El resultat de fer partir el bou per divertiment, amb boles o sense i mentre la gent es sent impune per a fer-li el que vulga, no el poden amagar: desenes de bous morts de pànic, d’atacs cardíacs, per colps desesperats contra les parets o les barreres, ofegats als bous a la mar… Els salvatges o “cerrils” que superen tot això, moren als escorxadors, sempre. (...) Jo mai he volgut la seua pols i m’he trobat una vaca de cara, escapada del linxament que patia a Massalfassar. Si no m’enganxà fou perquè no volgué, i perquè jo no tenia cap intenció de tapar la seua fugida. Fa pocs dies, era Ximo Puig que contava que “al seu poble, mataren una xica que no estava al recinte perquè el bou saltà i l’envestí(1)”. Els bous al carrer ocupen el carrer de la gent on viu la gent, atempten contra llibertats fonamentals en segrestar-les a les seues cases amb el seu toc de queda que es pot allargar tota la nit, fins a la matinada.

1. Arguments? On? Resposta al David Barrachina.
No em motiven massa els articles de resposta que tant agraden el mestre Gary Francione, perquè
preferisc l’acció a la reacció. Però, en contra del que acabe de dir, ací va el segon en poc més
d’una setmana: aquesta vegada pel David Barrachina i el seu article Bous al carrer, gallines al
corral.
Comence subratllant la vergonya
aliena que em provoca llegir certes
afirmacions d’una persona formada
en filosofia. Primer un nom: Peter
Singer; el títol d’un llibre:
Alliberament animal, i un any: 1975.
Continue per un moviment: el de la
lluita pels drets dels animals, que
es fa visible en eixos anys i que ja
compta amb gent represaliada a
l’estat espanyol, que arribà a estar
empresonada i que continua
sotmesa a un procés judicial sota
acusacions falses. Altre moviment
d’acció directa i no violenta que es
començà a formular a principis de
segle XX, que inicià el seu camí com
a tal el 1944 i que, ara, té milions de
persones al seu darrere: es diu
veganisme.
A l a F a c u l t a t d ’ H i s t ò r i a
m’ensenyaren a no començar la
casa per la teulada perquè, seguint
l’exemple de Barrachina, puc
acabar preguntant “On és eixe mar
d’aigua salada que fa ones, on?
On?”, perquè me’l tapa la
Calderona. Ho dic perquè es
pregunta on està la gent que
defensa les gallines ponedores o
que lluita contra la caça. Si poseu
“veganisme” o “drets dels animals”
a qualsevol cercador d’eixa
meravellosa eina que s’anomena
Internet, us arribarà un torrent
d’informació.
Podeu posar “Normal and natural,
Edgard’s Mission Farm Sanctuary”.
o “rescate abierto de gallinas,
Igualdad Animal”. “Por a fer el
ridícul defensant les gallines”? No,
eixa por no és per a nosaltres. Entre altres coses, la inventaren per a tindre por a escriure segons
quines coses. Espere que les reflexions futures que anuncia l’autor pugen de nivell.
Anem als bous al carrer. Com està sent habitual, d’entrada apareix la protesta victimista: “ens
assenyalen com a cafres”. És comuna entre taurins, caçadors, explotadors de circ, vivisectors,
pelleters… M’agrada que tinguen eixa sensació, com m’agrada que la tinguen supremacistes
que “defensen la supervivència de la raça blanca en perill”, o partidaris del genocidi del poble
palestí perquè l’estat israelià “s’està defensant del terrorisme”. El rebuig cada vegada major de
l’abús i la injustícia, malgrat els esforços per adornar-ho i justificar-ho tot, és un gran avanç.
Més enllà, sense divagacions: l’ésser humà no fa l’animal no humà. Cap explotador coneix els
animals: la gent que caça no coneix les perdius, les raboses o els cérvols, que no són objectius
d’un tir; la gent que fa formatges no coneix les cabres, que no “donen llet”; la gent que tortura
2002. Dibuix del foc a les banyes després que es talla la corda i
el bou queda lliure del piló. Foto de Miguel, de Quart de les Valls.
http://www.panoramio.com/user/1381901?comment_page=2&photo_page=5
Bou embolat que lluita per lliurar-se del foc.

2. bous no coneix els bous, que no són l’instrument d’una “afició”. Els animals no són allò que
l’explotació humana fa d’ells.
Bou mort d'esgotament a Sagunt, aquest any.
El bou no és cap “atleta de fons” (caram, no ho havia sentit mai!). És un mamífer remugant,
herbívor adaptat per a sobreviure en grup, per a defensar-se dels depredadors fugint. Sempre
que puga fugir, fugirà. Si l’aboquen a una situació desesperada es defensarà i, molt sovint,
acudirà a defensar membres del grup en eixa situació. El que fa “l’astúcia humana” és jugar amb
això com fan a la plaça de bous, amb la trampa dels torils i amb “l’engany”. Com fa el retallador
amb els seus moviments previsibles, consistents en posar-se uns segons en la línia de fugida del
bou per a apartar-se i deixar-la lliure quan és a prop. Ho fan les barreres, per les que els animals
han trobat un forat tantes i tantes vegades.
Les boles de foc són foc a tocar dels ulls. Els ferratges que impedeixen que cremen els ulls de
l’animal i el deixen cec, com passava fins no fa molt, no canvien això. La “gràcia” del bou
embolat és precisament eixa: el pànic de l’animal perseguit pel foc i que, en la seua fugida
perpètua, té moviments nerviosos, quasi espasmòdics, que semblen imprevisibles.

3. El resultat de fer partir el bou per
divertiment, amb boles o sense i
mentre la gent es sent impune per a
fer-li el que vulga, no el poden amagar:
desenes de bous morts de pànic,
d’atacs cardíacs, per colps
desesperats contra les parets o les
barreres, ofegats als bous a la mar…
Els salvatges o “cerrils” que superen
tot això, moren als escorxadors,
sempre.
Als “accidents” que pateixen les
persones, supose que abans o
després s’hauran d’afegir xiquets i
xiquetes del poble de Barrachina, on
troben normal que juguen amb banyes
enceses en foc, dit per ell. Si ja n’hi ha
hagut d’accidents, n’hi ha prou amb
no saber-ho o, senzillament, no dir-ho.
Finalment, altre argument que no podia faltar: “qui no vulga pols, que no vaja a l’era”. No és així:
és “l’era” la que ve per a apropiar-se del nostre temps, dels nostres espais i, tractant-se d’un
negoci de quatre, dels nostres diners públics.
Jo mai he volgut la seua pols i m’he trobat una vaca de cara, escapada del linxament que patia a
Massalfassar. Si no m’enganxà fou perquè no volgué, i perquè jo no tenia cap intenció de tapar la
seua fugida. Fa pocs dies, era Ximo Puig que contava que “al seu poble, mataren una xica que
no estava al recinte perquè el bou saltà i l’envestí(1)”. Els bous al carrer ocupen el carrer de la
gent on viu la gent, atempten contra llibertats fonamentals en segrestar-les a les seues cases amb
el seu toc de queda que es pot allargar tota la nit, fins a la matinada.
Davant dels esforços per justificar la tortura taurina, sempre estarà la veritat.
———
(1) Levante-EMV, Paco Cerdà, 24/07/2014, El PSPV y Compromís rechazan prohibir los ´bous´ y dejan sola a EU. Enllaç
per subscripció: http://suscriptor.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2014/07/24/pspv-compromis-rechazan-
prohibir-bous/1141586.html
Bou ofegat a Dénia. Bous a la mar de 2013.