Rd 2013juliol 3_ee_ciberespai i xarxa

3333aaaa Escola d’EstiuEscola d’EstiuEscola d’EstiuEscola d’Estiu
Un ciberespai obert, protegit i segurUn ciberespai obert, protegit i segurUn ciberespai obert, protegit i segurUn ciberespai obert, protegit i segur
Recull documental
Selecció elaborada pel

- 3 -
Recull documental sobre seguretat al ciberespai i la Xarxa
Aquest recull de recursos documentals és una selecció de referències sobre qüestions de
seguretat en relació amb el ciberespai o espai virtual i la interacció a través de les xarxes
telemàtiques.
Aquests documents es poden consultar mitjançant el Centre de Coneixement de la
Seguretat (CCS) de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Algun d’ells es troba en
alguna altra biblioteca de la Xarxa de Biblioteques Especialitzades de la Generalitat (BEG)
però, si cal, el CCS els pot obtenir mitjançant el servei d’obtenció de documents.
Es tracta d’un recull documental que vol ser útil als assistents de la 3a Escola d’Estiu que
vulguin disposar d’un material complementari per a aprofundir i ampliar els seus
coneixements en aquest tema.
El recull s’ha estructurat en diversos àmbits temàtics i a cadascun s’inclouen documents en
diferents tipologies: monografies, articles de revista i webgrafia. Els àmbits temàtics són:
• Mesures de protecció de seguretat a la xarxa
• Ciberdelinqüència
• Seguretat a la xarxa i menors / joves
• Administració i ús de la xarxa / xarxes socials: protecció de dades
• Identitat digital / reputació a la xarxa
• Xarxa i ètica
• Política i xarxa
• Seguretat dels sistemes crítics davant la ciberdelinqüència o els ciberatacs
Mitjançant el CCS podeu ampliar la informació bibliogràfica, consultar la documentació
referenciada o bé sol·licitar-la en préstec.
Dades de contacte
• Correu electrònic: ccs@gencat.cat
• Consulta del catàleg: http://catalegclassicbeg.cultura.gencat.cat/
• Web: http://www.gencat.cat/interior/ispc
Mollet del Vallès, juliol de 2013

- 4 -

- 5 -
Mesures de prevenció de seguretat a la Xarxa
Monografies
AMOROSO, Edward G. Cyber attacks : protecting national infrastructure Waltham : Butterworth-
Heinemann, cop. 2013. 319 p. ISBN 9780123918550
CHANG-TSUN, Li. Handbook of Research on Computational Forensics, Digital Crime, and
Investigation: Methods and Solutions. Warwick : University of Warwick, 2010. 620 p.
ISBN13: 9781605668369
Aquest manual de recerca en informàtica forense i delictes digitals aborda una
àmplia gamma de dispositius i programari per a la prevenció del delicte i la
investigació electrònica. El llibre cobreix un ampli espectre de temes útils per a un
públic transversal i multidisciplinari que va des de les comunitats acadèmiques i
d'investigació professional, passant per consultors de la indústria i els professionals
de la seguretat.
MOLES i PLAZA, Ramon Jordi. Derecho y control en internet : la regularidad de internet. Barcelona :
Ariel, 2004. 164 p. (Ariel derecho) ISBN 8434432374
La problemàtica exposada en aquest llibre afecta tant el ciutadà aliè a Internet com
el cibernauta expert, en la mesura que de manera involuntària les nostres dades
circulen per la Xarxa. Tot i que els mecanismes de defensa i protecció de drets i
interessos són coneguts en els sistemes de regulació clàssica, no passa el mateix
amb els sistemes d'autoregulació on, en ésser de caire privat i recaure en l’àmbit
públic, decauen també els mecanismes de protecció que el nostre sistema jurídic
ens atorga sense distinció, deixant-nos en conseqüència indefensos i desemparats
davant els operadors i reguladors privats del sistema, quan no davant operadors de
sistemes estatals aliens al control judicial.
REBOLLO DELGADO, Lucrecio. Derechos fundamentales y protección de datos. Madrid : Dykinson,
2004. 374 p. ISBN 8497723821

- 6 -
REDDICK, Christopher G. Homeland Security Preparedness and Information Systems: Strategies for
Managing Public Policy. Texas (Estats Units d’Amèrica) : University of Texas at San Antonio, 2010. 274
p. ISBN 9781605668345
El llibre tracta els problemes i reptes que enfronten els gestors públics en l'adopció i
implementació de sistemes d'informació per a la seguretat nacional. Dins una col·lecció
que defineix els avenços sobre el terreny, aquesta publicació ofereix solucions per als
interessats a adoptar sistemes d'informació de mesures addicionals de seguretat en els
seus governs.
SANTANAM, Raghu [et. al]. Cyber Security, Cyber Crime and Cyber Forensics: Applications and
Perspectives. USA: Arizona State University, 2011. 296 p. ISBN 781609601232
El document ofereix una àmplia cobertura de les perspectives tècniques i
socioeconòmiques per a la utilització de tecnologies de la informació i la comunicació i
el desenvolupament de solucions pràctiques en seguretat informàtica, delictes
informàtics i delictes cibernètics.
Articles de revista
AGUILAR SECO, Manuel. Sociedad de la información y seguridad, A: “Ciencia policial”, Nº 69 (Mayo-
Junio 2003), p. 77-87.
BLÁZQUEZ, David. Policia 3.0 : redes sociales en la nueva dimensión de la seguridad (article sobre
les ponències i taules rodones durant el "14º Curso de Verano de El Escorial (2012) organitzats per la
"Fundación Policía Española", A: “Policía”, núm. 258 (septiembre 2012), p. 7-23.
BUSTOS, Juan Carlos Miguel de. Gratuidad y pago en Internet : modelos para las industrias
culturales. A: “tG+C : revista de gestión y cultura”, núm. 4 (marzo-abril 2010), p. 26-33.
CHEURPRAKOBKIT, Sutham; WAYNE JOHNSTON, C. Inappropriate internet sites: citizens’ attitudes
about their computer skills and the need for training. A: “International Journal of Police Science and
Management”, Vol. 9, núm. 1 (March 2007), p. 1-13.
As part of a larger public relations and community service by a collaborative effort of the Midland,
Texas Police Department and the University of Texas of the Permian Basin, this study examined

- 7 -
the opinions of 425 citizens regarding their computer expertise in determining if inappropriate
internet sites were being viewed by their children, and the need for training in this regard provided
by the police department and the university. The findings supported the hypotheses that state that
compared to parents who have no child using the internet, parents with internetusing children at
home are more likely to discuss the dangers of the internet with their children, monitor their internet
use, and have computer skills to check for the websites and chat rooms their children are in. Also,
non-whites are found to be more likely than whites to want to attend internet training if provided.
The study's findings are discussed and cautions for police are included.
FERNÁNDEZ DE CÓRDOBA, Pedro L. Robles. Una Intervención en redes sociales. A: “Revista de la
Escuela de Seguridad Pública de Andalucía”, Núm. 93 (abril 2001), p. 10-12.
LEMA GARCÍA, Manuel. Derecho de reunión y redes sociales, A: “Ciencia policial”, Nº 111
(Marzo/Abril 2012), p. 59-74.
PIRES HINDENBURGO, Francisco. Estados nacionais, soberania e regulação da Internet. A:
“Scripta Nova: revista electrónica de geografía y ciencias sociales”, Vol. 1, núm. 418.
http://www.raco.cat/index.php/ScriptaNova/article/view/263791
A história recente da atuação dos Estados Nacionais para a promoção de mecanismos que
estabeleçam uma jurisprudência normatizadora de regulação do ciberespaço e da Internet no
século XX, passou a ser justificada ideologicamente pela crescente influência da Internet na
soberania e no cotidiano de suas relações sociais. Esta atuação controladora, mantida atualmente
pelos EUA, afeta uma gama variada de questões que dizem respeito à soberania, segurança,
infraestrutura, economia, geopolítica, educação, cidadania, privacidade, democracia, entre outras.
Por isso, este artigo tem por objetivos, em primeiro lugar, analisar os impactos dos usos sociais da
Internet na soberania dos Estados Nacionais; em segundo lugar, examinar como historicamente
foram instituídas, pelos EUA, a autoridade política e controle do sistema na zona raiz da Internet;
em terceiro lugar, investigar a atuação e a interferência atual dos atores políticos, para o
estabelecimento de uma nova estrutura de regulação global baseada em um sistema de gestão
multilateral da Internet.
Webgrafia
UE. COMPOSITE. Comparative police studies in EU [en línia].
[Consulta: 21 de juny de 2013]. Disponible a:
http://www.composite-project.eu/index.php/481.html
COMPOSITE fa recerca sobre les pràctiques de gestió dels canvis en la
policia de deu països europeus i intenta trobar quins factors contribueixen
a l’èxit o al fracàs d’aquests processos, fet que implica mirar de ben a
prop les estructures, les identitats i els processos organitzatius, les
cultures i els estils de lideratge. També pretén identificar els catalitzadors
de canvi claus, com també què determina els resultats de canvis positius i
negatius. A Espanya, l’Institut de Governança i Direcció Pública d’ESADE
(Universitat Ramon Llull) és el partner acadèmic mentre que la Policia de
la Generalitat-Mossos de Esquadra i la Policia Municipal de Madrid, són
els dos cossos policials implicats.
Documentació que podeu trobar-hi: diversa

- 8 -
CESICAT. Centre de Seguretat de la informació a Catalunya [en
línia]. [Consulta: 19 de juny de 2013]. Disponible a:
https://www.cesicat.cat/
El Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT) és
l'organisme executor del Pla d'impuls nacional de la seguretat TIC aprovat
pel Govern de la Generalitat el 17 de març de 2009. La seva missió és
garantir una societat de la informació per a tots segura a Catalunya.
Documentació que podeu trobar-hi: guies i documents
UE. ENISA. European network and information security agency [en
http://www.enisa.europa.eu/
L’objectiu d’ENISA és garantir un alt nivell de seguretat de les xarxes i la
informació, actuant com un expert en seguretat de xarxes i d'informació
entre les autoritats nacionals i les institucions europees. Promou l'intercanvi
de bones pràctiques; facilita els contactes entre les institucions (nacionals i
europees) i les empreses. També col·labora amb les autoritats nacionals i
les institucions de la UE, per desenvolupar una cultura de seguretat de les
xarxes d'informació a tota la Unió.
Documentació que podeu trobar-hi: documents, informes i
audiovisuals.
Instituto Nacional de Tecnologia INTECO. Observatorio de la
Seguridad de la Información [en línia]. [Consulta: 21 de juny de
2013]. Disponible a:
http://www.inteco.es/
L'Observatori de la Seguretat de la Informació és un referent nacional i
internacional al servei dels ciutadans, empreses i administracions espanyoles
per a descriure, analitzar, assessorar i difondre la cultura de la seguretat i la
confiança en la Societat de la Informació. Per això, l'Observatori disposa d'un
Pla d'Activitats i Estudis amb l'objecte de generar coneixement especialitzat i
útil en matèria de seguretat per part d'INTECO, així com l'elaboració de
recomanacions i propostes que defineixin tendències vàlides per a la presa de
decisions de futur per part dels poders públics.
Documentació que podeu trobar-hi: guies, manuals, informes i
estudis

- 9 -
Universitat de Barcelona. Observatori Educació Digital [en
http://oed.ub.edu/cat/
L'Observatori d'Educació Digital (OED) va ser creat l'any 2008 per
analitzar l'impacte de les TIC i de la Societat de la Informació en
l'educació; concretament en les noves formes d'aprenentatge i
d'alfabetitzacions. La seva missió és l'estudi dels models pedagògics
i educatius que es desenvolupen en entorns i sistemes digitals, en
contextos socioeducatius específics i complexos.
Documentació que podeu trobar-hi: estudis.
Iab: Interactive advertising bureau [en línia]. [Consulta: 27
de juny 2013]. Disponible a:
<http://www.iabspain.net/privacidadeninternet/proteger>
En aquesta pàgina web apareixen unes senzilles precaucions per
ajudar l’usuari a mantenir la informació personal en secret o bé
compartir-la.
Documentació que podeu trobar-hi: informació.
CATALUNYA. Generalitat. Canal TIC: seguretat TIC [en línia].
https://canaltic.gencat.cat/navegacio-segura
El Canal TIC és un nou portal web amb vocació divulgativa i
pedagògica que pretén acostar conceptes tecnològics, aclarir dubtes i
facilitar els tràmits administratius propis de la societat de la informació
a la ciutadania.
En aquest canal hi trobareu tot allò relacionat amb els serveis de
telecomunicacions que utilitzem en el nostre dia a dia, ja sigui en les
nostres relacions personals, socials, professionals o amb
l'Administració, explicat de forma entenedora i endreçat en blocs
temàtics perquè hi pugueu interactuar més fàcilment.
Documentació que podeu trobar-hi: estudis, documents i
audiovisuals.

- 10 -

- 11 -
Ciberdelinqüència
Monografies
CASEY, Eoghan. Digital evidence and computer crime : forensic science, computers and the
internet. London : Academic press, 2004. 2n ed. 690 p. ISBN 012162885X
El llibre intenta proporcionar els coneixements necessaris per descobrir i utilitzar
l'evidència digital de forma eficaç en qualsevol tipus d'investigació. Aquest títol
ensenya com funcionen les xarxes d'ordinadors, com poden estar involucrades en
crims i com poden ser utilitzades com a font d'evidència. Inclou capítols dedicats a la
xarxa Windows i Unix, i Macintosh.
CLARKE, Richard A; KNAKE, Robert K. Guerra en la red : los nuevos campos de batalla. Barcelona :
Ariel, 2011. 367 p. (Actual, Ariel; 6). ISBN 9788434469600
CUESTA ARZAMENDI, José Luis de la (dir). Derecho penal informático. Cizur Menor (Navarra) :
Civitas Thomson Reuters, 2010. 345 p. ISBN 9788447034291
DASKALAKI, Andriani Digital Forensics for the Health Sciences: Applications in Practice and
Research 2011. 418 p. ISBN: 9781609604837
En aquesta obra s’analitza les aplicacions actuals de la ciència forense digital en
ciències de la salut, així com les últimes investigacions en aquesta àrea. Aquesta
obra de referència cobreix els conceptes bàsics, les millors pràctiques, tècniques
comunes, els desafiaments d'investigació i, sobretot, s'examinen les principals
limitacions de les eines actuals i analitza els enfocaments que poden ajudar els
investigadors acord amb la grandària cada vegada més gran i la complexitat dels
objectius forenses.
DÍAZ, Vicente. Detecting malicius profiles in twitter [Recurs electrònic]. [2012]. 66 p.
<http://hdl.handle.net/2099.1/16512> [Consulta: 25 de juny 2013]

- 12 -
KSHETRI, Nir. The Global cybercrime industry: economic, institutional and strategic perspectives.
Berlin : Springer, 2010. 251 p. ISBN 978-3-642-11521-9
Aquest llibre tracta sobre la indústria del cibercrim mundial, que segons algunes
estimacions, és una indústria que mou als EUA 1 bilió de dòlars i està creixent
ràpidament. El llibre examina els processos econòmics i institucionals en la
indústria dels delictes informàtics, proporciona informació detallada sobre l’aspecte
empresarial de les empreses dedicades les activitats cibercriminals, prèn una
mirada propera als models de negoci del delicte cibernètic, explica la variació
global en el patró dels delictes cibernètics i tracta d’entendre les amenaces i les
contramesures adoptades pels actors clau en aquesta indústria.
III Jornada de Criminologia UOC – CEJFE [recurs electrònic]: 31 de gener de 2013. Barcelona :
UOC, 2013.
< http://www.uoc.edu/portal/ca/symposia/criminologia2013/programa/index.html>
[Consulta: 26 de juny 2013]
LORENZANA GONZÁLEZ, César. La Guardia Civil en la lucha contra el cibercrimen. En : Seguridad y
ciudadanía Madrid : Ministerio del Interior. Secretaría General Técnica, Núm. 5 (ene.-jun. 2011), p.89-
118.
MIRÓ LLINARES, Fernando. El Cibercrimen : fenomenología y criminología de la delincuencia en el
ciberespacio. Madrid [etc.] : Marcial Pons, 2012. 332 p. (Derecho penal y criminología). ISBN
9788415664185
PANSIER, Frédéric-Jérôme. JEZ, Emmanuel. Criminalité sur l'Internet. Paris : Presses Universitaires
de France, 2000. 127 p. (Que sais-je? ; 3546 ) ISBN 2130505104
Internet és un mirall de la civilització occidental. Els defectes més comuns han trobat
el seu lloc en l'espai virtual, que es desenvolupa un veritable crim, multifacètic i sovint
difícil d'assolir. Quins mitjans de protecció dels ciber-consumidor té? Com pot la llei
pot protegir intangibles?
TORRES SORIANO, Manuel R. ¿Qué nos dice Internet sobre la naturaleza del terrorismo yihadista
Jornades intel·ligència davant de la radicalització, 29 i 30 d'octubre 2012.
< http://hdl.handle.net/2072/209839> [Consulta: 26 de juny 2013]

- 13 -
Articles de revista
ARANDA GUERRERO, Francisco José. Ciberespacio y delinquencia organizada, A: “Ciencia policial”,
Nº 69 (Mayo-Junio 2003), p. 49-58.
BOSSLER, Adam M.; HOLT, Thomas J. Patrol officers' perceived role in responding to cybercrime, A:
“Policing: An International Journal of Police Strategies & Management”, Vol. 35 núm. 1, (2012) p.165–181.
The authors found that officers do not believe that local law enforcement should be primarily
responsible for handling cybercrime cases and they have little information on how upper
management is addressing cybercrime. Officers indicated that the best strategies to deal with
cybercrime were greater care taken by citizens online and improvements to the legal system.
BROADSHURT, Roderic. Developments in the global law enforcement of cyber-crime, A: “Policing: An
International Journal of Police Strategies & Management”, Vol. 29 , núm. 3, (2006) p .408 – 433.
Addresses the rapid expansion of computer connectivity and the opportunities provided for
criminals to exploit security vulnerabilities in the online environment. Cyber-crime is often traditional
crime (e.g. fraud, identify theft, child pornography) albeit executed swiftly and to vast numbers of
potential victims, as well as unauthorised access, damage and interference to computer systems.
Most detrimental are malicious and exploit codes that interrupt computer operations on a global
scale and along with other cyber-crimes threaten e-commerce. The cross-national nature of most
computer-related crimes have rendered many time-honoured methods of policing both domestically
and in cross-border situations ineffective even in advanced nations, while the “digital divide”
provides “safe havens” for cyber-criminals. In response to the threat of cyber-crime there is an
urgent need to reform methods of MLA and to develop trans-national policing capability.
CABALLERO MENDAÑA, Santiago. Reforma de la ley de enjuiciamiento criminal : algunas
cuestiones derivadas de la informática y nuevas tecnologías, A: “Revista de documentación” Nº 6
(enero-marzo 2002), p. 30-56.
CANTERO, Salvador. Unidad de Investigación de la Delincuencia en Tecnologías de la Información :
se potencia la investigación del ciberdelito, A: “Policía” Nº 146 (marzo 2000), p. 18-25.
CASEWELL, Ian. La delinquencia virtual en la Unión Europea. Valoración y evolución del fenómeno
(prespectiva de Europol), A: “Ciencia policial”, Nº 69 (Mayo-Junio 2003), p. 59-76.
COLODRÁS LOZANO, José Manuel. La Investigación en el campo virtual. A: “Ciencia policial”, Nº 74
(2004), p. 87-100.
CORUJO GONZÁLEZ, Alfonso G. Operación Géminis : golpe policial a la pornografía infantil a través
de internet, A: “Policía”, Nº 154 (diciembre 2000), p. 28-31.
DARIN, Walker; DEON, Brock; STUART, T. Ramon. Faceless-Oriented Policing: Traditional Policing
Theories are not Adequate in a Cyber World. A: “The Police Journal”, Vol. 79, núm. 2 (2006), p. 169-176.
This article examines traditional policing theories in a cyber world and defines ‘Faceless-Oriented
Policing’ (FOP). FOP policing theory is centred on cyber-world crimes. Many traditional policing
theories do not apply when crimes are committed online. FOP has multiple tenets outlining the
explanation of policing utilising the internet as a faceless venue to commit crimes and how to investigate
these crimes.Problem-Oriented Policing (POP) and Community Oriented Policing (COP) are two of the
most popular policing theories utilised today in the United States. These strategies, while successful in
response to conventional crime, are not easily applied to cyber crimes. Getting close to the community is

- 14 -
really not the solution. The visible aspects of much of these offences are absent or drastically altered. In
the event that detection is possible, one must contend with the escalation of certain activities online due
to the overall perception that they are not detectable.The internet has not created new vices. It has made
many traditional vices more accessible to the general public. If the public can remain anonymous while
committing crimes, some people will become more willing to pursue these vices. The internet has also
allowed a person to practise these vices around the world rather than in just their own small segment of
the world.
DAVIS, Justin T. Examining perceptions of local law enforcement in the fight against crimes with a
cyber component, A: “Policing: An International Journal of Police Strategies & Management”, Vol. 35,
núm. 2, (2012) p.272 – 284.
The purpose of this study is to examine the perceived needs of local law enforcement investigating
crimes characterized by a cyber component. Results indicate that local law enforcement continues
to lack adequate training, personnel, and equipment to investigate crimes with a cyber component.
Additionally, perceived levels of preparation and police agency size are positively related. Data also
confirm a significant association between an agency's jurisdiction population size and the number
of investigations for these crimes.
DA-YU KAO, Shiuh-Jeng Wang. The IP address and time in cyber-crime investigation, A: “Policing: An
International Journal of Police Strategies & Management”, Vol. 32, núm. 2 (2009), p.194 – 208.
Cyber technology is an extremely complicated field and the internet is being increasingly used as a
place to commit crimes using personal computers, as well as network-based computers. Although
cyber investigation is still in the early stages of its development, the burgeoning use of the internet
has increased the necessity for digital investigations. The purpose of this paper is to increase
awareness of the latest in digital comparison for cyber-crime investigation with the studies of IP-
address and time in computer systems.
DYKEHOUSE, Stephen G.; Sigler, Robert T. Use of the World Wide Web, hyperlinks and managing
the news by criminal justice agencies, A: “Policing: An International Journal of Police Strategies &
Management”, Vol. 23, núm. 3, (2000) p.318 – 338.
This paper presents the results of two research projects designed to evaluate the extent and nature
of the use of the World Wide Web by criminal justice agencies. Discussion focuses on the extent
and nature of Web use by type of agency, who links to whom, and the use of the Web to
disseminate information from a news-making criminology perspective.
GARCÍA IZQUIERDO, Miguel. Delincuencia tecnológica, A: “Ciencia policial”, Nº 69 (Mayo-Junio 2003), p. 15-34.
GARCÍA JIMÉNEZ, Ramón. Lucha contra el delito telemático, A: “Guardia Civil”, Núm. 700, (Agost
2002), p. 54-57.
HINDUIA, Sameer. Perceptions of local and state law enforcement concerning the role of computer
crime investigative teams, A: “Policing: An International Journal of Police Strategies & Management”,
Vol. 27, núm.3 (2004), p. 341-357.
As computer and Internet-related crimes continue to increase in prevalence and scope, some law
enforcement agencies have developed specialized task forces to address the issue. Because of the
relative newness of high-tech deviance, however, it is not clear how to best proceed with the
efficient, productive, and strategic allocation of resources, the provision of assistance to other
departments, and the general development of policy. Research on a national level has provided
some insight as to the requirements of law enforcement in dealing with computer crime, and has
suggested deeper inquiry on a state and local level. Accordingly, survey research was conducted
across Michigan to empirically assess the needs of state and local law enforcement resulting from
the commission of these offenses. Some questions addressed the types of computer crimes most
frequently encountered, the extent of training received, and the specific types of formal instruction

- 15 -
desired by personnel to increase proficiency in investigations. It is hoped that the results will
provide a basis of comparison to the national findings, and serve as an instructional tool for other
agencies in other states and even other countries in their efforts to shape and direct fruitful
computer crime control initiatives.
HINDUJA, Sameer; SCHAFER, Joseph A. US cybercrime units on the world wide web, A: “Policing:
An International Journal of Police Strategies & Management”, Vol. 32, núm. 2, (2009) p.278 – 296.
The findings suggest that though cybercrime units across the USA typically have similar missions
(e.g. to respond to one or more forms of computer crime), they used their self-representing web site
in different ways. Beyond providing basic contact information and details about the cybercrime unit,
web sites varied considerably in the depth and nature of their content. Units largely utilized these
sites to simply exist on the world wide web. It was also unclear whether the sites actually fostered
two-way communication between agencies and their constituents. Sites also placed an emphasis
on providing information that visitors might use to reduce their vulnerability to victimization through
educational efforts.
HIDALGO CUESTA, Juan. Ciberterrorismo : una aproximación al problema, A: “Ciencia policial”, Nº
69 (Mayo-Junio 2003), p. 35-48.
JANÉ, Pere. Grup de delictes en Tecnologies de la Informació. A: “Mossos” Núm. 9 (Agost 2000), p. 3-7.
LAULIK, Sarah; ALLAM, Jane; SHERIDAN, Lorraine. An Investigation into maladaptive personality
functioning in Internet sex offenders. A: “Psychology, Crime and Law”, Vol. 13, núm. 5 (2007), p. 523-535.
Psychopathology and maladaptive personality functioning are purported to play a significant role in
the aetiology of sexual offending (e.g. Ahlmeyer et al., 2003; Murray, 2000). The present study
examined whether this applied to those individuals who commit sexual offences against children via
the Internet. The sample consisted of 30 Internet sex offenders, all completing mandatory 3-year
community rehabilitation orders. Participants were administered the Personality Assessment
Inventory (PAI) and two questionnaires pertaining to demographic characteristics and personal
history. Results indicated that Internet sex offenders differed significantly from the normal
population on a number of PAI scales, most strikingly: Warmth, Dominance, and Depression. This
suggests that Internet offenders may experience deficits in interpersonal functioning and affective
difficulties. Significant correlations were also found between hours per week spent accessing
indecent images of children and PAI scales assessing Schizophrenia, Borderline Features,
Depression, and Warmth. These findings are considered in relation to current empirical research
and implications for therapeutic practice and future research are discussed.
LEBEUF, Marcel-Eugène. Le Renseignement criminel à l'ère de l'internet : pourquoi les enquêteurs ne
le partagent-ils pas davantage?, A: “Cahiers de la Sécurité Intérieure”, Nº 47 (premier trimestre 2002),
p. 209-229.
MORAL TORRES, Anselmo del. El coste del delito informático, A: “Cuadernos de la Guardia Civil”, Nº
23 (2001), 2ª época, p. 85-92.
SOOTHILL, Keith. Parlour Games: The Value of an Internet Site Providing Punters' Views of Massage
Parlours. A: “The Police Journal”, Vol. 77, núm. 1 (march 2004), p. 43-53.
Should we condemn or applaud an Internet forum in the northwest of England that is used by those
who wish to pay for sex? This article suggests that such a site performs a ‘latent function’ in being
helpful rather than harmful in the maintenance of order. Internet message sites can provide a
supportive environment whereby the knowledge and, indeed, wisdom of experienced punters can
be a useful resource. They have a vested interest in public order and will recognise what aspects of
the parlour game may raise concerns amongst the police. Internet sites of this kind are best if they
can remain in the public domain and are not hidden away behind membership doors.

- 16 -
VILLA, Roberto. Delitos informáticos : Mecanismos y servicios de seguridad, A: “Sector seguridad”,
Núm. 57 (abril 2007), p. 50-56.
WALL, David S. Policing Cybercrimes: Situating the Public Police in Networks of Security within
Cyberspace. A: Police Practice and Research, Vol. 8, núm. 2 (2007), p. 183-205.
The Internet and the criminal behaviour it transforms (cybercrime) pose considerable challenges for
order maintenance and law enforcement because Internet-related offending takes place within a
global context while crime tends to be nationally defined. Policing cybercrime is made all the more
complex by the very nature of policing and security being networked and nodal and also because
within this framework the public police play only a small part in the policing of the Internet. In this
paper it is argued that the future of the public police role in policing the Internet is more than simply
acquiring new knowledge and capacity, but it is about forging new relationships with the other
nodes within the networks of Internet security. These relationships require a range of
transformations to take place in order to enhance the effectiveness and legitimacy of the nodal
architecture. It will then be argued that some of the contradictions faced by 'the police' are being
reconciled by the gradual reconstitution of a neo-Peelian paradigm across a global span, which
brings with it a range of instrumental and normative challenges.
WEIMANN, Gabriel. Applying the Notion of Noise to Countering Online Terrorism. A: “Studies in
Conflict and Terrorism”, Vol. 31, núm. 10 (October 2008), p. 883-902.
The growing presence of modern terrorism on the Internet is at the nexus of two key trends: the
democratization of communications driven by user-generated content on the Internet; and the
growing awareness of modern terrorists of the potential of the Internet for their purposes. How best
can the terrorists' use and abuse of the Internet be countered? As this article argues, the answer to
violent radicalization on the Internet lies not in censorship of the Internet, but in a more
sophisticated and complicated strategy, relying on the theoretical notion of “noise” in
communication process theory.
Webgrafia
USA. CCRC. Crimes againts children research center [en línia].
http://www.unh.edu/ccrc/
La missió del Centre d'Investigació de Delictes contra Nens (CCRC) és
combatre els delictes contra els nens mitjançant la investigació i
estadístiques d'alta qualitat als responsables públics, polítics, policials i
altres professionals de benestar infantil.
Documentació que podeu trobar-hi: diversa.

- 17 -
USA. IC3. Internet Crime Complaint Center [en línia].
http://www.ic3.gov/about/default.aspx
L’IC3 es va crear com una associació entre l'Oficina Federal
d'Investigacions (FBI) i el Centre Nacional de Delictes de Coll Blanc
(NW3C) per servir com un mitjà per rebre denúncies relacionades
amb Internet i per a una major investigació, el desenvolupament, i es
refereixen les denúncies penals que federal, estatal, local, o l'aplicació
de la llei internacional i / o els organismes reguladors per a qualsevol
investigació que considerin oportunes. L’IC3 pretén i posa l’èmfasi al
servei de la comunitat d'aplicació de la llei més àmplia per incloure
federals, així com estatals, locals i els organismes internacionals, que
són la lluita contra la delinqüència a Internet i, en molts casos, la
participació en grups de treball Ciber Crim.
Documentació que podeu trobar-hi: informes, premsa i
documentació diversa.
USA. INFRAGARD. INFRAGARD program [en línia].
https://www.infragard.org/
El programa d'InfraGard es va iniciar el 1996, com un esforç local per
obtenir el suport de la indústria de la tecnologia de la informació i
l'acadèmia per als esforços d'investigació de l'FBI en l'àmbit
cibernètic; el 1998 s’estén el programa a altres oficines sobre el
terreny i l'FBI és directament responsable del programa nacional
d'InfraGard, l'antic Centre Nacional de Protecció d'Infraestructures
(NIPC). El 2003, la responsabilitat es va traslladar a la Divisió
Cibernètica. El programa InfraGard busca crear una xarxa de socis,
inclosos els organismes privats, institucions acadèmiques i agències
governamentals, en un esforç per protegir les infraestructures
crítiques als EUA.

- 18 -

- 19 -
Seguretat a la xarxa i menors/joves
Monografies
BARTRINA ANDRÉS, María José. Anàlisi i abordatge de l'assetjament entre iguals mitjançant l'ús de
les noves tecnologies [recurs electrònic] : justícia juvenil i adolescents en l'era digital. Barcelona :
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 2012. 202 p.
<http://www20.gencat.cat/docs/Justicia/Home/%C3%80mbits/Formaci%C3%B3,%20recerca%20i%20
docum/Recerca/Cat%C3%A0leg%20d%27investigacions/Per%20ordre%20cronol%C3%B2gic/2012/A
n%C3%A0lisi%20i%20abordatge%20de%20l%E2%80%99assetjament%20entre%20iguals/abordatge
_assetjament_entreiguals.pdf> [Consulta: 25 de juny 2013]
BRINGUÉ SALA, Xavier; SÁDABA, Charo. Menores y redes sociales [recurs electrònic]. Madrid :
Foro Generaciones Interactivas : Telefónica, Fundación Telefónica, 2011. 329 p. (Generaciones
interactivas)
<http://www.generacionesinteractivas.org/upload//libros/Libro-Menores-y-Redes-Sociales_.pdf>
Cyber bullying [recurs electrònic]. Macomb, IL : Illinois Law Enforcement Training and Standards
Board Executive Institute, 2011. 221 p.
FERNÁNDEZ TERUELO, Javier Gustavo. Derecho penal e internet : especial consideración de los
delitos que afectan a jóvenes y adolescentes. Valladolid : Lex nova, 2011. 287 p.
ISBN 9788498983654
La present obra pretén estudiar i analitzar els diferents fenòmens de tipus delictiu
en l'àmbit d'Internet, mitjançant una descripció detallada de cadascun, de la seva
capacitat per lesionar béns jurídics rellevants i, sobretot, de les possibilitats de la
legislació, fonamentalment penal, per fer-hi front, amb una atenció especial tant a
les novetats introduïdes per la LO 5/2010, de 22 de juny, per la qual es va
modificar la LO 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal, com als
comportaments que tenen com a referent els menors i adolescents.
GARMENDIA, M. [et. al]. Riesgos y seguridad en internet [Recurs electrònic] : Los menores
españoles en el contexto europeo. Bilbao : Universidad del País Vasco : EU Kids Online, 2011. 91 p.
<http://www.sociologia.ehu.es/s0018-
eukidsct/es/contenidos/noticia/eukids_informe_280311/es_not/adjuntos/Informe_Espa%C3%B1a_co
mpleto_red.pdf> [Consulta: 25 de juny 2013]
Guía sobre adolescencia y sexting [recurs electrònic] : qué es y cómo prevenirlo. Madrid : INTECO,
Pantallas amigas, 2011. 21 p.
<http://www.inteco.es/file/wd4YWUmf1Mtw3YEbmzd7Ow> [Consulta: 25 de juny 2013]
GUTIÉRREZ BRITO, Jesús; CALLEJO GALLEGO, Javier (coord.). Adolescencia entre pantallas :
identidades juveniles en el sistema de comunicación. Barcelona : Gedisa, 2012. 140 p.
(Comunicación ; 40). ISBN 9788497846998

- 20 -
KOWALSKI, Robin; LIMBER, Susan; AGATSTON, Patricia. Cyber bullying : el acoso escolar en la era
digital. 2nd ed. Malden : Wiley-Blackwell, 2012. 282 p. ISBN 9781444334807
OING, Li; CROSS, Donna; SMITH, Peter. (ed.) Cyberbullying in the global playground : research from
international perspectives . Chichester : Wiley-Blackwell, 2012. 312 p. ISBN 9781444333763
PÉREZ SAN-JOSÉ, Pablo... [et al.]. Estudio sobre seguridad y privacidad en el uso de los servicios
móviles por los menores españoles [Recurs electrònic]. Madrid : INTECO : Orange, 2010. 153 p.
<http://www.inteco.es/file/Fj5HPzrHnTP6gqdnJquPKw> [Consulta: 25 de juny 2013]
Protecció de menors [Recurs electrònic] : navegació segura. Barcelona : Cesicat, 2011. 33 p. ([S02]
Guies de seguretat TIC.)
<https://www.cesicat.cat/media/files/80911267-Guia-completa-proteccio-de-menors.pdf>
TOLSÁ, Jorge. Los Menores y el mercado de las pantallas [Recurs electrònic] : una propuesta de
conocimiento integrado. Madrid : Foro Generaciones Interactivas, 2012.
1 disc òptic (CD-ROM).
Articles de revista
ALISDAIR A. Gillespie. Tackling Grooming. A: “The Police Journal”, Vol. 77, núm. 3 (November 2004),
p. 239-255.
In recent years there has been increasing concern over the use of the internet and other
communication technologies to groom children for abuse. The government responded to this pressure
by creating an advisory group, The Home Secretary's Internet Task Force on Child Protection, which
proposed new legislation, eventually enacted as s. 15 of the Sexual Offences Act 2003. This article
explores why this provision was created and considers how it can be used to safeguard children.
GUERRERO FUERTES, Diego B. Boylovers : una amenaza real en las redes sociales. A: “Policía”, Nº
248 (sept. 2011), p. 42-45.
HOWITT, Dennis; SHELDON, Kerry. The role of cognitive distortions in paedophilic offending: Internet
and contact offenders compared. A: “Psychology, Crime and Law”, Vol. 13, núm. 5 (2007), p. 469-486
Cognitive distortions are held to contribute to sexual offending against children in a number of
theoretical explanations of such crimes. However, not only is there little or no direct evidence in
support of the centrality of cognitive distortions in offending but recent research has questioned
whether the concept has explanatory power. Cognitive distortions are variously seen as necessary for
the offender to offend against children, as post-offending justifications for the offence, or as reflecting
distorted patterns in the offender's upbringing. This paper explores the role of cognitive distortions in
sex offending by comparing the distortions of contact sex offenders against children with Internet child
pornography offenders without contact offences against children. A new cognitive distortions
questionnaire was developed which was suitable for administration to Internet offenders who had no
contact offences against children as well as being suitable for contact offenders. It was found that
some cognitive distortions are frequently agreed with by sex offenders against children whereas
others were seldom or never agreed with. Little support was found for earlier typological approaches
to the cognitive schema of sex offenders against children. Contrary to the expectation that contact
offenders would have more cognitive distortions, it was found that Internet offenders had more

- 21 -
cognitive distortions that children are sexual beings. Furthermore, there were no differences in
cognitive distortions justifying the offence. However, offenders with a previous history of offending
were more likely to admit to cognitive distortions which justify their offending. It is accepted that
cognitive distortions are readily recognized in interviews with sex offenders against children.
Nevertheless, it is argued that there is a need for new research to stimulate a new understanding of
the nature and role of cognitive distortions in sex offending.
REALES ARNÓ, Francesc. Prevenció de delictes a menors a Internet: l'experiment d'Ostrava basat
en Facebook, A: “Revista Catalana de Seguretat Pública”, 2013, núm. 26, p. 11-25
Accés lliure: http://www.raco.cat/index.php/RCSP/article/view/264178/351816
L’article presenta el desenvolupament i els resultats de l’estudi que es va realitzar a la ciutat txeca
d’Ostrava al març de 2011, que tenia com a objectiu analitzar la vulnerabilitat de les dades personals i
de la intimitat dels usuaris de les xarxes socials. Es volia mostrar la facilitat amb què es poden
aconseguir dades personals dels usuaris i les poques precaucions d’aquests a l’hora de protegir-les.
Igualment es presenten diverses iniciatives i estudis per analitzar els fenòmens que afecten menors a
la xarxa, com el sexting.2 També es presenta la tasca del cos de Mossos d’Esquadra en el foment
d’un ús correcte d’Internet entre el jovent. Els resultats mostren que és molt senzill obtenir dades
personals de programes utilitzats en xarxes socials i que una part dels usuaris no pren les
prevencions adequades a l’hora de publicitar les seves dades personals.
RUIZ, Esther. Menores y redes sociales. A: “Policía”, Núm. 22 (abril 2009), p. 30-33.
SCIFO, Barbara. Investigating the domestication of convergent mobile media and mobile internet by
children and teens: preliminary issues and empirical findings on opportunities and risks. A: “Obra
digital: revista de comunicación”, Vol. 4, Núm. 1 (2013), p. 8-28.
The paper, starting with some preliminary considerations about the new mobile media ecology, in
which today's children live, and with some data about the diffusion of mobile internet and smartphones
among children, aims to focus on three main points. I first ponder the new opportunities and new risks
arising for children from the diffusion of such technologies, and the related usage practices, looking at
some preliminary empirical findings, coming from qualitative researches I conducted with some of my
colleagues from OssCom (Giovanna Mascheroni and Maria Francesca Murru), about the
domestication of smartphones, mobile social networking and location-based practices in the Italian
youth context. Then, I explore the new challenges in parental mediation, starting from qualitative
evidence gathered from Italian parents. I finish illustrating the contribution of the new European project
Net Children Go Mobile towards filling the current knowledge gap regarding European children’s
mobile internet and convergent mobile media use, risks and online safety.
Webgrafia
Catalunya. Departament d’Ensenyament. Internet segura: [web
destinada a nens i joves] [en línia]. [Consulta: 18 de juny de 2013].
Disponible a:
http://www.edu365.cat/internetsegura/index.htm
Pàgina molt didàctica sobre seguretat a Internet adreçat als infants i
adolescents.
Documentació que podeu trobar-hi: audiovisuals, jocs i
documents.

- 22 -
Catalunya. Mossos d’Esquadra. Internet segura [en línia].
http://www20.gencat.cat/portal/site/mossos/menuitem.687d16a0b3f
15607aacf3010b0c0e1a0/?vgnextoid=16d96f3add502310VgnVCM
2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=16d96f3add502310VgnV
CM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
El Departament d'Interior ha elaborat un pla per prevenir la
ciberdelinqüència en l'àmbit dels adolescents i els joves, amb l'objectiu
d'informar, alertar i conscienciar dels perills i les activitats il·lícites en les
quals els menors poden ser víctimes potencials; donar consells per a un
ús adient i segur de la xarxa internet, i oferir un canal de contacte entre la
policia i els pares, els educadors i els joves. També hi ha informació sobre
els desavantatges que pot comportar l'ús d'internet i les mesures que
podeu prendre per evitar els possibles perills que hi ha a la xarxa.
Documentació que podeu trobar-hi: documents, material de
formació, tríptics i enllaços d’interès.
Protégeles. Protégeles.com [en línia].
[Consulta: 18 d’abril de 2012]. Disponible a:
http://www.protegeles.com/index.asp
PROTEGELES és una organització de protecció del menor totalment
professionalitzada, en què advocats, psicòlegs i experts en seguretat i
protecció del menor, treballen oferint "solucions" als més joves, les seves
famílies i als seus centres escolars, i sempre de forma gratuïta. Ofereixen
resultats, xifres i conclusions.
Documentació que podeu trobar-hi: estudis, jocs, espai per a
denúncies, documents d’investigació.
Catalunya. Departament d’Ensenyament. Internet segura [en
línia]. 2009 [Consulta: 18 de juny de 2013]. Disponible a:
http://www.xtec.cat/web/recursos/tecinformacio/internet_segura
Internet és un lloc ple d'oportunitats per als menors, on poden aprendre,
comunicar-se o jugar. Però també hi ha alguns riscos i consells de
seguretat que han de conèixer per evitar problemes. L'adquisició de la
competència digital i l'exercici responsable de la ciutadania passa per tenir
coneixements del que és permès a la xarxa i el que és una infracció, tenir
consciència de la pròpia identitat digital i saber salvaguardar les dades
personals, detectar abusos i saber demanar ajut a les persones adultes o
conèixer els sistemes de protecció contra les amenaces dels programaris
maliciosos.
Documentació que podeu trobar-hi: recursos per l’aula, cartells,
opuscles, documents, vídeos i enllaços d’interès.

- 23 -
Ciberfamilias. Portal ciberfamilias [en línia].
http://www.ciberfamilias.com/conflictos.htm
Espai de reunió per a pares i professorat per a resoldre situacions de
conflictes.
Documentació que podeu trobar-hi: recursos per als menors,
enllaços, xat obert amb pares i mestres.
Pantallas Amigas. Portal Pantallasamigas [en línia]. 2004
http://www.ciberfamilias.com/conflictos.htm
Pantallas Amigas és una iniciativa que té com a missió la promoció de
l'ús segur i saludable de les noves tecnologies i el foment de la
ciutadania digital responsable en la infància i l'adolescència. Compta
amb el suport d’EDEX, organització no lucrativa d'acció social amb més
de trenta anys de trajectòria en l'impuls del desenvolupament integral
de la infància i l'adolescència. Rep l'assessorament tècnic d'Integral de
Mitjans, consultora especialitzada en educació i noves tecnologies des
de 1996.
Documentació que podeu trobar-hi: recursos per als menors,
articles, dossiers, mediateca amb audiovisuals.
Fundación alia2. Por un Internet más seguro para nuestros
hijos [en línia]. [Consulta: 18 de juny de 2013]. Disponible a:
http://www.alia2.org/index.php/es/inicio
Entitat sense ànim de lucre que treballa per protegir els drets dels
menors a Internet, fomentant un ús segur i responsable de la Xarxa.
L’objectiu principal és garantir que es compleixin els drets dels nens a
Internet, millorar la seva seguretat a la Xarxa creant eines
tecnològiques i mitjançant activitats formatives i educatives de
conscienciació.
Treballa en col·laboració amb governs, institucions públiques i privades
i amb altres organitzacions per informar i educar la societat a fi de
formar una ciutadania digital conscienciada i responsable que ajudi a
promoure polítiques adequades en aquest àmbit i crear, així, un entorn
digital segur per als menors a Internet.
Documentació que podeu trobar-hi: es poden fer denúncies a
través de la seva pàgina web i documents.

- 24 -
Estats Units. Govern. Alerta en linia. gov [en línia].
http://www.alertaenlinea.gov/
Web en espanyol dels Estats Units, amb materials didàctics de diferents
tipus sobre seguretat a Internet entre els menors, adreçada a pares i
mares, alumnat i professorat.
Documentació que podeu trobar-hi: articles, documents i
material didàctic.
UE. INSAFE. Xarxa de cooperación INSAFE [en línia].
http://www.saferinternet.org/home
La missió de la xarxa de cooperació Insafe és donar poder als ciutadans a
utilitzar l'Internet, així com altres tecnologies en línia, de manera positiva,
segura i eficaç. La xarxa exigeix la responsabilitat compartida per a la
protecció dels drets i necessitats dels ciutadans, en els nens i els joves en
particular, per part del govern, educadors, pares de família, mitjans de
comunicació, la indústria i altres actors rellevants. Els associats d’Insafe
treballen junts per compartir les millors pràctiques, informació i recursos. La
xarxa interactua amb la indústria, les escoles i les famílies en l'objectiu de
capacitar les persones per tancar la bretxa digital entre la llar i l'escola i
entre les generacions.
Documentació que podeu trobar-hi: guies, documents, i tot tipus
de recurs.
Instituto Nacional de Tecnología INTECO. Formación online:
Privacidad y seguridad para menores. Curso para padres y
educadores [en línia].
https://formacion-
online.inteco.es/inscripcion/detalle.php?id_curso=45&op=login
Formació en línia gratuïta promoguda per INTECO. Per fer el curs només
cal donar-se d’alta a la plataforma. No es necessita formació prèvia.
Documentació que podeu trobar-hi: formació en línia.

- 25 -
TV3.Club Súper 3. Super crac d’internet [en línia].
http://www.super3.cat/supercrac/
Pàgina web del Club Súper 3 molt didàctica i enfocada als menors. Hi ha un
seguit de consells per estar segurs quan es navega per la xarxa.
Documentació que podeu trobar-hi: material en format textual,
sonor i visual.
Catalunya. Generalitat. Jove.cat: tecnologia [en línia].
http://www20.gencat.cat/portal/site/JoveCat/menuitem.f598eea3d2e9
0df812d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=0794428640e70110VgnVCM10
00000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=0794428640e70110VgnVCM
1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
Aquesta pàgina web dedicada als joves inclou un apartat especial en
tecnologia on es donen consells per a una navegació segura.
Documentació que podeu trobar-hi: documents, dossiers,
audiovisuals i enllaços relacionats.
Catalunya. Generalitat. Com saber si el nostre fill o la nostra filla és
víctima de ciberassetjament. [En línia]. [Consulta: 27 de juny 2013]
Disponible a:
<http://www20.gencat.cat/portal/site/familiaescola/menuitem.82e2b6f
868f86ad9aacf3010b0c0e1a0/?vgnextoid=886e5a8faf9da310VgnVC
M1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=886e5a8faf9da310VgnV
CM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default>
En aquesta guia trobareu informació i recursos per saber què és el
ciberassetjament, com detectar si el vostre fill o filla el pateix i com podeu
col·laborar per fer-hi front.
En el context familiar, la relació que teniu amb els vostres fills i la manera
en què els eduqueu influeixen en les relacions que ells tenen amb els seus
companys.
Documentació que podeu trobar-hi: informació i recursos

- 26 -

- 27 -
Administració i ús de la xarxa/xarxes socials: la protecció de dades
Monografies
AIBAR PUENTES, Eduard; URGELL, Ferran. Govern electrònic i serveis públics [Recurs electrònic] :
un estudi de cas sobre el portal interadministratiu CAT365 : Informe de recerca. Barcelona : UOC,
Internet Interdisciplinary Institute (IN3), 2004.
<http://hdl.handle.net/10609/287> [Consulta: 26 de juny 2013]
AIBAR PUENTES, Eduard; URGELL, Ferran; WELP, Yanina. E-Governance and Citizen Information
[Recurs electrònic] : The Generalitat of Catalonia in the International Context. Research report
(synthesis document). Barcelona : Universitat Oberta de Catalunya. Internet Interdisciplinary Institute
(IN3), 2006.
BUXARRAIS, Maria Rosa [et al.]. La Influència de les TIC a la vida quotidiana de les famílies i els
valors adolescents [Recurs electrònic]. Barcelona : Universitat de Barcelona. Observatori d'Educació
Digital, 2011. 64 p.
<http://oed.ub.edu/PDF/OED_informe_TIC_families_cat.pdf> [Consulta: 25 de juny 2013]
CHRISTAKIS, Nicholas A; FOWLER, James H. Conectados : el sorprendente poder de las redes
sociales y como nos afectan . Madrid : Taurus, cop. 2010. 354 p. (Pensamiento ;Taurus). ISBN
9788430606887
DELGADO GARCÍA, Ana María; OLIVER CUELLO, Rafael. Impacte de les tecnologies de la
informació i la comunicació en l’Administració de justícia: modernització i eficiència. [Recurs
electrònic]. Barcelona : Centre d’Estudis Jurídics, 2012.
< http://www.recercat.cat//handle/2072/200249> [Consulta: 26 de juny 2013]
GENERALITAT DE CATALUNYA. Guia d’usos i estil a les xarxes socials de la Generalitat de
Catalunya [en línia]. Juny de 2010. Disponible a:
<http://www.gencat.cat/xarxessocials/pdf/v1_guia_usos_xarxa_cat.pdf>
Aquesta Guia estableix unes pautes comunes per a la presència homogènia de la
Generalitat a les Xarxes Socials. És un instrument dinàmic i tothom hi pot fer
aportacions des de la seva experiència a blocgencat@gencat.cat. La Guia
conté el procediment que cal seguir per obrir bústies, comptes i perfils de
qualsevol departament, servei o marca (per extensió, també d'ens amb
personalitat jurídica pròpia i empreses públiques participades majoritàriament per
la Generalitat) en aquests espais de relació i participació. Així mateix, enumera
les diferents eines de xarxa social, els diversos usos i objectius de presència en
cadascuna, les recomanacions per a una presència adequada i reexida i també
els criteris d'estil comunicatiu més adequats per a cada eina.
GRAELLS COSTA, Jordi; RAMILO ARAUJO, Mentxu. Ciudadanía y administraciones en red : la
administración pública ante la nueva sociedad en red. Oleiros (La Coruña) : Netbiblo, D.L. 2013.
147 p. ISBN 9788415562412

- 28 -
GRAELLS COSTA, Jordi. Innovar x Internet : manual per innovar serveis per Internet. Barcelona :
Generalitat de Catalunya, Escola d'Administració Pública de Catalunya, 2005. 202 p.
(Manuals i formularis ; 13). ISBN 8439367740
GRAELLS COSTA, Jordi. Internet útil per a tothom : Manual pràctic de coneixements bàsics perquè
persones i institucions s'hi comuniquin amb èxit. Palma : Edicions UIB, 2003. 232 p.
GRAELLS COSTA, Jordi; VIVES i LEAL, Núria. Administració, societat, llengua i Internet : conèixer
els serveis i recursos actuals d'Internet a partir d'un estudi sobre la presència de la llengua catalana a
la Xarxa. Barcelona : Escola d'Administració Pública de Catalunya, 2001. 100 p. (Papers de recerca ;
7). ISBN 8439355130
NOVA LABÁN, Alberto José. Delitos contra la propiedad intelectual en el ámbito de Internet : especial
referencia a los sistemas de intercambio de archivos. Madrid : Dykinson, 2010. 328 p. (Monografías
de derecho penal (Dykinson) ;16). ISBN 9788498498936
PALOMO TORRES, María Bella (coord.). Mentalidad 2.0 : experiencias públicas y privadas en torno a la
web social. Sevilla : Instituto Andaluz de Administración Pública, 2012. 199 p. ISBN 9788483335918
PINO PEREZ, Rafael. Twitter policia local de Sitges [Manuscrit]. 2012. 26 p. Formació per a la
promoció 2012. 26 p.
PLANAS GISPERT, Margarida. Planificació pel canvi de plataforma del CPD cap a l'e-administració.
[Recurs electrònic]. Barcelona : UOC, 2013.
REIG, Dolors. Socionomía : Vas a perderte la revolución social? Barcelona : Deusto, 2012. 254 p.
REQUENA SANTOS, Félix. Redes sociales y sociedad civil. Madrid : Centro de Investigaciones
Sociológicas, 2008. 183 p. (Monografías ; 256. ISBN 9788474764628
ROS HÍJAR, Adela. Administració pública electronica i immigracio [Recurs electrònic]: una nova
oportunitat per una societat xarxa catalana inclusiva. Barcelona: Agència de Gestió d'Ajuts
Universitaris i de Recerca; Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya. 2012. 100 p.
< http://www.recercat.net/handle/2072/210955 > [Consulta: 26 de juny 2013]
SANS GARCÍA, Carlos Antonio. Herramientas para simplificar la gestion de la privacidad en redes
sociales [Recurs electrònic]. Barcelona : UPC, 2012. 175 p.
<http://www.recercat.net/handle/2072/199004> [Consulta: 25 de juny 2013]
SANDIUMENGE, Lali. Guerrillers del teclat : la revolta dels bloguers àrabs des de dins. Barcelona : La
Magrana, 2012. 349 p. (Els Orígens (La Magrana) ; 176.). ISBN 9788482642765
WAKSBERG GUERRINI, Ana. E-Government and Online Government-Citizen Interaction [Recurs
electrònic]. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. Internet Interdisciplinary Institute (IN3), 2008.

- 29 -
Articles de revista
ARAGUAS GALCERÀ, Irene. La regulació de l’administració electrònica i els seus principis rectors.
A: “Revista Catalana de Dret Públic, núm. 45 (desembre 2012), p. 215-237.
http://www.raco.cat/index.php/RCDP/article/view/260638/347821
Actualment, ens trobem immersos en un procés de globalització i tecnificació a què les
administracions públiques, com a part integrant de la societat, no poden romandre alienes. Totes
les administracions, en els seus diferents nivells i àmbits d’actuació, han introduït les noves
tecnologies de la informació i la comunicació en la seva activitat, i això ha posat en marxa un
procés de transformació de caràcter cultural, organitzatiu i jurídic que ha fructificat en un nou model
de gestió de l’activitat pública conegut amb el nom d’administració electrònica.
BARATA I MIR, Joan. El concepte de net neutrality i la tensió entre regulació pública i autoregulació
privada de les xarxes. A: “IDP: revista d'Internet, dret i política”, Núm. 13 (Febrer 2012), p. 44-52.
http://www.raco.cat/index.php/IDP/article/view/251841
El terme net neutrality (NN) s'ha convertit avui dia en un lloc comú i en un dels eixos de qualsevol
debat sobre la regulació de la Xarxa i dels continguts, serveis i aplicacions que hi circulen. La idea
d'NN incideix, essencialment, en els termes en què els ISP intervenen en els intercanvis i
comunicacions que es produeixen entre, d'una banda, usuaris finals, i de l'altra, aquells operadors
que utilitzen la plataforma d'Internet per a subministrar tot tipus de serveis i continguts. El debat
sobre l'NN no és solament un debat econòmic que es mou exclusivament en el terreny de la
defensa de la lliure competència en el mercat. Tal com s'ha advertit anteriorment, l'NN pot
presentar també un clar vessant de control de continguts i per això d'incidència en l'exercici del dret
fonamental a la llibertat d'expressió i d'informació.
CABALLERO MENDAÑA, Santiago. La Agencia de protección de datos. Funciones y potestades
sancionadoras, A: “Cuadernos de la Guardia Civil”, Nº 24 (2001), 2ª época, p.69-87.
CASTELLET I SALA, Ramon. La Llei de protecció de dades personals : el grup de seguretat de
la divisió del pla informàtic, A: “Mossos” Núm. 9 (Agost 2000), p. 15.
CERRILLO, Agustí. Com facilitar l’exercici dels drets dels ciutadans en l’Administració electrònica?
A: “IDP : revista d’Internet, dret i política” núm. 12 (2011), p. 31-43
http://www.raco.cat/index.php/IDP/article/view/248281/332397
Els ciutadans han vist ampliat el feix de drets que tenen en les relacions amb les administracions
públiques gràcies a l'extensió de l'ús dels mitjans electrònics. Tanmateix, aquest reconeixement no
ha anat acompanyat del desenvolupament necessari de l'Administració electrònica. En les pàgines
següents proposem analitzar els diversos mecanismes que preveu l'ordenament jurídic, així com
els mitjans que posen a disposició les administracions públiques per facilitar l'exercici dels drets
dels ciutadans i en valorarem l'adequació per donar resposta a les necessitats que es deriven de
l'ús dels mitjans electrònics pels ciutadans en les relacions que mantenen amb les administracions
públiques.
LÓPEZ ROMAN, Eduardo. Un análisis de la estructura institucional de protección de datos en
España. A: “InDret : revista per a l'anàlisi del dret”, Núm. 02/09, ref. 641.
http://www.indret.com/pdf/641_es.pdf
MANIEGA LEGARDA, David ; LARA NAVARRA, Pablo. Administració electrònica: situació actual i
reptes de futur, A: “Item : revista de biblioteconomia i documentació”, núm. 48 (2008), p. 89-101.
http://www.raco.cat/index.php/Item/article/view/103194/224441
Es fa un breu recorregut per les iniciatives que en matèria d’administració electrònica s’han dut a
terme a Catalunya per poder reflexionar sobre la situació actual de les administracions. S’evidencia
la manca de cooperació interadministrativa que encara hi ha, tot i els avenços en la posada en
marxa de serveis electrònics públics i en el grau de sofisticació que aquests estan introduint. Amb

- 30 -
l’entrada en vigor de la Llei d’accés electrònic dels ciutadans als Serveis Públics es marca un fet
diferencial en reconèixer el dret de la ciutadania a l’accés electrònic als serveis públics, i la
obligació de les administracions d’oferir tots els seus serveis electrònicament a finals de l’any 2009.
Aquest impuls necessari promou la idea de pensar en el ciutadà i els seus interessos, al mateix
temps que, amb aquest canvi de visió es dóna el substrat ideal per avançar cap a una
administració 2.0, més dinàmica (agilitat), col·laborativa (interoperabilitat) i participativa (social).
MIRALLES LÓPEZ, Ramon Martin. Administración abierta de Cataluña. A: “Alcalde”, núm. 184 (març
2002), p. 69-73.
OLEA, Ángela. Eltricornio.net, una web de referencia dentro y fuera del Cuerpo : espacio de apoyo y
encuentro entre compañeros. A: “Guardia Civil Nº 807 (julio 2011), p. 101.
ROIG, Antoni. E-privacidad y redes sociales. A: “Revista de los Estudios de Derecho y Ciencia
Política de la UOC”, núm. 9 (2009), p. 42-52
http://www.raco.cat/index.php/IDP/article/view/220829/301632
Els riscos tecnològics per a la intimitat o privadesa no es limiten a la problemàtica de les bases de
dades. Les xarxes socials, les etiquetes RFID, la computació ubiqua i la robòtica, per exemple, són
altres exemples de risc per a la privadesa. Les xarxes socials tenen un valor econòmic i cada cop
més enginys cerquen la informació personal dels seus usuaris. En canvi, l'estudi de la privadesa en
les xarxes socials tot just és una nova àrea d'estudi. Els experts en tecnologia de la informació
sovint consideren la privadesa com un atribut quantificable que es pot negociar i probablement
intercanviar entre individus a canvi de certs beneficis. [...] la regulació ha d'afavorir les
anomenades privacy enhancing technologies (PET) o tecnologies garants de la privadesa. Aquesta
garantia tecnològica de la privadesa és especialment necessària en les xarxes socials. Els drets
fonamentals no poden quedar reduïts només a opcions individuals que cal activar. El component
que tenen de política pública podria ser garantit si s'incorporessin versions favorables a la
privadesa en el mateix disseny de les tecnologies de la informació, com per exemple la privadesa
per defecte. Una altra via interessant és fer que les empreses vegin també un profit econòmic en la
previsió de tecnologia garant de la privadesa.
SAVIANO, Roberto. “Fuera matones de nuestro Twitter” [en línia]. El País, 25 de maig de 2013.
<http://elpais.com/elpais/2013/05/23/opinion/1369321924_605267.html> [Consulta: 26 de juny 2013]
TENDENCIAS 21: Tendencias de las telecomunicaciones. “Las nuevas tecnologías transforman la
investigación policial” [en línia]. Disponible a:
<http://www.tendencias21.net/Las-nuevas-tecnologias-transforman-la-investigacion-
policial_a18820.html> [Consulta: 27 de juny 2013]
VALCÁRCEL RUBIO, Jaime. Aspectos jurídicos de la seguridad informática y la privacidad de los
datos personales, A: “Cuadernos de la Guardia Civil”, Nº 24 (2001), 2ª época, p.57-67.
Webgrafia
International Association of Internet Hotlines INHOPE. Saying no to
illegal content on the internet [en línia].
http://inhope.org/gns/home.aspx
Organització europea que coordina les activitats dels diferents països de
denúncia de continguts ofensius o il·legals que es troben a Internet.
Documentació que podeu trobar-hi: informes i documents.

- 31 -
Autoritat Catalana de Protecció de dades. Privacitat per a joves [en
http://www.apd.cat/ca/contingut.php?cont_id=184&cat_id=215
Aquesta pàgina inclou informació per als joves sobre com s’han de moure per
Internet sense tenir problemes i com s’ha de preservar les dades personals. Hi
ha exemples molt clars del risc que comporta difondre les dades per Internet i a
través de mòbils.
Documentació que podeu trobar-hi: audiovisuals, jocs, manuals, guies.
Catalunya. Generalitat. Protecció Civil al mòbil. Aplicació web [en línia].
<http://www.gencat.cat/mobils/proteccio_civil/cat/index.htm>
Protecció Civil al mòbil és un servei que permet consultar les emergències de
Protecció Civil activades, les notícies sobre aquesta temàtica i consells
d'autoprotecció en cas de situacions d'emergències. Només cal accedir a
l'aplicació web i navegar per les diverses funcionalitats. La seva adreça és
gencat.mobi/pcivil.
Documentació que podeu trobar-hi: informació sobre l’aplicació.
Catalunya. Generalitat. ACTIC. C1: cultura, participació i civisme
digital. 4 Avaluació de la informació i nocions de seguretat [en línia].
http://actic.citilab.eu/navegacio/ACTIC_C1_M4/pagina_01.htm
Al web d’acTIC es poden consultar materials formatius en relació amb la
seguretat en la navegació.
Documentació que podeu trobar-hi: material textual, sonor i visual.
Catalunya. Generalitat. Gencat bloc [en línia]. [Consulta: 27 de juny
de 2013]. Disponible a:
<http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/gencat/>
Espai obert a la conversa al voltant dels projectes de la Generalitat a Internet,
com ara nous webs, productes multimèdia, aplicacions, eines, solucions
corporatives i molts altres serveis. S’informa sobre innovació, gestió del
coneixement i governança electrònica i oberta: tramitació telemàtica,
multicanalitat, accessibilitat, usabilitat, gestió del canvi a les organitzacions o
legislació en aspectes com la reutilització (llicències de propietat intel·lectual i
drets d’autor) o la protecció de dades personals.
Documentació que podeu trobar-hi: informació diversa.

- 32 -

- 33 -
Identitat digital / reputació a la xarxa
Monografies
ANTÓN FERREMONÉ, Eva. Reputación corporativa online [Recurs electrònic]: beneficios para las
empresas. Barcelona : Prestigiaonline, 2008. 52 p.
<http://www.prestigiaonline.com/blog/wp-content/uploads/2008/09/reputacion-online.pdf> [Consulta: 25 de
juny 2013]
DEL FRESNO GARCÍA, Miguel. Cómo investigar la reputación online en los medios sociales de la web
2.0. [Recurs electrònic]. En: Cuadernos de Comunicación Evoca, 2011, vol. 5, n. 1, pp. 29-33
Estudio sobre la privacidad de los datos personales y la seguridad de la información en las redes
sociales online [Recurs electrònic]. Madrid : INTECO : Agencia española de protección de datos,
2009. 158 p.
<http://www.inteco.es/Estudios/est_red_sociales_es> [Consulta: 25 de juny 2013]
FERNÁNDEZ BURGUEÑO, Pablo. Aspectos jurídicos de la identidad digital y la reputación online
[Recurs electrònic]. En: adComunica: Revista de Estrategias, Tendencias e Innovación en
Comunicación, nº3 (2012), p. 125-142
DOI: http://dx.doi.org/10.6035/2174-0992.2012.3.8
Guía para usuarios: identidad digital y reputación online [Recurs electrònic]. Madrid : INTECO, 2012.
55 p.
<http://www.inteco.es/Seguridad/Observatorio/guias/Guia_Identidad_Reputacion_usuarios>
LEIVA AGUILERA, Javier. Gestión de la reputación online : Crea fácilmente tu estrategia de
presencia en la red. Barcelona : UOC, 2012. 98 p. (El Profesional de la información ; 7.) ISBN
9788497889926
Articles de revista
GUERRERO FUERTES, Diego Baltasar. Redes sociales y su influencia en el mundo off-line, A:
“Policía”, núm. 259 (octubre 2012), p. 28-31.
PALACIOS GONZÁLEZ, Ma. Dolores. El poder d'autodeterminació de les dades personals a
internet. A: “IDP : Revista d’Internet, Dret i Política”, núm. 14 (Maig 2012), p. 61-74.
La determinació del contingut i extensió de la protecció de dades a Europa està en un moment
d'inflexió. A conseqüència del recurs presentat davant l'Audiència Nacional per societats del grup
Google contra diverses resolucions de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, en les quals
s'obliga el cercador a eliminar la possibilitat d'accedir a dades relatives als reclamants, s'ha
presentat una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la UE en què es planteja, entre

- 34 -
altres qüestions, si un cercador pot ser responsable del tractament de dades personals. Al seu
torn, la comissió acaba de proposar una modificació de la legislació de protecció de dades, amb
una preocupació especial per Internet i per les xarxes socials, amb la finalitat d'establir l'anomenat
dret a l'oblit, que en l'àmbit de la xarxa no es configura com un poder absolut dels titulars de dades
personals per a eliminar-les quan vulguin i sense condicions, sinó com una referència unitària a
l'exercici de les facultats de revocació del consentiment, oposició i cancel·lació, ja recollides en la
legislació de protecció de dades, davant dels responsables del tractament digital.
SIMÓN CASTELLANO, Pedro. El Dret a l’oblit en l’univers 2.0. A: “BiD: textos universitaris de
biblioteconomia i documentació”, núm. 28 (Juny 2012).
http://www.raco.cat/index.php/BiD/article/view/256862
Objectiu: establir els termes del debat sobre la controvertida qüestió del dret a l'oblit digital.
Estudiar les característiques web que permeten la perennitat de la informació a la xarxa de xarxes i
els efectes que comporta. Analitzar com les diferents instàncies europees i nacionals estan
advocant feia el reconeixement formal i informal del dret a l'oblit a Internet.
Webgrafia
ISACA. Associació pel control i l’auditoria dels sistemes
d’informació [en línia]. [Consulta: 20 de juny de 2013]. Disponible a:
http://www.isacabcn.org/
ISACA (Associació pel Controli l’Auditoria dels Sistemes d’Informació) és
l’associació professional, sense ànim de lucre, per als professionals I
organitzacions. La seva missió és proporcionar coneixement, certifica-
cions, formació en auditoria, seguretat i govern de sistemes i tecnologies
de la informació,així com els riscos i compliment relacionats amb les TIC.
Documentació que podeu trobar-hi: formació en línia.
AERCO. Aerco-psm. Associació Espanyola de Responsables de
Comunitats On Line i Professionals de Social Media [en línia].
http://www.aercomunidad.org/aerco/
L'Associació Espanyola de Responsables de Comunitats OnLine i
Professionals de Social Media, AERCO-PSM, és una entitat sense ànim
de lucre composta per professionals relacionats amb les comunitats
virtuals i que té la missió d’atendre les necessitats dels responsables de
comunitats en línia. Proporciona als associats una sèrie de serveis de
qualitat d’acord amb els principis i valors de l'Associació, que els permetin
impulsar el seu desenvolupament personal i professional i els proporcioni
una projecció creixent i sostenible.
Documentació que podeu trobar-hi: formació en linia

- 35 -
FRANCESC GRAU. Bloc de Francesc Grau, consultor en
diplomàcia on line [en línia].
http://blog.francescgrau.com/
Consultor estratègic de comunicació en línia. Graduat en Comunicació i
RP. Llicenciat en Publicitat i RP a la Universitat de Girona. L’any 2002 va
guanyar el Festival Internacional de Publicitat Drac (Barcelona). Màster en
comunicació empresarial especialitzat en noves tecnologies de l'IDEC-
Pompeu Fabra. Professionalment ha estat vinculat a diferents projectes:
codirector d’una agència de publicitat i lideratge d’una consultora de
comunicació estratègica. Responsable del Departament d'Internet Social
de Conzentra (Grup Inspirit, 2011), empresa de referència en el sector del
màrqueting online i present a Espanya, Argentina, Xina i Silicon Valley.
Coordinador en línia a Costa Brava Girona Tourist Board (2012), per
treballar l'estratègia i execució de la marca Costa Brava i Pirineu de
Girona a Internet. Professor de la UOC Business School en el Programa
de Gestió d'Empreses en un entorn digital.
VICTOR PUIG. Los contenidos cuentan [en línia]. [Consulta: 27 de
juny de 2013]. Disponible a:
http://victorpuig.es/about/
Consultor independent des de juny de 2011. Prèviament va ser director de
reputació i continguts en Overalia, agència especialitzada en màrqueting
en cercadors i analítica web, amb seu central a Donosti. Ha treballat a
MTV Channel Espanya com a Head of Digital Media. Ha estat director de
Gestió de Producte a Bertelsmann On Line. També ha format part de
l'equip Excite a Espanya. Una de les primeres feines que va fer és de
redactor a Internet a la revista web de La Vanguardia.
Documentació que podeu trobar-hi: documentació diversa

- 36 -

- 37 -
Xarxa i ètica
Monografies
Código de ètica para la sociedad de la información propuesto por el consejo intergubernamental del
programa informaciónpara todos (PIPT) [Recurs electrònic]. París: UNESCO, 2011. 6 p. (36 C/49)
<http://unesdoc.unesco.org/images/0021/002126/212696s.pdf > [Consulta : 26 de juny 2013]
Ethics of information and communication technologies. Luxembourg : Publications Office of the
European Union, 2012. 97 p. (Opinion no. 26). ISBN 978-92-79-22734-9.
< doi:10.2796/13541> [Consulta: 26 de juny 2013]
GABAU CORTADA, Oriol. Visió general i anàlisi de xarxes socials [Recurs electrònic]. Barcelona :
Universitat Autònoma de Barcelona, 2011. 62 p.
<http://www.recercat.net/handle/2072/196263> [Consulta: 25 de juny 2013]
Manual de bons usos digitals [Recurs electrònic] : Guia de recomanacions i hàbits saludables davant la
tecnologia. Barcelona: Cesicat, 2011. 20 p.
<https://canaltic.gencat.cat/documents/43950/46929/Manual_bons_usos_digitals_Guia_1x1.pdf>
PRATS, Miquel A.; DORADO, Carles (coord.). I-confiable [Recurs electrònic] : educar en l'ús
saludable i segur de les noves tecnologies : guia per a famílies, escoles i educadors. [Sabadell] :
Ajuntament de Sabadell, 2009. 88 p. ISBN 9788487221927
<http://www.edubcn.cat/rcs_gene/7_llibre_i-confiable.pdf> [Consulta: 25 de juny 2013]
Webgrafia
UNESCO-CMSI. Unesco y la Cumbre Mundial de la Sociedad de
la información: C10: dimensiones éticas de la sociedad de la
información [en línia].
http://www.unesco.org/new/es/communication-and-
information/intergovernmental-programmes/information-for-all-
programme-ifap/priorities/information-ethics/
Estudia com protegir la privacitat i les dades personals i prendre les
accions apropiades i de mesures preventives, segons el que determina
la llei, contra la utilització abusiva de les TIC: racisme, la discriminació
racial, la xenofòbia, i formes connexes d'intolerància, l'odi, la violència,
totes les formes d'abús infantil, incloses la pedofília i la pornografia
infantil i el tràfic i l'explotació d'éssers humans.
Documentació que podeu trobar-hi: bases de dades,
documents, informes.

- 38 -
UE. Bureau of European Policy Advisers. Ege: European
Group on Ethics in science and new technologies [en línia].
http://ec.europa.eu/bepa/european-group-
ethics/index_en.htm
La finalitat d’aquest grup és permetre un millor intercanvi
d'informació i la comunicació entre els serveis de la Comissió en
l'àmbit de l'ètica . La plataforma de polítiques de la UE i l'ètica es
proposa assolir els següents objectius: coordinar les accions en
matèria d'ètica en tota serveis de la Comissió; permetre un millor
intercanvi d'informació i la comunicació entre els serveis de la
Comissió en l'àmbit de l'ètica i les polítiques de la UE; facilitar les
interaccions i vincles entre els serveis de la Comissió sobre les
polítiques de la UE i de l'ètica, així com en iniciatives específiques
que s'organitzen; facilitar la coordinació de les contribucions dels
serveis de la CE pel que fa a les iniciatives en matèria d'ètica de
la ciència dutes a terme per les organitzacions internacionals, les
institucions europees i les corresponents i els tercers en qüestió.

- 39 -
Política i xarxa
Articles de revista
PADRÓ-SOLANET, Albert. Congrés Internet, Politics, Policy a Oxford, A: “Revista d’Internet, Dret i
Política”, núm. 11 (2010), p. 1-2.
Professors dels Estudis de Dret i Ciència Política van participar al Congrés "Internet, Politics, Policy
2010: An Impact Assessment", realitzat els dies 16 i 17 de setembre de 2010 a Oxford i organitzat
per l'Oxford Internet Institut.
Webgrafia
WEDECIDE. La xarxa social per prendre decisions [en línia].
https://www.wedecide.cat/
WeDecide és un Parlament Virtual obert a tothom, un xarxa social per
prendre decisions. En aquest lloc tothom pot expressar la seva opinió i,
a més, pot emetre una votació seriosa i rigorosa. És el propi sistema
que avalua les votacions i retorna el resultat per ordre de més votat a
menys.
Documentació que podeu trobar-hi: és una aplicació en linia
CHANGE. Change.org [en línia].
http://www.change.org/es
La plataforma fa possible que qualsevol persona iniciï una campanya i
mobilitzi immediatament centenars, milers o desenes de milers de
persones a tot el món, aconseguint que els governs i les empreses
responguin i retin comptes.
Documentació que podeu trobar-hi: és una aplicació en línia.

- 40 -
LOCALRET. Consensus [en línia].
http://www.localret.cat/pindoles/consensus/index.html
És una eina de consulta i debat. Complementa la pressa de
decisions en els governs locals. Promou la participació dels
ciutadans a traves de fòrums, qüestionaris, documents i enllaços.
L’eina CONSENSUS de participació ciutadana és una eina en línia
per a tots aquells ajuntaments que vulguin endegar processos
participatius. Actualment, 84 ens locals ja l’estan utilitzant.
Documentació que podeu trobar-hi: aplicació en línia.
DELIBERA.INFO. Deliberaweb [en línia].
http://www.deliberaweb.com/
Delibera és una eina lliure i gratuïta per a persones o organitzacions
que necessiten organitzar algun tipus de deliberació, debat,
priorització... Podeu crear el vostre Fòrum Delibera, o fins i tot un
Portal que aplegui diferents Fòrums.
Documentació que podeu trobar-hi: aplicació en linia.
Toni Aira. Toniaira [en línia].
http://www.toniaira.cat/
És periodista, doctor en comunicació per la Universitat Ramon Llull.
President fundador de la Societat Catalana de Comunicació i
Estratègia Polítiques (SCCIEP -avui ACCEP-), entitat filial del
Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya. Aquesta
entitat va ser impulsora del Primer Congrés de Comunicació Política
de Catalunya (CCPC), el 2011. Membre de l’Associació
Comunicació Política (ACOP) i de l’Asociación Española de
Investigación de la Comunicación (AE-IC). Professor d’Argumen-
tació a la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL), de
màrqueting i comunicació institucional, social i política a la
Universitat Pompeu Fabra (UPF), i de comunicació política i
institucional a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Col·labora
des de fa anys en diversos mitjans de comunicació.

- 41 -
David Espinós. Comunicación política, institucional y
empresarial: comunicar bien és vivir mejor [en línia].
http://www.davidespinos.com/
Consultor de comunicació. Soci Fundador de BraveSpinDoctors,
agència de comunicació estratègica. Periodista, llicenciat en
Humanitats. És postgrau en comunicació i marketing polític.
Luis Arroyo. Todo lo que hay que saber sobre comunicación
política [en línia]. [Consulta: 27 de juny de 2013]. Disponible
a:
http://www.luisarroyo.com/
Llicenciat en Sociologia i Ciències Polítiques a la Universitat
Pontifícia de Salamanca, a la Complutense de Madrid. Professor
d'investigació de mercats a ESIC, la Universitat Complutense, la
Universitat de Navarra, la Universitat Pontifícia de Salamanca, la
Carles III, l'Institut Ortega i Gasset, ESADE, i més d'un any a
l'ensenyament en exclusiva, com a professor visitant a la Universitat
de Florida Atlantic, als Estats Units. Va passar tres anys dedicat a la
direcció la Fundació Joan XXIII. Ha treballat a la multinacional de
les relacions públiques Edelman. És consultor polític des de l’any
2000.

- 42 -

- 43 -
Seguretat dels sistemes crítics davant la ciberdelinqüència o els
ciberatacs
Webgrafia
APIC. Asociación para la protección de las infraestructuras críticas
[en línia]. [Consulta: 27 de juny de 2013]. Disponible a:
http://infraestructurascriticas.com/
APIC espai obert d'anàlisi i tractament d'aquells riscos i amenaces que es
produeixen al voltant de les activitats i instal · lacions de les Infraestructures
Crítiques i Estratègiques. Vol ser un fòrum de discussió permanent de
professionals de la gestió de seguretat sobre les inquietuds de seguretats i
inseguretats a les Infraestructures Crítiques i Estratègiques. Una de les
tasques és col.labora permanent amb els diferents professionals de les
Infraestructures Crítiques, així com amb les forces i cossos de seguretat,
Bombers, Protecció Civil, etc.
Cybersecurity. Digital Agenda For Europe [en línia].
http://ec.europa.eu/digital-agenda/en/cybersecurity
La Unió Europea ha estat treballant en diversos fronts per garantir la
ciberseguretat a Europa. Agenda Digital de la Unió Europea considera
que la confiança i seguretat d'Internet és vital per a una societat digital
vibrant, i estableix 14 mesures per millorar la preparació per a la
ciberseguretat. Aquests inclouen l'establiment d'una xarxa que funcioni
bé dels CERT (Computer Emergency Response Teams) a nivell nacional
que cobreix tot Europa, l'organització dels ciber-incidents simulacions i el
suport a nivell de la UE la preparació ciberseguretat. D'altra banda, la
política de protecció de les infraestructures crítiques d'informació (PICI)
té com a objectiu enfortir la seguretat i resistència de les infraestructures
TIC vitals mitjançant el foment i suport al desenvolupament d'un alt nivell
de capacitats de preparació, seguretat i resistència, tant a nivell nacional
com a nivell de la UE.

Rd 2013juliol 3_ee_ciberespai i xarxa

Rd 2013juliol 3_ee_ciberespai i xarxa

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Rd 2013juliol 3_ee_ciberespai i xarxa

Similar to Rd 2013juliol 3_ee_ciberespai i xarxa (20)

More from Institut de Seguretat Pública de Catalunya

More from Institut de Seguretat Pública de Catalunya (20)

Rd 2013juliol 3_ee_ciberespai i xarxa