Aquí teniu la presentació del nou tema: 8. Els orígens i la consolidació del catalanisme (1833-1901).

1. 1

2. 8.1. Una nova cultura catalanista: La Renaixença
8.2. Els inicis del catalanisme polític
8.3. El catalanisme conservador
8.4. La maduració del catalanisme polític:
la Lliga Regionalista
8.5. Altres nacionalismes a l’Estat espanyol
2

3. LA CRONOLOGIA
3

4. LA CRONOLOGIA
4

5. 8.1. Una nova cultura catalanista
•El Decret de Nova Planta no havia impedit que la societat catalana
mantingués la manera de viure pròpia (llengua col·loquial, costums,
tradicions, organització de la família i del treball, etc.). Hi havia
consciència del “particularisme”, de ser diferents.
•La societat catalana del segle XIX no escrivia
(oficialment) ni utilitzava el català en actes de
prestigi (disglòssia). No s’ensenyava a les escoles,
i la no oficialitat el bandejava legalment.
•La Renaixença va ser un moviment cultural que
pretenia la recuperació del català com a llengua de
prestigi. S’emmarca en l’auge del Romanticisme
tardà europeu i en la progressiva implantació
del liberalisme a Espanya.
5

6. 8.1. Una nova cultura catalanista
•El tret de sortida de la Renaixença el va donar la publicació de l’oda La
pàtria (1833), de Bonaventura Carles Aribau, i dels articles (poemes) de
Joaquim Rubió i Ors al Diario de Barcelona (1841). Cal destacar el
paper jugat per la reobertura de la Universitat de Barcelona (1842) i la
restauració dels Jocs Florals (1859).
• La revalorització dels senyals d’identitat es va estendre a la literatura,
la història, el dret i el folklore. Aquest fenomen ajudaria a que reeixís
més tard la reivindicació política catalanista.
• Paral·lelament, hi va haver un vessant catalanista que
refusava l’elitisme i arcaisme del catalanisme culte. Els
personatges clau foren Anselm Clavé, Abdó Terrades i
Frederic Soler (“Serafí Pitarra”), gent d’idees progressistes
–molt actius en política- i defensors del català “que es
parla”.
Frederic Soler,
“Serafí Pitarra”
6

7. 8.1. Una nova cultura catalanista
• Ambdós corrents no es van apropar fins a la dècada del 1870.
• La incorporació del català a les publicacions periodístiques fou un
instrument important de difusió pública de la llengua.
7

8. 8.2. Els inicis del catalanisme polític
• Les primeres mostres de defensa popular del particularisme català
foren les bullangues de 1835 a 1843 (van reivindicar democratització i
descentralització) i el carlisme (reivindicador dels vells furs de la Corona
d’Aragó i dels seus costums i tradicions).
• L’antecedent més clar del catalanisme polític va ser el federalisme
difós pels primers republicans, com Abdó Terradas. A partir de 1868, el
Partit Republicà Democràtic Federal (liderat per Francesc Pi i Margall i
Josep M. Vallès i Ribot) va demostrar la significativa implantació a
Catalunya d’aquest ideari.
• Valentí Almirall, forjat a les files federals (va ser el portaveu del Pacte
de Tortosa, una iniciativa del 1869 que reivindicava l’antiga Corona
d’Aragó com a model confederal), va ser cabdal en la maduració d’un
catalanisme polític.
8

9. 8.2. Els inicis del catalanisme polític
• L’any 1880, Almirall, va organitzar el Primer Congrés Catalanista, en
un intent per aplegar els corrents progressista i conservador que
s’anaven definint al si del catalanisme. Aquest va ser l’embrió del
Centre Català de 1882, partit polític netament catalanista.
• El 1883 el Centre Català va convocar el Segon Congrés Catalanista,
on es configura el catalanisme polític:
Crítica al centralisme burgès català (partits dinàstics) i aboga per
abandonar-los i militar en formacions exclusivament catalanes.
Cooficialitat llengua catalana.
Conservació del dret català
Proteccionisme
Evidencia la divisió del catalanisme entre els més progressistes i els
més conservadors
9

10. 8.2. Els inicis del catalanisme polític
Almirall va redactar el Memorial de Greuges, el primer manifest polític
unitari del catalanisme, que es va lliurar al rei el març de 1885.
El Memorial critica el centralisme; demana l’harmonització d’interessos
de les diferents regions; defensa el proteccionisme i defensa el dret civil
català.
La mort del monarca en va limitar l’eficàcia, però el manifest va
aproximar la burgesia catalana a un projecte polític al marge dels partits
dinàstics.
10

11. 8.2. Els inicis del catalanisme polític
El pensament polític d’Almirall es va recollir a Lo Catalanisme (1886),
però el seu projecte interclassista no va reeixir.
La idea d’Almirall era la d’aplegar tot el catalanisme, però fracassa per
que representa un catalanisme republicà que no atrau la burgesia;
representa una opció política, no social i tampoc atrau les classes
populars.
Valentí Almirall
11
Anselm Clavé
Abdó Terrades

12. 8.2. Els inicis del catalanisme polític
PRESENTACIÓ AL MONARCA DEL MEMORIAL DE GREUGES
12

13. 8.2. Els inicis del catalanisme polític
*EXTRACTE DEL MEMORIAL DE GREUGES:
“[...] No tenemos, Señor, la pretensión de debilitar, ni mucho menos
atacar, la gloriosa unidad de la patria española; antes por el contrario,
deseamos fortificarla y consolidarla; pero entendemos que para lograrlo
no es buen camino ahogar y destruir la vida regional para sustituirla por
la del centro [...]. Señor: se nos arrebató nuestro sistema administrativo,
que hoy encuentran bueno e imitan naciones cultas de Europa [...]. No
podemos usar nuestra lengua más que en nuestros hogares,
desterrada de las escuelas [...]. A fuerza de trabajo y privaciones sin
cuento, nuestros industriales han creado una industria española que en
cuarenta años ha progresado y alcanzado altísimo nivel. Esta industria
viene siendo atacada de raíz de algunos años a esta parte [...]. La
tendencia llamada librecambista [...] es una espada de Damocles
suspendida sobre la producción [...]”
13

14. 8.3. El catalanisme conservador
• Malgrat els esforços d’Almirall es va consolidar un catalanisme
conservador, més tradicionalista.
• Aquest corrent tenia un component eclesial molt gran (“vigatanisme”),
impregnat d’un carlisme residual. El defensaven personatges com el
bisbe Josep Morgades, el canonge Jaume Colell, i mossèn Cinto
Verdaguer, a La Veu del Montserrat (1878-1902). El bisbe Josep Torras
i Bages va sentenciar a La tradició catalana (1892), que “l’esperit de
Catalunya reposa en la família, la propietat i la religió”.
• La burgesia catalanista va abandonar el projecte polític del Centre
Català i va crear la Lliga de Catalunya el 1887, a l’entorn del diari La
Renaixença i de personatges com Àngel Guimerà o Josep Puig i
Cadafalch. Una iniciativa triomfant fou la Campanya de defensa del Dret
català (1889). Sense oblidar el Missatge a la Reina Regent (1888).
14

15. 8.3. El catalanisme conservador
• La burgesia catalanista va abandonar el projecte polític del Centre
Català (que va acabar desapareixent) i va crear la Lliga de Catalunya
el 1887, a l’entorn del diari La Renaixença i de personatges com Àngel
Guimerà, Enric Prat de la Riba o Josep Puig i Cadafalch.
•La Lliga de Catalunya va defensar:
Oficialitat del català
El dret civil català
El proteccionisme
L’execució d’una política exclusivament catalanista
• Una iniciativa triomfant fou la Campanya de defensa del Dret català
(1889). Sense oblidar el Missatge a la Reina Regent (1888).
15

16. 8.3. El catalanisme conservador
"Missatge a la Reina Regent" (Barcelona, maig 1888)
Desitjem, donchs, que torni á possehir la nació catalana sas Corts generals
lliures é independents [ … ] en las que hi tingan representació directa totas
las classes socials, desde las més humils á las més elevadas: Corts en las
que’s votin los pressupostos de Catalunya y la cantitat ab que te de
contribuhir nostre país als gastos generals d’Espanya. Que sia Catalunya
senyora del gobern interior de sa casa, senyalant ella mateixa’l contingent
del exércit pera’l Principat, no quintantse á sos fills ni fentse á Catalunya
llevas forsosas, sino provehintse de soldats voluntaris y a sou, los que no
degan sortir may en temps de pau de nostre territori: Que la llengua
catalana sía la llengua oficial á Catalunya pera totas las manifestacions de
la vida d’aquest poble: Que la ensenyansa sia donada en llengua catalana:
Que sian catalans los Tribunals de Justícia y totas las causas se fallin
definitivament dintre del territori; Que’ls cárrechs de la nació catalana los
nombrin los catalans mateixos [ … ] Que vingan los Caps d’Estat
d’Espanya á jurar á Catalunya ses Constitucions fonamentals […]
16

17. 8.3. El catalanisme conservador
• El 1891, Narcís Verdaguer va voler coordinar la Lliga de Catalunya
amb els nuclis catalanistes dispersos pel territori, sorgint la Unió
Catalanista, plataforma conservadora amb forta base rural.
• El 1892, una assemblea de la Unió va donar llum verda a les Bases
de Manresa (Bases per a la Constitució Regional Catalana), document
que plantejava l’autogovern amb el restabliment de les institucions
catalanes d’arrels medievals. Aquestes Bases són el punt de partida
més efectiu del catalanisme polític modern. Des d’aleshores, el
catalanisme fou el denominador comú per a la majoria de partits
catalans.
17
Narcís Verdaguer
Torres i Bages
Puig i Cadafalch
Àngel Guimerà

18. 8.3. El catalanisme conservador
18

19. 8.3. El catalanisme conservador
SESSIÓ DE LES BASES DE MANRESA
19

20. 8.4. La formació de la Lliga Regionalista
• La desfeta del 98 i el fracàs del govern regeneracionista de SilvelaPolavieja (1899), van convèncer la burgesia barcelonina (Tancament
de caixes) de la necessitat d’una l’autonomia política i administrativa
com a alternativa a la ineficàcia d’un govern central a mans dels partits
dinàstics.
• El Tancament de Caixes va ser una protesta dels botiguers i dels
industrials de Barcelona l'any 1899 contra els pressupostos restrictius i
la pujada d’impostos del govern de Silvela. Va consistir a donar de
baixa els establiments comercials i indústries per tal de deixar de pagar
la contribució sense que fos il·legal. La protesta la va encapçalar el Dr.
Bartomeu Robert, alcalde de Barcelona i s'inicià el 20 d'octubre del
1899.
La protesta es va estendre per Sabadell, Mataró, Manresa i Vilafranca i
alguns comerciants foren tancats a la presó per no haver pagat les
contribucions.
20
http://ca.wikisource.org/wiki/Tancament_de_Caixes

21. 8.4. La formació de la Lliga Regionalista
• Així es va crear la Unió Regionalista, que va presentar una
candidatura conjunta (la “dels quatre presidents”: Sebastià Torres,
Albert Rusiñol, Bartomeu Robert i Lluís Domènech i Montaner )
amb una escissió de la Lliga de Catalunya, el Centre Nacional,
guanyant les eleccions de 1901.
• L’èxit va fer que es fusionessin a la Lliga Regionalista, partit que
dominà la vida política catalana els següents trenta anys, en dura
pugna amb els republicans. El diari La Veu de Catalunya va ser el seu
principal òrgan de difusió.
21

22. 8.4. La formació de la Lliga Regionalista
• Programa de la Lliga: monàrquic i conservador. El seu objectiu
polític era l’AUTONOMIA catalana, la lluita contra la corrupció i el
reformisme. Partit en el sentit modern: afiliats, centres polítics,
secretaria electoral, publicacions: La Veu de Catalunya...
MÍTING DE LA
LLIGA
REEGIONALISTA
22

23. 8.4. La formació de la Lliga Regionalista
23

24. 8.5. Nacionalismes i regionalismes
• El nacionalisme basc va germinar com a reacció a la pèrdua dels furs
amb la derrota carlina del 1876 i com a expressió d’un incipient
moviment cultural basc. El seu gran impulsor va ser Sabino Arana,
antiliberal, ultracatòlic, tradicionalista i racista. Amb el anys es moderarà
i apostarà per la via autonomista expressada en el projecte polític del
Partit Nacionalista Basc (PNB), integrador de les aspiracions de la
burgesia basca.
• El galleguisme va topar amb l’escassa simpatia d’una burgesia feble
que identificava tradició amb arcaisme. La feina d’alguns intel·lectuals
(o Rexurdimiento) va afavorir un incipient galleguisme polític a finals del
segle XIX.
• Els particularismes també es van expressar a València, Aragó i
Andalusia (Blas Infante).
24

25. Repassa l’essencial
25

26. 26