el segle xvii

1. Tema 9. El segle XVII.
Absolutisme i Barroc
Per Antonio Suau Forés, professor
interí, curs 2014-15

2. Pícaros i captaires
• Societat espanyola s XVII
heterogenia
• Picaros : gent que treballa
eventualment i quan no treballen
es dediquen a cometre petits
delictes (estafes, hurts,etc).
• Rufià: delinqúent que emplea la
violència
• Captaires, gent que no pot
treballar (malaltia, enfermetat,
etc) i es dediquen a demanar
8almoina). 1597, Sevilla, limiten
el nombre de captaires donen
llicencies de mendicitat.
1. Segons el text, quines
diferències hi havia entre
un pícaro i un rufià? I
entre un captaire i un
gandul
2. Cerca en un diccionari els
quatre termes anteriors.
Escriu en el quadern, de
cada un, aquella definició
actual´més coincident amb
el seu sgnificat històric.

3. 1. L’espai i el temps

4. 1.a Les transformacions del s
XVII
• S. XVII: canvis a Europa.:
– Perdua de hegeomia de la Monarquia Hispànica,
hegemonia que passa a França.
– Pas de la monarquia autoritaria a la monarquia
absolta.
– Primer sistema parlamentaria (Anglaterra)
– Triomf del mercantilisme
– Augment del poder econòmic de la burgesia = crítica
al sistema estamental
• Avanços científics.
– Métodes racionals de coneixement =
• ciencia moderna basada en obsrvacio i raó
• Art Barroc

5. 1.2 La situació internacional
• Conflictes importants al s XVII:
– Guerra dels 30 Anys
• Inicialment: enfrontamente entre el Emperador (catolic i unitari) i
els prínceps alemanys (protestans i autonomia propia)
• Expansió de l’enfrontament
– Reanudació de la guerra d’Espanya i els Paissos baixos
– Ajuda de França, Suecia (Gustau Adolf), Dinamarca anglaterra als
prínceps protestants
– Paz de Westfalia (1648)
– Guerres expansives franceses:
• Iniciades amb la intervenció a la guerra dels 30 anys
• Principalment amb Espnaya (Pau dels Pirineus, 1659)
• Continuades amb els que es coneix com Guerres de Lluix XIV.
(teoria de les fronteres naturals)

6. La Guerra dels 30 anys

7. Firma de la Pau de Westfalia

8. Europa després de la Pau de
Westfalia 1648

9. 1.3 La situació de la monarquía
hispànica
• Espanya, al s XVII,
Austries menors: Felip
III (1598-1621), Felip IV
(1621-1665), Carles II
(1665-1700).
– Caràcter dèbil
– Govern dels vàlids
– Decadència política,
demogràfica i econónica
• La monarquia hispànica
seguia essent un poder a
tenir en compte pels seus
dominis.
Territoris perduts a la Pau dels Pirineus

10. Activitats per a progressar, pag
205
• Organtzar la informació
1. Llegeix l’epígraf 1.1 sore els
canvis ocorreguts al segle
XVII. A continuació
organitza’ls en política,
economics, socials i culturals
• Comprendre la realitat
històrica
2. Indica els esdeveniments
històrics ocorreguts el 1648 i
1659. Després, contesta: qin
monarca espanyol regnava en
aquests anys.
3. Compara en un quadre la Guerra
dels Trenta Anys i la Guerra
Franco-espanyola. El quadre ha
d’incloure: cronologia, causes,
contendents, tractat de pau que
va posar fi a l’enfrontament i
canvis territorials.
• Interpretar el llenguatge
cartogràfic
4. Obsrva el mapa de la pau d
eWestfàlia i anomena els
territoris euroopeus de la
monarquía hispànica. Qin
territori se’n va independtzar per
aquest tractar de pau?

11. 2. Els sistemes de govern
-Pas de la monarquia autoritaria a la monarquia
absoluta
-Parlamentarisme anglés.

12. 2.1 Les monarquies absolutes
• Monarquia absoluta:
– Rei concentra tots els poders
– Rei “passa” d’institucions
tradicionals (Corts, etc)
• Bases de l’absolutisme
– Monarquia d’origen diví (poder
del rei ve de Dèu i només es
justifica davant l’Altissim
– Centralisme admnistratiu:
control de tota l’administració
mitjançant funcionaris
– Control dels impostos
– Reforç exercit (força del rei).
Desaparició o transformació de
les forces territorials.

13. 2.2 La França de Lluis XIV
• Lluis XIV de França (1643-
1715), millor exemple de
l’absolutisme.
– Govern des del seu gran palau de
Versalles
– Concentra poder executiu,
legislatiu.
– Administració pel tot el regne.
– Organitza sistema de recaptació
d’impostos
• Model a seguir per les
monarquies europees

14. Palau de Versalles (França)
Posar enllaç audiovisual a internet

15. 2.3 Els sistemes parlamentaris
• Anglaterra
– Carles I: tendencia a l’absolutisme.
Enfrontament amb Parlament
– Guerra Civil (1640-1649). Execució de Carle I.
– Dictadura de Cronwell
– Restauració dels Estuard. Nova tendència a
l’absolutisme
– Revolució de 1688. Derrocament de Jaume II.
Dnastia dels Orange (Guillem d’Orange).
Declaració de Drets (1689). Inici del
parlamentarisme modern
– Inici de les Guerres Jacobites
• Provincies Unides (Holanda)
– Independència d’Espanya. Establiment d’una
república “federal”: cadascuna de les 7
provincies té el seu parlament; als Estats
Generals es reunien per prendre decisions
comunes.
– Govern presidit per l’Statuder

16. Revolució anglesa de 1688

17. L’Imperi Alemany
• Conglomerat de territoris independents, des de
l’Edat Mitjana.
• Organs: emperador i Dieta.
• Problemes:
– Xoc emperador-prínceps
– Lluites protestants-catòlics
• Guerra dels 30 anys (1618-48).Tractat de
Westfalia:
– Hegemonia francesa
– Afermament del poder dels nobles. Debilitació del
poder del emperador.

18. Tasques per a progressar, 206-7
• Comprendre textos i
informacions
1. Diferencia les monarquies
absoluta i autoritaria
2. Esmenta les bases del poder
absolut dels reis.
• Aplicar-hi coneixements
3. Escriu la idea defensada per
Bossuet en aquesta frase:
<<Els´ríncpes actuen com a
ministres de Déu [..] per mitjà
d’ells, Déu exerceix el su
poder. Per això, el tron reial
no és el tron d’un home, sinó
el de Déu mateix>>
• Prouir textos
4. Explica, am les teves pròpies
paraules, què va voler dir
Lluis XIV quan va afimar:
<<L’Estat sóc jo>>
5. Resumeix les iedees de
Bossuet i Locke
• Relacionar informacions
6. En quins estats europeus no
es va imosar la monarquia
absoluta?

19. 3. La població i l’economia
europees

20. 3.1 L’evolució de la població, s
XVII
• Escas creixement de la
població europea (106 a
130 milions)
– Estancament de la població
a molt de paissos
– Decreixemnt a d’altres
(Espanya perd mig milió
d’habitants)
• Causes
– Males collites
– Epidèmies (principalment al
sud d’Europa)
– Guerra dels 30 anys i
posteriors

21. La pràctica econòmica: el
mercantilisme
• Mercantilisme = riquesa d’un pais resideix en la
quantitat de metalls preciosos que poseeix.
Defensa
– Intervenció de l’Estat a l’economia
• Foment exportacions
• Impuls manufactures nacionals
• Prohibició de sortida materies primeres
• Tases aduaneres a importacions (protecconisme)
– Conquesta de nous mercats
• Ocupació de nous territoris que han de comprar
productes a metrópoli (pacte colonial)
• Creació de companyies de Comerç (Companyia de
les Indies Orientals a Anglaterra i Holanda, per
exemple). Monopoli d’algun article
• Anglaterra, Provincies Unides, França.
• Espanya, bàsicament bullionista (acumulació de
la majorqüanttatd’or i plata al pais)

23. Les transformacions econòmiques: el
mercantilisme
• Naixement del capitalisme comercial
– Augment del comerç provoca l’origen de grans companyies comercials
• Companyia holandesa de les Indies Orientals
– Noves tècniques comercials
• Prestecs porten al creixement de les entitats bancaries (Banc d’Amstedam,
1609)
• ES creen les bosses (Amsterdam, 1608)
– Millor coneixements dels corrents d’aire i marins.
• Mercantilisme: teoria econòmica que propugna l’acumulació de capital
pels estats. Per aconseguir-ho, dues pràctiques:
– Bullionisme (de bullion-lingot d’or), acumulació de metalls preciosos
– Proteccionisme econòmic
– coneixements dels corrents d’aire i marins.
• Versió francesa del mercantilisme: Colbertisme (de Colbert)
– Foment de l’agricultura
– Creació d’industries estatals
– Augment de taxes duaneres
– Foment del comerç exterior

24. Crisi de l’agricultura i de l’artesania
• Agricultura
– Reducció producció agraria per anormals
causes clmàtiques
– Crisi afecta sobretot, a Europa Oriental i dus.
– Excepció a Anglaterra i Provincies Unides
per:
• Noves tècniques per conservar fertilitat dels sol
(guaret substituit per plantes ferratgeres;
selecció d¡’especies millor adaptades)
• Artesania.
– Crisi causada per
• Control gremis
– Canvs per saltar-se control
• Treball a domcili
• Manufactures reials (grans tallers amb
nombrosos artesans a sou d’un empresari o
estat)

25. • Desevolupament del comerç
(Holanda, França, Anglaterra)
– Creació dels seus imperis
colonials (en detriment, de
vegades, de Espanya i
Portugal)
– Companyies comercials
privilegiades
• Desenvolupament d’un
capitalisme comercial i financer
– Augment circulació de moneda
– Increment del crèdit
– Creació de societats per
accions i dels bons
– Aparció de Borses
(Amsterdam i Londres) on es
negocia amb les accions
Detall de La Borsa d’Amsterdam, de
Job Adiaenszon Berckheyde. Aquesta
borsa fou la més antiga del món. Es va
fundar al 1602 poer la Companyia
Holandesa de les Indies Orientals per a
fer trater amb les seves accions i bons.
3.4 L’auge del comerç

27. Les transformacions econòmiques
• Millora de la navegació marítima
– Millora de les naus (Galeons)
– Nous sistemes cartogràfics
(projecció de Mercator)
– Millor coneixements dels corrents
d’aire i marins.
• Canvis al comerç
– Europa importa productes de luxe
americans (pells, perles, etc) i
metalls preciosos
– Noves rutes comercials:
• esclaus d’Àfrica, controlat per
neerdanlesos i anglesos; destinats
a les plantacions.
• especies d’Indonesia, controlat
pels neerdanlesos
– Europa exporta: teixits, vins i productes
manufacturats
– Comerç Triangular: Europa (productes
manufacturats a)- Àfrica (esclaus a) –
Amèrica (productes americans a) -
Europa

28. Tasques per a progresar, 207-208
• Usar el vocbulari adequat
1. Cerca en el vocabulari i defineix:
mercantilisme, accions i borsa
• Comprendre textos i
informacions
2. En el s XVII, com i per què va
intervenir l’estat en l’economia
3. En què es diferenciaven el treball
a comicili i la manufactura?
• A què es va deure l’aparició
d’aquestes noves formes de
producció?
• Obtenir informació
4. Cerca en un idccionari o en
internet el terme colbertisme i
resol aquestes qüestions: d’on
porcedeix el terme? Al
merantilisme de quin país
s’aplica?
• Interpretar el llenguatge
cartogràfic
5. Conslta el mapa i escriu les àrees
amb què comerciaven els
espanyols, els ortuguesos, els
anglesos , els holandesos i els
turcs.

29. 4 La monarquia hispànica i els
seus problemes

30. 4.1 La política de la
monarquia
• Encara que el llibre diu que es
va implantar la monarquia
absoluta a Espanya, no és cert.
• Govern dels validos.
– Felip III: D. de Lerma y D
d’Ucena;
– Felip IV: C.D. de Olivares
• Respecte del sistema de govern
de cada territori de la Corona
• C-D de Olivares: llei d’armes.
Provoca
– Alçament Portugal.
Independencia
– Alçament Catalunya. Rebel·lió
controlada manu militari (no
com diu el llibre)

31. 4.2 Les dificultats demogràfiques
• Descens de la població
(entre 500000 a 2 milions
segons estudis). Causes:
– Guerres
– Males collites
– Emigració a Amèrica
– Expulsió dels
moriscos(1609).Pelotazo
urbanístico del D de Lerma.
300.000 expulsados -
aspectes negatius: perdua de
ma d’obra especialitzada al
camp, despoblament d’alguns
pobles (R.de Valencia molt
perjudicat)

32. 4.3 Els problemes econòmics
• Crisi agrícola forta. Causes:
– Expulsió dels moriscos afecta a conreus d’horta que són abandonats i
substituits per cereals.
– Motius generals assenyalats abans.
• Artesanat (no industria) no avança. Motius.
– Riquesa d’Amèrica aprofitd per comprar productes extrangers i no
fomentar artesanat nacional.
– Endarreriment de l’artesaant porta a perdua de mercats exteriors.
– Descens demogràfic provoca reducció del mercat interior
– Suma: crisi dels gremis
• Comerç amb Amèrica descens per:
– Pirateria
– Contraband,
– Reducció de l’arribada de metalls preciosos.

34. Tasques per a progresar, 210-11
• Comprendre la realitat
històrica
1. Per què es van produir
rebel·lions el 1640?
2. Esment alguns
conseqüències de l’expulsió
dels moriscos.
• Comprende informació
gràfica
3. Am l’ajuda de la taula: a)
calcula el creixement dels
pa¨sos europeus i ordena’ls
segons el seu major
creixement demogràfic; b)
Quins països vn crèixer més?
Quins van perdre població?
• Utilitzar estratègies
4. Fes un esquema amb les
causes de la crisi en el s
XVII
• Proposar-se objectius
5. Esbrina quines vn ser les
causes de l’expulsió dels
moriscos.
A continuació, escriu-les,
ordenadament, en el
quadern.

35. 5 La societat en l’època de
l’absolutisme
• La Societat Estamental
• L’auge de la burgesia

36. 5.1 Els estaments privilegiats
• La noblesa:
– grup reduït, gran influència, propietari de moltes terres i ramats.
– Apropament al rei cercant favor
– Perjudicada per crisi agraria. Augment rendes a pagesos.
– Augment del seu nombre per venda de títols dels Austria
• Clergat:
– Divisió alt i baix clergat
– Gran propietaria de terra.
– Gran influència

37. 5.2 L’estament no privilegiat
• L’estament no privilegiat o tercer estat
– Camperols
• Lliures a Europa Occ
• Serfs a Europa Orient.
– Grup més nombrós.
– Pateix guerres, crisi agraria, etc
• Burgesia comercial i de negocis
– Nombrosa a Europa Occ. Augment riquesa
– Escassa a Espanya. Compra terres i títols de noblesa.
• Grups urbans de petits comerciants i artesans
– Pateix crisi artesanat. Augment de l’atur.
– Treballadors males condiciions de vida.
– Augment dels pobres i captaires a ciutats.

38. Tasques per a progressar, 212-
213
• Comprendre la realitat
social.
1. Con va afectar la crisidel
segle XVI als diferents
grups socials?
2. En 1uè es diferenciava la
gurgesia espanyola de
l’europea.
3. Analitza les imatges i
escriu la informació que
proprocionene sobre la
societat i la forma de vida
de cada estametn.

39. ASPECTES DE LA VIDA
QÜOTIDIANA

41. 6 La ciència i la cultura

42. 6.1 La revolució científica
• S. XVII. Es posen bases de la ciència
moderna:
– Empirisme. Francis Bacon va crear
mètode científic: observació de la
realitat per exposar hipòtesi que s’han
de demostrar científicament.
– Racionalisme, René Descartes. Defensa
l’usde la raó per comprendre la realitat
• Avanços a varies branques de la
ciència:
– Matemàtiques (Descartes, coordenades
cartesianes; Neper, logaritmes).
– Física (Galileu, principi de la inèrcia;
Newton, llei de la gravetat)
– Asronomia (Kepler, estudi òrbites de
planetes; Galileu confirma
Heliocentrisme de Copèrnic.

43. 6.2 Els progressos de la tècnica
• Nombrosos invents
– Telescopi, perfeccionat
per Galileu (1609)
– Màquina calculadora,
Pascal (1642)
– Baròmetre, Torricelli
(1643)
– Microscopi, holandès
Jansen (1590) i
Galileu.

44. 6.3 L’esplendor cultural
• Època de crisi econòmica però
riquesa cultural
• A Europa: a literatura Milton
(anglaterra), Moliere i Racine
(França); filosofia gent com
Descartes, Bacon, Hobbes i Locke.
• A Espanya. Segle d’Or
– Literatura: Cervantes, Quevedo
(critica de problemes polítics amb
estil conceptista) i Gòngora
(culteranisme, evasió de la
realitat).
– Teatre: Lope de Vega
(Fuenteovejuna), Tirso de Molin
(el burlador de Sevilla), Calderón
de la Barca (La vida es sueño)

46. Tasques per a progressar, 215
• Dominar continguts fonamentals.
1. Diferència entre l’empirisme i el racionalisme.
• Obtenir informació
2. Informa’t abns de contestar: en l’actualitat es
continua utlitzant algun invent d’aquesta època?
• Relacionar informacions
3. Qina realció hi ha entre el teatre i els corrals de
comèdies? Esmenta els principals autors de teatre
espanyols i una obra representativa de cada un.

49. 7 L’art barroc. L’arquitectura

50. 7.1 El Barroc
• Apareix s XVII a Roma i s’exten per Europa
• Encara que els artistes es consideraven continuadors de
l’Antigüetat clàssica i el Renaixement, es trenquen
normes
– Novetat
– Moviment
– Contrastos
– Gust per la sorpresa
– Teatre i desig de provocar emoció
• Clients principal
– Esglesia catòlica: propaganda de la contrarreforma
– Monarques absoluts (Manifestació de poder)
– Burgesia enriqueda (demostració dels seu èxit)

51. 7.2 Les característiques de
l’arquitectura barroca
• Elements arquitectònics empleats d’origen classic
però amb modificacions
– Murs i plantes tenen moviment per l’us de linees corves
– Suports, no respecten proporcions clàssiques, surten de
nous (salomònica9
– Corves voltades guanyen profunditat.
• Edificis principals
– Religiosos, amb plantes ovalades, el·líptiques o
mixtilineies
– Palaus, molt decorats a interior i exterios

52. 7.3 Les escoles arquitectòniques
• Roma. Papes tracten d’exaltar poder esglesia
– Benini (columnata de la plaça de Sant Pere; baldaquí de Sant Pere
– Borromini. Esglesies amb movimient (Sant Carles de les Quatre
Fonts, Sant Ivo)
• França. Major gust per la línea recta i menor recarregament
decoratiu.
– Mansart. Palau de Versalles.
• Espanya.
– 1ª meitat del segle, perduració de l’estil herreria (sobrietat)
• Gómz de Mora (Convent de la Encarnació, Plaza Mayor i Ajuntament a
Madrid.
– 2ª meitat s. XVII-XVIII. Decoració més recarregada
(churrigueresco)
• Germans Xoriguera.
• Façanes de les catedrals de Granada i Jaén.
• Al s XVIII, Plaza Major de Salamanca, façana de l’Obradoiro.

53. Tasques per a progressar
• Conèixer manifestcions
artístiques.
1. Escriu cinc adjectius que
defineixin les
cracterístiques de l’art
barroc.
• Valorar la funció de
l’art.
2. Qui eren els clients dels
artistes barrocs? Quin
valor tenia l’art per a
cada un d’ells?

54. Tasques per a progressar
• Analitzar estils, artistes i obres.
3. Descriu els elements caracteristics
de l’arquitectura barroca de les
il·lustracions.
4. Assigna els arquitectes següents a
la seva escola corresponent:
Gómez de Mora, mansart, Bernini,
els germans Churriguera.

56. 8 L’escultura i la pintura
barroques

57. 8.1 Caràcters generals
• Pintura i escultura barroques. Caracterítiques comunes
– Naturalisme, expressivitat, moviments en actitud i vestidures,
contrastos de llum i ombres, composicions lliures i complexes.
• Temàtiques
– Religiosos als paÍsos catòlics, sobretot
– Mitològics
– Vida qüotidiana de la burgesia i poble
– retrats
• Pintura mural o a l’oli, -destaca importància del color, els
contratsto de clarobscur, recerca de la profunditat
mitjantçant la perspectiva aèrea. Temes
– Paisatges
– Natures mortes o bodegons.

58. 8.2 Les escoles escultòriques
• Itàlia
– Bernini: obres mitològiques (Apol·lo i Dafne; exaltació del
Papa (Tomba d’Urbà VII) o temàtica contrareformsta (Extasi
de Santa Teresa)
• Espanya. Destaca sobretot, la talla d’imatges
religioses(realisme i expressivitat) destinades a retaules
o “pasos”
• Centres d’imagineria barroca
– Valladolid: Gregorio Fernàndez
– Sevilla: Martínez Motañés
– Granada: Alonso Cano.

59. LA ESCULTURA I LA SEVA TEMÀTICA

60. 8.3 Les escoles pictòriques
europees
• Italia. Caravaggio: naturalisme personatges i tenebrisme.
La vocació de Sant Mateu, La conversió de Sant Pau.
• Holanda: Rembrandt, claroscur, retrats realistes tant
individuals (autorretrats) como col·lectius (Ronda de nit,
Lliçó d’anatomia, Els síndics del grem de drapers). Escenes
qüotidianes i quadres religiosos
• Flandes.
– Rubens. Moviment i dinamisme, ric colorit. Davallament o
Les Tres Gràcies.
– Van Dyck. Disicple d’en Rubens. Treballa a Anglaterra.
Retrat de Carles I

61. LA PINTURA I LA SEVA TEMÀTICA

62. Tasques per a progressar, 220-
221
• Comprendre tècniques i recursos
expressius
1. Resol aquestes qüestions: en què
consisteix la perspectiva aèria?, i
el tenebrisme?
• Comprendre estils artístics
2. Escriu quins tipus de termes
tracten l’escultura i la pintura
barroques.
• Relaionar informacions
3. Relaciona els artistes amb pintura
o escultura barroques: Gregorio
Fernández, Rembrandt,
Caravaggio, Bernini, Rubens
4. Atribuex les obres segënts a
l’artista corresonent: Retrat
de Carles I d’Angleterra;
Ronda de nit; el
Davallament; La vocació de
San Mateu.

63. 9 La pintura barroca espanyola

64. 9.1 Les escoles pictòriques
• Diferents “escoles”
– E. Valenciana. Pintors tenebristes
• Ribalta: Sant Francesc abraçant el crucificat.
• Ribera. El martiri de sant Felip, Inmaculada Concepció
– E. Andalusa
• Zurbarán. Bodegos i obres religioses com Sant Hug en el
refectori dels cartoixans
• Murillo, gran lluminositat i colorit. Immaculades, Infants
menjant melò i raÏm
– E. Madrilenya:
• Diego Velàzquez
• Retratistes i temàtica relgiosa com Carreño de Miranda,
Claudio Coello

65. 9.2 Velázquez, un geni universal
• Velázquez (1599-1660)
• Format a Sevilla. Tenebrisme, amb obres de forta il”luminació i
granrealisme. La vella fregint ous o l’Aiguader de Sevilla
• 1625. Es trasllada a Madrid. Pintor del rei. Retrats del rei i temes
mitològics com El triompf de Bacus o Els embriacs.
• 1629. Visita Italia.La farg de Vulcà. Influència italiana porta
abandoament tenebrisme. Noves tonalitats verdoses i blavoses, llum
més natural.
• 1631, retorn a Madrid. Retrats dels reis i La rendició de Breda
• 1649-1651, 2on viatge a Italia. Llenços de la Villa Medici. Adquireix
gran maestria tècnica i perspectiva aèria. Les Menines, Les Filoses

66. Velázquez i la seva obra

67. Tasques per a progressar, 222
• Utilitzar estratègies
1. Realitza un esquema amb les esocles pictòriques del Barroc espanyol. Ha
d’incloure els noms dels autors i alguna obra representativa de cada un.
2. Amb les dades del text, confecciona uneix cronològic de la vida de
Velázquez i situa-hi les obres principals.
• Analitzar estils, artistes i obres
3. Tria un quadre de Velàzquez comenta’l.

68. 10 L’estil barroc a les Illes
Balears

69. 10.1 L’arquitectura
• S. XVII. Entrada del barroc a les illes per influències italianes i
franceses.
• Nous convents urbans
• Nous tipus de plantes: creu grega i el·líptica en construccions
religioses. Esglesia d eSant Antoi abat (Palma) del s.XVIII
• Portades, generalment, tipusabsidal.
– Ex. Sant ´Francesc i Montision (Palma)
– Capelle de les ànimes (Ciutadella)
– Ermita de Gràcia (Maó)
• S XVIII, influència barroca en edificis civils, urbanes i rurals:
– Façana de Cort i Palau Episcopal (Palma)
– Possesions rurals
– Torre de guaita.

70. 10.2 L’escultura
• A les Illes Balears, el
és destacable de
l’escultura brroca són
els retaules de les
esglésies i la decoració
ornamental de les
portades dels edificis
religiosos, que és
palesa en una gran
varietat d’elements.

71. 10. 3 La pintura
• A les Illes Balears, la pintura
barroca va rebre les ifluències
de les escoles valenciana de
ribalta, francesa i italiana. Va
aparèixer la tècnica del
clarobscur i el conreu de gènere
del retrat. Durant el s Xviii
destaca la figura de Guillem
Mesquida, sens subte el pintor
més important de l’època del
barroc a les I. Balears.
• Mesquida es va formar a
venècia i Bolnya. D’enre les
seves nombroses obres
destaquen: El rapte d’Europa,
Aurora i Rebeca vora el Pou,
Zéfir,etc.

72. Tasques per a progressar
• Comprendre estils
artístics
1. Quan es consolida l’estil
barroc a la nostra
comunitat?
2. Quins són les
característiques de
l’arquitectura barraco de
les Illes Balears?
3. Què és alló més destacat
de l’escultura barroca a
les Illes Balears?
• Anàlisi d’estils artístic
4. Cerca imatges d’edificis
barrocs europeus,
espanyols i de Balears.
Després escriu el títol i
un comentari de
cadascuna.
5. Analitza el quadre i
digues per què la pintura
de Mesquida és d’estil
barroc

74. Aprèn destreses

75. Relaciona
conceptes

76. • Usar vocabulari adequat
1. Defineix de forma
concisa aquests termes:
– Austria menors
– Valido o favorit
– Empirisme
– Corral de comedies
2. Escriiu una definició
dels conceptes columna
salomónica i Rei Sol.
Ajuda’l en cada cas,
d’una d’aquestes imatges
Comprova les teves
competències

77. Comprova les teves
competències II
• Produïr textos
3. Lesimatges inferiors d’un
microscopi i d’un telescopi.
Un s’atribueix a Zachrias
Jansen i l’altre va ser
perfeccionat per Galileo.
Redacta un test de du lines
explciant per què et
pareixen iportants aquests
invents. En la redacció
han d’apareixer
necesariament aquest
termes: ciència moderna,
revolució científica i
innovacions tècniques.

78. Comprova les teves
competències III
• Comprendre textos i
informacions.
4. Llegeix els textos següents.
Després, contesta les
qüestions que s’hi formulen.
– De què tracten i qui eren els
autors’
– Quin sistema polític defensa
cadascun?
– Copia els textos en el qüadern
i subratlla les frases on
s’aprecien les idees de cada
autor sobre el sistemes de
govern.

79. Comprova les teves
competències IV
• Comprendre l’espai
5. Analitza el mapa i resol
aquestes qüestions:
– Indica el tema que tracta i
l’espai geogràfic que
representa.
– Fs n breu comentari de la
cartel·la.
– Explica’l breument a partir
dels teus coneixements
sobre el tema.

80. Comprova les teves
competències V
• Organitza informació temporal.
6. Copia en el quadern els segúens
eesdeveniments i personatges
històrics:
a) Duc de lerma
b) Comte duc d’Olivares
c) Expulsió dels moriscos
d) Duc d’Uceda
e) Batalla de Rocroi
f) Velazquez.
A continuació, fes un quadre resum
com l’inferior i relaciona’ls amb
un monarca espanyol del s XVII.

81. Comprova les teves competències VI
• Conèixer
manifestacions
artístiques.
7. Comenta breument
les imatgs del costat.
Abans, relaciona-les
amb una escola
arquitectònica del
Barroc espanyol