per mi.
9
http://ca.wikipedia.org/wiki/Rosa_Parks