SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 24
Baixar para ler offline
Simplicitat en la interacció
Mariona Grané. Laboratori de Mitjans Interactius.

@CAVUB
principis de disseny interactiu
principis de disseny interactiu

Simplicitat en la interacció
Càrrega de la tasca
Limitació
Equilibri entre flexibilitat i eficàcia
simplicitat en la interacció

Una de les característiques de l’efectivitat d’un sistema és la seva facilitat en l’ús.

La facilitat en la interacció s’associa completament a la simplicitat visual, i a la
usabilitat interactiva.
simplicitat en la interacció

Càrrega de la tasca: Si cal molt d'esforç per realitzar una tasca és probable que
aquesta no es faci amb èxit.
És el grau d'activitat mental i física que es requereix per assolir un objectiu.
De manera que si la càrrega és elevada, el temps i la possibilitat de cometre errors
augmenten.
simplicitat en la interacció

La reducció de la càrrega es pot realitzar utilitzant estratègies de minimització de
soroll o interferències, fragmentació de la informació per recordar, aprofitar els
avantatges del reconeixement enfront del record, l'ús d'ajudes i l'automatització de
tasques.
simplicitat en la interacció

· Càrrega cognitiva, amb relació a les activitats mentals que calen per utilitzar un
sistema interactiu o un entorn web.
simplicitat en la interacció

· Càrrega cinemàtica, amb relació al grau d'activitat física que cal per realitzar una
activitat.
Com per exemple els comandaments a distància que ajuden en sistemes electrònics i
també en l'obertura de portes, per exemple, dels cotxes.
Les estratègies per reduir la càrrega cinemàtica es basen en disminuir el nombre de
passos necessaris per a realitzar una tasca, minimitzar les distàncies i automatitzar les
tasques repetitives.
simplicitat en la interacció

Un sistema simple: l’enviament d’un mail, només requereix un destinatari i un missatge.

Tota la resta es pot obviar, i el destinatari encara
es pot pre-detectar.

Sistemes de predicció lectora que s’utilitzen ada cop més en cerques i
accions repetitives per alleugerir la càrrega de la tasca.
simplicitat en la interacció

Limitació: Reducció de les accions que es poden portar a terme en un sistema.
En una evident relació amb la càrrega de la tasca i les estratègies de reducció de la
complexitat, la limitació és una tècnica que ajuda en aquest procés.
simplicitat en la interacció

La limitació de les accions d'un sistema és una forma de gestionar el control que
l'usuari tindrà del programa o entorn.

Si les limitacions afecten directament la càrrega de la tasca, també tenen dues
aplicacions directes, les limitacions físiques i les limitacions cognitives.
simplicitat en la interacció

· Les limitacions físiques permeten reduir les possibles accions a fer d'una manera
determinada. Atenent al trajecte a realitzar, l'eix i la barrera.
simplicitat en la interacció

· Les limitacions psicològiques redueixen les opcions influenciant la percepció humana
mitjançant l'ús de símbols, convencions i direccions.

Els símbols comuniquen significats a través del llenguatge, els pictogrames en el món
físic i les icones en els sistemes digitals ens indiquen limitacions i orientacions visuals
per accions a realitzar. En un entorn web les fletxes o els sistemes de navegació icònics
ens ajudaran a moure'ns entre els continguts.
simplicitat en la interacció
simplicitat en la interacció

Equilibri entre flexibilitat i eficàcia: Els dissenys flexibles tenen més funcions i per
aquesta raó són menys eficaços
Quantes més opcions té un sistema, quant més flexible és per adaptar-se a cada usuari
i a les seves necessitats, menys eficient és també, perquè el conjunt de moltes opcions
en una mateixa aplicació fa que es redueixi la seva complexitat i per tant assoleixin de
forma menys eficaç els objectius pels quals han estat programades.

La idea de la navalla suïssa
amb moltes eines, la
converteix en un instrument
flexible, però qualsevol
d'aquestes eines (per exemple
un tornavís) treballat de forma
independent funciona molt
millor i és més eficaç.
simplicitat en la interacció

Si per realitzar una acció concreta, (una suma), un usuari necessita conèixer un
sistema complex, (full de càlcul: excel) probablement perdrà temps i esforços i per tant
optimització en l'assoliment dels objectius.
El nostre usuari necessitarà una aplicació senzilla que li permeti portar a terme la seva
tasca concreta (una calculadora).
simplicitat en la interacció

En dissenys webs ens cal cercar l’equilibri entre flexibilitat i eficàcia d’un sistema,
trobant les mesures de les accions necessàries i les característiques dels nostres usuaris
potencials.
simplicitat en la interacció

bestiario.org
simplicitat en la interacció

lenom-pb.com
simplicitat en la interacció

flash.designbyfront.com
simplicitat en la interacció

Recordem, però, que els usuaris més experts o que necessiten utilitzar les complexitats
d'un sistema per les seves tasques, preferiran en qualsevol cas un disseny adient a un
disseny senzill.
simplicitat en la interacció

Càrrega de la tasca: Si cal molt d'esforç per realitzar una tasca és probable que
aquesta no es faci amb èxit.
Limitació: Reducció de les accions que es poden portar a terme en un sistema.
Equilibri entre flexibilitat i eficàcia: Els dissenys flexibles tenen més funcions i per
aquesta raó són menys eficaços
principis de disseny interactiu

LEER NO MATA
Cañada, J. (2004, 4 de febrer), «Dando “palos de ciego” con la accesibilidad». Des de
http://www.terremoto.net/x/archivos/000076.html
Card, S. & Moran, T. (1988), «User Technology: From Pointing to Pondering», dins Goldberg,
A. (ed.), A History of Personal Workstations. Massachusetts: Addison-Wesley.
Dürsteler, J. C. (2003), «El control de la interacción». Infovis, 145. Des de
http://www.infovis.net
Norman, D. A. (2010), Living with complexity. Cambridge, MA: MIT Press (http://jnd.org/books.html).
Raskin, J. (2000), The Humane Interface: New Directions for Designing Interactive Systems.
Massachusetts: Addison-Wesley.
Tognazzini, B. (2003), «First Principles of Interaction Design». Asktog. Des de
http://www.asktog.com/basics/firstPrinciples.htm
Mariona Grané.
Laboratori de Mitjans Interactius

www.lmi.ub.edu

Mais conteúdo relacionado

Destaque

Evolucio interface
Evolucio interfaceEvolucio interface
Evolucio interfaceiMona06
 
Llegibilitat
LlegibilitatLlegibilitat
LlegibilitatiMona06
 
Estetica
EsteticaEstetica
EsteticaiMona06
 
Distribució visual
Distribució visualDistribució visual
Distribució visualiMona06
 
Ev disseny
Ev dissenyEv disseny
Ev dissenyiMona06
 
Los diseños del diseño interactivo
Los diseños del diseño interactivoLos diseños del diseño interactivo
Los diseños del diseño interactivoiMona06
 
Briefing interactivo
Briefing interactivoBriefing interactivo
Briefing interactivoiMona06
 
pla-pres
pla-prespla-pres
pla-presiMona06
 
Disseny formatiu
Disseny formatiuDisseny formatiu
Disseny formatiuiMona06
 

Destaque (9)

Evolucio interface
Evolucio interfaceEvolucio interface
Evolucio interface
 
Llegibilitat
LlegibilitatLlegibilitat
Llegibilitat
 
Estetica
EsteticaEstetica
Estetica
 
Distribució visual
Distribució visualDistribució visual
Distribució visual
 
Ev disseny
Ev dissenyEv disseny
Ev disseny
 
Los diseños del diseño interactivo
Los diseños del diseño interactivoLos diseños del diseño interactivo
Los diseños del diseño interactivo
 
Briefing interactivo
Briefing interactivoBriefing interactivo
Briefing interactivo
 
pla-pres
pla-prespla-pres
pla-pres
 
Disseny formatiu
Disseny formatiuDisseny formatiu
Disseny formatiu
 

Semelhante a Simplicitat interactiva

ARSO-M3: Administracio d’usuaris - Resum
ARSO-M3: Administracio d’usuaris - ResumARSO-M3: Administracio d’usuaris - Resum
ARSO-M3: Administracio d’usuaris - ResumAurora Lara Marin
 
Activitat 2 Presentació
Activitat 2 PresentacióActivitat 2 Presentació
Activitat 2 PresentacióPilarmesegue
 
PAC 3: Comparativa de diferents programaris.
PAC 3: Comparativa de diferents programaris.PAC 3: Comparativa de diferents programaris.
PAC 3: Comparativa de diferents programaris.Josep Pagès Abel
 
Fonaments i Evolució de la Mutimedia PAC 2
Fonaments i Evolució de la Mutimedia PAC 2Fonaments i Evolució de la Mutimedia PAC 2
Fonaments i Evolució de la Mutimedia PAC 2Marcos Baldovi
 
Usabilitat, resum Mòdul 2
Usabilitat, resum Mòdul 2Usabilitat, resum Mòdul 2
Usabilitat, resum Mòdul 2Paquita Ribas
 
Estructura client-servidor
Estructura client-servidorEstructura client-servidor
Estructura client-servidorpaulacampanag
 
Presentació cloud computing
Presentació cloud computingPresentació cloud computing
Presentació cloud computingjoaquim flores
 
Interficie-resum
Interficie-resumInterficie-resum
Interficie-resumiMona06
 
An Outline of the Application of Agents to Digital Preservation and an Introd...
An Outline of the Application of Agents to Digital Preservation and an Introd...An Outline of the Application of Agents to Digital Preservation and an Introd...
An Outline of the Application of Agents to Digital Preservation and an Introd...Jose Antonio Olvera
 
PAC1 - Què són els nous mitjans
PAC1 - Què són els nous mitjansPAC1 - Què són els nous mitjans
PAC1 - Què són els nous mitjansguest434f4aa
 
PAC1 - Els nous mitjans
PAC1 - Els nous mitjansPAC1 - Els nous mitjans
PAC1 - Els nous mitjansguest434f4aa
 
Programari lliure - Eines de baix cost per a la PIME
Programari lliure - Eines de baix cost per a la PIMEProgramari lliure - Eines de baix cost per a la PIME
Programari lliure - Eines de baix cost per a la PIMEDigital Granollers
 

Semelhante a Simplicitat interactiva (18)

Disseny web
Disseny webDisseny web
Disseny web
 
ARSO-M3: Administracio d’usuaris - Resum
ARSO-M3: Administracio d’usuaris - ResumARSO-M3: Administracio d’usuaris - Resum
ARSO-M3: Administracio d’usuaris - Resum
 
Activitat 2 Presentació
Activitat 2 PresentacióActivitat 2 Presentació
Activitat 2 Presentació
 
PAC 3: Comparativa de diferents programaris.
PAC 3: Comparativa de diferents programaris.PAC 3: Comparativa de diferents programaris.
PAC 3: Comparativa de diferents programaris.
 
Mòdul 3
Mòdul 3Mòdul 3
Mòdul 3
 
Fonaments i Evolució de la Mutimedia PAC 2
Fonaments i Evolució de la Mutimedia PAC 2Fonaments i Evolució de la Mutimedia PAC 2
Fonaments i Evolució de la Mutimedia PAC 2
 
Avaluació heurística
Avaluació heurísticaAvaluació heurística
Avaluació heurística
 
Usabilitat, resum Mòdul 2
Usabilitat, resum Mòdul 2Usabilitat, resum Mòdul 2
Usabilitat, resum Mòdul 2
 
Estructura client-servidor
Estructura client-servidorEstructura client-servidor
Estructura client-servidor
 
Estructura Client Servidor
Estructura Client ServidorEstructura Client Servidor
Estructura Client Servidor
 
Sessió 6 - DISENNY, USABILITAT : Introducció
Sessió 6 - DISENNY, USABILITAT : IntroduccióSessió 6 - DISENNY, USABILITAT : Introducció
Sessió 6 - DISENNY, USABILITAT : Introducció
 
Presentació cloud computing
Presentació cloud computingPresentació cloud computing
Presentació cloud computing
 
Interficie-resum
Interficie-resumInterficie-resum
Interficie-resum
 
An Outline of the Application of Agents to Digital Preservation and an Introd...
An Outline of the Application of Agents to Digital Preservation and an Introd...An Outline of the Application of Agents to Digital Preservation and an Introd...
An Outline of the Application of Agents to Digital Preservation and an Introd...
 
PAC1 - Què són els nous mitjans
PAC1 - Què són els nous mitjansPAC1 - Què són els nous mitjans
PAC1 - Què són els nous mitjans
 
PAC1 - Els nous mitjans
PAC1 - Els nous mitjansPAC1 - Els nous mitjans
PAC1 - Els nous mitjans
 
Programari lliure - Eines de baix cost per a la PIME
Programari lliure - Eines de baix cost per a la PIMEProgramari lliure - Eines de baix cost per a la PIME
Programari lliure - Eines de baix cost per a la PIME
 
Tema 17 El núvol
Tema 17 El núvolTema 17 El núvol
Tema 17 El núvol
 

Último

4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANALES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANAAnaBallesteros29
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 

Último (8)

4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANALES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 

Simplicitat interactiva

  • 1. Simplicitat en la interacció Mariona Grané. Laboratori de Mitjans Interactius. @CAVUB
  • 2. principis de disseny interactiu
  • 3. principis de disseny interactiu Simplicitat en la interacció Càrrega de la tasca Limitació Equilibri entre flexibilitat i eficàcia
  • 4. simplicitat en la interacció Una de les característiques de l’efectivitat d’un sistema és la seva facilitat en l’ús. La facilitat en la interacció s’associa completament a la simplicitat visual, i a la usabilitat interactiva.
  • 5. simplicitat en la interacció Càrrega de la tasca: Si cal molt d'esforç per realitzar una tasca és probable que aquesta no es faci amb èxit. És el grau d'activitat mental i física que es requereix per assolir un objectiu. De manera que si la càrrega és elevada, el temps i la possibilitat de cometre errors augmenten.
  • 6. simplicitat en la interacció La reducció de la càrrega es pot realitzar utilitzant estratègies de minimització de soroll o interferències, fragmentació de la informació per recordar, aprofitar els avantatges del reconeixement enfront del record, l'ús d'ajudes i l'automatització de tasques.
  • 7. simplicitat en la interacció · Càrrega cognitiva, amb relació a les activitats mentals que calen per utilitzar un sistema interactiu o un entorn web.
  • 8. simplicitat en la interacció · Càrrega cinemàtica, amb relació al grau d'activitat física que cal per realitzar una activitat. Com per exemple els comandaments a distància que ajuden en sistemes electrònics i també en l'obertura de portes, per exemple, dels cotxes. Les estratègies per reduir la càrrega cinemàtica es basen en disminuir el nombre de passos necessaris per a realitzar una tasca, minimitzar les distàncies i automatitzar les tasques repetitives.
  • 9. simplicitat en la interacció Un sistema simple: l’enviament d’un mail, només requereix un destinatari i un missatge. Tota la resta es pot obviar, i el destinatari encara es pot pre-detectar. Sistemes de predicció lectora que s’utilitzen ada cop més en cerques i accions repetitives per alleugerir la càrrega de la tasca.
  • 10. simplicitat en la interacció Limitació: Reducció de les accions que es poden portar a terme en un sistema. En una evident relació amb la càrrega de la tasca i les estratègies de reducció de la complexitat, la limitació és una tècnica que ajuda en aquest procés.
  • 11. simplicitat en la interacció La limitació de les accions d'un sistema és una forma de gestionar el control que l'usuari tindrà del programa o entorn. Si les limitacions afecten directament la càrrega de la tasca, també tenen dues aplicacions directes, les limitacions físiques i les limitacions cognitives.
  • 12. simplicitat en la interacció · Les limitacions físiques permeten reduir les possibles accions a fer d'una manera determinada. Atenent al trajecte a realitzar, l'eix i la barrera.
  • 13. simplicitat en la interacció · Les limitacions psicològiques redueixen les opcions influenciant la percepció humana mitjançant l'ús de símbols, convencions i direccions. Els símbols comuniquen significats a través del llenguatge, els pictogrames en el món físic i les icones en els sistemes digitals ens indiquen limitacions i orientacions visuals per accions a realitzar. En un entorn web les fletxes o els sistemes de navegació icònics ens ajudaran a moure'ns entre els continguts.
  • 14. simplicitat en la interacció
  • 15. simplicitat en la interacció Equilibri entre flexibilitat i eficàcia: Els dissenys flexibles tenen més funcions i per aquesta raó són menys eficaços Quantes més opcions té un sistema, quant més flexible és per adaptar-se a cada usuari i a les seves necessitats, menys eficient és també, perquè el conjunt de moltes opcions en una mateixa aplicació fa que es redueixi la seva complexitat i per tant assoleixin de forma menys eficaç els objectius pels quals han estat programades. La idea de la navalla suïssa amb moltes eines, la converteix en un instrument flexible, però qualsevol d'aquestes eines (per exemple un tornavís) treballat de forma independent funciona molt millor i és més eficaç.
  • 16. simplicitat en la interacció Si per realitzar una acció concreta, (una suma), un usuari necessita conèixer un sistema complex, (full de càlcul: excel) probablement perdrà temps i esforços i per tant optimització en l'assoliment dels objectius. El nostre usuari necessitarà una aplicació senzilla que li permeti portar a terme la seva tasca concreta (una calculadora).
  • 17. simplicitat en la interacció En dissenys webs ens cal cercar l’equilibri entre flexibilitat i eficàcia d’un sistema, trobant les mesures de les accions necessàries i les característiques dels nostres usuaris potencials.
  • 18. simplicitat en la interacció bestiario.org
  • 19. simplicitat en la interacció lenom-pb.com
  • 20. simplicitat en la interacció flash.designbyfront.com
  • 21. simplicitat en la interacció Recordem, però, que els usuaris més experts o que necessiten utilitzar les complexitats d'un sistema per les seves tasques, preferiran en qualsevol cas un disseny adient a un disseny senzill.
  • 22. simplicitat en la interacció Càrrega de la tasca: Si cal molt d'esforç per realitzar una tasca és probable que aquesta no es faci amb èxit. Limitació: Reducció de les accions que es poden portar a terme en un sistema. Equilibri entre flexibilitat i eficàcia: Els dissenys flexibles tenen més funcions i per aquesta raó són menys eficaços
  • 23. principis de disseny interactiu LEER NO MATA Cañada, J. (2004, 4 de febrer), «Dando “palos de ciego” con la accesibilidad». Des de http://www.terremoto.net/x/archivos/000076.html Card, S. & Moran, T. (1988), «User Technology: From Pointing to Pondering», dins Goldberg, A. (ed.), A History of Personal Workstations. Massachusetts: Addison-Wesley. Dürsteler, J. C. (2003), «El control de la interacción». Infovis, 145. Des de http://www.infovis.net Norman, D. A. (2010), Living with complexity. Cambridge, MA: MIT Press (http://jnd.org/books.html). Raskin, J. (2000), The Humane Interface: New Directions for Designing Interactive Systems. Massachusetts: Addison-Wesley. Tognazzini, B. (2003), «First Principles of Interaction Design». Asktog. Des de http://www.asktog.com/basics/firstPrinciples.htm
  • 24. Mariona Grané. Laboratori de Mitjans Interactius www.lmi.ub.edu