2. - Comença amb la caiguda de Constantinoble (1453)
CRONOLOGIA
- Acaba amb la Revolució Francesa (1789)
EDAT MODERNA
- El naixement de l’estat modern monarquia autoritària
REPRESENTA -Humanisme, en el pensament
- Un canvi de mentalitat
- Renaixement, en l’art
Catòlics
Reforma: escissió del
genera cristianisme Protestants
Descobriments geogràfics ampliació del món
conegut
3. 1. El naixement de l’estat modern.
L’edat moderna comença amb grans transformacions: un nou model
d’estat, un canvi en el pensament i en l’art, s’amplia el món conegut, etc.
4. Economia i societat a l’Europa moderna.
Tot i continuar sent una societat estamental i rural, la societat moderna
coneixerà el revifament de les ciutats, que esdevindran els centres de la
nova economia capitalista.
7. L’Humanisme.
L’Humanisme representà una revolució en el món de les idees.
10.El Renaixement.
El Renaixment va ser l’expressió artística del canvi de mentalitat.
13.Els conflictes religiosos.
El canvi ideològic va afectar també l’àmbit religiós: el cristianisme es va
escindir en catolicisme i protestantisme.
16.Els descobriments geogràfics.
De la confluència de factors ideològic, socioeconòmics, tècnics i científics
en va resultar una enorme ampliació del món conegut.
4. - moviment social i cultural, neix a Itàlia al segle XV, i s’estén per totes
les minories cultes dels països europeus. Representa un canvi radical en la
manera de concebre el món i la societat.
- es supera la visió teocèntrica del món i es desenvolupa una visió
antropocèntrica. Déu com a centre de tot
ésser humà esdevé l’objecte principal d’estudi
- anàlisi científica dels textos bíblics i tota matèria d’estudi.
model: tradició grecollatina (traducció clàssics)
- importància de la cultura en la recerca del benestar dels pobles i les
persones.
- Interès per la ciència i el progrés tècnic. Noves teories i concepcions.
-Ús de llengües vernacles (francès, italià, castellà...) transmissió
cultural. Traducció de la Bíblia.
5. EXPANSIÓ HUMANISME
- Humanisme cristià: Erasme de Rotterdam
unió herència cultura clàssica + interès científic +
valors cristians
-1440-1450: invenció de l’IMPREMTA (Gutenberg)
- sistema d’impressió mitjançant la tipografia.
- motlles de fusta amb les lletres de l’alfabet omplerts de ferro tipus mòbils.
- difusió idees humanistes:
- gran nombre de còpies de llibres (Bíblia, 1455)
- cost de llibres elevats: poques ciutats tenien impremta (Venècia, París,
Anvers), més tard s’extendrà per tot arreu.
- acadèmies centren estudis de llengua, literatura i filosofia.
Ex: Acadèmia Platònica de Florència.
Formades per erudits, gràcies al mecenatge.
- universitats (Bolonya, Pàdua, Florència, Alcalà de Henares…)
- formació i transmissió de nous coneixements.
-1r llibre imprès en català a València:
“Les trobes en lahors de la Verge Maria”, 1474
6. -1r llibre imprès en català a València:
“Les trobes en lahors de la Verge
Maria”, 1474
7. Principals humanistes:
-Erasme de Rotterdam (1466-1536). Defensa la necessitat d’augmentar la
moralitat del clergat i advoca per una religiositat íntima. Promou estudis
filosòfics i històrics.
-Thomas More (1478-1535). Exposa la possibilitat d’una societat diferent,
basada en la tolerància religiosa i la propietat comuna de la terra.
- Joan Lluís Vives (1492-1540). Defensa la separació entre la lògica i la
metafísica, i la necessitat de basar el coneixement humà en la raó i la
natura.
Erasme de Rotterdam Thomas More Joan Lluís Vives
8. Prototipus d’humanista: LEONARDO DA VINCI
-Neix el 1452, a Vinci, prop de Florència (ciutat bressol de
l’humanisme)
- considerat un dels millors pintors, també va ser un gran
científic. Va investigar l’anatomia humana, va ser expert
en òptica. Va fer descobriments de geologia, metereologia
i hidràulica i va estudiar les marees i la Lluna.
- va destacar com enginyer de tota mena de màquines:
militars i prototipus de voladors.
- va ser un músic notable
Catapulta. Va fer diversos projectes de
Projecte de giny volador. Va analitzar el vol màquines militars pel duc de Milà,
dels ocells i va fer estudis d’aerodinàmica. Ludovico Sforza.
9. Desenvolupament científic
NICOLAU COPÈRNIC:
- desenvolupa la teoria heliocèntrica el Sol és el centre de
l’univers.
- Església nega aquesta teoria sistema de Ptolomeu (s.II dC)
defensa la posició central de la Terra.
MIQUEL SERVET:
-Origen aragonès.
- teòleg. Nega el concepte de la Trinitat. Perseguit per la
Inquisició.
-Estudis sobre la circulació sanguínia.
(llibre recomanat: “El metge”, de Noah Gordon.
- Va ser empresonat i condemnat a morir a la foguera.
No llibertat de pensament i expressió.
10. NOUS INVENTS PER A LA NAVEGACIÓ Pàg. 161
-portolans: cartes marítimes
- timó
- brúixola
- astrolabi.
- caravel·la: nau alta i forta, apropiada per a la
navegació d’altura a l’Atlàntic.
11. -s. XIV: canvi en la mentalitat medieval.
- Humanisme: l’home és el centre del món
- Característiques principals de l’humanisme:
- exalça l’ésser humà.
- inspiració cultura grecollatina.
- interés pel progrés tècnic i científic.
- ús de les llengües vernacles.
- expansió de l’humanisme → impremta (s.XV, Gutenberg)
- importància de les acadèmies i les universitats
- humanistes importants: Erasme de Rotterdam
12. CAUSES: - finals E.M. malestar de la societat en general per:
- luxe exagerat de l’alta jerarquia eclesiàstica contra els principis de l
a religió cristiana.
- escassa cultura i relaxament del clero.
- compravenda de càrrecs eclesiàstics
no vocació, ganes de tenir beneficis
- venda de butlles i indulgències
obtenir el perdó dels pecats
CRÍTIQUES:
- es demana una religiositat més íntima, basada en la lectura de la
Bíblia (cadascú fa la interpretació).
Erasme de Rotterdam.
- Martí Luter contra la doctrina catòlica i la jerarquia eclesiàstica.
ENFRONTAMENT:
- 1515: venda de noves indulgències per sufragar la construcció de la
Basílica de Sant Pere del Vaticà.
- indulgència: document emès pel papa (Lleó X) pel qual es
comprava el perdó dels pecats.
13. MARTÍ LUTER. EL PROTESTANTISME
-Context històric:
- Carles I de Castella i V de l’imperi germànic (1516-1556). Fill de Joana de
Castella i de Felip d’Habsburg.
- prínceps alemanys s’enfronten al poder de l’emperador i donen suport a
Martí Luter. Volen més propietats i poder.
- l’emperador Carles té i dóna suport al Papa de Roma.
- guerres de religió. (text pàg. 177)
-Martí Luter el 1517 publica “Les 95 tesis” contra la doctrina catòlica i la jerarquia
eclesiàstica el papa li demana que rectifica, no ho fa excomunicat.
- nega el valor de les indulgències.
- proposa una nova espiritualitat religiosa.
-Característiques de la reforma luterana:
- salvació per la fe (NO bones obres)
- sacerdoci universal, cadascú es relaciona directament amb Déu per l’oració.
- autoritat de la Bíblia. Cadascú pot interpretar la Bíblia segons la seva
consciència individual.
- només 2 sagraments: baptisme i comunió.
- no culte Verge ni sants.
- no autoritat del papa.
14. Denominació:
- 1529: Dieta Espira reunió dels prínceps i ciutats del Sacre Imperi
amb l’emperador Carles.
- es prohibeixen les doctrines de Martí Luter.
- els prínceps alemanys s’enfronten a l’emperador.
- opositors coneguts com a PROTESTANTS
EXPANSIÓ REFORMA
-s’extén ràpidament per Alemanya (enfrontament amb l’emperador).
- sorgeixen nous moviments de reforma religiosa:
- Calvinisme (Joan Calví) doctrina de la predestinació
les persones estan condemnades o
salvades en néixer, sense que les
obres siguin importants.
- difusió per França: hugonots
- difusió per Anglaterra: puritans
- Escòcia: John Knox: funda església presbiteriana (basada idees Calví)
- Anglicanisme (Enric VIII d’Anglaterra) conflicte amb el Papa (Climent VII)
es volia divorciar de Caterina d’Aragó (tia de l’emperador Carles)
- Acta de Supremacía 1534: crea l’Església anglicana → cap: el rei
15. -Finals Edat Mitjana malestar en la societat. Per què hi ha malestar?
- Crítiques a l’Església, què es critíca?
- Es defensa una religiositat més íntima → Reforma
- personatges importants:
- Martí Luter → reforma luterana
- Joan Calví → calvinisme
- John Knox → església presbiteriana
- Enric VIII → anglicanisme
-Principis bàsics de reforma luterana. Quins són?
- Salvació per la fe
- Sacerdoci universal
- Autoritat de la Bíblia
16. -Moviment reformador en l’Església catòlica
- Objectiu: frenar la Reforma protestant i millorar el funcionament de l’Església.
- 1545 – 1563: Concili de Trento (congrés de bisbes i altres representants de
l’Església per tractar temes sobre el dogma).
- el concili:
- confirmar els dogmes la doctrina elaborada per l’Església.
- proclamar que la fe era important, però que la salvació s’aconsegueix
també per les bones obres.
- confirmar els 7 sagraments.
- caràcter sagrat de la missa i el culte a la Mare de Déu i als sants.
- es declara la Vulgata com la única interpretació vàlida de la Bíblia.
- fundar seminaris per a la formació de sacerdots.
- crear nous mitjans per estendre la dotrina catòlica. Catecisme i noves
escoles.
- prohibició de venda d’indulgències.
- obligació dels bisbes de residir a la seva diòcesi i els sacerdots a la seva
parròquia.
- el clero ha de tenir una vida exemplar i respectar el celibat.
18. LLUITA CONTRA ELS PROTESTANTS
-1542: restabliment de la Inquisició
tribunal eclesiàstic encarregat de
perseguir i castigar els heretges.
sotmesos a judici: actes de fe
- abjurar de les seves creences i
poder tornar al si de l’Església
- si no es retractaven eren
condemnats, a vegades a la
foguera.
Pedro Berruguete, Acte de fe presidit per Domingo de Guzmán. 1495
- heretgia: Doctrina o sistema teològic rebutjat com a fals per l'autoritat
eclesiàstica.
- creació de la Congregació de l’Índex
organització eclesiàstica encarregada de publicar la llista
de llibres contraris a la doctrina catòlica i prohibits als creients.
19. -Difusió reforma protestant → lluita per frenar la difusió
- Inquisició
- Congregació de l’Índex
- actes de fe (heretges)
- Contrareforma: moviment de renovació dins l’Església
- Concili de Trento
- importants dogmes
- només 1 Bíblia és bona: Vulgata
- mesures per reformar l’administració i la disciplina
-Difusió de la Contrareforma
- reforma de molts ordes religiosos. Santa Teresa de Jesús.
- creació de nou ordes. Companyia de Jesús (jesuïtes)
21. -Canvi de mentalitat difusió per les ciutats
- burgesia consolida riquesa i poder.
- importància de l’individualisme i el culte a l’esforç personal.
- procés de secularització religió NO centre de vida cultural i espiritual.
-Ideal home renaixement: cortesà (text cavaller renaixentista)
- guerrer culte i refinats
- interessat per la música, les lletres i l’art
- envoltat d’artistes i pensadors.
-Nobles i prínceps governants de les ciutats italianes (dibuix palau p. 132)
- Ex: Llorenç el Magnífic (família Mèdici de Florència)
- impulsors renovació artística mecenes
Artistes i mecenes
-Edat Mitjana: artista = simple artesà que treballa al seu taller i no firma les obres.
canvi
- Renaixement: artistes firmen les obres i busquen la fama i el reconeixement
molt cultes, desenvolupen diverses disciplines (Leonardo).
- suport dels mecenes: persones riques que finançaven les obres i
protegien els autors. (Ex: els Mèdici)
22. NOVA CONCEPCIÓ D’ART
-Canvi de mentalitat en l’art inspiració en els models artístics de l’antiguitat.
- Recuperen formes simples i harmonioses de l’art grec i romà.
- Rebuig a la grandiositat i abundant decoració del gòtic.
- Ésser humà es converteix en el centre de l’art. Es plasma l’ideal de bellesa.
- Interès per l’estudi de la naturalesa i l’anatomia humana.
- Temàtica:
- escenes bíbliques i imatges de sants.
- temes profans inspirats en la mitologia clàssica.
- també proliferen els retrats (interès per representar la figura humana)
- Sorgeix a Itàlia a finals del s.XIV, i es desenvolupa en 2 etapes:
•Quattrocento (s. XV). El gran centre cultural va ser la ciutat de
Florència. Impulsors: família Medici.
2. Cinquecento (s.XVI). Principal focus de difusió: Roma. El
Renaixement s’estén per tot Europa.
-Arquitectura:
-assimilar la bellesa a la simplicitat de línies i harmonia de proporcions.
- Pintors:
-perspectiva fonamentada en regles de proporcionalitat matemàtica.
- Escultors:
-recuperen la proporció dels cànons del classicisme.
24. Planta de la vil·la
composta per les
formes geomètriques
més senzilles:
quadrat, cercle i
rectangle.
Temple romà de Vic
Elements d’inspiració romana: 1
1.Figures exemptes. 2
2. timpans.
3. Columnes corinties.
4. Escalinates.
Aquesta vil·la era el centre d’1
3
gran explotació agrícola. Va ser
imitada en molts països, ex: les
mansions de camp angleses i
del sud-est dels EUA 4
construïdes en els segles XVII i
XVIII, imiten aquest patró.
La Rotonda, Andrea Palladio
25. Perspectiva: Representació
dels objectes en un pla,
conservant la proporció de les
formes, les distàncies que les
separen i la disposició en la
que s’ofereixen a la vista.
Permet representar les 3
dimensions de la realitat
(alçada, amplada i volum) en
una superfície de 2
Esposori de la Mare de Déu, Rafael dimensions.
(1504)
26. - Nou esperit humanista: individualisme i esforç personal.
- Inici d’un procés de secularització: la religió NO és el centre de la vida
cultural i espiritual.
- home ideal: cortesà, no el cavaller medieval.
- nobles i prínceps eren mecenes.
- personatges rellevants: Llorenç el Magnífic
- nova concepció de l’art. Es recupera l’art de l’antiguitat grecoromana.
- temàtica: religiosa i profana (mitologia clàssica)
- artistes: ideal de bellesa (interès per la naturalesa i l’anatomia humana)
- importància dels retrats i de la perspectiva
27. ARQUITECTURA
-Temples grecs i romans van ser el model:
- arc de mig punt
- columnes
- frontons
- cornises
- cúpules
- recuperació de l’equilibri i la proporció dels clàssics
- hereden la simplicitat, l’ordre i la proporció en els elements, espais racionals.
- obres:
- Cúpula de la Catedral de Florència. BRUNELLESCHI
- Santa Maria Novella, Florència. Leon Battista ALBERTI
ESCULTURA
-Igual com l’escultura grega segueixen les proporcions del cos humà.
- obres que mostren escenes plenes d’humanisme. Figures amb sentiments
humans: equilibrei, calma, serenori també dramatisme.
- obres:
- Sant Jordi, DONATELLO
- El sacrifici d’Isaac, Lorenzo GHIBERTI Portes del baptisteri de Florència.
28. FAÇANA DE SANTA MARIA NOVELLA (Florència) ALBERTI
- Església construïda al s.X i ampliada al s. XIII. És de l’ordre dels
dominics.
- Giovanni Rucellai va patrocinar les obres per acabar aquesta façana.
- Va encarregar la feina a l'arquitecte i humanista ALBERTI (1404-1472)
-Disseny: el portal central, la banda amb quadrats de marbre sobre la
decoració de cent anys abans, un cos central que amaga la nau principal
i que conté l'òcul, un frontó triangular que remata el conjunt i les volutes
dels costats, una invenció que després s'estendria arreu.
- Porta una inscripció amb el nom del promotor (Rucellai) i la data de
1470. Les llunetes de les portes es van pintar el 1616.
29. ESGLÉSIA DE SAN LORENZO, Florència. BRUNELLESCHI
-Inici obres 1421
- Diferents mecenes de
Florència, acaben l’obra els
Mèdici.
- Inspirada en les basíliques
romanes, amb una nau més
llarga i totes les línies
horitzontals convergeixen en
un únic punt: l’altar.
La nau central és coberta d'un sostre arquitravat, mentre que les naus laterals
són voltades.
Al costat de la nau central s'alcen esveltes columnes corínties, amb capitells
que es perllonguen en originals fragments d'entaulaments (compostos
d'arquitrau, fris i cornisa). Sobre aquestes columnes recolzen arcs de mig punt
que col·laboren a sostenir el cos de finestres superior i la coberta plana que
corona la nau central.
30. PORTES BAPTISTERI DE FLORÈNCIA. LORENZO GHIBERTI
El baptisteri de Sant Joan està considerat l’edifici
més antic de la ciutat, es creu que es va edificar
sobre un antic edifici romà. És famós pels seus 3
conjunts de portes de bronze d’alt valor artístic.
-Fins el s.XIX tots els florentins eren batejats en
aquest baptisteri.
- Edifici de planta octogonal, les parets són de gres
decorades amb marbres de diferents colors: blanc,
verd i negre.
- 1401: concurs per decorar la porta nord
- guanyador: Lorenzo GHIBERTI
Sacrifici d’Isaac, 1401.
31. PINTURA
-Combinen l’estil clàssic amb noves tècniques:
-perspectiva i disposició geomètrica dels elements.
permet representar la profunditat en una superfície plana.
-temàtica: religiosa, expressada de manera naturalista i humana.
- també es temàtica mitològica (paganisme clàssic)
- gust per la representació de la naturalesa i aprofundiment en la psicologia
dels personatges.
- obres:
- Al·legoria a la primavera. Naixement de Venus. BOTTICELLI
- Trinitat. MASACCIO
- Flagel·lació de Crist. PIERO DE LA FRANCESCA
32. FLAGEL·LACIÓ DE CRIST. PIERO DE LA FRANCESCA (1460)
-És una pintura sobre taula.
- 2 parts ben marcades:
1. esquerra. Figura del Petrori de Jerusalem amb Pilat assegut després
de dictar sentència. Jesús està lligat a la columna i és flagel·lat.
2. dreta. Jardí amb uns personatges que van calçats i un de descalç
(mort jove). Vestits a l’època contemporània del pintor.
33. NAIXEMENT DE VENUS. SANDRO BOTTICELLI, 1484
Segons explica la llegenda Venus, deessa de l'amor, va néixer dels genitals del déu Urà, tallat pel
seu fill Cronos i després llançat al mar. El títol de l'obra no és, per tant, exacte, ja que el quadre no
representa el moment del naixement de la deessa, sinó que mostra l'arribada de Venus, sobre una
petxina, a la platja. La deessa és empesa per la bufera dels déus alats, entre una pluja de flors.
A l'esquerra apareixen els primers dos personatges de l'obra. Un d'ells és Zèfir (Déu del vent de
l'oest); al seu costat hi ha Cloris (que significa pàl·lid). És la nimfa de la brisa i esposa de Zèfir a qui
els romans van anomenar Flora. Zèfir i Cloris. Al seu voltant cauen roses, flors que segons la
llegenda després es convertiran en éssers.
Una de les Nimfes que espera la deessa a la platja, per cobrir-la amb un mantell vermell amb motius
florals, es creu que es tracta, específicament, de la Primavera, l'estació del renéixer. Porta un vestit
florit: és blanc i està brodat de blauets.
34. LA TRINITAT. MASACCIO (1425-1428)
-Pintura al fresc. Pintat en un mur lateral de Santa
Maria Novella (Florència)
- Títol complet: Sagrada Trinitat amb la Verge, Sant
Joan i els donants.
- Pinta una capella inspirada en els arcs de triomfs
romans, amb volta de canó dividida en cassetons i
sostinguda per columnes jòniques, adossades a
pilastres que sostenen un entaulament.
- Masaccio aconsegueix que la composició sigui un
perfece trompe l’oeil, sembla que sigui una
arquitectura i el mur estigui foradat.
- Donants: resant i a tamany real. Ha estudiat el
volum i el realisme dels rostres.
- Sota la composició, com si fos la base hi ha un
altar amb un esquelet jacent, en el sarcòfag hi ha
una inscripció: IO FU GIÀ QUEL CHE VOI SETE. E
QUEL CHI SON VOI ANCOR SARETE, VAIG SER EL
QUE ETS I EL QUE JO SÓC TU SERÀS.
35. - Renaixement apareix a Itàlia al s. XV: QUATTROCENTO
- Arquitectura:
-elements simples, proporcionats i simples.
- inspiració models grecoromans.
- Fillipo Brunelleschi
- Leon Battista Alberti
- Escultura:
- cànon de bellesa: proporcions i tractament del nu
- Donatello
- Lorenzo Ghiberti
- Pintura:
- ús de la perspectiva
- representació de la naturalesa
- Masaccio
- Piero della Francesca
36. -s. XVI: capital de l’art es trasllada a ROMA
ARQUITECTURA
-Grans mecenes: Papes, Juli II inicia la construcció de la basílica de Sant Pere
del Vaticà. Encàrrec a Bramante i més tard a Miquel Àngel.
- obres:
- basílica de Sant Pere del Vaticà
- Vil·la Capra (La rotonda), d’Andrea Palladio.
ESCULTURA
- Influència de les obres clàssiques: proporcions i equilibri.
-També recerca en l’expressió dels sentiments.
- Temàtica: personatges bíblics i mitològics. I també busts de
personatges importants, com Cosme de Mèdici (B. Celllini)
-Obres:
- David, la Pietat, Moisès de Miquel Àngel.
- Perseu, de Benvenuto Cellini. És un escultor considerat de
transició al Manierisme. (entre el Renaixement i el Barroc).
37. SANT PERE DEL VATICÀ
- Mort de Sant Pere: els seguidors construeixen
un petit monument al lloc on va ser enterrat,
prop del circ de Neró.
- s. IV: emperador Constantí fa construir una
basílica.
-1506: Papa Juli II reconstrueix la basílica
(diners indulgències).
- Hi treballen diferents artistes: Bramante fa el
projecte de basílica de planta de creu grega,
segueix Miquel Àngel que fa la cúpula i Maderno
farà la façana.
38. Cúpula Miquel Àngel, 1546 Baldaquí, de Bernini (s. XVII)
Façana, Carlo Maderno (s.XVII)
39. MOISÈS. MIQUEL ÀNGEL - Encàrrec del Papa Juli II per la
seva tomba.
- Escultura en marbre, acabada el
1515.
-Representa el profeta Moisès,
just després de baixar el mont
Sinaí amb les Taules de la Llei.
- Contempla horroritzat que els
jueus estan adorant una escultura
d’or.
- Escultura amb volum gràcies a la
llum i als plecs de la roba.
- Destaca la perfecció de
l’anatomia i l’expressió del rostre,
la musculatura en tensió. Sembla
que l’escultura s’hagi d’aixecar.
- Es representa amb banyes al
cap per un error en la traducció
feta per Sant Jeroni en el capítol
del llibre de l’Èxode. En el text en
hebreu es es comenta que del
rostre del profeta emanen uns
rajos de llum, i Sant Jeroni ho va
traduir dient que el seu rostre era
banyut. L’error en la traducció és
possible perquè la paraula “karan”
en hebreu pot signficar raig o
banya.
40. LA PIETAT. MIQUEL ÀNGEL
- Escultura de marbre, es localitza a la Basílica de St.Pere. Obra feta 1498-1499
-Encàrrec del cardenal Jean de Billheres pel seu monument funerari.
- Representa cos de Crist mort sobre la falda de la seva mare, Maria.
- Ideal renaixentista: harmonia, bellesa i restricció clàssica.
- Estructura del conjunt: piramidal, el vèrtex és el cap de Maria i l’escultura s’eixampla fins la base
on cauen les vestimentes.
- Les figueres estan desproporcionades. Si Crist estigués dret faria uns 5 metres d’alçada.
Teories: està col·locada no al seu lloc
original, potser havia d’estar enlairada
(il·lusions òptiques).
O bé, mostrar la juventud de Maria per
ser una figura impura.
Pietat de Florència.
Mitjans s. XVI.
Manierisme
Esquema piramidal.
41. PERSEU, BENVENUTO CELLINI
Benvenuto Cellini (1500-1571), artista florentí,
deixeble de Miquel Àngel.
Treballa per diferents aristòcrates, com Cosme
de Medicis qui li encarrega l’escultura de Perseu.
- Obra feta en bronze.
-Perseu: semidéu, fill de Dánae i Zeus.
- Va lluitar contra la Medusa, un monstre amb
serps al cap que si et mirava quedaves petrificat.
Perseu tenia 2 armes importants: una falç d’hacer
per tallar-li el cap, regal d’Hermes, i un escut
brillant, regal Atenea. Va poder tallar el cap de la
Medusa fent servir l’escut com a mirall. I gràcies
al casc d’Hades que fa invisible a qui el porta i
també porta unes sandàlies alades.
- De la sang de la Medusa en va néixer el cavall
alat, Pegasus.
- Es va casar amb Andròmeda, filla de Cefeo i
Casiopea.
- Hermes: missatger dels déus
- Atenea: deesa de la saviesa, filla de Zeus.
42. PINTURA
-Leonardo da Vinci (1452-1519). Destaca en la representació de la
natura i les proporcions. Va ser un mestre de l’sfumato, la tècnica
pictòrica que consisteix a difuminar els contorns per crear sensació de
profunditat.
- Obres: Sant Sopar i La Gioconda
- Rafael Sanzio (1483-1520). Considerat el màxim exponent de la
pintura renaixentista a causa de la perfecció que va assolir en el color,
el dibuix i la composició.
- Obres: Madonnes (Mare de Déu) i les pintures murals de les Estances
del Vaticà, ocm l’Escola d’Atenes.
- Miquel Àngel (1475-1564). Va ser un extraordinari arquitecte, escultor
i pintor. Pinta cossos volumètrics, amb escenes de moviment i
expressivitat.
- Obres: frescos de la Capella Sixtina
- Escola de Venència: Ticià (1490-1576), millor pintor venecià.
Característiques: el colorisme i la riquesa de les seves representacions.
Autor de retrats i de quadres de temàtica religiosa i mitològica.
- Obra: la Bacanal.
43. LA GIOCONDA. LEONARDO
-Quadre + famós de la pintura occidental.
- Pintat a principis del s. XVI. És el retrat de mig cos
d’una dona que mira directament l’espectador, amb
una expressió una mica enigmàtica.
- Identificada com a Lisa Gherardini, esposa d’un
mercader florentí Francesco del Giocondo. Mona era
una contracció comuna de la paraula italiana
madonna (dama).
- Oli sobre taula de 77 x 53 cm
- tècnica de l’sfumato
- exposat al Museu del Louvre de París
44. SANT SOPAR. LEONARDO
-Pintura mural feta a finals del s. XV (1494-1498), per al refectori del convent
de Santa Maria della Grazie, a Milà.
- Encàrrec de l’esposa del duc de Milà, Ludovico Sforza.
- Escena del Sant Sopar, en els darrers dies de vida de Jesús, tal i com és
narrada a l’Evangeli segons Sant Joan, versicle 13:21, just en el moment en
què Jesús anuncia que un dels Dotze Apòstols l’ha de trair.
- tècniques del tremp i a l’oli. Fort deteriorament de la pintura.
- Recomanació: “El codi de Vinci”. Obra fantàstica inspirada en aquest
quadre i altres de l’artista. NO ÉS VERÍDIC. Autor: Dawn Brown.
45. LA CAPELLA SIXTINA
Autor: Miquel Àngel (1475-1564)
Va treballar per la família Mèdici de Florència, quan va morir el seu mecenes
es trasllada a Bolonya i finalment a Roma, on va treballar pel Papat.
Tècnica: pintura al fresc
Mides: 13 x 36 m (volta) i 13 x 12 m (absis)
Temàtica: històries de la Bíblia.
2n autor: Daniele da Volterra (1509-1566)
Pintor i escultor manieritsta italià. Associat a l’obra de Miquel Àngel pq moltes
obres seves es basen en disenys fets per Miquel Àngel.
- sobrenom: Il Braghettone, pq va cobrir els genitals de El Judici Final, segnt
l’encàrrec del Papa Pius V.
Capella Sixtina: lloc on es celebra el conclave la reunió del Col·legi de
Cardenals de l’Església Catòlica Romana per escollir el nou Bisbe de Roma,
càrrec que té també la funció de Papa (Sumo Pontífice i Pastor Suprem de
l’Esglésica Cat`lica) i Cap de l’Estat del Vaticà.
Nom: cum clavis (sota clau) reclusió i aïllament per l’elecció del nou Papa.
Fumata blanca: HABEMUS PAPAM es cremen les paperetes amb palla
seca. Si no hi ha elecció es cremen amb palla molla: fum negre.
Recomanació pel·lícula: Les sandàlies del pescador (1968)
48. LA CAPELLA SIXTINA. EL JUDICI FINAL
-Figura central: Crist Jutge, envoltat d’una cort de profetes, apòstols i
sants. Destaquem: sant Pere (porta les claus), sant Llorenç i sant
Bartolomeu (als peus de Crist, amb els símbols del martiri: graella i la
pròpia pell).
- Esquerra Messies: condemnats a l’infern, llançats per àngels justiciers.
- Infern: Caront (mitologia grecoromana) amb la barca porta les ànimes
impures davant el jutge infernal Minos (amb serps al cos) i davant el
Leviatan (monstre marí, visió de Job).
- Dreta: els salvats pugen al cel, s’ajuden.
- Part superior: àngels que porten els símbols de la Passió de Crist: la
columna, la creu, els claus i la corona d’espines.
-Relació amb Judici d’Osiris (mitologia egípcia)
49. 1 2
3
1. Crist Jutge
2. Sant Bartolomeu
3. Ressurrecció del justos. 4
4. Barca de Caron
51. ESCOLA D’ATENES. ESTANCES VATICANES. RAFAEL
- Encàrrec del Papa Juli II per decorar els salons del Palau Apostòlic del Vaticà.
- Tècnica de pintura al fresc. Pintat entre el 1509 i 1510.
- Representa els grans filòsofs de l’antiguitat clàssica.
- Escena emmarcada en una gran estructura arquitectònica renaixentista, estableix la persepectiva i
dóna profunditat al quadre. (1)
-El centre de la composició l’ocupen Plató i Aristòtil. El primer retratat amb els trets de Leonardo. (2)
- El personatge meditatiu assegut en primer pla és Miquel Àngel. (3)
-Diògenes se’l veu
assegut a les escales
(4). 1
- Grup format per
diversos
personatges. El que
dibuixa amb un 1
compàs és
Bramante.
2
2
4
3 5
52. BACANAL. TICIÀ
-Pintor de l’anomenada Escola de Venècia.
- Considerat un gran retratista de la seva època, gràcies a l’habilitat de captar
els trets de caràcter dels seus personatges.
-Encàrrec del duc de Ferrara
per a decoració de l’estança
del seu castell.
- Oli sobre tela, pintat vers el
1519-1520. Actualment és al
Museu del Prado.
- Representa un tema
mitològic: una festa del déu
del vi, Bacus, una bacanal.
- S’observen personatges
parlant, bevent vi, ballant,
amb braços i cames en
moviment. Es passen el vi els
uns als altres. La dona del
centre, identificada com a
Violant, de qui estava
enamorat el pintor, té una
partitura al costat on diu. “Qui
beu i no torna a beure, no sap
el que és beure.”
53. -S. XVI: CINQUECENTO
- Arquitectura:
- Miquel Àngel
- Andrea Palladio
- grans mecenes: Papes
- Escultura:
- Miquel Àngel
- Benvenuto Cellini
- expressió dels sentiments
- Pintura:
- Leonardo da Vinci
- Rafael
- Miquel Àngel
- pintors venecians
56. La Primavera i el naixement de Venus, Botticelli
La Bacanal, Ticià
57. Madonna de San Sisto.
Mare de Déu amb el Nen i Sant
Sixt i Santa Bàrbara als costats.
Madonna de la Cadernera, Rafael
58. -Difusió durant el s. XVI
FLANDES
-Poca influència del Renaixement italià.
- Es desenvolupa un estil propi:
- gust pels detalls
- el realisme
- retrats
- NO al·lusions a l’antiguitat clàssica
-Artistes: Jan van Eyck domina l’oli i la perspectiva
- obra: El matrimoni Arnolfini, 1434.
-Artista: Hieronymus Bosch (el Bosco) món imaginari i fantàstic amb una
finalitat moralitzadora
- obra: El jardí de les delícies, 1515.
-Artista: Pieter Brueghel el Vell escenes de la vida quotidiana i ofereix una
visió grotesca i satírica de la realitat.
- obra: La sega, 1565
61. El Bosco. El jardí de les delícies, 1515
Tríptic pintat a l’oli de 206 x 386 cm, compost per una taula central i
dos laterals (pintades en els seus dos costats) que es poden tancar
sobre aquella.
-Obra de gran simbolisme, es considera que té una intenció
moralitzant. No es pot classificar seguint la iconografia tradicional.
- es conserva al Museu del Prado, Madrid.
- encàrrec de la casa de Nassau per decorar el palau de Brussel·les.
Tancat, 3r dia de la
creació del món.
El jardí de l’Eden. El jardí de les delícies L’infern
62. ALEMANYA
-Triomf reforma luterana pintura religiosa no massa importància.
- Temàtica: paisatges i retrats
- Artista: Albrecht Dürer important dibuixant i gravador.
- obra: taules d’Adam i Eva síntesi de la perfecció ideal del cos humà.
- Artista: Lucas Cranach, amic de Luter
- obra: retrat de Martí Luter
63. FRANÇA
-mecenes: monarca Francesc I.
- ARQUITECTURA: construcció de castells.
- Arts decoratives: refinat i ornamental
- influència flamenca i italiana
Castell de Chenonceaux, 1520-1560
64. - s. XVI: influència del Renaixement en altres països
- Flandes
-poca influència
- estil propi: molts detalls, realisme i retrats
- Alemanya
- reforma luterana. Pintura religiosa no tan important.
- retrats, gravats
- França
- mecenes: Francesc I
- arquitectura: castells
65. - David. Autor: Miquel Àngel. 1504. Cinquecento
- S’hi observa l’estudi de l’anatomia humana i la cerca de la bellesa
ideal. Com a característiqca específica de Miquel Àngel, podem dir
que no se centra només en les proporcions i l’equilibri, sinó en
l’expressió dels sentiments.
- Esposori de la Mare de Déu. Autor: Rafael. 1504. Cinquecento.
- Composició organitzada al voltant d’un punt de fuga central que
marca la perspectiva. Domina la tècnica i el retrat. Les seves
composicions són elegants i harmòniques.
- Església de San Lorenzo. Autor: Fillipo Brunelleschi. 1415.
Quattrocento.
- Té planta de creu llatina. La repetició d’elements (columnes, arcs i
sostre) reforcen la sensació de profunditat especial. S’introdueixen
innovacions estilístiques basades en les lleis de la geometria.