1. Estalvi de la dièresi
o com es pot liar la troca

2. Usos de la dièresi
 Quan volem que sone la güi güe qüi qüe
güi, güe, qüi,
aigües com aigua, qüestió com quaranta
 Quan volem que sone la ü ï com una
ü,
vocal
veïna i no cuina, Raül i no caure

3. Ho tenim tot clar?
Raül no pot dur accent perquè…
És aguda i no acaba en vocal, vocal + s, -en, -in
g , , ,
Veïna no pot dur accent perquè
perquè…
És plana i acaba en vocal
Països no pot dur accent perquè…
És plana i acaba en vocal + s

4. Dues llengües, dues solucions
llengües
 Valencià
Quan no puc accentuar use la dièresi
accentuar, dièresi.
taüt, intuïm, traduïda, Caïm, Suïssa
 Castellà
Trenque la regla d’accentuació.
ataúd Aguda i no acaba en vocal
vocal.
día Plana i acaba en vocal.

5. Ara ve l estalvi
l’estalvi
 Si puc accentuar, no pose la dièresi
accentuar
Observa:
Roí, suís, Lluís, conduíem, cosíeu,
Roí suís Lluís conduíem cosíeu etc .

6. Encara més estalvi
Amb alguns prefixos com ara, ANTI-, AUTO-
, CO-, CONTRA-, RE-, SEMI-
Observa:
reunió, semiinconscient, contrainformació,
ió ii i t t i f ió
antiinflamatori, autoinducció, etc.
Reüll sí ha de dur dièresi perquè no és un
prefix.

7. També estalvie ací
 No porten dièresi les paraules acabades en
un dels sufixos -isme, -ista:
Observa:
Ob
egoisme, altruista, etc.
 Proïsme sí ha de dur dièresi perquè en
realitat, ací "-isme" no és un sufix.

8. I per acabar:
 No en porten els infinitius gerundis,
infinitius, gerundis
futurs i condicionals dels verbs en -ir:
Observa:
conduir, reduint, induiré, produiríem, etc.

9. Alerta!
 Els participis sí que porten dièresi:
Oberva: conduir, conduint
Però:
conduït, conduïda, conduïts, conduïdes

10. En resum
Si puc accentuar, m’estalvie la dièresi
accentuar m estalvie
Observa: roí, roïna, suís, Suïssa, etc.
 Infintiu,
Infintiu gerundi i futur i condicional
NO
 Participi
p
SÍ

11. T’he pogut ajudar?
T he
Gràcies per l’atenció.