1. L’INFANT ÉS EL
PROTAGONISTA

2. Si m’aturo, toco de peus a terra i miro al meu voltant, me n’adono que les
coses cada cop canvien més ràpid. Sense anar més lluny, si posem els ulls
en els nostres pares podrem veure com nosaltres, els adolescents, ja no
hem estudiat de la mateixa manera que ho van fer ells. Per tant, com
podem comprovar, l’educació actual ha de donar resposta a la realitat que
vivim i que ens envolta, una realitat d’incertesa. Un món en canvi constant i cada cop més
exigent. Així doncs, sorgeix la necessitat de fer un canvi de mentalitat i reinventar l’escola
en tots els seus aspectes. L’objectiu és crear una alternativa a l’organització mitjançant un
currículum, un centre d’interès o una unitat didàctica. Amb això, comencen a sorgir tot tipus
de mètodes innovadors fins arribar a la idea del Treball per Projectes que es converteix en
un eix que ens porta a reflexionar i aprofundir en l’adquisició del coneixement.
Hem de tenir present, que l’escola ha de ser un lloc privilegiat d’aprenentatge i de creixement personal, per això els alumnes s’han d’involucrar
en el seu procés d’aprenentatge constant. Els alumnes han de tenir un paper actiu en tot moment per sentir-se motivats i amb ganes de conèixer
coses noves i apassionants.
Perquè sinó, quin paper juguen els alumnes en el seu propi aprenentatge?

3. L’experiència és un camí que ajuda als alumnes ha enfrontar-se al món i en aquest
l’ajuda del mestre és imprescindible. Però s’ha de tenir en compte, que tot això,
només s’aconsegueix quan els alumnes els agrada allò que treballen, quan es troben
bé a l’aula i quan troben un sentit allò que estan investigant i allò que fan. És per aquest motiu una
bona manera de treballar és per projectes ja que aquest treball està centrat amb l’aprenentatge
d’interessos que tenen els infants i els ajuda a donar sentit al món en el qual viuen i els envolta, els hi
permet donar un sentit als problemes i interrogants que tenen sobre ells mateixos i sobre el món. Un
cop s’endinsen en un projecte de treball i en la seva realització, ells són els participants, van
interactuant amb els altres, així com també amb els materials i els sistemes de representació.
D’aquesta manera ells van fent el seu propi camí, tant amb grup com individualment. Al mateix temps es troben amb conflictes en diferents
escenaris fora de l’escola, dels quals aprenen a trobar la resolució i fa que l’escola obri noves
portes al coneixement i eduqui als estudiants a un món ple de desafiaments. És tot un procés
d’aprenentatge on ensenyar i aprendre tenen un fort lligam. Són ells qui han de gestionar
col·lectivament el que volen saber i aprendre, el mestra només anima i guia el camí, la qual
cosa els permet també fer una autoavaluació espontània. El fet de que hagin d’implicar-se,
decidir, planificar i coordinar un conjunt de tasques els ajudarà al llarg de la seva vida a ser
més autònoms i independents.

4. A més a més, és una ensenyança globalitzada, molts dels continguts curriculars poden sorgir a partir de qualsevol tema que es
treballi a l’aula, establint connexions disciplinaries, és a dir, amb diferents matèries. Treballar per projectes afavoreix el
desenvolupament de l’infant en diversos aspectes, entre d’altres considero que:
Estimula els nens i nenes a ser responsables amb el seu aprenentatge.
Així els nens poden descobrir quin és el millor camí que els ajuda a aprendre per si mateixos.
Forma alumnes que donin sentit allò que volen aprendre.
És important que, el que els nens aprenen sigui una proposta interessant per ells, i que les
seves experiències formin part d’aquest aprenentatge.
Afavoreix el diàleg i la comunicació a l’aula.
El diàleg ha de ser una de les claus dins la classe, ja que la paraula ajuda a estructurar,
a ordenar i construir una narració amb sentit, de tot aquell coneixement adquirit.
Per acabar, el que més valoro, es l’avaluació que es dur a terme ja que s’avalua la comprovació i el coneixement del progrés que han anat fent els
alumnes durant el projecte. I es té en compte que no pot haver-hi els mateixos criteris d'avaluació per tots els infants, ja que cada nen i nena és
diferent a l’altre i no parteix d’una mateixa base de coneixements.