2. • L’economia ajuda a administrar els recursos, són
limitats i les necessitats dels humans son il·limitades.
• Podríem dir que és la ciència social que estudia
l’administració eficient d’uns recursos limitats
destinats a la producció de bens i serveis per tal de
satisfer les necessitats humanes.
3. • Treball: esforç que fan les persones per generar
riquesa.
• Capital: bens que serveixen per produir altres bens.
• Recursos naturals: bens de la natura o primeres
matèries.
• Capacitat empresarial: organització dels factors de
producció per generar bens i serveis.
4. Conjunt d’institucions que permet l’organització
d’una societat.
• Economia de mercat.
• Economia planificada.
• Economia mixta.
5. Intercanvis de bens i serveis a través de la interacció
de la demanda i l’oferta.
o DEMANDA: representa la quantitat de productes o
serveis que el públic objectiu vol i pot adquirir per
satisfer les necessitats.
o OFERTA: capacitat de l’empresari per posar a
disposició del comprador una determinada
mercaderia a un preu concret.
6. EL SISTEMA DE MERCAT (2).
Per tal de fer una economia de mercat cal plantejar
tres preguntes:
o Què s’ha de produir? El que els compradors vulguin
adquirir.
o Com s’ha de produir? Cada empresa té una gestió
pròpia, mala gestió = no empresa. S’ha de comptar
amb la competència de mercat.
o Per a qui s’ha de produir? Els que tenen molts
factors poden obtenir molts productes i els que
tenen pocs factors tindran productes escassos.
7. • Té limitacions, ja que moltes persones no poden cobrir
ni les necessitats més bàsiques.
• L’estat intervé:
-L’empresa no ofereix bens públics dels quals es pot
gaudir en general.
-L’activitat produïda perjudica als altres.
-Part de la població està mancada d’un mínim per
sobreviure.
8. L’estat dirigeix l’economia a través de directius
polítiques.
1. Es planteja les necessitats de la població.
2. A través d’aquestes s’elabora un pla, per tal de
satisfer-les.
9. Decideix la producció de
bens i serveis.
Estat
Assigna recursos productius i fixa els
objectius de la producció i el
creixement econòmic.
Propietari
Proporcionen llocs de
Empreses treball.
que es Degut a No consideren pèrdues
consideren que: ni guanys en els seus
un bé social. resultats.
10. • Recorre el mercat per assignar els recursos pel qual
el estat intervé poc o molt per regular-ne el
funcionament.
11. Dos agents econòmics principals: consumidors i
empreses.
FACTORS DE PRODUCCIÓ
EMPRESES
CONSUIMIDORS
BENS I SERVEIS
12. Les institucions financeres.
Bens i serveis Pagaments amb diners.
Bancs
Institucions Ús dels
financeres diners
Caixes
d’estalvi
Capten els recursos que no es destinen al consum i
que constitueixen l’estalvi
13. El sector públic
Consumeixen i
Administracions publiques inverteixen
(actuen com a
agents
econòmics)
El sector públic ofereix:
-bens i serveis que no produiria o no ho faria
adequadament en el sector privat.
-bens i serveis políticament i socialment rellevants.
14. El sector exterior
Importacions: productes que provenen d’altres països
i en l nostre se n’ofereix la venda.
Exportacions: productes que surten del nostre país
cap a un altre per ser venuts en aquell.
15. FPP (frontera de possibilitats de producció)
Mostra les quantitats màximes de béns i serveis que una
economia pot produir fent servir tots els seus
coneixements.
Anàlisi
Escassetat: recursos limitats, cal triar a quins s’assignen
cada un d’ells.
Eficiència: producció màxima possible amb els
recursos.
16. Vies del creixement econòmic
Desplaçament de la FPP entre altres degut al
creixement econòmic.
-Increment de recursos: s’incrementen amb el
descobriment de noves riqueses naturals.
-Progrés tecnològic: s’incrementen en el sistema
econòmic innovacions que representin un
increment de l’eficiència o bé formant i qualificant
els treballadors.
17. El concepte de cost d’oportunitat
Podríem definir el cost d’oportunitat d’un bé o un
servei com el cost de la millora alternativa perduda
i reflecteix allò a què es renuncia per tal
d’aconseguir-lo.
18. Microeconomia: estudia la conducta dels agents
econòmics individuals i de mercats concrets. Centra la
seva atenció en els preus i en la quantitat de béns i
serveis produïts per cada mercat.
19. Macroeconomia: considera el comportament de
l’economia a escala global. No és preocupa de la
venda del mercat, sinó de la millora o l’empitjorament
de l’economia del país.
