6. El seu pare morirà quan ell tenia 4 anys.

7. Té dos germans, Elisabeth i Joseph, que morirà de jove.

8. La família es trasllada a la ciutat de Naumburg

13. Abandona la Teologia al cap d’una any amb gran disgust de la seva mare.

14. Pertany a l’Associació juvenil Franconia

16. Coneix casualment la filosofia de Schopenhauer i es converteix en schopenhauarià

18. Dóna les seves primeres conferències.

19. Destaca ja com a filòleg enlluernant al seu professor Ritzschl.

22. Tots dos són seguidors de Schopenhauer.

23. Nietzsche es converteix ara en wagnerià.

24. També fa amistat amb Cosima Wagner.

26. Es nacionalitza suïs.

28. Malalt de disenteria i diftèria.

29. Visita vàries vegades els Wagner a Tribschen

32. Té bona acollida entre els wagnerians.

33. Té una gran desaprovació entre la comunitat filològica.

34. Comença el “duel” amb diversos autors i el seu prestigi com a filòleg decau.

35. Escriu Sobre veritat i mentida en sentit extramoral , que no es publicarà fins el 1903, quan ja havia mort.

37. Publica, sota la influència de Wagner, les Consideracions intempestives .

39. Acudeix a les representacions wagnerianes a Bayreuth i comença a ser molt crític amb Wagner.

42. El 1879, 10 anys després d’arribar-hi, abandona la càtedra de Basilea i obté una pensió de per vida.

48. Nietzsche posa música a un poema d’ella l' Oració a la vida . Veure el text.

52. L’etern retorn

53. El nihilisme

54. La voluntat de poder

55. La transvaloració de tots els valors

57. Nietzsche no anirà a les noces i tendrà una opinió negativa de Bernhard Förster.

58. Elisabeth i Bernhard marxen a Paraguai a fundar una comunitat ària.

60. 1887: La genealogia de la moral, un escrit polèmic.

61. 1888: Crepuscle dels ídols, o com es filosofa amb el martell .

62. 1888: L’Anticrist. Maledicció contra el cristianisme.

63. 1888: Ecce homo. Com s’arriba a ser el que se és .

65. Diagnòstic: paràlisi progressiva. Derivada de la sífilis.

66. Passa per manicomis fins que se’n fan càrrec la mare i la germana (que havia quedat vídua pel suïcidi del marit).

68. Elisabeth es fa càrrec de les obres i els manuscrits.

69. 1897: mor la mare.

70. Elisabeth mostra el malalt com una atracció a amics i famosos.

72. La germana i Peter Gast preparen edicions d’obres amb el nom de Nietzsche, sobretot, Voluntat de poder , que no es pot considerar autèntica.

77. En ella, Nietzsche intenta posar les bases per una revitalització cultural de l’Alemanya de la seva època.

78. Això es realitzarà, tal i com havia dit Schopenhauer, a través de la música, i més concretament, a través de l’obra d’art total que Wagner construiria.

79. Les òperes de Wagner eren l’únic model actual que podia recuperar les forces de la tragèdia clàssica. Per què?

81. Apol·lo era el déu de la bellesa, de la claredat, de la raó, i Dionís era el déu grec d’allò lleig, de la foscor, d’allò irracional, del somni i de l’embriaguesa.

82. A la tragèdia clàssica (Esquil i Sófocles) l’element dionisíac hi era present, no havia estat desterrat. El model d’home era l’home tràgic , el que accepta que la vida està formada també per coses tràgiques, irracionals.

85. Nietzsche dirà que el «cristianisme no és més que platonisme per al poble». Per tant, cal potenciar Dionís i deixar d’imposar Apol·lo.

86. La història de la filosofia no ha estat més que dos mil anys d’errors. La filosofia, la moral i la religió s’equivocaren a partir de Sòcrates.

91. Per trencar amb aquest nihilisme, Nietzsche anuncia que Déu ha mort ( La gaia ciència i Així parlà Zaratustra) . Amb això nega l'existència del món suprasensible, el que va inventar Plató i el cristianisme va adoptar.

94. Aquest nou home és el nucli del devenir; és l' ultrahome , «Übermensch», l’home superior, l’home de nous valors, l'home que ve després de l'home actual, que és «l'últim home».

97. L'home nihilista era el que preferia voler el no res abans de no voler. L’ultrahome practica un nihilisme actiu que accepta l’absència de Déu i crearà nous valors.

101. Nietzsche li diu «transvaloració de tots els valors»: situar-se «més enllà del bé i del mal».

104. L'ultrahome és l'home que sap de l'etern retorn, Zaratustra és el missatger de l'etern retorn. Aquest consisteix en la negació del temps en sentit lineal, el sentit del cristianisme, i en l'afirmació que el temps és circular, cosa que ja canvia el mateix concepte de temps, perquè tot el que pugui succeir ha d'haver succeït ja alguna vegada.

105. A Així parlà Zaratustra diu Nietzsche que des de l’«ara» s'estén un camí etern cap enrera i un camí etern cap endavant. Aquest dos camins xoquen a l'«ara», un portal que es diu « instant ». Tot torna a ocórrer, «l'etern retorn de lo igual». ( Zaratustra, III, 146)

108. El llibre és un atac a la teoria del coneixement clàssica, la que varen proposar Aristòtil, Tomàs d’Aquino o Kant.

109. Nietzsche destaca que el llenguatge l’hem creat per donar valor a unes coses (l’ésser de Parmènides o d’Aristòtil) i condemnar-ne unes altres (l’esdevenir d’Heràclit). I ara, tant la filosofia com la ciència obliden que aquest llenguatge fou inventat i creuen que les paraules responen a «coses».

111. De «veritat» no n’hi una, única, estable i immòbil, com havia dit Plató, i el cristianisme havia acceptat convertint-la en Déu.

112. Tot depèn de la perspectiva que s’adopti. I la perspectiva adoptada depèn en cada cas de la voluntat de poder, que és el motor de la vida.

114. Heidegger

115. Jaspers

116. Existencialisme: Sartre, Camus

117. Escola de Frankfurt

119. Pio Baroja

120. Unamuno

121. Ortega y Gasset (raciovitalisme)

122. Etc.