SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 65
Baixar para ler offline
Reforma i renaixement
- Comença amb la caiguda de Constantinoble (1453)
               CRONOLOGIA
                             - Acaba amb la Revolució Francesa (1789)
EDAT MODERNA




                             - El naixement de l’estat modern  monarquia autoritària

               REPRESENTA                               -Humanisme, en el pensament
                             - Un canvi de mentalitat
                                                        - Renaixement, en l’art

                                                                        Catòlics
                                     Reforma: escissió del
                            genera   cristianisme                       Protestants

                                     Descobriments geogràfics  ampliació del món
                                     conegut
1. El naixement de l’estat modern.
   L’edat moderna comença amb grans transformacions: un nou model
   d’estat, un canvi en el pensament i en l’art, s’amplia el món conegut, etc.

4. Economia i societat a l’Europa moderna.
   Tot i continuar sent una societat estamental i rural, la societat moderna
   coneixerà el revifament de les ciutats, que esdevindran els centres de la
   nova economia capitalista.

7. L’Humanisme.
   L’Humanisme representà una revolució en el món de les idees.

10.El Renaixement.
   El Renaixment va ser l’expressió artística del canvi de mentalitat.

13.Els conflictes religiosos.
   El canvi ideològic va afectar també l’àmbit religiós: el cristianisme es va
   escindir en catolicisme i protestantisme.

16.Els descobriments geogràfics.
   De la confluència de factors ideològic, socioeconòmics, tècnics i científics
   en va resultar una enorme ampliació del món conegut.
- moviment social i cultural, neix a Itàlia al segle XV, i s’estén per totes
les minories cultes dels països europeus. Representa un canvi radical en la
manera de concebre el món i la societat.

- es supera la visió teocèntrica del món i es desenvolupa una visió
antropocèntrica.          Déu com a centre de tot
         ésser humà esdevé l’objecte principal d’estudi

- anàlisi científica dels textos bíblics i tota matèria d’estudi.
                     model: tradició grecollatina (traducció clàssics)

- importància de la cultura en la recerca del benestar dels pobles i les
persones.

- Interès per la ciència i el progrés tècnic. Noves teories i concepcions.

-Ús de llengües vernacles (francès, italià, castellà...)  transmissió
cultural. Traducció de la Bíblia.
EXPANSIÓ HUMANISME
- Humanisme cristià: Erasme de Rotterdam
                          unió herència cultura clàssica + interès científic +
                         valors cristians
-1440-1450: invenció de l’IMPREMTA (Gutenberg)
    - sistema d’impressió mitjançant la tipografia.
    - motlles de fusta amb les lletres de l’alfabet omplerts de ferro  tipus mòbils.
    - difusió idees humanistes:
         - gran nombre de còpies de llibres (Bíblia, 1455)
         - cost de llibres elevats: poques ciutats tenien impremta (Venècia, París,
         Anvers), més tard s’extendrà per tot arreu.
         - acadèmies  centren estudis de llengua, literatura i filosofia.
         Ex: Acadèmia Platònica de Florència.
              Formades per erudits, gràcies al mecenatge.
         - universitats (Bolonya, Pàdua, Florència, Alcalà de Henares…)
             - formació i transmissió de nous coneixements.
   -1r llibre imprès en català a València:
               “Les trobes en lahors de la Verge Maria”, 1474
-1r llibre imprès en català a València:
“Les trobes en lahors de la Verge
Maria”, 1474
Principals humanistes:

-Erasme de Rotterdam (1466-1536). Defensa la necessitat d’augmentar la
moralitat del clergat i advoca per una religiositat íntima. Promou estudis
filosòfics i històrics.

-Thomas More (1478-1535). Exposa la possibilitat d’una societat diferent,
basada en la tolerància religiosa i la propietat comuna de la terra.

- Joan Lluís Vives (1492-1540). Defensa la separació entre la lògica i la
metafísica, i la necessitat de basar el coneixement humà en la raó i la
natura.




   Erasme de Rotterdam       Thomas More                Joan Lluís Vives
Prototipus d’humanista: LEONARDO DA VINCI

-Neix el 1452, a Vinci, prop de Florència (ciutat bressol de
l’humanisme)
- considerat un dels millors pintors, també va ser un gran
científic. Va investigar l’anatomia humana, va ser expert
en òptica. Va fer descobriments de geologia, metereologia
i hidràulica i va estudiar les marees i la Lluna.
- va destacar com enginyer de tota mena de màquines:
militars i prototipus de voladors.
- va ser un músic notable




                                                   Catapulta. Va fer diversos projectes de
 Projecte de giny volador. Va analitzar el vol     màquines militars pel duc de Milà,
 dels ocells i va fer estudis d’aerodinàmica.      Ludovico Sforza.
Desenvolupament científic

NICOLAU COPÈRNIC:
- desenvolupa la teoria heliocèntrica  el Sol és el centre de
l’univers.
- Església nega aquesta teoria  sistema de Ptolomeu (s.II dC)
defensa la posició central de la Terra.




MIQUEL SERVET:
-Origen aragonès.
- teòleg. Nega el concepte de la Trinitat. Perseguit per la
Inquisició.
-Estudis sobre la circulació sanguínia.
(llibre recomanat: “El metge”, de Noah Gordon.
- Va ser empresonat i condemnat a morir a la foguera.
 No llibertat de pensament i expressió.
NOUS INVENTS PER A LA NAVEGACIÓ                       Pàg. 161

 -portolans: cartes marítimes
 - timó
 - brúixola
 - astrolabi.
 - caravel·la: nau alta i forta, apropiada per a la
 navegació d’altura a l’Atlàntic.
-s. XIV: canvi en la mentalitat medieval.
- Humanisme: l’home és el centre del món
- Característiques principals de l’humanisme:
    - exalça l’ésser humà.
    - inspiració cultura grecollatina.
    - interés pel progrés tècnic i científic.
    - ús de les llengües vernacles.
- expansió de l’humanisme → impremta (s.XV, Gutenberg)
- importància de les acadèmies i les universitats
- humanistes importants: Erasme de Rotterdam
CAUSES: - finals E.M. malestar de la societat en general per:
          - luxe exagerat de l’alta jerarquia eclesiàstica  contra els principis de l
          a religió cristiana.
          - escassa cultura i relaxament del clero.
          - compravenda de càrrecs eclesiàstics
                     no vocació, ganes de tenir beneficis
          - venda de butlles i indulgències
                     obtenir el perdó dels pecats
CRÍTIQUES:
          - es demana una religiositat més íntima, basada en la lectura de la
Bíblia (cadascú fa la interpretació).
          Erasme de Rotterdam.
          - Martí Luter contra la doctrina catòlica i la jerarquia eclesiàstica.


ENFRONTAMENT:
       - 1515: venda de noves indulgències per sufragar la construcció de la
       Basílica de Sant Pere del Vaticà.
       - indulgència: document emès pel papa (Lleó X) pel qual es
comprava el perdó dels pecats.
MARTÍ LUTER. EL PROTESTANTISME
-Context històric:

- Carles I de Castella i V de l’imperi germànic (1516-1556). Fill de Joana de
Castella i de Felip d’Habsburg.
    - prínceps alemanys s’enfronten al poder de l’emperador i donen suport a
    Martí Luter. Volen més propietats i poder.
    - l’emperador Carles té i dóna suport al Papa de Roma.
    - guerres de religió. (text pàg. 177)
-Martí Luter el 1517 publica “Les 95 tesis” contra la doctrina catòlica i la jerarquia
eclesiàstica  el papa li demana que rectifica, no ho fa  excomunicat.
    - nega el valor de les indulgències.
    - proposa una nova espiritualitat religiosa.

-Característiques de la reforma luterana:

    - salvació per la fe (NO bones obres)
    - sacerdoci universal, cadascú es relaciona directament amb Déu per l’oració.
    - autoritat de la Bíblia. Cadascú pot interpretar la Bíblia segons la seva
    consciència individual.
    - només 2 sagraments: baptisme i comunió.
    - no culte Verge ni sants.
    - no autoritat del papa.
Denominació:
       - 1529: Dieta Espira  reunió dels prínceps i ciutats del Sacre Imperi
       amb l’emperador Carles.
       - es prohibeixen les doctrines de Martí Luter.
       - els prínceps alemanys s’enfronten a l’emperador.
       - opositors coneguts com a PROTESTANTS

EXPANSIÓ REFORMA
-s’extén ràpidament per Alemanya (enfrontament amb l’emperador).
- sorgeixen nous moviments de reforma religiosa:
     - Calvinisme (Joan Calví)  doctrina de la predestinació
                                       
                                       les persones estan condemnades o
                             salvades en néixer, sense que les
                    obres siguin importants.
          - difusió per França: hugonots
          - difusió per Anglaterra: puritans
          - Escòcia: John Knox: funda església presbiteriana (basada idees Calví)


    - Anglicanisme (Enric VIII d’Anglaterra)  conflicte amb el Papa (Climent VII)
         es volia divorciar de Caterina d’Aragó (tia de l’emperador Carles)
        - Acta de Supremacía 1534: crea l’Església anglicana → cap: el rei
-Finals Edat Mitjana malestar en la societat. Per què hi ha malestar?
- Crítiques a l’Església, què es critíca?
- Es defensa una religiositat més íntima → Reforma
- personatges importants:
    - Martí Luter → reforma luterana
    - Joan Calví → calvinisme
    - John Knox → església presbiteriana
    - Enric VIII → anglicanisme


-Principis bàsics de reforma luterana. Quins són?
     - Salvació per la fe
     - Sacerdoci universal
     - Autoritat de la Bíblia
-Moviment reformador en l’Església catòlica
- Objectiu: frenar la Reforma protestant i millorar el funcionament de l’Església.
- 1545 – 1563: Concili de Trento (congrés de bisbes i altres representants de
l’Església per tractar temes sobre el dogma).
- el concili:
      - confirmar els dogmes la doctrina elaborada per l’Església.
      - proclamar que la fe era important, però que la salvació s’aconsegueix
      també per les bones obres.
      - confirmar els 7 sagraments.
      - caràcter sagrat de la missa i el culte a la Mare de Déu i als sants.
      - es declara la Vulgata com la única interpretació vàlida de la Bíblia.
      - fundar seminaris per a la formació de sacerdots.
      - crear nous mitjans per estendre la dotrina catòlica. Catecisme i noves
      escoles.
      - prohibició de venda d’indulgències.
      - obligació dels bisbes de residir a la seva diòcesi i els sacerdots a la seva
      parròquia.
      - el clero ha de tenir una vida exemplar i respectar el celibat.
DIFUSIÓ DE LA CONTRAREFORMA




                              Concili de Trento
LLUITA CONTRA ELS PROTESTANTS

-1542: restabliment de la Inquisició
                                         tribunal eclesiàstic encarregat de
                                        perseguir i castigar els heretges.
                                                   sotmesos a judici: actes de fe
                                                  - abjurar de les seves creences i
                                                  poder tornar al si de l’Església
                                                  - si no es retractaven eren
                                                  condemnats, a vegades a la
                                                  foguera.




                            Pedro Berruguete, Acte de fe presidit per Domingo de Guzmán. 1495

- heretgia: Doctrina o sistema teològic rebutjat com a fals per l'autoritat
eclesiàstica.
- creació de la Congregació de l’Índex
                     organització eclesiàstica encarregada de publicar la llista
          de llibres contraris a la doctrina catòlica i prohibits als creients.
-Difusió reforma protestant → lluita per frenar la difusió
     - Inquisició
     - Congregació de l’Índex
     - actes de fe (heretges)

- Contrareforma: moviment de renovació dins l’Església
    - Concili de Trento
    - importants dogmes
    - només 1 Bíblia és bona: Vulgata
    - mesures per reformar l’administració i la disciplina

-Difusió de la Contrareforma
     - reforma de molts ordes religiosos. Santa Teresa de Jesús.
     - creació de nou ordes. Companyia de Jesús (jesuïtes)
Casulla del segle XVI
-Canvi de mentalitat  difusió per les ciutats
           - burgesia consolida riquesa i poder.
           - importància de l’individualisme i el culte a l’esforç personal.
           - procés de secularització  religió NO centre de vida cultural i espiritual.
-Ideal home renaixement: cortesà (text cavaller renaixentista)
     - guerrer culte i refinats
     - interessat per la música, les lletres i l’art
     - envoltat d’artistes i pensadors.

-Nobles i prínceps  governants de les ciutats italianes (dibuix palau p. 132)
    - Ex: Llorenç el Magnífic (família Mèdici de Florència)
    - impulsors renovació artística  mecenes
Artistes i mecenes
-Edat Mitjana: artista = simple artesà que treballa al seu taller i no firma les obres.

         canvi

- Renaixement: artistes firmen les obres i busquen la fama i el reconeixement
                  molt cultes, desenvolupen diverses disciplines (Leonardo).
                 - suport dels mecenes: persones riques que finançaven les obres i
                 protegien els autors. (Ex: els Mèdici)
NOVA CONCEPCIÓ D’ART
-Canvi de mentalitat en l’art  inspiració en els models artístics de l’antiguitat.
- Recuperen formes simples i harmonioses de l’art grec i romà.
- Rebuig a la grandiositat i abundant decoració del gòtic.
- Ésser humà es converteix en el centre de l’art. Es plasma l’ideal de bellesa.
- Interès per l’estudi de la naturalesa i l’anatomia humana.
- Temàtica:
     - escenes bíbliques i imatges de sants.
     - temes profans inspirats en la mitologia clàssica.
     - també proliferen els retrats (interès per representar la figura humana)
- Sorgeix a Itàlia a finals del s.XIV, i es desenvolupa en 2 etapes:
     •Quattrocento (s. XV). El gran centre cultural va ser la ciutat de
     Florència. Impulsors: família Medici.

     2. Cinquecento (s.XVI). Principal focus de difusió: Roma. El
     Renaixement s’estén per tot Europa.
-Arquitectura:
     -assimilar la bellesa a la simplicitat de línies i harmonia de proporcions.
- Pintors:
     -perspectiva  fonamentada en regles de proporcionalitat matemàtica.
- Escultors:
     -recuperen la proporció dels cànons del classicisme.
Déu Hermes. Praxítel·les   David, Miquel Àngel
Planta de la vil·la
                                          composta per les
                                          formes geomètriques
                                          més senzilles:
                                          quadrat, cercle i
                                          rectangle.



Temple romà de Vic

Elements d’inspiració romana:         1
1.Figures exemptes.                                                 2
2. timpans.
3. Columnes corinties.
4. Escalinates.
Aquesta vil·la era el centre d’1
                                                                3
gran explotació agrícola. Va ser
imitada en molts països, ex: les
mansions de camp angleses i
del sud-est dels EUA                                                    4
construïdes en els segles XVII i
XVIII, imiten aquest patró.

                                   La Rotonda, Andrea Palladio
Perspectiva: Representació
                                     dels objectes en un pla,
                                     conservant la proporció de les
                                     formes, les distàncies que les
                                     separen i la disposició en la
                                     que s’ofereixen a la vista.
                                     Permet representar les 3
                                     dimensions de la realitat
                                     (alçada, amplada i volum) en
                                     una superfície de 2
Esposori de la Mare de Déu, Rafael   dimensions.
(1504)
- Nou esperit humanista: individualisme i esforç personal.
- Inici d’un procés de secularització: la religió NO és el centre de la vida
cultural i espiritual.
- home ideal: cortesà, no el cavaller medieval.
- nobles i prínceps eren mecenes.
- personatges rellevants: Llorenç el Magnífic
- nova concepció de l’art. Es recupera l’art de l’antiguitat grecoromana.
- temàtica: religiosa i profana (mitologia clàssica)
- artistes: ideal de bellesa (interès per la naturalesa i l’anatomia humana)
- importància dels retrats i de la perspectiva
ARQUITECTURA
-Temples grecs i romans van ser el model:
     - arc de mig punt
     - columnes
     - frontons
     - cornises
     - cúpules
- recuperació de l’equilibri i la proporció dels clàssics
- hereden la simplicitat, l’ordre i la proporció en els elements, espais racionals.
- obres:
     - Cúpula de la Catedral de Florència. BRUNELLESCHI
     - Santa Maria Novella, Florència. Leon Battista ALBERTI

ESCULTURA
-Igual com l’escultura grega  segueixen les proporcions del cos humà.
- obres que mostren escenes plenes d’humanisme. Figures amb sentiments
humans: equilibrei, calma, serenori també dramatisme.
- obres:
     - Sant Jordi, DONATELLO
     - El sacrifici d’Isaac, Lorenzo GHIBERTI Portes del baptisteri de Florència.
FAÇANA DE SANTA MARIA NOVELLA (Florència) ALBERTI




- Església construïda al s.X i ampliada al s. XIII. És de l’ordre dels
dominics.
- Giovanni Rucellai va patrocinar les obres per acabar aquesta façana.
 - Va encarregar la feina a l'arquitecte i humanista ALBERTI (1404-1472)
-Disseny: el portal central, la banda amb quadrats de marbre sobre la
decoració de cent anys abans, un cos central que amaga la nau principal
i que conté l'òcul, un frontó triangular que remata el conjunt i les volutes
dels costats, una invenció que després s'estendria arreu.
- Porta una inscripció amb el nom del promotor (Rucellai) i la data de
1470. Les llunetes de les portes es van pintar el 1616.
ESGLÉSIA DE SAN LORENZO, Florència. BRUNELLESCHI
                                                 -Inici obres 1421
                                                 - Diferents mecenes de
                                                 Florència, acaben l’obra els
                                                 Mèdici.
                                                 - Inspirada en les basíliques
                                                 romanes, amb una nau més
                                                 llarga i totes les línies
                                                 horitzontals convergeixen en
                                                 un únic punt: l’altar.




La nau central és coberta d'un sostre arquitravat, mentre que les naus laterals
són voltades.
Al costat de la nau central s'alcen esveltes columnes corínties, amb capitells
que es perllonguen en originals fragments d'entaulaments (compostos
d'arquitrau, fris i cornisa). Sobre aquestes columnes recolzen arcs de mig punt
que col·laboren a sostenir el cos de finestres superior i la coberta plana que
corona la nau central.
PORTES BAPTISTERI DE FLORÈNCIA. LORENZO GHIBERTI
El baptisteri de Sant Joan està considerat l’edifici
més antic de la ciutat, es creu que es va edificar
sobre un antic edifici romà. És famós pels seus 3
conjunts de portes de bronze d’alt valor artístic.
-Fins el s.XIX tots els florentins eren batejats en
aquest baptisteri.
- Edifici de planta octogonal, les parets són de gres
decorades amb marbres de diferents colors: blanc,
verd i negre.
- 1401: concurs per decorar la porta nord
     - guanyador: Lorenzo GHIBERTI




Sacrifici d’Isaac, 1401.
PINTURA
-Combinen l’estil clàssic amb noves tècniques:
     -perspectiva i disposició geomètrica dels elements.
            permet representar la profunditat en una superfície plana.
-temàtica: religiosa, expressada de manera naturalista i humana.
- també es temàtica mitològica (paganisme clàssic)
- gust per la representació de la naturalesa i aprofundiment en la psicologia
dels personatges.
- obres:
     - Al·legoria a la primavera. Naixement de Venus. BOTTICELLI
     - Trinitat. MASACCIO
     - Flagel·lació de Crist. PIERO DE LA FRANCESCA
FLAGEL·LACIÓ DE CRIST. PIERO DE LA FRANCESCA (1460)




-És una pintura sobre taula.
- 2 parts ben marcades:
     1. esquerra. Figura del Petrori de Jerusalem amb Pilat assegut després
         de dictar sentència. Jesús està lligat a la columna i és flagel·lat.
     2. dreta. Jardí amb uns personatges que van calçats i un de descalç
         (mort jove). Vestits a l’època contemporània del pintor.
NAIXEMENT DE VENUS. SANDRO BOTTICELLI, 1484




Segons explica la llegenda Venus, deessa de l'amor, va néixer dels genitals del déu Urà, tallat pel
seu fill Cronos i després llançat al mar. El títol de l'obra no és, per tant, exacte, ja que el quadre no
representa el moment del naixement de la deessa, sinó que mostra l'arribada de Venus, sobre una
petxina, a la platja. La deessa és empesa per la bufera dels déus alats, entre una pluja de flors.
A l'esquerra apareixen els primers dos personatges de l'obra. Un d'ells és Zèfir (Déu del vent de
l'oest); al seu costat hi ha Cloris (que significa pàl·lid). És la nimfa de la brisa i esposa de Zèfir a qui
els romans van anomenar Flora. Zèfir i Cloris. Al seu voltant cauen roses, flors que segons la
llegenda després es convertiran en éssers.
Una de les Nimfes que espera la deessa a la platja, per cobrir-la amb un mantell vermell amb motius
florals, es creu que es tracta, específicament, de la Primavera, l'estació del renéixer. Porta un vestit
florit: és blanc i està brodat de blauets.
LA TRINITAT. MASACCIO (1425-1428)
                         -Pintura al fresc. Pintat en un mur lateral de Santa
                         Maria Novella (Florència)

                         - Títol complet: Sagrada Trinitat amb la Verge, Sant
                         Joan i els donants.

                         - Pinta una capella inspirada en els arcs de triomfs
                         romans, amb volta de canó dividida en cassetons i
                         sostinguda per columnes jòniques, adossades a
                         pilastres que sostenen un entaulament.

                         - Masaccio aconsegueix que la composició sigui un
                         perfece trompe l’oeil, sembla que sigui una
                         arquitectura i el mur estigui foradat.

                         - Donants: resant i a tamany real. Ha estudiat el
                         volum i el realisme dels rostres.

                         - Sota la composició, com si fos la base hi ha un
                         altar amb un esquelet jacent, en el sarcòfag hi ha
                         una inscripció: IO FU GIÀ QUEL CHE VOI SETE. E
                         QUEL CHI SON VOI ANCOR SARETE, VAIG SER EL
                         QUE ETS I EL QUE JO SÓC TU SERÀS.
- Renaixement apareix a Itàlia al s. XV: QUATTROCENTO
- Arquitectura:
    -elements simples, proporcionats i simples.
    - inspiració models grecoromans.
    - Fillipo Brunelleschi
    - Leon Battista Alberti
- Escultura:
    - cànon de bellesa: proporcions i tractament del nu
    - Donatello
    - Lorenzo Ghiberti
- Pintura:
    - ús de la perspectiva
    - representació de la naturalesa
    - Masaccio
    - Piero della Francesca
-s. XVI: capital de l’art es trasllada a ROMA

ARQUITECTURA
-Grans mecenes: Papes, Juli II inicia la construcció de la basílica de Sant Pere
del Vaticà. Encàrrec a Bramante i més tard a Miquel Àngel.
- obres:
     - basílica de Sant Pere del Vaticà
     - Vil·la Capra (La rotonda), d’Andrea Palladio.
ESCULTURA

- Influència de les obres clàssiques: proporcions i equilibri.
-També recerca en l’expressió dels sentiments.
- Temàtica: personatges bíblics i mitològics. I també busts de
personatges importants, com Cosme de Mèdici (B. Celllini)
-Obres:
      - David, la Pietat, Moisès de Miquel Àngel.
      - Perseu, de Benvenuto Cellini. És un escultor considerat de
      transició al Manierisme. (entre el Renaixement i el Barroc).
SANT PERE DEL VATICÀ




- Mort de Sant Pere: els seguidors construeixen
un petit monument al lloc on va ser enterrat,
prop del circ de Neró.
- s. IV: emperador Constantí fa construir una
basílica.
-1506: Papa Juli II reconstrueix la basílica
(diners  indulgències).
- Hi treballen diferents artistes: Bramante fa el
projecte de basílica de planta de creu grega,
segueix Miquel Àngel que fa la cúpula i Maderno
farà la façana.
Cúpula Miquel Àngel, 1546   Baldaquí, de Bernini (s. XVII)




                                                             Façana, Carlo Maderno (s.XVII)
MOISÈS. MIQUEL ÀNGEL   - Encàrrec del Papa Juli II per la
                       seva tomba.
                       - Escultura en marbre, acabada el
                       1515.
                       -Representa el profeta Moisès,
                       just després de baixar el mont
                       Sinaí amb les Taules de la Llei.
                       - Contempla horroritzat que els
                       jueus estan adorant una escultura
                       d’or.
                       - Escultura amb volum gràcies a la
                       llum i als plecs de la roba.
                       - Destaca la perfecció de
                       l’anatomia i l’expressió del rostre,
                       la musculatura en tensió. Sembla
                       que l’escultura s’hagi d’aixecar.
                       - Es representa amb banyes al
                       cap per un error en la traducció
                       feta per Sant Jeroni en el capítol
                       del llibre de l’Èxode. En el text en
                       hebreu es es comenta que del
                       rostre del profeta emanen uns
                       rajos de llum, i Sant Jeroni ho va
                       traduir dient que el seu rostre era
                       banyut. L’error en la traducció és
                       possible perquè la paraula “karan”
                       en hebreu pot signficar raig o
                       banya.
LA PIETAT. MIQUEL ÀNGEL
- Escultura de marbre, es localitza a la Basílica de St.Pere. Obra feta 1498-1499
-Encàrrec del cardenal Jean de Billheres pel seu monument funerari.
- Representa cos de Crist mort sobre la falda de la seva mare, Maria.
- Ideal renaixentista: harmonia, bellesa i restricció clàssica.
- Estructura del conjunt: piramidal, el vèrtex és el cap de Maria i l’escultura s’eixampla fins la base
on cauen les vestimentes.
- Les figueres estan desproporcionades. Si Crist estigués dret faria uns 5 metres d’alçada.
                                                            Teories: està col·locada no al seu lloc
                                                            original, potser havia d’estar enlairada
                                                            (il·lusions òptiques).
                                                            O bé, mostrar la juventud de Maria per
                                                            ser una figura impura.




                                                                                              Pietat de Florència.
                                                                                              Mitjans s. XVI.
                                                                                              Manierisme
                                                                                              Esquema piramidal.
PERSEU, BENVENUTO CELLINI
Benvenuto Cellini (1500-1571), artista florentí,
deixeble de Miquel Àngel.
Treballa per diferents aristòcrates, com Cosme
de Medicis qui li encarrega l’escultura de Perseu.
- Obra feta en bronze.
-Perseu: semidéu, fill de Dánae i Zeus.
- Va lluitar contra la Medusa, un monstre amb
serps al cap que si et mirava quedaves petrificat.
Perseu tenia 2 armes importants: una falç d’hacer
per tallar-li el cap, regal d’Hermes, i un escut
brillant, regal Atenea. Va poder tallar el cap de la
Medusa fent servir l’escut com a mirall. I gràcies
al casc d’Hades que fa invisible a qui el porta i
també porta unes sandàlies alades.
- De la sang de la Medusa en va néixer el cavall
alat, Pegasus.
- Es va casar amb Andròmeda, filla de Cefeo i
Casiopea.
- Hermes: missatger dels déus
- Atenea: deesa de la saviesa, filla de Zeus.
PINTURA

-Leonardo da Vinci (1452-1519). Destaca en la representació de la
natura i les proporcions. Va ser un mestre de l’sfumato, la tècnica
pictòrica que consisteix a difuminar els contorns per crear sensació de
profunditat.
- Obres: Sant Sopar i La Gioconda

- Rafael Sanzio (1483-1520). Considerat el màxim exponent de la
pintura renaixentista a causa de la perfecció que va assolir en el color,
el dibuix i la composició.
- Obres: Madonnes (Mare de Déu) i les pintures murals de les Estances
del Vaticà, ocm l’Escola d’Atenes.

- Miquel Àngel (1475-1564). Va ser un extraordinari arquitecte, escultor
i pintor. Pinta cossos volumètrics, amb escenes de moviment i
expressivitat.
- Obres: frescos de la Capella Sixtina

- Escola de Venència: Ticià (1490-1576), millor pintor venecià.
Característiques: el colorisme i la riquesa de les seves representacions.
Autor de retrats i de quadres de temàtica religiosa i mitològica.
- Obra: la Bacanal.
LA GIOCONDA. LEONARDO
-Quadre + famós de la pintura occidental.
- Pintat a principis del s. XVI. És el retrat de mig cos
d’una dona que mira directament l’espectador, amb
una expressió una mica enigmàtica.
- Identificada com a Lisa Gherardini, esposa d’un
mercader florentí Francesco del Giocondo. Mona era
una contracció comuna de la paraula italiana
madonna (dama).
- Oli sobre taula de 77 x 53 cm
- tècnica de l’sfumato
- exposat al Museu del Louvre de París
SANT SOPAR. LEONARDO

-Pintura mural feta a finals del s. XV (1494-1498), per al refectori del convent
de Santa Maria della Grazie, a Milà.
- Encàrrec de l’esposa del duc de Milà, Ludovico Sforza.
- Escena del Sant Sopar, en els darrers dies de vida de Jesús, tal i com és
narrada a l’Evangeli segons Sant Joan, versicle 13:21, just en el moment en
què Jesús anuncia que un dels Dotze Apòstols l’ha de trair.
- tècniques del tremp i a l’oli. Fort deteriorament de la pintura.
- Recomanació: “El codi de Vinci”. Obra fantàstica inspirada en aquest
quadre i altres de l’artista. NO ÉS VERÍDIC. Autor: Dawn Brown.
LA CAPELLA SIXTINA
Autor: Miquel Àngel (1475-1564)
Va treballar per la família Mèdici de Florència, quan va morir el seu mecenes
es trasllada a Bolonya i finalment a Roma, on va treballar pel Papat.
Tècnica: pintura al fresc
Mides: 13 x 36 m (volta) i 13 x 12 m (absis)
Temàtica: històries de la Bíblia.




2n autor: Daniele da Volterra (1509-1566)
Pintor i escultor manieritsta italià. Associat a l’obra de Miquel Àngel pq moltes
obres seves es basen en disenys fets per Miquel Àngel.
- sobrenom: Il Braghettone, pq va cobrir els genitals de El Judici Final, segnt
l’encàrrec del Papa Pius V.

Capella Sixtina: lloc on es celebra el conclave  la reunió del Col·legi de
Cardenals de l’Església Catòlica Romana per escollir el nou Bisbe de Roma,
càrrec que té també la funció de Papa (Sumo Pontífice i Pastor Suprem de
l’Esglésica Cat`lica) i Cap de l’Estat del Vaticà.
Nom: cum clavis (sota clau)  reclusió i aïllament per l’elecció del nou Papa.
Fumata blanca: HABEMUS PAPAM  es cremen les paperetes amb palla
seca. Si no hi ha elecció es cremen amb palla molla: fum negre.
Recomanació pel·lícula: Les sandàlies del pescador (1968)
Creació d’Adam.




El pecat original.




El diluvi universal.
Reforma i renaixement
LA CAPELLA SIXTINA. EL JUDICI FINAL

-Figura central: Crist Jutge, envoltat d’una cort de profetes, apòstols i
sants. Destaquem: sant Pere (porta les claus), sant Llorenç i sant
Bartolomeu (als peus de Crist, amb els símbols del martiri: graella i la
pròpia pell).

- Esquerra Messies: condemnats a l’infern, llançats per àngels justiciers.

- Infern: Caront (mitologia grecoromana) amb la barca porta les ànimes
impures davant el jutge infernal Minos (amb serps al cos) i davant el
Leviatan (monstre marí, visió de Job).

- Dreta: els salvats pugen al cel, s’ajuden.

- Part superior: àngels que porten els símbols de la Passió de Crist: la
columna, la creu, els claus i la corona d’espines.

-Relació amb Judici d’Osiris (mitologia egípcia)
1   2




                                    3



1.   Crist Jutge
2.   Sant Bartolomeu
3.   Ressurrecció del justos.   4
4.   Barca de Caron
Reforma i renaixement
ESCOLA D’ATENES. ESTANCES VATICANES. RAFAEL
- Encàrrec del Papa Juli II per decorar els salons del Palau Apostòlic del Vaticà.
- Tècnica de pintura al fresc. Pintat entre el 1509 i 1510.
- Representa els grans filòsofs de l’antiguitat clàssica.
- Escena emmarcada en una gran estructura arquitectònica renaixentista, estableix la persepectiva i
dóna profunditat al quadre. (1)
-El centre de la composició l’ocupen Plató i Aristòtil. El primer retratat amb els trets de Leonardo. (2)
- El personatge meditatiu assegut en primer pla és Miquel Àngel. (3)

-Diògenes se’l veu
assegut a les escales
(4).                                                                   1
- Grup format per
diversos
personatges. El que
dibuixa amb un                                                    1
compàs és
Bramante.
                                                                           2
                                                                   2




                                                                               4
                                                             3                                          5
BACANAL. TICIÀ
-Pintor de l’anomenada Escola de Venècia.
- Considerat un gran retratista de la seva època, gràcies a l’habilitat de captar
els trets de caràcter dels seus personatges.
-Encàrrec del duc de Ferrara
per a decoració de l’estança
del seu castell.
- Oli sobre tela, pintat vers el
1519-1520. Actualment és al
Museu del Prado.
- Representa un tema
mitològic: una festa del déu
del vi, Bacus, una bacanal.
- S’observen personatges
parlant, bevent vi, ballant,
amb braços i cames en
moviment. Es passen el vi els
uns als altres. La dona del
centre, identificada com a
Violant, de qui estava
enamorat el pintor, té una
partitura al costat on diu. “Qui
beu i no torna a beure, no sap
el que és beure.”
-S. XVI: CINQUECENTO
- Arquitectura:
     - Miquel Àngel
     - Andrea Palladio
     - grans mecenes: Papes
- Escultura:
     - Miquel Àngel
     - Benvenuto Cellini
     - expressió dels sentiments
- Pintura:
     - Leonardo da Vinci
     - Rafael
     - Miquel Àngel
     - pintors venecians
David, Miquel Àngel   David, Donatello
La Gioconda, Leonardo
da Vinci


                        La Trinitat, Massaccio
La Primavera i el naixement de Venus, Botticelli


                                                   La Bacanal, Ticià
Madonna de San Sisto.
                                  Mare de Déu amb el Nen i Sant
                                  Sixt i Santa Bàrbara als costats.




Madonna de la Cadernera, Rafael
-Difusió durant el s. XVI

FLANDES
-Poca influència del Renaixement italià.
- Es desenvolupa un estil propi:
     - gust pels detalls
     - el realisme
     - retrats
     - NO al·lusions a l’antiguitat clàssica
-Artistes: Jan van Eyck  domina l’oli i la perspectiva
     - obra: El matrimoni Arnolfini, 1434.

-Artista: Hieronymus Bosch (el Bosco)  món imaginari i fantàstic amb una
finalitat moralitzadora
      - obra: El jardí de les delícies, 1515.


-Artista: Pieter Brueghel el Vell  escenes de la vida quotidiana i ofereix una
visió grotesca i satírica de la realitat.
     - obra: La sega, 1565
Jan van Eych. El matrimoni Arnolfini, 1434
Pieter Brueghel el Vell. La sega, 1565
El Bosco. El jardí de les delícies, 1515
Tríptic pintat a l’oli de 206 x 386 cm, compost per una taula central i
dos laterals (pintades en els seus dos costats) que es poden tancar
sobre aquella.
-Obra de gran simbolisme, es considera que té una intenció
moralitzant. No es pot classificar seguint la iconografia tradicional.
- es conserva al Museu del Prado, Madrid.
- encàrrec de la casa de Nassau per decorar el palau de Brussel·les.


                                                                                     Tancat, 3r dia de la
                                                                                     creació del món.




     El jardí de l’Eden.    El jardí de les delícies                      L’infern
ALEMANYA

-Triomf reforma luterana  pintura religiosa no massa importància.
- Temàtica: paisatges i retrats
- Artista: Albrecht Dürer  important dibuixant i gravador.
     - obra: taules d’Adam i Eva  síntesi de la perfecció ideal del cos humà.
- Artista: Lucas Cranach, amic de Luter
     - obra: retrat de Martí Luter
FRANÇA
-mecenes: monarca Francesc I.
- ARQUITECTURA: construcció de castells.
- Arts decoratives: refinat i ornamental
     - influència flamenca i italiana




          Castell de Chenonceaux, 1520-1560
- s. XVI: influència del Renaixement en altres països
- Flandes
    -poca influència
    - estil propi: molts detalls, realisme i retrats
- Alemanya
    - reforma luterana. Pintura religiosa no tan important.
    - retrats, gravats
- França
    - mecenes: Francesc I
    - arquitectura: castells
- David. Autor: Miquel Àngel. 1504. Cinquecento
- S’hi observa l’estudi de l’anatomia humana i la cerca de la bellesa
  ideal. Com a característiqca específica de Miquel Àngel, podem dir
  que no se centra només en les proporcions i l’equilibri, sinó en
  l’expressió dels sentiments.
- Esposori de la Mare de Déu. Autor: Rafael. 1504. Cinquecento.
- Composició organitzada al voltant d’un punt de fuga central que
  marca la perspectiva. Domina la tècnica i el retrat. Les seves
  composicions són elegants i harmòniques.
- Església de San Lorenzo. Autor: Fillipo Brunelleschi. 1415.
  Quattrocento.
- Té planta de creu llatina. La repetició d’elements (columnes, arcs i
  sostre) reforcen la sensació de profunditat especial. S’introdueixen
  innovacions estilístiques basades en les lleis de la geometria.

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

TEMA 6 - L'Art del Renaixement
TEMA 6 - L'Art del RenaixementTEMA 6 - L'Art del Renaixement
TEMA 6 - L'Art del RenaixementPauhistoria
 
El carlisme
El carlismeEl carlisme
El carlismebenienge
 
TEMA 3.B. DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS
TEMA 3.B. DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICSTEMA 3.B. DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS
TEMA 3.B. DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICSAssumpció Granero
 
3. LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL 1833-1868 2 BAT. 2013-2014
3. LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL 1833-1868 2 BAT. 2013-20143. LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL 1833-1868 2 BAT. 2013-2014
3. LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL 1833-1868 2 BAT. 2013-2014martav57
 
Els trobadors: Context Històric, Caràcterístiques generals, específiques, gèn...
Els trobadors: Context Històric, Caràcterístiques generals, específiques, gèn...Els trobadors: Context Històric, Caràcterístiques generals, específiques, gèn...
Els trobadors: Context Històric, Caràcterístiques generals, específiques, gèn...Ernest Bombí Garcia
 
Humanisme i reforma protestant
Humanisme i reforma protestantHumanisme i reforma protestant
Humanisme i reforma protestantMontserratEscapa
 
La conquesta i colonització d'Amèrica
La conquesta i colonització d'AmèricaLa conquesta i colonització d'Amèrica
La conquesta i colonització d'Amèricaprofessor_errant
 
U10. El Renaixement
U10. El Renaixement U10. El Renaixement
U10. El Renaixement Jordi1492
 
Edat moderna
Edat modernaEdat moderna
Edat modernapublica
 
ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ
ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ
ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓAssumpció Granero
 
Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.
Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.
Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.Jaime P
 

Mais procurados (20)

TEMA 6 - L'Art del Renaixement
TEMA 6 - L'Art del RenaixementTEMA 6 - L'Art del Renaixement
TEMA 6 - L'Art del Renaixement
 
El carlisme
El carlismeEl carlisme
El carlisme
 
TEMA 3.B. DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS
TEMA 3.B. DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICSTEMA 3.B. DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS
TEMA 3.B. DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS
 
3. LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL 1833-1868 2 BAT. 2013-2014
3. LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL 1833-1868 2 BAT. 2013-20143. LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL 1833-1868 2 BAT. 2013-2014
3. LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL 1833-1868 2 BAT. 2013-2014
 
Els trobadors: Context Històric, Caràcterístiques generals, específiques, gèn...
Els trobadors: Context Històric, Caràcterístiques generals, específiques, gèn...Els trobadors: Context Històric, Caràcterístiques generals, específiques, gèn...
Els trobadors: Context Històric, Caràcterístiques generals, específiques, gèn...
 
L' humanisme
L' humanismeL' humanisme
L' humanisme
 
Humanisme i reforma protestant
Humanisme i reforma protestantHumanisme i reforma protestant
Humanisme i reforma protestant
 
La conquesta i colonització d'Amèrica
La conquesta i colonització d'AmèricaLa conquesta i colonització d'Amèrica
La conquesta i colonització d'Amèrica
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
1.arquitectura renaixement
1.arquitectura renaixement1.arquitectura renaixement
1.arquitectura renaixement
 
U10. El Renaixement
U10. El Renaixement U10. El Renaixement
U10. El Renaixement
 
Tema 7 naixement món modern
Tema 7 naixement món modernTema 7 naixement món modern
Tema 7 naixement món modern
 
Edat moderna
Edat modernaEdat moderna
Edat moderna
 
Mesquita de Còrdova
Mesquita de CòrdovaMesquita de Còrdova
Mesquita de Còrdova
 
Arquitectura del Renaixement
Arquitectura del RenaixementArquitectura del Renaixement
Arquitectura del Renaixement
 
ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ
ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ
ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ
 
ROMÀNIC III. PINTURA
ROMÀNIC III. PINTURAROMÀNIC III. PINTURA
ROMÀNIC III. PINTURA
 
Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.
Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.
Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.
 
Pere el cerimoniós
Pere el cerimoniósPere el cerimoniós
Pere el cerimoniós
 
L’art romànic
L’art romànicL’art romànic
L’art romànic
 

Destaque

TEMA 8 REIS CATÒLICS
TEMA 8 REIS CATÒLICSTEMA 8 REIS CATÒLICS
TEMA 8 REIS CATÒLICSjoanet83
 
Reforma i renaixement
Reforma i renaixementReforma i renaixement
Reforma i renaixementhistgeo345
 
TEMA 7: RENAIXEMENT i REFORMA
TEMA 7: RENAIXEMENT i REFORMATEMA 7: RENAIXEMENT i REFORMA
TEMA 7: RENAIXEMENT i REFORMAjoanet83
 
L' edat moderna. Humanisme, Renaixement i Reforma
L' edat moderna. Humanisme, Renaixement i ReformaL' edat moderna. Humanisme, Renaixement i Reforma
L' edat moderna. Humanisme, Renaixement i ReformaLourdes Escobar
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Toni Pitarch
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realToni Pitarch
 

Destaque (6)

TEMA 8 REIS CATÒLICS
TEMA 8 REIS CATÒLICSTEMA 8 REIS CATÒLICS
TEMA 8 REIS CATÒLICS
 
Reforma i renaixement
Reforma i renaixementReforma i renaixement
Reforma i renaixement
 
TEMA 7: RENAIXEMENT i REFORMA
TEMA 7: RENAIXEMENT i REFORMATEMA 7: RENAIXEMENT i REFORMA
TEMA 7: RENAIXEMENT i REFORMA
 
L' edat moderna. Humanisme, Renaixement i Reforma
L' edat moderna. Humanisme, Renaixement i ReformaL' edat moderna. Humanisme, Renaixement i Reforma
L' edat moderna. Humanisme, Renaixement i Reforma
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 

Semelhante a Reforma i renaixement

T6 Edat Moderna
T6 Edat ModernaT6 Edat Moderna
T6 Edat ModernaMaria Polo
 
T6 Edat Moderna.pptx
T6 Edat Moderna.pptxT6 Edat Moderna.pptx
T6 Edat Moderna.pptxMaria Polo
 
T7 Edat Moderna.pptx
T7 Edat Moderna.pptxT7 Edat Moderna.pptx
T7 Edat Moderna.pptxMaria Polo
 
E.moderna power -classe
E.moderna power -classeE.moderna power -classe
E.moderna power -classe6sise
 
Filosofia renaixement
Filosofia renaixementFilosofia renaixement
Filosofia renaixementrguas
 
01 Renaixement I Reforma
01 Renaixement I Reforma01 Renaixement I Reforma
01 Renaixement I Reformarafelsegui
 
E.moderna power -classe curs 14-15
E.moderna power -classe curs 14-15E.moderna power -classe curs 14-15
E.moderna power -classe curs 14-156sise
 
E.moderna power -classe curs 14-15 amb respostes
E.moderna power -classe curs 14-15 amb respostesE.moderna power -classe curs 14-15 amb respostes
E.moderna power -classe curs 14-15 amb respostes6sise
 
Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...
Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...
Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...MartaRibasTur
 
Unitat 6: El naixement del món modern
Unitat 6: El naixement del món modernUnitat 6: El naixement del món modern
Unitat 6: El naixement del món modernElisabet Castany
 
7. el naixement del món modern
7. el naixement del món modern7. el naixement del món modern
7. el naixement del món modernJulia Valera
 
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:Ximpas1BA
 
Literatura. El Renaixement
Literatura. El RenaixementLiteratura. El Renaixement
Literatura. El Renaixementmsimo6
 
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.Ferran Mistelera
 
Edat Moderna
Edat ModernaEdat Moderna
Edat Modernaneusgr
 

Semelhante a Reforma i renaixement (20)

T6 Edat Moderna
T6 Edat ModernaT6 Edat Moderna
T6 Edat Moderna
 
T6 Edat Moderna.pptx
T6 Edat Moderna.pptxT6 Edat Moderna.pptx
T6 Edat Moderna.pptx
 
T7 Edat Moderna.pptx
T7 Edat Moderna.pptxT7 Edat Moderna.pptx
T7 Edat Moderna.pptx
 
El Naixement De L´Edat Moderna
El Naixement De L´Edat ModernaEl Naixement De L´Edat Moderna
El Naixement De L´Edat Moderna
 
Naixement del mon modern
Naixement del mon modernNaixement del mon modern
Naixement del mon modern
 
E.moderna power -classe
E.moderna power -classeE.moderna power -classe
E.moderna power -classe
 
Filosofia renaixement
Filosofia renaixementFilosofia renaixement
Filosofia renaixement
 
01 Renaixement I Reforma
01 Renaixement I Reforma01 Renaixement I Reforma
01 Renaixement I Reforma
 
Naixement del mon modern
Naixement del mon modernNaixement del mon modern
Naixement del mon modern
 
E.moderna power -classe curs 14-15
E.moderna power -classe curs 14-15E.moderna power -classe curs 14-15
E.moderna power -classe curs 14-15
 
E.moderna power -classe curs 14-15 amb respostes
E.moderna power -classe curs 14-15 amb respostesE.moderna power -classe curs 14-15 amb respostes
E.moderna power -classe curs 14-15 amb respostes
 
Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...
Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...
Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...
 
Unitat 6: El naixement del món modern
Unitat 6: El naixement del món modernUnitat 6: El naixement del món modern
Unitat 6: El naixement del món modern
 
7. el naixement del món modern
7. el naixement del món modern7. el naixement del món modern
7. el naixement del món modern
 
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
 
Naixement del mon modern
Naixement del mon modernNaixement del mon modern
Naixement del mon modern
 
Literatura. El Renaixement
Literatura. El RenaixementLiteratura. El Renaixement
Literatura. El Renaixement
 
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
 
Edat Moderna
Edat ModernaEdat Moderna
Edat Moderna
 
Unitat 9. Els orígens de l'Edat Moderna.
Unitat 9. Els orígens de l'Edat Moderna.Unitat 9. Els orígens de l'Edat Moderna.
Unitat 9. Els orígens de l'Edat Moderna.
 

Mais de histgeo345

Cataleg Work Gang
Cataleg Work GangCataleg Work Gang
Cataleg Work Ganghistgeo345
 
Catàleg Biswork
Catàleg BisworkCatàleg Biswork
Catàleg Bisworkhistgeo345
 
La guerra civil espanyola
La guerra civil espanyolaLa guerra civil espanyola
La guerra civil espanyolahistgeo345
 
La segona república
La segona repúblicaLa segona república
La segona repúblicahistgeo345
 
La crisi del sistema de la restauració
La crisi del sistema de la restauracióLa crisi del sistema de la restauració
La crisi del sistema de la restauracióhistgeo345
 
Liberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalismeLiberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalismehistgeo345
 
La industrialització de les societats europees
La industrialització de les societats europeesLa industrialització de les societats europees
La industrialització de les societats europeeshistgeo345
 
L’europa d’entreguerres
L’europa d’entreguerresL’europa d’entreguerres
L’europa d’entreguerreshistgeo345
 
La crisi de l’antic règim
La crisi de l’antic règimLa crisi de l’antic règim
La crisi de l’antic règimhistgeo345
 
Guerra Civil Espanyola
Guerra Civil EspanyolaGuerra Civil Espanyola
Guerra Civil Espanyolahistgeo345
 
LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓLA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓhistgeo345
 
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS. PRINC S. XX
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS. PRINC S. XXTRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS. PRINC S. XX
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS. PRINC S. XXhistgeo345
 
LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEES
LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEESLA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEES
LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEEShistgeo345
 
LIBERALISME I NACIONALISME
LIBERALISME I NACIONALISMELIBERALISME I NACIONALISME
LIBERALISME I NACIONALISMEhistgeo345
 
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)histgeo345
 
SEXENNI - RESTAURACIÓ
SEXENNI - RESTAURACIÓSEXENNI - RESTAURACIÓ
SEXENNI - RESTAURACIÓhistgeo345
 
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIMLA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIMhistgeo345
 
L’IMPERI DELS HABSBURG
L’IMPERI DELS HABSBURGL’IMPERI DELS HABSBURG
L’IMPERI DELS HABSBURGhistgeo345
 
La monarquia autoritària els reis catòlics
La monarquia autoritària els reis catòlicsLa monarquia autoritària els reis catòlics
La monarquia autoritària els reis catòlicshistgeo345
 

Mais de histgeo345 (20)

Cataleg Work Gang
Cataleg Work GangCataleg Work Gang
Cataleg Work Gang
 
Catàleg Biswork
Catàleg BisworkCatàleg Biswork
Catàleg Biswork
 
La guerra civil espanyola
La guerra civil espanyolaLa guerra civil espanyola
La guerra civil espanyola
 
La segona república
La segona repúblicaLa segona república
La segona república
 
La crisi del sistema de la restauració
La crisi del sistema de la restauracióLa crisi del sistema de la restauració
La crisi del sistema de la restauració
 
Liberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalismeLiberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalisme
 
La industrialització de les societats europees
La industrialització de les societats europeesLa industrialització de les societats europees
La industrialització de les societats europees
 
L’europa d’entreguerres
L’europa d’entreguerresL’europa d’entreguerres
L’europa d’entreguerres
 
La crisi de l’antic règim
La crisi de l’antic règimLa crisi de l’antic règim
La crisi de l’antic règim
 
Guerra Civil Espanyola
Guerra Civil EspanyolaGuerra Civil Espanyola
Guerra Civil Espanyola
 
LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓLA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
 
imperialisme
imperialismeimperialisme
imperialisme
 
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS. PRINC S. XX
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS. PRINC S. XXTRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS. PRINC S. XX
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS. PRINC S. XX
 
LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEES
LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEESLA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEES
LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEES
 
LIBERALISME I NACIONALISME
LIBERALISME I NACIONALISMELIBERALISME I NACIONALISME
LIBERALISME I NACIONALISME
 
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)
 
SEXENNI - RESTAURACIÓ
SEXENNI - RESTAURACIÓSEXENNI - RESTAURACIÓ
SEXENNI - RESTAURACIÓ
 
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIMLA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
 
L’IMPERI DELS HABSBURG
L’IMPERI DELS HABSBURGL’IMPERI DELS HABSBURG
L’IMPERI DELS HABSBURG
 
La monarquia autoritària els reis catòlics
La monarquia autoritària els reis catòlicsLa monarquia autoritària els reis catòlics
La monarquia autoritària els reis catòlics
 

Reforma i renaixement

  • 2. - Comença amb la caiguda de Constantinoble (1453) CRONOLOGIA - Acaba amb la Revolució Francesa (1789) EDAT MODERNA - El naixement de l’estat modern  monarquia autoritària REPRESENTA -Humanisme, en el pensament - Un canvi de mentalitat - Renaixement, en l’art Catòlics Reforma: escissió del genera cristianisme Protestants Descobriments geogràfics  ampliació del món conegut
  • 3. 1. El naixement de l’estat modern. L’edat moderna comença amb grans transformacions: un nou model d’estat, un canvi en el pensament i en l’art, s’amplia el món conegut, etc. 4. Economia i societat a l’Europa moderna. Tot i continuar sent una societat estamental i rural, la societat moderna coneixerà el revifament de les ciutats, que esdevindran els centres de la nova economia capitalista. 7. L’Humanisme. L’Humanisme representà una revolució en el món de les idees. 10.El Renaixement. El Renaixment va ser l’expressió artística del canvi de mentalitat. 13.Els conflictes religiosos. El canvi ideològic va afectar també l’àmbit religiós: el cristianisme es va escindir en catolicisme i protestantisme. 16.Els descobriments geogràfics. De la confluència de factors ideològic, socioeconòmics, tècnics i científics en va resultar una enorme ampliació del món conegut.
  • 4. - moviment social i cultural, neix a Itàlia al segle XV, i s’estén per totes les minories cultes dels països europeus. Representa un canvi radical en la manera de concebre el món i la societat. - es supera la visió teocèntrica del món i es desenvolupa una visió antropocèntrica.  Déu com a centre de tot  ésser humà esdevé l’objecte principal d’estudi - anàlisi científica dels textos bíblics i tota matèria d’estudi.  model: tradició grecollatina (traducció clàssics) - importància de la cultura en la recerca del benestar dels pobles i les persones. - Interès per la ciència i el progrés tècnic. Noves teories i concepcions. -Ús de llengües vernacles (francès, italià, castellà...)  transmissió cultural. Traducció de la Bíblia.
  • 5. EXPANSIÓ HUMANISME - Humanisme cristià: Erasme de Rotterdam  unió herència cultura clàssica + interès científic + valors cristians -1440-1450: invenció de l’IMPREMTA (Gutenberg) - sistema d’impressió mitjançant la tipografia. - motlles de fusta amb les lletres de l’alfabet omplerts de ferro  tipus mòbils. - difusió idees humanistes: - gran nombre de còpies de llibres (Bíblia, 1455) - cost de llibres elevats: poques ciutats tenien impremta (Venècia, París, Anvers), més tard s’extendrà per tot arreu. - acadèmies  centren estudis de llengua, literatura i filosofia. Ex: Acadèmia Platònica de Florència.  Formades per erudits, gràcies al mecenatge. - universitats (Bolonya, Pàdua, Florència, Alcalà de Henares…) - formació i transmissió de nous coneixements. -1r llibre imprès en català a València: “Les trobes en lahors de la Verge Maria”, 1474
  • 6. -1r llibre imprès en català a València: “Les trobes en lahors de la Verge Maria”, 1474
  • 7. Principals humanistes: -Erasme de Rotterdam (1466-1536). Defensa la necessitat d’augmentar la moralitat del clergat i advoca per una religiositat íntima. Promou estudis filosòfics i històrics. -Thomas More (1478-1535). Exposa la possibilitat d’una societat diferent, basada en la tolerància religiosa i la propietat comuna de la terra. - Joan Lluís Vives (1492-1540). Defensa la separació entre la lògica i la metafísica, i la necessitat de basar el coneixement humà en la raó i la natura. Erasme de Rotterdam Thomas More Joan Lluís Vives
  • 8. Prototipus d’humanista: LEONARDO DA VINCI -Neix el 1452, a Vinci, prop de Florència (ciutat bressol de l’humanisme) - considerat un dels millors pintors, també va ser un gran científic. Va investigar l’anatomia humana, va ser expert en òptica. Va fer descobriments de geologia, metereologia i hidràulica i va estudiar les marees i la Lluna. - va destacar com enginyer de tota mena de màquines: militars i prototipus de voladors. - va ser un músic notable Catapulta. Va fer diversos projectes de Projecte de giny volador. Va analitzar el vol màquines militars pel duc de Milà, dels ocells i va fer estudis d’aerodinàmica. Ludovico Sforza.
  • 9. Desenvolupament científic NICOLAU COPÈRNIC: - desenvolupa la teoria heliocèntrica  el Sol és el centre de l’univers. - Església nega aquesta teoria  sistema de Ptolomeu (s.II dC) defensa la posició central de la Terra. MIQUEL SERVET: -Origen aragonès. - teòleg. Nega el concepte de la Trinitat. Perseguit per la Inquisició. -Estudis sobre la circulació sanguínia. (llibre recomanat: “El metge”, de Noah Gordon. - Va ser empresonat i condemnat a morir a la foguera.  No llibertat de pensament i expressió.
  • 10. NOUS INVENTS PER A LA NAVEGACIÓ Pàg. 161 -portolans: cartes marítimes - timó - brúixola - astrolabi. - caravel·la: nau alta i forta, apropiada per a la navegació d’altura a l’Atlàntic.
  • 11. -s. XIV: canvi en la mentalitat medieval. - Humanisme: l’home és el centre del món - Característiques principals de l’humanisme: - exalça l’ésser humà. - inspiració cultura grecollatina. - interés pel progrés tècnic i científic. - ús de les llengües vernacles. - expansió de l’humanisme → impremta (s.XV, Gutenberg) - importància de les acadèmies i les universitats - humanistes importants: Erasme de Rotterdam
  • 12. CAUSES: - finals E.M. malestar de la societat en general per: - luxe exagerat de l’alta jerarquia eclesiàstica  contra els principis de l a religió cristiana. - escassa cultura i relaxament del clero. - compravenda de càrrecs eclesiàstics  no vocació, ganes de tenir beneficis - venda de butlles i indulgències  obtenir el perdó dels pecats CRÍTIQUES: - es demana una religiositat més íntima, basada en la lectura de la Bíblia (cadascú fa la interpretació). Erasme de Rotterdam. - Martí Luter contra la doctrina catòlica i la jerarquia eclesiàstica. ENFRONTAMENT: - 1515: venda de noves indulgències per sufragar la construcció de la Basílica de Sant Pere del Vaticà. - indulgència: document emès pel papa (Lleó X) pel qual es comprava el perdó dels pecats.
  • 13. MARTÍ LUTER. EL PROTESTANTISME -Context històric: - Carles I de Castella i V de l’imperi germànic (1516-1556). Fill de Joana de Castella i de Felip d’Habsburg. - prínceps alemanys s’enfronten al poder de l’emperador i donen suport a Martí Luter. Volen més propietats i poder. - l’emperador Carles té i dóna suport al Papa de Roma. - guerres de religió. (text pàg. 177) -Martí Luter el 1517 publica “Les 95 tesis” contra la doctrina catòlica i la jerarquia eclesiàstica  el papa li demana que rectifica, no ho fa  excomunicat. - nega el valor de les indulgències. - proposa una nova espiritualitat religiosa. -Característiques de la reforma luterana: - salvació per la fe (NO bones obres) - sacerdoci universal, cadascú es relaciona directament amb Déu per l’oració. - autoritat de la Bíblia. Cadascú pot interpretar la Bíblia segons la seva consciència individual. - només 2 sagraments: baptisme i comunió. - no culte Verge ni sants. - no autoritat del papa.
  • 14. Denominació: - 1529: Dieta Espira  reunió dels prínceps i ciutats del Sacre Imperi amb l’emperador Carles. - es prohibeixen les doctrines de Martí Luter. - els prínceps alemanys s’enfronten a l’emperador. - opositors coneguts com a PROTESTANTS EXPANSIÓ REFORMA -s’extén ràpidament per Alemanya (enfrontament amb l’emperador). - sorgeixen nous moviments de reforma religiosa: - Calvinisme (Joan Calví)  doctrina de la predestinació  les persones estan condemnades o salvades en néixer, sense que les obres siguin importants. - difusió per França: hugonots - difusió per Anglaterra: puritans - Escòcia: John Knox: funda església presbiteriana (basada idees Calví) - Anglicanisme (Enric VIII d’Anglaterra)  conflicte amb el Papa (Climent VII)  es volia divorciar de Caterina d’Aragó (tia de l’emperador Carles) - Acta de Supremacía 1534: crea l’Església anglicana → cap: el rei
  • 15. -Finals Edat Mitjana malestar en la societat. Per què hi ha malestar? - Crítiques a l’Església, què es critíca? - Es defensa una religiositat més íntima → Reforma - personatges importants: - Martí Luter → reforma luterana - Joan Calví → calvinisme - John Knox → església presbiteriana - Enric VIII → anglicanisme -Principis bàsics de reforma luterana. Quins són? - Salvació per la fe - Sacerdoci universal - Autoritat de la Bíblia
  • 16. -Moviment reformador en l’Església catòlica - Objectiu: frenar la Reforma protestant i millorar el funcionament de l’Església. - 1545 – 1563: Concili de Trento (congrés de bisbes i altres representants de l’Església per tractar temes sobre el dogma). - el concili: - confirmar els dogmes la doctrina elaborada per l’Església. - proclamar que la fe era important, però que la salvació s’aconsegueix també per les bones obres. - confirmar els 7 sagraments. - caràcter sagrat de la missa i el culte a la Mare de Déu i als sants. - es declara la Vulgata com la única interpretació vàlida de la Bíblia. - fundar seminaris per a la formació de sacerdots. - crear nous mitjans per estendre la dotrina catòlica. Catecisme i noves escoles. - prohibició de venda d’indulgències. - obligació dels bisbes de residir a la seva diòcesi i els sacerdots a la seva parròquia. - el clero ha de tenir una vida exemplar i respectar el celibat.
  • 17. DIFUSIÓ DE LA CONTRAREFORMA Concili de Trento
  • 18. LLUITA CONTRA ELS PROTESTANTS -1542: restabliment de la Inquisició  tribunal eclesiàstic encarregat de perseguir i castigar els heretges.  sotmesos a judici: actes de fe - abjurar de les seves creences i poder tornar al si de l’Església - si no es retractaven eren condemnats, a vegades a la foguera. Pedro Berruguete, Acte de fe presidit per Domingo de Guzmán. 1495 - heretgia: Doctrina o sistema teològic rebutjat com a fals per l'autoritat eclesiàstica. - creació de la Congregació de l’Índex  organització eclesiàstica encarregada de publicar la llista de llibres contraris a la doctrina catòlica i prohibits als creients.
  • 19. -Difusió reforma protestant → lluita per frenar la difusió - Inquisició - Congregació de l’Índex - actes de fe (heretges) - Contrareforma: moviment de renovació dins l’Església - Concili de Trento - importants dogmes - només 1 Bíblia és bona: Vulgata - mesures per reformar l’administració i la disciplina -Difusió de la Contrareforma - reforma de molts ordes religiosos. Santa Teresa de Jesús. - creació de nou ordes. Companyia de Jesús (jesuïtes)
  • 21. -Canvi de mentalitat  difusió per les ciutats - burgesia consolida riquesa i poder. - importància de l’individualisme i el culte a l’esforç personal. - procés de secularització  religió NO centre de vida cultural i espiritual. -Ideal home renaixement: cortesà (text cavaller renaixentista) - guerrer culte i refinats - interessat per la música, les lletres i l’art - envoltat d’artistes i pensadors. -Nobles i prínceps  governants de les ciutats italianes (dibuix palau p. 132) - Ex: Llorenç el Magnífic (família Mèdici de Florència) - impulsors renovació artística  mecenes Artistes i mecenes -Edat Mitjana: artista = simple artesà que treballa al seu taller i no firma les obres. canvi - Renaixement: artistes firmen les obres i busquen la fama i el reconeixement  molt cultes, desenvolupen diverses disciplines (Leonardo). - suport dels mecenes: persones riques que finançaven les obres i protegien els autors. (Ex: els Mèdici)
  • 22. NOVA CONCEPCIÓ D’ART -Canvi de mentalitat en l’art  inspiració en els models artístics de l’antiguitat. - Recuperen formes simples i harmonioses de l’art grec i romà. - Rebuig a la grandiositat i abundant decoració del gòtic. - Ésser humà es converteix en el centre de l’art. Es plasma l’ideal de bellesa. - Interès per l’estudi de la naturalesa i l’anatomia humana. - Temàtica: - escenes bíbliques i imatges de sants. - temes profans inspirats en la mitologia clàssica. - també proliferen els retrats (interès per representar la figura humana) - Sorgeix a Itàlia a finals del s.XIV, i es desenvolupa en 2 etapes: •Quattrocento (s. XV). El gran centre cultural va ser la ciutat de Florència. Impulsors: família Medici. 2. Cinquecento (s.XVI). Principal focus de difusió: Roma. El Renaixement s’estén per tot Europa. -Arquitectura: -assimilar la bellesa a la simplicitat de línies i harmonia de proporcions. - Pintors: -perspectiva  fonamentada en regles de proporcionalitat matemàtica. - Escultors: -recuperen la proporció dels cànons del classicisme.
  • 23. Déu Hermes. Praxítel·les David, Miquel Àngel
  • 24. Planta de la vil·la composta per les formes geomètriques més senzilles: quadrat, cercle i rectangle. Temple romà de Vic Elements d’inspiració romana: 1 1.Figures exemptes. 2 2. timpans. 3. Columnes corinties. 4. Escalinates. Aquesta vil·la era el centre d’1 3 gran explotació agrícola. Va ser imitada en molts països, ex: les mansions de camp angleses i del sud-est dels EUA 4 construïdes en els segles XVII i XVIII, imiten aquest patró. La Rotonda, Andrea Palladio
  • 25. Perspectiva: Representació dels objectes en un pla, conservant la proporció de les formes, les distàncies que les separen i la disposició en la que s’ofereixen a la vista. Permet representar les 3 dimensions de la realitat (alçada, amplada i volum) en una superfície de 2 Esposori de la Mare de Déu, Rafael dimensions. (1504)
  • 26. - Nou esperit humanista: individualisme i esforç personal. - Inici d’un procés de secularització: la religió NO és el centre de la vida cultural i espiritual. - home ideal: cortesà, no el cavaller medieval. - nobles i prínceps eren mecenes. - personatges rellevants: Llorenç el Magnífic - nova concepció de l’art. Es recupera l’art de l’antiguitat grecoromana. - temàtica: religiosa i profana (mitologia clàssica) - artistes: ideal de bellesa (interès per la naturalesa i l’anatomia humana) - importància dels retrats i de la perspectiva
  • 27. ARQUITECTURA -Temples grecs i romans van ser el model: - arc de mig punt - columnes - frontons - cornises - cúpules - recuperació de l’equilibri i la proporció dels clàssics - hereden la simplicitat, l’ordre i la proporció en els elements, espais racionals. - obres: - Cúpula de la Catedral de Florència. BRUNELLESCHI - Santa Maria Novella, Florència. Leon Battista ALBERTI ESCULTURA -Igual com l’escultura grega  segueixen les proporcions del cos humà. - obres que mostren escenes plenes d’humanisme. Figures amb sentiments humans: equilibrei, calma, serenori també dramatisme. - obres: - Sant Jordi, DONATELLO - El sacrifici d’Isaac, Lorenzo GHIBERTI Portes del baptisteri de Florència.
  • 28. FAÇANA DE SANTA MARIA NOVELLA (Florència) ALBERTI - Església construïda al s.X i ampliada al s. XIII. És de l’ordre dels dominics. - Giovanni Rucellai va patrocinar les obres per acabar aquesta façana. - Va encarregar la feina a l'arquitecte i humanista ALBERTI (1404-1472) -Disseny: el portal central, la banda amb quadrats de marbre sobre la decoració de cent anys abans, un cos central que amaga la nau principal i que conté l'òcul, un frontó triangular que remata el conjunt i les volutes dels costats, una invenció que després s'estendria arreu. - Porta una inscripció amb el nom del promotor (Rucellai) i la data de 1470. Les llunetes de les portes es van pintar el 1616.
  • 29. ESGLÉSIA DE SAN LORENZO, Florència. BRUNELLESCHI -Inici obres 1421 - Diferents mecenes de Florència, acaben l’obra els Mèdici. - Inspirada en les basíliques romanes, amb una nau més llarga i totes les línies horitzontals convergeixen en un únic punt: l’altar. La nau central és coberta d'un sostre arquitravat, mentre que les naus laterals són voltades. Al costat de la nau central s'alcen esveltes columnes corínties, amb capitells que es perllonguen en originals fragments d'entaulaments (compostos d'arquitrau, fris i cornisa). Sobre aquestes columnes recolzen arcs de mig punt que col·laboren a sostenir el cos de finestres superior i la coberta plana que corona la nau central.
  • 30. PORTES BAPTISTERI DE FLORÈNCIA. LORENZO GHIBERTI El baptisteri de Sant Joan està considerat l’edifici més antic de la ciutat, es creu que es va edificar sobre un antic edifici romà. És famós pels seus 3 conjunts de portes de bronze d’alt valor artístic. -Fins el s.XIX tots els florentins eren batejats en aquest baptisteri. - Edifici de planta octogonal, les parets són de gres decorades amb marbres de diferents colors: blanc, verd i negre. - 1401: concurs per decorar la porta nord - guanyador: Lorenzo GHIBERTI Sacrifici d’Isaac, 1401.
  • 31. PINTURA -Combinen l’estil clàssic amb noves tècniques: -perspectiva i disposició geomètrica dels elements.  permet representar la profunditat en una superfície plana. -temàtica: religiosa, expressada de manera naturalista i humana. - també es temàtica mitològica (paganisme clàssic) - gust per la representació de la naturalesa i aprofundiment en la psicologia dels personatges. - obres: - Al·legoria a la primavera. Naixement de Venus. BOTTICELLI - Trinitat. MASACCIO - Flagel·lació de Crist. PIERO DE LA FRANCESCA
  • 32. FLAGEL·LACIÓ DE CRIST. PIERO DE LA FRANCESCA (1460) -És una pintura sobre taula. - 2 parts ben marcades: 1. esquerra. Figura del Petrori de Jerusalem amb Pilat assegut després de dictar sentència. Jesús està lligat a la columna i és flagel·lat. 2. dreta. Jardí amb uns personatges que van calçats i un de descalç (mort jove). Vestits a l’època contemporània del pintor.
  • 33. NAIXEMENT DE VENUS. SANDRO BOTTICELLI, 1484 Segons explica la llegenda Venus, deessa de l'amor, va néixer dels genitals del déu Urà, tallat pel seu fill Cronos i després llançat al mar. El títol de l'obra no és, per tant, exacte, ja que el quadre no representa el moment del naixement de la deessa, sinó que mostra l'arribada de Venus, sobre una petxina, a la platja. La deessa és empesa per la bufera dels déus alats, entre una pluja de flors. A l'esquerra apareixen els primers dos personatges de l'obra. Un d'ells és Zèfir (Déu del vent de l'oest); al seu costat hi ha Cloris (que significa pàl·lid). És la nimfa de la brisa i esposa de Zèfir a qui els romans van anomenar Flora. Zèfir i Cloris. Al seu voltant cauen roses, flors que segons la llegenda després es convertiran en éssers. Una de les Nimfes que espera la deessa a la platja, per cobrir-la amb un mantell vermell amb motius florals, es creu que es tracta, específicament, de la Primavera, l'estació del renéixer. Porta un vestit florit: és blanc i està brodat de blauets.
  • 34. LA TRINITAT. MASACCIO (1425-1428) -Pintura al fresc. Pintat en un mur lateral de Santa Maria Novella (Florència) - Títol complet: Sagrada Trinitat amb la Verge, Sant Joan i els donants. - Pinta una capella inspirada en els arcs de triomfs romans, amb volta de canó dividida en cassetons i sostinguda per columnes jòniques, adossades a pilastres que sostenen un entaulament. - Masaccio aconsegueix que la composició sigui un perfece trompe l’oeil, sembla que sigui una arquitectura i el mur estigui foradat. - Donants: resant i a tamany real. Ha estudiat el volum i el realisme dels rostres. - Sota la composició, com si fos la base hi ha un altar amb un esquelet jacent, en el sarcòfag hi ha una inscripció: IO FU GIÀ QUEL CHE VOI SETE. E QUEL CHI SON VOI ANCOR SARETE, VAIG SER EL QUE ETS I EL QUE JO SÓC TU SERÀS.
  • 35. - Renaixement apareix a Itàlia al s. XV: QUATTROCENTO - Arquitectura: -elements simples, proporcionats i simples. - inspiració models grecoromans. - Fillipo Brunelleschi - Leon Battista Alberti - Escultura: - cànon de bellesa: proporcions i tractament del nu - Donatello - Lorenzo Ghiberti - Pintura: - ús de la perspectiva - representació de la naturalesa - Masaccio - Piero della Francesca
  • 36. -s. XVI: capital de l’art es trasllada a ROMA ARQUITECTURA -Grans mecenes: Papes, Juli II inicia la construcció de la basílica de Sant Pere del Vaticà. Encàrrec a Bramante i més tard a Miquel Àngel. - obres: - basílica de Sant Pere del Vaticà - Vil·la Capra (La rotonda), d’Andrea Palladio. ESCULTURA - Influència de les obres clàssiques: proporcions i equilibri. -També recerca en l’expressió dels sentiments. - Temàtica: personatges bíblics i mitològics. I també busts de personatges importants, com Cosme de Mèdici (B. Celllini) -Obres: - David, la Pietat, Moisès de Miquel Àngel. - Perseu, de Benvenuto Cellini. És un escultor considerat de transició al Manierisme. (entre el Renaixement i el Barroc).
  • 37. SANT PERE DEL VATICÀ - Mort de Sant Pere: els seguidors construeixen un petit monument al lloc on va ser enterrat, prop del circ de Neró. - s. IV: emperador Constantí fa construir una basílica. -1506: Papa Juli II reconstrueix la basílica (diners  indulgències). - Hi treballen diferents artistes: Bramante fa el projecte de basílica de planta de creu grega, segueix Miquel Àngel que fa la cúpula i Maderno farà la façana.
  • 38. Cúpula Miquel Àngel, 1546 Baldaquí, de Bernini (s. XVII) Façana, Carlo Maderno (s.XVII)
  • 39. MOISÈS. MIQUEL ÀNGEL - Encàrrec del Papa Juli II per la seva tomba. - Escultura en marbre, acabada el 1515. -Representa el profeta Moisès, just després de baixar el mont Sinaí amb les Taules de la Llei. - Contempla horroritzat que els jueus estan adorant una escultura d’or. - Escultura amb volum gràcies a la llum i als plecs de la roba. - Destaca la perfecció de l’anatomia i l’expressió del rostre, la musculatura en tensió. Sembla que l’escultura s’hagi d’aixecar. - Es representa amb banyes al cap per un error en la traducció feta per Sant Jeroni en el capítol del llibre de l’Èxode. En el text en hebreu es es comenta que del rostre del profeta emanen uns rajos de llum, i Sant Jeroni ho va traduir dient que el seu rostre era banyut. L’error en la traducció és possible perquè la paraula “karan” en hebreu pot signficar raig o banya.
  • 40. LA PIETAT. MIQUEL ÀNGEL - Escultura de marbre, es localitza a la Basílica de St.Pere. Obra feta 1498-1499 -Encàrrec del cardenal Jean de Billheres pel seu monument funerari. - Representa cos de Crist mort sobre la falda de la seva mare, Maria. - Ideal renaixentista: harmonia, bellesa i restricció clàssica. - Estructura del conjunt: piramidal, el vèrtex és el cap de Maria i l’escultura s’eixampla fins la base on cauen les vestimentes. - Les figueres estan desproporcionades. Si Crist estigués dret faria uns 5 metres d’alçada. Teories: està col·locada no al seu lloc original, potser havia d’estar enlairada (il·lusions òptiques). O bé, mostrar la juventud de Maria per ser una figura impura. Pietat de Florència. Mitjans s. XVI. Manierisme Esquema piramidal.
  • 41. PERSEU, BENVENUTO CELLINI Benvenuto Cellini (1500-1571), artista florentí, deixeble de Miquel Àngel. Treballa per diferents aristòcrates, com Cosme de Medicis qui li encarrega l’escultura de Perseu. - Obra feta en bronze. -Perseu: semidéu, fill de Dánae i Zeus. - Va lluitar contra la Medusa, un monstre amb serps al cap que si et mirava quedaves petrificat. Perseu tenia 2 armes importants: una falç d’hacer per tallar-li el cap, regal d’Hermes, i un escut brillant, regal Atenea. Va poder tallar el cap de la Medusa fent servir l’escut com a mirall. I gràcies al casc d’Hades que fa invisible a qui el porta i també porta unes sandàlies alades. - De la sang de la Medusa en va néixer el cavall alat, Pegasus. - Es va casar amb Andròmeda, filla de Cefeo i Casiopea. - Hermes: missatger dels déus - Atenea: deesa de la saviesa, filla de Zeus.
  • 42. PINTURA -Leonardo da Vinci (1452-1519). Destaca en la representació de la natura i les proporcions. Va ser un mestre de l’sfumato, la tècnica pictòrica que consisteix a difuminar els contorns per crear sensació de profunditat. - Obres: Sant Sopar i La Gioconda - Rafael Sanzio (1483-1520). Considerat el màxim exponent de la pintura renaixentista a causa de la perfecció que va assolir en el color, el dibuix i la composició. - Obres: Madonnes (Mare de Déu) i les pintures murals de les Estances del Vaticà, ocm l’Escola d’Atenes. - Miquel Àngel (1475-1564). Va ser un extraordinari arquitecte, escultor i pintor. Pinta cossos volumètrics, amb escenes de moviment i expressivitat. - Obres: frescos de la Capella Sixtina - Escola de Venència: Ticià (1490-1576), millor pintor venecià. Característiques: el colorisme i la riquesa de les seves representacions. Autor de retrats i de quadres de temàtica religiosa i mitològica. - Obra: la Bacanal.
  • 43. LA GIOCONDA. LEONARDO -Quadre + famós de la pintura occidental. - Pintat a principis del s. XVI. És el retrat de mig cos d’una dona que mira directament l’espectador, amb una expressió una mica enigmàtica. - Identificada com a Lisa Gherardini, esposa d’un mercader florentí Francesco del Giocondo. Mona era una contracció comuna de la paraula italiana madonna (dama). - Oli sobre taula de 77 x 53 cm - tècnica de l’sfumato - exposat al Museu del Louvre de París
  • 44. SANT SOPAR. LEONARDO -Pintura mural feta a finals del s. XV (1494-1498), per al refectori del convent de Santa Maria della Grazie, a Milà. - Encàrrec de l’esposa del duc de Milà, Ludovico Sforza. - Escena del Sant Sopar, en els darrers dies de vida de Jesús, tal i com és narrada a l’Evangeli segons Sant Joan, versicle 13:21, just en el moment en què Jesús anuncia que un dels Dotze Apòstols l’ha de trair. - tècniques del tremp i a l’oli. Fort deteriorament de la pintura. - Recomanació: “El codi de Vinci”. Obra fantàstica inspirada en aquest quadre i altres de l’artista. NO ÉS VERÍDIC. Autor: Dawn Brown.
  • 45. LA CAPELLA SIXTINA Autor: Miquel Àngel (1475-1564) Va treballar per la família Mèdici de Florència, quan va morir el seu mecenes es trasllada a Bolonya i finalment a Roma, on va treballar pel Papat. Tècnica: pintura al fresc Mides: 13 x 36 m (volta) i 13 x 12 m (absis) Temàtica: històries de la Bíblia. 2n autor: Daniele da Volterra (1509-1566) Pintor i escultor manieritsta italià. Associat a l’obra de Miquel Àngel pq moltes obres seves es basen en disenys fets per Miquel Àngel. - sobrenom: Il Braghettone, pq va cobrir els genitals de El Judici Final, segnt l’encàrrec del Papa Pius V. Capella Sixtina: lloc on es celebra el conclave  la reunió del Col·legi de Cardenals de l’Església Catòlica Romana per escollir el nou Bisbe de Roma, càrrec que té també la funció de Papa (Sumo Pontífice i Pastor Suprem de l’Esglésica Cat`lica) i Cap de l’Estat del Vaticà. Nom: cum clavis (sota clau)  reclusió i aïllament per l’elecció del nou Papa. Fumata blanca: HABEMUS PAPAM  es cremen les paperetes amb palla seca. Si no hi ha elecció es cremen amb palla molla: fum negre. Recomanació pel·lícula: Les sandàlies del pescador (1968)
  • 46. Creació d’Adam. El pecat original. El diluvi universal.
  • 48. LA CAPELLA SIXTINA. EL JUDICI FINAL -Figura central: Crist Jutge, envoltat d’una cort de profetes, apòstols i sants. Destaquem: sant Pere (porta les claus), sant Llorenç i sant Bartolomeu (als peus de Crist, amb els símbols del martiri: graella i la pròpia pell). - Esquerra Messies: condemnats a l’infern, llançats per àngels justiciers. - Infern: Caront (mitologia grecoromana) amb la barca porta les ànimes impures davant el jutge infernal Minos (amb serps al cos) i davant el Leviatan (monstre marí, visió de Job). - Dreta: els salvats pugen al cel, s’ajuden. - Part superior: àngels que porten els símbols de la Passió de Crist: la columna, la creu, els claus i la corona d’espines. -Relació amb Judici d’Osiris (mitologia egípcia)
  • 49. 1 2 3 1. Crist Jutge 2. Sant Bartolomeu 3. Ressurrecció del justos. 4 4. Barca de Caron
  • 51. ESCOLA D’ATENES. ESTANCES VATICANES. RAFAEL - Encàrrec del Papa Juli II per decorar els salons del Palau Apostòlic del Vaticà. - Tècnica de pintura al fresc. Pintat entre el 1509 i 1510. - Representa els grans filòsofs de l’antiguitat clàssica. - Escena emmarcada en una gran estructura arquitectònica renaixentista, estableix la persepectiva i dóna profunditat al quadre. (1) -El centre de la composició l’ocupen Plató i Aristòtil. El primer retratat amb els trets de Leonardo. (2) - El personatge meditatiu assegut en primer pla és Miquel Àngel. (3) -Diògenes se’l veu assegut a les escales (4). 1 - Grup format per diversos personatges. El que dibuixa amb un 1 compàs és Bramante. 2 2 4 3 5
  • 52. BACANAL. TICIÀ -Pintor de l’anomenada Escola de Venècia. - Considerat un gran retratista de la seva època, gràcies a l’habilitat de captar els trets de caràcter dels seus personatges. -Encàrrec del duc de Ferrara per a decoració de l’estança del seu castell. - Oli sobre tela, pintat vers el 1519-1520. Actualment és al Museu del Prado. - Representa un tema mitològic: una festa del déu del vi, Bacus, una bacanal. - S’observen personatges parlant, bevent vi, ballant, amb braços i cames en moviment. Es passen el vi els uns als altres. La dona del centre, identificada com a Violant, de qui estava enamorat el pintor, té una partitura al costat on diu. “Qui beu i no torna a beure, no sap el que és beure.”
  • 53. -S. XVI: CINQUECENTO - Arquitectura: - Miquel Àngel - Andrea Palladio - grans mecenes: Papes - Escultura: - Miquel Àngel - Benvenuto Cellini - expressió dels sentiments - Pintura: - Leonardo da Vinci - Rafael - Miquel Àngel - pintors venecians
  • 54. David, Miquel Àngel David, Donatello
  • 55. La Gioconda, Leonardo da Vinci La Trinitat, Massaccio
  • 56. La Primavera i el naixement de Venus, Botticelli La Bacanal, Ticià
  • 57. Madonna de San Sisto. Mare de Déu amb el Nen i Sant Sixt i Santa Bàrbara als costats. Madonna de la Cadernera, Rafael
  • 58. -Difusió durant el s. XVI FLANDES -Poca influència del Renaixement italià. - Es desenvolupa un estil propi: - gust pels detalls - el realisme - retrats - NO al·lusions a l’antiguitat clàssica -Artistes: Jan van Eyck  domina l’oli i la perspectiva - obra: El matrimoni Arnolfini, 1434. -Artista: Hieronymus Bosch (el Bosco)  món imaginari i fantàstic amb una finalitat moralitzadora - obra: El jardí de les delícies, 1515. -Artista: Pieter Brueghel el Vell  escenes de la vida quotidiana i ofereix una visió grotesca i satírica de la realitat. - obra: La sega, 1565
  • 59. Jan van Eych. El matrimoni Arnolfini, 1434
  • 60. Pieter Brueghel el Vell. La sega, 1565
  • 61. El Bosco. El jardí de les delícies, 1515 Tríptic pintat a l’oli de 206 x 386 cm, compost per una taula central i dos laterals (pintades en els seus dos costats) que es poden tancar sobre aquella. -Obra de gran simbolisme, es considera que té una intenció moralitzant. No es pot classificar seguint la iconografia tradicional. - es conserva al Museu del Prado, Madrid. - encàrrec de la casa de Nassau per decorar el palau de Brussel·les. Tancat, 3r dia de la creació del món. El jardí de l’Eden. El jardí de les delícies L’infern
  • 62. ALEMANYA -Triomf reforma luterana  pintura religiosa no massa importància. - Temàtica: paisatges i retrats - Artista: Albrecht Dürer  important dibuixant i gravador. - obra: taules d’Adam i Eva  síntesi de la perfecció ideal del cos humà. - Artista: Lucas Cranach, amic de Luter - obra: retrat de Martí Luter
  • 63. FRANÇA -mecenes: monarca Francesc I. - ARQUITECTURA: construcció de castells. - Arts decoratives: refinat i ornamental - influència flamenca i italiana Castell de Chenonceaux, 1520-1560
  • 64. - s. XVI: influència del Renaixement en altres països - Flandes -poca influència - estil propi: molts detalls, realisme i retrats - Alemanya - reforma luterana. Pintura religiosa no tan important. - retrats, gravats - França - mecenes: Francesc I - arquitectura: castells
  • 65. - David. Autor: Miquel Àngel. 1504. Cinquecento - S’hi observa l’estudi de l’anatomia humana i la cerca de la bellesa ideal. Com a característiqca específica de Miquel Àngel, podem dir que no se centra només en les proporcions i l’equilibri, sinó en l’expressió dels sentiments. - Esposori de la Mare de Déu. Autor: Rafael. 1504. Cinquecento. - Composició organitzada al voltant d’un punt de fuga central que marca la perspectiva. Domina la tècnica i el retrat. Les seves composicions són elegants i harmòniques. - Església de San Lorenzo. Autor: Fillipo Brunelleschi. 1415. Quattrocento. - Té planta de creu llatina. La repetició d’elements (columnes, arcs i sostre) reforcen la sensació de profunditat especial. S’introdueixen innovacions estilístiques basades en les lleis de la geometria.