1. DIADUMEN Títol: Diadumen Autor: Policlet el Vell (480-420 aC) Cronologia: 430 a. C. Estil : grec clàssic Tècnica: fosa a la cera perduda (l’original), talla la còpia romana Dimensions: 1,95 m alt Tipologia: Escultura exempta i d’empeus Cromatisme: monocroma Materials: original de bronze i còpia romana de marbre Tema: representa el guanyador d’una cursa esportiva Localització: Museu Arqueològic Nacional (Atenes) M.B. IES MOIANÈS

2. DORÍFOR DIADUMEN Policlet el vell, nascut a Argos el s.V aC, escultor i teòric. És l’autor del tractat sobre la bellesa humana, el Cànon, on teotitzava sobre la proporció i la relació harmònica entre les parts del cos. Per aquest autor, la relació entre el cap i el cos havia de ser 1:7. Va treballar sobretot com a bronzista, escultor d’atletes. Una de les seves obres més conegudes és el Dorífor. AUTOR

3. El Dorífor és un noi que duu una llança i mostra l'equilibri perfecte. Totes les parts del seu cos tenen una relació correcta amb les altres i cadascuna guarda també una relació matemàtica i geomètrica amb el conjunt. Sembla que la unitat de mesura era el dit. El cap és la setena part del cos; el rostre està dividit en tres parts iguals: el front, el nas i el mentó; el peu és tres vegades el palmell de la mà; l'arc toràcic i el plec engonal són arcs d'un mateix cercle. La bellesa esdevé mesura i proporció. Policlet, el seu autor, va escriure un llibre, avui perdut, on explicava aquesta proporció perfecta. EL CÀNON

4. Policlet dotava les seves figures d’un desequilibri totalment estudiat. El pès del cos recau sobre la cama dreta, mentre l’esquerra es desplaça lateralment i lleugerament flexionada, el cap lleugerament girat. La cama dreta recta , aguanta el pes i s’equilibra amb el braç esquerre doblat La cama esquerra en flexió i oposada al braç dret, lliure però recte El genoll dret més alt , oposat al maluc esquerre , més baix i el mateix amb l’altre costat. Moviment- estabilitat, dóna un pas però es manté estàtic. EL CONTRAPPOSTO

5. El Diadumen representa un jove atleta que sembla que camina distret mentre alça els braços per lligar-se una cinta al voltant del cap com a símbol de victòria (estefanos) Es tracta d’una còpia romana, feta de marbre de l’època Hel.lenística, l’original, que era de bronze, no s’ha conservat. En aquesta còpia romana, la figura es complementa amb un tronc que serveix per aguantar el pes de l’estàtua.

6. COMPOSICIÓ El Diadúmen compleix plenament els objectius de proporció exposats per Policlet en el cànon. Manté la symmetria, el contrapposto, i l’idealisme. El contrapposto , atorga a la figura un equilibri dinàmic. La lleugera ondulació del cos i la inclinació del cap li donen mes elasticitat a la figura i la fan menys estàtica i també més humana. Sembla que el Diadumen camina cap a l’espectador.

7. EXPRESSIÓ L’expressió del rostre és més serena que en el Dorífor la musculatura més matisada, no tant dura i el gest més elegant ACABAT El marbre ha estat força polit, per suavitzar els acabats de la musculatura, prenent-li duresa visual. El pentinat és més natural i lliure que en el Dorífor. Els rínxols estan treballats amb trepant, això els fa més naturals; la cinta realça el volum dels cabells

8. ACTITUD Actitud reflexiva i concentrada de l’atleta, els trets del rostre endolcits, però amb la serenitat clàssica

9. MOVIMENT El Diadumen camina cap a l’espectador,distret mentre es lliga la cinta al cap, el cap lleugerament girat, els braços es desenganxen del cos. Per equilibrar el cos presenta els peus més separats El suport lateral es fa necessari per donar estabilitat a la figura al passar del bronze al marbre FRONTALITAT Està representat per ser vist frontalment