1. CRÈDIT DE SÍNTESI
"L’ESPANYA
INDUSTRIAL”
PRIMER D'ESO
Escola Joan Pelegrí
de la Fundació Cultural Hostafrancs
www.joanpelegri.cat

2. Escola Joan Pelegrí Crèdit de Síntesi
de la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO
www.joanpelegri.cat
ÍNDEX
El crèdit de Síntesi ............................................................................... 2
Feina a fer durant la sortida ................................................................. 3
Material que cal portar a l’aula ............................................................ 3
Instruccions del Joc del Parc de l’Espanya Industrial ......................... 4
Informació de consulta: ........................................................................ 8
El centre d’interès: El Parc de l’Espanya Industrial................... 9
La Revolució Industrial ............................................................ 13
El territori i els barris................................................................ 14
Dades actuals del Parc .............................................................. 17
Parc de l’Espanya Industrial .......................................... 17
Tobogan del Drac .......................................................... 19
El Drac de l’Espanya Industrial llueix nova imatge ...... 20
Material de consulta de les àrees ........................................................ 22
Ciències Naturals ...................................................................... 23
Educació Física......................................................................... 27
Visual i Plàstica ........................................................................ 28
Llengües Estrangeres ................................................................ 29
Ciències Socials ........................................................................ 35
Plànol de l’Espanya Industrial.................................................. 40
Fitxa de seguiment diari...................................................................... 41
Acció Tutorial ..................................................................................... 45
1

3. Escola Joan Pelegrí Crèdit de Síntesi
de la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO
www.joanpelegri.cat
EL CRÈDIT DE SÍNTESI
El pla d'estudis de l’Educació Secundària Obligatòria preveu la realització d’un
Crèdit de Síntesi cada curs de l’etapa.
El crèdit de síntesi està definit al decret de 96/1992 de la Generalitat de Catalunya
que regula la nova Educació Secundària Obligatòria.
El decret determina que "El crèdit de síntesi és format per un conjunt d'activitats
d'ensenyament-aprenentatge concebudes per comprovar si s'han aconseguit, i fins a
quin punt, les capacitats formulades en els objectius generals establerts en les
diferents àrees curriculars. Al llarg del crèdit de síntesi, l'alumne haurà de mostrar
capacitat d'autonomia en l'organització del seu treball individual, i també de
cooperació i col·laboració en el treball en equip. L'alumne farà un crèdit de síntesi
cada any de l'etapa".
En altres documents complementaris el Departament d'Ensenyament amplia la
informació referent als crèdits de síntesi: "L'equip de professors programa un seguit
d'activitats interdisciplinàries, relacionades amb les diferents àrees del currículum
comú de l'alumne/a. Amb aquestes activitats es pretén provocar una sèrie de
situacions en què l'alumne/a aplicarà de manera pràctica coneixements i habilitats
adquirits durant un llarg període d'aprenentatge, per tal de cercar les possibles
solucions als problemes plantejats.
Durant un període que pot durar de tres dies fins a una setmana, els alumnes
dedicaran totes les hores lectives a aquest crèdit de síntesi, que es podrà dur a terme
en el mateix centre i/o fora. Es recomana que el crèdit de síntesi es dugui a terme al
llarg de la segona meitat de cada curs escolar".
DISTRIBUCIÓ DE LES ÀREES, CALENDARI I HORARI DEL CRÈDIT DE SÍNSTESI
Les activitats lectives durant aquests dies seran al matí. El descans es farà com
sempre d’11 a 11.30 hores.
Heu d'anar molt en compte a llegir atentament les indicacions respecte a la feina que
cal fer durant aquests dies. Totes aquestes indicacions les teniu a continuació.
2

4. FEINA A FER DURANT LA SORTIDA
Feina a fer
 Indiqueu sobre el plànol on es troben els quatre punts cardinals. Feu servir la
brúixola.
 Compareu els arbres que trobeu amb les il·lustracions que teniu al full “Arbres
de Catalunya” pàg. 37 del dossier i apunteu els nom dels arbres que es troben al
parc.
 Fes un dibuix de dos arbres d’espècies diferents, posa el nom identifica les
seves parts. Fes un dibuix de les seves fulles. (pàg 24 )
 Busqueu on hi ha el granit i feu-ne una descripció.
 Observeu les característiques de l’aigua que hi ha al parc ( pàg. 23 a 25)
 Feu un esbós de com a mínim dues de les escultures que veureu al parc.
Com?
 Durant la sortida haureu de fer en grup el recorregut que us indiquem i fer una
parada en cada punt indicat per fer el treball proposat per les àrees
corresponents. Les parades estan numerades de l’1 al 6 i seguireu l’ordre a partir
de la que us indicarem a l’arribada al parc.
 Fareu l’itinerari amb el tutor/a i disposareu d’uns 8 ó 10 minuts per cada punt
indicat.
 Allà hi trobareu un professor/a que també us podran orientar.
 Podreu tornar pel vostre compte per completar allò que creieu necessari.
Itinerari:
1. Escultura: el drac.
L’aigua de l’estany.
2. La vegetació.
3. Escultura de Neptú i les Torres-fanal.
4. L’aigua de la font.
Punts cardinals.
5. Escultures de ferro.
6. Escultura far (al parc infantil)
El granet.
MATERIAL QUE CAL PORTAR A L’AULA
Consulteu el material que cal portar cada dia per treballar a l’aula, a partir de la plana 22
fins a la 40.

5. Escola Joan Pelegrí Crèdit de Síntesi
de la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO
www.joanpelegri.cat
INSTRUCCIONS DEL
"JOC DEL PARC DE L’ESPANYA INDUSTRIAL"
El Joc del Parc és un recorregut que haureu de crear sobre un tauler que representa la
superfície del Parc.
Tindrà un punt d’inici (casella 1) i punt d’arribada (casella 70). Cada jugador ha
d’escollir una fitxa i situar-se a la “sortida”, a l’esquerra de la primera casella.
Poden jugar-hi un màxim de quatre jugadors o equips.
Els jugadors avancen pel tauler, mitjançant successives tirades amb el dau, en superar
correctament les diferents caselles, sobre el centre d’interès del crèdit de síntesi: El
Parc de l’Espanya Industrial.
Guanya el primer que arriba al final (casella 70).
ELEMENTS DEL JOC
• Un tauler de joc. (Servirà per dissenyar el joc).
Mides del tauler: 50 x 70 cm.
Superfície del joc: 50 x 50 cm.
Superfície d’instruccions: 20 X 50 cm.
• Targetes (Cada equip hi escriurà les preguntes i respostes).
• Una capsa per guardar les targetes.
• Un dau i quatre fitxes diferents per avançar a les caselles.
• Instruccions del joc (redactades en català).
COM ES JUGA?
Els jugadors tiraran el dau –en ordre i en el sentit de les busques del rellotge- i sortirà
el que tregui el número més alt. Llavors aquest jugador tirarà el dau i avançarà pel
tauler.
LES CASELLES
Caselles de preguntes:
Un altre jugador agafarà una targeta del color que té assignat l’interrogant de la
casella on ha anat a parar la fitxa i la hi llegirà en veu alta.
4

6. Escola Joan Pelegrí Crèdit de Síntesi
de la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO
www.joanpelegri.cat
Les preguntes faran referència a diferents qüestions sobre el Parc, redactades en
català, castellà o anglès.
Si l’encerta podrà continuar jugant. Tirarà el dau i es seguirà el mateix procés descrit.
Hi haurà un total de 40 caselles amb preguntes.
Caselles de penalitzacions:
De manera semblant com es fa en altres jocs (per exemple, l’oca) cal que en el joc hi
hagi determinades caselles amb penalitzacions (com ara: perdre el torn de joc,
retrocedir unes caselles, etc., ...)
Caselles amb premis:
Cal que en el joc hi hagi determinades caselles amb premis (com ara: avançar unes
caselles, tirar una altra vegada, etc., ...)
Caselles amb proves:
Al joc pot haver caselles amb proves (com ara: endevinar per mímica, paraules tabú,
etc., …)
LES TARGETES
A les targetes hi haurà preguntes redactades en diferents llengües:
targetes grogues: en català.
targetes taronges: en castellà.
targetes blaves: en anglès.
Cada equip ha de fer un mínim de
40 targetes de joc amb preguntes.
En quina llengua faràs les preguntes?
El joc haurà de tenir com a mínim 10 preguntes redactades en anglès (blaves), 15 en
català (grogues) i 15 en castellà (taronges).
Com s’han de fer les preguntes?
Cada targeta tindrà una sola pregunta i el jugador/a haurà de triar o dir una sola
resposta. Si l’encerta podrà continuar el joc.
5

7. Escola Joan Pelegrí Crèdit de Síntesi
de la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO
www.joanpelegri.cat
Models de preguntes:
(anvers) (revers)
Amb quin nom era coneguda la fàbrica de a) Vapor Vell
l’Espanya Industrial? b) Vapor Nou
c) Vapor Modern
Resposta correcta: b
(anvers) (revers)
És vertader o fals que els nens treballaven a la
fàbrica al costat dels homes i de les dones.
Resposta correcta: Vertader
(anvers) (revers)
Quin tipus d’energia s’utilitzava a L’Espanya
Industrial, el 1853?
Resposta correcta:
energia de les màquines de vapor
6

8. Escola Joan Pelegrí Crèdit de Síntesi
de la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO
www.joanpelegri.cat
INFORMACIÓ DE CONSULTA
7

9. Escola Joan Pelegrí Crèdit de Síntesi
de la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO
www.joanpelegri.cat
EL CENTRE D'INTERÈS: EL PARC DE L'ESPANYA INDUSTRIAL
El tema de treball del nostre crèdit de síntesi és conèixer el Parc de l'Espanya
Industrial i la seva història. Pensem que val la pena que ens acostem una mica més al
veí que tenim tan proper. L'actual Parc de l'Espanya Industrial, aquest gran espai
lúdic, amb zones verdes, amb equipaments esportius i culturals, ocupa bona part del
que, fa força anys, eren les instal·lacions d'una fàbrica tèxtil, que arribà a ser la més
important del nostre país: “La España Industrial". El nostre barri va créixer i es
constituí al seu entorn.
La nostra escola s'inicià el 1904 en uns descampats que hi havia al costat de la
fàbrica. Els infants que vivien a prop d'aquella indústria, on treballaven els seus
pares, anaven a jugar al mateix lloc on avui es troba l'escola.
Vegem-ne de manera breu la seva història.
UNES INDÚSTRIES QUE TRANSFORMEN EL BARRI
Durant el segle XIX, Barcelona va iniciar un fort procés de transformació, els
habitants i les fàbriques es multiplicaren vertiginosament dins d'una estreta àrea
encerclada per les muralles. L'ajuntament barceloní prengué mesures. Prohibí que
s'edifiquessin noves fàbriques dins de la ciutat, afavorint que les noves i grans
empreses que es volien construir ho fessin fora de les muralles.
Amb el temps, s'enderrocarien les muralles i es donaria pas a un eixamplament de la
ciutat. Diversos factors van ajudar a l'hora de fer dels nostres barris una gran vila
industrial:
- La inauguració del ferrocarril Barcelona-Martorell, l'any 1855, amb dues
estacions dins del municipi (Sants i Bordeta) donava a la zona grans
possibilitats de comunicació, a més a més de la carretera Barcelona-Madrid
que travessava el municipi.
- La construcció de dues grans indústries: El Vapor Vell (1848) i el Vapor Nou
(1850). Aquesta darrera seria coneguda amb el nom de La España
Industrial. Totes dues van afavorir la vinguda de molta població atreta pel
treball que els oferia la indústria.
8

10. Escola Joan Pelegrí Crèdit de Síntesi
de la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO
www.joanpelegri.cat
EL VAPOR VELL (ACTUAL BIBLIOTECA “VAPOR VELL”)
La nova biblioteca que té, des de finals del 2000, el Districte de Sants-Montjuïc, que
està situada al carrer Joan Güell, darrera de la plaça de Sants, ocupa part del que va
ser la primera fàbrica tèxtil abans citada, El Vapor Vell. El nom de la biblioteca és
en record d’aquesta primera fàbrica tèxtil d’aquesta zona.
El Vapor Vell va ser construït l’any 1848. Les seves màquines funcionaven amb
vapor i d’aquí li ve el nom. Aquesta indústria, erigida per Joan Güell, va viure
èpoques de tots colors: conflictes, prosperitat, rebel·lions obreres. Al llarg del segle
XX la seva activitat anà minvant i l’edifici va restar abandonat o usat com a
magatzem. De l’edifici, se n’ha conservat l’estructura original i se n’han restaurat les
parets deteriorades per poder acollir els dos equipaments que hi tenen la seva seu:
l’escola pública Barrufet i la Biblioteca Vapor Vell.
EL VAPOR NOU (“LA ESPAÑA INDUSTRIAL”)
Aquesta empresa tèxtil es fundà a Madrid el 1847 per set germans igualadins, que es
deien Muntadas i Capmany. Pel 1849, traslladaren la seu social a Barcelona. El
mateix any, començava a produir la fàbrica d'Hostafrancs. "La España Industrial"
com hem dit abans, es convertiria en la fàbrica tèxtil més important de Catalunya.
9

11. Escola Joan Pelegrí Crèdit de Síntesi
de la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO
www.joanpelegri.cat
Originàriament comptava amb maquinària anglesa i francesa. Pel 1853, la fàbrica,
amb l'energia de les màquines de vapor, movia uns 40.000 fusos i 1.500 telers
mecànics. Hi treballaven 1.500 obrers i obreres i la feina nocturna es facilitava amb
una moderna il·luminació de gas.
Al cap de pocs anys, s'introduïren noves màquines de filar, les selfactines. Aquestes
màquines estalviaven les activitats manuals de filar que s'havien fet fins aleshores.
Els treballadors van suposar que eliminarien molts llocs de treball i s'hi van oposar
fent vagues.
El 1860 set màquines de vapor movien 100 selfactines, que sumaven 36.000 fusos i
936 telers mecànics d'estampar. El nombre de treballadors pujava a 1772: 160 homes,
278 dones i 122 nens a les filatures; 655 homes, 103 dones i 38 nens en els teixits;
266 homes, 32 dones i 8 nens en els acabats i estampats.
El 1914, l'Espanya canvia de font d'energia, es va electrificar.
Durant bona part del nostre segle, mantingué uns alts nivells de producció de
productes tèxtils.
L'any 1947, celebrà el seu centenari. El dibuix de la vista panoràmica de la fàbrica
correspon a la celebració d'aquesta efemèride. Al seu costat, hi figurava el text
següent: "Vista de La España Industrial. Fábrica de hilados de algodón, tejidos,
estampados, blanqueo, tinte, aprestos, telas para encuadernaciones, cueros artificiales,
panas, felpas, y grabados en cilindros, con sus instalaciones sociales y Parque de
Deportes". Fins i tot es van publicar dades exactes de la seva activitat fabril .(Fixa't en
l'anunci)
10

12. Escola Joan Pelegrí Crèdit de Síntesi
de la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO
www.joanpelegri.cat
L'equip de futbol amb el nom de la fàbrica figurà durant molts anys a la segona
divisió del futbol espanyol. El 1956 es transformà en el Club Futbol Comtal.
1969: INICI D’UNA ALTRA ETAPA
Pel 1969, la fàbrica d'Hostafrancs fou liquidada, continuant una petita factoria a
Mollet. Els terrenys foren venuts intentant els propietaris de fer-hi pisos. Les protestes
del veïnat aconseguiren que bona part dels terrenys fossin destinats a equipaments.
Avui en dia no queda quasi res d'aquesta fàbrica, orgull de la industrialització
catalana. (Si t'hi fixes bé, en la vista de la fàbrica, podràs observar que resten en peu
l'arcada de l'entrada, el casinet, la llar d'infants i la casa del mig).
Si abans era un lloc on homes, dones i infants hi treballaven per obtenir uns mitjans
de subsistència, avui en dia, allunyades les fàbriques de les ciutats, és el parc més
representatiu del nostre districte.
11

13. Escola Joan Pelegrí Crèdit de Síntesi
de la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO
www.joanpelegri.cat
LA REVOLUCIÓN INDUSTRIAL
La revolución industrial, proceso de evolución que conduce a una sociedad desde
una economía agrícola tradicional hasta otra caracterizada por procesos de
producción mecanizados para fabricar bienes a gran escala. Estos procesos se
producen en distintas épocas dependiendo de cada país. Para los historiadores, el
término Revolución Industrial es utilizado exclusivamente para comentar los cambios
producidos en Inglaterra desde finales del siglo XVIII; para referirse a su expansión
hacia otros países se refieren a la industrialización o desarrollo industrial de los
mismos.
La primera Revolución Industrial tuvo lugar en el Reino Unido a finales del siglo
XVIII; supuso una profunda transformación en la economía y sociedad británicas.
Los cambios más inmediatos se produjeron en los procesos de producción: qué, cómo
y dónde se producía. El trabajo se trasladó de la fabricación de productos primarios a
los bienes manufacturados y servicios. El número de productos manufacturados
creció de forma espectacular gracias al aumento de la eficacia técnica. En parte, el
crecimiento de la productividad se produjo por la aplicación sistemática de nuevos
conocimientos tecnológicos y gracias a una mayor experiencia productiva, que
también favoreció la creación de grandes empresas en unas áreas geográficas
reducidas. Así, la Revolución Industrial tuvo como consecuencia una mayor
urbanización y, por tanto, procesos migratorios desde las zonas rurales a las zonas
urbanas.
La industria textil fue el motor de la revolución industrial en Gran Bretaña y así
ocurrió en España, especialmente en Cataluña.
En 1830 comenzó a desarrollarse la moderna industria textil financiada por
cultivadores de vid o indianos repatriados como una Güell (EL Vapor Vell). Esta
fábrica fue fundada por Bonaplata después de estudiar los métodos de producción en
Gran Bretaña. Esta fábrica pretendía ser autosuficiente y, para ello, contaba con una
fundición de acero para hacer sus propias máquinas.
Las fábricas textiles que movían sus máquinas con la corriente de los ríos del interior
pasaron a la costa donde se les abastecía de carbón y algodón para “cambiarse a la
energía de vapor” y, paralelamente, convertir los tradicionales talleres en grandes
naves industriales donde cabían las grandes máquinas y se concentraban muchos
obreros. Fue una doble transformación: concentración y cambio de localización.
La industria textil catalana ya estaba por detrás de Gran Bretaña, EE.UU. y Francia
pero por delante de Bélgica e Italia. Los precios se abarataron y la gente pudo
comprar ropa que antes no podía permitirse; se consiguió abastecer el mercado
interior y el de las restantes colonias.
12

14. Escola Joan Pelegrí Crèdit de Síntesi
de la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO
www.joanpelegri.cat
13

15. Escola Joan Pelegrí Crèdit de Síntesi
de la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO
www.joanpelegri.cat
EL TERRITORI I ELS BARRIS
El districte de Sants-Montjuïc és el més extens de Barcelona, amb una superfície de
2090 h, que representa gairebé la quarta part del terme municipal. L'extensió real del
districte és, però, de 549,2 h. si s'exclouen les zones no habitades: el port de
Barcelona, el polígon industrial de la Zona Franca i bona part de la muntanya de
Montjuïc.
Els límits de Sants-Montjuïc són els termes municipals de l'Hospitalet de Llobregat i
el Prat de Llobregat; l'avinguda de Madrid i el carrer de Berlín que fan frontera amb
el districte de Les Corts; els carrers de Numància, de Tarragona, l'avinguda d'en Josep
Tarradellas i el Paral·lel, que marquen la separació amb els districtes de l'Eixample i
Ciutat Vella, i el mar.
El districte de Sants-Montjuïc és heterogeni, amb unes zones clarament diferenciades:
podem distingir el conjunt de barris Sants-Hostafrancs-La Bordeta a la part alta del
districte, per sobre la Gran Via de les Corts Catalanes; els barris de La Marina-Zona
Franca, desenvolupada a banda i banda del seu passeig, que inclou els antics barris de
la muntanya de Montjuïc i també l'àmplia àrea industrial que porta el mateix nom; la
muntanya de Montjuïc pròpiament dita; el nucli de Font de la Guatlla-Magòria entre
Montjuïc i la Gran Via i el barri del Poble-Sec, prolongació de la vessant nord de la
muntanya cap el Raval i l'Eixample. Cal mencionar, finalment, la zona portuària que
s’estén des del Moll de Sant Beltran fins al límit del terme municipal de Barcelona
amb el Prat de Llobregat.
Aquesta heterogeneïtat del territori es tradueix també en una gran diversitat social i
humana.
HISTÒRIA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC
L'actual configuració del districte de Sants-Montjuïc data de l'any 1984 quan
Barcelona va aprovar la divisió territorial actual, la dels 10 districtes. S'agruparen
bàsicament els antics districtes II (Montjuïc i el Poble-Sec) i VII (Sants - Hostafrancs
- La Bordeta). Una part del vell districte VII, més vinculat al barri de Les Corts, fou
segregada en benefici d'aquest antic municipi. Així doncs, l'actual límit de Sants amb
les Corts és l'avinguda de Madrid en lloc de la Travessera de Les Corts com era
anteriorment.
L'actual districte de Sants-Montjuïc, llevat de Montjuïc i el polígon de la Zona
Franca, es divideix en tres grans territoris, Sants-Hostafrancs-La Bordeta, Poble-
sec-Font de la Guatlla-Magòria, La Marina-Zona Franca que agrupen tot un
seguit de barris diferenciats per la seva trama urbana, per la seva tipologia
constructora, per l'origen dels seus habitants i per la seva tradició històrica i
associativa.
14

16. Escola Joan Pelegrí Crèdit de Síntesi
de la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO
www.joanpelegri.cat
SANTS, HOSTAFRANCS I LA BORDETA
El conjunt d'aquest tres barris sempre han anat de la mà. El seu territori corresponia
integrament al districte VII anterior a la divisió territorial de la ciutat de l'any 1984.
És el territori més poblat de tot el districte i té una forta tradició de lluites socials al
llarg de la història. Aquest territori, conjuntament amb La Marina-Zona franca,
formava l'antic municipi de Sants, annexat a la ciutat de Barcelona l'any 1897. En ell
s'instal·laren els primers vapors tèxtils del pla de Barcelona: el Vapor Vell, on ara hi
ha biblioteca del districte i l'Escola Barrufet, i l'Espanya Industrial, convertida en parc
urbà.
HOSTAFRANCS
Hostafrancs es troba entre la Gran Via i Sants, en el sector del districte més proper a
la plaça d'Espanya. Els eixos vitals del barri són, evidentment la Creu Coberta, el
carrer del Consell de Cent i els voltants del mercat. Hostafrancs va ser ja des de la
seva fundació, a mitjan de segle XIX, un barri de serveis que oferia casa als
treballadors que acudiren a la zona atrets per la puixança industrial de Sants -
especialment del vapor de l'Espanya Industrial- i de Barcelona, així com de
l'establiment de serveis comercials que s'emplaçaren a la Creu Coberta amb la
construcció de la carretera i el pont de Molins de Rei. La trama urbana va ser
dissenyada durant la segona meitat del segle XIX per l'arquitecte municipal Antoni
Rovira i Trias. El 1875, a Hostafrancs ja hi havia tramvia de cavalls i el 1904, un
elèctric el connectava amb la Rambla de Barcelona.
SANTS
Sants és el nucli de població més important, i el barri més extens i més antic del
districte. La seva superfície és d'unes 187 h. L'origen de Sants és el d'un camí rural al
llarg del camí ral, amb una parròquia dedicada a sant Bartomeu, sufragània molts
anys de les de Santa Maria dels Reis o del Pi. Blat, vinya, hortalisses i carn foren les
seves produccions principals, majoritàriament enfocades al mercat barceloní, fins la
construcció de la carretera nova, a final del segle XVIII, animà el ritme econòmic i
constructiu. El gran salt endavant, però, es produí a final de la primera meitat del
segle XIX, quan s'instal·laren els grans vapors, és realitzà la construcció de la línia
ferroviària i la carretera de Sants inicià l'allotjament de molts sectors comercials que
fugien dels impostos de la ciutat de Barcelona. El vell nucli rural es convertí en un
suburbi industrial que gaudí durant una cinquantena d'anys d'autonomia municipal
fins que fou annexat a Barcelona el 1897, juntament amb altres municipis del pla.
Malgrat l'annexió, el barri conservà bona part de les seves característiques de nucli
obrer, tot i que l'activitat comercial de la carretera augmentà fins convertir-la en el seu
carrer major. El creixement de Barcelona ha convertit en cada cop més central aquell
barri suburbà i avui les reformes urbanes n'han canviat substancialment l'aspecte i les
funcions. L'activitat comercial de l'eix Creu Cuberta-Sants és més viu que mai: és una
15

17. Escola Joan Pelegrí Crèdit de Síntesi
de la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO
www.joanpelegri.cat
via coneguda per tots els barcelonins i per molts ciutadans del Baix Llobregat gràcies
a la seva densa activitat comercial.
LA BORDETA
El barri de la Bordeta abasta una extensió de prop de 50 hectàrees que s'estenen de la
Riera Blanca al carrer del Moianès, entre la Gran Via de les Corts Catalanes i l'eix
dels carrers d'Andalusia-Manzanares-Noguera Pallaresa-pl de la Farga i de la
Ferreria. És un barri format al llarg de la carretera de Sant Boi de Llobregat entre
Hostafrancs i l'Hospitalet de Llobregat.
CAN BATLLÓ
Constitueixi, avui en dia, l'últim gran espai per transformar al districte de Sants-
Montjuïc. A finals dels anys setanta del segle XIX, s'inicià la construcció d'aquesta
fàbrica tèxtil en els antics terrenys de Can Mangala, prop de l'estació de Magòria que
comunicava amb Sant Boi, Martorell i Igualada pel ferrocarril de via estreta. Aquesta
empresa es dedicava al filat i teixit de cotó. Llurs activitats s’extingiren l'any 1964 i
els locals foren adaptats per a diversos negocis, magatzems i transports. La fàbrica,
situada vora de la carretera de la Bordeta (en aquest tram anomenada carrer
Constitució) és al costat de l’església de San Medir que tanca el carrer d'Olzinelles i
comunica amb el nucli vell de Sants. Actualment s'està elaborant el Pla Especial de
Reforma Interior de Can Batlló i de l'antiga estació de Magòria conjuntament amb les
associacions veïnals, que suposarà dotar a la Bordeta d'una àmplia zona
d'equipaments i zones verdes.
16

18. Escola Joan Pelegrí Crèdit de Síntesi
de la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO
www.joanpelegri.cat
DADES ACTUALS DEL PARC
PARC DE L’ESPANYA INDUSTRIAL
Superfície: 4,61 ha
Districte: Sants–Montjuïc
Situació: al costat de l’estació central Barcelona–
Sants i de la plaça dels Països Catalans
Accessos: plaça dels Països Catalans i carrer
Muntades
Catalogació: parc urbà
Horari: de les 10 h fins al capvespre
Arquitecte: Luis Peña Ganchegui
Inauguració: any 1985
Transport públic:
Línies III i V, Sant-Estació i línia I, estacions,
Hostafrancs i Plaça de Sants
27, 30, 43, 44, 52, 53, 56, 57, 78 i 109
RENFE Barcelona-Sants
Informació i serveis:
• àrea de jocs infantils
• fonts
• taules de ping–pong
• escultures de diversos autors
• pistes poliesportives
• lloguer de barques
• WC
17

19. Escola Joan Pelegrí Crèdit de Síntesi
de la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO
www.joanpelegri.cat
EL PARC
El parc, que ocupa l’espai de l’antiga fàbrica tèxtil "La España Industrial", creada a
finals del segle XIX pels germans Muntades, està situat en un desnivell que marca
una cota molt inferior a la del carrer pel costat de l’estació de ferrocarrils. La part alta
enfronta la plaça dels Països Catalans i l’estació central Barcelona–Sants amb unes
monumentals torres d’enllumenat. Jugant amb l'aigua com a element de transició i
moviment, l’espai baixa per una graderia fins un llac artificial de 8.000 m2, on es pot
navegar amb petites embarcacions.
Les grades formen dues plataformes que avancen sobre l’aigua. Un dels costats, que
intersecciona en angle recte, també té grades i, a nivell de carrer, el poliesportiu del
barri. En l’extrem oposat, el llac gira i es transforma en un canal ample, que discorre
ran de carrer i acaba en una badia circular. Immediatament després del llac comença
una zona de gespa, amb grups d’arbres i arbustos i escultures d’èpoques diverses.
Segueix una plaça pavimentada, ombrejada de plàtans, on s’han dibuixat pistes
esportives aptes per pràctiques diverses.
18

20. Escola Joan Pelegrí Crèdit de Síntesi
de la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO
www.joanpelegri.cat
EL TOBOGAN DEL DRAC
Esta situat en un dels extrems del parc, en
el més proper a la plaça. dels Països
Catalans.
Districte: Sants-Montjuic
Barri: Hostafrancs
Via: Parc de l'Espanya Industrial, s/n
Tipologia: Element artístic
DESCRIPCIÓ:
El tobogan és una estructura d'acer amb unes dimensions aproximades de 12 x
25 x 32 m, que representa el cap d'un enorme drac. Té un pes de 150 tones.
Aquest tobogan representa un drac amb les ales ben obertes, al mateix temps
que una gran cua cau sobre una plataforma petrea. Situada al parc de
l’Espanya Industrial. En 1983, l'escultor Andrés Nagel (San Sebastian, 1947)
rep l'encàrrec dels arquitectes Luis Peña Ganchegui i Francesc Rius per
realitzar el projecte d'una escultura de grans dimensions pel parc, el qual
estava projectat des de 1981 per l'Ajuntament de la ciutat. L'obra es realitzà i
s'instal·là l'any 1987 en col·laboració amb l'enginyer Gregorio Lamolda.
El drac fou plantejat com un senyal d'identitat inequívoc del parc i un element
lúdic, degut a que la seva figura emergent de l'aigua té una voluntat de
reactivar i estimular la imaginació dels nens, aconseguint superar la pobresa
del disseny de molts dels jocs infantils, alhora que reprèn l'idea d'un gran drac
de Sant Jordi símbol del foc, mentre el parc remet a altres elements com l'aire,
la terra i l'aigua. Hi ha en l'obra una voluntat clara de diàleg entre el seu
interior i l'exterior, afavorida per la col·locació de finestres, tobogans i escales,
que la fan certament accessible als nens i li atorguen vida, aconseguint que
sigui una escultura plenament pública.
19

21. Escola Joan Pelegrí Crèdit de Síntesi
de la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO
www.joanpelegri.cat
EL DRAC DE L’ESPANYA INDUSTRIAL LLUEIX NOVA IMATGE
Abril 2001.L'autor, en Andrés Nagel, dona el seu vistiplau a les modificacions
proposades.
Recentment l'Ajuntament de Barcelona ha finalitzat la rehabilitació del monumental
Drac que protagonitza l'accés nord del Parc de l'Espanya Industrial.
La reparació ha recuperat totes les parts malmeses i ha donat a l'obra el protagonisme
que havia perdut a causa dels reiterats actes vandàlics i incívics de què era objecte. A
més a més, el monument ha estat dotat d'un sistema anticoloms electrostàtic que
permetrà donar una més llarga durada a la rehabilitació actual.
El Drac de l'Espanya Industrial és obra de l'escultor basc Andrés Nagel i es va
instal·lar l'any 1987, poc després de la inauguració del Parc. El monument va ser
pensat com una original escultura dinàmica que permetia l'accés a l'interior i a la part
més alta, d'on començaven tres rampes-tobogan. Aquesta configuració donava a
l'escultura un valor afegit al merament estètic, ja que alhora servia de mirador enlairat
del parc i com a diversió per als més petits.
Els actes vandàlics havien fet malbé una part important de la infraestructura, i
l'incivisme ciutadà feia molt difícil el correcte manteniment. L'operació que s'ha dut a
terme no és agressiva amb el format inicial pensat per l'autor, que ha donat el seu
vistiplau. Unes discretes reixes que s'han mimetitzat amb el conjunt impedeixen
20

22. Escola Joan Pelegrí Crèdit de Síntesi
de la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO
www.joanpelegri.cat
l'accés als racons interiors de l'escultura, de manera que el Drac és només accessible a
la seva part superior.
L'escultura manté la seva estètica imponent i el seu caràcter dinàmic i participatiu, tot
i que guanya seguretat i assegura el seu manteniment. Les obres de rehabilitació han
estat conduïdes pel departament d'Arquitectura del Sector d'Urbanisme, i han
provocat una inversió de més d'11 milions de pessetes (més de 66.111 €).
21

23. Escola Joan Pelegrí Crèdit de Síntesi
de la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO
www.joanpelegri.cat
MATERIAL DE CONSULTA DE LES ÀREES
22

24. Escola Joan Pelegrí Crèdit de Síntesi
de la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO
www.joanpelegri.cat
PROPOSTA DE L’ÀREA DE CIÈNCIES NATURALS
FEINA A FER DURANT LA SORTIDA AL PARC DE L’ESPANYA INDUSTRIAL:
Observació d’un material líquid: l’aigua de l’estany del parc.
Després de realitzar una observació acurada de les aigües del parc (aspecte que
presenta l’aigua, si està neta o bruta i perquè, si hi ha presència d’éssers vius, …),
omple la fitxa-resum que tens a continuació:
FITXA-RESUM DE LES PROPIETATS DE LES AIGÜES DEL PARC PER OBSERVACIÓ
DIRECTA
ESTANY CANAL AIXETA ( FONT )
COLOR
OLOR
TRANSPARÈNCIA
PARTÍCULES EN
SUSPENSIÓ
Observació d’un material sòlid: el granit.
Busca granit al parc, observa i escriu quins usos se l’hi ha donat, i fes una descripció
del material.
23

25. FITXA DE LA VEGETACIÓ DEL PARC.
a) Fes un dibuix de dos arbres d’espècies diferents., posa el nom, identifica les
seves parts.
b) Fes un dibuix amb detall de les seves fulles.

26. Escola Joan Pelegrí Crèdit de Síntesi
de la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO
www.joanpelegri.cat
FITXA DE LES PROPIETATS DE L’AIGUA.
NOM DEL MATERIAL:
PROPIETATS GENERALS: (color, olor, etc)
PROPIETATS FÍSIQUES:
-Densitat:
-Temperatura de fusió:
-Temperatura d’ebullició:
PROPIETATS QUÍMIQUES:
-Símbol químic:
- Definició de l’aigua destil·lada:
BIOLOGIA:
- Éssers vius que poden trobar-se a l’estany:
- Classificació d’aquests éssers vius en els cinc regnes:
- Quins d’ells només es poden veure amb un microscopi?
25

27. Escola Joan Pelegrí Crèdit de Síntesi
de la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO
www.joanpelegri.cat
FEINA A FER A L’AULA:
L’aigua i el granit són dos materials que tenen molta presència al parc. Amb les
respostes de les fitxes que et proposem a continuació (juntament amb les dades
obtingudes a partir de l’observació durant la sortida), tindràs informació suficient per
a formular les preguntes del joc.
Per trobar tota la informació hauràs de consultar els llibres de text de l’assignatura de
Ciències de la Naturalesa.
Recorda que les preguntes poden ser de tres tipus:
a) Amb tres respostes possibles ( només hi ha una correcta )
b) Amb una resposta que sigui breu i concreta.
c) Amb respostes del tipus vertader o fals.
A continuació us proposem dos exemples concrets:
1. Quina és la densitat de l’aigua pura?
a) 1’5 g/cm3
b) 1 g/cm3
c) 1000 g
2. En quins tres estats físics podem trobar l’aigua?
Resposta:
3. Cert o fals?
El pas de sòlid a gas s’anomena evaporació
26

28. Escola Joan Pelegrí Crèdit de Síntesi
de la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO
www.joanpelegri.cat
PROPOSTA DE L’ÀREA D’EDUCACIÓ FÍSICA
FEINA A FER A L’AULA
Material
1. Llibre d’educació física, tema 10.
Feina a fer
1. Pots fer preguntes sobre el bàsquet en qualsevol de les tres llengües.
2. Consultar el llibre de text d’educació física.
3. Si vols formular preguntes en anglès és convenient que també consultis el
material de bàsquet que adjunta l’àrea de llengües estrangeres.
EXEMPLE DE PREGUNTES:
1. Tècnica per desplaçar-te pel camp quan tens la pilota.
1- Bot.
2- Tir.
3- Parada d’un temps.
2. Tècnica que utilitzen els jugadors per moure la pilota per tot el camp sense
necessitat de fer-la botar.
............... (Passada)
3. El base és el jugador més hàbil en el bot i la passada. Acosta la pilota fins a la zona
contrària i inicia les jugades d’atac.
- Veritat.
- Fals
27

29. Escola Joan Pelegrí Crèdit de Síntesi
de la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO
www.joanpelegri.cat
PROPOSTA DE L’ÀREA D’EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA
FEINA A FER DURANT LA SORTIDA
Material
- Llapis Dibuix Artístic HB
- Llapis colors
- Fulls DIN A-4
- Carpeta, tapa dura
Feina a fer
Fer esbossos sobre diverses zones del Parc (llac, escultures, torres-fanal, drac,
vegetació, Neptú, etc.) a llapis i llapis de colors.
FEINA A FER A L’AULA
Disseny del joc: tauler, recorregut del joc, targetes, capsa per guardar el joc, fitxes,
regles del joc…
1. Elaboració del dau i les fitxes: Fer les fitxes (4 diferents) i el dau amb el
material i disseny que vulgueu.
2. Targetes: Fer les targetes seguint les indicacions que hem fet en aquest dossier
(pàgina 5), amb una mida de 10 cm x 6 cm.
3. Capsa per guardar el joc: Fer la capsa amb la plantilla fotocopiada a la
cartolina. En aquesta capsa guardaràs les targetes.
4. Dissenyar dos elements del Parc en tres dimensions (drac, escultures, torres-
fanal, Neptú, llac, etc.) per incorporar-lo al joc: sortida, arribada, casella de
penalització… (és obligatori fer-ne 2).
Material
- Cartolina/ cartró.
- Fulls DIN-A-4.
- Pintures.
- Llapis.
- Llapis colors.
- Retoladors.
- Fang/ plastilina.
- Tisores.
- Pegament.
- Reciclatge d’objectes : ampolles plàstic, capsa cartró, taps, roba, fusta, etc.
28

30. Escola Joan Pelegrí Crèdit de Síntesi
de la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO
www.joanpelegri.cat
PROPOSTA DE L’ÀREA DE LLENGÜES ESTRANGERES
(ANGLÈS)
FEINA A FER
1. Per fer les deu preguntes en anglès hauràs d’utilitzar el material adjunt fotocopiat
sobre bàsquet i el vocabulari sobre la indústria.
2. Porta el diccionari i tot el material d’anglès que utilitzem a classe.
3. Hauràs de portar el llibre d’educació física per poder comprendre millor el full
adjunt “How is it played?”. És la traducció de Com s’hi juga?.
4. Per fer les preguntes cal que recordis el que hem anat estudiant al llarg del curs.
A continuació et donem uns quants exemples:
a) Del GLOSSARY t’anirà bé practicar:
ferrocarril
1. Quin és el significat de _____________en anglès?
2. Com es diu ____________en anglès?
b) Del bàsquet pots preguntar:
1. Quants jugadors formen l’equip?
2. Com és la pilota de bàsquet?
3. Quant pesa la pilota de bàsquet?
4. Com mostra l’àrbitre els passos
Dobles
3 segons…..?
5. La zona dels tres segons està :
- darrere cistella
- davant cistella
6. Digues diferents posicions dels jugadors a la pista:
29

31. Escola Joan Pelegrí Crèdit de Síntesi
de la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO
www.joanpelegri.cat
30

32. Escola Joan Pelegrí Crèdit de Síntesi
de la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO
www.joanpelegri.cat
31

33. Escola Joan Pelegrí Crèdit de Síntesi
de la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO
www.joanpelegri.cat
32

34. Escola Joan Pelegrí Crèdit de Síntesi
de la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO
www.joanpelegri.cat
33

35. Escola Joan Pelegrí Crèdit de Síntesi
de la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO
www.joanpelegri.cat
34

36. Escola Joan Pelegrí Crèdit de Síntesi
de la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO
www.joanpelegri.cat
PROPOSTA DE L’ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS
FEINA A FER DURANT LA SORTIDA
Material
- brúixola
- full “Arbres de Catalunya” (del dossier)
- plànol del parc
- material per escriure i pintar
Feina a fer
1. Indiqueu sobre el plànol on es troben els quatre punts cardinals. Feu servir la
brúixola.
2. Compareu els arbres que trobeu amb les il·lustracions que teniu al full “Arbres
de Catalunya” del dossier i apunteu els nom dels arbres que es troben al parc.
3. Situeu sobre el plànol els diversos tipus de vegetació que hi ha al parc (arbres
i altres plantes).
FEINA A FER A L’AULA
Material
- llibre de Ciències Socials
- feina feta a la sortida (llista d’arbres i plànol del parc)
- regle i estris per escriure i pintar
Feina a fer
4. Repasseu les dades sobre la vegetació i l’orientació del parc que vau prendre
el dia de la sortida.
5. Busqueu en el llibre de Socials quines són les característiques del clima i el
paisatge mediterranis: temperatures, precipitacions, vegetació…
35

37. Escola Joan Pelegrí Crèdit de Síntesi
de la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO
www.joanpelegri.cat
6. Inventeu preguntes sobre:
a) orientació
- punts cardinals (si som al parc, a quin punt cardinal està situada
l’estació de Sants?)
- límits (amb quin carrer limita el parc pel sud?)
b) clima i paisatge
- clima mediterrani (quines són les estacions més plujoses? a)
primavera i hivern b)estiu i hivern c)primavera i tardor – quin
d’aquests climes té una oscil·lació tèrmica més gran: a)mediterrani
b)continental c)oceànic)
- vegetació (l’avet és un arbre propi del clima mediterrani: cert o fals?
– una espècie vegetal del parc no és pròpia del clima mediterrani)
36

38. Escola Joan Pelegrí Crèdit de Síntesi
de la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO
www.joanpelegri.cat
ARBRES DE CATALUNYA
Compara les il·lustracions d’aquesta pàgina amb els arbres que trobis al parc i
encercla els que hi siguin. Després situa’ls sobre el plànol:
37

39. Escola Joan Pelegrí Crèdit de Síntesi
de la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO
www.joanpelegri.cat
38

40. Escola Joan Pelegrí Crèdit de Síntesi
de la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO
www.joanpelegri.cat
39

41. Escola Joan Pelegrí Crèdit de Síntesi
de la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO
www.joanpelegri.cat
PLÀNOL DE L’ESPANYA INDUSTRIAL
40

42. Escola Joan Pelegrí Crèdit de Síntesi
de la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO
www.joanpelegri.cat
FITXA DE SEGUIMENT DIARI
Nom: _______________ Cognoms: _______________________________
Curs: _______________ Data: ________________
• Relació de material que he portat:
• Relació d’informació (dossier, bibliografia, …) que he consultat:
• Feina que he fet avui:
- Tauler de Joc:
- Instruccions de Joc:
- Targetes de preguntes i respostes:
- Altres:
Signatures dels companys del grup:
Observacions del professor/a:
41

43. Escola Joan Pelegrí Crèdit de Síntesi
de la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO
www.joanpelegri.cat
Nom: _______________ Cognoms: _______________________________
Curs: _______________ Data: ________________
• Relació de material que he portat:
• Relació d’informació (dossier, bibliografia, …) que he consultat:
• Feina que he fet avui:
- Tauler de Joc:
- Instruccions de Joc:
- Targetes de preguntes i respostes:
- Altres:
Signatures dels companys del grup:
Observacions del professor/a:
42

44. Escola Joan Pelegrí Crèdit de Síntesi
de la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO
www.joanpelegri.cat
Nom: _______________ Cognoms: _______________________________
Curs: _______________ Data: ________________
• Relació de material que he portat:
• Relació d’informació (dossier, bibliografia, …) que he consultat:
• Feina que he fet avui:
- Tauler de Joc:
- Instruccions de Joc:
- Targetes de preguntes i respostes:
- Altres:
Signatures dels companys del grup:
Observacions del professor/a:
43

45. Escola Joan Pelegrí Crèdit de Síntesi
de la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO
www.joanpelegri.cat
Nom: _______________ Cognoms: _______________________________
Curs: _______________ Data: ________________
• Relació de material que he portat:
• Relació d’informació (dossier, bibliografia, …) que he consultat:
• Feina que he fet avui:
- Tauler de Joc:
- Instruccions de Joc:
- Targetes de preguntes i respostes:
- Altres:
Signatures dels companys del grup:
Observacions del professor/a:
44

46. Escola Joan Pelegrí Crèdit de Síntesi
de la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO
www.joanpelegri.cat
ACCIÓ TUTORIAL
Enquesta de valoració del crèdit de síntesi
Nom i cognoms Grup
1 Has entès la finalitat del crèdit de síntesi?
Si No
2 Quins creus que són els objectius del crèdit de síntesi?
3 Quina valoració fas de la documentació i la informació que t'hem ofert
durant el crèdit de síntesi? Per què?
Molt bona
Bona
Regular
Dolenta
Molt dolenta
45

47. Escola Joan Pelegrí Crèdit de Síntesi
de la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO
www.joanpelegri.cat
4 Quina valoració global fas de les activitats i forma de treballar que
t'hem proposat durant el Crèdit de Síntesi?
Molt bona
Bona
Regular
Dolenta
Molt dolenta
5 Durant el crèdit de síntesi, et sembla que has sigut capaç de realitzar
les activitats que t'hem proposat?
Si, les he fet sense problemes. Si, les he fet però he tingut algunes No. He tingut algunes dificultats No. He tinut greus dificultats a la
dificultats. a algunes àrees. majoria de les àrees.
6 Si prenem com a referència les activitats que t'hem proposat i la teva
capacitat per resoldre-les, quina autoavaluació faries del teu
aprenentatge? Per què?
Valoració numèrica (0- Valoració conceptual
10)
Molt be Be Regular Malament Molt malament
46