Fa molt que la ciutadania es qüestiona que la negació de drets als altres animals, que aquest prejudici especista, siga una justificació ètica. És cert que la major part de la gent només es qüestiona els casos d’ús d’animals més aberrants i criminals, com el maltractament de mascotes, les baralles de gossos, el foie-gras o el linxament i tortura dels bous a la plaça, i això és el que vol explotar la gent com Toni Cantó. Per a defensar una d’eixes formes explícites, posen sobre la taula les que s’oculten a les granges, els escorxadors, els laboratoris de vivisecció, les gàbies dels zoos i els circs, les que es perpetren amb els estris de pesca i les armes de caça…

1. Hipòcrites. L’escut de Toni Cantó.
Allò cert és que, en donar-se en primer lloc la circumstància que utilitzen animals (…), ja tenen
decidida la moralitat per se d’utilitzar així els animals; i com a persones propietàries raonables,
senzillament no tenen cap motiu per a estar d’acord amb una protecció del benestar que
excedisca el nivell necessari per a que la seua propietat animals rendisca els beneficis esperats.
En qualsevol cas, les persones ames de la propietat (especialment les de propietats de gran
importància econòmica, com els animals) tenen un bon al·licient per a protegir aquest interés
predominant.
Gary Francione. Pluja sense tro. Ideologia del moviment pels drets dels animals.1
https://www.youtube.com/watch?v=5fwJPfZ3qZA&feature=player_embedded
Els altres animals no tenen drets, com tampoc tenen obligacions, ja que en marcar de lliure albir i
capacitat de decisió no els podem considerar subjectes ètics capaces de discernir entre el Be i el
Mal. Per tant, el tema de la llibertat ens separa (…) Els animals no tenen els nostres drets
fonamentals a la vida i a la llibertat. Digué que volia anar al fons de l’assumpte i, immediatament,
deixà clar que no abandonaria la superfície del prejudici especista.
Fa molt que la ciutadania es qüestiona que la negació de drets als altres animals, que aquest
prejudici especista, siga una justificació ètica. És cert que la major part de la gent només es
qüestiona els casos d’ús d’animals més aberrants i criminals, com el maltractament de mascotes,
les baralles de gossos, el foie-gras o el linxament i tortura dels bous a la plaça, i això és el que vol
explotar la gent com Toni Cantó. Per a defensar una d’eixes formes explícites, posen sobre la taula
les que s’oculten a les granges, els escorxadors, els laboratoris de vivisecció, les gàbies dels zoos i
els circs, les que es perpetren amb els estris de pesca i les armes de caça…
Sembla que denuncien la hipocresia, però el que fan és reclamar hipocresia absoluta. Que fas
criticant els bous si menges carn i beus llet, vesteixes cuir, uses cosmètics i prens medicaments?
Torna a mirar cap altra banda, com fas amb la tortura i matança d’animals per a totes eixes coses.
No calen explicacions del perquè el lliure albir o la capacitat de discernir entre el Be i el Mal
justifiquen la tortura d’animals al si d’un negoci criminal que està mort sense els diners públics.
No les tenen, però tampoc tenen cap justificació moral pel que li fan a les vaques lleteres fins que,
quan ja no es poden ni moure, acaben convertides en hamburgueses del fast food.
1 Capítol 6: És utòpica la Teoria dels drets animals. L’estatus d’insider i la “unitat” del Moviment.

2. S’ha negat abans la racionalitat, la capacitat per decidir o la igualtat davant la llei de les dones, la
gent pobre, les persones indígenes, negres o estrangeres,… Sempre s’ha negat perquè si, amb la
impostura d’honorabilitat que fabrica el poder, amb la Bíblia i el Codi de lleis a una ma i el fuet a
l’altra. Sempre cercant la complicitat del conjunt d’homes front les dones, de les persones europees
front les originàries d’altres continents, de les nacionals front les estrangeres… Sempre per a
aprofitar-se’n de qui queda per sota de la frontera de consideració.
Els drets de les dones van contra totes les formes d’explotació patriarcal, i per això sempre hi ha
hagut gent en contra del reconeixement dels seus drets humans, civils, polítics i socials mentre diu
defensar l’autèntica feminitat. El dret a la llibertat i a la igualtat de la gent esclava acabaria amb el
gran negoci de la esclavitud, i per això lluitaren contra el reconeixement d’aquests drets mentre
deien perseguir un tracte digne per a aquestes persones. Els drets laborals dificulten l’explotació
de la classe treballadora, i per això els ataquen permanentment mentre diuen preocupar-se pel
progrés econòmic per a totes i tots. Amb els animals fan el mateix: els volen sense drets per a fer
amb ells el que la indústria considere rendible, mentre diuen que cal mirar pel seu benestar.
El que volen és que no busques explicacions, que t’identifiques com a individu privilegiat que mai
patirà eixe perjudici que t’has atrevit a denunciar i que mires cap a altra banda. Si ho fas seràs la
persona coherent i cínicament hipòcrita que volen i, si no, seràs l’hipòcrita incoherent que
detesten. T’han convertit en el seu escut davant tu mateixa, i només està a les teues mans que es
queden a soles i al descobert.
Primer, no caigues en la seua trampa relativista. Has
topat de front amb el bou, amb els seus ulls profunds
que miren sense comprendre el que li estan fent i que no
perd l’esperança de viure fins que s’ofega amb la seua
pròpia sang. És un crim i no té cap justificació, perquè
cap crim es justifica pel fet que es cometen milions
d’altres crims. La lluita contra la tortura taurina és una
causa justa per ella mateixa, per molt que no agrade als
nacionalistes disfressats de liberals que, per a recolzar
els interessos de la indústria taurina, fan com si només
els partits catalans defensaren arguments animalistes.
Després, i malgrat que siga absolutament manipulador,
accepta el seu repte. La sang i el patiment del bou són
com els de totes les víctimes de la indústria de la
alimentació, del vestit, de la experimentació i de
l’entreteniment, que et presenten el seus productes
sense necessitat que hages de veure el que veus als
escorxadors amb parets de vidre que són les places de
bous. Volen que et rendisques i mires cap a altra banda
també amb els bous, però el que pots fer és mirar més
enllà dels bous.
Veuràs exactament el mateix que als bous: indústries
insostenibles que han convertit en objectes els animals
que crien, esclavitzen, maltracten i maten. Que malbaraten els recursos per a produir mercaderies
que necessiten de subvencions milionàries per a trobar eixida als mercats. Que enverinen els
animals amb tota classe de fàrmacs i productes químics, només per a incrementar la producció.
Que gasten milions per a ocultar o negar la informació sobre les malalties que generen.
Que necessiten de gent com Toni Cantó per a que els justifiquen.