Quadern de tutoria de 2n

Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Institut Damià Campeny

Quadern de tutoria de 2n d'ESO
Pla d'acció tutorial
INS Damià Campeny
Curs 2011-2012


Índex de temes

Primer trimestre

Rebuda i presentació del grup

Coneixement i cohesió del grup

Elecció de delegats

Qüestionari d'hàbits d'estudi

Tècniques d'estudi

Segon trimestre

Anàlisi de la primera avaluació. Diagnosi dels errors

Autoestima

Habilitats socials

Tècniques d’estudi

Rendiment acadèmic

Tercer trimestre

Anàlisi de la segona avaluació. Diagnosi dels errors

Habilitats socials

Tècniques d’estudi

Rendiment acadèmic

PAT de 2n d'ESO 1


Objectius

Els objectius del PAT de Segon d'ESO tenen com a fil conductor el coneixement i
cohesió del propi grup i el treball de tècniques i hàbits d'estudi que ajudin l'alumnat a
treure el màxim profit dels estudis. Es tractaran igualment temes de caràcter
transversal que els conscienciïn de determinats valors per a la vida, l'autoconeixement
i l'acceptació d'un mateix. També les habilitats socials.
Les competències que es treballaran seran les transversals, en especial la
competència comunicativa, la d'aprendre a aprendre i la d'autonomia personal.
S'insistirà també al llarg del curs en la competència social i ciutadana en el fet que es
propiciarà el treball en grup i l'interrelació entre els components del grup classe.

El que es presenta en aquest dossier és una proposta que cada tutor o tutora pot
adaptar com cregui oportú a les necessitats del seu grup. Pot completar o modificar els
continguts plantejats aquí amb el material ofert en l'aula virtual
(http://agora.xtec.cat/iesdamiacampeny/moodle/course/view.php?id=1502).

PAT de 2n d'ESO 2


Primer trimestre

El nostre centre

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: El nostre centre

OBJECTIU: Conèixer les pautes d'actuació de l'institut, tant
SESSIÓ: 1 en el que respecta al professorat dins i fora de l'aula com per
part de l'alumnat.

DURADA APROX.: 1 h. MATERIAL: La seva pròpia agenda. Llibreta i bolígraf.

En aquesta primera sessió s'explicarà com funciona l'institut. S'agafarà com a pauta la
guia del professorat i s'esmicolaran aspectes com:
Què fem quan falta un professor/a?
Com presentem els treballs?
Com hem d'estudiar?
Com ens hem de planificar el temps?
Què farem quan faltem o sabem que hem de faltar a classe?
Quina diferència hi ha entre falta lleu i falta greu?
Quin paper tenen el tutor individual i el tutor de grup?
...
Al final, cada alumne farà un resum del que s'ha dit i es demanarà un/a voluntari/a per
tal d'explicar el que ha entès. Els companys i les companyes completaran el que
calgui.

PAT de 2n d'ESO 3


La targeta de visita que va trobar el detectiu

CURS: 2n d'ESO. ACTIVITAT: La targeta de visita

SESSIÓ: 2 OBJECTIU: Conèixer-se millor i potenciar l’autoconcepte
positiu.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Fitxa de l’alumne

Desenvolupament de l’activitat:

1. Completar la targeta individualment.
2. Per parelles i durant pocs minuts un s’ha de presentar a l’altre, explicant o llegint la
targeta. Un la regala a l’altre.
3. Ara s’ajunten dues parelles, i cada membre del grup presenta el seu company
anterior de qui té la seva targeta. Pot llegir o mirar la targeta.
4. En gran grup, qui vulgui, podrà presentar el seu company. Una altra opció és
penjar les targetes i que els nens les llegeixin i les mirin.
5. Col·loqui final per parlar i valorar com ha anat l’activitat.

PAT de 2n d'ESO 4


Targeta de visita

NOM:

Allò que m’agrada fer:





Allò que m’agradaria:





Adjectius que em descriuen:





La meva mascota:



PAT de 2n d'ESO 5


Presentar l'altre

CURS: 2n d'ESO ACTIVITAT: Presentar l’altre

SESSIÓ: 3 OBJECTIU: Presentació i autoconeixement.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Full de l’alumne

Repartim els fulls i demanem als alumnes que els omplin. No expliquem res més (si no
volem).
Recollim els fulls plens.
Quan els tenim tots els repartim a l’atzar.
Diem: “Ara cadascú té el full d’un company o companya. Llegiu-lo bé. Després
cadascú tindrà un minut per a explicar què ha après llegint el que ha escrit el company
o companya. No cal llegir el text al grup, cal expressar el que ens ha dit a nosaltres. Es
tracta sobretot de fer conèixer millor el company a tots els del grup".
Si queda temps, podem escriure al full el que pensen abans de tornar-lo al company.

PAT de 2n d'ESO 6


Em presento....

Em dic: _____________________________________________________________

Tinc ________ anys. M’agradaria ser més ________________________ del que sóc.

Cada dia ___________________________________________________________

En sortir del col·legi, jo

Hi ha alguns companys que

Jo penso que

Quan estic a classe:

Els mestres es pensen que jo

M’agradaria poder
_____________________________________________________________________

El que no sap ningú és que :

PAT de 2n d'ESO 7


Un missatge de mi

CURS: 2n d'ESO ACTIVITAT: Un missatge de mi

OBJECTIU: Fer saber a una persona que ens sentim
SESSIÓ: 4
malament a causa de la seva conducta

DURADA APROX.: 1 h. MATERIAL: Full de treball


Explicar als alumnes les diferències entre un “missatge de mi “ i un “missatge
de tu”. Posar alguns exemples.
Repartir a cada alumne un full de treball, a fi que l’omplin individualment.
Es formen parelles o grups de tres per comparar i compartir les seves
respostes.
Suggerir que s’identifiquin amb les persones implicades en el conflicte.
Finalment es discuteix en gran grup allò que hem après.

Observacions:

Es pot fer que els alumnes enumerin tota una sèrie de situacions conflictives en què el
problema sigui només d’una persona. Es pot confeccionar un full de treball per portar
a terme l’activitat anterior.
També va bé de vegades, que els alumnes i professors s’asseguin en cercle i durant
deu minuts tots puguin donar a qualsevol del cercle un “missatge de mi” positiu.

PAT de 2n d'ESO 8


FULL DE TREBALL

I. Situació conflictiva II. Missatge de tu III. Missatge de mi

1.Un pare està empipat perquè
la seva filla arriba a casa
després de mitja nit massa
sovint.

2.Un nen està empipat perquè el
seu germà gran no li vol deixar
la bicicleta.

3.Una mare està molesta perquè
el seu fill, en comptes d’ajudar-
la a casa, s’asseu a veure la TV.

4. Un professor està explicant
un tema a classe i un alumne
està xerrant tota l’estona.

5.En Joan arriba un quart
d’hora tard a la cita que tenia
amb la Maria i no es disculpa
ni dóna cap explicació.

6.La Neus deixa totes les joguines
de la seva germana escampades
per terra després d’haver-hi jugat.

7. Un grup d’alumnes que estan
fent un treball en equip, fan
tanta fressa que els altres no
poden treballar.

8.La Júlia promet tornar el
llibre al Manel. Després de
recordar-li-ho amigablement
se’n torna a descuidar.

PAT de 2n d'ESO 9


L'elecció de delegat/da I

CURS: 2n d'ESO ACTIVITAT: Elecció de delegat amb coneixement.

SESSIÓ: 5 OBJECTIU: Escollir les persones adequades pel càrrec de
delegat.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Full de treball de l’alumne.

Dividir la classe en dos grups. Un grup haurà de resoldre el problema que es
plantejarà i l’altre grup farà d’observador dels seus companys. El grup d’observadors el
partirem per la meitat i donarem un full amb les pautes d’observació a cada grup.
L’objectiu és que el primer grup d’observadors es fixi més en el primer objectiu i el
segon grup en el segon objectiu.
Després de l’activitat comprovem si hem seguit la norma: “si no escolto els meus
amics no puc saber el que han dit”. Els que han fet d’observadors expliquen les notes
que han pres.

PAT de 2n d'ESO 10


PROBLEMA

En una classe de primer, s’ha d’escollir delegat de curs. S’han presentat dues noies i un
noi. Llegiu les seves característiques i digueu a qui triaríeu i per què. És molt
important que doneu els motius de la vostra elecció. Heu de triar qui ho faria millor.

Sònia:
 Li agrada estudiar i treu molt bones notes.
 És força tímida i per això de vegades sembla seriosa.
 És molt responsable en els càrrecs que li toca fer a la classe.
 Normalment sempre va acompanyada per les seves dues millors amigues.

Esteve:
 És el millor futbolista de la classe.
 Té molt amics però no li agrada anar amb les nenes perquè diu que juguen malament
al futbol i a més són força avorrides.
 És un nen tranquil i a classe es porta bé. Mai no ha fet res perquè el castiguin.
 Sempre oblida de complir amb els càrrecs de la classe.

Núria:
 No li agrada gens estudiar. Poques vegades fa els deures i a classe sempre està
distreta.
 És molt simpàtica i oberta i se sap explicar molt bé. No es “talla” gens quan parla,
sigui amb qui sigui.
 Té molts amics i coneix molts nens i nenes d’altres cursos.
 Sovint fa entremaliadures i els mestres la castiguen a l’hora del pati o del menjador.

PAT de 2n d'ESO 11


EQUIP D’OBSERVADORS NÚM.1
1. Els vostres companys parlen sempre d’un en un o parlen uns quants alhora?
2. Guarden els torns de paraula o no?
3. S’han enfadat, barallat o insultat alguns nens al llarg de la discussió?
4. Mentre un nen parla, els seus companys paren atenció al que diu o fan altres
coses?

EQUIP D’OBSERVADORS NÚM.2
1. Tothom opina el mateix o hi ha diferent opinions?
2. Quan un nen parla, agafa idees d’altres nens? Apunta les vegades que un nen
ha anomenat el que ha dit un altre.
3. Han parlat tots o només uns quants?
4. El grup ha arribat a un acord? A quin?

PAT de 2n d'ESO 12


L'elecció de delegat/da II

CURS: 2n d'ESO ACTIVITAT: L’assemblea de classe I

SESSIÓ: 6 OBJECTIU: Que els alumnes, abans d’escollir els delegats
de classe, coneguin les seves funcions i les seves tasques.

DURADA APROX.: 1 h MATERIAL: Fitxa per al professor/a

El professor/a introduirà la primera sessió explicant als alumnes què són els delegats i
les funcions que han de tenir.
Seguidament explicarà que s’han d’escollir uns representants de la classe (Fitxa A per
al professor/a), i els animarà perquè es presentin diferents candidats (com a mínim
hauran de ser dos).
Cada candidat haurà d’elaborar un “programa electoral” que serà presentat a la resta
de la classe. Es donarà una setmana perquè es preparin. Per tal d'elaborar el
programa, els candidats poden demanar ajuda a alguns companys que recolzaran la
candidatura. Es pot incloure una presentació visual (Power Point, Glog, etc.) per al dia
de l'elecció.
A la resta de la classe els demanarà que es preparin preguntes per fer als candidats
sobre com realitzaran les seves tasques de delegats.

PAT de 2n d'ESO 13


Fitxa per al professor/a

Els delegats són representants dels estudiants. S’elegeixen a nivell de classe i poden
ser revocats si no acompleixen el paper que se’ls havia encomanat.
El delegat és el portaveu de la voluntat dels seus companys i de la defensa dels seu
drets.
Les seves funcions principals són:
Fer d’interlocutor en qualsevol problema entre els alumnes i els professors o els
òrgans de gestió i de govern del centre.
Mantenir informats la resta d’estudiants de les decisions preses pels òrgans de
direcció del centre, així com de qualsevol esdeveniment que pugui afectar la
seva vida estudiantil.
Participar en el sistema d’avaluació existent amb la possibilitat de revisar els
exàmens i rebre explicacions adients sobre les qualificacions obtingudes.
A més d’aquestes funcions, també tindrà aquelles que específicament estableixin els
estudiants de la seva classe.

El Consell de Delegats
És un organisme que ha de garantir la relació del conjunt dels alumnes del centre.
Està format per:
El conjunt de delegats de classe
Els representants al consell escolar del centre
Representants de les associacions d’estudiants
El consell de delegats ha de:
Donar assessorament i suport als representants dels estudiants del consell
escolar del centre, a qui faran arribar la problemàtica específica dels cursos o
classes als quals representen.
Elaborar informes per al consell escolar del centre, bé per iniciativa pròpia o bé
per requeriment d’aquest òrgan col·legiat.
Ser informat de l’ordre del dia de les reunions del consell escolar del centre.
Informar de les seves activitats a tots els alumnes del centres.

PAT de 2n d'ESO 14


L'elecció de delegat/da III

CURS: 2n d’ESO ACTIVITAT: L’assemblea de classe II

SESSIÓ: 7 OBJECTIU: Elecció de delegats

DURADA APROX.: 1 h MATERIAL: Acta de la votació

S’establirà a classe un debat dels diferents programes, conduït per un moderador
prèviament designat.
Es distribuirà la classe de manera que hi hagi al davant de tot tantes taules com
candidats es presentin a delegats. Es demanarà a cada candidat que se situï en una
de les taules, posant el seu nom al davant de manera visible.
El moderador demanarà, per torns, que cada candidat presenti el seu programa i
expliqui per què l’han d’escollir a ell. Cada candidat disposarà de deu minuts per fer la
seva exposició.
Un cop acabades totes les exposicions, es demanarà a la resta de la classe que faci
les preguntes que prèviament havia preparat. El moderador serà l’encarregat que
aquesta part es faci amb ordre.
Un cop finalitzat, es procedirà a la votació del candidats. Cada alumne/a escriurà en un
paper el seu candidat i el donarà al professor/a; la votació serà anònima.
El recompte de vots es farà públicament, escrivint a la pissarra el nom dels diferents
candidats i apuntant els vots que vagi obtenint cadascun d’ells.

PAT de 2n d'ESO 15


Curs 2011-2012
ACTA D'ELECCIÓ DE DELEGAT/DA

Curs:______ Data de l'elecció: ________________

Components de la mesa:
Tutor : ___________________________________________________________
Alumne: _________________________________________________________
Alumne: _________________________________________________________

Primera votació
Vots emesos: ____ Vots en blanc: _____ Vots nuls :_______

ALUMNES MÉS VOTATS VOTS

Si un alumne ha obtingut més del 50% dels vots emesos serà designat delegat i
sotsdelegat el que hagi obtingut el segon nombre de vots més gran.
Si cap alumne ha obtingut el 50% dels vots emesos, s'efectuarà una segona votació
entre els quatre alumnes que hagin mes vots a la primera votació.

Segona votació

ALUMNES MÉS VOTATS VOTS

Signatura dels components de la mesa

PAT de 2n d'ESO 16


Preparant l'avaluació. Qüestionari d'hàbits d'estudi

CURS: 2n d'ESO ACTIVITAT: Qüestionari d’hàbits d’estudi

OBJECTIU: Avaluar els hàbits d’estudi dels nostres
SESSIÓ: 8 alumnes i, d’aquesta manera, evidenciar-los que no en tenen
gaires.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Qüestionari de l’alumne

El professor/a pregunta al seu alumnat si consideren que tenen assolits els hàbits
d’estudi mínims per a poder realitzar qualsevol curs de l’ESO sense dificultats.
Després de comentar-ho breument, es passa el qüestionari que s'adjunta a
continuació i posteriorment es valora amb l’alumne/a.
Les respostes negatives evidencien que l’alumne/a observa alguna carència en
aquests aspectes i per tant cal que les treballin per millorar-les.

PAT de 2n d'ESO 17


Qüestionari sobre hàbits d’estudi

Contesta SÍ o NO a la dreta de cada qüestió:
Preparo tot el material d’estudi abans de seure a estudiar?
Començo l’estudi amb exercicis de concentració?
Sempre estudio en el mateix lloc?
Llegeixo ràpidament el tema abans d’aprofundir en ell?
Normalment estudio tots els dies? (cinc a la setmana)
Abans de començar a estudiar em miro les parts més importants?
Em situo deixant la finestra o la llum a la meva esquerra (dreta en el cas que
sigui esquerrà/na)?
Distribueixo el temps en les matèries d’estudi sense deixar-ne cap?
Subratllo i faig esquemes quan estudio?
Planifico anticipadament el meu temps lliure i d’estudi?
Quan estudio, em faig preguntes sobre el contingut del text?
Procuro tenir llum adequada?
Busco les idees fonamentals quan llegeixo?
Descobreixo amb facilitat les idees principals del tema?
Després de subratllar, confecciono l’esquema?
Faig resums quan la lliçó em sembla difícil o confusa?
Consulto les paraules o expressions que no conec?
Tots els dies estudio a les mateixes hores?
Tinc força de voluntat per estudiar el temps que necessito?
Dins de l’horari d’estudi faig descansos?
Procuro mantenir una postura correcta?
M’ocupo de ventilar la sala d’estudi?
No em deixo portar per la fantasia i la imaginació, per la música, pel mòbil, pel
xat...?
Estudio allunyat de la televisió i dels sorolls?

Què crec que necessito per estudiar millor? Per què?

PAT de 2n d'ESO 18


La planificació del temps d'estudi

CURS: 2n d'ESO ACTIVITAT: Graella de planificació del temps d'estudi

OBJECTIU: Conscienciar l'alumnat i fer conèixer el tutor/a
SESSIÓ: 9 les hores que dedica cadascun a l'estudi i a l'oci o l'esport i
del que necessitaria per treure'n millor profit.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Graella (dues còpies)

El tutor/a passarà el full adjunt en dos fulls diferents per tal que l’alumnat elabori un
horari setmanal d’estudi en el primer, on haurà de constar el nom. Es convenient que
l’alumne/a faci constar les hores d’oci (TV, xat, Facebook, telèfon, sortir amb
amics/gues...), pràctica esportiva (gimnàs, entrenaments...) i activitats extraescolars
(repàs, idiomes...) per veure si hi ha coherència i equilibri entre les hores dedicades a
cadascuna d’aquestes activitats i les d’estudi. Seria bo fer servir diferents colors per
ombrejar les caselles segons els tipus d’activitats citades anteriorment, és una manera
molt visual de veure la distribució.
Una vegada fet, el tutor/a el revisarà juntament amb l’alumne/a i, si és el cas,
demanarà que es torni a fer (a l'altre full) amb les consideracions i/o correccions
recomanades.
Premisses que cal aconsellar per elaborar una bona planificació d’estudi:
Intentar que les hores d’estudi siguin sempre a la mateixa o semblant franja
horària.
El mínim d’hores d’estudi a la setmana no pot ser inferior a 14h (mínim) i
haurien d’estar repartides equitativament entre els 7 dies, és a dir s’ha
d’estudiar cada dia (no deixar ningun sense estudi incloent els caps de
setmana).
Ha d’haver-hi un equilibri entre les hores d’estudi i/o extraescolars; i les d’oci i/o
de pràctica esportiva.
Una vegada acabada l’activitat el tutor/a pot fer-se una fotocòpia (si ho considera
necessari) i retornarà el full a l’alumne/a perquè el pugui seguir i aconsellarà de posar-
lo ben visible al seu lloc d’estudi.
La informació obtinguda permetrà fer un anàlisi a nivell de grup i individual molt útil per
al seguiment tutorial. Caldria fer arribar aquesta informació al tutor/a individual de cada
alumne/a.

PAT de 2n d'ESO 19


Planificació del temps d'estudi
HORA DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE
8,00-
9,00
9,00-
10,00
10,00-
11,00
11,00-
11,30
11,30-
12,30
12,30-
13,30
13,30-
15,00
15,00-
16,00
16,00-
17,00
17,00-
18,00
18,00-
19,00
19,00-
20,00
20,00-
21,00
21,00-
22,00
22,00-
23,00

20


Tècniques d'estudi: Exercitar la memòria

CURS: 2n d'ESO ACTIVITAT: Exercitar la memòria

OBJECTIU: Realitzar diferents exercicis perquè l’alumne
SESSIÓ: 10
exerciti la memòria, tenint en compte un seguit de normes.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Fulls annexes

El professor comença la sessió explicant que la memòria es pot millorar si tenim en
compte unes quantes normes:
1. Entendre el que volem estudiar. Per això ens servirem de diccionaris, llibres,
esquemes, apunts… per tenir clar el contingut, les paraules noves que hem
après, les més difícils, etc.
2. Repetició d’aquells conceptes, formules o esquemes que volem recordar, fins
que assegurem que han quedat ben fixats. La repetició es pot reforçar,
escrivint, subratllant, dient en veu alta, etc. Com se sap molt bé, els anuncis
publicitaris de TV se t’acaben gravant a força de repetició.
3. Memòria associativa: La memòria associativa permet d’organitzar les coses per
agrupació o afinitats i així poder recordar més fàcilment: la pluja recorda el
paraigües.
Després d’aquesta petita explicació, el professor proposa diferents activitats per
exercitar la memòria.
Dins aquesta modalitat d’exercicis, hi podem trobar de dos tipus: el corresponent a la
memòria auditiva, i el referent a la memòria visual. Per tal de treballar correctament el
tema de la memòria, és recomanable de treballar les dues amb diferents tipus
d’exercicis.
Activitat primera. Llista de 15 mots que han d’aprendre els alumnes en dos minuts
aproximadament. Es reparteix el full posat del revés. Quan tots els alumnes ja el
tenen, el professor/a diu que poden girar-lo i a partir d'aleshores comença a comptar el
temps. Passats els dos minuts, els alumnes han de tornar a girar-lo i en el full de
resposta escriure tots els mots que recordin. És recomanable fer aquest exercici el
primer de tots, i en finalitzar la classe tornar-lo a repetir per veure quantes paraules
recorden en el temps. Aquí hi intervé la memòria immediata i la de llarg termini. Un
aprenentatge significatiu repercuteix en una memòria a llarg termini més reeixida.
Activitat segona. Fer de nou la mateixa activitat però portant a terme la memòria
associativa. Donar un llistat de 20 paraules de quatre grups semàntics diferents. L’èxit
de record és moltes vegades més exitós.
Activitat tercera. Aquesta activitat és de memòria visual. És del mateix tipus que la
primera però en aquest cas es tracta de dibuixos barrejats que cal que recordin i
enumerin.

21


Activitat quarta. De memòria visual. Després d’ensenyar el dibuix o fotografia fer
preguntes sobre el personatge o personatges que s’hi representen.
Quants animals surten a l’habitació?
Qui hi ha damunt el televisor?
Hi surt alguna serp?
Qui hi ha damunt el llit?
Etc.

Avaluació de l’activitat
Un cop passades les fitxes de treball cal valorar conjuntament quins han estat els
resultats obtinguts, i a partir d’aleshores que cada alumne potenciï la memòria menys
desenvolupada i utilitzi la que té més facilitat a l’hora de l’estudi.

PAT de 2n d'ESO 22


Activitat 1

Memoritza aquestes 15 paraules

1. CASA
2. PERA
3. VACA
4. OMBRA
5. COCA
6. BOCA
7. LLEÓ
8. DATA
9. TAULA
10. CARTA
11. PLUJA
12. CIGAR
13. NEGRE
14. HOME
15. TINTA

PAT de 2n d'ESO 23


Escriu aquestes 15 paraules memoritzades

1. _____________
2. _____________
3. _____________
4. _____________
5. _____________
6. _____________
7. _____________
8. _____________
9. _____________
10. _____________
11. _____________
12. _____________
13. _____________
14. _____________
15. _____________

PAT de 2n d'ESO 24


Activitat 2

Memoritza aquestes paraules tenint en compte que es poden relacionar

1. Taula
2. Cadira
3. Llit
4. Armari
5. Prestatgeria

6. Margarida
7. Rosa
8. Clavell
9. Jacint
10. Tulipa

11. Aspirador
12. Planxa
13. Batedora
14. Fregidora
15. Rentadora

16. Clau
17. Martell
18. Serra
19. Taladradora
20. Taco

PAT de 2n d'ESO 25


Escriu les paraules que recordis tenint en compte que es podien relacionar

1. _______________
2. _______________
3. _______________
4. _______________
5. _______________

6. _______________
7. _______________
8. _______________
9. _______________
10. _______________

11. _______________
12. _______________
13. _______________
14. _______________
15. _______________

16. _______________
17. _______________
18. _______________
19. _______________
20. _______________

PAT de 2n d'ESO 26


Activitat 3

Cavall, conill, gat, ratolí, gos, hàmster, lloro, serp

PAT de 2n d'ESO 27


Activitat 4

PAT de 2n d'ESO 28


A partir d'aquest punt, es pot consultar el dossier de Tècniques d'estudi que hio ha a
Coordinació pedagògica per exercitar determinades eines amb l'alumnat segons les
seves necessitats.
Es pot anar treballant durant tot el curs.

PAT de 2n d'ESO 29


Preparant l'avaluació

CURS: 2n d'ESO ACTIVITAT: Preparació de la sessió d’avaluació

SESSIÓ: X OBJECTIU: Preparar la sessió d’avaluació.

DURADA APROX.: 1h MATERIAL: Guió per als alumnes.

El principal d’aquesta activitat és que l’opinió que es porti a la sessió sigui la de tot el
grup, i no tan sols la d’uns quants alumnes. Els representants del curs confeccionaran
al final un informe redactat i presentat correctament que es llegirà a la sessió següent.
És convenient que el tutor supervisi aquest informe per tal d’evitar comentaris i
apreciacions innecessàries.
Guió dels alumnes:
1. Valoració de les matèries:
Interès i motivació: actitud i participació.
Metodologia i activitats.
Nivell de comprensió: rendiment.
Propostes dels alumnes.
2. Valoració del nivell de relació i convivència del grup:
Relació grupal.
Assistència, participació, incidències, etc.

Cal insistir als alumnes que l’informe que confeccionen ha de tenir un sentit general
que eviti les particularitzacions. Els problemes de cada matèria s’han de tractar
directament amb el professor de la mateixa. Per tant, les possibles (però inevitables)
referències a les assignatures es procuraran que s’insereixin en un marc general que
eviti les concrecions.
L’altra gran directriu de l’informe és la seva finalitat autocrítica: els alumnes han de
reflexionar també sobre les seves pròpies actituds i dificultats, sobre ells mateixos, de
tal manera que entenguin que una crítica inclou tant els elements negatius com els
positius. Creiem que és convenient descartar aquesta idea que els alumnes a la sessió
d’avaluació tan sols han de comentar problemes.

PAT de 2n d'ESO 30


GUIÓ DELS ALUMNES

Valoració de les matèries

Interès i motivació: actitud i participació

Metodologia i activitats

Nivell de comprensió: rendiment

Propostes de millora dels alumnes

Valoració del nivell de relació i convivència del grup

Relació del grup



PAT de 2n d'ESO 31


Anàlisi de l'avaluació

CURS: 2n d'ESO ACTIVITAT: Analitzar els resultats de l’avaluació

OBJECTIU: Fer una reflexió global i en conjunt de
SESSIÓ: x
l’avaluació del grup i de cadascun dels seus membres.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Full de treball per als alumnes.

Aquesta activitat està pensada de fer un cop ja sabem els resultats de l’avaluació.
El tutor/a té recollits el nombre d’assignatures suspeses pels components del grup, i es
poden utilitzar per veure en quines assignatures van pitjor, en què és amb el que més
fallen, i com poden fer per a millorar.
Podem fer que omplin la fitxa de treball que a continuació indiquem per a poder
comparar-la amb les posteriors avaluacions i comprovar si es compleixen les
intencions que indiquen.
Tot plegat és una sessió per a reflexionar en què hem fallat o què hem fet bé per tal de
seguir amb les accions que ens aporten fruits i canviar aquelles que no ens aporten
res positiu.
Cal que entenguin que el full de treball és com un contracte amb el tutor/a i que els
compromisos als que s’arriba, cal fer el possible per assolir-los.

PAT de 2n d'ESO 32


Nom: Curs:

Valoració dels resultats de la ______ avaluació

1. Els resultats que he obtingut en aquesta avaluació són: (senyala amb una creu)
Millors del que m’esperava.
Els que m’esperava
Pitjors del que m’esperava

2. Per què creus que has obtingut aquests resultats?

3. Digues tres coses que SÍ has fet bé aquest trimestre.
a)
b)
c)

4. Digues tres coses que NO has fet bé aquest trimestre.
a)
b)
c)

5. Digues tres propòsits que et planteges a fer durant aquest trimestre per millorar el
teu rendiment. Han de ser reals i has de posar aquells que procuraràs complir-los.

PAT de 2n d'ESO 33


Valoració de les activitats de tutoria
Activitat Data Valoració i/o comentaris

PAT de 2n d'ESO 34


Segon trimestre

Es pot començar amb la valoració dels resultats de la primera avaluació, si no s'ha
pogut fer abans.
En aquest trimestre continuarem treballant els hàbits d’estudi. En funció dels resultats
de l’avaluació, ens replantejarem algunes qüestions que potser no hem sabut veure:
planificació del temps (caldria mirar la graella que es va confegir a meitat del primer
trimestre), el lloc on estudia l’alumne/a (és l’adient o caldria que s’ho replantegés
també), les diferents tècniques d’estudi. En aquest apartat, caldria anar consultant el
dossier que s’ha preparat per a les tutories i que està al despatx de Coordinació
pedagògica /Cap d’estudis.
A banda de les tècniques d’estudis, cabdal en aquest nivell de l’ESO, caldria treballar
l’autoconeixement i les habilitats socials.
Al tercer trimestre, acabaríem per conèixer l’importància de l’autoregulació de les
habilitats socials i acabaríem de treballar les tècniques d’estudi.

PAT de 2n d'ESO 35


Autoimatge i autoconcepte

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: Autoimatge i autoconcepte

OBJECTIU: Aprendre a valorar-se més enllà de la imatge
física. Aprendre a valorar i a respectar els altres tal com són.
SESSIÓ: X
Prendre consciència de la imatge que tenim de nosaltres
mateixos.

DURADA APROX.: 2 h MATERIAL: Fitxes A, B, C, D i E

DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS:
La imatge corporal és la idea que tenim del nostre cos. De vegades la idea que tenim
de la nostra figura no és realista, de vegades la imatge que tenim del nostre cos
s’ajusta a la realitat però no ens agrada.
La nostra imatge personal i la manera com ens sentim respecte a ella influeixen en la
valoració general que fem de nosaltres com a persones.

ACTIVITAT 1:
En aquesta activitat, els alumnes començaran descrivint la imatge que tenen d’ells
mateixos mitjançant una llista d’adjectius i faran una reflexió sobre aquesta descripció
(fitxa A).
A continuació destacaran les seves qualitat més positives (fitxa B). Un cop omplerta la
fitxa B, els alumnes s’agruparan (2-3 persones per grup) i comentaran les seves
respostes, fent èmfasi en el punt formes de lluitar per canviar:
quines són més fàcils?
quines són més efectives?
Es pot fer una posada en comú sobre les maneres de lluitar per canviar els nostres
aspectes negatius.

ACTIVITAT 2:
Els alumnes començaran l’activitat omplint una fitxa (fitxa C) amb una llista de
persones del seu entorn, que no s’ajusten a la imatge corporal ideal i que han assolit
rellevància i reconeixement social en diversos àmbits.
A continuació ompliran la fitxa D, on han d’indicar els aspectes de la seva vida que
creuen que altres persones valoren en ells, i els que ells valoren en els altres.
Un cop omplertes les dues fitxes, compararan els resultats buscant aspectes positius i
valorables que tenim totes les persones, a més de la imatge física.
Es pot acabar fent una reflexió en grup sobre els següents punts:

PAT de 2n d'ESO 36


Les coses que valorem, s’assemblen o no?
Quins aspectes exposats a les fitxes tenen alguna cosa a veure amb la imatge
corporal? (ser esvelt, prim...)
Quins aspectes exposats a les fitxes tenen alguna cosa a veure amb la manera
de relacionar-se? (ser agradable, simpàtic...)

ACTIVITAT 3:
Finalment, acabarem amb la valoració dels aspectes positius que tenim de totes les
persones (fitxa E) i de les activitats fetes.

PAT de 2n d'ESO 37


Fitxa A per a l’alumne/a

Jo sóc una persona... (posa una creu on correspongui)

 natural  feliç
 envejada  esportista
 esvelta  atlètica
 prima  graciosa
 amb sort  resultona
 decidida  desagradable
 admirada  grassa
 guapa  nerviosa
 tranquil·la  rebutjada
 simpàtica  descontrolada
 mandrosa  perfeccionista
 insatisfeta  patosa
 impulsiva  grassoneta
 trista  pesada
 desgraciada  tímida
 fracassada  vergonyosa
 amb mala sort  afectuosa
 lletja ......................
 avorrida ......................
 baixeta ......................
 estimada ......................
 àgil ......................
 agradable ......................
 controlada ......................
 escuàlida ......................

PAT de 2n d'ESO 38


Feu una reflexió sobre els següents punts:
A la vostra avaluació, predominen els aspectes positius o negatius?
........................................................................................................................................
Afecta això al vostre estat d’ànim?
........................................................................................................................................
De quina manera?
........................................................................................................................................

PAT de 2n d'ESO 39


Fitxa B per a l’alumne/a
Valoració sobre les qualitats pròpies: concentreu-vos en els vostres aspectes positius i
ompliu aquest qüestionari:

Sóc un bon fill/a perquè
...........................................................................................................................................
.....................................................................................................

Sóc un bon estudiant perquè
...........................................................................................................................................
................................................................................

Sóc un bon amic perquè
...........................................................................................................................................
.......................................................................................................

Em sento orgullós/a d’aquella vegada que
...........................................................................................................................................
.............................................................................

Una bona qualitat meva que penso que altres persones valoren és
...........................................................................................................................................
.....................................

Una cosa en la qual podria ser bo/bona i que no he provat de fer encara és
...........................................................................................................................................
......................

El millor que penso de mi és
...........................................................................................................................................
.............................................................................................

Quines són les meves tres millors qualitats?

................................... ................................... ...................................

Quines coses no m’agraden de mi?

................................... ................................... ...................................
Pots canviar-les?
 SÍ  NO

PAT de 2n d'ESO 40


Per què?
...........................................................................................................................................

Com reacciones davant de les coses que no t’agraden de tu?
 em fa ràbia
 em fa vergonya
 m’aguanto, què puc fer?
 ho accepto, però lluito per canviar

PAT de 2n d'ESO 41


Fitxa C per a l’alumne/a

Omple aquest quadre

Qui És admirat/da per...

PAT de 2n d'ESO 42


Fitxa D per a l’alumne/a

Omple aquest quadre

Els altres valoren de mi... Jo valoro dels altres...

PAT de 2n d'ESO 43


Fitxa E per a l’alumne/a

T’han semblat interessants les activitats?

SÍ NO

Quina és la teva millor qualitat?
........................................................................................................................................

En què ets una persona brillant?
........................................................................................................................................

Els aspectes més valorats a les fitxes, coincideixen amb les respostes del grup?
SÍ NO

Indica els dos valors que consideres més importants en les persones.
........................................................................................................................................

Després d’aquesta activitat, ha canviat la teva opinió respecte a la importància que es
dóna a la imatge corporal?
SÍ NO

Respecte a les coses que no t’agraden de tu, penses que val la pena canviar-les?
SÍ NO

Si penses que val la pena canviar-les, com penses fer-ho?
........................................................................................................................................

Quina conclusió o conclusions has tret d’aquesta activitat?
........................................................................................................................................
........................................................................................................................................
........................................................................................................................................
........................................................................................................................................

PAT de 2n d'ESO 44


La figura de moda

ACTIVITAT: Anàlisi dels mitjans de comunicació respecte de
CURS: 2n d'ESO
la figura corporal de moda

OBJECTIU: Comprendre i saber orientar de manera
SESSIÓ: X
constructiva la pressió dels mitjans de comunicació

MATERIAL: 4 revistes de moda, un full en blanc per a cada
DURADA APROX.: 1 h
alumne/a. Es pot fer també projectant anuncis publicitaris.

DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS:

L’activitat consisteix en l’anàlisi de 4 revistes adreçades a dones.
Per al desenvolupament de l’activitat, es dividirà la classe en quatre grups i es donarà
una revista a cada grup, el qual analitzarà el següent:
Missatges publicitaris.
Articles com “aprimar sense esforç”, “com estar en forma?
Dietes “miraculoses”.
Productes per aprimar.
Figura corporal dominant.
Imatges o textos en què s’utilitza el cos per a vendre el producte.
Anàlisi de les dietes recomanades.
Cada grup retallarà i classificarà el material.
Després es fa una posada en comú, en què un alumne/a de cada grup llegirà els
missatges o idees que hagin destacat.
A continuació es farà una reflexió sobre:
La preocupació que tenen moltes persones per no coincidir amb la figura
“ideal”.
La repetició de missatges o imatges amb cossos prims pot arribar a
obsessionar algunes persones.
No tenir o no poder assolir aquest ideal de bellesa pot produir frustració i
patiment a moltes persones.
La relació entre triomf, èxit social, poder, prestigi, seducció, etc., i el fet
d’estar prim/a.
Finalment, cada alumne escriurà en un full en blanc:
Quina conclusió ha tret d’aquesta activitat.
Quin missatge transmetria.

PAT de 2n d'ESO 45


El basar màgic

CURS: 2n d’ESO ACTIVITAT: Basar màgic

OBJECTIU: Aprofundir en el coneixement interpersonal.
SESSIÓ: X
Fomentar la cohesió i l’autoestima.

DURADA APROX.: 1h MATERIAL: Pissarra gran i guixos o mural i retoladors

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
El joc consisteix a deixar i agafar coses d’un basar imaginari.
El professor/a explica a l'alumnat:
Imagineu-vos que estem en un gran basar on hi ha de tot. Aquest basar és
màgic i especial: cada persona pot agafar la característica que més li agradaria tenir i
en canvi pot deixar la que menys li agrada de si mateixa. Tan sols es pot entrar per
agafar i deixar una sola cosa.
La pissarra o mural estarà dividit en dues parts que seran indicades amb “deixar” i
“agafar”. Cada persona escriu en un paper posant el seu nom, el que deixaria i en un
altre el que agafaria, i, aleshores, o bé enganxa els papers, o bé ho escriu indicant
entre parèntesi el seu nom.
Una vegada que totes les persones tinguin pensat i escrit en el paper el que volen
deixar i agafar, es fa una posada en comú, indicant les raons o motius de les seves
eleccions.
Després podem fer preguntes com:
Quines dificultats vas trobar?
Com et vas sentir al llarg de la sessió?
Podem arribar a alguna conclusió llegint el contingut de la pissarra?
...

PAT de 2n d'ESO 46


Habilitats socials

Saül i com dir el que li molesta

CURS: 2n d’ESO ACTIVITAT: Saül i com dir el que li molesta

OBJECTIUS:

SESSIÓ: X Escoltar de forma activa.
Extrapolar-ho a la vida del grup.
Reflexionar sobre com ens queixem

DURADA APROX.: 1h MATERIAL: Cap

Descripció de l’activitat
Es demanen tres parelles de voluntaris.
Cada parella representa tres comportaments (passiu, agressiu i assertiu) d’una
mateixa situació: Saül va al supermercat de compres i se’n adona que la caixera
s’equivoca i li torna de menys.
Els companys han d’escoltar atentament i encertar el tipus de comportament que
representen els voluntaris.
S’intentarà fer comprendre que una mateixa situació pot tenir uns resultats molt
diferents depenent de l’estil de comportament i per tant la importància que té saber
expressar i rebre queixes.
Es poden plantejar preguntes:
En quin dels comportaments ha expressat la queixa de forma amable?
En quin dels comportaments ha utilitzat un to de veu adequat, ferm i cordial?
En quina situació ha aconseguit que li retornen els diners?
En quina situació s’ha provocat que la caixera s’enfadi?

PAT de 2n d'ESO 47


Els favors

CURS: 2n d’ESO ACTIVITAT: Els favors

OBJECTIUS:
Escoltar de forma activa.
SESSIÓ: X Extrapolar-ho a la vida del grup.
Col·laborar en el grup.
Participar, ser voluntari.

DURADA APROX.: 1h MATERIAL: Cartolina i colors

El professor llegirà el següent text:
La vida quotidiana ens porta moltes situacions en què hem de demanar ajuda o
algun favor als altres. Demanem ajuda quan ens trobem en situacions que no
podem resoldre nosaltres sols. Demanem un favor quan l’actuació dels altres
ens facilita les coses, ens permet guanyar temps, ens estalvia algun esforç...
sense que això suposi una càrrega per a ells.
A l’hora de demanar ajuda i favors, és molt important la manera com ho fem. I
també és molt important la nostra predisposició a ajudar i fer favors als altres.
Si sabem demanar les coses d’una manera clara i adequada i si acostumem a
ajudar o fer favors quan ens ho demanen, serà molt més fàcil obtenir una
resposta ràpida, positiva i recíproca per part dels altres.
Es faran grups de 4 persones i es reflexionarà sobre el fet de demanar favors o ajuda
als altres.
Un portaveu de cada grup exposarà les conclusions del seu grup.
Es farà un mural per penjar a la classe amb les conclusions del grup- classe
Poden explicar-se situacions en les que han necessitat demanar ajuda.
Poden fer-se preguntes:
Què varen sentir en el moment de demanar ajuda?
Podem exigir que ens facin un favor?
Creus que demanar ajuda o un favor és una mostra de debilitat? Per què?

PAT de 2n d'ESO 48


Què sents?

CURS: 2n d’ESO ACTIVITAT: Què sents?

OBJECTIUS:
Participar, ser voluntari.

DURADA APROX.: 1h MATERIAL: Folis i bolígrafs

Es formen parelles amb els alumnes de la classe i se’ls entrega una fotocòpia amb
afirmacions i una altre amb una llista de sentiments. Se’ls demana que mirin de
descobrir què sent la persona que fa l’afirmació (pot haver-hi més d’un sentiment).
Després es posen les respostes en comú.
Es poden afegir a la llista de sentiments tants com n’apareguin.
S’intentarà fer comprendre que no tothom és capaç d’expressar els seus sentiments
però que sovint podem captar-los pel to de veu que utilitza, i pels gestos (comunicació
no verbal).
Es farà veure que sovint els conflictes es poden evitar si s’escolta activament l’altre,
tant en el què diu com en el que no diu.

PAT de 2n d'ESO 49


Les regles de joc

CURS: 2n d’ESO ACTIVITAT: Les regles de joc

OBJECTIUS:
Aprendre el valor del respecte.

DURADA APROX.: 1h MATERIAL: Fotocòpia de les regles d’un joc qualsevol

S’entrega la fotocòpia de les regles d’un joc qualsevol, i es procura que cada alumne
faci una reflexió sobre aquestes normes i miri de afegir quelcom més. Posteriorment es
fa un petit debat on ha de quedar palès que és fonamental el respecte per que el grup
funcioni bé.
Es poden apuntar més regles a la pissarra i intentarem que els alumnes les facin
seves.
1. Per sobre de tothom existeix el RESPECTE.
2. Només pot parlar una persona.
3. Qualsevol opinió és benvinguda si compleix la regla número 1.
4. Parlem sempre sense dir paraules malsonants.
5. Qui no compleixi la regla número 1 tindrà sempre dues opcions:
a. Demanar perdó a la resta del grup (tots ens equivoquem de tant en tant
i no passa res).
b. Sortir de l’aula amb comunicat de sanció inclòs.
Algú vol afegir res més?
S’intentarà fer comprendre que, per que tot això funcioni s’ha de consensuar, han de
ser unes regles o “normes” que tothom ha d’acceptar com a seves, ja que si no es fa
així és realment complicar que funcionin.
Sempre hi ha algun alumne que diu alguna bestiesa. Tot i així, caldrà respectar-la i fer
entendre a tothom que tot pot ser vàlid si s’expressa amb respecte i bon criteri. De
vegades de les idees més surrealistes surten bones iniciatives.

PAT de 2n d'ESO 50


Mantenim una conversa

CURS: 2n d’ESO ACTIVITAT: Mantenim una conversa

OBJECTIUS:

SESSIÓ: X Escolta activa.
Actitud oberta al nous coneixements
Actitud de confiança al compartir.

DURADA APROX.: 1h MATERIAL: Fulls i bolígrafs

S’agrupen en parelles. Cada parella inventa un possible inici d’una conversa, el seu
desenvolupament o el seu final. Un cop escrites segons el full de ruta, es canvien les
parelles i s’improvisa una nova conversa.
Es vol fer comprendre que una conversa no surt perquè si, i a vegades cal una petita
ajuda per si ens trobem bloquejats. Cal tenir en compte que cal practicar molt i adonar-
se que les converses poden tenir moltes estructures. Que quedi clar el valor d’una
bona conversa.

PAT de 2n d'ESO 51


Preparant l'avaluació

CURS: 2n d'ESO ACTIVITAT: Preparació de la sessió d’avaluació

SESSIÓ: X OBJECTIU: Preparar la sessió d’avaluació.

DURADA APROX.: 1h MATERIAL: Guió per als alumnes.

El principal d’aquesta activitat és que l’opinió que es porti a la sessió sigui la de tot el
grup, i no tan sols la d’uns quants alumnes. Els representants del curs confeccionaran
al final un informe redactat i presentat correctament que es llegirà a la sessió següent.
És convenient que el tutor supervisi aquest informe per tal d’evitar comentaris i
apreciacions innecessàries.
Guió dels alumnes:
3. Valoració de les matèries:
Interès i motivació: actitud i participació.
Metodologia i activitats.
Nivell de comprensió: rendiment.
4. Valoració del nivell de relació i convivència del grup:
Relació grupal.

Cal insistir als alumnes que l’informe que confeccionen ha de tenir un sentit general
que eviti les particularitzacions. Els problemes de cada matèria s’han de tractar
directament amb el professor de la mateixa. Per tant, les possibles (però inevitables)
referències a les assignatures es procuraran que s’insereixin en un marc general que
eviti les concrecions.
L’altra gran directriu de l’informe és la seva finalitat autocrítica: els alumnes han de
reflexionar també sobre les seves pròpies actituds i dificultats, sobre ells mateixos, de
tal manera que entenguin que una crítica inclou tant els elements negatius com els
positius. Creiem que és convenient descartar aquesta idea que els alumnes a la sessió
d’avaluació tan sols han de comentar problemes.

PAT de 2n d'ESO 52


GUIÓ DELS ALUMNES

Valoració de les matèries

Interès i motivació: actitud i participació

Metodologia i activitats

Nivell de comprensió: rendiment


Valoració del nivell de relació i convivència del grup

Relació del grup



PAT de 2n d'ESO 53


Anàlisi de l'avaluació

CURS: 2n d'ESO ACTIVITAT: Analitzar els resultats de l’avaluació

OBJECTIU: Fer una reflexió global i en conjunt de
SESSIÓ: x
l’avaluació del grup i de cadascun dels seus membres.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Full de treball per als alumnes.

Aquesta activitat està pensada de fer un cop ja sabem els resultats de l’avaluació.
El tutor/a té recollits el nombre d’assignatures suspeses pels components del grup, i es
poden utilitzar per veure en quines assignatures van pitjor, en què és amb el que més
fallen, i com poden fer per a millorar.
Podem fer que omplin la fitxa de treball que a continuació indiquem per a poder
comparar-la amb les posteriors avaluacions i comprovar si es compleixen les
intencions que indiquen.
Tot plegat és una sessió per a reflexionar en què hem fallat o què hem fet bé per tal de
seguir amb les accions que ens aporten fruits i canviar aquelles que no ens aporten
res positiu.
Cal que entenguin que el full de treball és com un contracte amb el tutor/a i que els
compromisos als que s’arriba, cal fer el possible per assolir-los.

PAT de 2n d'ESO 54


Nom: Curs:

Valoració dels resultats de la ______ avaluació

6. Els resultats que he obtingut en aquesta avaluació són: (senyala amb una creu)
Millors del que m’esperava.
Els que m’esperava
Pitjors del que m’esperava

7. Per què creus que has obtingut aquests resultats?

8. Digues tres coses que SÍ has fet bé aquest trimestre.
a)
b)
c)

9. Digues tres coses que NO has fet bé aquest trimestre.
a)
b)
c)

10. Digues tres propòsits que et planteges a fer durant aquest trimestre per millorar el
teu rendiment. Han de ser reals i has de posar aquells que procuraràs complir-los.

PAT de 2n d'ESO 55


Valoració de les activitats de tutoria
Activitat Data Valoració i/o comentaris

PAT de 2n d'ESO 56


BLOC D’HABILITATS SOCIALS (2n i 3r trimestres)

PAT de 2n d'ESO 57


1. Coneixement personal i habilitats de relació.

Jo i els altres

Estàs convidat a participar en el Simposi «Jo i els altres», que tindrà lloc al teu grup-classe
tal dia com avui. Els temes que seran objecte de debat seran aquests:
1. Qui sóc jo? 6.000.000.000 de persones que es diuen «jo»? Qui som
nosaltres?
Si tothom es diu «jo» a si mateix, qui és «jo»?
Qui som «nosaltres»?
De què parlem quan parlem de «Jo i els altres»?
Com ho sabem que som «nosaltres»? És perquè no som com els altres?

2. Ningú no arriba a convertir-se en humà si està sol: ens fem humans els uns
als altres.
Podríem desenvolupar-nos tots sols, sense la presència dels altres? Per què?
Sabríem parlar si no tinguéssim els altres al costat? Per què?
Seríem solidaris, hospitalaris o cooperadors sense els altres? Per què?

3. Necessitem els altres per a viure, però a la vegada són una nosa per a
nosaltres:
Per a què necessitem els altres? Per a quines coses? Ho podem fer tot nosaltres
sols?
Per què ens fan nosa els altres? És que tenim les mateixes necessitats i pocs mitjans
per a satisfer-les?
Per què hi ha guerres i conflictes? Què s’hauria de fer per a evitar-los?

4. Per conèixer-nos a nosaltres mateixos, necessitem ser reconeguts pels
altres:
Com ho fem per a conèixer-nos a nosaltres mateixos?
Ens comparem amb els altres?
Ens basem en els comentaris que ens fan sobre nosaltres?
Si els altres ens ignoressin absolutament, què passaria? Arribaríem a conèixer-nos a
nosaltres mateixos?

5. Les societats modernes tendeixen a despersonalitzar les relacions humanes:
Per què en una gran ciutat la gent no se saluda habitualment pel carrer i en un poble
petit sí?
Per què a les grans ciutats hi ha gent que no sap qui és el seu veí? Passa això als
pobles o ciutats petites?
Per què cada vegada tendim més a comunicar-nos a través de mitjans diversos
(telèfon mòbil, correu electrònic, xats) que no pas cara a cara, personalment?

PAT de 2n d'ESO 58


Llegeix atentament aquests temes. És veritat, d’entrada potser no es fàcil de saber ben bé
què volen dir. El tutor o la tutora us donarà pistes perquè ho pugueu entendre millor. Mira
quins són els temes que et fan més gràcia, perquè quan el tutor o la tutora t’ho pregunti,
t’hauràs d’inscriure per a participar en la discussió del tema que tu triïs.
Es formaran, per tant, 5 grups de discussió. Un grup per a cada tema. Cada grup nomenarà
un portaveu que s’encarregarà de prendre nota de les conclusions a què s’arribi. Cada grup
ha de respondre les preguntes incloses dins de cada tema. Els grups poden afegir noves
preguntes a les que hi ha formulades.
Un cop transcorregut el temps, el tutor o la tutora donarà per acabat el treball dels grups.
Aleshores, es reunirà tot el grup-classe. Cadascun dels 5 portaveus anirà exposant les
conclusions a les quals hagi arribat el seu grup.
Acabades les intervencions dels portaveus, el tutor o la tutora proposarà i moderarà un torn
obert d’intervencions en què tothom qui vulgui podrà donar la seva opinió -el seu acord, el seu
desacord o la seva pregunta- sobre les qüestions que s’han tractat en el Simposi.

Per pensar-hi
Estem en deute amb els altre? Per què?
És necessari conèixer-se bé un mateix per a relacionar-se positivament amb els altres?
Per què?
És necessari conèixer els altres per a tenir-hi una bona relació? Per què?
Es poden aprendre les relacions humanes? Podem aprendre a relacionar-nos millor?
Com?

PAT de 2n d'ESO 59


Com sóc?

Com sóc?
En el món no hi ha dues persones iguals. Tots i cadascun de nosaltres som
exemplars únics, tan físicament com pel que fa a la nostra manera de ser. Pot
ser que tinguem trets físics i de caràcter que ens facin assemblar a algun dels
nostres pares o familiars però no som iguals a ells. No som iguals a ningú més.
Ningú més no és igual a nosaltres.
Però, encara que és fàcil de fer una descripció de com som físicament (rossos,
alts, prims, amb ulls marrons, amb pigues a la cara...), resulta força més difícil
explicar quin és el nostre caràcter i la nostra personalitat (sincer, reservat,
responsable, sensible, tossut ... ).
A més, de la mateixa manera que físicament ens anem transformant -creixem, el
nostre organisme va canviant i amb ell el seu aspecte- també va canviant la
nostra personalitat, si bé d’una manera menys aparent, perquè estem en un
procés de continu aprenentatge i de contínua transformació.
Tot això fa que, sense deixar mai de ser nosaltres mateixos, anem canviant al
llarg de la nostra vida de manera que no som sempre exactament iguals a com
érem abans. Per exemple, agafa una fotografia teva de quan tenies 7 anys: ets tu
la persona que hi apareix? Sí, naturalment. Però, ets igual ara, amb 12 anys, que
a la fotografia, amb 7 anys?

Activitat

Qüestionari individual

Com ets tu, ara? No es fàcil d’explicar, oi?
Per facilitar-te una mica les coses, et presentem el següent quadre amb 30 trets o
característiques de la personalitat. Es tracta d’anar llegint cada tret de personalitat i de marcar un
dels quadres que hi ha al costat, segons el grau -molt, bastant, normal, poc o gens- en què et
sembli que aquest tret es dóna en tu.

PAT de 2n d'ESO 60


Molt Bastant Normal Poc Gens

Obert, oberta

Intel·ligent

Madur, madura

Excitable

Tossut, tossuda

Entusiasta

Responsable

Amb iniciativa

Sensible

Espavilat, espavilada

Insegur, insegura
I
Individualista

Respectuós, respectuosa

Atabalat, atabalada

Optimista

Reservat, reservada

Espès, espessa

Sentimental

Calmós, calmosa

Obedient

Prudent

Despreocupat, despreocupada

Tímid, tímida

Agressiu, agressiva

PAT de 2n d'ESO 61


Actiu, activa

Espontani, espontània

Confiat, confiada

Desorganitzat, desorganitzada

Tranquil, tranquil·la

Pessimista

Un cop completat el quadre, tindrem el teu perfil de personalitat segons el teu punt de vista

Activitat Treballem en grup

Primer de tot, el tutor o la tutora anirà preguntant quins alumnes són els que han
marcat la resposta «molt» per a cada tret de personalitat. Per exemple, quan
demani qui es considera «molt obert», tots aquells que hagueu marcat aquesta
opció aixecareu la mà
Serà una oportunitat, esperem que divertida, de presentar-vos als altres, si encara
no us coneixeu gaire. Si hi ha algun company o companya que et són coneguts,
aquesta primera pinzellada pot servir per a descobrir aspectes seus que ignoraves.
I, molt important, et pot ser molt útil per a tenir una primera impressió de com ets tu
respecte a la resta de companys i companyes.
Fetes les presentacions, començarem una petita sèrie de minidebats sobre algun
dels trets de personalitat de la llista.
El tutor o la tutora dividirà el grup-classe en tres grups. A cada grup li proposarà un
tret de personalitat i el grup es dividirà en dues meitats. En una s'hi posaran els
nois i noies que hagin marcat les caselles «gens» o «poc». En l’altra, aquells i
aquelles que hagin marcat «bastant» o «molt». Els que hagin marcat la casella
«normal» podran optar per anar a qualsevol de les dues meitats, procurant però
que els grups quedin tan anivellats com sigui possible.
Cada grup escollirà un portaveu i discutirà una estona sobre «Avantatges de ser
gens/poc o bastant/molt obert, tossut, optimista, etc. (aquell tret de personalitat que
hagi dit el tutor o la tutora)».
Aquest procés es pot repetir fins a un màxim de 5 vegades. Un cop acabat, es farà
una posada en comú de tot e! grup per comentar les conclusions dels minidebats.
Per pensar-hi
D'on ve la teva manera de ser: de l' educació que has rebut, de l’herència
genètica, d’una decisió teva, de tot això junt?
Creus que realment ets tal com et veus a tu mateix o mateixa? Per què?
Quina importància et sembla que té la manera com ens veuen les altres
persones?
Al final, com ets: com et veus tu o com et veuen els altres?

PAT de 2n d'ESO 62


Com em relaciono amb els altres?

Com em relaciono amb els altres?

S'acosta el dia de l’ examen. Tens un amic, en Lluís,
que és molt bon noi però és despistadíssim. Resulta
que ha perdut el llibre de Socials. A veure si
endevines de què és l'examen que s'acosta? De
Socials, naturalment.
En Lluís et demana que li deixis el llibre per poder
estudiar o fer-ne fotocòpies, no sap ben bé què farà.
L'hi deixes. Però li poses una condició ben clara:
t'ha de tornar el llibre, com a molt tard, dos dies
abans de l’examen. Vols tenir temps per a estudiar
amb tranquil·litat. La prova serà difícil. Cal estudiar
amb una mica de temps.

Ja hem dit que és despistat, en Lluís, oi? Et torna el llibre la tarda a bans de l’examen.
Justament una de les tardes que tens classe d’anglès . Tu que volies estudiar amb
tem ps i sense presses! Hauràs de decidir si vas a anglès o no. O si et quedes a
estudiar a la nit o et lleves molt d'hora al matí.
En Lluís, sense mala intenció, et fa anar malament. Essent-ne conscient o no, t'ha fet
una mala passada. T'ha perjudicat.
N'hi ha per dir-li’n quatre de fresques, a aquest poca-solta. O per deixar-li clar el teu
enuig, però sense ofendre’l. O per no dir-li res, al capdavall ja sabem com és. De
possibilitats de resposta n'hi ha moltes. l de maneres de contestar, també.
Què se li ha de dir a algú com en Lluís en una situació com aquesta. Què li diries tu?

Qüestionari individual

De maneres d'actuar davant dels altres n'hi ha moltes. Per simplificar una mica i poder-
nos entendre les reduirem a tres que són les més característiques:
Conducta agressiva: consisteix a comportar-se d'una manera desagradable o ofensi-
va per als altres, fent ús de la força física, psicològica o emocional per tal d'imposar els
propis sentiments i drets, sense tenir en compte els sentiments i els drets dels altres.
Conducta passiva: consisteix a comportar-se d'una manera retreta, amb timidesa,
sense iniciativa; això porta a no saber expressar els propis sentiments, necessitats i
opinions, que fàcilment queden anul·lats pels sentiments, necessitats i opinions dels
altres.
Conducta assertiva: consisteix a comportar-se d'una manera equilibrada, expressant
els propis sentiments, necessitats i opinions d'una manera adequada, tot respectant
els sentiments, necessitats i opinions dels altres; es tracta també de fer valer els propis
drets sense trepitjar els drets dels altres.

PAT de 2n d'ESO 63


Per a conèixer quina és la teva manera de relacionar-te amb els altres, omple el qües-
tionari. Per tal que li puguem donar algun valor, mira de contestar-lo amb sinceritat
escollint una de les 5 opcions de resposta que té cada pregunta. Si no n'hi ha cap que
expressi exactament allò que faries, tria la que s'hi acosti més.
AI final de cada resposta hi ha un número entre parèntesi. Suma (o resta, segons el
cas) les puntuacions corresponents a les respostes que hagis marcat. El total de punts
obtingut el pots interpretar d'acord amb la següent taula:

Entre 20 i 13 punts: Tens una conducta molt agressiva.
Entre 12 i 5 punts: Tens tendència a actuar amb agressivitat.
Entre 4 i -4 punts: La teva conducta és assertiva.
Entre -5 i -12 punts: Tens tendència a actuar amb passivitat.
Entre -13 i -20 punts: Tens una conducta molt passiva.

Activitat
1. Algú et diu que ets una persona molt simpàtica. Què li contestes?:
«Es veritat. No hi ha ningú més simpàtic, simpàtica que jo.» (2)
«Gràcies. Sóc força simpàtic, simpàtica.» (1)
«Gràcies.» (o)
«Gràcies. No n'hi ha per tarit!» (-1)
No diries res i et posaries vermell, vermella. (-2)

2. T'oblides de tornar a un company una cosa que t'havia deixat. Era important
que la hi portessis. El companyes posa fet una fúria. Què fas?:
L’insultes, l'engegues a fer punyetes i te'n vas. (2)
Li dius que no gallegi, que a tu no t'alcen la veu. (1)
Et disculpes i mires de trobar una solució. (o)
No t'atreveixes a dir-li res, saps que té raó. (-1)
Dius: «Ho sento, de vegades semblo inútil.» (-2)

3. Necessites fer servir una cosa que en aquests moments té una altra persona.
Com actues?:
La hi prens. (2)
Li dius que te la doni. (1)
Li demanes si te la pot deixar. (o)
Fas algun comentari per veure si te la deixa, però sense arribar a demanar-la.
(-1)
No t’atreveixes a demanar-la-hi ni a dir res. (-2)

4. Una amiga amb qui havíeu quedat es presenta mitja hora tard. Tu has estat
puntual. T'has hagut d'esperar mitja hora. Què li dius?:
Li claves una bona esbroncada. (2)
Li deixes ben clar que és la darrera vegada que l'esperes. (1)
e) Li expresses el teu malestar sense alçar el to de veu. (o)
Li dius que començaves a preocupar-te. (-1)
No li dius res. (-2)

PAT de 2n d'ESO 64


5. Anant pel carrer, rellisques i caus a terra. T'espantes una mica, però no et fas
mal. Algú se t'acosta i et pregunta si estàs bé. Què li contestes?:
Li dius que et deixi estar i que es fiqui en les seves coses. (2)
Li dius que estàs bé i que ja se'n pot anar. (1)
Li dius que estàs bé i li dones les gràcies. (o)
Li dius que no ha estat res i t'aixeques. (-1)
No dius res i ignores la persona que se t'ha acostat. (-2)

6. Un amic teu ha fet una cosa que creus que està molt bé. Què fas?:
Dir-li: «Bah, jo puc fer-ho molt millor.» (2)
Dir-li: «Està bé, però n'he vist de millors.» (1)
Li dius que està molt bé. (o)
Dir-li: «No està malament, això.» (-1)
No li dius res. (-2)
7. Necessites que algú et faci un favor. Com actues?:
Busques algú i li dius: «Has de fer això per mi.» (2)
Busques algú i li dius: «M'agradaria que fessis això per mi.» (1)
e) Busques algú i li dius: «Em pots fer un favor?» (o)
T'acostes a algú i li fas una petita insinuació del que necessites, sense arribar
a demanar-li-ho. (-1)
No t'atreveixes a demanar el favor a ningú. (-2)
8. Una companya d'escola fa una cosa que et molesta i et sap greu. Què li
dius?:
La insultes. (2)
Li dius que estàs enfadat, enfadada i que no et cau bé. (1)
e) Li dius que t'ha molestat i que no t'ha agradat el que ha fet. (o)
Actues fent-te l'ofès, ofesa, però sense dir-li res. (-1)
La ignores del tot i no li dius res. (-2)

9. Estàs concentrat, concentrada llegint un llibre que t'agrada molt. Algú se
t'acosta i et demana: «Què fas?» Què li contestes?:
Respons:«1 a tu què t'importa el que jo facil» (2)
Li dius: «No em molestis, ara; no veus que estic ocupat/da?» (1)
Deixes de llegir un moment i li expliques què estàs fent. (o)
Li contestes: «Res, res ... », esperant que se'n vagi. (-1)
Continues llegint, sense contestar la pregunta. (-2)

10. Hi ha alguna cosa que et preocupa. Algú se t'acosta i et pregunta: «Que et
passa alguna cosa?» Com actues?:
Li respons: «A tu què t'importa?!» (2)
Contestes: «Estic preocupat, preocupada. Deixa'm estar.» (1)
Li dius: «Sí, estic una mica preocupat, preocupada. Gràcies per interessar-te
per rni.» (o)
Contestes: «No, no em passa res.» (-1)
No respons la pregunta. (-2)

PAT de 2n d'ESO 65


Activitat Treball en petit grup

Un cop coneixem quina és la nostra manera de relacionar-nos amb els altres, passem a
formar grups de 4 persones.
Agafem el cas exposat .Es tracta que cada membre del grup doni resposta al Lluís. Recordeu
que tenim tres opcions:
1. Dir-li'n quatre de fresques;
2. Deixar-li clar el nostre enuig, però sense ofendre’l;
3. No dir-li res.
Un cop ha parlat cadascun dels 4 membres del grup, contesteu aquestes preguntes:
Quina ha estat la resposta majoritària que s'ha donat en el grup? Hi ha unanimitat?
Us sembla que les respostes que podríem donar a en Lluís es corresponen amb
els tres models de conducta -agressiva, assertiva o passiva- que hem descrit?
Quina creieu que és la millor manera de respondre, en aquest cas? Per què?
Quines conseqüències creieu que comporta cada resposta? Què passarà si li'n diem
quatre de fresques? I si no li diem res?

Reflexió individual
Quan el tutor ho indiqui, cadascú tornarà al seu lloc. Ara volem que tu, tot sol o tota sola,
contestis aquestes preguntes.
La resposta que has donat a en Lluís és la que es correspon amb el teu model de conducta
segons el test?
Vist el qüestionari i el treball en grup, creus que hi ha aspectes de la teva manera de
relacionar-te amb els altres que has de millorar?

Per pensar-hi
Creus que la gent agressiva, tard o d'hora, tindrà problemes d'adaptació amb els altres?
Per què? I la gent passiva?
Quin model de comportament et sembla millor per a adaptar-te a la ':>0cretat en què
vius? El passiu, l'assertiu o l'agressiu?
És el mateix model que potencien els mitjans de comunicació? Quines diferències hi ha?

PAT de 2n d'ESO 66


Saber conversar

Saps com iniciar una conversa?
Saps com incorporar-te a una conversa ja començada?
Saps com mantenir una conversa?
Saps què fer quan el tema de conversa s'esgota?
Saps com acabar una conversa?

Tots conversem, millor o pitjor, més fàcilment o menys, en major o menor mesura,
poc o molt.
Conversar és la manera més habitual que tenim de comunicar-nos amb els altres. Al
llarg del dia, si fem el recompte, veurem que hem establert multitud de converses amb
persones diferents (companys, professors, pares, coneguts) desconeguts ... ) Veurem
també que hi ha diversos tipus de converses: informals, formals, amb un propòsit
determinat, sense una orientació concreta, curtes, llargues, divertides, greus ...
La conversa és un mitjà per a intercanviar opinions i sentiments, necessitats i desigs.
Consta de tres fases: la iniciació, el manteniment i l'acabament. L'èxit de la conversa
demana d'una certa habilitat en cadascuna d'aquestes fases. Un bon conversador és
aquell que sap encetar una conversa, que sap mantenir-la en un to d'interès per als
altres i que sap acabaria, quan el tema ja no dóna per a més, d'una manera natural.
Una persona que sap conversar sempre és vista pels altres d'una manera agradable i
positiva.

Treball individual

Per començar farem una llista: Com hauria de ser una conversa ideal?

Activitat

Hauràs de respondre aquestes qüestions:
a. Què cal fer per a iniciar una conversa? (màxim 5 aspectes)

b. Què cal fer per a mantenir una conversa? (màxim 5 aspectes)

c. Què cal fer per a acabar una conversa? (màxim 5 aspectes)

PAT de 2n d'ESO 67


Per a fer això pensa en una conversa ideal, en allò que hauríem de fer sempre que conversem,
com si volguéssim explicar una conversa perfecta.

Un cop acabada aquesta llista, en farem una altra: Com sóc jo quan converso?

Activitat

Hauràs de respondre aquestes preguntes:
a. Què sents i què fas en el moment d'iniciar una conversa? (màxim 5 aspectes)

b. Què sents i què fas per a mantenir una conversa? (màxim 5 aspectes)

c. Què sents i què fas per a acabar una conversa? (màxim 5 aspectes)

Ja sabem que, de converses, n'hi ha de molts tipus i que no és el mateix parlar amb un
amic (amb qui tenim confiança i ens és fàcil conversar) que amb un desconegut
(davant de qui podem sentir vergonya i dificultats per trobar temes de conversa). I que
la resposta més ràpida a les preguntes que has de contestar seria: «Depèn.» No es
això. Es tracta que pensis en allò que habitualment sents i fas quan converses i que
escriguis quines són les teves sensacions ¡ actuacions més freqüents a l'hora de
conversar.
Un cop acabada la segona llista (Com et veus a l’hora de conversar?), compara-la
amb la primera (Com ha de ser una conversa ideal?) i contesta't a tu mateix aquestes
preguntes -no és necessari que escriguis les respostes, si vols:
a. Creus que ets un bon conversador, si compares el que fas i el que hauries de fer a
l'hora de conversar?
b. Quines creus que són les teves qualitats principals per a conversar?
c. Quins són els aspectes que et sembla que hauries de millorar per a ser més bon
conversador?

PAT de 2n d'ESO 68


Activitat Treball en grup

Formeu grups de 4 o 5 persones.
Es tracta ara de mantenir una conversa informal, en el sentit que no hi ha moderador
de grup i tothom pot intervenir quan vulgui al voltant del tema que ens hem plantejat en
la primera llista (Com hauria de ser una conversa ideal?).

En aquesta posada en comú heu de contestar aquestes preguntes:
a. Què cal fer per a iniciar correctament una conversa?
b. Què cal fer per a mantenir l'interès d'una conversa?
c. Què cal fer per a acabar bé una conversa
Es tracta que tothom hi digui la seva, basant-vos en el que heu treballat en la fase in-
dividual. És necessari que tots els membres del grup anoteu les conclusions a què es
vagi arribant en la posada en comú.
Passats 15 minuts, es desfan els grups i tothom torna al seu lloc.

Reflexió individual
a. Compara les conclusions a què heu arribat en grup, amb la teva llista inicial
(Com hauria de ser una conversa ideal?). Modifica la teva llista (afegeix-hi
idees, suprimeix-ne, matisa-les... ) si et sembla necessari.
b. Compara la segona llista (Com sóc jo quan converso?), amb l'actitud que has
mantingut durant la conversa en grup. S'ha confirmat tot el que havies escrit?
Creus que has de modificar alguna cosa de la llista?
c. Ara, un cop has conversat amb altres companys, torna a contestar-te
mentalment: sóc un bon conversador?, quines són les meves qualitats a l'hora
de conversar?, en què hauria de procurar millorar per a treure més profit de la
conversa?

Per pensar-hi
Creus que es poden aprendre coses conversant? Per què?
Els mitjans de comunicació (telèfons mòbils, internet, etc) afavoreixen o dificulten
la conversa? Per què?
Et sembla que hi ha persones amb qualitats innates per a la conversa i altres a les
quals els costa molt conversar? Es pot aprendre a conversar? Com?
«Conversar és la millor manera de conèixer els altres.» Hi estàs d'acord?
Creus que es poden aprendre coses conversant? Per què?

PAT de 2n d'ESO 69


Sóc obert, sóc oberta? Sóc reservat, sóc reservada?

Conte xinès
Hi havia una vegada tres gossets. Eren germans. Havien nascut en la mateixa
camada, però no s'assemblaven gens. Ni en el color ni en el caràcter. N'hi havia un
de negre que era molt simpàtic i juganer! tot el dia anava darrere la gent per jugar, li
agradava que li fessin moixaines. N'hi havia un altre de color marró que era
enjogassat! però només amb la gent que coneixia, i només es deixava alimentar i
acariciar pel seu amo i els coneguts. El tercer gosset era de color blanc i era el més
retret de tots! una mica espantadís! no li agradava jugar amb ningú! amb prou reines
amb el seu amo.
Un dia, una partida de caçadors va passar pel poble. El gos negre se'ls va acostar per
jugar! com reia amb tothom. Als caçadors els va fer gràcia i se'l van endur muntanyes
enllà. Però aquell no era un gos amb instint caçador. Es va acabar perdent per la
muntanya i no va saber tornar mai més a casa.»
O no. Potser va ser que ...
«Un dia, l'amo dels gossos va caure greument malalt i no va poder fer-se càrrec de la
casa ni dels animals. El gos blanc! tan retret com era, no menjava res! a direrència
dels altres dos, que van trobar qui els alimentés. l es va anar esllanguint, esllanguint,
fins a fondre's com una espelma .. ,».
«Conclusió ... »

PAT de 2n d'ESO 70


Activitat

Per tenir una idea de si ets una persona més aviat oberta o una persona reservada,
contesta el següent qüestionari, escollint sempre una de les dues respostes
possibles:

1. Quan visites un lloc que no coneixes, t’estimes més...
a. Descobrir-lo pel teu compte.
b. Que algú te'l vagi ensenyant.
2. Quan algú et gasta una broma...
a. Et sap greu.
b. Et poses a riure.
3. Els teus pares creuen que ets...
a. Callat, callada.
b. Xerraire.
4. Prefereixes treballar...
a. Sol, sola.
b. En grup.

5. T’estimes més...
a. Tenir pocs amics i amigues, però bons.
b. Conèixer molta gent.

6. Normalment, anar a festes i celebracions:
a. T'atabala, et neguiteja.
b. T'encanta.
7. El jocs o esports d'equip...
a. No t'acaben d'agradar, prefereixes els individuals.
b. T'agraden molt.
8. Si el professor demana algú que l'ajudi...
a. Procures que no et vegi.
b. Li ofereixes la teva col·laboració.
9. Penses que en general els altres...
a. S'aprofiten una mica de tu.
b. Són amables amb tu.
10. Les teves idees agraden a la gent...
a. Normalment, sí.
b. No gaires vegades.

Compta 1 punt per cada resposta b que hagis assenyalat. Suma tots els punts i busca
el significat de la teva puntuació en la taula següent:

PAT de 2n d'ESO 71


0, 1, 2 punts: Ets molt reservat, reservada.
3, 4 punts: Tens tendència a ser reservat, reservada.
5, 6 punts: Actues equilibradament: d’una manera oberta o reservada,
segons convingui a cada situació.
7, 8 punts: Tens tendència a ser oberta obert.
9, 10 punts: Ets molt obert, oberta


Un cop acabat el qüestionari, formeu grups de 4 persones. (El tutor o la tutora us
indicarà com s'ha de formar el grup.) Pregunteu-vos i discutiu:
 De què parla el conte xinès ?
 Té relació amb el contingut de la sessió: ser obert o ser reservat?
 Creieu que cadascun dels personatges -els gossets- representen una manera
de ser? Quina?
 Per què al gos marró no li passa res?
 Què vol dir el conte? Quina seria la seva intenció?
Quan el tutor o la tutora ho indiqui, cadascú tornarà al seu lloc.
Has llegit el conte, li has donat una interpretació i també n'heu parlat en grup.

Activitat

Ara et demanem, per acabar d'arrodonir l'activitat, que en un full responguis les
preguntes següents:

Quin dels tres gossos series, tu?
Quin final tindria la història del teu gos?
Completa allò que en el conte queda inacabat: «Conclusió ... ».

PAT de 2n d'ESO 72


Escoltar

Sabem que un dels mitjans fonamentals que tenim per a comunicar-nos amb els altres
és la conversa, el diàleg.
Sabem també que a través de la conversa podem expressar als altres, d'una manera
directa i personalitzada) les nostres opinions i sentiments, necessitats i desigs.
Sabem que una conversa demana que algú parli i que algú escolti. Parlar i escoltar són
les dues condicions imprescindibles per a poder parlar de diàleg.
Que si ningú no parla no hi ha conversa, és una cosa evident i indiscutible. Potser ens
costa una mica més de veure que si ningú no escolta, tampoc no hi ha conversa. Però
és igualment important i indiscutible.
En aquesta sessió ens centrarem en aquest aspecte tan important, però que a vegades
passa desapercebut, i més en el nostre món tan dominat Del soroll: saber escoltar.
Saber escoltar vol dir procurar que aquell que ens parla se senti atès i entès per
nosaltres. Que noti que estem atents i interessats en allò que diu. Que procurem
comprendre'l. Que li donem confiança perquè pugui expressar-se amb llibertat i sense
sentir vergonya.
Saber escoltar va més enllà de la conversa. De vegades, n'hi ha prou amb escoltar)
sense necessitat de dir res. Això passa en aquelles situacions en què els altres
necessiten parlar -explicar-nos els seus problemes i les seves preocupacions- i
esperen trobar algú que els entengui) els orienti o) simplement, els escolti.


Feu grups de 3 persones.
A cada grup hi haurà dos conversadors i un observador. Aquests papers els podeu
decidir de mutu acord o per sorteig en cas que no hi hagi acord.
Si et toca ser conversador, pensa en un o dos temes per a portar a la conversa. Pensa
en temes que t’interessin i que també puguin interessar a l'altre conversador. Poden
ser temes personals, de la vida de l'escola, més generals (esports, televisió,
notícies...).
Si et toca ser observador, hauràs de fixar-te en la manera d'escoltar de cadascun
dels teus companys. T'anirà bé preparar-te un guió orientatiu dels aspectes a
observar, que podrien ser aquests:
La postura física que adopta cadascun dels conversadors (com seuen, si es
miren als ulls, quina expressió de cara tenen, els gestos amb les mans ... ) .
El to de la conversa: animat, vergonyós, tranquil, seriós, exaltat ...
Com escolta cadascun dels dos conversadors a l'altre: deixa parlar sense
interrompre? fa preguntes si no entén alguna cosa? fa la impressió d'escoltar el
que l'altre li diu? fa comentaris positius?
Altres aspectes que et puguin semblar interessants o que et cridin l'atenció.
Un cop repartits els papers i acabats els preparatius, es procedirà a començar el diàleg
entre els dos conversadors. El primer conversador començarà parlant del tema que

PAT de 2n d'ESO 73

Quadern de tutoria de 2n

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (11)

Semelhante a Quadern de tutoria de 2n

Semelhante a Quadern de tutoria de 2n (20)

Mais de Inma López

Mais de Inma López (20)

Quadern de tutoria de 2n