La crisi de l'antic règim

HISTORIA DE ESPAÑA
INICIO PRESENTACIÓN RECURSOS INTERNET
TEMA 6

6 La crisi de l’Antic Règim i la
revolució liberal

PER COMENÇAR

PRESENTACIÓ

RECURSOS

INTERNET

ANTERIOR SALIR Santillana

HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 6

INTRODUCCIÓ
És un periode de transició en el que
s’enfronten dues tendencies oposades:

– Els intents de implantar una monarquia
constitucional per part del liberals

– El desig de mantindre les estructures de
l’Antic Règim per part dels absolutistes.


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 6

Per commençar

Seguir


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 6

Per començar


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 6

1.- La crisi de la monarquia i la guerra del Francés

El regnat de Carles IV (1788-1808)
• El regnat de Carles IV va estar condicionat :
– Pel despotisme ministerial de Manuel de Godoy
– L’impacte de la Revolució Francesa de 1789 i les relacions amb el país
revolucionari:
• Fase de neutralitat (1789-1792)
• Guerra contra la França revolucionaria (1793-1795)
• Aliança amb França (1796-1808) Tractat de San Ildefonso (1796) que la
conduir a l’enfrontament amb Anglaterra i Portugal.

Causes del desprestigi del regnat de Carles IV
•La crisi financera de la corona
•Frenada de les reformes il.lustrades per por al procés revolucionari francés
•Derrotes en les guerres contra França (guerra de coalició) i Regne Unit (derrota de
Trafalgar (1805)
•La política exterior subordinada a la França de Napoleó, que amb el Tractat de
Fontainebleau (1807) va permitre l’entrada de tropes franceses per ocupar Portugal


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 6

1.- La crisi de la monarquia i la guerra del Francés

Aquest desprestigi del regnat de Carles IV va provocar

•L’oposició creixent d’un anomenat «partit antigodoyista» que va conspirar
contra Godoy i Carles IV a favor del príncep Ferran:

Motí d’Aranjuez (19 de març de 1808)

•Consequències del motí: Va significar la caiguda de Godoy i la
renuncia de Carles IV a favor de Ferran VII

La guerra del Francés (Guerra de la Independència) 1808-1814
Causes:
•Amb les abdicacions de Baiona, Napoleó obligava a Ferran VII i a Carles IV
a renunciar al tron espanyol el tron passava a mans de Josep I, germà de
Napoleó.
•El Tractat de Fontainebleau (1807) que permitia Napoleó el pas per
Espanya camí de Portugal, aliat d’Anglaterra.

HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 6

• Inici del conflicte: El 2 de maig de 1808
s'iniciava la revolta contra els francesos amb
una forta repressió.
• Bàndols en conflicte:
– Afrancesats: partidaris de Josep I que veien en
l'ocupació francesa la possibilitat de modernitzar el
país sense cap procés revolucionari.
– Insurrecció popular i resistència: eren els partidaris
de Ferran VII i es trobaven dividits entre:
• Liberals
• Absolutistes (conservadors i reaccionaris)


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 6

LA CÀRREGA DELS MAMELUCS
GOYA Santillana ANTERIOR SALIR

HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 6

ELS AFUSELLAMENTS DE LA MONCLOA
GOYA

HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 6

Desenvolupament de la guerra de la independència
La derrota de Bailén (1808) va obligar a Napoleó a emprendre la conquesta d’Espanya ell
mateix.

Entre 1808 i 1812 es va completar la conquesta de quasi tot el territori espanyol

Amb moltes dificultats a -Una forta resistència (setges de Saragossa, Girona)
causa de -El duc de Wellington i el seu exèrcit d’anglesos

Van quedar lliures Càdis i Alacant
durant tota la guerra

La campanya de Rússia va debilitar als francesos en
Espanya
Derrota d’Arapiles (1812), baix la
direcció del duc de Wellington

Després de la derrota de Vitòria
(1813) Josep I abandona Espanya

Amb el tractat de Valençay acabava la guerra i
Ferran VII va ser reposat en el tron
Ampliación


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 6

Desenvolupament del procés polític durant la guerra de la independència
1. Patriotes i liberals
La guerra va desenvolupar un procés revolucionari
Amb tres centres d’acció

Les juntes La guerrilla Consell de Regència
d’Espanya i Indies (1810):
Es van crear després Representava la lluita del La convocatòria de les Corts
del buit de poder
poble pla

Juntes locals Van acabar sent Elegides per sufragi universal
regulades per la masculí indirecte, en
Junta Central representació de la nació
Juntes provincials

Junta Central Suprema
(1808-1810) DOC. 5
Sevilla i San Fernando (Càdis)


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 6

Les Corts de Cadis
Les Corts de Càdis i la Constitució de 1812
Una regència (Consell de Regència d’Espanya i Indies) sustituia a la Junta Central en 1810.
Esta s’encarregaria de la realització de les eleccions a Corts «generals i extraordinàries»

Composició de les Corts

-Absolutistes (que res canviara)
-Il.lustrats (un règimen intermedi entre absolutisme i liberalisme) Van quedar dividits en dos partits:
-Liberals (soberania nacional) DOC. 6 absolutistes i liberals

L’activitat legislativa tenia com objectiu eliminar l’antic règim:

•Es decretava que la sobirània resideix en la nació
•Es proclamava la igualtat davant la llei (era el fi de la societat estamental)
•S’establia la llibertat d’expressió (impremta),
•l’abolició de la Inquisició
•Llibertat de comerç i industria

La Constitució de 1812: Es va aprovar el 19 de març de 1812 «La Pepa»
•Suposa la concrecció de les iniciatives legislatives que s’havien aprovat abans

•És un text de consens en el que predominen els principis liberals amb concessions als
absolutistes.


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 6


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 6

La Constitució de 1812
PRINCIPIS:
• Afirmació de la sobirania nacional.
• S'establia la divisió de poders:
– Poder legislatiu: corts
– Poder executiu: monarca i secretaris de despatx
– Poder judicial: tribunals
• Monarquia moderada i limitada
• Es reconeixien els drets i llibertats individuals i la igualtat davant la llei.
• La religió catòlica era l'única
• Elecció per sufragi universal indirecte: veïns, elector de parròquia,
electors de partit i diputats.
• Els candidats a diputats han de disposar de rendes
• Es regula la descendència i la transmissió de la corona (evitar el que
havia passat a Baiona)
• Es regula l'organització de l'estat, l'administració provincial i local.
• Creació de la Milícia nacional amb l'obligatorietat del servei militar
• Llibertat econòmica: fi dels gremis, de la Mesta, …

HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 6

Desenvolupament del procés polític durant la guerra de la independència

2 . Afrancesats
•Govern francés de Josep I: Monarquia imposada per Napoleó després de les
abdicacions de Baiona.

•Característiques d'aquest govern:

•Sistema polític basat en els principis del liberalisme polític encara que era
una monarquia autoritària.

•Base legal: Estatut de Baiona (1808): es tractava d'una carta atorgada
(per imposició del poder):

•Declaració de drets: llibertat d'impremta, “habeas corpus”,…
•Confessionalitat catòlica de l'Estat
•Concentració de poders en el rei

•Supeditat a la política de l'emperador.

•Intentava governar amb l'ajuda d'il.lustrats espanyols.

HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 6
Ferran VII

2.- El sexenni absolutista (1814-1820)
El regnat absolutista de Ferran VII:
Després del Tractat de Valençay (1813) Ferran (el desitjat) torna a Espanya però no accepta
cap de les reformes legislatives elaborades pels Corts de Cadis.

Suports a la restauració de l’absolutisme:
DOC. 8
•El Manifest dels Perses elaborat pels partidaris absolutistes
•El context internacional favorable (la Santa Aliança)

Amb el decret de València de 1814 anula tota la legislació de Càdis i tornar al passat

Repressió i l’exili als liberals (per exemple Goya) i afrancesats (societats secretes)

Restitució de les velles institucions, per exemple la Inquisició i la Mesta

Aquesta etapa va estar marcada per la inestabilitat i el fracàs polític:

Causes:
•La guerra de la independència de les colònies americanes (1810-1824)
•Interrupció del comerç amb les colònies que va agreujar la crisi de l’Hisenda.
•Fallida de l’Hisenda després del fracàs de l’intent de reforma fiscal de Martín de Garay
per l’oposició dels privilegiats. Nobles, clergat i ordes militars (sistema de contribució única i
proporcional als ingresos)


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 6

2.- El sexeni absolutista (1814-1820)

Els intents per recuperar el règimen
liberal va iniciar un període de
pronunciamients militars.
DOC. 9

Rafael del Riego

Després de 8 pronunciaments, Rafael del Riego triunfa en Cabezas de San
Juan (Sevilla), obligant a Ferran VII a jurar la Constitución de 1812 i donant
pas a una etapa nova: trienni liberal.

El triomf d'aquest pronunciament va
suposar un segon intent de revolució liberal
burgesa


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 6

3.- El trienni liberal (1820-1823)
La formació de la cultura política liberal

Després del pronunciament van tornar els ideals liberals i va accelerar el
desmantellament l'Antic Règim: Llibertat per als pressos polítics, creació de la Milicia
Nacional o l’abolició de la Inquisició, a más d’altres reformes com la llibertat d’expressió.

Problemes (es van presentar molt aviat):

1. Les divisions internes del liberalisme

2. La reacció absolutista


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 6

1.Divisió del liberalisme
Els liberals moderats (1820-1822): “doceañistas”

•Partidaria de la Constitució de 1812 buscaven el compromís amb les classes dominants (Martínez
de la Rosa):
•Algunes mesures :
-Supressió d’ordes monacals
-Supressió de les vinculacions i primogenitura, abolició dels gremis
•Van tindre que enfrontar-se als exaltats, a les intrigues del rei i a la guerrilla reialista.

Els liberals exaltats (1822-1823): “veinteañistas”

Partidaris d’una nova Constitució i de un liberalisme «popular» més revolucionari (onada de
revolucions burgeses de 1820).
Mantenien que els aspectes més transformadors de la del 12 haurien d'aplicar-se en la seua
totalitat, i aprofundir-se amb mesures legislatives:
•Transformació de la propietat en un sentit plenament capitalista (desamortització, desvinculació,
desaparició de senyorius i primogenitures)
•En matèria religiosa destacava la seua tendència anticlerical amb la dissolució de la Inquisició i
la Companyia de Jesús
•En matèria d'ensenyança es va proposar l'estructuració en tres nivells (primària, secundària i
universitària)
• En el territorial, es va produir una divisió estatal en 52 províncies.


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 6

2. La reacció absolutista

•Colp d’Estat de la Guàrdia Reial (1822)
•Accions de les gueriilles reialistes
•Formació de la Regència d’Urgell
•La Santa Aliança va decidir intervindre amb
un exèrcit francés (Els Cent Mil Fills de Sant
Lluís)
. 10
DOC

Es va restaurar el règim absolutista amb Ferran VII


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 6

4.- La dècada «ominosa» (1823-1833): fi del regnat de Ferran VII
Repressió i exili
Ferran VII va disoldres les Corts i va repossar l’absolutisme (1 octubre de 1823)

Els primers anys van ser d’una acentuada repressió política que va provocar
l’exili de molts liberals (execució de Riego) i diverses accions conspiratives.
L’aparell repressiu es va articular al voltant de quatre instruments: DOC. 12
•Superintendència General de Policía i les Comissions Militars
•El cos de Voluntaris Reialistes
•Els tribunals de justicia
•Les Juntes de Fe

Les reformes dels governs absolutistes

El nou Estat absolutista no va constituir un retorn a l’Antic Règim: Es va
intentar una reforma de la Hisenda i de l’Administració seguint el model de
les reformes del XVIII:
•Reforma fiscal de Lluís López Ballesteros
•Primers pressupostos de l’Estat
•Reial Caixa d’Amortització i Tribunal de Comptes
•Pla de mineria…


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 6

4.- La dècada «ominosa» (1823-1833): fi del regnat de Ferran VII

La crisi de l’absolutisme
14
C.
DO
1.Ferran VII es va trobar amb una doble oposició política:

Reacció dels sectors més absolutistes (apostòlics) van provocar
revoltes (la guerra dels agraviats o malcontents a Catalunya) a favor
del germà del rei, Carlos María Isidro (carlins)

DOC. 11
Pronunciaments liberals: Espoz i Mina o Torrijos.

2. Culminació del proces de la independència de les colònies d'Amèrica

3. Problema successori: amb la Pragmàtica Sanció es derogava la Llei
Sàlica, i permitia regnar a les dones.
15
C.
DO

El naixement d’Isabel va radicalitzar a facció carlina i va apropar els liberals al poder


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 6

5. La independència de les colònies americanes

Causes:
Protagonisme del criolls (aspirants al crontrol polític i econòmic)
El reformisme borbònic i la liberalització del comerç peninsular va apartar als
criolls del control econòmic i administratiu.
Difusió de la Il.lustració i del liberalisme polític entre els criolls (burgesia)
L’influència de la revolució americana (1776)
La revolució Francesa de 1789
Els interessos del Regne Unit i Estats Units: per poder comerciar lliurement.

El procés emancipador. Fases:
1.1808-1810: les juntes creades després de la invasió napoleònica es declaren fidels a Ferran VII.

2.1810-1814: la substitució de la Junta Central suprema pel Consell de Regència va provocar
l'inici del procés emancipador en totes les regions:
• Organització en juntes
• Establiment de relacions amb anglaterra i EUA a canvi de beneficis comercials
• Convocatòria d'un congrés a l'estil dels EUA.

3.1816-1824: Els líders San Martín i Simón Bolívar van consumar el procés amb el suport
d'Anglaterra i EUA.


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 6

5. La independència de les colònies americanes

Balanç de les independències americanes (conseqüències):

Territorials: de l'Imperi colonial sols van quedar Cuba, Filipines i Puerto
Rico.

Econòmiques:
•Deixaren exhausta la Hisenda reial i agreujaren la crisi del país, ja
que van desaparéixer els “Cabals d'Índies”.

•Anglaterra i EUA van substituir a Espanya en el control del comerç
americà.

•Reducció de l'activitat econòmica comercial amb Amèrica que va
afectar algunes zones com Catalunya.


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 6

Internet

La España de las revoluciones IR A ESTA WEB

vídeos (política, economía, IR A ESTA WEB
sociedad…) Edad
IR A ESTA WEB
Contemporánea

La crisis del Antiguo Régimen IR A ESTA WEB
Crisis del Antiguo IR A ESTA WEB
Régimen
Textos IR A ESTA WEB

Seguir


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 6

Internet

Animaciones
Cuestionarios interactivos

La crisis del Antiguo Régimen IR A ESTA WEB

El 2 de mayo
vídeos y animaciones La batalla de Bailén
La batalla de los Arapiles
La batalla de Trafalgar
(Artehistoria) El segundo sitio de Zaragoza
Independencia de las colonias
americanas (Artehistoria)
Documentos
Documentos de la época de
La guerra de independencia Fernando VII
IR A ESTA WEB

«Historia de España»


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 6

Internet

Películas

Sangre de mayo IR A ESTA WEB

Los fantasmas de Goya IR A ESTA WEB

Volavérunt IR A ESTA WEB

Agustina de Aragón IR A ESTA WEB


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 6

Texto: Proclama de Murat

Orde del dia:
Soldats: mal aconsellat el populatxo de Madrid, s'ha alçat, i ha comés
assassinats; bé sé que els espanyols que mereixen nom de tals, han lamentat
grandàries desordes, i estic molt distant de confondre amb ells a uns miserables
que només respiren robatoris i delictes. Però la sang francesa abocada clama
venjança. Per tant mane el següent:
Art. I. Esta nit convocarà el General Grouchy la comissió militar.
Art. II. Seran arcabussejats tots quants durant la rebel·lió han sigut presos amb
les armes.
Art. III. La Junta de Govern manarà desarmar els veïns de Madrid. Tots els
habitants de la cort, que passat el temps prescrit per a l'execució d'esta resolució,
caminen amb armes, o les conserven en sa casa sense llicència especial, seran
arcabussejats.
Art. IV. Tot rogle que passe de huit persones, es reputarà reunió de sediciosos, i
es dispararà a afusellats.
Art. V. Tota vila o aldea on siga assassinat un francés serà incendiada.
Art. VII. Els autors de libels impresos o manuscrits que provoquen a la sedició, els
que els distribuïren o vengueren, es reputaran agents de l'Anglaterra, i com a tals
seran passats per les armes.

DOC. 3 Donat en el nostre quarter general de Madrid a 2 de maig de 1808


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 6

Texto: Bando de la Junta Suprema de Sevilla.

Lluitarem en defensa de la Pàtria i de la religió, i les nostres obres han
de manifestar que som vertaderament espanyols i cristians.
Encarrega, doncs, aquesta Junta als exèrcits, als pobles, a les
persones de totes les classes, la reforma dels costums, la modèstia i
que amb tot gènere de virtut, i amb oracions incessants a Déu
procuren aplacar el seu just enuig. Sobre tot encarrega i prega pel
nostre Senyor Jesucrist, que eviten tots emulacions, discordies i plets i
que, menyspreant tot el seu interés personal, s’unisquen,
s’estretisquen i es consagren enterament a la defensa del Rei, i fent-
ho així espera i està certa aquesta Junta Suprema, que Déu
s’aplacarà amb nosaltres, usarà de la seua misericòrdia, i
aconseguirem salvar la Religió, la Patria i el Rei, la ruïna del qual
intenten i consumaran els nostres veïns, si ens vencen, l qual cosa no
te’m ni pot témer aquesta Junta Suprema.

Palau Reial de l’Alcàsser de Sevilla, a 6 de juny de 1808
DOC. 5


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 6

Texto: La sobirania nacional.

Els diputats que composen aquest Congres, i que representen la Nació, es
declaren legítimament constituïts en Corts Generals i extraordinàries i que
resideix en elles la sobirania nacional.
Les Corts generals i extraordinàries de la Nació espanyola, congregades en la
Reial Illa de Lleó, conformes en tot amb la voluntat general, pronunciada de la
manera més enèrgica i patent, reconeixen, proclamen i juren de nou pel seu
únic i legítim Reial al Senyor D. Ferran VII de Borbó; i declaren nula, de cap
valor ni efecte la cessió de la corona que es va fer en favor de Napoleó, no sols
per la violència que va intervindre en aquells actes injustos . legals.legals, sinó
principalment per faltar-les el consentiment de la Nació.
No convenint que queden reunits en Poder legislatiu, l'executiu i el judicial,
declaren les Corts generals i extraordinàries que es reserven l'exercici del poder
legislatiu en tota la seua extensió.
El Consell de Regència reconeixerà la sobirania nacional de les Corts i jurarà
obediència a les lleis i decrets que d'elles emanaren…

Decret I de les Corts de Càdis, 24 de setembre de 1810

DOC. 6


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 6

Texto: La libertad de opinión

Siempre se ha dicho que los Gobiernos y los tribunales tienen sobre sí otro
tribunal más alto que es el de la opinión pública; y en efecto es un
contrapeso admirable de su potestad para contenerla en sus límites,
porque todos aprecian su honor y reputación y ningún hombre deja de tener
bastante amor propio para que no tema la censura de los demás sobre el
ejercicio de sus funciones y conducta pública. Luego si se quita este resorte
y se esclaviza la opinión, ¿no se rompe el dique único contra los abusos del
gobierno? ¿No se abre la puerta al despotismo más horroroso? ¿Qué
sucedería si se decretasen por traidores todos los que disienten de las
opiniones de otros, aunque estén adoptadas en la Constitución? No
olvidamos lo que sucedió en Francia en tiempo de sus infames demagogos,
los cuales, con sus Constituciones, con sus juramentos cívicos, con estos
mismos decretos o leyes que allí se establecieron, declarando a su antojo
traidores a la patria, condenaron a muerte a la expatriación a tantos
millares de personas y familias por no conformarse con sus ideas.

Discurso del diputado Pedro Inguanzo, 18 de octubre de 1811

DOC. 7


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 6

Texto: La restauració de l’absolutisme

Per manera que estes bases poden servir d'assegurança anuncie de les meues reials
intencions en el govern que em vaig a encarregar, i faran conéixer a tots no un
dèspota ni un tirà, sinó un Rei i un pare dels seus vassalls. Per tant, havent sentit […]
la repugnància i disgust amb què així la constitució formada en les Corts generals i
extraordinàries, com els altres establiments polítics de nou introduïts són mirats en les
províncies […] declare que el meu reial ànim és no sols no jurar ni accedir a la dita
constitució ni a decret algun de les Corts generals i extraordinàries, i de les ordinàries
actualment obertes, […] sinó el declarar aquella constitució i tals decrets nuls i de cap
valor i efecte, ara ni en cap temps, com si no hagueren passat mai tals actes, i es
llevaren del mig del temps.

Gaseta extraordinària de Madrid, dijous 12 de maig de 1814
DOC. 8


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 6

La conspiració liberal

DOC. 9


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 6

Texto: El final del trienni

L'Europa sencera, coneixent profundament el meu captiveri i el de tota la meua
Reial Família, la mísera situació dels meus vassalls fidels lleals, i les màximes
pernicioses que profusament escampaven a tota costa els agents Espanyols per
totes parts, determinaren posar fi a un estat de coses que era l'escàndol universal,
que caminava a trastornar tots els Trons i totes les institucions antigues canviant-les
en la irreligió i en la immoralitat. […]
Sentat ja altra vegada en el tron de S. Ferran per la mà sàvia i justa de l'Omnipotent,
per les generoses resolucions dels meus poderosos Aliats […] he vingut a declarar el
.
següent:
Primer: Són nuls i de cap valor tots els actes del govern anomenat constitucional (de
qualsevol classe i condició que siguen) que ha dominat als meus pobles des del dia
7 de març de 1820 fins a avui, dia 1.º d'octubre de 1823, declarant, com declare, que
en tota aquesta època ha mancat de llibertat, obligat a sancionar les lleis i a expedir
les ordes, decrets i reglaments que contra la meua voluntat es pensaven i expedien
pel mateix govern.

Gaceta de Madrid, 7 d’octubre de 1823

DOC. 10


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 6

Les conspiracions liberals
durant la dècada absolutista

DOC. 11


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 6

Text: Els exiliats en Londres

Els emigrats espanyols treballen a més a més en varies industries
corresponents als coneixements i disposicions de cadascú: sent de
veritat digne d’elogi el que homes que en la seua patria desempenyaven
feines honroses, consumixen el seu temps en fer sabates, en cosir de
sastres, en llaurar full de llanda, en esculpir amb la major destresa amb
fang i retallar paper, en fer mocadors de seda, en fer liçons d’espanyol i
francés, en curar amb gran maestria els calls, etc.
[…] D’aquesta manera procuren els il.lustres proscrits, suplir
honestament les seues necessitats a costa d’un honest treball,
sostenint-se en ell i amb el socorro que la munificència del govern inglés
i la filantropia britànica els dispensa.

Treballs d’espanyols emigrats, 1825

DOC. 12


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 6

Conspiracions absolutistes contra Ferran VII

DOC. 16

DOC. 14


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 6

Texto: Fernando VII confirma la Pragmática Sanción

Sorprés el meu reial ànim, en els moments d'angoixa, que conduí la greu
malaltia, de la que m'ha salvat prodigiosament la divina misericòrdia, vaig signar
un decret derogant la pragmàtica sanció de 29 de març de 1830, decretada pel
meu august pare a petició de les corts de 1789, per restablir la successió regular
en la corona d'Espanya. […] Homes deslleals o il.lusos van assetjar el meu llit, i
abusant del meu amor i del de la meua molt volguda esposa als espanyols van
augmentar la seua angoixa i l'amargura del meu estat, assegurant que el regne
sencer estava contra l' observança de la pragmàtica, i ponderant els torrents de
sang i la desolació universal que hauria de produir si no quedava derogada. […]

DECLARE solemnement de plena voluntat i propi moviment, que el decret signat
en les angoixes de la meua malaltia va s'arrancat de Mí per sorpresa: que va ser
un efecte dels falsos terrors amb què esglaiaren el meu ànim; i que és nul i de
cap valor sent contrari a les lleis fonamentals de la Monarquia.

Gaceta de Madrid, 1 gener de 1833

DOC. 15


HISTORIA DE ESPAÑA
TEMA 6

La independència de
l’Imperi espanyol

DOC. 16


La crisi de l'antic règim

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (20)

Destaque

Destaque (7)

Semelhante a La crisi de l'antic règim

Semelhante a La crisi de l'antic règim (20)

Último

Último (8)

La crisi de l'antic règim