1. El Cargol
Fa uns anys, la meva dona i jo construírem una casa. No teníem
electricitat i per això utilitzàvem eines manuals. No disposàvem d'una gran
caixa d'eines. La nostra caixa contenia serres, una maça, cisells, un ribot i
alguns martells. A més, disposava d'una sèrie d'eines per a mesurar: una cinta
mètrica, un escaire, un nivell de bombolla i una plomada. Això era tot el que
ens calia. Si hagués vingut un fuster medieval li haurien resultat familiars la
majoria de les meves eines. Encara més, fins i tot un fuster de l'antiga Roma
hauria trobat poques sorpreses a la meva caixa d'eines. Tant les serres com els
martells (i els claus), els cisells, les trepadores i els escaires daten de l'edat del
bronze i dels primers temps de l'edat del ferro.
Molts tipus d'eines modernes s'originaren fins i tot abans, al neolític, fa
uns 8.000 anys. De fet, només hi ha una eina a la meva caixa que
desconcertaria un fuster romà o medieval: el meu tornavís. Entendrien el
significat dels cargols; després de tot va ser Arquímedes qui va inventar el torn
al segle III abans de Crist. Els cargols de l'antiguitat eren grans artefactes de
fusta que s'utilitzaven per a treure aigua. Un dels aparells més antics que va
utilitzar el cargol per a fer pressió va ser una premsa per a roba feta pels
romans. També s'utilitzaren les premses per a fer oli i vi. A l'Edat Mitja es va
aplicar el mateix principi del cargol a la impremta. Malgrat tot, es desconeixia el
cargol comú com a petit instrument d'unió i fixació.
Els cargols per a fusta (també es coneixen com a visos) es van originar
en algun moment del segle XVI. No se sap qui va inventar el tornavís manual,
però el cert és que no apareix a les caixes d'eines fins un cop passat l'any
1800. Els primers cargols eren força cars perquè calia fer-los acuradament a
mà i només s'utilitzaven per a articles de luxe com els rellotges. No va ser fins
el 1850 que no es va aprendre a fer visos en grans quantitats.
El cargol per a fusta va suposar un nou mètode d'unió, més durador que
els claus, que poden sortir-se si la fusta es resseca o s'expandeix (això justifica
la utilitat dels cargols en la construcció de vaixells). El vis junta perfectament les
peces que cal unir i és més fort i durador que els claus, les clavilles o les
grapes.
Però, el rei dels cargols és el cargol de precisió. El cargol mecànic va
representar un progrés tecnològic de proporcions èpiques. Aquest cargol va

2. permetre l'ajustatge precís d'instruments tan importants com els rellotges, els
microscopis, els telescopis, els sextants, els teodolits i els cronòmetres marins.
No és agosarat dir que els cargols ben cargolats van transformar el món. Sense
els cargols, camps sencers de la ciència no haurien pogut desenvolupar-se, la
navegació hauria continuat sent primitiva i no hauria estat possible el
desenvolupament del comerç marítim dels segles XVIII i XIX. Sense els cargols
no hi hauria eines i, per tant, tampoc productes industrials ni revolució
industrial.