3. EDITORIAL 3
Un any més hem arribat a final de curs. Torna a ser el moment de fer balanç i de revisar allò que
hem fet durant aquests nou mesos escolars. Aquest exercici de reflexió ha de permetre marcar
nous objectius de cara al curs vinent. Del curs escolar que deixem enrere en queda l’experiència
inicial de la digitalització de les aules i de la implementació d’un nou model d’ensenyament i
aprenentatge. Segurament hi ha moltes coses que es poden millorar i d’altres que caldrà anar
experimentant en cursos successius, però és evident l’esforç que ha fet tota la comunitat edu-
cativa per adaptar-se a la nova realitat.
El professorat ha de complir amb la seva tasca d’ensenyar unes competències i uns continguts
adaptats al moment actual, i els pares han d’educar perquè a l’escola això sigui possible. Avui,
més que mai, l’alumnat necessita la tasca compartida de la família i de l’escola, en un context
de relació de confiança i de col·laboració mútua.
Els nostres alumnes se les hauran en un món cada vegada més selectiu i competitiu, i aquesta
és una realitat que s’aprèn amb l’experiència. Nosaltres pensem que entre tots hem aconse-
guit posar les bases perquè els nois i noies puguin decidir sobre el seu futur amb el valor de la
solidaritat com a base. Als alumnes de 4t i 2n de batxillerat els desitgem molta sort i encert en
les seves decisions i al professor Joan Antoni Herrera, a punt de jubilar-se, moltes felicitats per
arribar a una nova etapa després d’una trajectòria professional molt llarga dedicada a l’ofici de
construir persones.
L’ACUDIT

4. NOTÍCIES 4
UNA NIT D’ESTELS UNA MICA
MULLADA
El dijous 12 de maig a les 9 del vespre l’institut
va obrir les portes a alumnes, pares, famílies
i amics per celebrar “la Nit d’Estels”, a inicia-
tiva del Departament de Ciències Experimen-
tals amb la col·laboració del grup Astronòmic
d’Osona i la venda del sopar per part dels
alumnes de 4t.
persones les que vam assistir en aquest acte.
Creiem que va ser una activitat innovadora, in-
teressant, molt familiar i que va agradar.
Els alumnes de 4t estem molt contents de la
participació. Vam recollir força diners per po-
der reduir l’import del nostre viatge. En vistes
de l’èxit, es té previst repetir-ho l’any que ve
tot esperant que la meteorologia ens sigui més
favorable.
Júlia Bas
Eva Mateo
Tot i que una hora abans de l’hora que es tenia Àngela Mayorga
previst obrir les portes estava plovent a bots i Bàrbara Pallarès
barrals, l’activitat va dur-se a terme tal i com 4t ESO B
s’havia planejat. A les 9 estava tot a punt, i
tots els “convidats” van anar arribant. Els de
l’AMPA tenien ja el pa i la botifarra preparats i
els alumnes de 4t van ajudar a repartir-ho. MENCIÓ D’HONOR A X(P)RIMENTA
Els membres de l’Organització Astronòmica Tres alumnes de 2n d’ESO C de l’institut han
d’Osona, amb l’esperança que sortís una cla- guanyat una menció d’honor al concurs X(P)
riana, havien instal·lat uns telescopis al pati RIMENTA que organitza l’entitat Recerca en
central, tot esquivant els bassals de la tarda. Acció del Departament d’Ensenyament.
També van passar un seguit de fotos a una
aula de segon i van mostrar les aplicacions i Els alumnes Jordi Pla, Gerard Vallejo i Adrià Vi-
les funcions que té un planetari d’internet que lalta han realitzat un video sobre la dilatació de
es pot descarregar gratuïtament (Stellarium). Al l’aire amb l’escalfor. El total de videos que s’hi
final, una clariana va deixar-nos observar força han presentat són 113. El premi es lliurarà el
bé la lluna i Saturn. Va ser una activitat molt dia 28 de juny al campus de la UPC a Castell-
exitosa: els alumnes de 4t vam vendre uns 280 defels. Durant l’acte, diferents investigadors
tiquets a familiars i a coneguts. Calculem que, de la universitat faran demostracions tècni-
aproximadament, vam ser al voltant de 250 ques força espectaculars.

5. NOTÍCIES 5
BOC’N ROLL
La comissió d’Escola Verda del nostre ins-
titut té com a objectiu principal conscienciar
l’alumnat de la importància de protegir el medi
ambient. Per això aquest mes de juny ha re-
partit als alumnes de 1r i 2n d’ESO un embol-
call ecològic anomenat Boc’n roll per a embo-
licar l’entrepà o altres aliments d’esmorzar o
berenar. L’Ajuntament de Roda de Ter ens ha
proporcionat gratuïtament aquests embolcalls.
El Boc’n roll substitueix el paper d’alumini o el
Per veure el video aneu a l’enllaç següent: http// plàstic que fem servir normalment per embo-
www.youtube.com/watch?v=SpXqyhfM6Q licar l’entrepà. Així, doncs, amb l’ús del Boc’n
Enhorabona! roll ajudem a produir menys residus i al mateix
temps ens estalviem diners.
EL PREMI FICCIONS A L’INSTITUT
Com que és de roba per fora i folrat de plàstic
El dia 30 de maig, per dins, es pot rentar a la rentadora i es pot
la Laia Muntades, plegar. Així, no fa gens de volum i un cop buit
alumna de 1r de ba- es pot desar fins i tot a la butxaca.
txillerat del nostre
institut va guanyar el ACTIVITATS PER PREVENIR LA DRO-
Premi Ficcions dels GODEPENDÈNCIA
Països Catalans.
Primer, però, ja ha- A l’institut, com cada
via guanyat el de la any, s’han portat a
comarca d’Osona. terme activitats per
El Premi Ficcions és prevenir i informar
un concurs de literatura per a joves d’entre 12 sobre la drogode-
a 18 anys. pendència. Aquest
Aquest premi consisteix a triar un dels qua- any es va portar una
tre principis de diferents històries escrites exposició que va es-
per quatre escriptors i, a partir d’una història tar una setmana a l’institut i que van poder vi-
d’aquestes continuar-la de manera que cada sitar tots els cursos i tothom qui volia. A part
15 dies se n’ha d’escriure un capítol. En total d’això, els grups de tercer d’ESO van anar a
la història n’ha de tenir quatre. veure una obra de teatre relacionada amb el
tema. Tots aquests actes van ser durant la
El premi guanyat és un portàtil i el premi referit darrera setmana del mes de març i la primera
a la comarca d’Osona és un Ipod i 50 euros per d’abril. La valoració que se’n fa és positiva.
gastar-los a la llibreria la Tralla.
Enhorabona! Roger Vallès
Matthew McDaid i Aina Palacios Juan Carlos Ontaneda
4t B Carles Carmona
4t ESO B

6. NOTÍCIES 6
CONCURS DE FOTOGRAFIA LES PROVES CANGUR
A L’INSTITUT
El passat dijous 7 de maig es van celebrar les
El departament de matemàtiques, des de fa 8 Proves Cangur a la Universtat de Vic. Ja fa uns
anys, organitza un concurs de fotografia mate- anys que l’IES Miquel Martí Pol hi participa.
màtica. Aquest any els alumnes van tenir fins Les Proves Cangur consisteixen a realitzar un
el 8 de març per poder lliurar una foto relacio- examen de Matemàtiques de 30 preguntes de
nada amb les matemàtiques. Quan el departa- nivell creixent. És una prova en la qual hi par-
ment té les fotografies fa una preselecció tot ticipen alumnes de 3r, 4rt d’ESO i Batxillerat
eliminant les que no compleixen els requisits de tot Catalunya. A l’IES Miquel Martí Pol, per
(mida, tipus d’imprès,...). poder participar a les proves Cangur, es posa
com a condició tenir el primer trimestre de Ma-
Després les fotografies es pengen a l’entrada temàtiques aprovat. Aquest any en el centre hi
de l’institut, per cursos. Per escollir els guan- ha hagut força participació. En total hi ha ha-
yadors es tria un jurat, que el componen dos gut 48 alumnes entre 3r, 4rt d’ESO i batxillerat.
professors i alguns alumnes als quals els agra- Els alumnes de l’IES han quedat en la posició
di el dibuix o les matemàtiques. El jurat no pot següent:
votar la seva categoria.
El dia 28 d’abril a l’hora del patí es va donar
un premi a la foto guanyadora de cada curs.
Els premiats són obsequiats amb una brusa o
una estora personalitzada. Els guanyadors van
ser: Jordi Araque (1r), Laura Bosch (2n), Pere
Girbau (3r), Olga Araque (4t), Laura Abajo (Ba-
txillerat) i Joan Carles (professor).
De les fotografies guanyadores se n’escull
una de cada cicle per enviar-la al concurs de
l’ABEAM (concurs de fotografia matemàtica
de la província de Barcelona). Les fotografies 3r d’ESO: Marta Pla Bagaria en el lloc 78è d’un
enviades al concurs han estat: la de 2n i 3r total de més de 6.279 alumnes.
ESO, la de Batxillerat i la del professor. És el 8è Joel Capdevila Ausellé en el lloc 714è.
concurs de fotografia i de moment, a l’institut,
ningú ha estat seleccionat per l’ABEAM. 4t d’ESO: Nicolau Prats Coma en el lloc 509è
de més de 5.992 alumnes.
Gemma Parareda Ramon Freixa Serrabassa en el lloc 780è.
Irina Pujol Batxillerat: Aida Oca Temprado en el lloc
Laura Solans 1.015è d’un total de 2.296 alumnes.
4 ESO B
Pol Escarrabill
Marc Guix
Guillem Jimenez
Ivan López
4tB ESO

7. NOTÍCIES 7
LA CAMINADA I BICICLETADA nera natural és perquè la consciència social ha
D’AQUEST ANY oblidat que el planeta on vivim s’ha de respectar,
mantenir i millorar, si és possible. I amb les per-
El passat dijous 5 de maig i durant tot el matí els sones que l’habitem hem de fer el mateix...”
alumnes de l’IES Miquel Martí i Pol de Roda de Per finalitzar, es va reemprendre el camí en
Ter van fer una caminada i una bicicletada pels sentit contrari i tothom va tornar cap a l’IES.
voltants del poble per commemorar el dia inter-
nacional de la mobilitat sostenible i també per- La gent que va anar en bicicleta van sortir de
què és l’any de la preservació dels boscos. l’institut i can anar a Manlleu, van travessar tot
Com cada any, es van començar a vendre els el passeig del Ter i després de recórrer 12 km
tiquets unes setmanes abans amb el preu de van arribar al Santuari de Rocaprevera. Allà, els
1,5 euros per persona. Al principi, com sempre, que van voler van fer una volta extra de 5 km
semblava que hi hauria d’haver poca participa- i llavors es va esmorzar. Finalment, es va llegir
ció, però a mesura que s’anava acostant el dia, el mateix manifest per a la caminada: “Con-
la gent es va començar a animar. servar els boscos significa protegir la vida i si
protegim la vida del bosc protegim la vida de
Es va sortir de l’IES a les 8:40 hores aproximada- tots els seus habitants, incloses les persones”.
ment, tot i que els alumnes i professors vingues- Llavors van tornar a l’institut pel mateix camí.
sin a les 8:25 hores, com cada dia. El recorregut Com cada any hi va haver algun lesionat, però
era el mateix que el de l’any passat, que a causa cap de greu.
de la pluja no es va poder fer del tot. Vam anar
fins la creu de Codines i després vam prendre el
camí que porta fins a Malars. El punt d’arribada Martí Camps
era un descampat al costat del camí del terme Irene Gonzalo
municipal de Gurb. Allà els alumnes es van posar Nicolau Prats
a fer cua per agafar l’esmorzar i ens van deixar 4t ESO B
tres quarts d’hora aproximadament de temps
lliure per gaudir de la natura. En acabat, la Petra
va llegir un manifest que entre altres coses deia:
“Si s’ha de celebrar un dia especial per coses tan
importants i que hauríem de considerar de ma-

8. REPORTATGES 8
LLUITA, SACRIFICI I MOLTES GANES tenacitat, paciència, resignació...
DE VIURE Viu d’una pensió, però voldria treballar si li dei-
xessin demostrar de què és capaç. Quan li de-
La vida d’una persona amb una discapacitat és manen què és el que s’hauria de solucionar de
difícil. És complicat des del moment que saps l’arquitectura urbana ens diu que s’haurien de
que ja no podràs tornar a fer la mateixa vida
d’abans, que tot canviarà. És complicat sortir
de casa sabent que et trobaràs limitacions fins
i tot per fer coses tan normals com pujar la vo-
rera o agafar l’autobús. Això és el que els pas-
sa a en Pep Boixada, a la Isabel Roma, a en
Roger Puigbò o a l’Olga Falguera, tots quatre
membres de l’Associació de Disminuïts Físics
d’Osona (ADFO). A partir de la seva experièn-
cia ens van explicar que l’ADFO és una entitat
sense ànim de lucre que treballa perquè totes
les persones discapacitades d’Osona siguin
iguals socialment i treballen amb les persones
per tal que aquestes puguin obtenir la mateixa
igualtat d’oportunitats en tots els aspectes,
ajuden la persona afectada i els seus familiars
en el procés i fomenten la participació social.
A la xerrada que ens van fer als alumnes de
4t ens van dir que uns dels problemes que te-
nen és l’econòmic, ja que no poden treballar i
per tant no tenen ingressos, o la solitud en què treure els esglaons de les voreres, els de les
es troben... Problemes físics com el control botigues, dels lavabos públics, de les fonts ...
d’esfínters, la higiene... Ens diu que també t’acostumes al fet que la
gent del carrer et miri amb curiositat o com-
La xerrada es va completar amb l’experiència passió. Ens diu que hauríem de veure la gent
de pujar en una cadira de rodes i anar pel car- discapacitada com a gent amb una diversitat
rer per tal de posar-se per uns moments en el funcional, adonar-nos que tots patim algu-
lloc de la persona amb alguna invalidesa. na diversitat funcional: portar ulleres, ferros a
la boca, i que tots podem patir una diversitat
Alguns testimonis funcional al llarg de la vida, ja sigui transitòria,
com ara trencar-te un peu o una cama, o bé de
En Manel Àvila té 29 anys. Quan en tenia 18 forma permanent, com per exemple un acci-
va tenir un accident de trànsit i després d’un dent de circulació, una caiguda anant en bici-
temps a l’hospital va començar a aprendre a cleta o simplement una patinada...
viure amb les limitacions que tenia. Per fer-nos
una idea dels impediments que es troba diu L’Enric Comellas és un noi de 28 anys, para-
que cal asseure’ns a una cadira de rodes o plègic. Quan en tenia 17 va tenir un accident,
simplement portar un cotxet de nen.... Diu que va topar contra un tractor que feia maniobres.
mira de superar-los amb enginy, força, agilitat, Abans treballava de mecànic d’excavadores i

9. REPORTATGES 9
ara, després de l’accident, treballa de mecànic Això no vol dir que en el futur no hagi de fer
de bicicletes i de cadires de rodes. Viu sol, a canvis més importants.
Serrabonica, Gurb. Té la casa adaptada a les
seves necessitats. Va jugar amb l’equip de Té moltes limitacions: per exemple, era un ju-
bàsquet del Barça de minusvàlids però actual-
ment ja no hi juga. Està a l’associació ADFO.
Troba a faltar jugar a futbol, caminar, tenir rela-
cions sexuals... Després de l’accident el caràc-
ter li va canviar, es molt més seriós que no era.
L’Stephen McDaid és un home que té una his-
tòria per explicar, centrada en riscos laborals.
Actualment, a causa d’un accident, està jubilat
tot i ser encara jove d’edat . Viu a Rupit.
Estava aixecant 33 cilindres de gas, cada cilin-
dre pesava 22 kg i els posava en un tràiler d’un
metre d’alçada. Aquesta acció es feia repeti-
dament sense moure els peus, només el tors.
EL disc L5, al capdavall de l’esquena, es va
aixafar. En aquell moment tenia 40 anys. Li van
suggerir una operació en la qual hi havia només gador de golf de competició i li agradava molt
un 70% de possibilitats de sortir-ne i un risc de anar a córrer cada dia; ara no pot fer res d’això.
quedar-se en cadira de rodes d’un 30%. Amb El fet de pensar dues vegades abans de fer
aquest risc s’hi va negar. Això li impedeix de fins i tot les activitats més petites d’esforç físic,
treballar. El van forçar a jubilar-se i per culpa de suposa un gran canvi.
l’esquena no pot seure ni caminar durant gaire
estona. Té restringits els moviments de la part L’Elies Bonilla és un home de 59 anys, para-
de dalt del cos i també té espasmes musculars plègic i viu a Roda de ter. Als 54 va tenir un
que li interrompen el son. En totes dues cames accident laboral. Treballava de constructor i un
hi té una cosa que es diu psyàtica, que fa que dia estava arreglant una teulada i ja s’estava
tingui punxades fortes i doloroses. No pot fer deslligant quan un home que no havia de pu-
esport ni aixecar pes ni quasi cap exercici físic. jar, ho va fer, i va relliscar perquè va trepitjar
Personalment, està enfadat contra els seus un lloc que no tocava. L’Elies el va agafar i a
superiors de feina per manca d’informació i causa d’això va caure de la teulada i aquest
instrucció de salut i seguretat, i també per la altre home li va caure a sobre. Va caure d’una
pèrdua de feina. Se sent frustrat perquè no pot casa de dos pisos. Després d’això li ha canviat
mantenir la vida activa que havia tingut. Vol molt la vida ja que hi ha coses que no pot fer o
educar el món sobre la importància dels ris- que les necessita adaptades per poder-les fer.
cos laborals. Per adaptar-se té una màquina Ara l’ha de cuidar la seva mare però com que
“Tens” que et dóna rampes per fer-te oblidar ja es gran tenen una noia de l’administració
del dolor. Van haver de canviar de cotxe per tal que els proporciona ajuda als matins i quan fa
que no s’hagués d’ajupir. Però molt sovint es falta. Ara no pot fer res per si mateix i ha de
conforma, quan no pot dormir, amb una bos- dependre molt de l’altra gent.
sa d’aigua calenta que relaxa la musculatura.

10. REPORTATGES 10
Les barreres arquitectòniques del nostre evitar el vandalisme.
poble • Casal d’avis: Hi ha una rampa per ac-
cedir-hi des del carrer de la residència fins a
La Roser Quintana és aparelladora municipal i la carpa, i per accedir al bar també hi ha una
ens explica que des de l’ajuntament s’han anat rampa.
traient algunes barreres arquitectòniques que
hi havia. Tot i així, encara n’han de treure més. Ha ha alguns llocs però, que encara en queden
Aquestes són algunes de les que ja s’han tret: per fer:
• Carpa municipal: L’aparcament està
• Piscines municipals: A l’accés hi ha una molt mal fet i l’accés és difícil si s’ha d’anar
petita rampa. S’ha adaptat un vestidor que té amb cadira de rodes.
mirall inclinat, la zona de dutxa i el lavabo i hi • Camp de futbol: Falta poder fer un ac-
ha una sortida directa amb la rampa. Si es vo- cés als vestuaris del camp de futbol.
len banyar, hi ha un elevador que es pot treure És molt difícil aconseguir abolir totes les ba-
i posar a una banda de la piscina. rreres que hi ha al poble, perquè hi ha es-
• Ascensor del Pont Vell: S’ha fet un ac- tructures molt antigues, però tot i així des de
cés mitjançant un ascensor des de dalt del l’ajuntament hi continuaran treballant.
Pont Vell fins a baix al passeig. També hi ha
accés de cadires i per l’altra banda del pas- Les ajudes
seig, una rampa.
• Rampa a la Plaça Major: A la Plaça Ma- Des de l’ajuntament i també des de l’estat es
jor s’ha fet una rampa perquè es pugui accedir donen ajudes per aquells disminuïts que ho
a dins la plaça des de qualsevol punt. Es pot necessitin. Tot això, però, té un procés una
accedir als tres pisos que hi ha. Tot i tenir un mica llarg, ens diu la Gemma Soldevila, Tècni-
12% més de desnivell del que hauria de tenir, ca d’Ocupació de l’ajuntament. Per començar
tenen la possibilitat d’accedir-hi. Abans no era s’ha d’enviar una sol·licitud i se’ls ha de fer una
possible. valoració. Si el disminuït té més d’un 33% de
• Carrer Bac de Roda: El carrer Bac de discapacitat tenen una reducció d’impostos
Roda o “el carrer de baix”, s’ha rebaixat la vo- com la declaració de la renda, l’impost de suc-
rera a l’alçada del carrer. També s’ha aplicat cessió en cas de rebre una herència i normal-
la prioritat invertida, és a dir, tenen preferència ment no paguen la matriculació del cotxe.
els vianants.
• Aparcaments: S’han marcat uns apar- Pel que fa als avantatges laborals, paguen
caments per a minusvàlids i a alguna família menys IRPF i l’empresa també cobra unes bo-
que n’ha sol·licitat en algun punt concret, en nificacions pel fet de donar feina a un disminuït
alguns casos se’ls ha concedit. (les empreses han de tenir un 2% dels treballa-
• Escoles: Les escoles que hi ha a Roda de dors amb discapacitats).
Ter estan habilitades per si hi ha algun alumne
o algun professor que pateixi una disminució Alumnes de 4t C ESO
física. Hi ha ascensors, rampes i paviments
sense pedres i lavabos adaptats.
• Biblioteca: En fer-la nova, hi ha un as-
censor, elevadors i els lavabos habilitats.
• Edifici Can Planoles: Hi ha ascensor,
però només s’hi pot accedir amb una clau per

11. ENTREVISTES 11
ment les famílies, amb fills menors d’edat, que
sol·liciten aliments. D’aquí la importància de la
setmana solidària i de la recollida d’aliments
destinats íntegrament a persones i a famílies
de Roda de Ter.
3. En la teva feina et trobes en situacions
compromeses? Ens podries explicar algun
exemple?
Crec que el pitjor de la nostra feina, i sobretot
quan estem parlant d’infants i joves, és aten-
dre casos de maltractaments, siguin del tipus
que siguin. En més d’una ocasió això ha sig-
M’AGRADA MOLT LA MEVA FEINA nificat que els infants acabin en un centre per-
SÍLVIA ROVIRA MORGADO és educado- què ni els pares ni la família estaven preparats
ra social al municipi de Roda de Ter. Nascu- per atendre’ls, i malgrat que tenim clar que per
da el 1976, resideix a St. Pere de Torelló i fa als infants o joves és el correcte, se’ls acaba
onze anys que fa aquesta feina. La seva tasca apartant també de l’escola i dels amics.
l’obliga a estar en contacte permanent amb el
4. Quant temps fa que t’hi dediques?
joves del poble.
T’agrada? Fa prop d’11 anys que sóc a Roda
1. En què consisteix la teva feina
de Ter, i uns 12 que estic treballant amb infants
d’educadora social? La tasca d’educadora
i joves d’una forma directa. M’encanta, tot i
social dins l’equip de Serveis Socials Bàsics de
que darrerament pel volum de feina trobo a fal-
Roda de Ter consisteix bàsicament a informar,
tar poder fer més activitats, com per exemple
orientar i assessorar les famílies amb fills me-
tallers o suports a petits grups, amb infants i
nors d’edat i els joves que es troben en situa-
joves.
cions socials, personals, familiars i econòmi-
5. Tens alguna altra experiència profes-
ques complicades i que els poden ocasionar,
sional a part de ser aquí, a l’Ajuntament de
o els ocasionen problemes diversos; així com
Roda? Durant uns tres anys vaig fer de volun-
la tramitació d’ajuts municipals o a d’altres de-
tària en un projecte de reforç escolar a Torelló
partaments.
(els voluntaris ajudàvem la canalla a fer deures
Per altra banda, atès que Roda de Ter és un
i treballs), després vaig fer de monitora amb jo-
municipi relativament petit, podem dur a terme
ves i en camps de treball d’estiu. Vaig estar un
programes i projectes destinats a grups més
any en un centre obert (és un recurs per aten-
amplis, com per exemple la setmana solidària,
dre infants i joves que tenen molts problemes
el taller de voluntariat a l’estiu, o el programa
familiars, personals i escolars i que totes les
d’activitats de prevenció de drogodependèn-
tardes compten amb el suport de professio-
cies.
nals) i l’estiu del 2000 vaig entrar a treballar a
2. La crisi actual ha modificat la teva fei-
l’Ajuntament de Roda de Ter.
na? Més que modificar ha fet que acudeixi un
6. T’has plantejat canviar la teva feina?
nombre més elevat de persones a informar-se,
M’agrada molt la meva feina, de fet considero
sobretot sobre beques i ajuts, i a tramitar-ne al-
que és una feina bastant vocacional, i a Roda
gunes a causa de la crisi econòmica i la situació
hi estic molt bé. De moment no m’ho he plan-
d’atur que tenen moltes famílies del municipi.
tejat.
De fet, ha augmentat el nombre de persones
que sol·liciten ajudes per excursions als cen- 7. Quins van ser els teus estudis per arri-
tres educatius i han augmentat considerable- bar a ser educadora? Vaig fer BUP i COU

12. ENTREVISTES 12
(l’equivalent de 2n cicle d’ESO i Batxillerat), SI ALGÚ NO SENT EL PLAER DE LA
perquè tot i no tenir clara encara la carrera, LECTURA NO CREC QUE PUGUI ES-
sí que tenia molt clar que volia estudiar a la CRIURE MAI AMB GUST
universitat, i aleshores la via més curta era
aquesta i no passar per FP. Vaig fer la selecti-
vitat, i vaig entrar a la Diplomatura d’Educació
Social a la Universitat de Bellaterra. A banda
d’aquesta titulació, que és la base de la nostra
feina, és importantíssim reciclar-se i formar-se
any rere any en aquells aspectes que detectes
que necessites més aprofundiment, i de fet és
el que intentem fer a Serveis Socials.
8. És agraïda la feina de treballar amb els
joves? En la meva modesta opinió és que sí.
Cal valorar els petits canvis, el fet que has vist
molts joves i que potser en un moment donat
no els has pogut ajudar en allò que creies més
important, però que amb el temps et tornen a MARIA BARBAL va néixer el 1949 a Tremp. És
venir a demanar consell i orientació, i això sig- novel·lista i professora de secundària, tot i que
nifica que saben que hi ha algú amb qui poden ja no exerceix aquesta última professió. És lli-
comptar. cenciada en filologia hispànica per la Universi-
9. Com creus que puja el jovent de Roda? tat de Barcelona, ciutat on viu. Ha guanyat el
Roda és un poble dinàmic, fa molt de temps premi Nacional de Literatura Catalana i de la
que s’està treballant amb l’objectiu clar que Crítica Serra d’Or per Càmfora i el premi Joa-
cal fer participar els joves en activitats i cedir- quim Ruyra i el Crexells per Pedra de Tartera,
los més protagonisme, i de mica en mica crec entre d’altres. La seva última obra és Emma
que s’estan produint petits canvis que cal sa- (2008). Actualment col·labora quinzenalment
ber valorar i potenciar. al diari ARA. Els alumnes de 4t hem llegit la
seva obra Pedra de tartera i també n’hem vist
10. La teva feina t’ha aportat una nova
la representació que s’ha fet al Teatre Nacio-
manera de valorar la societat? Em considero
nal. Després de fer una xerrada amb tots no-
una persona positiva, i de fet amb la feina que
saltres ens ha respost aquestes preguntes per
estem duent a terme és imprescindible ser po-
a la revista.
sitiva i creure que els canvis són possibles, per
petits que siguin. És important saber valorar
- Pedra de Tartera està basada en la vida
les petites coses del dia a dia, aquell somriure,
d’alguna persona, amiga o coneguda? Té
aquell detall, fer el cafè amb amics i amigues,
algun aspecte personal?
sopar amb la família i explicar com ha anat el
dia, etc.
Sí, és una obra basada en una vida autèntica,
A la vida, a la societat, les coses no són
d’una família coneguda, però amb elements
blanques o negres, hi ha moltíssims matisos
de ficció.
en funció de la situació de les persones, de
l’entorn, etc. i és important adonar-se’n i ser-
- Creu que és fidel l’obra que s’ha fet al
ne conscient per valorar les persones.
TNC a la seva novel·la?
Aida Canal, Joshua Expósito,
Sí, jo crec que és bastant fidel, tenint en comp-
Marc Molet i Anna Segalés - 4t ESO A

13. ENTREVISTES 13
te el que que pot permetre una adaptació tea- de fer-ho bé i amb un cert optimisme. I, doncs,
tral d’una novel·la, que tampoc és senzill. m’he sentit a prop d’aquesta missió...
- Des d’aquells temps, creu que la dona - Hem llegit que vostè és una gran lec-
ha evolucionat? tora. Quins valors troba en la lectura? Per a
Crec que la vida de la dona ha evolucionat, nosaltres, els joves, què creu que ens pot
perquè hi ha hagut uns canvis econòmics que aportar la lectura en general i Pedra de Tar-
han portat també a uns canvis socials; i crec tera en particular?
que ha millorat la vida de la dona perquè s’ha Bé, és que no hi ha cap escriptor que no si-
educat d’una manera diferent, ha anat tenint gui un bon lector perquè normalment el primer
algunes llibertats i possibilitats de professio- contacte que hi ha amb la literatura és la lectu-
nalitzar-se i de treballar a fora de l’àmbit fa- ra. Així doncs, llegir, per mi, és importantíssim.
miliar i, doncs, aquesta sèrie d’elements, crec Crec que fins i tot més que escriure, tot i que
jo que han influït positivament a la vida de la escriure ho és molt, és el punt de partida de
dona. Per tant, entre aquesta velleta de l’obra tot. Si algú no sent el plaer de la lectura no
i avui, evidentment, hi ha molta distància; la crec que pugui escriure mai amb gust.
qual cosa no vol dir que hi pugui haver, encara
ara, moltes dones que només estan pendents En general, la lectura crec que us pot apor-
del seu àmbit familiar i que s’anul·len bastant tar una ampliació dels horitzons dels vostres
a elles mateixes perquè tota la resta funcioni mons, altres vides, altres cultures, altres geo-
com creuen elles que ha de funcionar, cosa grafies i també una dimensió interior cap a la
que no vol dir que s’equivoquin. persona, i, a més a més, de vegades, idees. La
lectura de Pedra de Tartera tot i ser una mica
- Fins a quin punt ha marcat la seva in- incòmode de respondre per a mi, pot ser jus-
fantesa, el Pallars? tament això: conèixer com era la vida de les
Penso que fins a un punt important. El Pallars famílies en una època que per vosaltres ja és
m’ha donat el paisatge, la primera visió del molt allunyada, què va representar la guerra ci-
món i també una llengua característica. vil concretada en un lloc petit i de família humil,
amb un llenguatge característic perquè hi ha
- Quins models literaris són els seus? elements dialectals del Pallars...
Parlar de models és afirmar molt. De fet, penso
que tots els llibres que llegim ens poden influir. - Un llibre per a nosaltres.
Hi ha una tradició literària catalana important La balada del cafè trist i El ball, de Carson Mc-
que ve des de l’època medieval fins als nos- Cullers; Aloma i Viatges i flors, de Mercè Ro-
tres dies i, en especial, la generació anterior a doreda; Altres veus, altres àmbits, de Truman
la meva, la de la guerra i de l’exili com Rodore- Capote.
da, com Calders... aquest equip d’escriptors.
Júlia Bas
- Hem vist que col·labora al diari ARA. Eva Mateo
Què li suposa això? És un diari diferent dels Angi Mayorga
altres? Bàrbara Pallarès
Bé, tots els diaris s’assemblen, però són dife- 4t ESO B
rents entre si. Jo crec que el diari ARA ha estat
una nova proposta de diari en català, amb un
ventall d’idees molt ampli, amb moltes ganes

14. ENTREVISTES 14
EL NOSTRE OBJECTIU ÉS 3- Li ha estat difícil arribar fins aquí?
MILLORAR EL QUE JA TENIM Jo penso que encara no destaco, que encara
ho hem de fer millor. Sempre he treballat molt,
NANDU JUBANY és un destacat cuiner de la mentre els meus amics estaven jugant a futbol
nostra comarca. Amb un total de cinc restau- jo estava a la cuina, per això considero que
rants i una empresa de productes de cinquena més que difícil, m’ha costat molt esforç. Penso
gamma, ha obtingut diverses distincions. En que m’he perdut moltes coses, però que tam-
concret, amb el restaurant Can Jubany ha ob- bé n’he experimentat d’altres.
tingut una estrella Michelin i el premi a “Millor
restaurant” de l’any 2010. 4- Quina és la seva darrera distinció ob-
tinguda?
1- Des de petit ja tenia pensat dedicar-se L’acadèmia Catalana de Gastronomia ens ha
a la cuina? donat el premi al millor restaurant de l’any 2010
No, des de ben petit no, ja que a mi m’hagués per a Can Jubany. Ara estic nomenat al premi
agradat molt ser pagès o competir amb moto. Osonenc de l’any, i la veritat és que em faria
Però quan tenia 13 anys vaig tenir una lesió molta il·lusió, però em sembla que guanyaran
molt forta al genoll i el meu pare em va dir que els de “Pa Negre” (rient).
em dediqués a la cuina, que m’aniria millor. I a
partir d’aquí vaig veure que era el que realment 5- Què en pensa de ser un cuiner me-
m’agradava i cada dia hi gaudia més. diàtic?
Crec que ha vingut rodat. Com que no dic que
2- Com recorda els seus inicis al món de no a res, em va sortir una oportunitat de col-
la cuina? laborar un any i mig a Catalunya Ràdio i més
Els recordo divertits, als 10 anys ja hi treballa- tard un altre any i mig amb l’Albert Om, a TV3.
va. La cuina era un lloc on els meus pares no Penso que això ens ha anat molt bé per al ne-
em deien res i on feia el que volia. goci, ja que la televisió té molt poder i ara ens
coneix molta més gent.

15. ENTREVISTES 15
6- És difícil compaginar la seva vida per- principalment, un restaurant d’empresa, i ara
sonal amb el negoci? ha deixat de ser-ho. També ens hem readaptat
És tota una vida. No tinc gaire vida personal, una mica a la demanda modificant alguns as-
és a dir, la meva família viu molt del que jo faig pectes de l’horari.
a la feina, la meva dona també hi està implica-
da, i la veritat és que fins i tot els dies de festa 11- En els darrers anys el seu negoci ha
he de dedicar hores al negoci. augmentat molt. Hi veu fronteres en aquest
creixement?
7- Ens ha dit que la seva dona està impli- Jo crec que ja estic al límit, estic tot el dia ocu-
cada en el negoci. Té dificultats o avantat- pat i ja no dono per més. Pot ser que fem algu-
ges treballar en família? na cosa més, però el nostre actual objectiu és
Ho veig com un avantatge, ja que sinó és molt millorar el que ja tenim.
difícil que et puguin entendre, passes moltes
hores a la feina. No tinc uns horaris fixos, mai 12- La infraestructura d’un restaurant és
sé l’hora que arribaré a casa. complicada?
Per mi no, ja que només sé fer això. Això és al
8- Creu que part del seu èxit és gràcies al que em dedico i el que faig millor, i no ho con-
suport de la família? sidero gens complicat.
La meva família m’ha ajudat molt. Si no fos fe-
liç fent el que faig i els de casa no em donessin 13- En total quants treballadors té? I res-
suport i no m’entenguessin, no hagués estat taurants?
possible de cap manera arribar on sóc ara. Ara en tota l’empresa som 85 treballadors.
Quant a restaurants, tenim Can Jubany i l’hotel
9- Li agradaria que els seus fills seguissin Mas Albareda, a Sant Julià, el Mas d’Osó, que
el negoci? Si fos que no, què en faria? hi ha restaurant i sala de banquets, a Taradell
Sí que m’agradaria molt, bàsicament perquè tenim una altra sala de banquets i la Zona Die-
ho tindrien més fàcil. Jo estaré tota la vida for- sel, al polígon de Vic. També tenim una em-
mant l’empresa i només que un dels tres que presa que es diu i+d gastronomia, que com es
vulgui seguir-lo, no li suposarà tan d’esforç. Jo pot veure a la web (http://www.imdgastrono-
no els obligaré pas a seguir, han de fer el que mia.com), és una empresa on venem cinquena
els agradi. gama, és a dir, producte acabat per a la res-
tauració. Només s’ha d’escalfar i vendre-la.
Si fos que no, jo treballaré fins que hagi de tre-
ballar i arribarà un moment en el qual els plan- 14- I per acabar, com a curiositat, quin és
tejaré si ho volen fer o no, si és que sí comp- el seu plat preferit?
to que hauré de treballar més i si és que no Els ous ferrats, sobretot els de les meves ga-
em podré dedicar a altres coses que també llines, són el que més trobo a faltar quan sóc
m’agraden. fora. No hi ha un dia que no en mengi.
10- De quina manera ha pogut la crisi Joana Castella
afectar en el seu negoci? Adriana Palau
El fet de sortir per la televisió ens va anar molt Júlia Tolosa
bé, ja que va ser just quan va començar la cri- 4t ESO A
si, i així molta gent ens va conèixer i gran part
d’aquesta gent segueix venint. Abans érem,

16. OPINIÓ 16
N’HI HA PER INDIGNAR-SE EL RESULTAT DE LES ELECCIONS
L’altre dia vam anar a donar un vol per Santa El resultat de les darreres eleccions m’ha sor-
Eugènia de Berga i vam veure una dona d’uns près pel gran canvi d’opinió que hi ha hagut al
60 anys, molt simpàtica, que ens va venir a do- país respecte a les eleccions del 2007.
nar conversa. Aquella dona ens va assenyalar
el balcó de casa seva, que era just davant on El gran tema de debat, i més a la nostra co-
ens havíem parat. Ens vam fixar que tenia uns marca, és l’augment de regidors de Platafor-
llençols i alguna tovallola que el tapaven i no ma per Catalunya. I jo, com tanta altra gent,
se’n veia l’interior. Va somriure i ens va expli- em pregunto com un personatge com Josep
car que ella dormia al balcó per solidaritzar-se Anglada que utilitza uns arguments tan nefas-
amb aquelles persones que reivindiquen els tos basats únicament en la immigració, queda
seus drets i que per fer-se escoltar es reunei- segona força política a la ciutat de Vic i entra a
xen a les principals places de ciutats com Ma- l’ajuntament de tantes altres poblacions.
drid, Barcelona, Girona, París... i fan vida allà.
Els indignats, s’anomenen. No és el meu cas, però tinc amigues que te-
nen pares del sud d’Espanya i en el seu temps
També ens va explicar que ella ja hi aniria ja a també van haver d’emigrar al nostre país. Què
Barcelona, però les actuals circumstàncies no hem de fer segons la ideologia d’aquest partit,
li ho permetien i fa la seva protesta de manera deixar sense feina a tots aquells que han vin-
pacífica. gut d’un altre país? I els meus veïns, què? Ells
són de Suïssa, els deixem també sense feina
Aquesta és una de les milers i milers de situa- i amb una família per alimentar? No ho trobo
cions que ens poden fer pensar que si tothom just i no sóc capaç d’entendre que hi hagi per-
fes el mateix podrien canviar les coses. Jo crec sones que pensin d’aquesta manera, perquè
que sí i s’hauria de donar un cop de mà als al cap i a la fi tots som persones. La llengua
acampats per lluitar contra aquest mal temps no serà la mateixa, la cultura tampoc, però els
que la crisi ha causat. drets sí, tots tenim els mateixos drets.
Anna Segalés Tampoc entenc que la majoria de poblacions
4t ESO A on el poder el tenien grups d’esquerres, en
aquestes eleccions hagin guanyat amb tan-
ta diferència els grups dretans. Què han fet
aquests per tal de fer canviar tanta i tanta gent
d’opinió? Res. Promeses i més promeses de
tot el que faran per sortir de la crisi.
Doncs ara ens toca esperar i observar com
posen en marxa les solucions els partits guan-
yadors. I si no ho aconsegueixen ens n’anem
tots a viure al País Basc. Allà sí que ho tenen
clar, Bildu, el partit independentista, guanya
per gran majoria.
Adriana Palau
4t ESO A

17. OPINIÓ 17
I ELS QUE VOLEN TREBALLAR, QUÈ? L’ESO ENS PROPORCIONA BONES
OPORTUNITATS PER A TOTS?
Avui en dia, molts alumnes es queixen d’haver
d’estudiar fins als setze anys. Però realment Ara que estem a punt de acabar l’ESO crec
els serveix? Tots els cursos d’ESO ens prepa- que podem valorar aquests estudis obligato-
ren per al nostre futur, sobretot per continuar ris. Durant els primers cursos d’ESO, en con-
estudiant, per anar a batxillerat, a la universi- cret 1r, és quan els alumnes troben més canvi
tat... Però no et preparen per anar a treballar. i si volen obtenir un bon rendiment potser s’hi
hauran d’esforçar una mica més. Però un cop
T’ensenyen català, castellà, mates, anglès, so- hi estàs acostumat ja no són tan difícils els
cials, etc. Moltes d’aquestes assignatures ani- cursos següents. Per tant, crec que el curs de
ran molt bé a la gent que decideixi estudiar, primer d’ESO és una bona forma per poder-se
però, i la gent que no? No hi ha assignatures preparar per als següents.
ni persones que t’expliquin realment què s’ha
de fer un cop fora de l’institut. Molta gent que Però ho són els següents, en concret 4t, per
acaba de sortir de l’institut i vol anar a treballar, preparar-se per un futur laboral o per continuar
no sap ni com buscar feina, no té gaire clar estudiant? Crec que durant el curs de 4t, ens
com fer un currículum, com s’ha de presen- donen més oportunitats per seguir estudiant,
tar en una entrevista, i moltes coses més. Així, per preparar-nos per al batxillerat, ja que els
doncs, crec que a 4t d’ESO hi hauria d’haver itineraris que s’han d’escollir no s’enfoquen
alguna optativa que expliqués tot això i més cap a un món laboral. Aquelles persones que
coses per ajudar els alumnes que volen treba- no vulguin fer res després de l’ESO tindran co-
llar i donar-los més pistes per construir el seu neixements, però no tindran pràctica en l’ofici
futur fora dels estudis i de l’institut. al qual es vulguin dedicar. Per tant, si volen te-
nir un bon futur, estaran obligats a cursar un
Ester Pagès PQPI o un curs de grau mitjà.
4t C
En conseqüència, crec que l’ESO és molt ren-
dible per aquelles persones que volen conti-
nuar estudiant, però no tant per aquelles al-
tres que volen introduir-se directament al món
laboral, perquè no dóna les possibilitats a 4t
d’escollir un itinerari més pràctic.
Marta Tarruella
4t C

18. SORTIDES 18
SUÏSSA
Ens havíem llevat més aviat que de costum, Vam deixar petjada a la neu de Trümmelbach,
havíem abandonat els llençols i, carregats en va ser testimoni el Jungfrau; vam passe-
amb les maletes plenes d’eufòria i d’il·lusions, jar-nos per Interlaken; vam exhaurir les exis-
anàvem arribant a l’autobús, on començaríem tències de la fàbrica de xocolata Cailler; vam
el nostre trajecte cap a Suïssa. convertir-nos en senyors del castell de Gruyè-
re i en científics del CERN; i vam banyar-nos
De Roda a Barcelona i de Barcelona a Ginebra. al mar que ha pintat Barceló al Palau de les
Vam baixar de l’avió impacients per a veure-ho Nacions Unides.
tot, amb unes ganes de conèixer món impres-
sionants. Érem uns turistes una mica especials. Cri-
dàvem, rèiem contínuament i no deixàvem de
Els primers intents de comunicació van ser en fotografiar-ho tot per emmarcar cada moment
un francès poc fluid i un anglès amb un fort i poder recordar-lo més endavant.
accent català. Però de seguida ens vam aco-
modar en veure que gairebé a tot arreu ens en- Malauradament, tot el que és bo s’acaba. No-
tenien en castellà. més d’aterrar a l’aeroport del Prat altra vegada,
ja estava preparada per tornar a marxar. Màgi-
Una de les altres expectatives era mantenir ca, gran, immensa, sublim, inoblidable Suïssa.
una dieta poc variada i poc equilibrada du- Bé, de fet, encara que la destinació del viatge
rant l’estada, suposant que ens desagrada- de final de curs hagués estat Itàlia, França, Es-
ria el menú de l’alberg i el menjar suís i que, lovènia, Alemanya,... l’experiència també hau-
com a conseqüència, sobreviuríem a base ria estat fantàstica. Perquè en el fons el que és
d’entrepans i de galetes. Més vam tenir una important no és “a on vas de viatge” sinó “a
sorpresa quan vam comprovar que els suïssos qui t’hi emportes”.
no mengen gens malament; i ens van acabar
de convèncer amb una exquisida fondue de Aida Oca
Gruyère! 2n de batxillerat

19. RACÓ LITERARI 19
ROURE
Clava, àvid, ses fibres dins la roca,
i es clivella aquesta sota el seus peus,
deixant entrar, per l’estreta porta
petites arrels, com rumors de veus.
Per fora robusta, ben desfeta per dins,
així viu la roca, sota arbres i camins,
i recull, d’arreu on pot, la humitat,
l’essència, les gotes d’immortalitat.
Les arrels allí, com una vena,
van avançant lentament per l’estrat,
van buscant, amb una fam serena,
les aigües, que en la terra s’han guardat.
Al cap d’anys la copa s’alça, verda
i immensa sota el cel tan blau,
i reclama al sol que vol tempesta,
que n’està fart de la llum suau,
que estima el vent i la pluja,
que no tem el temporal.
No deixessis mai
de badar-te enlaire
roure immens
de forta arrel,
ni d’obrir roques
sota els teus peus,
per fer ombra
als qui no veus,
però tot i així empenys.
Dídak Carbassa
2n Batxillerat

20. AMPA 20
EL GUST DE LA DIVERSITAT i atien la foguera de l’odi, és més important
que mai l’exemple que signifiquen els centres
Cada vegada amb més freqüència, sentim d’ensenyaments com a espais de convivència.
noms de persones que, fins no fa gaire, no ens No ens enganyem, conviure no és fàcil ni gra-
eren gens comuns. Laila, Akram, Fàtima, Omar, tuït. És un exercici que cal fer, constantment,
per citar-ne alguns, comencen a ser-nos tan que de vegades costa i pot ser dur, fins i tot
familiars entre nosaltres com Alba, Òscar, Ivan, dolorós, però que al cap i a la fi ens resulta
Maria o Jordi. Ningú fa ois a la llar d’infants, necessari, indispensable, essencial. Un cop
l’escola o l’Institut per sentir noms d’alumnes l’hem practicat i ens avesem a acceptar l’altre,
o de companys de classe indicatius que qui els per diferent que sigui, com desitgem que ens
duu ha vingut de lluny, ell, els seus pares o ves acceptin a nosaltres mateixos, ens notem més
a saber si els seus avis. La capacitat de norma- madurs i valents i ens sentim cofois d’haver
litzar els noms es correspon, de ple, amb una après a comprendre que la diferència és un
actitud més profunda: l’assimilació del nouvin- valor que enriqueix la convivència. Que en la
gut. Qui és, però, el nouvingut? Aquell que ara diversitat hi ha el gust.
fa tres o quatre generacions va arribar a Cata-
lunya procedent del sud d’Espanya?, el que fa Pep Palau
dues generacions va arribar del Magrib? o el www.peppalau.blogspot.com
que, més recentment, ha aterrat provinent de
Ghana, d’Equador o de Romania? D’una ma-
nera o altra, tots ho són. Com potser ho fórem
nosaltres un dia, en què un rebesavi vingué de
Múrcia o féu les Amèriques adquirint condició
d’indià.
El pura sang no existeix. La puresa és un
sentiment retrògrad per naturalesa, un somni
d’aquells que necessiten creure’s superiors
als altres pel fet de pertànyer a una ètnia,
una raça, una nació o una religió. Les ideolo-
gies inspirades en aquesta quimera són, allà
on sigui, fomentadores d’odi, generadores
d’enfrontament. Dividir el món en bons i do-
lents o culpar l’emigrant dels problemes que
patim és una simplificació de la realitat que en
res ajuda a solucionar-los i superar-los. Aquells
que esgrimeixen arguments racistes per obte-
nir vots i poder pretenen convertir en veritat
mentides repetides. Són l’esca del mal. Aquest
principi d’exclusió ha estat l’embrió de règims
totalitaris i la llavor de tantes guerres.
D’aquí ve que un moment com aquest, en què
s’escampen, ben a prop nostre, missatges pro-
fundament xenòfobs, que prediquen l’exclusió

21. COMIATS 21
UN DINOSAURE A L’ENSENYAMENT En tres cursos vaig passar de ser una salvatgi-
na analfabeta a un educat nen que es preparà
per a entrar a primer de batxillerat (equivalent al
1er d’ESO actual), i no és que fos un super, no,
no sabeu com s’avivava la meva intel·ligència
per a evitar els suspensos i les bufetades cor-
responents que el meu pare em regalava si
suspenia.
L’escola i després l’acadèmia -espècie de
col·legi privat- no van ser uns llocs gens grats
per a mi. Moltes hores tancats, temaris avor-
rits, estudi, maltractaments físics i psíquics
i una lluita constant amb els companys per a
Aquest títol descriu, encara que de manera fer-te respectar feien dura la vida. Malgrat tot,
exagerada, el meu sentiment actual com a en- vaig treure profit de les llargues hores tancat en
senyant i aprenent (mai es deixa de ser apre- descobrir el plaer de la lectura que suposava
nent). una fugida de la realitat.
Ara fa 54 anys que vaig entrar per primera ve- Vuit anys després de la meva entrada a l’escola
gada en una escola, unitària i per a nens. Va ser ja tenia clar que volia ser mestre i a 14 anys ja
com ingressar en una presó després de sis anys estudiava primer curs de magisteri i feia les pri-
de joc i de llibertat total. Per això, el mateix dia meres pràctiques a l’escola (la carrera era molt
em vaig escapar tres vegades aprofitant l’hora més curta que actualment). Em va encantar
del pati i per la finestra quan el mestre estava fer de mestre a l’escola. Però anava massa de
pels altres nens. I sí que s’assemblava a una pressa i no em van deixar examinar per no tenir
presó, perquè els càstigs corporals (palmetes l’edat reglamentària. Un any més tard, la sort,
a les mans, de genolls i braços en creu), el fred el meu aspecte físic i la forma de comportar-
punyent (no hi havia calefacció) i la sobtada me van confondre el director d’una acadèmia
manca de llibertat així ens ho feia sentir. Quina i em va oferir fer de mestre d’uns alumnes de
diferència de l’escola actual! 10 anys tot creient que tenia 18 anys. El somni.
El primer any va ser fantàstic però el tercer va
Bé, és veritat que hi ha similituds. Per exemple, ser molt dur amb 30 alumnes en un aula més
actualment els alumnes escriuen sobre una petita que les del nostre institut i amb alguns
pantalla, jo també ho feia, només que la meva problemes de disciplina.
pantalla era de pissarra (pedra), el meu ratolí
un pissarrí (també de pedra més clara) i per a Després tot ha estat molt més fàcil. Els alum-
esborrar, una escopinada i un trosset de tela nes creien més o menys, els pares em respec-
rònec que penjava de la pissarra. Equivocar- taven i col·laboraven força i els resultats eren
se i esmenar era facilíssim. Així vaig aprendre adequats al treball, a l’esforç i a la capacitat,
d’escriure les primeres lletres i a fer les opera- i el fracàs escolar es mantenia en uns marges
cions. Al cap d’un any ja vaig fer servir ploma acceptables.
i tinter i els quaderns de cal·ligrafia. El primer
bolígraf va arribar un xic més tard i semblava El temps ha passat molt de pressa i tot queda
una ploma estilogràfica. molt lluny, però la petjada ha quedat.

22. COMIATS 22
Ara ha arribat el final de la meva vida laboral: i en Joan Antoni molt negre es va posar.
em jubilo. Content? Sí. No només per l’atractiu La seva assignatura poca gent la va aprovar,
de fer el que em vingui de gust i no estar sot- però ell no es va acabar de desesperar.
mès a la dictadura d’un horari i d’un calenda- Queixes i queixes dels altres professors li van
ri, sinó perquè l’escola actual no em dóna la arribar,
satisfacció que he sentit durant més de trenta però ja va anunciar que aquell mateix any
anys de professió i vocació docent. L’edifici, deixava de treballar
les instal·lacions, els materials, els recursos i que no s’hi volia encaparrar,
educatius i el professorat són millors i més ben perquè a nosaltres ningú ens aconseguia fer
preparats que mai. Què hi manca, doncs? Dues canviar.
coses imprescindibles per a millorar: esforç i
respecte. Esforç per part dels alumnes per a Però per molt dolents que semblem encara te-
millorar com a persones, per a superar les difi- nim cor i et volem desitjar que siguis molt feliç
cultats i respecte de pares i alumnes pel mestre d’ara en endavant!
que intenta ajudar els alumnes a superar-se dia
a dia. Alumnes de 2n B
Bé. Adéu-siau. Que l’esforç i els respecte us
acompanyin! EL MEU PAS PER L’INSTITUT
Joan Antoni Herrera Ara ja fa sis anys arribà a l’institut un innocent
nen de dotze anys. Amb el pas del temps, en
surt un noi reforçat, més culte i a qui encara li
espera un llarg camí per recórrer. Tots aquests
DELS ALUMNES DE SEGON B dies passats a l’institut em permeten classifi-
car en centenars tots els coneixements obtin-
Joan Antoni, aquest any ja te’n vas. Després guts. No obstant, i després d’un intens i madur
de tant de temps ensenyant has arribat al final període de reflexió, m’adono d’un altre canvi:
de la teva carrera professional. Durant aquests el canvi de la meva personalitat, dels meus
43 anys d’ensenyança ens dius que has tingut pensaments, les meves opinions, els meus
moltes classes i molts, molts alumnes, i amb sentiments i d’una nova manera d’entendre
el pas del temps has pogut observar el canvi el món i la vida. He deixat enrere la increduli-
radical de la manera de fer de la joventut. tat i la desconeixença d’un nen de dotze anys
per arribar a ser una persona molt més conse-
Nosaltres, com que d’anglès no en sabem gai- qüent i responsable. Pel camí m’he entreban-
re, un poema en català et volem dedicar: cat molts cops i he vist els meus errors, però
la força que he tingut per aixecar-me cada cop
Al curs 2009-2010, una colla d’alumnes amb i no parar d’intentar les coses és la força que
ganes de passar-s’ho molt bé a l’institut va en- m’ha fet gran. I és que l’evolució es basa en les
trar, caigudes, que són lliçons que assoleixes quan
però a la classe de 1r B un bon tutor i molt es- t’aixeques. Sincerament, crec que aquesta ha
tricte els va tocar, estat una de les transformacions que he viscut
i tots rectes els intentava fer anar. en el meu pas per aquest institut.
Ells sempre amb gresca i xerinola, no hi havia
manera de fer-los treballar, A més a més, cal afegir el desenvolupament
extern, els canvis físics i les millores que hom

23. COMIATS 23
fa per adaptar-se a la societat. D’un petit ment de la Judit en el qual es feia referència al
mocós a un jove espigat. D’un nen tímid a un repte dels alumnes davant la tria del seu camí.
noi despert i atrevit. Però no vull quedar-me en Seguidament va parlar el president de l’AMPA
els centímetres que he crescut, sinó en els mo- tot ressaltant la importància i el valor de
ments que he passat amb els meus companys, l’educació. Després van llegir els seus escrits
moments que t’ajuden i que defineixen com en Jordi Murga en representació dels alumnes
ets. Desafortunats malentesos, endimonia- de 4t i en Dídac Carbassa i l’Ot Nogué de 2n de
des trapelleries, treballs desorganitzats, hores batxillerat, rememorant el seu pas per l’institut.
d’estudi intempestives i, conseqüentment i es- A continuació els tutors van lliurar l’orla, el regal
tranyament, una felicitat difícilment igualable. de l’AMPA a cada alumne i un DVD de record.
I és que la monotonia que pot resultar el pas
per un institut, amb el temps t’adones de com Després del lliurament d’orles hi hagué una
d’important ha estat per a tu i de com aquest actuació musical, una cançó rappera interpre-
procés d’aprenentatge, feixuc i carregós, et pot tada per en Carles Carmona i acompanyat a
arribar a fer tan immensament feliç. la guitarra per la Ivet Parera i per en Matthew
McDaid.
Pol Ballús
2n Batxillerat
FESTA DE COMIAT
El dia 2 de juny es va celebrar a l’institut la festa
Per cloure l’acte, tots els alumnes van sortir a
l’escenari per cantar junts la cançó “Camins”
de Sopa de Cabra. La festa es va acabar amb
un piscolabis per a tothom.
de comiat dels alumnes de 4t d’ESO i de 2n de
batxillerat.
A les 9 del vespre estava tot preparat al jardí del
pati de l’institut, a punt per començar. Aquest
any s’estrenava una pantalla gegant que acom-
panyava la taula presidencial.
A l’acte hi estaven convidats tots els alumnes
de 2n de batxillerat i de 4t d’ESO i les seves res-
pectives famílies. Presidien l’acte els tutors de
4t i de 2n de batxillerat, el president de l’AMPA,
dos alumnes de batxillerat, un de quart d’ESO i
la directora. L’acte va començar amb un parla-

24. L’ESPAI 24
A L’ESTIU TOTA CUCA VIU I per als més grans i els que vulguin agafar-
...I A L’ESPAI TAMBÉ se aquest estiu una mica més seriosament,
comptem un any més amb el Programa de
En primer lloc, enhorabona a tots i a totes: als Pràctiques, que enguany ha reduït les places
qui heu acabat el curs amb bona nota, als qui disponibles i hi haurà selecció dels candidats
us heu esforçat, als qui no us ha anat tan bé, que hi vulguin participar. Passeu per L’Espai a
als qui deixeu l’institut per començar un camí informar-vos!
nou... Enhorabona a tots, que en definitiva es
tracta d’anar fent. ... I no deixeu d’escoltar-nos al Plat Combinat
(Ràdio Roda / 107.6 FM)! Serà el divendres 17
Estem a punt d’entrar a l’època més espera- de juny (amb els Desperta-Ibers) i el divendres
da per molts...vacances, piscina o platja o tot 29 de juliol (amb Joel Reguant), de 14h a 15h
plegat. Al càmping, dormir fins que el cos ens del migdia. Ens podeu seguir també pel grup
digui prou, allargar el dia fins entrada la nit, no del facebook: Plat Combinat.
tenir obligacions... i deixar que passin els dies
calorosos, i perquè no dir-ho, amb la mandra
enganxada a l’esquena.
Com que som conscients de tot això, des de
L’Espai ens sumem al programa d’activitats del
poble “L’estiu + Actiu”, perquè aquesta època
de l’any sigui ben profitosa i la puguem gau-
dir al màxim. Així que compteu amb un seguit
d’activitats i tallers per passar, almenys fins
al mes de juliol, un estiu ben entretingut: des
de fer una sortida a la platja i una altra al parc
aquàtic, fins a anar d’acampada, passant per
les nits a les piscines (Nit Boja i Nit Chill Out)
i la Gimcana Nocturna, amb premi per l’equip
guanyador.
Molt bon estiu a tots i a totes!! Ens veurem...
Quant a tallers, us proposem aprendre a ma- Estiuejant pel poble: fent fotos, cuinant, per-
nejar la càmera fotogràfica i el Photoshop, sor- dent la vergonya, fent sonar els instruments a
prendre els amics o familiars cuinant les recep- ritme de batucada, experimentant, banyant-
tes del xef Miquel, provar el voluntariat, perdre nos, passant proves...
la vergonya i guanyar en habilitats i esponta-
neïtat, experimentar i, fins i tot formar part de L’ESPAI
l’inici d’un grup rodenc de batucada brasilera... Av. Diputació, 7
T. 938 540 457
Ja veieu que tot plegat sona molt bé, així és a/e: lespai@lespai.cat
que us animem a participar a les activitats. www.lespai.cat
Penseu però, que sobretot per als tallers cal fer Facebook: Lespai Zona Jove
una inscripció que podeu demanar a L’Espai i
que s’ha de lliurar abans del 24 de juny.

25. ESCOLA VERDA 25
DOS EXPERIMENTS D’OUS
L’OU I LA PRESSIÓ ATMOSFÈRICA
Material: un pot de vidre, un ou dur pelat, un
tros petit de paper i un encenedor.
Procediment:
1. Agafeu una ampolla de vidre de suc.
2. Agafeu un tros de paper i l’encens.
3. El tros de paper encès el poseu dins
l’ampolla.
4. Ràpidament poseu l’ou dur pelat tapant
l’obertura de l’ampolla.
5. Observeu com s’apaga el foc i l’ou cau
dins l’ampolla.
Justificació del resultat:
El foc ha cremat l’oxigen de dins l’ampolla i fa
que la pressió atmosfèrica de dins disminueixi
i la de fora, que és més gran, empenyi l’ou.
L’OU PILOTA
Material: un ou, vinagre i un pot de vidre.
Procediment:
Agafeu l’ou i el poseu dintre del pot de vidre.
Un cop a dins, el cobriu de vinagre i el deixeu
reposar durant dos o tres dies.
Justificació del resultat:
L’àcid del vinagre reacciona amb la calç de la
closca de l’ou i per això es torna tou.
Alumnes de “Petites investigacions”
1r. d’ESO

26. RECOMANEM 26
TíTol: Notting Hill TíTol: El soldat plantat
DirecTor: Roger Michell AuTor: Emili Teixidor
AcTors: Julia Roberts, Hugh Grant, Hugh Bonneville, eDiToriAl: Cruïlla
James Dreyfus, Rhya Ifans, Tom Mclnnemy, Gina McKee. col.lecció: Gran Angular
ProDucTor: Duncan Kenworthy
Any: 1999 ArGumenT: Feia més de tres anys que durava la guer-
Gènere: Comèdia romàntica ra. Els soldats verds mataven a totes aquelles persones
que no feien el que ells volien. Els que es podien escapar
ArGumenT: la història comença a “The travel book”, una s’amagaven a les muntanyes juntament amb en Roger
llibreria al barri de Notting Hill de Londres on William Tac- Trancavel, el líder de l’exèrcit.
ker ven llibres de viatges. Des del moment que Anna Scott,
l’actriu més famosa del panorama cinematogràfic, entra a la L’Andreu, un noi del poble, va ajudar uns homes que
seva botiga, s’enamora d’ella i s’embolica en un festeig com- s’havien escapat d’un tren de presoners i a conseqüència
plicat pel qual compta amb la inestimable ajuda dels seus d’això van engarjolar els seus oncles i van fer un pla amb
inseparables amics, entre els quals destaca els seu company l’ajuda del farmacèutic del poble. Aquest pla consistia a
de pis, el singular Spike, que observa amb incredulitat com posar una substància a l’aigua per fer adormir els sol-
el bo d’en William té un romanç impensable amb una dona dats verds, però havien de posar al corrent a la gent del
tan famosa com Anna Scott. Entremig hi ha una sèrie de mal- poble perquè no beguessin aigua. Així que van posar un
entesos que donen un toc d’emoció abans del desenllaç final. senyal a la carnisseria, “un cap de senglar amb julivert
a la boca”. D’aquesta manera, els militars van quedar
críTicA: Crec que no es tracta d’una comèdia romàntica es- adormits, l’exèrcit va salvar els oncles i els fugitius es van
tàndard, ja que destaca per la seva riquesa de caràcter i per unir a l’exèrcit. L’Andreu es va quedar al poble per poder
l’ús de diàlegs irònics en cada escena que dóna com a resul- donar informació a l’exèrcit.
tat una història amb humor, entretinguda, dolça, poc creïble,
però amb personatges reals, que retrata l’amor entre dues recomAno el llibre als meus companys de curs perquè
persones de prestigi social desigual i acaba amb final feliç. penso que els llibres que tenen a veure amb la guerra
civil els poden agradar.
recomAnAcions: Es tracta d’una comèdia agradable, apta
per a totes les edats, que promet entreteniment, humor i Ivan lòpez Carpio
unes gotes d’emoció amb una banda sonora molt completa, 4t ESO B
interpretada per grans artistes on destaca “When you say
nothing at all” de Ronan Keating.
Laura Solans Godayol
4t B

27. RECOMANEM 27
TíTol: Per tretze raons TiTol: El número 23
AuTor: Jay Aasher DirecTor: Joel Schumacher
TrADucció: Josefina Caball AcTors: Jim Carrey i Virginia Madsen
Any: 2009 DurADA: 95 min.
núm. PàGines: 271
Any: 2006, EUA
eDiToriAl: Estrella Polar
ArGumenT: Walter Sparrow és un home tranquil que es de-
ArGumenT: En Clay, com la resta d’alumnes de l’institut, dica a la recollida de gossos del carrer. Una nit, un misteriós
mira la cadira on seia fins llavors Hannah Baker cada gos el porta a entrar en una complicada persecució que el fa
primera hora del matí, sense saber ben bé què havia pas- arribar tard a una cita amb la seva esposa. Ella, mentre espe-
sat amb la seva vida; o, millor dit, amb la seva mort. El ra en Walter, decideix entrar en una llibreria i compra un llibre
seu... suïcidi. Gràcies a tretze cares de cintes gravades per al seu marit. Walter odia llegir però comença a contracor
per la mateixa Hannah, descobrirà les tretze persones i a fullejar el llibre que s’anomena “Número 23”. El llibre tracta
les tretze raons per les quals va arribar a fer el que va fer de l’obsessió d’un home anomenat Fingerling amb el número
i va voler abandonar-ho tot i rendir-se. Sense saber les 23 i de com aquest número guia la seva vida. El llibre sembla
conseqüències que podria tenir el que feien, deien o insi- reflectir detalls íntims del passat d’en Walter. A mesura que
nuaven, aquestes tretze persones van robar a Hannah la avança en la seva lectura, el llibre es va tornant encara més
revelador i comença a adonar-se que el número 23 apareix
seguretat i les ganes de ser. (“Res del que fem o deixem
inesperadament en gairebé tot el que fa. Molt aviat, Walter
de fer és indiferent”). comença a compartir la paranoia i l’obsessió de Fingerling.
L’obra tracta de l’amistat, de l’amor i de la importància Ara el llibre no només coneix el seu passat, sinó que comença
que té la imatge que tenen els altres d’un mateix durant a preveure el seu futur, i que sembla ser un futur assassí.
l’adolescència. Walter descobreix que el llibre és realment una confessió d’un
assassinat de fa 15 anys i sembla que ell està destinat a re-
el recomAno a gent d’entre 13 i 18 anys; els farà re- petir. S’adona que s’està convertint en un perill per a tots els
flexionar sobre coses que fem, normalment sense males que l’envolten, especialment per la seva família. L’única forma
intencions, sinó al contrari, que poden ser interpretades de salvar-se d’evitar que el número 23 el torni boig i d’evitar
al revés de com ho interpretem nosaltres. Explica situa- que el destí el converteixi en un assassí és trobar l’autor del
cions amb les quals nosaltres, els adolescents, podem llibre i descobrir la veritat. Finalment, Walter descobrirà qui és
l’autor i també qui és realment ell mateix.
sentir-nos identificats.
recomAno aquesta pel·lícula a tota la gent a qui agradi
Júlia Bas Cunill
la intriga, les pel·lícules que fan pensar i a qui té ganes de
4t.ESO B tornar-se boig.
Nicolau Prats Coma
4t B

28. ENTRETENIMENTS 28
TROBA EL NOM DE 20 ALUMNES DE 2N DE BATXILLERAT
Queralt
Pol
Gerard
Ester
Dídac
Cristina
Júlia
Rut
Sabrina
Sílvia
Sandra
Francesc
Carla
Ot
Aida
Raquel
Ariadna
Núria
Irene
Eloi
TROBA LES ASSIGNATURES
Anglès
Castellà
Català
Ciutadania
Crèdit
Matemàtiques
Música
Naturals
Plàstica
Revista
Socials
Tecnologia
Tutoria
Nicolau Prats Coma
4 ESO B

29. ENTRETENIMENTS 29

30. 30
COL·LABORADORS:
Congelats a granel
Refrescos
Gra cuit
Gra sec
Pa
Plats cuinats
Menjars per a celíacs
Pollastres a l’ast