L’historial de la meua família em projecta a un possible futur inexistent, sempre lligat a l’etern present o pitjor encara. La meua àvia, la mare de Carme, també patí alzheimer i morí després de quasi 10 anys en estat vegetatiu. Amb l’alzheimer, la meua ment i el meu cos es moririen amb anys de diferència. La meua identitat marxaria per sempre i s’oblidaria del meu cos, que no se que conservaria de mi. També pense en els experiments per a obtindre la cura d’aquesta malaltia, i en els milions de víctimes que han patit i en totes les que han de patir a causa de la experimentació amb altres animals, com els que ompliran les gàbies del nou centre de l’hospital La Fe de València . Els nostres patiments o les nostres pors ens converteixen en eines per a mantindre cambres de tortura, fins i tot, als soterranis dels hospitals.

1. Experiments.
Fins i tot si la consciència d’alguna persona està arrelada a un “etern present”…
GaryFrancione1
Cada dia, Carme parla amb la dona de l’espill. És la
mateixa conversa de sempre en un idioma
inintel·ligible que només parlen i entenen elles, que
es tornen els seus “si, si, si, si” i “no, no, no, no” per a
donar-se la raó a l’uníson. Es miren i es somriuen
sense cap record de totes les trobades anteriors,
sense cap consciència de les trobades futures a les
que estan abocades per la nostra rutina.
Sóc l’únic que sap que es trobaran cada dia. Jo puc
refer el trencaclosques de milions de peces de
memòria que es guarden al nostres caps humans, el
puc mirar amb perspectiva o em puc centrar en parts
concretes. A dins d’eixe ascensor, sóc l’únic que
técapacitat de previsió, d’entendre coses tan
senzilles com que allò és un ascensor, que cal prémer
un botó per a que puge al primer pis i que, quan
arribe, la porta s’obrirà a la nostra esquena mentre ma mare, malalta d’alzheimer, parla amb una
dona desconeguda que és la seua imatge reflexada a un espill de cos sencer.
Fora de l’ascensor, fa el camí cap a la sala del centre on passa el dia com si fora la primera vegada i,
immediatament, s’oblida d’eixa conversa que tornarà a tindre per la vesprada, de nou per primer
cop. Fa temps que no sap que fer amb les peces de memòria que, segons sembla, encara hi són a
dins del seu cap. L’alzheimer ens dóna consciència de l’etern present de qui el pateix, i els
experiments que confirmen aquesta realitat es repeteixen una i altra vegada al davant nostre com
els càstigs de Sísif.
L’historial de la meua família em projecta a un possible futur inexistent, sempre lligat a l’etern
present o pitjor encara. La meua àvia, la mare de
Carme, també patí alzheimer i morí després de quasi
10 anys en estat vegetatiu. Amb l’alzheimer, la meua
ment i el meu cos es moririen amb anys de
diferència. La meua identitat marxaria per sempre i
s’oblidaria del meu cos, que no se que conservaria de
mi.
També pense en els experiments per a obtindre la
cura d’aquesta malaltia, i en els milions de víctimes
que han patit i en totes les que han de patir a causa
de la experimentació amb altres animals, com els
que ompliran les gàbies del nou centre de l’hospital
La Fe de València2. Els nostres patiments o les
nostres pors ens converteixen en eines per a
mantindre cambres de tortura, fins i tot, als
soterranis dels hospitals.
Milers d’animals innocents, amb plena consciència
d’allò que els espera quan s’apropa algú amb bata
Animal Rights: The Abolitionist Approach, 14.03.2007, The “luxury” of Death.
http://www.abolitionistapproach.com/the-luxury-of-death/
Traducció al castellà d’Ana Maria Aboglio a Ánima, 28.03.2007, El “lujo” de la muerte,
http://www.anima.org.ar/liberacion/enfoques/el-lujo-de-la-muerte.html
2 Levante-EMV, 15.08.2012, La Fe invierte 1,2 millones en un laboratorio para criar y experimentar con animales
transgénicos.
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2012/08/15/fe-invierte-12-millones-laboratorio-criarexperimentar-animales-transgenicos/928444.html
1

2. blanca, també viuen un etern present de pors i patiments. Segurament, tenen més consciència
d’ells mateixos que la que tindria jo si patira alzheimer en una fase avançada, però no han nascut
humans i això els situa a l’altre costat dels murs, a dins d’una granja escorxador amb les parets de
color blanc i plena d’equips mèdics d’ultima generació.
A un acte contra la vivisecció, una xiqueta mirava amb un somriure d’orella a orella mentre el seu
pare mostrava un gest rígid. Es presentà com a investigador del Centre Príncep Felip de València,
que estava ocupant portades de diaris amb notícies sobre les investigacions3 de lesions medul·lars4
amb primatstrencats per màquines infernals5. Indignat davant la defensa dels drets de les seues
víctimes, cridà que les persones malaltes trucaven a la seua porta i clavava la mirada en la
xiqueta, una preciositat que, dintre de la diversitat funcional humana, no mostrava les
característiques psíquiques de la majoria.
Semblava que, quan assenyalava la nena amb els ulls, ell també estava trucant a la porta d’alguna
persona investigadora que utilitza altres animals per a la recerca de cures definitives que no
arriben, mentre compra ressò mediàtic i prestigi acadèmic amb fàrmacs per a persones malaltes
cròniques que tindran una vida més llarga i que engreixaran el compte de resultats de la indústria
farmacèutica. Semblava que el costum d’amagar-se darrere de la malaltia el feia amagar-se darrere
de qui tenia més a prop.
Es pot investigar d’altra forma. Pel que fa a l’alzheimer, les persones familiars de malaltes podem
ser una font de coneixement per a desenvolupar
recursos de detecció precoç i programes de
prevenció.
També podem ser una font
d’informació per a conèixer millor la malaltia,
subjectes d’investigació que hi participem lliure i
voluntàriament, que no som sotmesos a cap
agressió en contra dels nostres interessos i de la
nostra voluntat. L’Estudi Alfa6 (alzheimer i
famílies) per a la detecció de marcadors
precoços en famílies de pacients amb alzheimer,
del programa de recerca clínica7 de la Fundació
Pasqual Maragall8, és un exemple.
És millor trucar a aquestes portes que a les de la
vivisecció. No vull que les meues pors greixen i
engeguen la màquina especista de la investigació
amb altres animals. I, en tot cas, el meu cos és
meu, i jo he de poder decidir mentre
http://www.alfaestudi.org/
tingacapacitat de decisió. Preferisc assumir la
mort com un fet que ha d’arribar i que ha de ser
digne i complet, net de la sang d’éssers innocents.
Levante-EMV.com, 08.02.2007, Almudena Ramón acusa al centro Príncipe Felipe de robarle sus avances con monos
tetraplégicos.
http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=3431_19_270993__Comunitat_Valenciana-AlmudenaRamon-acusa-Centro-Principe-Felipe-robarle-avances-monos-tetraplejicos
4 Servicio de información y noticias científicas, SINC. 01.04.2011, Cuando el cartero no llega,
http://www.agenciasinc.es/Reportajes/Cuando-el-cartero-no-llega
5 Earthlings. EUA, 2005. Direcció i producció: Shaun Monson. Minut 01:12:03.
http://video.google.com/videoplay?docid=-8655541224775286050
6 http://www.alfaestudi.org/
7 http://www.fpmaragall.org/recerca/recerca-clinica.html
8 http://www.fpmaragall.org/
3