2. Títol: teatre d’Epidaure.
Autor: Policlet el Jove (Argos, segles V-IV a. C.)
Cronologia: 350 a. C.
Tipologia: teatre
Materials: pedra
Estil: Grec clàssic
Localització: Epidaure, al Peloponès (Grècia).
3. Obra de la mateixa època: Teatre de Dionís de l’Acròpoli d’Atenes (segle IV a. C.)
4. Biografia de l’autor
Segons l’historiador grec PAUSÀNIES, l’arquitecte que va
construir el famós teatre d’Epidaure va ser POLICLET EL
JOVE, que probablement era nét del famós escultor del
mateix nom.
Malgrat que es té molt poca informació històrica de la seva
vida, diverses fonts escrites apunten que va néixer a
Argos, probablement al segle V a. C.
Entre altres construccions, també va ser l’artífex del temple
circular o tholos d’Epidaure, temple admirat per les seves
innovadores columnes corínties. Se’l considera també
autor d'estàtues.
5. Context històric i cultural
La ciutat d’Epidaure al Peloponès es va
fer famosa perquè hi havia el santuari
d’Asclepi, déu de la medicina que
guaria els malalts. Lloc de
pelegrinatge, durant el segle IV a.C. el
culte va créixer i, aquest santuari era
visitat per molts malalts.
6. ANÀLISI FORMAL
Elements de suport i suportats
Els grecs aprofitaven el pendent natural dels turons propers a
la ciutat per construir-hi les graderies dels teatres.
Les dimensions del teatre d’Epidaure van fer necessari
construir-hi murs laterals de 24m per sostenir la graderia.
7. Espai interior i exterior
El teatre grec estava organitzat entorn de l’orquestra, de
forma circular (20m diàmetre).
La càvea (graderia) envoltava 2/3 parts de l’orquestra i la
part restant era tancada per l’edifici que formava l’escena.
El cor cantava i ballava a l’orquestra. Allà també s’hi trobava
l’altar, avui desaparegut, consagrat al Déu Dionís.
http://www.e-spaces.com/portfolio/unesco/ep_perspect.jpg
8.
9. S'ha afirmat que l'edifici de l'escena es tractava d'un pòrtic
d'ordre jònic que feia 4 m d'alçada per 2 m de fondària.
Tampoc se sap si el prosceni -espai elevat on actuaven els
actors-, al qual s'hi accedia a través de dues rampes
laterals, hi fou afegit amb posterioritat. En aquesta part hi
ha una estructura de columnes jòniques i arquitravats on
no hi havia frescos ni mosaics.
http://www.e-spaces.com/portfolio/unesco/ep_stage2.jpg
10. L'escena posseïa un rudimentari mecanisme de teló per tal
de permetre el canvi dels actors o dels decorats; aquest
mecanisme, al revés del dels telons actuals, s’obria del terra
i s'hi amagava a través d'unes obertures practicades al
paviment situat davant de l'escenari.
Al teatre s'hi entrava a través de dos accessos laterals que
donaven a un passadís situat entre l'orquestra i l'escena.
11. La càvea podia acollir uns 14.000 espectadors; el semicercle
que formava era dividit radialment per 13 escales que
convergien a l'orquestra i que permetien la ràpida
circulació del públic. A més hi ha una perfecta visió i
acústica de l'escenari des de qualsevol punt de la càvea.
12. La càvea ocupa gairebé les dues terceres parts de la
circumferència de l’orquestra. La càvea fa 120 m de diàmetre
i puja pel vessant de la muntanya fins a una alçada de 24 m.
Un passadís perimetral anomenat diazona separa la càvea o
espai dels espectadors en dues seccions. La part inferior està,
al seu torn, dividida en 12 sectors delimitats per 13 escales
radials que permeten el desplaçament per les 34 grades.
La part superior està dividida en 22 sectors de 20 grades
delimitats per 24 escales.
13. El teatre d’Epidaure té la càvea situada al vessant d’un
pujol, aprofitant el pendent natural de la muntanya, als
afores de l’actual ciutat de Pidhavro (antiga Epidaure), a
l’extrem sud-est de la península del Peloponès.
Tant per la ubicació com per les característiques, la
integració a l’entorn paisatgístic és excel·lent i demostra
l’estreta relació que hi havia entre art i natura en el món
grec.
14. koilon o càvea
segon nivell
passadís o diathoma
orchestra
proskénion
skene
Passadís (pàrodoi)
trenta grades
primer nivell
auditori (theatron)
Espai de caràcter religiós, pedagògic i
lúdic.
15. Estil
La construcció de teatres es basava en una sèrie de càlculs
matemàtics precisos.
Els arquitectes grecs destacaren per la grandiositat en la
concepció dels espais i pel gran virtuosisme que
aconseguiren unint l’escultura i l’arquitectura, però mai ho
van fer per les seves innovacions tècniques. Es van limitar a
reproduir velles estructures basades en l’arquitravat i
deixaren per els romans la tasca d’explorar els arcs, la
volta i, més tard, la cúpula; i també la de treballar amb
materials -com els maons i el formigó- molt més
mal·leables que no pas la pedra.
Els teatres romans segueixen l’estructura dels teatres grecs.
16. INTERPRETACIÓ
Contingut i significació
Les obres de teatre gregues que es posaven en
escena formaven part de les festes celebrades
en honor de Dionís, el déu del vi i de la gresca.
En principi els teatres tenien una finalitat
religiosa i era a on es feien les ofrenes el déu de
la festa.
A les primeres obres dramàtiques l’acció
l’explicava el cor, mentre que els actors tenien
un paper secundari; per això, l’espai de
l’orquestra era tant important i el prosceni
ocupava un lloc menys preeminent. Aleshores
els actors també eren a l’orquestra, però a
mesura que van anar adquirint importància els
van posar en un lloc més elevat, el prosceni.
17. Amb el temps els teatres grecs s’anaren adaptant les noves
formes teatrals, que culminaren en obres en què el cor
pràcticament havia desaparegut (començament del segle
IV aC).
El teatre d’Epidaure és considerat un dels millors que es
van construir; l’acústica és immillorable, perquè des de la
fila més allunyada es pot sentir perfectament el que es
diu a l’escenari. A més, la vista és magnífica des de
qualsevol seient del teatre.
Hi havia dos tipus de seients: els destinats al poble i els
destinats a l’edil i altres prohoms. Els reservats a les
persones importants tenien braços i respatllers.
18. Funció
La ciutat d’Epidaure es va fer famosa perquè hi havia
el santuari d’Asclepi, déu de la medicina que guaria
els malalts.
A l’època hel·∙lenística el seu culte va créixer i aquest
santuari era visitat per molts malalts de tota l’Hél·lade.
Per això s’hi va construir el teatre més gran de Grècia.
Va ser destruït pels bàrbars d’Alaric al 267 dC. Va ser
reconstruït.
A finals del S.IVdC l’emperador romà Teodosi va prohibir
els cultes pagans i amb ells, les representacions d’Epidaure.
En l’actualitat encara es fan representacions degut al bon
estat de conservació i magnífica acústica.
