2. INTRODUCCIÓ
El període del Barroc se situa entre els períodes del Renaixement i
el Neoclàssic.
El Barroc, a més d'un període de la història de l’art, fou un moviment
cultural que es va estendre a la literatura, la pintura, l‘arquitectura,
la dansa i la música des del 1600 fins a 1750 aproximadament.
L'estil Barroc va sorgir a principis del segle XVII, després del Concili de
Trent entre el 1545 i 1563 a Itàlia.
D'aquí es va estendre cap a la major part d'Europa. Fou un moviment
que va impulsar un estil artístic que es dirigís no només a les elits, sinó
al poble illetrat. Així, en pintura l’arquitectura, el Barroc utilitza
una iconografia directa i teatral, amb tendència a una abundància
d'ornamentació.
Durant molt de temps (segles XVIII i XIX), el terme "barroc" va tenir un
sentit pejoratiu, sinònim de sobrecarregat, desmesurat i irracional, fins
que posteriorment fou revaloritzat a finals del segle XIX per Jacob
Burckhardt i després per Benedetto Croce i Eugini d’ors
3. L’ARQUITECTURA DEL BARROC
L'arquitectura barroca es desenvolupa des del principi del segle XVII fins dos terços del segle XVIII. Es manifesta a gairebé tots els
països europeus i, en el que eren en aquell temps, les colònies d'Espanya i Portugal a Amèrica, avui països independents.
Les característiques principals son:
Estil marcat per les formes dinàmiques i complexes
-Es torçaven les columnes
-Façanes corbes
-Es creaven grans escalinates i enormes columnes
-Decoració molt carregada tan a l’interior com a l’exterior dels edificis
-Els principals edificis son catedrals i esglésies però també hi ha edificis civils com Palaus
Els arquitectes mes destacats son:
Italians:
-Francesco Borromini
-Carlo Maderno
Espanyols:
-José Benito de Churriguera
-Pedro de Ribera
- Lorenzo Rodríguez
catedral de Santiago de Compostel·la:
4. L’escultura del Barroc
L’escultura del Barroc canvia dràsticament respecte als estils anteriors a Europa.
Té aquestes característiques:
Les figures són naturalistes, més exagerades i amb posicions més dinàmiques amb més mobilitat. Els rostres eren més patètics i
dramàtiques.
Capten els moviments ràpids de les figures i els sentiments que expressen.
Mostren escenes teatrals amb diversos personatges entrellaçats.
Es van crear efectes lluminosos per a, per exemple, crear mobilitat ens els plecs de la roba i crear ombres.
Els principals escultors del Barroc són Bernini a Italia. A Espanya eren Juan de Ávila i Francisco del Rincón (escola castellana) i
Alonso Cano (escola andalusa).
Diana la caçadora Èxtasi de Santa Teresa, de Bernini Cristo de los Carb Francisco
5. LA PINTURA DEL BARROC.
Les característiques principals de l’art barroc, són:
-Realisme: naturalisme, moviment i teatral.
-Importància del gest: estats d’ànim emocionals i violents; dramàtic i tètric.
-Composicions: obertes i asimètriques. Desequilibri i l’escena segueix més enllà dels límits del quadre. Això s’aconsegueix mitjançant
línies corbes.
-Perspectiva: s’aconsegueix mitjançant difuminació del color, la mesura de les figures, el clarobscur...
-Importància de la llum: la forma se subordina a la llum. Tenebrisme.
-Predomini del color sobre el dibuix.
-Preocupació per plasmar el moviment: figures inestables i les ondulacions se multipliquen. Quan aquest moviment no existeix es perquè
es vincula amb la religió.
-Tècniques: pintura mural (al fresc) o a cavallet (a l’oli). Abandono del temple.
-Temes: diferències entre el catolicisme i la burgesia. Religiosos, bodegons, paisatges, naturaleses mortes, pintures de gènere,
mitològics, retrats individuals i col·lectius...
Artísticament, el barroc va causar una reacció contra la serenitat i l’equilibri dels cànons del renaixement. Fou un estil sofisticat i
emocional, sovint extravagant, perquè no tenia uniformitat.
Hom assenyala dues mentalitats contraposades:
-Una basada en el lliurecanvisme, representada per la societat burgesa, comerciant i pròspera, que promogué la pintura de costums.
-I una altra basada en el mercantilisme, es caracteritzà per un fort ideal absolutista i que generà un art de jardins geomètrics, urbanisme
rígid i places subordinades.
Sopar a Emmaus:
