2. Liverpool (Anglaterra) 15-05-1926
Dramaturg i guionista de cinema i de la televisió anglesa.
Amb l’obra “Exercici per a cinc dits” obtingué el Premi Evening 1958 i el
1959 el premi a la millor obra estrangera otorgat per
New York Drama Critics‘ Circle

3. Martyn Dysart Josep Sobrevia
Alan Stang Albert Vilar
Frank Strang Pasqual Escosa
Infermer Josep Mª Cruells
Hesther Salomon Mònica Puig
Dora Strang Carmina Monfort
Jill Manson Sandra Rotllant
Diamant Montse Enrich
Esperit d’Alan Susana Gimènez
Cor Mª Rosa Gil
Montse Palacios
Sandra Rotllant
Sònia Usero
Lourdes Zafra

4. Disseny escenografia Pasqual Escosa
Realització escenografia El Coverol
Tècnic de so Xavier Garriga
Tècnic il.luminació Jordi Garriga
Marta Puig
Vestuari Pasqual Escosa
El Coverol
Maquillatge Neus Rof
Efectes sonors Marta Puig
Coreografies Susana Gimènez
Montse Enrich
Bernat Escosa
Beli Barreno
Regidors Antonieta Lacorte
Joan Arredondo
Ajudant de direcció Marta Puig

5. Adaptació escènica
i
direcció

6. Josep Sobrevia
Martin Dysart

7. Albert Vilar
Alan Strang

8. Mònica Puig
Hesther Salomon

9. Pasqual Escosa
Frank Strang
Carmina Monfort
Dora Strang

10. Sandra Rotllant
Jill Manson

11. Mª Rosa Gil – Sònia Usero Montse Palacios – Lourdes Zafra
Montse Enrich

12. Susana Giménez
Esperit d’Alan Strang

13. Josep Mª Cruells
Infermer

69. Lourdes Zafra – Sònia Usero – Montse Palacios – Sandra Rotllant – Mª Rosa Gil
Pasqual Escosa – Susana Giménez – Montse Enrich – Mònica Puig – Carmina Monfort – Josep Mª Cruells
Josep Sobrevia – Albert Vilar

81. 23 de gener de 1996
XIIè CONCURS DE TEATRE CIUTAT DE BADALONA
Solució eficaç per a una obra difícil
… l’obra de Peter Shaffer és una d’aquelles obres de tesi que, durant els anys setanta, van remoure les conciències
d’un gran nombre d’espectadors i van imposar, a la llarga, una moda i una manera de fer teatre molt concretes. Per
tant, era un teatre amb molts diàlegs, pocs personatges, molts salts en el temps i poca acció a dalt de l’escena.
… és per tots aquest motius que semblava gairabé impossible que es pogués aconseguir un espectacle visual com el
que es va oferir abans d’ahir al Círcol Catòlic. En realitat, el director Pasqual Escosa ja havia demostrat la seva
imaginació amb “Bodes de sang·” i “Marat-Sade”, tot i que era molt difícil saber com sorprendria el públic en
aquesta ocasió. A més, no va optar pels recursos que ja s’havien utilitzat en alguna versió barcelonina, sinó que va
inventar-se un univers propi, un univers en el qual els personatges es movien amb una càrrega simbòlica que
s’explicitava just al darrera d’ells.
…el que més sorprenia del muntage eren les cinc noies que simbolitzaven els esperits dels cavalls que el protagonista
deixa cecs poc abans de començar l’acció de l’obra. Eren personatges eminentment estàtics que, quan corresponia,
renillaven, emetien sons diversos o bé feien una coreografia molt especial i enigmàtica. Eren, sense cap mena de
dubte, el motor de l’obra marcada per un fil subterrani, inconcient.
… per altra banda, la interpretació també va ser un punt clau en el desenvolupament de tot l’espectacle. En aquest
sentit, l’actor Albert Vilar (Alan) va ajudar a reforçar moltes escenes i a donar sentit al seu torturat i complicadíssim
personatge.
Carles Armengol

82. 23 de gener de 1996

86. Núm. 641 dilluns 1 d’abril de 1996

87. Núm. 645 dilluns 19 d’abril de 1996

88. Núm. 653 dijous 16 de maig de 1996

89. Núm. 657 divendres 31 de maig de 1996