Este documento presenta la asignatura "Pensamiento y Contextos Educativos Contemporáneos" para el grado de primaria. Incluye información sobre el profesor, horarios, objetivos, competencias, contenidos y metodología. Los contenidos se dividen en tres bloques sobre epistemología educativa, teorías pedagógicas modernas e instituciones y contextos educativos actuales. La asignatura utilizará recursos de teleeducación para complementar las clases presenciales.

1. PENSAMENT I CONTEXTOS EDUCATIUS CONTEMPORANIS GRAU MESTRE PRIMÀRIA (22101)

2. PRESENTACI Ó PENSAMENT I CONTEXTOS EDUCATIUS CONTEMPORANIS (22101)

3. PROFESSOR JOAN CARLES RINCÓN I VERDERA PROFESSOR TITULAR D’UNIVERSITAT

4. Despatx: C-103 e-mail: [email_address] Telf: 971-172483

5. TUTORIES Dijous : 12-13 h. L’ASSISTÈNCIA A TUTORIES (PRESENCIALS O ELECTR ÒNIQUES) ÉS UN ELEMENT MÉS D’AVALUACIÓ

6. PER ÍODE LECTIU PRIMER QUADRIMESTRE: 27-09-10/21-01-11 VACANCES NADAL: 24-12-10/07-01-11

7. HORARI CLASSES Dijous: 13-14 h (Teoria Gran Grup) i Divendres 10-11 h (Teoria Gran Grup) 11-12 h (Pràctica Grup Mitjà I) 12-13 h (Pràctica Grup Mitjà II)

9. CONTEXTUALITZACI Ó DE L’ASSIGNATURA DINTRE DEL MÒDUL 1 DEL GRAU DE PRIMÀRIA

10. L'ASSIGNATURA PENSAMENT I CONTEXTOS EDUCATIUS CONTEMPORANIS FORMA PART DEL BLOC DE FORMACIÓ BÀSICA DELS ESTUDIS DE GRAU D'EDUCACIÓ PRIMÀRIA, EN LA MATÈRIA BASES TEÒRIQUES, HISTÒRIQUES I INSTITUCIONALS DEL MÒDUL PROCESSOS I CONTEXTOS EDUCATIUS .

11. L'ASSIGNATURA PENSAMENT I CONTEXTOS EDUCATIUS CONTEMPORANIS , CONSTA DE SIS CRÈDITS ( 150 HORES , DE LES QUALS 51 SÓN PRESENCIALS I 99 NO PRESENCIALS ) DISTRIBUÏTS EN TRES BLOCS : EL PRIMER DE CARÀCTER EPISTEMOLÒGIC , EL SEGON DE CARÀCTER TEÒRIC , I EL TERCER DE CARÀCTER HISTÒRIC I INSTITUCIONAL .

12. L'ASSIGNATURA PENSAMENT I CONTEXTOS EDUCATIUS CONTEMPORANIS APORTARÀ ALS ESTUDIANTS UNA BASE TEÒRICA I PRÀCTICA, GLOBAL , DELS PROCESSOS EDUCATIUS QUE ES DUEN A TERME EN ELS DIFERENTS CONTEXTS EDUCATIUS: FORMALS ( ESCOLA ), NO FORMALS ( FORA DE L’ESCOLA ) I INFORMALS ( A LA SOCIETAT I ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ DE MASSES , PRESTANT ESPECIAL ATENCIÓ A L'ETAPA D'EDUCACIÓ PRIMÀRIA .

13. DES D'UNA PERSPECTIVA TEÒRICA I HISTÒRICA , L’ASSIGNATURA PENSAMENT I CONTEXTOS EDUCATIUS CONTEMPORANIS PREVEU L'ADQUISICIÓ:

14. 1) DEL SUFICIENT BAGATGE TERMINOLÒGIC I CONCEPTUAL .

15. 2) DELS CONTEXTOS I INSTITUCIONS NATURALS I SOCIOCULTURALS (FORMALS, NO FORMALS I INFORMALS) EN ELS QUALS ES DESENVOLUPA L'EDUCACIÓ.

16. 3) DELS PROCESSOS QUE ES DESENVOLUPEN EN ELS ESMENTATS CONTEXTOS I ELS AGENTS QUE INTERVENEN EN ELS DITS PROCESSOS.

17. 4)DE LA RELACIÓ I LA COMUNICACIÓ EDUCATIVA .

18. 5)DELS PRINCIPIS, FINALITATS I VALORS ALS QUALS S'ORIENTA LA FUNCIÓ EDUCADORA.

19. 6)DE LES TEORIES, CORRENTS I MOVIMENTS EDUCATIUS MÉS RELLEVANTS I REPRESENTATIUS DE LA NOSTRA ÈPOCA.

20. 7)DE L'EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL SISTEMA EDUCATIU ESPANYOL .

21. 8) D'UNA VISIÓ ACTUAL I PROSPECTIVA DELS PRINCIPALS PROBLEMES A QUÈ HA DE FER FRONT L'ESCOLA I L'EDUCACIÓ DEL SEGLE XXI , AIXÍ COM DE LES SOLUCIONS I INNOVACIONS QUE S'OFERTEN ALS ESMENTATS PROBLEMES DES DE DIVERSOS ÀMBITS.

22. REQUISITS PREVIS DE L’ASSIGNATURA

23. L'ASSIGNATURA PENSAMENT I CONTEXTOS EDUCATIUS CONTEMPORANIS TÉ UN CARÀCTER INTRODUCTORI I DE FORMACIÓ BÀSICA, PER LA QUAL COSA NO S'EXIGEIXEN REQUISITS , NI ESSENCIALS NI RECOMANABLES.

24. COMPET ÈNCIES DE L’ASSIGNATURA

25. LES COMPETÈNCIES QUE S'INCORPOREN A L'ASSIGNATURA PENSAMENT I CONTEXTOS EDUCATIUS CONTEMPORANIS ES DIRIGEIXEN A ASSOLIR DISTINTS RESULTATS D'APRENENTAGE DIRECTAMENT RELACIONATS AMB ELS PLANTEJAMENTS EPISTEMOLÒGICS, TEÒRICS I HISTÒRICS-INSTITUCIONALS PROPIS DE L'ASSIGNATURA : COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES I GENÈRIQUES .

26. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES 1. ANALITZAR EL LLENGUATGE EDUCATIU I PRECISAR LA TERMINOLOGIA I CONCEPTES BÀSICS AL VOLTANT DEL SIGNIFICANT "EDUCACIÓ".

27. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES 2. CONÈIXER LES TEORIES EDUCATIVES CONTEMPORÀNIES I LA SEVA VIGÈNCIA EN LES PRÀCTIQUES INSTITUCIONALS ACTUALS .

28. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES 3. CONÈIXER EL SISTEMA EDUCATIU AL NOSTRE PAÍS I LA SEVA EVOLUCIÓ HISTÒRICA , AIXÍ COM ELS CONDICIONANTS POLÍTICS I LEGISLATIUS DE L'ACTIVITAT EDUCATIVA.

29. COMPETÈNCIES GENÈRIQUES 1. CONÈIXER ELS FONAMENTS DE L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA, LA SEVA RELACIÓ INTERDISCIPLINÀRIA , ELS CRITERIS D'AVALUACIÓ I EL COS DE CONEIXEMENTS DIDÀCTICS ENTORN DELS PROCEDIMENTS D'ENSENYAMENT I APRENENTATGE RESPECTIUS, RELACIONANT TOT AIXÒ AMB L'EDUCACIÓ INFANTIL.

30. COMPETÈNCIES GENÈRIQUES 2. ANALITZAR LA PRÀCTICA DOCENT I LES CONDICIONS INSTITUCIONALS QUE L'EMMARQUEN, AIXÍ COM LES ORGANITZACIONS NO FORMALS I INFORMALS D'EDUCACIÓ QUE ATENEN L’ETAPA DE PRIMÀRIA.

31. COMPETÈNCIES GENÈRIQUES 3. PRENDRE CONSCIÈNCIA I VALORAR L'ABAST, LES IMPLICACIONS I DIFICULTATS DE LA PROFESSIÓ DOCENT AL MÓN ACTUAL I POTENCIAR UNA ACTITUD POSITIVA DAVANT DE LA FORMACIÓ CONTINUADA , ENTENENT QUE EL FET EDUCATIU ÉS UNA TASCA PERMANENT , SEMPRE INACABADA.

32. COMPETÈNCIES GENÈRIQUES 4. CONÈIXER ELS PROCESSOS D'INTERACCIÓ I COMUNICACIÓ A L'AULA I EL ROL DEL PROFESSOR COM A FACILITADOR DELS MATEIXOS.

33. COMPETÈNCIES GENÈRIQUES 5. PROMOURE EL TREBALL I L'ESFORÇ INDIVIDUAL I COOPERATIU.

34. COMPETÈNCIES GENÈRIQUES 6. CONÈIXER I DESENVOLUPAR UNA METODOLOGIA ACTIVA, PARTICIPATIVA, CRÍTICA I CREATIVA QUE PERMETI EL DESENVOLUPAMENT D'UNA EDUCACIÓ INTEGRAL.

35. COMPETÈNCIES GENÈRIQUES 7. CONÈIXER I APLICAR METODOLOGIES I TÈCNIQUES BÀSIQUES D'INVESTIGACIÓ EDUCATIVA SOBRE LA PRÒPIA PRÀCTICA DOCENT .

36. COMPETÈNCIES GENÈRIQUES 8. CONÈIXER I APLICAR EXPERIÈNCIES INNOVADORES EN EDUCACIÓ PRIMÀRIA I DESENVOLUPAR ACTITUDS DE CANVI.

37. CONTINGUTS CURRICULARS DE L’ASSIGNATURA

38. BLOC 1. L'EDUCACIÓ COM A OBJECTE D'ESTUDI I EL DESENVOLUPAMENT DEL CONEIXEMENT EDUCATIU: LES CIÈNCIES DE L'EDUCACIÓ. 1.1. CONCEPTE D'EDUCACIÓ.

39. BLOC 1. L'EDUCACIÓ COM A OBJECTE D'ESTUDI I EL DESENVOLUPAMENT DEL CONEIXEMENT EDUCATIU: LES CIÈNCIES DE L'EDUCACIÓ. 1.2. CARACTERÍSTIQUES, FONAMENTS I DIMENSIONS DE L'EDUCACIÓ. ELS LÍMITS DE L'EDUCACIÓ.

40. BLOC 1. L'EDUCACIÓ COM A OBJECTE D'ESTUDI I EL DESENVOLUPAMENT DEL CONEIXEMENT EDUCATIU: LES CIÈNCIES DE L'EDUCACIÓ. 1.3. EL CONCEPTE DE PEDAGOGIA: ORÍGENS DEL TERME I INTERPRETACIONS.

41. BLOC 1. L'EDUCACIÓ COM A OBJECTE D'ESTUDI I EL DESENVOLUPAMENT DEL CONEIXEMENT EDUCATIU: LES CIÈNCIES DE L'EDUCACIÓ. 1.4. EL CONCEPTE DE CIÈNCIES DE L'EDUCACIÓ: PRECISIONS TERMINOLÒGIQUES AL TERME PEDAGOGIA.

42. BLOC 1. L'EDUCACIÓ COM A OBJECTE D'ESTUDI I EL DESENVOLUPAMENT DEL CONEIXEMENT EDUCATIU: LES CIÈNCIES DE L'EDUCACIÓ. 1.5. L'EDUCACIÓ A L'ÈPOCA CONTEMPORÀNIA: CARACTERÍSTIQUES.

43. BLOC 2. TEORIES, PENSAMENTS I MOVIMENTS EDUCATIUS CONTEMPORANIS I LA SEVA VIGÈNCIA ACTUAL: INNOVACIÓ EDUCATIVA. 2.1. ANTECEDENTS DELS MOVIMENTS DE RENOVACIÓ EDUCATIVA CONTEMPORANIS: LES PRIMERES TEORIES DE LA MODERNITAT PEDAGÒGICA.

44. BLOC 2. TEORIES, PENSAMENTS I MOVIMENTS EDUCATIUS CONTEMPORANIS I LA SEVA VIGÈNCIA ACTUAL: INNOVACIÓ EDUCATIVA. 2.2. PENSAMENT I REALITZACIONS INNOVADORES DEL MOVIMENT DE L'ESCOLA NOVA.

45. BLOC 2. TEORIES, PENSAMENTS I MOVIMENTS EDUCATIUS CONTEMPORANIS I LA SEVA VIGÈNCIA ACTUAL: INNOVACIÓ EDUCATIVA. 2.3. IDEES I EXPERIÈNCIES EDUCATIVES DEL SOCIALISME.

46. BLOC 2. TEORIES, PENSAMENTS I MOVIMENTS EDUCATIUS CONTEMPORANIS I LA SEVA VIGÈNCIA ACTUAL: INNOVACIÓ EDUCATIVA. 2.4. LES CORRENTS EDUCATIVES ANTIAUTORITÀRIES.

47. BLOC 2. TEORIES, PENSAMENTS I MOVIMENTS EDUCATIUS CONTEMPORANIS I LA SEVA VIGÈNCIA ACTUAL: INNOVACIÓ EDUCATIVA. 2.5. EL MOVIMENT DESESCOLARITZADOR: LES CRÍTIQUES A LA INSTITUCIÓ ESCOLAR.

48. BLOC 2. TEORIES, PENSAMENTS I MOVIMENTS EDUCATIUS CONTEMPORANIS I LA SEVA VIGÈNCIA ACTUAL: INNOVACIÓ EDUCATIVA. 2.6. LES TEORIES PERSONALISTES: L'OPTIMISME EN L'EDUCACIÓ COM A PROCÉS EMANCIPADOR.

49. BLOC 3. INSTITUCIONS, ESPAIS I CONTEXTOS EDUCATIUS CONTEMPORANIS. 3.1. EL NAIXEMENT INSTITUCIONAL DELS SISTEMES EDUCATIUS CONTEMPORANIS: EL SISTEMA EDUCATIU ESPANYOL.

50. BLOC 3. INSTITUCIONS, ESPAIS I CONTEXTOS EDUCATIUS CONTEMPORANIS. 3.2. L'EDUCACIÓ FORMAL: L'ESCOLA COM A INSTITUCIÓ I ELS CONDICIONANTS POLÍTICS I LEGISLATIUS DE L'ACTIVITAT EDUCATIVA EN L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA.

51. BLOC 3. INSTITUCIONS, ESPAIS I CONTEXTOS EDUCATIUS CONTEMPORANIS. 3.3. L'EDUCACIÓ FORA DEL MARC ESCOLAR AL LLARG DE LA HISTÒRIA.

52. BLOC 3. INSTITUCIONS, ESPAIS I CONTEXTOS EDUCATIUS CONTEMPORANIS. 3.4. L'EDUCACIÓ NO FORMAL I INFORMAL: CONTEXTS, AGÈNCIES, PROGRAMES I AGENTS EDUCATIUS.

53. BLOC 3. INSTITUCIONS, ESPAIS I CONTEXTOS EDUCATIUS CONTEMPORANIS. 3.5. REPTES DE L’EDUCACIÓ: PROBLEMES ACTUALS I PERSPECTIVES DE FUTUR.

54. METODOLOGIA DOCENT DE L’ASSIGNATURA

55. L'ASSIGNATURA PENSAMENT I CONTEXTOS EDUCATIUS CONTEMPORANIS PARTICIPA EN EL PROJECTE DE CAMPUS EXTENS 70/30 , PER LA QUAL COSA UTILITZARÀ ELS RECURSOS DE L'EINA INFORMÀTICA DE LA INTRANET DE CAMPUS EXTENS , MOODLE (TELEEDUCACIÓ).

56. MITJANÇANT AQUESTA EINA TINDREU A LA VOSTRA DISPOSICIÓ UNA COMUNICACIÓ EN LÍNIA I A DISTÀNCIA AMB EL PROFESSOR, AIX Í COM DOCUMENTS ELECTRÒNICS, ENLLAÇOS A INTERNET, I PROPOSTES DE PRÀCTIQUES DE TREBALL AUTÒNOM, TANT INDIVIDUALS COM GRUPALS.

58. LES ACTIVITATS FORMATIVES SERAN PRESENCIALS I NO PRESENCIALS. LES PRESENCIALS CONTEMPLEN SESSIONS TEÒRIQUES I SESSIONS PRÀCTIQUES .

59. EN LES SESSIONS TEÒRIQUES ( GRUP GRAN ) , ES DURA A TERME L’EXPOSICIÓ DELS CONTINGUTS CURRICULARS PER PART DEL PROFESSOR, AMB UNA BIBLIOGRAFIA BÀSICA I UNA DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA .

60. COM ESTRATÈGIA DIDÀCTICA S'EMPRARÀ, BÀSICAMENT, L'EXPOSICIÓ MAGISTRAL PER TAL D'ESTABLIR ELS FONAMENTS TEÒRICS DE L'ASSIGNATURA. SESSIONS TEÒRIQUES

62. S'EMPRARAN MÈTODES DIDÀCTICS QUE PERMETIN L'ANÀLISI, LA COMPRENSIÓ, LA REFLEXIÓ CRÍTICA I LA DISCUSSIÓ ; I QUE FOMENTIN EL TREBALL EN PETITS GRUPS . SESSIONS PRÀCTIQUES

63. ACTIVITATS PR ÀCTIQUES DE L’ASSIGNATURA

65. LES ACTIVITATS FORMATIVES SERAN PRESENCIALS I NO PRESENCIALS. LES PRESENCIALS CONSISTEIXEN EN L’EXPOSICIÓ DELS CONTINGUTS PER PART DEL PROFESSOR; TREBALL D’APLICAIÓ PRÀCTICA ; I, PROVA D’AVALUACIÓ .

66. LES ACTIVITATS FORMATIVES SERAN PRESENCIALS I NO PRESENCIALS . LES NO PRESENCIALS CONSISTEIXEN EN ESTUDIAR I ASSIMILAR ELS CONTINGUTS DE L’ASSIGNATURA; I, REALITZAR ALTRES ACTIVITATS INDIVIDUALS PER TAL DE REFORÇAR ELS CONTINGUTS VISTS A CLASSE .

67. TREBALLS PR ÀCTICS OBLIGATORIS A DESENVOLUPAR AL LLARG DEL SEMESTRE:

68. ELS ALUMNES HAURAN DE REFORÇAR ELS CONTINGUTS DEL BLOC 1 A TRAVÉS DELS SEGÜENTS DOCUMENTS DE TREBALL : GARCÍA, L.(1989). “El concepto de educación”. En La Educación. Teorías y conceptos . Madrid: Paraninfo, pp. 13-31. GARCÍA, L.(1989). “Las ciencias de la educación. Sistematización”. En La Educación. Teorías y conceptos . Madrid: Paraninfo, pp. 13-31.

69. PER A CADA DOCUMENT DE TREBALL L’ALUMNE HAURÀ DE: -LLEGIR-LO. -FER UN RESUM (2-3 PÀGINES). -CONTESTAR PER ESCRIT A LES QÜESTIONS QUE ES FORMULIN. ES TRACTA D’UNA ACTIVITAT: -NO PRESENCIAL. -INDIVIDUAL. -RECUPERABLE.

71. PER A CADA COMENTARI DE TEXT L’ALUMNE HAURÀ DE: -LLEGIR EL TEXT I DESENVOLUPAR LES ACTIVITATS DIRIGIDES. ES TRACTA D’UNA ACTIVITAT: -PRESENCIAL. -GRUPAL (MATEIX GRUP). -NO RECUPERABLE.

72. PER AL DESENVOLUPAMENT DE LES TEORIES DE LA DESESCOLARITZACIÓ , L’ALUMNE HAURÀ DE: -FER UNA INTRODUCCIÓ GENERAL A LES TEORIES DESESCOLARITZANTS. -DESENVOLUPAR L’AUTOR MCLUHAN, TOT SEGUINT UN GUIÓ ESTRUCTURAT. ES TRACTA D’UNA ACTIVITAT: -PRESENCIAL. -GRUPAL (MATEIX GRUP). -NO RECUPERABLE.

73. ELS ALUMNES HAURAN DE DESENVOLUPAR PART DELS CONTINGUTS DEL BLOC 3 A TRAVÉS DELS SEGÜENTS DOCUMENTS DE TREBALL : PÉREZ, J.M.(2002). “Crisis de educación, crisis de comunicación”, Ágora digital , nº 3, pp. 1-23. GAIRÍN, J. (2000). “la educación no formal en la construcción de la ciudadanía”. En Actas del VII Congreso Interuniversitario de Organización de Instituciones Educativas (VII CIOIE) . País Vasco: SPU, pp. 325-352. MELLADO, P. (2007). “La educación en la Unión Europea: una panorámica general”, Revista de Derecho de la Unión Europea , nº. 12, pp. 13-29.

74. PER A CADA DOCUMENT DE TREBALL L’ALUMNE HAURÀ DE: -LLEGIR-LO. -FER UN RESUM (2-3 PÀGINES). -ELABORAR UN MAPA CONCEPTUAL AMB LES PRINCIPALS IDEES DEL DOCUMENT. -COMENTARI CRÍTIC (2-3 PÀGINES). ES TRACTA D’UNA ACTIVITAT: -NO PRESENCIAL. -INDIVIDUAL. -RECUPERABLE.

76. AVALUACI Ó DE L’ASSIGNATURA

78. L'ASSIGNATURA PENSAMENT I CONTEXTOS EDUCATIUS CONTEMPORANIS CONSTA DE DIVERSES PROVES D'AVALUACIÓ AL LLARG DEL SEMESTRE (PROVA FINAL ESCRITA, QÜESTIONARIS DE LECTURES, COMENTARIS DE TEXTS, DESENVOLUPAMENT DE PART DEL TEMARI, ETC.).

79. LES COMPETÈNCIES ESTABLERTES A L'ASSIGNATURA PENSAMENT I CONTEXTOS EDUCATIUS CONTEMPORANIS , SERAN VALORADES MITJANÇANT L'APLICACIÓ DELS SEG ÜENTS PROCEDIMENTS D'AVALUACIÓ :

86. RECURSOS, BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA

87. A L’EINA MOODLE , TINDREU A LA VOSTRA DISPOSICIÓ: -ELS DOCUMENTS DIGITALS BÀSICS I D’AMPLIACI Ó SOBRE LA MATÈRIA . -EL MATERIAL SOBRE LES ACTIVITATS A DESENVOLUPAR . A MÉS D’AQUEST MATERIAL DIGITAL, US RECOMANO LA SEGÜENT BIBLIOGRAFIA BÀSICA:

88. CARREÑO, M. (Ed.) (2000). Teorías e instituciones contemporáneas de educación . Madrid: Síntesis. COLOM, A.J. (Coord.) (2005). Teorías e instituciones contemporáneas de la educación . Barcelona: Ariel. IYANGA, A. (1996). La educación contemporánea. Teorías e Instituciones . Valencia: Nau Llibres. NEGRÍN, O. y VERGARA, J. (2005). Teorías e instituciones contemporáneas de educación . Madrid: Centro de Estudios Ramón Areces. POZO, Mª del M. del (Ed.) (2004). Teorías e instituciones contemporáneas de la educación . Madrid: Biblioteca Nueva. CARREÑO, M. (Ed.) (2000). Teorías e instituciones contemporáneas de educación . Madrid: Síntesis.

89. FINAL PRESENTACI Ó