SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 41
HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO   PRESENTACIÓN   RECURSOS   INTERNET
                                                              TEMA 11




    11        Les transformacions
              socials i culturals



                                                                    PER COMENZÇR



                                                                     PRESENTACIÓ



                                                                        RECURSOS



                                                                        INTERNET




                                              ANTERIOR    SALIR    Santillana
HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO   PRESENTACIÓN   RECURSOS   INTERNET
                                                              TEMA 11


   Per a començar




                                                                              Seguir



                                              ANTERIOR    SALIR    Santillana
HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO   PRESENTACIÓN   RECURSOS   INTERNET
                                                              TEMA 11


   Para comenzar




                                              ANTERIOR    SALIR    Santillana
HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO   PRESENTACIÓN    RECURSOS    INTERNET
                                                                   TEMA 11

Índex

           1.- Les transformacions demogràfiques




          2.- La nova societat




          3.- La gènesi del moviment obrer




                                                   ANTERIOR    SALIR    Santillana
HISTORIA DE ESPAÑA
 INICIO      PRESENTACIÓN      RECURSOS       INTERNET
                                                                                     TEMA 11


1.- Les transformacions demogràfiques
La pervivència del règim demogràfic antic
          La població espanyola va creixer moderadament en comparació a altres països
          europeus
                                     -Va creixer un 80%
                                     -De 10,5 millones en 1797 a 18,5 en 1900

   Les taxes de mortalitat: Es van mantindre per damunt de la mitja europea (29‰)

          A causa de

             •Pésimes condicions sanitàries
             •Crisi alimentaris de subsistència («hambrunas»)
             •Elevada mortalitat infantil
             •Epidèmies de febra groga o de còlera

          L’esperanza de vida era molt baixa (30 años)
    Les taxes de natalitat: Molt altes (34‰)

          A causa de
                                                         -Un creixement vegetatiu molt baix, 5‰ en 1900
             •La pobresa del camp
             •La ignorància de mètodes                            Es tractava de
             contraceptius                                                    un
                                                            Model demogràfic típic de l’Antic Règim
             •La superpoblació

                                                                   ANTERIOR        SALIR    Santillana
HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO   PRESENTACIÓN   RECURSOS    INTERNET
                                                                   TEMA 11




     Natalitat i mortalitat en Espanya, en ‰ (1797-1877)




           DOC. 1




                                                   ANTERIOR    SALIR    Santillana
HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO       PRESENTACIÓN   RECURSOS     INTERNET
                                                                    TEMA 11




         Evolució de la població




                                DOC. 2




                                                    ANTERIOR    SALIR    Santillana
HISTORIA DE ESPAÑA
 INICIO        PRESENTACIÓN      RECURSOS       INTERNET
                                                                                      TEMA 11


1.- Les transformacions demogràfiques

Moviments migratoris i urbanització
    Les migracions exteriors

          Fins 1853 va estar prohibit emigrar: a partir d’eixe moment ho podien fer a Amèrica ( El
          destí preferit va ser Argentina, entre 1830 i 1900, amb 1,4 milions de persones)

          -La Constitució de 1869 reconeixia el dret a emigrar


          També van haver «emigracions polítiques» (exilis) que afectaren a més de 200.000
          persones (afrancesats, liberals, carlins o republicans)
   Les migracions internes

          El éxode rural es va accelerar en la segona mitat del segle XIX amb les característiques
          següents:
          procés d’urbanització (el litoral mediterrani pasà del 39 % de la població espanyola al 45%)
          Important procés d’urbanització encara que dèbil comparat amb Europa (sols el 9%).


      Espanya va continuar sent un país rural, a excepció de Catalunya a causa de la
      industrialització: el 91% vivia en poblacions de menys 100.000 h.



                                                                   ANTERIOR       SALIR      Santillana
HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO   PRESENTACIÓN       RECURSOS   INTERNET
                                                                  TEMA 11




     Emigració espanyola (1882-1910)




                        DOC. 3




                                                  ANTERIOR    SALIR    Santillana
HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO   PRESENTACIÓN    RECURSOS    INTERNET
                                                                     TEMA 11




     Distribució del creixement de la població per provincies




                    DOC. 4


                                                    ANTERIOR     SALIR    Santillana
HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO       PRESENTACIÓN   RECURSOS   INTERNET
                                                                     TEMA 11


         Principals ciutats espanyoles en el segle XIX




    DOC. 6


                                                     ANTERIOR    SALIR    Santillana
HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO       PRESENTACIÓN   RECURSOS   INTERNET
                                                                     TEMA 11


         La població de les principals ciutats espanyoles (1857-1900)




    DOC. 7


                                                     ANTERIOR    SALIR    Santillana
HISTORIA DE ESPAÑA
  INICIO        PRESENTACIÓN      RECURSOS         INTERNET
                                                                                          TEMA 11


 2.- La nova societat

Les classes altes
    La vella aristocràcia

           Malgrat de la revolució liberal l’alta noblesa de l’Antic Règim va continuar tenint un gran
           poder
                                            -Alguns van engrandir el seu patrimoni amb les desamortitzacions
           Va aparèixer una nova noblesa titulada (nova èlit cortesana d’Isabel II) vinculada a la
           burgesia dels negocis
   Les burgesies

           Grupo social dedicat als negocis
                         -Tendien a imitar a l’aristocràcia
                         -Es van produir confluències d’interesos (unió dels diners i el prestigi)
             Es dividia en
              -La burgesia dedicada al comerç

               -La burgesia industrial        Barcelona, liberalisme conservador i defensa del proteccionism

               -La burgesia financera         Inversors en borsa, constructors d’obres públiques i banquers
               -La burgesia latifundista
                                              Nutrien el grup dels cacics, sense mentalitat capitalista

                                                                       ANTERIOR        SALIR         Santillana
HISTORIA DE ESPAÑA
 INICIO       PRESENTACIÓN       RECURSOS        INTERNET
                                                                                       TEMA 11


 2.- La nova societat

Les classes mitjanes
                                                                     Comerciants, amos de tallers,
          Havia una classe mitjana rural i un altra urbana           funcionaris, professionals liberals
                                                                     (advocats, metges…), professors,
                                                                     periodistes, clergat o rendistes
             Llauradors propietaris mitjans



            Constituien un grup influent i de gran compromis polític en el segle XIX                DOC
                                                                                                       . 14

                                                                                                           . 15
                                                                                                        DOC


Les classes populars
                                                                   Divisió entre el nord (xicotets i mitjans
    -Els camperols              -Xicotets i mitjans propietaris
                                                                   propietaris) i el sud (grans propietaris
                                -Jornalers sense terres
                                                                   i jornalers)



                                                •Sector servicis i artesans
  -Les classes baixes urbanes                   •Obrers de la indústria: Els obrers es concentraven en
                                                poques ciutats i les seues condicions laborals i de vida
                                                eren molt dures.

                                                                    ANTERIOR           SALIR   Santillana
HISTORIA DE ESPAÑA
  INICIO       PRESENTACIÓN      RECURSOS        INTERNET
                                                                                     TEMA 11


 2.- La nova societat

Els marginats constituien un grup important
           Eren els «pobres naturals», captaires o «pobres de solemnitat»: Vivien de la caritat
           pública i de l'almoina

           Una altra categoria la formaven els «ganduls», «vagabunds» o «malfactors»
       També formaven part de la població marginal els presidiaris, malalts en
       hospitals, hospicis, expòsits i prostitutes


Les dones de classe popular treballaven fora de casa habitualment

                  -Una gran part ho feien com a serventes, criades
                  -Una altra part en tasques del camp
                  -La resta (20%) treballava en els tallers o en el comerç



           El salari de les dones era més baix (fins a un terç o la mitat) que el dels hòmens




                                                                     ANTERIOR    SALIR    Santillana
HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO   PRESENTACIÓN   RECURSOS   INTERNET
                                                              TEMA 11




                                              ANTERIOR    SALIR    Santillana
HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO   PRESENTACIÓN   RECURSOS   INTERNET
                                                              TEMA 11




                                              ANTERIOR    SALIR    Santillana
HISTORIA DE ESPAÑA
 INICIO      PRESENTACIÓN     RECURSOS       INTERNET
                                                                                    TEMA 11


3.- La gènesi del moviment obrer

Els primers moviments socials
                                                              -Fins a 1868, escàs desenrotllament del
                                                              -Fins a 1868, escàs desenrotllament del
          El moviment obrer en Espanya va passar per          moviment obrer a causa de la reduïda
                                                              moviment obrer a causa de la reduïda
                                                              industrialització
                                                              industrialització
          dues etapes separades pel Sexenni Democràtic
                                                              -A partir de 1868, amb l'inici de la llibertat
                                                              -A partir de 1868, amb l'inici de la llibertat
                                                              d'associació ii la influència de la II Internacional
                                                              d'associació la influència de la Internacional
          La base del moviment estava en la lluita per millorar les dures condicions laborals i
          de vida dels treballadors
          Les primeres associacions obreres van nàixer a Barcelona:
           Les primeres accions obreres van ser de caràcter ludita (destrucció de
          màquines) a Alcoi en 1821(Alacant), en 1835 es va destruir la fàbrica dels
          germans Bonaplata a Barcelona,…
           En 1840 es va constituir a Barcelona l'Associació Mútua d'Obrers de la
          Indústria Cotonera.
                                                                                                       DOC. 19


          En el món rural les primeres accions també van ser violentes (aldarulls o motins), revoltes de
          jornalers sense treball i famolencs (successos “del pan y el queso” de Loja, a Granada, en
          1861)
          En las zones mineres, especialment en les conques carboníferes, l’associacionisme obrer ja
          estava organitzat durant la Restauració. Les primeres actuacions corresponen als primers anys
          del segle XX.

                                                               ANTERIOR          SALIR        Santillana
HISTORIA DE ESPAÑA
 INICIO       PRESENTACIÓN      RECURSOS         INTERNET
                                                                                        TEMA 11


3.- La gènesi del movimento obrer

El trionf de les ideologias obreres des de 1868: socialism i anarquisme

             Marxisme (Karl Marx)                           Anarquism (Bakunin i Kropotkin)
           -Ideologia fundamentada en                   -Rebujaven tot tipus d’Estat
           la lluita de classes

     La revolució dels treballadors destruiria                Substituir-lo per associacions voluntàries
     el capitalisme i, després d'una fase
                                                              entre persones
     transitòria de dictadura del proletariat,
     s'establiria una societat comunista                Rebutjaven la política, els partits i la
                                                        participació en les eleccions
           L'objectiu final
           Era una societat
                                                                                                       . 18
                                                            Comparació entre socialisme utòpic,     DOC
           Sense classes socials, sense                          marxisme i anarquisme
           propietat privada ni Estat

          A nivell internacional diverses organitzacions obreres van fundar, en 1864 (Londres),
          l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT)
                                                                                        Els   anarquistes   van
            Però          Els desacords entre anarquistes i marxistes                   crear una internacional
                          va debilitar i va destruir l'AIT (1876)                       antiautoritària


                                                                     ANTERIOR        SALIR        Santillana
HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO    PRESENTACIÓN       RECURSOS       INTERNET
                                                                                  TEMA 11


3.- La gènesi del moviment obrer


    La introducció de l'internacionalisme a Espanya

     La primera influència va ser el socialisme utòpic (mutualisme i cooperativisme)
     A partir de la revolució de 1868 es va introduir a Espanya l'anarquisme bakuninista i
     l'Associació Internacional de Treballadors (AIT)                                                            1
                                                                                                          DOC. 2


           Els primers nuclis de la Internacional es van crear sota la direcció de Giuseppe Fanelli i
                                          Anselmo Lorenzo (Madrid)


     El primer congrés obrer espanyol es va celebrar a Barcelona, en 1870, on es va constituir
     la Federació Regional Espanyola (FRE) dins de l'AIT, de tendència bakuninista
                                                                                                             23
                                                                                                        DOC.



     Va començar a sorgir una premsa anarquista: La Federación, La Solidaridad,
     La Emancipación o El Condenado.

     El socialisme marxista espanyol es va concretar en el PSOE de Pablo Iglesias
     en 1879, i més tard en la UGT (via sindical) en 1888.
     En 1887 es va aprovar la Llei d'associacions, que va permetre legalitzar les
     organitzacions socialistes (UGT i PSOE)
                                                                ANTERIOR       SALIR      Santillana
HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO   PRESENTACIÓN      RECURSOS       INTERNET
                                                                             TEMA 11


3.- La gènesi del moviment obrer



Les organitzacions anarquistes

 Era la ideologia amb major èxit entre els obrers (en especial a Catalunya i Andalusia)

               •El corrent anarco sindicalista
  Havia tres   •La corrent revolucionària conspirativa o insurreccional o
  tendències   anarquisme «pur» (violència terrorista o la propaganda pel
               fet)
               •El corrent anarco-comunista o comunisme llibertari



   Estes idees es van difondre a través dels ateneus llibertaris i
   periòdics anarquistes com La Revista Blanca o Acràcia o Natura




                                                            ANTERIOR      SALIR     Santillana
HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO   PRESENTACIÓN   RECURSOS   INTERNET
                                                                 TEMA 11


     Implantació de les delegacions de la FTRE (anarquista) i del PSOE-UGT
     (socialistes) al voltant de 1880




            DOC. 23


                                                 ANTERIOR    SALIR    Santillana
HISTORIA DE ESPAÑA
  INICIO       PRESENTACIÓN      RECURSOS       INTERNET
                                                                                     TEMA 11


3.- La gènesi del moviment obrer
L'organització dels treballadors en la Restauració

 El sindicalisme catòlic

       L‘Encíclica del papa Lleó XIII, Rerum Novarum (1891), va iniciar la «doctrina
       social de l'Església» amb l'objectiu d'enfrontar-se a les doctrines
       revolucionàries socialistes

                  -Partia de la desigualtat social com fet incontestable que no es podia eliminar
                  -Pretenien solucionar els problemes dels obrers amb el paternalisme dels patrons

 El pare Vicent va ser el fundador dels primers sindicats catòlics (els Cercles d'Obrers
 Catòlics)
 La figura que va canalitzar este moviment va ser el marqués de Comillas, president de la Junta
 Central dels Congressos Catòlics
La reivindicació social organitzada
           Les principals lleis laborals (dret a la vaga, regulació del treball de dones i xiquets,
           descans dominical…) van aparéixer a principis del segle XX, al XIX només es va
           aprovar el dret d'associació
           Malgrat la creixent organització dels obrers, les protestes van continuar plasmant-se
           en la insurrecció violenta, però prompte es van adonar de la força que tenien les seues
           accions si es realitzaven d'una manera coordinada
                                                                   ANTERIOR       SALIR      Santillana
HISTORIA DE ESPAÑA
 INICIO       PRESENTACIÓN      RECURSOS          INTERNET
                                                                                             TEMA 11


4.- Les pautes culturals

L’ ensenyament
          La reforma del sistema educatiu de l'Antic Règim es va iniciar en les Corts de Cadis, amb
          el dictamen i projecte de decret sobre l'arreglament general de l'Ensenyança Pública
          (1814)     - La instrucció era responsabilitat de l'Estat (pública, universal, gratuïta i lliure)

              S'establia una estructura de tres plans de l'educació: primària, o elemental, secundària o
                                           mitjana i superior o universitària
                                      La seua aplicació va ser poc pràctica i amb poc èxit (en 1860 hi havia un
                                      75% d'analfabetisme)

          En 1845, el Pla de Gil i Zárate va crear els Instituts d'Ensenyança Mitjana, les oposicions i les
          Escoles Normals per a formar els mestres (va ser matisada per la Llei Moyano en 1857)

          El domini conservador en l'època de la Restauració va fer sorgir diverses alternatives
          educatives:
               •La Institució Lliure d'Ensenyança creada per Francisco Giner de los Rios (liberal, laica i
               burgesa, d'ensenyança activa) en 1876
               •Les Escoles de l'Ave Maria de Granada, creades en 1888 pel pare Manjón (per a xiquets
               marginats i població gitana, d'orientació confessional catòlica)
               •L'Escola Moderna, fundada per Francisco Ferrer Guàrdia (d'orientació lliurepensadora i
               anarquista, educació integral, laica, racional i universal) en 1901.

                                                                        ANTERIOR          SALIR        Santillana
HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO   PRESENTACIÓN   RECURSOS   INTERNET
                                                              TEMA 11




                                              ANTERIOR    SALIR    Santillana
HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO      PRESENTACIÓN        RECURSOS      INTERNET
                                                                                TEMA 11




   Internet




          Población y sociedad en el                            Organización de la
                                           IR A ESTA WEB                                 IR A ESTA WEB
            reinado de Fernando VII                                      sociedad
                                                             Economía y sociedad
         Demografía y sociedad en el                                                    IR A ESTA WEB
                                           IR A ESTA WEB   durante la Restauración
                reinado de Isabel II

  Conflictividad social y organización
                                           IR A ESTA WEB
 del movimiento obrero en el Sexenio
                          Democrático

         Sociedad de la Restauración       IR A ESTA WEB


               vídeos (economía del        IR A ESTA WEB   Los inicios del movimiento       IR A ESTA WEB
                         siglo XIX…)                          obrero (1833-1875)

                                                                                                  Seguir



                                                             ANTERIOR        SALIR      Santillana
HISTORIA DE ESPAÑA
 INICIO     PRESENTACIÓN      RECURSOS     INTERNET
                                                                                 TEMA 11




    Internet



vídeos y animaciones                              Textos
                                                       El programa del PSOE              IR A ESTA WEB
     Población a principios del
     siglo XIX (Artehistoria)
                                                  Gráficos
      Población a finales del siglo XIX                   La población de las
      (Artehistoria)                                   ciudades españolas a
                                                                                         IR A ESTA WEB

                                                         finales del siglo XIX
     Vida social a finales del siglo XIX
     (Artehistoria)                                    Evolución demográfica             IR A ESTA WEB
                                                      española en el siglo XIX
     El movimiento obrero
     (Artehistoria)




                                                             ANTERIOR            SALIR      Santillana
HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO     PRESENTACIÓN      RECURSOS    INTERNET
                                                                            TEMA 11



     Texto: Les relacions entre la vella noblesa i la burgesia




          Ya sabemos que la madre de don Baldomero Santa Cruz y la de
          Gumersindo y Barbarita Arniz eran parientes y venían del Trujillo
          extremeño y albardero. La actual casa de banca Trujillo y
          Fernández, de una respetabilidad y solidez intachables, procede
          del mismo tronco. Barbarita es, pues, pariente del jefe de aquella
          casa, aunque su parentesco resulta algo lejano. El primer conde de
          Trujillo está casado con una de las hijas del famoso negociante
          Casarredonda, que hizo colosal fortuna vendiendo fardos de
          Coruñas y Viveros para vestir a la tropa y a la Milicia Nacional. Otra
          de las hijas del marqués de Casarredonda era duquesa de
          Gravelinas. Ya tenemos aquí perfectamente enganchadas a la
          aristocracia antigua y al comercio moderno.

                          BENITO PÉREZ GALDÓS, Fortunata y Jacinta, 1887


         DOC. 8


                                                           ANTERIOR      SALIR     Santillana
HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO     PRESENTACIÓN   RECURSOS    INTERNET
                                                                    TEMA 11


         Clases medias rurales y urbanas del siglo XIX




    DOC. 11




                                                    ANTERIOR    SALIR    Santillana
HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO   PRESENTACIÓN   RECURSOS      INTERNET
                                                                     TEMA 11



     Distribución sectorial de las clases sociales




                            DOC. 13


                                                     ANTERIOR    SALIR    Santillana
HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO      PRESENTACIÓN       RECURSOS        INTERNET
                                                                                        TEMA 11




     Texto: Los precios en productos de primera necesidad

  Los comestibles y el vino.
  Son de malísima calidad, lo peor en clase de cada género. Garbanzos, como perdigones de pequeños y de duros;
  legumbres, apolilladas; vino, de nombre, veneno en realidad; bacalao de perros; todo es bueno para los mineros.
  Todavía no hace mucho denunciamos el hecho de haber empleado el señor Padró a varios hombres en la tarea de
  quitar gusanos a grandes cantidades de tocino con destino a los cuarteles, que habrá vendido bonitamente.
  Los precios que rigen son estos que comparamos con los de Bilbao para que se vea con toda claridad el robo:
                                                      En las        En
                                                      minas         Bilbao

                                                   Pts. Cs.    Pts. Cs.
  Garbanzos, 1 celemín                             2,50        1,75
  Alubia, 1 íd.                                    2,25        1,50
  Arroz, 1/4 de arroba                             2,25        1,50
  Bacalao, 1 kilo                                  1,50        1,00
  Vino, medio litro                                0,50        0,30
  Patatas, 1 quintal                               9,00        7,00
  Aceite, medio kilo                               0,90        0,56
  Pan, 1.650 gr.
  harina 5.ª clase                                 0,90         –
  Íd. 2.000
  gr. harina 3.ª clase                             –           0,75

                                                                                 La lucha de clases, mayo de 1896
  DOC. 14


                                                                      ANTERIOR       SALIR      Santillana
HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO      PRESENTACIÓN    RECURSOS      INTERNET
                                                                            TEMA 11


         Texto: Las condiciones de las viviendas


         Si la mortandad de las clases pobres es en todas partes tan excesiva, si en las
         grandes poblaciones industriales excede mucho a la de las agrícolas, más creo yo
         se debe a las malas condiciones higiénicas de sus viviendas que a ninguna de las
         restantes causas de insalubridad. Todo el mundo conoce la precipitación con que
         las casas se edifican, sobre todo en Madrid; nadie ignora que se emplean malos
         materiales para invertir el menor capital posible y que, ávidos los propietarios de un
         interés crecido, aprovechan el terreno construyendo habitaciones para muchas
         familias donde apenas hay espacio para una sola. Este mal que cada día va en
         aumento, reclama muy pronto y radical remedio; porque no ha de proponerse la
         salud pública al interés individual, consintiendo que sigan construyéndose patios
         pequeños y oscuros, especies de tubos por los que no penetran ni el aire ni la luz,
         y que se multiplique el número de los cuartos, haciendo habitaciones mezquinas,
         lóbregas, insuficientes para las pobres familias que las habitan.

              F. MÉNDEZ ÁLVARO, Consideraciones sobre la higiene pública y mejoras
                                que reclama en España una higiene municipal, 1853

         DOC. 15



                                                           ANTERIOR      SALIR    Santillana
HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO     PRESENTACIÓN      RECURSOS        INTERNET
                                                                                   TEMA 11


   Texto: Los motines luditas de Alcoy

    A principios del año de 1819 la villa de Alcoy ocupaba en la fabricación de paños 40.000 brazos de
    su vecindario y del de algunos pueblos comarcanos, y elaboraba en años comunes 21.000 piezas.
    El plausible deseo de que su calidad rivalizara y aun se aventajase a la de los extranjeros en
    igualdad de precio, estimuló a algunos empresarios para que a costa de sacrificios y contradicciones
    indecibles trajesen de fuera de España máquinas de cardar e hilar, y artistas peritos en su manejo.
    Desde que se estableció la primera a mediados del referido año, empezó a notarse el descontento
    de los cardadores e hilanderos, que temían se minoraría su trabajo y desaparecería el antiguo
    monopolio con que daban la ley, si se arraigaba y propagaba el nuevo método. […]
    Acababan de montarse a fines del próximo febrero, mas no por esto había desaparecido
    enteramente el jornal de los anteriores operarios, ni se debía temer que se verificase en lo sucesivo,
    porque el doble plan de los emprendedores era aplicar el hilado de las máquinas a la fabricación
    superfina, continuando en la ordinaria valiéndose de hilanderas a mano […]. Sin embargo, pues en
    despecho criminal, reunidos en cuadrillas, se arrojaron al horroroso crimen de incendiarios,
    reduciendo a cenizas 17 máquinas y otros enseres en valor de 2 millones de reales, y cometiendo
    este exceso con las armas en la mano; exceso tanto más detestable, cuanto que sin mejorar por él
    su pretendida mala condición, han envuelto en sus ruinas a los tejedores, tundidores, tintoreros y
    demás auxiliares de la fabricación de paños, que se hallan en la proporción de diez a uno respecto
    de los cardadores e hiladores.
                                                                      Diario de sesiones del Congreso
                                                                 de los Diputados, 18 de marzo de 1821

     DOC. 19



                                                                ANTERIOR        SALIR      Santillana
HISTORIA DE ESPAÑA
 INICIO    PRESENTACIÓN   RECURSOS   INTERNET
                                                                    TEMA 11




          Socialism utòpic, marxisme i anarquisme




DOC. 20



                                                    ANTERIOR    SALIR    Santillana
HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO        PRESENTACIÓN       RECURSOS        INTERNET
                                                                                        TEMA 11



     Texto: Primer Congrés obrer de la Regió Espanyola

         Per fi s'ha realitzat el tan desitjat esdeveniment de què tan bons fruits esperàvem els fills del
         treball de la regió espanyola, afiliats a La Internacional. Ens referim al Congrés obrer celebrat
         a Barcelona, el qual, ho diem amb goig, ha sobrepujat les nostres esperances.
         Espectacle commovedor! Cent delegats aproximadament, representant més de 130 seccions
         d'ofici de diversos punts d'Espanya, que per primera vegada es tendixen fraternalment la mà,
         i que juren no desistir en l'obra empresa fins a realitzar la completa i radical emancipació de
         la classe treballadora, i per consegüent de la humanitat [...].
         Només donarem compte de les conclusions adoptades pel Congrés sobre els diversos temes
         posats a discussió.
         Acords presos pel primer Congrés obrer de la regió espanyola .celebrat a Barcelona
         Sobre el primer tema. Resistència.
         Article únic. El Congrés obrer de llengua espanyola, considerant que la lluita contra el capital
         es fa una necessitat per a aconseguir la completa emancipació de les classes treballadores i
         que per a esta lluita és necessari posar-se en condicions econòmiques, declara que les
         caixes de resistència són una necessitat i un gran element per a aconseguir l'objecte a què
         aspira la gran Associació Internacional de Treballadors.


                                                                    La Solidaridad, 5 de juliol de 1870


     DOC. 21


                                                                     ANTERIOR        SALIR      Santillana
HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO     PRESENTACIÓN       RECURSOS        INTERNET
                                                                                    TEMA 11




    Texto: La condena de la Internacional

         Los labios: ¿¡qué va a suceder en el mundo!? ¿¡Se acerca su fin!? […]
         Y vencidos saldrían, si los ánimos rectos, si los hombres cuyos intereses morales y
         materiales están amenazados, si las clases legítimas ciegamente combatidas, no
         abriesen a tiempo los ojos, para ver y evitar el abismo a donde empuja a la sociedad
         entera, esa tempestad de errores y ese huracán desencadenado de pasiones, que trae
         consigo con nueva consistencia y forma esta especie de encarnación humana, políglota
         y cosmopolita, que se titula la Asociación Internacional. A los trabajadores de todos los
         países dirígense los espíritus, no en verdad de trabajadores, que impulsan y fomentan el
         movimiento generalizado, que de tres o cuatro años a esta parte ha tomado tan visible y
         amenazador incremento. […]
         Toda idea de religión, y por tanto de moral eficaz y verdadera; toda idea de autoridad,
         vínculo preciso de la cohesión social; toda idea de patria, elemento indispensable del
         organismo humano y de la educación y desarrollo de las aptitudes individuales, están
         proscritas en esa concitación de las masas, depositarias de la fuerza material: la familia,
         disuelta y pervertida; el trabajo, desfigurado en su origen y en sus fines; y la propiedad,
         combatida y codiciada como objeto definitivo y práctico de toda esa evolución
         perturbadora y desesperada, a que, según ya hemos visto, se aspira.

                                                                      La defensa de la sociedad,
                                                                           20 de febrero de 1872

         DOC. 22


                                                                 ANTERIOR        SALIR      Santillana
HISTORIA DE ESPAÑA
  INICIO    PRESENTACIÓN      RECURSOS      INTERNET
                                                                                TEMA 11



              Texto: El asociacionisme obrer


           La ASOCIACIÓN, como sabéis, es uno de los medios más eficaces con que debemos
           contar para alcanzar nuestra emancipación completa; nuestra emancipación económica,
           religiosa, política, en fin social. Mas las asociaciones obreras de todos los oficios y de
           todos los países han de ser solidarias, para que sus esfuerzos no sean estériles, como
           hasta ahora lo han sido; y a ello contribuye grandemente el principio de FEDERACION.
           Por la Federación concertaremos y centuplicaremos nuestros esfuerzos. El aislamiento
           es funesto, es propio de los tiempos del oscurantismo, y los que lo predican quieren
           nuestro mal. La Federación, la unión de todos, como hermanos, viene a ser un deber en
           la época actual, para que cooperemos todos con mancomunidad y acierto a la aplicación
           de las nuevas ideas, y logremos consiguientemente el triunfo de nuestra causa […]
           El periódico que hoy empieza a publicar el Centro Federal de las Sociedades Obreras,
           viene por lo mismo a satisfacer una trascendental necesidad. El título «La Federación»
           se ha considerado corno el más expresivo, por la gran trascendencia social del principio
           que encierra. «La Federación», periódico eminentemente obrero, tiene por objeto:
           1.º La defensa de los intereses del trabajo contra el capital monopolizado.
           2.º El estudio de los conocimientos humanos que se relacionan con la ciencia social.
           Grande es la misión de nuestro periódico.
DOC. 24                                              La Federación, Barcelona, 1 de agosto de 1869



                                                              ANTERIOR      SALIR     Santillana
HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO       PRESENTACIÓN       RECURSOS        INTERNET
                                                                                      TEMA 11



     Texto: El atraso científico y técnico

         Las imperfecciones, en efecto, y vicios de la educación española refléjanse, como es lógico, de
         una manera deplorable en la cultura nacional.
         El estado de la popular es bien triste. Su extensión resulta harto menguada; su intensión todavía
         ennegrece el cuadro. En cuanto a la educación técnica de esas clases populares casi puede
         considerarse totalmente entregada a la tradicional rutina. ¡Y gracias a que el natural despejo y
         vivacidad de la mayor parte de nuestros obreros para los ejercicios manuales disimula, en buena
         parte, esos vacíos de educación!
         Pero donde los vicios y deficiencias de la cultura nacional nótanse más de relieve es en la de las
         clases superiores e ilustradas. ¡Qué atraso! Todavía los españoles no hemos salido de la época
         escolástica y romántica en las ciencias y en las artes: cultura retórica e ideológica, de palabras y
         conceptos. Hemos perdido la poca educación clásica que nos restaba, y tampoco hemos
         adquirido la nueva educación experimental y positiva…
         ¿Cuántos facultativos hay en España que sepan, regularmente sabidos, latín y griego, pudiendo
         entender originalmente estas fuentes de saber literario, filológico, científico e histórico?
         ¿Cuántos científicos hay que manejan con conciencia propia la alta experimentación física?
         ¿Cuántos, capaces de regir un laboratorio de química honda y fina en el amplio y maravilloso
         campo que hoy tiene conquistado?
         ¿Cuántos, que dominen la técnica del microscopio y de la experimentación biológica, en
         cualquiera de sus múltiples asombrosas aplicaciones?
                                                               MACÍAS PICAVEA, El problema nacional.
                                                                           Hechos, causas, remedios, 1899

         DOC. 25


                                                                   ANTERIOR        SALIR      Santillana
HISTORIA DE ESPAÑA
 INICIO    PRESENTACIÓN     RECURSOS       INTERNET
                                                                              TEMA 11



      Texto: La revolución social según Pablo Iglesias

          La Revolución social, o sea el acto de fuerza que permita a la clase obrera
          consciente conquistar los elementos necesarios para verificar la transformación de
          la propiedad de modo que las clases sociales queden abolidas y cada individuo
          sea dueño del producto de sus esfuerzos, es lo que constituye el principal deseo
          de los que ansían ver reinar la paz y la armonía entre todos los seres humanos
          […]. Pero no se trabaja por la Revolución social, no se va a ella hablando
          frecuentemente de matanza y exterminio. No se va a la Revolución social
          predicando al obrero que mate al patrono que le explota. Ni aconsejando a los
          trabajadores que se apoderen de lo que haya en los escaparates y en las tiendas.
          Ni hablándoles de quemar edificios y destruir propiedades. Ni haciendo uso de
          materias explosivas. Ni recomendamos el motín.[…] Se va a la Revolución social,
          […] dando a conocer a los trabajadores las causas de su inferioridad social;
          haciéndoles notar los efectos de los fenómenos económicos y el fundamento que
          estos tienen; […] organizándolos en todas partes, para que puedan luchar contra
          sus patronos cuando estos traten de empeorar su situación o se opongan a las
          mejoras que reclamen; organizándolos igualmente para que se peleen en el
          terreno político con todos los partidos que representan a la clase patronal; en una
          palabra, dándoles la conciencia y el vigor necesario, a fin de que, llegado que sea
          el momento oportuno, tengan empuje bastante para vencer a la burguesía y
          capacidad suficiente para crear el nuevo orden social que ha de reemplazar al
DOC. 26   régimen capitalista […].
                                                      El Socialista, 25 de noviembre de 1892
                                                            ANTERIOR       SALIR    Santillana
HISTORIA DE ESPAÑA
 INICIO     PRESENTACIÓN       RECURSOS        INTERNET
                                                                                     TEMA 11



      Texto: Manifiesto de la Federación de Trabajadores de la Región
      Española (FTRE) al Congreso Democrático Federalista de Cataluña

     La Federación de Trabajadores anárquico-colectivistas, que es la agrupación más numerosa que
     existe en España […], no espera ni quiere nada del Estado y sí de la organización de la clase
     trabajadora, organización distinta y opuesta a la de todos los partidos políticos; porque estos
     aspiran a la conquista del gobierno y los anarquistas deseamos la abolición de todos los poderes
     autoritarios […] Nuestro primer Congreso celebrado en septiembre de 1881, dijo: «Al dirigir el
     Congreso el presente Manifiesto a todos los obreros de la Región española han puesto especial
     empeño en marcar su línea de conducta con relación a los partidos políticos. Los delegados del
     Congreso declaran que los derechos individuales son por su naturaleza imprescindibles e
     ilegislables, que el sufragio universal, el derecho de asociación, la libertad de imprenta, así como la
     autonomía del individuo, del oficio, del municipio, de la comarca y de la región, no serán verdad
     mientras no se transforme la propiedad individual en colectiva, para que entrando las colectividades
     obreras a tomar posesión en usufructo de las fábricas, talleres, ferrocarriles, máquinas y
     herramientas, como igualmente de las primeras materias, suelo, subsuelo, minas, etc., quede por
     sol este hecho, el individuo emancipado económicamente y por tanto en condiciones de pactar con
     entera independencia y de ejercitar con entera libertad todos los derechos inherentes a la
     personalidad humana, siempre que el individuo cumpla con el imprescindible deber de producir».
     […] El Congreso Regional de septiembre último celebrado en Sevilla acordó preservar la línea de
     conducta aconsejada en el Congreso precedente […] Después de agradecer infinitamente su atenta
     invitación, les deseamos salud, anarquía, federación y colectivismo.
                                                                                         1 de mayo de 1883
DOC. 27



                                                                  ANTERIOR        SALIR      Santillana
HISTORIA DE ESPAÑA
 INICIO     PRESENTACIÓN       RECURSOS       INTERNET
                                                                                    TEMA 11



      Texto: Programa fundacional del PSOE

        El Partido Socialista Obrero Español declara que su aspiración es:
        – Abolición de clases, o sea la emancipación completa de los trabajadores.
        – Transformación de la propiedad individual en propiedad social o de la sociedad entera.
        – Posesión del poder político por la clase trabajadora.
        Y como medios inmediatos para acercarnos a la realización de este ideal, los siguientes:
        – Libertades políticas.
        – Derecho de coalición o legalidad de las huelgas.
        – Prohibición del trabajo de los niños menores de nueve años y de todo trabajo poco higiénico o
        contrario a las buenas costumbres, para las mujeres.
        – Leyes protectoras de la vida y de la salud de los trabajadores.
        – Creación de comisiones, elegidas por los obreros que visitarán las habitaciones en que estos
        vivan, las minas, las fábricas y los talleres.
        – Protección a las Cajas de socorros mutuos y pensiones a los inválidos del trabajo.
        – Reglamento de trabajo de las prisiones.
        – Creación de escuelas gratuitas para la primera y segunda enseñanza y de escuelas
        profesionales en cuyos establecimientos la instrucción y educación sean laicas.
        – Justicia gratuita y Jurado para todos los delitos.
        – Servicio de las Armas obligatorio y universal y milicia popular.
                                                                               Madrid, 9 de julio de 1879.
                                                       Firman: Alejandro Olcina, Gonzalo H. Zubiaurre,
DOC. 28                                                               Victoriano Calderón, Pablo Iglesias



                                                                  ANTERIOR       SALIR      Santillana

Mais conteúdo relacionado

Destaque

Portafolio diagnóstico. Curso Innovación educativa con REA
Portafolio diagnóstico. Curso Innovación educativa con REAPortafolio diagnóstico. Curso Innovación educativa con REA
Portafolio diagnóstico. Curso Innovación educativa con REAdidache
 
08 ziordia-portugain
08 ziordia-portugain08 ziordia-portugain
08 ziordia-portugainsatorramail
 
Estilos De Aprendizaje de Zea
Estilos De Aprendizaje de ZeaEstilos De Aprendizaje de Zea
Estilos De Aprendizaje de Zeaargemiro
 
La definició d’una estratègia social a facebook i twitter
La definició d’una estratègia social a facebook i twitterLa definició d’una estratègia social a facebook i twitter
La definició d’una estratègia social a facebook i twitterFundació CATIC
 
Proyecto TIC en un centro educativo
Proyecto TIC en un centro educativoProyecto TIC en un centro educativo
Proyecto TIC en un centro educativoCovadonga García
 
Configuracion De P C Cecytem Tecamac
Configuracion De P C  Cecytem TecamacConfiguracion De P C  Cecytem Tecamac
Configuracion De P C Cecytem Tecamacsaul205
 
Agencia de Comunicación elParlante
Agencia de Comunicación elParlanteAgencia de Comunicación elParlante
Agencia de Comunicación elParlanteelParlante
 
Modulo Instruccional Del Diccionario
Modulo Instruccional Del DiccionarioModulo Instruccional Del Diccionario
Modulo Instruccional Del Diccionarioarmandotorres1982
 
Guia por competencia
Guia por competenciaGuia por competencia
Guia por competenciajeisson
 
Tema Iii Odo 061 Uce Enero Abril 2010
Tema Iii Odo 061 Uce  Enero  Abril 2010Tema Iii Odo 061 Uce  Enero  Abril 2010
Tema Iii Odo 061 Uce Enero Abril 2010Milagros Daly
 
Animales Que Me Gustan
Animales Que Me GustanAnimales Que Me Gustan
Animales Que Me Gustanaftsancris2
 
La LíNea
La   LíNeaLa   LíNea
La LíNeanorend
 

Destaque (20)

Blogs de aula
Blogs de aulaBlogs de aula
Blogs de aula
 
Portafolio diagnóstico. Curso Innovación educativa con REA
Portafolio diagnóstico. Curso Innovación educativa con REAPortafolio diagnóstico. Curso Innovación educativa con REA
Portafolio diagnóstico. Curso Innovación educativa con REA
 
Capitulo 5
Capitulo 5Capitulo 5
Capitulo 5
 
08 ziordia-portugain
08 ziordia-portugain08 ziordia-portugain
08 ziordia-portugain
 
C:\trabajo de choriso mixto
C:\trabajo de choriso mixtoC:\trabajo de choriso mixto
C:\trabajo de choriso mixto
 
Dia De Muertos
Dia De MuertosDia De Muertos
Dia De Muertos
 
Estilos De Aprendizaje de Zea
Estilos De Aprendizaje de ZeaEstilos De Aprendizaje de Zea
Estilos De Aprendizaje de Zea
 
Los Vampiros
Los VampirosLos Vampiros
Los Vampiros
 
PráCtica Centralitas
PráCtica CentralitasPráCtica Centralitas
PráCtica Centralitas
 
La definició d’una estratègia social a facebook i twitter
La definició d’una estratègia social a facebook i twitterLa definició d’una estratègia social a facebook i twitter
La definició d’una estratègia social a facebook i twitter
 
Proyecto TIC en un centro educativo
Proyecto TIC en un centro educativoProyecto TIC en un centro educativo
Proyecto TIC en un centro educativo
 
Configuracion De P C Cecytem Tecamac
Configuracion De P C  Cecytem TecamacConfiguracion De P C  Cecytem Tecamac
Configuracion De P C Cecytem Tecamac
 
Agencia de Comunicación elParlante
Agencia de Comunicación elParlanteAgencia de Comunicación elParlante
Agencia de Comunicación elParlante
 
Modulo Instruccional Del Diccionario
Modulo Instruccional Del DiccionarioModulo Instruccional Del Diccionario
Modulo Instruccional Del Diccionario
 
Guia por competencia
Guia por competenciaGuia por competencia
Guia por competencia
 
Tema Iii Odo 061 Uce Enero Abril 2010
Tema Iii Odo 061 Uce  Enero  Abril 2010Tema Iii Odo 061 Uce  Enero  Abril 2010
Tema Iii Odo 061 Uce Enero Abril 2010
 
Animales Que Me Gustan
Animales Que Me GustanAnimales Que Me Gustan
Animales Que Me Gustan
 
Glosario del gobierno local
Glosario del gobierno localGlosario del gobierno local
Glosario del gobierno local
 
La LíNea
La   LíNeaLa   LíNea
La LíNea
 
Carnaval 2010
Carnaval 2010Carnaval 2010
Carnaval 2010
 

Semelhante a Les transformacions socials i culturals durant el segle XIX

Les Transformacions econòmiques durant el segle XIX
Les Transformacions econòmiques durant el segle XIXLes Transformacions econòmiques durant el segle XIX
Les Transformacions econòmiques durant el segle XIXEl Racó dels Exploradors
 
La Segunda República
La Segunda RepúblicaLa Segunda República
La Segunda RepúblicaEmilydavison
 
T. 6 la crisis del antiguo régimen y la revolución liberal 2012
T. 6 la crisis del antiguo régimen y la revolución liberal 2012T. 6 la crisis del antiguo régimen y la revolución liberal 2012
T. 6 la crisis del antiguo régimen y la revolución liberal 2012Isabel Moratal Climent
 
HE. Tema 02. La crisis del Antiguo Régimen
HE. Tema 02. La crisis del Antiguo RégimenHE. Tema 02. La crisis del Antiguo Régimen
HE. Tema 02. La crisis del Antiguo RégimenManolo Ibáñez
 
T. 4 la monarquía hispánica reyes católicos y austrias 2012
T. 4 la monarquía hispánica reyes católicos y austrias 2012T. 4 la monarquía hispánica reyes católicos y austrias 2012
T. 4 la monarquía hispánica reyes católicos y austrias 2012Isabel Moratal Climent
 
HE. Tema 06. La Guerra Civil
HE. Tema 06. La Guerra CivilHE. Tema 06. La Guerra Civil
HE. Tema 06. La Guerra CivilManolo Ibáñez
 
Tema 5 grandes potencias
Tema 5 grandes potenciasTema 5 grandes potencias
Tema 5 grandes potenciastonicontreras
 
Origenes y desarrollo del movimiento obrero
Origenes y desarrollo del movimiento obreroOrigenes y desarrollo del movimiento obrero
Origenes y desarrollo del movimiento obreroquangeius
 
T 11transformacionessocialesyculturales-110129140529-phpapp01
T 11transformacionessocialesyculturales-110129140529-phpapp01T 11transformacionessocialesyculturales-110129140529-phpapp01
T 11transformacionessocialesyculturales-110129140529-phpapp01Begoña Garrido Labrador
 
T. 11 Transformaciones sociales y culturales (2014)
T. 11 Transformaciones sociales y culturales (2014)T. 11 Transformaciones sociales y culturales (2014)
T. 11 Transformaciones sociales y culturales (2014)Isabel Moratal Climent
 
HE. Tema 03. La construcción y consolidación del estado liberal 2
HE. Tema 03. La construcción y consolidación del estado liberal 2HE. Tema 03. La construcción y consolidación del estado liberal 2
HE. Tema 03. La construcción y consolidación del estado liberal 2Manolo Ibáñez
 
HE Tema 08 La España actual
HE Tema 08 La España actualHE Tema 08 La España actual
HE Tema 08 La España actualManolo Ibáñez
 
HE. Tema 03. La construcción y consolidación del estado liberal 1
HE. Tema 03. La construcción y consolidación del estado liberal 1HE. Tema 03. La construcción y consolidación del estado liberal 1
HE. Tema 03. La construcción y consolidación del estado liberal 1Manolo Ibáñez
 

Semelhante a Les transformacions socials i culturals durant el segle XIX (20)

T. 8 el sexenio revolucionario 2010
T. 8 el sexenio revolucionario  2010T. 8 el sexenio revolucionario  2010
T. 8 el sexenio revolucionario 2010
 
Les Transformacions econòmiques durant el segle XIX
Les Transformacions econòmiques durant el segle XIXLes Transformacions econòmiques durant el segle XIX
Les Transformacions econòmiques durant el segle XIX
 
T 13lasegundarepblica-110308122731-phpapp01
T 13lasegundarepblica-110308122731-phpapp01T 13lasegundarepblica-110308122731-phpapp01
T 13lasegundarepblica-110308122731-phpapp01
 
La Segunda República
La Segunda RepúblicaLa Segunda República
La Segunda República
 
La monarquia de la restauració
La monarquia de la restauracióLa monarquia de la restauració
La monarquia de la restauració
 
T. 6 la crisis del antiguo régimen y la revolución liberal 2012
T. 6 la crisis del antiguo régimen y la revolución liberal 2012T. 6 la crisis del antiguo régimen y la revolución liberal 2012
T. 6 la crisis del antiguo régimen y la revolución liberal 2012
 
Tema 4
Tema 4Tema 4
Tema 4
 
HE. Tema 02. La crisis del Antiguo Régimen
HE. Tema 02. La crisis del Antiguo RégimenHE. Tema 02. La crisis del Antiguo Régimen
HE. Tema 02. La crisis del Antiguo Régimen
 
T. 4 la monarquía hispánica reyes católicos y austrias 2012
T. 4 la monarquía hispánica reyes católicos y austrias 2012T. 4 la monarquía hispánica reyes católicos y austrias 2012
T. 4 la monarquía hispánica reyes católicos y austrias 2012
 
HE. Tema 06. La Guerra Civil
HE. Tema 06. La Guerra CivilHE. Tema 06. La Guerra Civil
HE. Tema 06. La Guerra Civil
 
Descolonizacinytercermundo
Descolonizacinytercermundo Descolonizacinytercermundo
Descolonizacinytercermundo
 
Tema 5 grandes potencias
Tema 5 grandes potenciasTema 5 grandes potencias
Tema 5 grandes potencias
 
Origenes y desarrollo del movimiento obrero
Origenes y desarrollo del movimiento obreroOrigenes y desarrollo del movimiento obrero
Origenes y desarrollo del movimiento obrero
 
T 11transformacionessocialesyculturales-110129140529-phpapp01
T 11transformacionessocialesyculturales-110129140529-phpapp01T 11transformacionessocialesyculturales-110129140529-phpapp01
T 11transformacionessocialesyculturales-110129140529-phpapp01
 
T. 11 Transformaciones sociales y culturales (2014)
T. 11 Transformaciones sociales y culturales (2014)T. 11 Transformaciones sociales y culturales (2014)
T. 11 Transformaciones sociales y culturales (2014)
 
HE. Tema 03. La construcción y consolidación del estado liberal 2
HE. Tema 03. La construcción y consolidación del estado liberal 2HE. Tema 03. La construcción y consolidación del estado liberal 2
HE. Tema 03. La construcción y consolidación del estado liberal 2
 
HE Tema 08 La España actual
HE Tema 08 La España actualHE Tema 08 La España actual
HE Tema 08 La España actual
 
HE. Tema 03. La construcción y consolidación del estado liberal 1
HE. Tema 03. La construcción y consolidación del estado liberal 1HE. Tema 03. La construcción y consolidación del estado liberal 1
HE. Tema 03. La construcción y consolidación del estado liberal 1
 
Tema 2
Tema 2Tema 2
Tema 2
 
T. 2 al andalus 2012
T. 2 al andalus 2012T. 2 al andalus 2012
T. 2 al andalus 2012
 

Último

EDUCACION FISICA 1° PROGRAMACIÓN ANUAL 2023.docx
EDUCACION FISICA 1°  PROGRAMACIÓN ANUAL 2023.docxEDUCACION FISICA 1°  PROGRAMACIÓN ANUAL 2023.docx
EDUCACION FISICA 1° PROGRAMACIÓN ANUAL 2023.docxLuisAndersonPachasto
 
Fichas de Matemática TERCERO DE SECUNDARIA.pdf
Fichas de Matemática TERCERO DE SECUNDARIA.pdfFichas de Matemática TERCERO DE SECUNDARIA.pdf
Fichas de Matemática TERCERO DE SECUNDARIA.pdfssuser50d1252
 
FICHA DE MONITOREO Y ACOMPAÑAMIENTO 2024 MINEDU
FICHA DE MONITOREO Y ACOMPAÑAMIENTO  2024 MINEDUFICHA DE MONITOREO Y ACOMPAÑAMIENTO  2024 MINEDU
FICHA DE MONITOREO Y ACOMPAÑAMIENTO 2024 MINEDUgustavorojas179704
 
Fichas de MatemáticA QUINTO DE SECUNDARIA).pdf
Fichas de MatemáticA QUINTO DE SECUNDARIA).pdfFichas de MatemáticA QUINTO DE SECUNDARIA).pdf
Fichas de MatemáticA QUINTO DE SECUNDARIA).pdfssuser50d1252
 
MODELO DE INFORME DE INDAGACION CIENTIFICA .docx
MODELO DE INFORME DE INDAGACION CIENTIFICA .docxMODELO DE INFORME DE INDAGACION CIENTIFICA .docx
MODELO DE INFORME DE INDAGACION CIENTIFICA .docxRAMON EUSTAQUIO CARO BAYONA
 
SISTEMA INMUNE FISIOLOGIA MEDICA UNSL 2024
SISTEMA INMUNE FISIOLOGIA MEDICA UNSL 2024SISTEMA INMUNE FISIOLOGIA MEDICA UNSL 2024
SISTEMA INMUNE FISIOLOGIA MEDICA UNSL 2024gharce
 
4º SOY LECTOR PART2- MD EDUCATIVO.p df PARTE
4º SOY LECTOR PART2- MD  EDUCATIVO.p df PARTE4º SOY LECTOR PART2- MD  EDUCATIVO.p df PARTE
4º SOY LECTOR PART2- MD EDUCATIVO.p df PARTESaraNolasco4
 
libro para colorear de Peppa pig, ideal para educación inicial
libro para colorear de Peppa pig, ideal para educación iniciallibro para colorear de Peppa pig, ideal para educación inicial
libro para colorear de Peppa pig, ideal para educación inicialLorenaSanchez350426
 
Los Nueve Principios del Desempeño de la Sostenibilidad
Los Nueve Principios del Desempeño de la SostenibilidadLos Nueve Principios del Desempeño de la Sostenibilidad
Los Nueve Principios del Desempeño de la SostenibilidadJonathanCovena1
 
Contextualización y aproximación al objeto de estudio de investigación cualit...
Contextualización y aproximación al objeto de estudio de investigación cualit...Contextualización y aproximación al objeto de estudio de investigación cualit...
Contextualización y aproximación al objeto de estudio de investigación cualit...Angélica Soledad Vega Ramírez
 
CIENCIAS NATURALES 4 TO ambientes .docx
CIENCIAS NATURALES 4 TO  ambientes .docxCIENCIAS NATURALES 4 TO  ambientes .docx
CIENCIAS NATURALES 4 TO ambientes .docxAgustinaNuez21
 
VOLUMEN 1 COLECCION PRODUCCION BOVINA . SERIE SANIDAD ANIMAL
VOLUMEN 1 COLECCION PRODUCCION BOVINA . SERIE SANIDAD ANIMALVOLUMEN 1 COLECCION PRODUCCION BOVINA . SERIE SANIDAD ANIMAL
VOLUMEN 1 COLECCION PRODUCCION BOVINA . SERIE SANIDAD ANIMALEDUCCUniversidadCatl
 
Presentación de Estrategias de Enseñanza-Aprendizaje Virtual.pptx
Presentación de Estrategias de Enseñanza-Aprendizaje Virtual.pptxPresentación de Estrategias de Enseñanza-Aprendizaje Virtual.pptx
Presentación de Estrategias de Enseñanza-Aprendizaje Virtual.pptxYeseniaRivera50
 

Último (20)

EDUCACION FISICA 1° PROGRAMACIÓN ANUAL 2023.docx
EDUCACION FISICA 1°  PROGRAMACIÓN ANUAL 2023.docxEDUCACION FISICA 1°  PROGRAMACIÓN ANUAL 2023.docx
EDUCACION FISICA 1° PROGRAMACIÓN ANUAL 2023.docx
 
Fichas de Matemática TERCERO DE SECUNDARIA.pdf
Fichas de Matemática TERCERO DE SECUNDARIA.pdfFichas de Matemática TERCERO DE SECUNDARIA.pdf
Fichas de Matemática TERCERO DE SECUNDARIA.pdf
 
FICHA DE MONITOREO Y ACOMPAÑAMIENTO 2024 MINEDU
FICHA DE MONITOREO Y ACOMPAÑAMIENTO  2024 MINEDUFICHA DE MONITOREO Y ACOMPAÑAMIENTO  2024 MINEDU
FICHA DE MONITOREO Y ACOMPAÑAMIENTO 2024 MINEDU
 
VISITA À PROTEÇÃO CIVIL _
VISITA À PROTEÇÃO CIVIL                  _VISITA À PROTEÇÃO CIVIL                  _
VISITA À PROTEÇÃO CIVIL _
 
Earth Day Everyday 2024 54th anniversary
Earth Day Everyday 2024 54th anniversaryEarth Day Everyday 2024 54th anniversary
Earth Day Everyday 2024 54th anniversary
 
Aedes aegypti + Intro to Coquies EE.pptx
Aedes aegypti + Intro to Coquies EE.pptxAedes aegypti + Intro to Coquies EE.pptx
Aedes aegypti + Intro to Coquies EE.pptx
 
Fichas de MatemáticA QUINTO DE SECUNDARIA).pdf
Fichas de MatemáticA QUINTO DE SECUNDARIA).pdfFichas de MatemáticA QUINTO DE SECUNDARIA).pdf
Fichas de MatemáticA QUINTO DE SECUNDARIA).pdf
 
MODELO DE INFORME DE INDAGACION CIENTIFICA .docx
MODELO DE INFORME DE INDAGACION CIENTIFICA .docxMODELO DE INFORME DE INDAGACION CIENTIFICA .docx
MODELO DE INFORME DE INDAGACION CIENTIFICA .docx
 
SISTEMA INMUNE FISIOLOGIA MEDICA UNSL 2024
SISTEMA INMUNE FISIOLOGIA MEDICA UNSL 2024SISTEMA INMUNE FISIOLOGIA MEDICA UNSL 2024
SISTEMA INMUNE FISIOLOGIA MEDICA UNSL 2024
 
Tema 7.- E-COMMERCE SISTEMAS DE INFORMACION.pdf
Tema 7.- E-COMMERCE SISTEMAS DE INFORMACION.pdfTema 7.- E-COMMERCE SISTEMAS DE INFORMACION.pdf
Tema 7.- E-COMMERCE SISTEMAS DE INFORMACION.pdf
 
4º SOY LECTOR PART2- MD EDUCATIVO.p df PARTE
4º SOY LECTOR PART2- MD  EDUCATIVO.p df PARTE4º SOY LECTOR PART2- MD  EDUCATIVO.p df PARTE
4º SOY LECTOR PART2- MD EDUCATIVO.p df PARTE
 
libro para colorear de Peppa pig, ideal para educación inicial
libro para colorear de Peppa pig, ideal para educación iniciallibro para colorear de Peppa pig, ideal para educación inicial
libro para colorear de Peppa pig, ideal para educación inicial
 
PPTX: La luz brilla en la oscuridad.pptx
PPTX: La luz brilla en la oscuridad.pptxPPTX: La luz brilla en la oscuridad.pptx
PPTX: La luz brilla en la oscuridad.pptx
 
Los Nueve Principios del Desempeño de la Sostenibilidad
Los Nueve Principios del Desempeño de la SostenibilidadLos Nueve Principios del Desempeño de la Sostenibilidad
Los Nueve Principios del Desempeño de la Sostenibilidad
 
Contextualización y aproximación al objeto de estudio de investigación cualit...
Contextualización y aproximación al objeto de estudio de investigación cualit...Contextualización y aproximación al objeto de estudio de investigación cualit...
Contextualización y aproximación al objeto de estudio de investigación cualit...
 
CIENCIAS NATURALES 4 TO ambientes .docx
CIENCIAS NATURALES 4 TO  ambientes .docxCIENCIAS NATURALES 4 TO  ambientes .docx
CIENCIAS NATURALES 4 TO ambientes .docx
 
VOLUMEN 1 COLECCION PRODUCCION BOVINA . SERIE SANIDAD ANIMAL
VOLUMEN 1 COLECCION PRODUCCION BOVINA . SERIE SANIDAD ANIMALVOLUMEN 1 COLECCION PRODUCCION BOVINA . SERIE SANIDAD ANIMAL
VOLUMEN 1 COLECCION PRODUCCION BOVINA . SERIE SANIDAD ANIMAL
 
TL/CNL – 2.ª FASE .
TL/CNL – 2.ª FASE                       .TL/CNL – 2.ª FASE                       .
TL/CNL – 2.ª FASE .
 
Presentación de Estrategias de Enseñanza-Aprendizaje Virtual.pptx
Presentación de Estrategias de Enseñanza-Aprendizaje Virtual.pptxPresentación de Estrategias de Enseñanza-Aprendizaje Virtual.pptx
Presentación de Estrategias de Enseñanza-Aprendizaje Virtual.pptx
 
recursos naturales america cuarto basico
recursos naturales america cuarto basicorecursos naturales america cuarto basico
recursos naturales america cuarto basico
 

Les transformacions socials i culturals durant el segle XIX

  • 1. HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 11 11 Les transformacions socials i culturals PER COMENZÇR PRESENTACIÓ RECURSOS INTERNET ANTERIOR SALIR Santillana
  • 2. HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 11 Per a començar Seguir ANTERIOR SALIR Santillana
  • 3. HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 11 Para comenzar ANTERIOR SALIR Santillana
  • 4. HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 11 Índex 1.- Les transformacions demogràfiques 2.- La nova societat 3.- La gènesi del moviment obrer ANTERIOR SALIR Santillana
  • 5. HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 11 1.- Les transformacions demogràfiques La pervivència del règim demogràfic antic La població espanyola va creixer moderadament en comparació a altres països europeus -Va creixer un 80% -De 10,5 millones en 1797 a 18,5 en 1900 Les taxes de mortalitat: Es van mantindre per damunt de la mitja europea (29‰) A causa de •Pésimes condicions sanitàries •Crisi alimentaris de subsistència («hambrunas») •Elevada mortalitat infantil •Epidèmies de febra groga o de còlera L’esperanza de vida era molt baixa (30 años) Les taxes de natalitat: Molt altes (34‰) A causa de -Un creixement vegetatiu molt baix, 5‰ en 1900 •La pobresa del camp •La ignorància de mètodes Es tractava de contraceptius un Model demogràfic típic de l’Antic Règim •La superpoblació ANTERIOR SALIR Santillana
  • 6. HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 11 Natalitat i mortalitat en Espanya, en ‰ (1797-1877) DOC. 1 ANTERIOR SALIR Santillana
  • 7. HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 11 Evolució de la població DOC. 2 ANTERIOR SALIR Santillana
  • 8. HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 11 1.- Les transformacions demogràfiques Moviments migratoris i urbanització Les migracions exteriors Fins 1853 va estar prohibit emigrar: a partir d’eixe moment ho podien fer a Amèrica ( El destí preferit va ser Argentina, entre 1830 i 1900, amb 1,4 milions de persones) -La Constitució de 1869 reconeixia el dret a emigrar També van haver «emigracions polítiques» (exilis) que afectaren a més de 200.000 persones (afrancesats, liberals, carlins o republicans) Les migracions internes El éxode rural es va accelerar en la segona mitat del segle XIX amb les característiques següents: procés d’urbanització (el litoral mediterrani pasà del 39 % de la població espanyola al 45%) Important procés d’urbanització encara que dèbil comparat amb Europa (sols el 9%). Espanya va continuar sent un país rural, a excepció de Catalunya a causa de la industrialització: el 91% vivia en poblacions de menys 100.000 h. ANTERIOR SALIR Santillana
  • 9. HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 11 Emigració espanyola (1882-1910) DOC. 3 ANTERIOR SALIR Santillana
  • 10. HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 11 Distribució del creixement de la població per provincies DOC. 4 ANTERIOR SALIR Santillana
  • 11. HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 11 Principals ciutats espanyoles en el segle XIX DOC. 6 ANTERIOR SALIR Santillana
  • 12. HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 11 La població de les principals ciutats espanyoles (1857-1900) DOC. 7 ANTERIOR SALIR Santillana
  • 13. HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 11 2.- La nova societat Les classes altes La vella aristocràcia Malgrat de la revolució liberal l’alta noblesa de l’Antic Règim va continuar tenint un gran poder -Alguns van engrandir el seu patrimoni amb les desamortitzacions Va aparèixer una nova noblesa titulada (nova èlit cortesana d’Isabel II) vinculada a la burgesia dels negocis Les burgesies Grupo social dedicat als negocis -Tendien a imitar a l’aristocràcia -Es van produir confluències d’interesos (unió dels diners i el prestigi) Es dividia en -La burgesia dedicada al comerç -La burgesia industrial Barcelona, liberalisme conservador i defensa del proteccionism -La burgesia financera Inversors en borsa, constructors d’obres públiques i banquers -La burgesia latifundista Nutrien el grup dels cacics, sense mentalitat capitalista ANTERIOR SALIR Santillana
  • 14. HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 11 2.- La nova societat Les classes mitjanes Comerciants, amos de tallers, Havia una classe mitjana rural i un altra urbana funcionaris, professionals liberals (advocats, metges…), professors, periodistes, clergat o rendistes Llauradors propietaris mitjans Constituien un grup influent i de gran compromis polític en el segle XIX DOC . 14 . 15 DOC Les classes populars Divisió entre el nord (xicotets i mitjans -Els camperols -Xicotets i mitjans propietaris propietaris) i el sud (grans propietaris -Jornalers sense terres i jornalers) •Sector servicis i artesans -Les classes baixes urbanes •Obrers de la indústria: Els obrers es concentraven en poques ciutats i les seues condicions laborals i de vida eren molt dures. ANTERIOR SALIR Santillana
  • 15. HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 11 2.- La nova societat Els marginats constituien un grup important Eren els «pobres naturals», captaires o «pobres de solemnitat»: Vivien de la caritat pública i de l'almoina Una altra categoria la formaven els «ganduls», «vagabunds» o «malfactors» També formaven part de la població marginal els presidiaris, malalts en hospitals, hospicis, expòsits i prostitutes Les dones de classe popular treballaven fora de casa habitualment -Una gran part ho feien com a serventes, criades -Una altra part en tasques del camp -La resta (20%) treballava en els tallers o en el comerç El salari de les dones era més baix (fins a un terç o la mitat) que el dels hòmens ANTERIOR SALIR Santillana
  • 16. HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 11 ANTERIOR SALIR Santillana
  • 17. HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 11 ANTERIOR SALIR Santillana
  • 18. HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 11 3.- La gènesi del moviment obrer Els primers moviments socials -Fins a 1868, escàs desenrotllament del -Fins a 1868, escàs desenrotllament del El moviment obrer en Espanya va passar per moviment obrer a causa de la reduïda moviment obrer a causa de la reduïda industrialització industrialització dues etapes separades pel Sexenni Democràtic -A partir de 1868, amb l'inici de la llibertat -A partir de 1868, amb l'inici de la llibertat d'associació ii la influència de la II Internacional d'associació la influència de la Internacional La base del moviment estava en la lluita per millorar les dures condicions laborals i de vida dels treballadors Les primeres associacions obreres van nàixer a Barcelona:  Les primeres accions obreres van ser de caràcter ludita (destrucció de màquines) a Alcoi en 1821(Alacant), en 1835 es va destruir la fàbrica dels germans Bonaplata a Barcelona,…  En 1840 es va constituir a Barcelona l'Associació Mútua d'Obrers de la Indústria Cotonera. DOC. 19 En el món rural les primeres accions també van ser violentes (aldarulls o motins), revoltes de jornalers sense treball i famolencs (successos “del pan y el queso” de Loja, a Granada, en 1861) En las zones mineres, especialment en les conques carboníferes, l’associacionisme obrer ja estava organitzat durant la Restauració. Les primeres actuacions corresponen als primers anys del segle XX. ANTERIOR SALIR Santillana
  • 19. HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 11 3.- La gènesi del movimento obrer El trionf de les ideologias obreres des de 1868: socialism i anarquisme Marxisme (Karl Marx) Anarquism (Bakunin i Kropotkin) -Ideologia fundamentada en -Rebujaven tot tipus d’Estat la lluita de classes La revolució dels treballadors destruiria Substituir-lo per associacions voluntàries el capitalisme i, després d'una fase entre persones transitòria de dictadura del proletariat, s'establiria una societat comunista Rebutjaven la política, els partits i la participació en les eleccions L'objectiu final Era una societat . 18 Comparació entre socialisme utòpic, DOC Sense classes socials, sense marxisme i anarquisme propietat privada ni Estat A nivell internacional diverses organitzacions obreres van fundar, en 1864 (Londres), l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) Els anarquistes van Però Els desacords entre anarquistes i marxistes crear una internacional va debilitar i va destruir l'AIT (1876) antiautoritària ANTERIOR SALIR Santillana
  • 20. HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 11 3.- La gènesi del moviment obrer La introducció de l'internacionalisme a Espanya La primera influència va ser el socialisme utòpic (mutualisme i cooperativisme) A partir de la revolució de 1868 es va introduir a Espanya l'anarquisme bakuninista i l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) 1 DOC. 2 Els primers nuclis de la Internacional es van crear sota la direcció de Giuseppe Fanelli i Anselmo Lorenzo (Madrid) El primer congrés obrer espanyol es va celebrar a Barcelona, en 1870, on es va constituir la Federació Regional Espanyola (FRE) dins de l'AIT, de tendència bakuninista 23 DOC. Va començar a sorgir una premsa anarquista: La Federación, La Solidaridad, La Emancipación o El Condenado. El socialisme marxista espanyol es va concretar en el PSOE de Pablo Iglesias en 1879, i més tard en la UGT (via sindical) en 1888. En 1887 es va aprovar la Llei d'associacions, que va permetre legalitzar les organitzacions socialistes (UGT i PSOE) ANTERIOR SALIR Santillana
  • 21. HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 11 3.- La gènesi del moviment obrer Les organitzacions anarquistes Era la ideologia amb major èxit entre els obrers (en especial a Catalunya i Andalusia) •El corrent anarco sindicalista Havia tres •La corrent revolucionària conspirativa o insurreccional o tendències anarquisme «pur» (violència terrorista o la propaganda pel fet) •El corrent anarco-comunista o comunisme llibertari Estes idees es van difondre a través dels ateneus llibertaris i periòdics anarquistes com La Revista Blanca o Acràcia o Natura ANTERIOR SALIR Santillana
  • 22. HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 11 Implantació de les delegacions de la FTRE (anarquista) i del PSOE-UGT (socialistes) al voltant de 1880 DOC. 23 ANTERIOR SALIR Santillana
  • 23. HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 11 3.- La gènesi del moviment obrer L'organització dels treballadors en la Restauració El sindicalisme catòlic L‘Encíclica del papa Lleó XIII, Rerum Novarum (1891), va iniciar la «doctrina social de l'Església» amb l'objectiu d'enfrontar-se a les doctrines revolucionàries socialistes -Partia de la desigualtat social com fet incontestable que no es podia eliminar -Pretenien solucionar els problemes dels obrers amb el paternalisme dels patrons El pare Vicent va ser el fundador dels primers sindicats catòlics (els Cercles d'Obrers Catòlics) La figura que va canalitzar este moviment va ser el marqués de Comillas, president de la Junta Central dels Congressos Catòlics La reivindicació social organitzada Les principals lleis laborals (dret a la vaga, regulació del treball de dones i xiquets, descans dominical…) van aparéixer a principis del segle XX, al XIX només es va aprovar el dret d'associació Malgrat la creixent organització dels obrers, les protestes van continuar plasmant-se en la insurrecció violenta, però prompte es van adonar de la força que tenien les seues accions si es realitzaven d'una manera coordinada ANTERIOR SALIR Santillana
  • 24. HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 11 4.- Les pautes culturals L’ ensenyament La reforma del sistema educatiu de l'Antic Règim es va iniciar en les Corts de Cadis, amb el dictamen i projecte de decret sobre l'arreglament general de l'Ensenyança Pública (1814) - La instrucció era responsabilitat de l'Estat (pública, universal, gratuïta i lliure) S'establia una estructura de tres plans de l'educació: primària, o elemental, secundària o mitjana i superior o universitària La seua aplicació va ser poc pràctica i amb poc èxit (en 1860 hi havia un 75% d'analfabetisme) En 1845, el Pla de Gil i Zárate va crear els Instituts d'Ensenyança Mitjana, les oposicions i les Escoles Normals per a formar els mestres (va ser matisada per la Llei Moyano en 1857) El domini conservador en l'època de la Restauració va fer sorgir diverses alternatives educatives: •La Institució Lliure d'Ensenyança creada per Francisco Giner de los Rios (liberal, laica i burgesa, d'ensenyança activa) en 1876 •Les Escoles de l'Ave Maria de Granada, creades en 1888 pel pare Manjón (per a xiquets marginats i població gitana, d'orientació confessional catòlica) •L'Escola Moderna, fundada per Francisco Ferrer Guàrdia (d'orientació lliurepensadora i anarquista, educació integral, laica, racional i universal) en 1901. ANTERIOR SALIR Santillana
  • 25. HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 11 ANTERIOR SALIR Santillana
  • 26. HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 11 Internet Población y sociedad en el Organización de la IR A ESTA WEB IR A ESTA WEB reinado de Fernando VII sociedad Economía y sociedad Demografía y sociedad en el IR A ESTA WEB IR A ESTA WEB durante la Restauración reinado de Isabel II Conflictividad social y organización IR A ESTA WEB del movimiento obrero en el Sexenio Democrático Sociedad de la Restauración IR A ESTA WEB vídeos (economía del IR A ESTA WEB Los inicios del movimiento IR A ESTA WEB siglo XIX…) obrero (1833-1875) Seguir ANTERIOR SALIR Santillana
  • 27. HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 11 Internet vídeos y animaciones Textos El programa del PSOE IR A ESTA WEB Población a principios del siglo XIX (Artehistoria) Gráficos Población a finales del siglo XIX La población de las (Artehistoria) ciudades españolas a IR A ESTA WEB finales del siglo XIX Vida social a finales del siglo XIX (Artehistoria) Evolución demográfica IR A ESTA WEB española en el siglo XIX El movimiento obrero (Artehistoria) ANTERIOR SALIR Santillana
  • 28. HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 11 Texto: Les relacions entre la vella noblesa i la burgesia Ya sabemos que la madre de don Baldomero Santa Cruz y la de Gumersindo y Barbarita Arniz eran parientes y venían del Trujillo extremeño y albardero. La actual casa de banca Trujillo y Fernández, de una respetabilidad y solidez intachables, procede del mismo tronco. Barbarita es, pues, pariente del jefe de aquella casa, aunque su parentesco resulta algo lejano. El primer conde de Trujillo está casado con una de las hijas del famoso negociante Casarredonda, que hizo colosal fortuna vendiendo fardos de Coruñas y Viveros para vestir a la tropa y a la Milicia Nacional. Otra de las hijas del marqués de Casarredonda era duquesa de Gravelinas. Ya tenemos aquí perfectamente enganchadas a la aristocracia antigua y al comercio moderno. BENITO PÉREZ GALDÓS, Fortunata y Jacinta, 1887 DOC. 8 ANTERIOR SALIR Santillana
  • 29. HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 11 Clases medias rurales y urbanas del siglo XIX DOC. 11 ANTERIOR SALIR Santillana
  • 30. HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 11 Distribución sectorial de las clases sociales DOC. 13 ANTERIOR SALIR Santillana
  • 31. HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 11 Texto: Los precios en productos de primera necesidad Los comestibles y el vino. Son de malísima calidad, lo peor en clase de cada género. Garbanzos, como perdigones de pequeños y de duros; legumbres, apolilladas; vino, de nombre, veneno en realidad; bacalao de perros; todo es bueno para los mineros. Todavía no hace mucho denunciamos el hecho de haber empleado el señor Padró a varios hombres en la tarea de quitar gusanos a grandes cantidades de tocino con destino a los cuarteles, que habrá vendido bonitamente. Los precios que rigen son estos que comparamos con los de Bilbao para que se vea con toda claridad el robo: En las En minas Bilbao Pts. Cs. Pts. Cs. Garbanzos, 1 celemín 2,50 1,75 Alubia, 1 íd. 2,25 1,50 Arroz, 1/4 de arroba 2,25 1,50 Bacalao, 1 kilo 1,50 1,00 Vino, medio litro 0,50 0,30 Patatas, 1 quintal 9,00 7,00 Aceite, medio kilo 0,90 0,56 Pan, 1.650 gr. harina 5.ª clase 0,90 – Íd. 2.000 gr. harina 3.ª clase – 0,75 La lucha de clases, mayo de 1896 DOC. 14 ANTERIOR SALIR Santillana
  • 32. HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 11 Texto: Las condiciones de las viviendas Si la mortandad de las clases pobres es en todas partes tan excesiva, si en las grandes poblaciones industriales excede mucho a la de las agrícolas, más creo yo se debe a las malas condiciones higiénicas de sus viviendas que a ninguna de las restantes causas de insalubridad. Todo el mundo conoce la precipitación con que las casas se edifican, sobre todo en Madrid; nadie ignora que se emplean malos materiales para invertir el menor capital posible y que, ávidos los propietarios de un interés crecido, aprovechan el terreno construyendo habitaciones para muchas familias donde apenas hay espacio para una sola. Este mal que cada día va en aumento, reclama muy pronto y radical remedio; porque no ha de proponerse la salud pública al interés individual, consintiendo que sigan construyéndose patios pequeños y oscuros, especies de tubos por los que no penetran ni el aire ni la luz, y que se multiplique el número de los cuartos, haciendo habitaciones mezquinas, lóbregas, insuficientes para las pobres familias que las habitan. F. MÉNDEZ ÁLVARO, Consideraciones sobre la higiene pública y mejoras que reclama en España una higiene municipal, 1853 DOC. 15 ANTERIOR SALIR Santillana
  • 33. HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 11 Texto: Los motines luditas de Alcoy A principios del año de 1819 la villa de Alcoy ocupaba en la fabricación de paños 40.000 brazos de su vecindario y del de algunos pueblos comarcanos, y elaboraba en años comunes 21.000 piezas. El plausible deseo de que su calidad rivalizara y aun se aventajase a la de los extranjeros en igualdad de precio, estimuló a algunos empresarios para que a costa de sacrificios y contradicciones indecibles trajesen de fuera de España máquinas de cardar e hilar, y artistas peritos en su manejo. Desde que se estableció la primera a mediados del referido año, empezó a notarse el descontento de los cardadores e hilanderos, que temían se minoraría su trabajo y desaparecería el antiguo monopolio con que daban la ley, si se arraigaba y propagaba el nuevo método. […] Acababan de montarse a fines del próximo febrero, mas no por esto había desaparecido enteramente el jornal de los anteriores operarios, ni se debía temer que se verificase en lo sucesivo, porque el doble plan de los emprendedores era aplicar el hilado de las máquinas a la fabricación superfina, continuando en la ordinaria valiéndose de hilanderas a mano […]. Sin embargo, pues en despecho criminal, reunidos en cuadrillas, se arrojaron al horroroso crimen de incendiarios, reduciendo a cenizas 17 máquinas y otros enseres en valor de 2 millones de reales, y cometiendo este exceso con las armas en la mano; exceso tanto más detestable, cuanto que sin mejorar por él su pretendida mala condición, han envuelto en sus ruinas a los tejedores, tundidores, tintoreros y demás auxiliares de la fabricación de paños, que se hallan en la proporción de diez a uno respecto de los cardadores e hiladores. Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, 18 de marzo de 1821 DOC. 19 ANTERIOR SALIR Santillana
  • 34. HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 11 Socialism utòpic, marxisme i anarquisme DOC. 20 ANTERIOR SALIR Santillana
  • 35. HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 11 Texto: Primer Congrés obrer de la Regió Espanyola Per fi s'ha realitzat el tan desitjat esdeveniment de què tan bons fruits esperàvem els fills del treball de la regió espanyola, afiliats a La Internacional. Ens referim al Congrés obrer celebrat a Barcelona, el qual, ho diem amb goig, ha sobrepujat les nostres esperances. Espectacle commovedor! Cent delegats aproximadament, representant més de 130 seccions d'ofici de diversos punts d'Espanya, que per primera vegada es tendixen fraternalment la mà, i que juren no desistir en l'obra empresa fins a realitzar la completa i radical emancipació de la classe treballadora, i per consegüent de la humanitat [...]. Només donarem compte de les conclusions adoptades pel Congrés sobre els diversos temes posats a discussió. Acords presos pel primer Congrés obrer de la regió espanyola .celebrat a Barcelona Sobre el primer tema. Resistència. Article únic. El Congrés obrer de llengua espanyola, considerant que la lluita contra el capital es fa una necessitat per a aconseguir la completa emancipació de les classes treballadores i que per a esta lluita és necessari posar-se en condicions econòmiques, declara que les caixes de resistència són una necessitat i un gran element per a aconseguir l'objecte a què aspira la gran Associació Internacional de Treballadors. La Solidaridad, 5 de juliol de 1870 DOC. 21 ANTERIOR SALIR Santillana
  • 36. HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 11 Texto: La condena de la Internacional Los labios: ¿¡qué va a suceder en el mundo!? ¿¡Se acerca su fin!? […] Y vencidos saldrían, si los ánimos rectos, si los hombres cuyos intereses morales y materiales están amenazados, si las clases legítimas ciegamente combatidas, no abriesen a tiempo los ojos, para ver y evitar el abismo a donde empuja a la sociedad entera, esa tempestad de errores y ese huracán desencadenado de pasiones, que trae consigo con nueva consistencia y forma esta especie de encarnación humana, políglota y cosmopolita, que se titula la Asociación Internacional. A los trabajadores de todos los países dirígense los espíritus, no en verdad de trabajadores, que impulsan y fomentan el movimiento generalizado, que de tres o cuatro años a esta parte ha tomado tan visible y amenazador incremento. […] Toda idea de religión, y por tanto de moral eficaz y verdadera; toda idea de autoridad, vínculo preciso de la cohesión social; toda idea de patria, elemento indispensable del organismo humano y de la educación y desarrollo de las aptitudes individuales, están proscritas en esa concitación de las masas, depositarias de la fuerza material: la familia, disuelta y pervertida; el trabajo, desfigurado en su origen y en sus fines; y la propiedad, combatida y codiciada como objeto definitivo y práctico de toda esa evolución perturbadora y desesperada, a que, según ya hemos visto, se aspira. La defensa de la sociedad, 20 de febrero de 1872 DOC. 22 ANTERIOR SALIR Santillana
  • 37. HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 11 Texto: El asociacionisme obrer La ASOCIACIÓN, como sabéis, es uno de los medios más eficaces con que debemos contar para alcanzar nuestra emancipación completa; nuestra emancipación económica, religiosa, política, en fin social. Mas las asociaciones obreras de todos los oficios y de todos los países han de ser solidarias, para que sus esfuerzos no sean estériles, como hasta ahora lo han sido; y a ello contribuye grandemente el principio de FEDERACION. Por la Federación concertaremos y centuplicaremos nuestros esfuerzos. El aislamiento es funesto, es propio de los tiempos del oscurantismo, y los que lo predican quieren nuestro mal. La Federación, la unión de todos, como hermanos, viene a ser un deber en la época actual, para que cooperemos todos con mancomunidad y acierto a la aplicación de las nuevas ideas, y logremos consiguientemente el triunfo de nuestra causa […] El periódico que hoy empieza a publicar el Centro Federal de las Sociedades Obreras, viene por lo mismo a satisfacer una trascendental necesidad. El título «La Federación» se ha considerado corno el más expresivo, por la gran trascendencia social del principio que encierra. «La Federación», periódico eminentemente obrero, tiene por objeto: 1.º La defensa de los intereses del trabajo contra el capital monopolizado. 2.º El estudio de los conocimientos humanos que se relacionan con la ciencia social. Grande es la misión de nuestro periódico. DOC. 24 La Federación, Barcelona, 1 de agosto de 1869 ANTERIOR SALIR Santillana
  • 38. HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 11 Texto: El atraso científico y técnico Las imperfecciones, en efecto, y vicios de la educación española refléjanse, como es lógico, de una manera deplorable en la cultura nacional. El estado de la popular es bien triste. Su extensión resulta harto menguada; su intensión todavía ennegrece el cuadro. En cuanto a la educación técnica de esas clases populares casi puede considerarse totalmente entregada a la tradicional rutina. ¡Y gracias a que el natural despejo y vivacidad de la mayor parte de nuestros obreros para los ejercicios manuales disimula, en buena parte, esos vacíos de educación! Pero donde los vicios y deficiencias de la cultura nacional nótanse más de relieve es en la de las clases superiores e ilustradas. ¡Qué atraso! Todavía los españoles no hemos salido de la época escolástica y romántica en las ciencias y en las artes: cultura retórica e ideológica, de palabras y conceptos. Hemos perdido la poca educación clásica que nos restaba, y tampoco hemos adquirido la nueva educación experimental y positiva… ¿Cuántos facultativos hay en España que sepan, regularmente sabidos, latín y griego, pudiendo entender originalmente estas fuentes de saber literario, filológico, científico e histórico? ¿Cuántos científicos hay que manejan con conciencia propia la alta experimentación física? ¿Cuántos, capaces de regir un laboratorio de química honda y fina en el amplio y maravilloso campo que hoy tiene conquistado? ¿Cuántos, que dominen la técnica del microscopio y de la experimentación biológica, en cualquiera de sus múltiples asombrosas aplicaciones? MACÍAS PICAVEA, El problema nacional. Hechos, causas, remedios, 1899 DOC. 25 ANTERIOR SALIR Santillana
  • 39. HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 11 Texto: La revolución social según Pablo Iglesias La Revolución social, o sea el acto de fuerza que permita a la clase obrera consciente conquistar los elementos necesarios para verificar la transformación de la propiedad de modo que las clases sociales queden abolidas y cada individuo sea dueño del producto de sus esfuerzos, es lo que constituye el principal deseo de los que ansían ver reinar la paz y la armonía entre todos los seres humanos […]. Pero no se trabaja por la Revolución social, no se va a ella hablando frecuentemente de matanza y exterminio. No se va a la Revolución social predicando al obrero que mate al patrono que le explota. Ni aconsejando a los trabajadores que se apoderen de lo que haya en los escaparates y en las tiendas. Ni hablándoles de quemar edificios y destruir propiedades. Ni haciendo uso de materias explosivas. Ni recomendamos el motín.[…] Se va a la Revolución social, […] dando a conocer a los trabajadores las causas de su inferioridad social; haciéndoles notar los efectos de los fenómenos económicos y el fundamento que estos tienen; […] organizándolos en todas partes, para que puedan luchar contra sus patronos cuando estos traten de empeorar su situación o se opongan a las mejoras que reclamen; organizándolos igualmente para que se peleen en el terreno político con todos los partidos que representan a la clase patronal; en una palabra, dándoles la conciencia y el vigor necesario, a fin de que, llegado que sea el momento oportuno, tengan empuje bastante para vencer a la burguesía y capacidad suficiente para crear el nuevo orden social que ha de reemplazar al DOC. 26 régimen capitalista […]. El Socialista, 25 de noviembre de 1892 ANTERIOR SALIR Santillana
  • 40. HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 11 Texto: Manifiesto de la Federación de Trabajadores de la Región Española (FTRE) al Congreso Democrático Federalista de Cataluña La Federación de Trabajadores anárquico-colectivistas, que es la agrupación más numerosa que existe en España […], no espera ni quiere nada del Estado y sí de la organización de la clase trabajadora, organización distinta y opuesta a la de todos los partidos políticos; porque estos aspiran a la conquista del gobierno y los anarquistas deseamos la abolición de todos los poderes autoritarios […] Nuestro primer Congreso celebrado en septiembre de 1881, dijo: «Al dirigir el Congreso el presente Manifiesto a todos los obreros de la Región española han puesto especial empeño en marcar su línea de conducta con relación a los partidos políticos. Los delegados del Congreso declaran que los derechos individuales son por su naturaleza imprescindibles e ilegislables, que el sufragio universal, el derecho de asociación, la libertad de imprenta, así como la autonomía del individuo, del oficio, del municipio, de la comarca y de la región, no serán verdad mientras no se transforme la propiedad individual en colectiva, para que entrando las colectividades obreras a tomar posesión en usufructo de las fábricas, talleres, ferrocarriles, máquinas y herramientas, como igualmente de las primeras materias, suelo, subsuelo, minas, etc., quede por sol este hecho, el individuo emancipado económicamente y por tanto en condiciones de pactar con entera independencia y de ejercitar con entera libertad todos los derechos inherentes a la personalidad humana, siempre que el individuo cumpla con el imprescindible deber de producir». […] El Congreso Regional de septiembre último celebrado en Sevilla acordó preservar la línea de conducta aconsejada en el Congreso precedente […] Después de agradecer infinitamente su atenta invitación, les deseamos salud, anarquía, federación y colectivismo. 1 de mayo de 1883 DOC. 27 ANTERIOR SALIR Santillana
  • 41. HISTORIA DE ESPAÑA INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET TEMA 11 Texto: Programa fundacional del PSOE El Partido Socialista Obrero Español declara que su aspiración es: – Abolición de clases, o sea la emancipación completa de los trabajadores. – Transformación de la propiedad individual en propiedad social o de la sociedad entera. – Posesión del poder político por la clase trabajadora. Y como medios inmediatos para acercarnos a la realización de este ideal, los siguientes: – Libertades políticas. – Derecho de coalición o legalidad de las huelgas. – Prohibición del trabajo de los niños menores de nueve años y de todo trabajo poco higiénico o contrario a las buenas costumbres, para las mujeres. – Leyes protectoras de la vida y de la salud de los trabajadores. – Creación de comisiones, elegidas por los obreros que visitarán las habitaciones en que estos vivan, las minas, las fábricas y los talleres. – Protección a las Cajas de socorros mutuos y pensiones a los inválidos del trabajo. – Reglamento de trabajo de las prisiones. – Creación de escuelas gratuitas para la primera y segunda enseñanza y de escuelas profesionales en cuyos establecimientos la instrucción y educación sean laicas. – Justicia gratuita y Jurado para todos los delitos. – Servicio de las Armas obligatorio y universal y milicia popular. Madrid, 9 de julio de 1879. Firman: Alejandro Olcina, Gonzalo H. Zubiaurre, DOC. 28 Victoriano Calderón, Pablo Iglesias ANTERIOR SALIR Santillana