04. EL MOVIMENT OBRER IPB

04. EL MOVIMENT OBRER
(1789/1914)
Història del Món Contemporani
IPB / Joan Corbalán

04. EL MOVIMENT OBRER 1789-1914
1. El moviment obrer: inici fins 1848
2. Grans corrents ideològics de l’obrerisme
3. L’època de la I Internacional (1864-1881)
4. Sindicats de masses i partits obrers (1881-
1914)
5. La II Internacional

0.1. COM A INTRODUCCIÓ
“Com a historiador li diria que el moviment obrer organitzat en
sindicats neix a Europa en la primera meitat del segle XIX (a
Catalunya, el 1840) i que de la seva acció depenen la major part
dels avenços socials que s’han aconseguit als segles XIX i XX,
des de la limitació de les jornades de treball o el salari mínim, fins
al sistema de pensions: avenços dels quals no solament s’han
beneficiat els treballadors, sinó el conjunt de la població. Sense la
força negociadora dels sindicats no hi hauria hagut mai “estat del
benestar”.
Josep Fontana: Què és el moviment obrer? La Lamentable,
11/07/2012 <http://forumcivic.cat/josep-fontana-que-es-el-
moviment-obrer/> [consultat 26-10-2014].

0.2. LA NOVA SOCIETAT INDUSTRIAL
La societat industrial és una societat de classes, definida
per la igualtat jurídica i la posició econòmica. És una societat
dividida entre proletaris i burgesos.
Els burgesos són la classe dominant, juntament amb l’antiga
aristocràcia. Defensen valors com el treball, l’estalvi, la propietat,
l’herència, la cohesió familiar, l’ordre establert... Es divideixen en
gran burgesia (que experimenta un procés d’aristocratització),
petita burgesia (artesans i comerciants) i classes mitjanes
(professionals liberals).
La societat industrial és també una societat urbana, producte
de l’èxode rural. Les ciutats creixen i es remodelen, i són escenari
de canvis polítics, socials, culturals i dels conflictes de classe.

 La Revolució industrial va comportar el sorgiment d’una nova
classe social, el proletariat. Aquests, han de treballar a canvi d’un
salari. Viuen en condicions duríssimes (de vida i de treball) i això
comporta un conflicte permanent amb l’Estat i la burgesia.
Els proletaris s’enfronten a males condicions de vida
(alimentació, roba...) problemes d’habitatge, problemes
d’escolarització (analfabetisme), al treball infantil, a índex molt alts
de mortalitat (no hi ha cobertures socials ni sanitàries).

 L’excedent de mà d’obra va fer fa que aquesta fos molt barata.
Així es van trobar sotmesos a llargues jornades laborals i males
condicions de treball. La disciplina laboral era molt estricta. Les
dones i els nens encara tenien sous més baixos. La legislació
laboral era nul·la. L’atur, les llarguíssimes jornades, els salaris
baixos, la dura disciplina laboral... Es tracta de problemes
comuns.
Prendre consciència de l’explotació en la qual viuen és
prendre consciència de classe. Aquest és el primer pas vers el
sorgiment del moviment obrer (associacions) i la creació
d’ideologies alternatives al liberalisme/capitalisme.

1. EL MOVIMENT OBRER: INICI FINS 1848
1.1. D’ARTESANS A PROLETARIS
A Gran Bretanya la llibertat de producció va permetre produir al
marge dels gremis.
Els propietaris de les fàbriques fixaven les condicions de la
producció i la contractació.
Els seus treballadors solien ser pagesos emigrants i artesans
gremials que s’havien quedat sense feina. Així es va proletaritzar
la producció.
Aquests treballadors depenien només de la seva força de
treball. Intercanvien treball per salari.
El taller va deixar lloc a la fàbrica, on van patir condicions de
treball duríssimes. Això va alimentar el sentiment d’explotació i
de lluita proletària.

1.2. ELS PRIMERS CONFLICTES I EL LUDDISME
Van aparèixer les primeres associacions de treballadors. Les
primeres agrupacions van ser d’àmbit local i per oficis. Però les
autoritats governamentals van actuar reprimint aquestes
associacions i les seves manifestacions (Llei de Le Chapelier,
Combination Acts,...)
També van créixer moviments més radicals que pretenien canvis
socials més profunds, no només millores laborals.
En aquest context, va aparèixer a Nottingham (1811) una
revolta protagonitzada pel capità Ned Ludd (“luddisme”).
 Aquest moviment és, en certa manera, desorganitzat i es va
basar en la destrucció de les màquines com a defensa dels llocs
de treball.

1.2. ELS PRIMERS CONFLICTES I EL LUDDISME
Carta signada pel capità Ned Ludd i enviada a un fabricant de
Huddersfield el 1812
Hem sabut que vostè és el propietari d’aquestes detestables màquines de filar,
i els meus homes m’han sol·licitat que l’adverteixi que ha de destruir-les. Si no
les destrueix abans del final de la setmana que ve, enviaré almenys 200
homes perquè ho facin ells. Si vostè els dispara, tenen ordre de matar-lo i
cremar les seves propietats. Comuniqui-ho als seus veïns i informi’ls que si no
destrueixen les seves màquines els passarà el mateix.
Crema del Vapor Bonaplata, Barcelona, 1835.

1.3. EL SOCIALISME UTÒPIC
El socialisme utòpic (primera meitat del segle XIX) recull les
teories que plantegen crítiques a la societat capitalista emergent..
Engels li va encunyar aquest nom en un sentit pejoratiu, pels pocs
resultats pràctics que van aconseguir.
Es tractava d’intel·lectuals il·lustrats amb preocupacions socials.
Criticaven el capitalisme (atur, explotació, crisis...), denunciaven
l’individualisme i les desigualtats provocades per la concentració
de la propietat privada, desconfiaven de la política i dels polítics.
Buscaven una societat justa i fraternal (benestar general). Ara bé,
no tenen un contingut revolucionari, són reformistes.
No obstant tant Babeuf com Blanqui van defensar la via violenta
per aconseguir la igualtat social a partir d’una revolució.

Saint Simon (1760-1825). Dividia la societat entre la classe
productiva i la classe no productiva. Per millorar la situació
confiava en la ciència i el progrés. Calia crear tallers cooperatius,
per fomentar l’educació, garantir l’assistènci mèdica...
Charles Fourier (1772-1837). Va dissenyar els falansteris, unes
comunes, de producció i de consum, on la propietat era col·lectiva
i on tothom compartia feines.
Robert Owen (1771-1858). Va ser un empresari model (New
Lanarck) i dirigent sindicalista (Great Trade Unions). Va impulsar
el cooperativisme amb projectes com New Harmony (EEUU).

 PJ. Proudhon (1809-1865). Va impulsar el mutualisme i el
federalisme. És considerat un precursor de l’anarquisme, amb el
seu rebuig a l’Estat i a l’Església. Considerava la propietat privada
“un robatori”.
L. Blanc (1811-1882). Va ser membre del govern provisional del
1848 a França, des d’on va impulsar els Tallers Nacionals.
E. Cabet (1788-1856) va dissenyar Icària, un país utòpic on hi
hauria una igualtat social complerta. Va publicar el 1842 Viatge a
Icària.

Saint-Simon
Fourier
Owen
Proudhon i els seus fills. Courbert, 1865 L. Blanc

1.4. EL NAIXEMENT DEL SINDICALISME
Els primers sindicats van ser les societats de socors (ajudaven
als treballadors en cas de malalties i atur, i organitzaven vagues).
El 1825 els obrers anglesos van aconseguir el dret
d’associació. (abolició de les Combination Acts).
Així van néixer els primers sindicats (trade unions) per millorar
les condicions laborals.
El 1830 es va crear l’Associació Nacional per a la Protecció del
Treball (John Doherty). Era la resposta a la necessitat de
coordinar els diversos sindicats, per tal de fer-los més grans i
forts.

1.4. EL NAIXEMENT DEL SINDICALISME
El 1834, sota la influència d’Owen, es va crear la Great Trade
Union. Amb l’objectiu d’agrupar tots els sindicats, impulsar
accions reivindicatives i crear cooperatives.
 De nou la pressió dels governs (i d’alguns sindicats) van
acabar amb aquesta associació.
A la dècada dels 30’s es creen a França (Unió Obrera) i
Espanya (Associació de Treballadors de Barcelona) els primers
sindicats.

1.5. EL CARTISME
La repressió governamental va animar als liders obrers a entrar
en la política. Al 1838 elaboren la Carta del Poble.
Objectius del cartisme:
Sufragi universal masculí per als majors de 21 anys
Que no fos necessari ésser propietari per a ser membre del
Parlament
Un sou per als membres del Parlament
Circumscripcions electorals d'igual grandària
Votació per mitjà del sufragi secret
Parlaments anuals

1.5. EL CARTISME
El cartisme va ser el primer moviment de masses reclamant el
sufragi universal.
Tot i recollir més de tres milions de signatures, el Parlament
britànic va rebutjar les seves peticions. No obstant van aconseguir
millores parcials com la jornada de 10 hores al dia, gràcies a la
col·laboració amb la burgesia.

1.6. L’EXPERIÈNCIA REVOLUCIONÀRIA DE 1848
Al 1848 l’experiència associacionista de GB es trasllada a
França, aprofitant la revolta de París: col·laboració entre els
obrers i la burgesia més liberal en contra de la gran burgesia.
Els treballadors van donar suport a França a la Segona
República.
Però la burgesia, davant la radicalitat de la revolució, es va unir
i va derrotar els obrers.
Aquests fets obriren el debat sobre la col·laboració amb la
burgesia. Necessitaven els obrers una alternativa pròpia?

2. GRANS CORRENTS IDEOLÒGICS DE L’OBRERISME
2.0. INTRODUCCIÓ
Durant la segona meitat del XIX van aparèixer les dues
ideologies fonamentals del moviment obrer: el MARXISME i
l’ANARQUISME.
Es tracta de dues ideologies molt diferents què, malgrat tot,
tenen punts en comú:
- Gran influència posterior.
- Demanen canvis socials i polítics totals.
- S’ha de donar la revolució.
- Volien un nou ordre social sense propietat privada.
Marx Bakunin

2.1. El marxisme
Marx i Engels van elaborar una teoria mitjançant la qual volien
transformar la seva societat: el socialisme científic o
marxisme.
Karl Marx (1818-1883) i Friedrich Engels (1820-1895Marx i
Engels més enllà de les propostes del socialisme utòpic,
plantegen ja un pla d’acció: el socialisme científic.
) van publicar dues obres fonamentals: El Manifest Comunista
(1848) i El Capital (1867).
El marxisme descansa sobre tres grans eixos:
 l’anàlisi del passat,
 la crítica del present
 i l’elaboració d’un projecte de futur.

2.1. El marxisme
L’estudi del passat, l’anàlisi de la història, rep el nom del
materialisme històric. Aplica el model hegelià de tesi,
antítesi i síntesi.
El materialisme històric explica que la història és un
procés de canvi i transformació. La clau rau en l’economia,
la infraestructura, que és la base de la societat i el motor
de la història.
Condiciona l’organització política, la mentalitat i la cultura de
l’època (superestructura).
L’economia es basa en uns elements que van canviant: Els
modes de producció, les forces de producció i les relacions de
producció.

2.1. El marxisme
Les relacions econòmiques fan que en qualsevol època la
societat es divideixi en dues classes antagòniques: dominants i
dominats. El seu antagonisme (lluita de classes) provoca el
pas de les etapes històriques.
Amb el materialisme històric Marx va arribar a la conclusió
que al llarg de la història s’han donat tres modes de producció:
l’esclavisme, el feudalisme i el capitalisme. En ells sempre ha
estat present la lluita de classes entre opressors i oprimits.

2.1. El marxisme
L’anàlisi del present el porta a criticar el sistema
capitalista. En aquest mode de producció les forces de
producció són els mitjans de producció (fàbriques, màquines) i
la mà d’obra.
Les relacions de producció es donen entre la burgesia i el
proletariat, i són unes relacions d’explotació. La burgesia
explota el proletariat amb la plusvàlua (el treball obrer genera
un benefici superior al salari). A més, la burgesia vol
incrementar el seu benefici augmentant la tecnificació, i això
comporta crisis de
sobreproducció. A la llarga, augmenten les diferències entre rics
i pobres i, globalment, el nombre d’oprimits.

2.1. El marxisme
El projecte de futur marxista neix de la necessitat de superar
les desigualtats generades pel capitalisme.
La crisi finalment comportarà una revolució. Els obrers prendran
el poder, establint de manera transitòria la dictadura del
proletariat. Amb ella s’eliminaran les desigualtats i es
constituirà una societat sense classes, igualitària.
Per aconseguir-lo, els obrers s’han d’organitzar en sindicats i
partits polítics.

2.2. L’anarquisme
Anarquisme vol dir sense comandament, sense poder. Es
basa en la llibertat i la igualtat (ideologia llibertària). El seu
antecedent és Proudhon, i els seus dos màxims representants
són Bakunin i Kropotkin.
Els oprimits s’aixecarien de manera espontània contra la seva
explotació, creant-se una societat igualitària, basada en la
lliure federació de comunes. L’Estat seria destruït.
La nova societat no tindria propietat privada, ni classes, ni
jerarquies (ni Déu, ni Estat, ni amo). Tots els béns serien
col·lectivitzats, creant-se cooperatives de producció i consum.

2.2. L’anarquisme
L’Anarquisme rebutja l’acció política (apoliticisme). Accepta el
sindicalisme i la propaganda pel fet per destruir l’Estat i el
capitalisme.
L’Anarquisme el podem dividir en dos blocs: anarcocomunisme
i anarcosindicalisme.
L’anarcocomunisme (Koprotkin) defensava l’acció col·lectiva
revolucionària. A finals del segle XIX d’aquest corrent naixerà
la propaganda pel fet (Enrico Malatesta) que defensa la
realització d’atemptats terroristes.
L’anarcosindicalisme (Bakunin) defensa l’acció sindical.

3. L’ÈPOCA DE LA I INTERNACIONAL (1864-1881)
3.1. L’Associació Internacional de Treballadors (AIT)
Es va crear a Londres l’any 1864 i va ser el primer intent
d’organitzar el proletariat internacionalment (intentava integrar
totes les forces involucrades en la lluita social). L’AIT va tenir més
força simbòlica que real i va ser un lloc de discussió teòrica.
Van participar grups representatius de:
les Trade Unions que defensaven la lluita política i sindical,
però no la violència (sindicalistes),
Proudhonians, defensors del mutualisme i de caràcter apolític,
 Bakuninistes i Marxistes.
Marx va ser l’organitzador de la trobada i va redactar els
Estatuts i el Manifest Inaugural.
L’AIT es va organitzar en sectors nacionals i tenia un Consell
General dirigit pel mateix Marx.

Els principis bàsics:
Emancipació de la classe obrera per part d’ella mateixa.
Participació i conquesta del poder polític.
La societat que s’ha d’implantar és la societat socialista.
A partir de 1866 es fan els primers congressos a Suïssa i
Bèlgica. En aquests es plantejaven sobretot millores laborals
(jornada, treball infantil, treball femení, dret a la vaga...).
Els problemes vindran per les discrepàncies entre marxistes i
bakuninistes (l’Estat s’ha d’abolir, no de conquerir; Marx és un
dictador).

El trencament definitiu es va produir al Congrés de La Haia
(1872), quan els bakuninistes no acceptaren la creació de partits
polítics obrers i van ser expulsats.
Marx controlava el Consell General i tenia el suport dels estats
més industrials (GB, Alemanya).
Bakunin, crític amb el lideratge de Marx i rebutjava qualsevol
autoritat, va tenir el suport dels estats més agrícoles (Espanya,
França i Itàlia).

3.2. La Comuna de Paris
Un altre fet va contribuir a la fi de la internacional: la Comuna
de París (març-maig,1871).
Al 1870 va esclatar la guerra entre França i Alemanya
(Prússia), amb la desfeta de Napoleó III a la batalla de Sedan. Els
alemanys van ocupar París. L’Imperi havia desaparegut.
Es va formar un govern conservador encapçalat per Adolph
Thiers, però la insurrecció popular (el poble que s’havia enfrontat
als prussians no es volia desarmar) va provocar que el govern es
refugiés a Versalles.
La revolta va proclamar el 1871 la Comuna de París (18 de
març // 28 de maig), com una proposta de república democràtica i
social.

La Comuna va iniciar una sèrie de reformes que es van
convertir en un referent Aquestes propostes foren un referent per
al moviment obrer i democràtic:
Nacionalització dels béns del clergat.
Reforma de la justícia.
Ensenyament laic i gratuït.
Lliurament d’empreses abandonades a cooperatives obreres.
Substitució de la policia i de l’exèrcit per milícies populars.
Al maig de 1871 les tropes de Versalles i els prussians van
bombardejar Paris i es va sufocar la revolta.

Les lluites entre marxistes i bakuninistes, així com la repressió
desencadenada a tota Europa després dels fets de la Comuna de
París, van fer que l’AIT es traslladés a Nova York on finalment el
1876 es va dissoldre.

4. SINDICATS DE MASSES I PARTITS OBRERS (1881-1914)
4.1. Els avenços del sindicalisme
La L’augment del capitalisme, a partir de 1880, va provocar un
important creixement del proletariat urbà. Juntament amb la
difusió del socialisme es va enfortir el sindicalisme i la força dels
obrers, que van acabar imposant la negociació col·lectiva amb els
patrons per millorar les condicions laborals i els salaris.
També els sindicats van reclamar la intervenció dels governs
per evitar els abusos patronals. Va aparèixer la legislació laboral:
Treball infantil i femení: Edat mínima de treball passa de 8 a
12 anys; prohibició de treball nocturn femení i descans
després del part.

4.1. Els avenços del sindicalisme
 L’edat mínima per treballar es va fixar el 1892 en 12 anys;
a finals del segle XIX es va prohibir el treball femení nocturn i
es va establir el repòs obligatori després del part.
Entre finals del segle XIX i principis del XX s’establiren les
assegurances obligatòries en cas de malaltia, accident,
invalidesa i vellesa.
La jornada laboral es va establir entre 8 i 10 hores diàries.
Les 8 hores de treball diari no es van aconseguir fins després
de la Primera Guerra Mundial.

4.2. Partits i sindicats socialistes
A més a més de sindicats van anar apareixent partits polítics
obrers. El primer va ser el SPD (Partit Socialdemòcrata alemany,
dirigit per Kautsky) al 1875, que va ser el referent de la resta de
partits socialistes: Partit Socialista Francès amb Jean Jaurès
(1901), el Partit Laborista anglès (1900) o el PSOE amb Pablo
Iglesias (1879).
L’SPD volia combinar l’acció revolucionaria amb l’acció
parlamentària. A curt termini volia aconseguir reformes polítiques i
socials per mitjà de la lluita parlamentària. A llarg termini no
renunciava a implantar una societat socialista.

Accions prioritàries:
Sufragi universal (també femení)
Representació proporcional
Igualtat de drets
Tributació directa
Sanitat i educació públiques
El SPD va impulsar la creació de sindicats i va imposar la
negociació col·lectiva i el reconeixement de dret de vaga. Aquests
s’encarregaven a l’acció reivindicativa, mentre que la política es
reservava per al partit.

El 1892 va néixer a Alemanya la Unió General de Sindicats
Alemanys (a Espanya la UGT ho va fer al 1888).
A Anglaterra el Partit Laborista va néixer al 1905 vinculat al cercle
sindical. Cap el 1918 va optar per una orientació cap al
socialisme.

4.3. Els camins del socialisme
El SPD va evolucionar cap a l’acció parlamentària més que cap
a l’acció revolucionària. A més a més amb el progrés econòmic
semblava que s’allunyava la revolució socialista.
Bernstein va revisar les tesis marxistes (revolució o reforma?):
La riquesa no queda en poques mans.
La pressió obrera havia permès moltes millores socials i
democràtiques.
Apostava per la via parlamentària.
Aquestes tesis van tenir poc suport.

4.3. Els camins del socialisme
Dirigents socialismes com ara Kautsky, Rosa Luxemburg i
Lenin, van continuar defensant la via revolucionària.
A França Guesde (revolucionari) i Jaures (combinació revolució
i parlament) es van enfrontar ideològicament. Al final les dues vies
es van unificar a la Secció Francesa de la Internacional Obrera.
A Itàlia i Espanya la forta presència anarquista va dificultar la
implantació del socialisme. (El PSOE es va crear el 1879 i el Partit
Socialista a Itàlia el 1892).

4.4. Les pràctiques de l’anarquisme
L’anarquisme va arrelar sobretot a Espanya, Itàlia i França.
Al Congrés de Londres de 1881 es va aprovar l’ús de la
violència individual per divulgar la ideologia.
Hi van haver atemptats contra representats polítics, empresaris,
eclesiàstics, militars...
Kropotkin i Malatesta van ser representants de
l’anarcocomunisme. És el corrent més radical.
S’oposaven al sindicalisme. Defensaven la propietat col·lectiva.
Criticaven el darwinisme social. Defensaven l’educació i
l’anticlericalisme. També defensaven els ideals internacionalistes.

4.4. Les pràctiques de l’anarquisme
En canvi, l’anarcosindicalisme va defensar l’acció a partir dels
sindicats. Eren contraris al terrorisme. Buscaven l’enfrontament
directe amb els patrons, però sense violència.
La Carta d’Amiens (1906) a França va establir el sindicalisme
revolucionari i autònom dels partits. També es va establir la vaga
con a instrument revolucionari.
Es la Base de la Confederació General del Treball (CGT) a
França i la Confederació Nacional del Treball (CNT) a Espanya.

5. LA SEGONA INTERNACIONAL
5.1. Fundació i objectius
Es va crear a París el 1889, commemorant el centenari de la
Revolució Francesa.
És una Internacional ideològicament més homogènia ja que
només estava formada per partits socialistes (els anarquistes no
són acceptats), que acceptaven la legalitat democràtica.
Organitzativament es va respectar l’autonomia dels partits. Es
van celebrar congressos (per debatre) cada 3 anys. El 1900 es va
crear Bureau Socialista Internacional (amb seu a Brussel·les)
format per delegats de cada partit que havia d’assegurar el
funcionament/continuitat entre congressos.

Objectius:
Va reclamar millorar la protecció dels treballadors, la jornada
laboral de 8 hores i la prohibició del treball infantil. Va establir
els principis que servirien de guia al socialisme al llarg del s.
XIX: l’extensió de la democràcia, la presa pacífica del poder
polític, la fi de les desigualtats i la discriminació sexual...
 Va tenir una gran repercussió, creant alguns dels símbols del
moviment obrer, com el Primer de Maig (jornada reivindicativa) o
“La Internacional” (Himne obrer).
El context internacional era favorable. Es vivia una nova etapa
capitalista, motivada per l’expansió econòmica i colonial.

Van aparèixer organismes dependents de la Internacional com
ara la Conferència Internacional de Dones Socialistes al 1907, o
la Federació Internacional de Joventut Socialista.

5.2. Els grans debats
Tres van ser els grans debats: el Revisionisme, la qüestió
colonial i el militarisme.
El Revisionisme
Al Congrés d’Erfuts (1891) l’SPD va establir el que seria el
programa bàsic del socialisme: vot femení, impostos progressius,
prohibició del treball a menors de 14 anys, necessitat de participar
en la lluita política...
El socialisme guanya força política i aconsegueix importants
reformes i millores per a la classe obrera (col·laboració partits
burgesos). A canvi es va perdent el vessant revolucionari. Es
comença a plantejar la qüestió de si cal ser més pragmàtic. En
aquest context va aparéixer el Revisionisme.

El Revisionisme
Bernstein en Les premisses del socialisme i la tasca de la
socialdemocràcia (1899), va revisar les teories de Marx i Engels.
Es plantejava el dilema de “revolució” o la “reforma lenta i
pacífica per arribar al socialisme”.
D’aquesta forma s’iniciava l’evolució cap a la creació de partits
socialdemòcrates.
Eduard Bernstein

El Revisionisme
En contra d’aquestes teories es van posicionar els defensors de
la revolució social, com Rosa Luxemburg o Lenin, que van acabar
creant partits comunistes.
El Revisionisme va ser condemnat en la Segona Internacional,
tot i que finalment va ser la política que es va portar a la pràctica.
Rosa Luxemburg Lenin

La qüestió colonial
Una part del moviment obrer criticava la brutalitat de la
colonització, però a la vegada la considerava com una tasca
positiva civilitzadora.
Una altra part però, que acabarà imposant-se, s’hi oposava
frontalment.
Lenin en la seva obra Imperialisme, fase superior del
capitalisme, postulava que el capitalisme necessita ampliar el seu
radi d’explotació. Per això imperialisme equival a capitalisme, i ha
de ser condemnat.

El militarisme.
Els pacifistes creien que no s’havia de lluitar en una guerra
burgesa i, un cop havia esclatat, s’havia de buscar la pau.
Els revolucionaris creien que calia aprofitar-la per fer la revolució
(Lenin, Rosa Luxemburg).
A la pràctica, la guerra va acabar amb la internacional. Es va
produir l’anomenat deliri patriòtic on els obrers van lluitar al costat
dels seus governs burgesos. El nacionalisme va poder més que el
socialisme
A més amb la Revolució Russa, i la posterior creació del
Komintern, el socialisme es va dividir entre comunistes i
socialdemòcrates.
La Segona Internacional havia acabat.

04. EL MOVIMENT OBRER IPB

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (20)

Semelhante a 04. EL MOVIMENT OBRER IPB

Semelhante a 04. EL MOVIMENT OBRER IPB (19)

Mais de jcorbala

Mais de jcorbala (20)

Último

Último (7)

04. EL MOVIMENT OBRER IPB