Esquema corresponent a la geografia econòmica d'Espanya impartida a segon de Batxillerat a l'IES Joan Fuster de Bellreguard (País Valencià).

1. Esquema
Geografia econòmica d’Espanya
L’EspaiGeogràfic
Espanyol
J. F. CadenasJ. F. Cadenas
IES Joan Fuster (Bellreguard)IES Joan Fuster (Bellreguard)
francadenas.blogspot.com

2. I. Els Espais Rurals
L’EspaiGeogràfic
Espanyol
J. F. CadenasJ. F. Cadenas
IES Joan Fuster (Bellreguard)IES Joan Fuster (Bellreguard)
francadenas.blogspot.com

3. Almeria

4. Físics:
medi
natural
Humans
• Estructura agrària: població
rural; explotacions agràries;
tècniques i sistemes agraris
• Poblament i hàbitat
• Política agrària:
 Des de mitjans del XIX
 La PAC
• Estructura agrària: població
rural; explotacions agràries;
tècniques i sistemes agraris
• Poblament i hàbitat
• Política agrària:
 Des de mitjans del XIX
 La PAC
territori on s’exerceixen activitats
agrícoles, ramaderes i forestalsés
• Relleu
• Clima
• Sòls
• Relleu
• Clima
• Sòls
• Agrícola: estructura
i producció
• Ramader:
estructura i
producció
• Forestal
• Agrícola: estructura
i producció
• Ramader:
estructura i
producció
• Forestal
• Nous usos
• Crisi del món rural
• Problemes del món
rural i
desenvolupament rural
 Demogràfics
 Econòmics
 D’equipament
 Mediambientals
• Ordenació de l’espai
rural
 Desenvolupament
econòmic
 Millora de les
infraestructures
 Preservació del medi
• Nous usos
• Crisi del món rural
• Problemes del món
rural i
desenvolupament rural
 Demogràfics
 Econòmics
 D’equipament
 Mediambientals
• Ordenació de l’espai
rural
 Desenvolupament
econòmic
 Millora de les
infraestructures
 Preservació del medi
ambient
• Espanya
humida
• Interior
peninsular
• Mediterrani
• De muntanya
• De Canàries
• Espanya
humida
• Interior
peninsular
• Mediterrani
• De muntanya
• De Canàries

5. 1. Factors de l’Espai rural1. Factors de l’Espai rural
Físics: medi naturalFísics: medi natural Elements humansElements humans
•Relleu
•Clima
•Sòls
•Relleu
•Clima
•Sòls
Estructura agrària:Estructura agrària:
tradicional i actualtradicional i actual
(1960)(1960)
PolíticaPolítica
agràriaagrària
Poblament iPoblament i
hàbitathàbitat
•Transformacions
demogràfiques
•Transformacions
en explotació,
propietat i tinença
•Transformacions
tècniques i
sistemes
•Transformacions
demogràfiques
•Transformacions
en explotació,
propietat i tinença
•Transformacions
tècniques i
sistemes
• Disminució
• Envelliment
• Disminució
• Envelliment
• Concentració
parcel·lària i de la
propietat
• Latifundi i
minifundi
• Concentració
parcel·lària i de la
propietat
• Latifundi i
minifundi
• Revolució verda
(intensificació)
• Revolució verda
(intensificació)
POBLAMENT
•Criteris: grandària, funcions
•Tipologies:
Dispers (absolut,
intercalar, dispers lax).
Concentrat (lineal,
apinyat).
•Transformacions
HÀBITAT
•Materials: pedra, fusta, fang.
•Pla: casa bloc o casa composta
POBLAMENT
•Criteris: grandària, funcions
•Tipologies:
Dispers (absolut,
intercalar, dispers lax).
Concentrat (lineal,
apinyat).
•Transformacions
HÀBITAT
•Materials: pedra, fusta, fang.
•Pla: casa bloc o casa composta
• S. XIX-1986:
Respecte a la
propietat:
desamortització;
reforma agrària;
colonització i
regadiu.
Respecte a la
grandària:
concentració
parcel·lària i
legislació sobre
grans finques.
Proteccionisme
Rendiments
• PAC
• S. XIX-1986:
Respecte a la
propietat:
desamortització;
reforma agrària;
colonització i
regadiu.
Respecte a la
grandària:
concentració
parcel·lària i
legislació sobre
grans finques.
Proteccionisme
Rendiments
• PAC

6. Elements humans: la política agrària comunitària (PAC)Elements humans: la política agrària comunitària (PAC)
Integració mercat
europeu
Problemes
• Vitivinícola, de l’oli, dels cereals…
• Intervencions
• Vitivinícola, de l’oli, dels cereals…
• Intervencions
Principal soci
comercial amb
• Principi de preferència
comunitària
• Aranzel exterior comú
• Restitucions
(exportació
subvencionada)
• Principi de preferència
comunitària
• Aranzel exterior comú
• Restitucions
(exportació
subvencionada)
Per a
Augmentar la
competitivitat amb
• FEAGA
• FEADER*
• FEAGA
• FEADER*
• Costs
• Productivitat
• Exigències mediambientals
• Despoblament
• Diferències regionals, segons cultius
Preus elevats mercats internacionals
Excedents • Abandonament
• Quotes
• Extensificació
• Altres productes
• Ajuda única
(desvinculada de la
producció)
• Abandonament
• Quotes
• Extensificació
• Altres productes
• Ajuda única
(desvinculada de la
producció)
FactorsFactors
* Abans, FEOGA i FSE
• Liberalització
d’intercanvis
amb la UE
• Liberalització
d’intercanvis
amb la UE
• Esforç
modernitzador
• Esforç
modernitzador
ConseqüènciesConseqüències
Desenvolupament
rural
OCMOCM
1. Factors de l’Espai rural1. Factors de l’Espai rural

7. Amb canvisAmb canvis
ActivitatActivitat
agrícolaagrícola
Aportació
de cada
component
en amb
ActivitatActivitat
ramaderaramadera
amb
ActivitatActivitat
forestalforestal
NousNous
usosusos

8. Usos de l’Espai rural: l’activitat agrícolaUsos de l’Espai rural: l’activitat agrícola
• Especialització de la producció
• Tecnificació
• Intensificació
• Especialització de la producció
• Tecnificació
• Intensificació
Transformacions
estructura agrícola
inclou
• Mecanització
• Consum de pesticides i fertilitzants
• Ús de llavors seleccionades i cultius transgènics
• Noves tècniques: encoixinat, arenat, hivernacles,
cultius hidropònics
amb
• Regadius
• Disminució del guaret
• Intensius
• Extensius
• Avantatges i
problemes
• Distribució
geogràficaamb
Pla Nacional de Regadius
Transformacions
producció agrícola
• Importància pinsos
• Diferències secà/regadiu
• PAC: quotes, reducció superfície i ajudes deslligades
amb
• Vinculació al cereal
• PAC: ajudes deslligades
• Producció de raïm de taula i vi
• Augment dels rendiments; mercats.
• PAC: abandó subvencionat, usos alternatius, substitució
• Olives i oli
• Costs i competència. Millores tècniques i foment de la qualitat.
• PAC: de la subvenció a les quotes i les ajudes deslligades.
• Creixement vinculat al major nivell de vida.
• Regadiu. Exportació (competència)
• PAC: retirada compensada del mercat
MAPA: aprofitaments
agrícoles per CCAA
ambamb

9. Usos de l’Espai rural: l’activitat ramaderaUsos de l’Espai rural: l’activitat ramadera
• Especialització de la producció
• Tecnificació
• Intensificació
• Problemes
• Especialització de la producció
• Tecnificació
• Intensificació
• Problemes
Transformacions estructura ramadera
• En carn o llet
• Selecció i desaparició de races
amb
Transformacions producció ramadera
• Augment importància
• Ramaderia bovina
• Ramaderia ovina
• Ramaderia porcina
• Augment importància
• Ramaderia bovina
• Ramaderia ovina
• Ramaderia porcina
• Ramaderia avícola
• Aptitud càrnia (ext./int.)
• Aptitud càrnia (ext./int.)
• PAC: ajudes a la carn i quotes llet
• Mecanització Augment grandària
explotacions
• Augment rendiments
• Estabulació
• Pinsos
Desplaçament
localització geogràfica
• Dependència pinsos
• Reduïdes dimensions explotacions
• Efectes PAC: competència i quotes
• Sanitaris
Localització geogràfica
condiciona
• Carn
• Llet
• Ramaderia transhumant (ext.)
• Ramaderia estant (ext.)
• Ramaderia estabulada (int.)
PAC: Extensificació
i ajuda deslligada
• Règim intensiu (sistema d’integració)
• Règim extensiu (deveses)
• Règim intensiu (sistema d’integració)
Causes PAC
PAC: Només ajudes
exportació.
PAC: ajudes
exportació i retirada

10. La Gomera

11. són
Combinació de:
 Medi natural
 Activitat agrària
Combinació de:
 Medi natural
 Activitat agrària
per
PAISATGE NATURAL ACTIVITATS PRIMÀRIES
PAISATGE
AGRARI
Paisatges agrarisPaisatges agraris Morfologia
espai rural

12. Paisatges agrarisPaisatges agraris
EspanyaEspanya
humidahumida
InteriorInterior
peninsularpeninsular
MediterraniMediterrani CanàriesCanàriesMuntanyaMuntanya
• Localització i medi físic
• Estructura agrària:
 Població
 Poblament
 Propietat
• Agricultura
• Ramaderia
• Explotació forestal
• Localització i medi físic
• Estructura agrària:
 Població
 Poblament
 Propietat
• Agricultura
• Ramaderia
• Explotació forestal
amb

13. Els paisatges agraris d’EspanyaEls paisatges agraris d’Espanya
• Nord i nord-oest
• Estructura agrària
• Usos
• Nord i nord-oest
• Estructura agrària
• Usos
1. El paisaje agrario de la España húmeda
• Relleu accidentat
• Clima oceànic (precipitacions)
amb
• Superpoblació i envelliment
• Poblament dispers intercalar
• Minifundisme
• Predomini ramaderia
• Agricultura
• Ramaderia
• Explotació
forestal
• Secà (per las precipitacions)
• Valls
• Especialització: horta i plantes farratgeres
• Explotacions petites i mitjanes
• Implicacions de la PAC (quotes) i
competitivitat europea
Manca de
competitivitat

14. Els paisatges agraris d'EspanyaEls paisatges agraris d'Espanya
• Altiplans i
depressió de l’Ebre
• Estructura agrària
• Usos
• Altiplans i
depressió de l’Ebre
• Estructura agrària
• Usos
2. El paisatge agrari de l’interior peninsular
• Altitud
• Precipitacions escasses
• Risc de gelades
• Emigració
• Poblament concentrat (pobles grans en el sud)
• Distribució: Minifundi Duero i Ebre; Gran propietat castellana i
secà aragonés i extremeny.
• Agricultura
• Ramaderia
• Explotació
forestal
• Secà extensiu (erms i camps)
• Progrés de l’ordi
• Retrocés del guaret (però efectes de la PAC)
• Intensiva en zones de regadiu
(vall de l’Ebre)
Trilogia mediterrània
Socuéllamos (Ciudad Real)
Diversificació productiva
• Ovina en els secans (alimentada amb restolls)
• Boví i porcí intensius.
• Deveses extremenyes (boví)

15. • Litoral i prelitoral mediterrani,
vall del Guadalquivir i Balears
• Estructura agrària
• Usos
• Litoral i prelitoral mediterrani,
vall del Guadalquivir i Balears
• Estructura agrària
• Usos
3. El paisatge agrari mediterrani
• Relleu accidentat
• Precipitacions molt
escasses
• Població nombrosa.
• Poblament dispers (tendeix a concentrar-se).
• Propietat molt dividida en els regadius.
• Agricultura
• Ramaderia
• Factors favorables al regadiu:
temperatures, insolació,
protecció relleu, sòls i mercat
• Secans en el Guadalquivir i
zones muntanyoses
• Horticultura
• Fructicultura
Trilogia
mediterrània i
ametler
El cas valencià
Els paisatges agraris d'EspanyaEls paisatges agraris d'Espanya
• Bovina i porcina a Catalunya (demanda urbana).
• Ovina i caprina en secà.
• Cap de bestiar Guadalquivir.

16. • Àrees de muntanya
• Estructura agrària
• Usos
• Àrees de muntanya
• Estructura agrària
• Usos
4. El paisatge agrari de muntanya
• Altitud i pendents
• Precipitacions molt
abundants
• Hiverns freds
• Molt baixa densitat de població.
• Poblament dispers; tendència a la despoblació.
• Xicoteta propietat tancada (bocage); muntanya pública.
• Agricultura
• Ramaderia
• Explotació
forestal
• En el fons de les valls (nord).
• Secans en terrasses (sud i aquest).
• Extensiva.
• Bovina o ovina en el nord (praderies).
• Ovina en la muntanya mediterrània.
En pisos i amb
diferències pel
clima
Azparren (Navarra)
• Llenya; fusta (eucaliptus, castany, pi) i
cel·lulosa.
Els paisatges agraris d'EspanyaEls paisatges agraris d'Espanya

17. Els paisatges agraris d'EspanyaEls paisatges agraris d'Espanya
• Illes Canàries
• Estructura agrària
• Usos
• Illes Canàries
• Estructura agrària
• Usos
5. El paisatge agrari de Canàries
• Relleu volcànic accidentat
• Clima càlid
• Precipitacions escasses i irregulars
• Població en retrocés.
• Poblament concentrat lax.
• Gran propietat en els regadius costaners.
• Agricultura • Regadius litorals:
monocultiu,
plàstic, tropicals
• Zones mitjanes i
altes: secà
tradicional
Exportació
Autoconsum
Explotació platanera

19. amb
o bé
Economia mercat
Explotació capitalista
Crisi món rural
ORDENACIÓ
espai rural
ORDENACIÓ
espai rural
requereix
Espai rural profund
Els espais rurals

20. 4. Dinàmiques recents del món rural4. Dinàmiques recents del món rural
• Usos residencials
• Usos industrials
• Usos terciaris
• Usos paisatgisticoculturals
(turisme rural)
• Usos residencials
• Usos industrials
• Usos terciaris
• Usos paisatgisticoculturals
(turisme rural)
4.1. Nous usos de l’Espai rural
• Positives
• Negatives
• Positives
• Negatives
• Desenvolupament
territorial
• Major equilibri territorial
• «Malestar urbà»
• Descentralització
• Cerca equilibri territorial
amb conseqüències
• Pèrdua d’identitat
• Degradació
mediambiental
• Competència pels
recursos
• Conflictes socials

21. Dinàmiques recents del món ruralDinàmiques recents del món rural
• Descens de la població activa ocupada en el sector
• Disminució de la seua contribució relativa (%) al PIB
• Reducció de la participació agrària en el comerç exterior
• Dèficit de la balança comercial agrària (1970-1995)
• Descens de la població activa ocupada en el sector
• Disminució de la seua contribució relativa (%) al PIB
• Reducció de la participació agrària en el comerç exterior
• Dèficit de la balança comercial agrària (1970-1995)
2. Crisi del món rural?
3. Polítiques de desenvolupament rural
• Unió Europea
• Estat espanyol (MARM)
• Comunitats Autònomes
• Unió Europea
• Estat espanyol (MARM)
• Comunitats Autònomes
• Competitivitat, medi ambient, diversificació
econòmica i qualitat de vida
• Pla Estratègic Nacional 2007-2013
• Llei per al Desenvolupament Sostenible del Medi Rural
FEADER
• Programes de Desenvolupament Rural
• Directrius d’Ordenació Rural

22. 4. Problemes del món rural
• Demogràfics
• Econòmics
• Equipaments i qualitat de vida
• Mediambientals
• Demogràfics
• Econòmics
• Equipaments i qualitat de vida
• Mediambientals
• Envelliment i abandó
• Baixa qualificació
accentua
Atur
• Escassa diversificació econòmica en el camp
• Insuficiència tecnològica
• Dependència respecte a la indústria i el mercat
• Necessitat d’adaptar-se a les característiques
de la demanda
• PAC: noves exigències de sanitat, seguretat
alimentària i benestar animal
Mecanització
• Accessibilitat
• Serveis
• Equipaments
Baixa densitat demogràfica
Debat finançament autonòmic
• Vegetació
• Sòl
• Aigües
• Biodiversitat
• Supervivència de paisatges naturals
Desforestació
Sobreexplotació i
contaminació
Mesures
Mesures
Bones Pràctiques Agràries
Mesures
Mesures
Agricultura
ecològica
Dinàmiques recents del món ruralDinàmiques recents del món rural
Costes
en
en

23. amb
Dinàmiques recents del món ruralDinàmiques recents del món rural
ProtagonistesProtagonistes
Ordenació de l’Espai rural
amb • Unió Europea
• CCAA
• Administració
local
Política de
desenvolupament
rural
• Medi ambient
• Infraestructures
• Diversificació
Ordenació rural
Ordenació espai rural
• Desenvolupament
econòmic
• Millorar les
infraestructures i
equipaments
• Preservar el medi
ambient
• Desenvolupament
econòmic
• Millorar les
infraestructures i
equipaments
• Preservar el medi
ambient
Per a
• Diversificació econòmica
• Modernització
• Promoció de
cooperatives
• Indústria
agroalimentària i
artesania
• Turisme rural
para
Frenar l’èxode rural
D.O. i denominacions qualitat
contra
Dependència respecte indústria
Per a
• Absorbir migració rural en
petits nuclis urbans
• Política
desenvolupament rural
UE
• Agricultura ecològica
amb • Silvicultura
• Extensificació
• Adaptació noves
demandes
Reducció contaminació
agrícola
amb
amb

24. • Descens població
activa
• Disminució
contribució PIB
• Balança deficitària
• Descens població
activa
• Disminució
contribució PIB
• Balança deficitària
Els espais de l’activitat pesqueraEls espais de l’activitat pesquera
ActivitatActivitat
pesquerapesquera
PolíticaPolítica
pesquerapesquera
• Regions pesqueres
• Activitat pesquera
• Regions pesqueres
• Activitat pesquera
ProblemesProblemes
• Importància PPC
• Regulació (caladors)
• Reconversió
• Trets flota pesquera
• Aqüicultura
• Política
mediambiental
• Importància PPC
• Regulació (caladors)
• Reconversió
• Trets flota pesquera
• Aqüicultura
• Política
mediambiental
Indicadors deIndicadors de
la crisisla crisis
• Restriccions
caladors
• Disminució i
envelliment
població activa
• Problemes flota
pesquera.
• Problemes
mediambientals
• Restriccions
caladors
• Disminució i
envelliment
població activa
• Problemes flota
pesquera.
• Problemes
mediambientals

25. • Espai pesquer: regions
• Activitat pesquera
• Espai pesquer: regions
• Activitat pesquera
1. Espai activitat pesquera
2. La crisis de la pesca
• Indicadors
• Política pesquera
• Problemes
• Indicadors
• Política pesquera
• Problemes
• Caladors
• Aigües
territorials
• Quotes
(PPC)
amb
• Espècies: predomini del peix blanc; lluç,
tonyina, sardina, anxova i bonic.
• Destí: consum humà (esp. fresc).
• Flota: artesanal / altura / gran altura
• Evolució: descens des de 1977.
• Descens de la població activa
(0,25% en 2007)
• Disminució de la contribució al PIB
(<1%)
• Comerç exterior deficitari
• Unió Europea: directrius 2007-2013
• Estat espanyol: planificació general i
Pla Estratègic Nacional
• CCAA: aigües costaneres
• Competitivitat
• Sostenibilitat
• FEP
Els espais de l’activitat pesqueraEls espais de l’activitat pesquera

26. 2. La crisi de la pesca
• Problemes• Problemes
• Esgotament dels caladors nacionals
• Quotes i parades biològiques per als
caladors comunitaris
• Restriccions en els caladors internacionals
Acords
internacionals
Capacitat
excessiva en
relació amb
els recursos
disponibles
• Disminució i envelliment de la població
activa
• Grandària excessiva de la flota
• Excessiu nombre d’embarcacions de
xicotet tonatge
• Sobreexplotació
• Contaminació
estructurals
mediambientals
 Caladors Caladors
Recuperació recursos
• ZEE
• Organitzacions
regionals de Pesca
Els espais de l’activitat pesqueraEls espais de l’activitat pesquera

27. • Integració en el mercat interior comunitari
• Liberalització d’intercanvis
• Regulació
• Reconversió i ajust estructural
• Protecció mediambiental
• Integració en el mercat interior comunitari
• Liberalització d’intercanvis
• Regulació
• Reconversió i ajust estructural
• Protecció mediambiental
La política pesquera comunitaria (PPC)
Política de fixació de preus
amb
Reducció capacitat
pesquera espanyola
amb
suposa
• Accés a caladors comunitaris
(parades biològiques i quotes)
• Acords pesquers bilaterals
amb tercers països
• Reducció del número i
grandària de les embarcacions
• Empreses pesqueres
conjuntes
• Renovació i modernització
• Ajudes a les regions afectades
• Desenvolupament de
l’aqüicultura
• Quotes per a les
captures
• Prohibició de
determinades arts de
pesca
• Recuperació dels
caladors nacionals
Els espais de l’activitat pesqueraEls espais de l’activitat pesquera

28. Matèries primeres i fonts d’energia
L’EspaiGeogràfic
Espanyol
J. F. CadenasJ. F. Cadenas
IES Joan Fuster (Bellreguard)IES Joan Fuster (Bellreguard)
francadenas.blogspot.com

29. La indústria
actual
• D’origen orgànic
• Minerals:
metàl·lics, no
metàl·lics i
roques
industrials
• Problemes
mineria
Les fonts
d’energia
La indústria:
1855-1975
Crisi i
reestructuració:
1975-1985
• Desequilibri i
dependència
energètica
• Fonts energia
primària:
Carbó
Petroli
Gas natural
E. nuclear
E. hidràulica
E. renovables
• Producció i consum
electricitat
• Problemes i política
energètica
• Evolució
històrica
• Producció
industrial
• Estructura
industrial
• Localització
industrial
• Àrees
industrials
• Política
industrial
• Crisi industrial
 Causes
 Conseqüències
• Reestructuració
industrial:
 Reconversió
 Reindustrialització
• Recuperació
industrial.
• Canvis III Revolució
Industrial
• Producció industrial
 Sectors madurs
 Sectors
dinàmics
 Sectors punta
• Estructura i
problemes
• Localització
• Àrees industrials
• Política industrial
Les matèries
primeres

30. • Consum: evolució i sectors
• Producció interior
• Taxa d’autoabastiment
• Consum: evolució i sectors
• Producció interior
• Taxa d’autoabastiment
1.1. Desequilibri i dependencia energética
• Carbó
• Petroli
• Gas natural
• Energia nuclear
• Carbó
• Petroli
• Gas natural
• Energia nuclear
1.2. Principales fuentes de energía primaria
problemes
• Jaciments
• Demanda
• Costs
• Derivats per al transport i la indústria (refineries)
• Petroquímica
• Centrals tèrmiques
• Centrals tèrmiques
• Calefaccions
• Siderúrgia i fàbriques de cimentReconversió
• Ús calorífic
• Petroquímica
• Electricitat
• Electricitat (8 centrals)
• Medicina
• Projecte ITER
problemes
• Dependència
externa
• Riscs
Moratòria nuclear

31. • Energia hidràulica
• Energies renovables
• Energia hidràulica
• Energies renovables
1.2. Principals fonts d’energia primària
problemes
Fluctuacions
Electricitat Competència amb altres usos hídrics
amb
• Medi natural favorable
• Suport governamental
Energia elèctrica, tèrmica o mecànica
però • Cost
• Limitacions tecnològiques
• Minicentrals hidràuliques
• Biomassa i biocarburants
• Energia eòlica i eòlica marina
• Energia solar
• Energia geotèrmica
• Energia mareomotriu
Parcs eòlics
Horts solars
• Centrals tèrmiques
• Centrals termoelèctriques
• Centrals fotovoltaiques

32. • Centrals tèrmiques
• Centrals nuclears
• Centrals hidroelèctriques
• Centrals eòliques
• Centrals fotovoltaiques
• Centrals tèrmiques
• Centrals nuclears
• Centrals hidroelèctriques
• Centrals eòliques
• Centrals fotovoltaiques
Producció d'electricitat
• Motors
• Producció de calor o fred
• Il·luminació
• Transmissió electrònica
• Motors
• Producció de calor o fred
• Il·luminació
• Transmissió electrònica
Consum d'electricitat
• Població
• Equipament industrial
• Renda per habitant

33. • Dependència externa
• Reducció de la competitivitat
• Impacte mediambiental
• Dependència externa
• Reducció de la competitivitat
• Impacte mediambiental
Problemàtiques
• Seguretat en l’abastiment
• Competitivitat
• Reducció de l’impacte
mediambiental
• Seguretat en l’abastiment
• Competitivitat
• Reducció de l’impacte
mediambiental
Política energética
• Directrius de la UE
• Estat
• CCAA
• Liberalització del mercat
energètic
• Augment de l’eficiència
energètica i estalvi
energètic
Dues vegades 20
per al 2020
Dues vegades 20
per al 2020
Estratègia Espanyola
d’Estalvi i Eficiència
Energètica 2004-2012
Estratègia Espanyola
d’Estalvi i Eficiència
Energètica 2004-2012
• Reducció del consum
• Tancament d’instal·lacions
• Quotes d’emissions
• Captura i
emmagatzemament de CO2
• Depuració i reutilització
• Investigació

34. El procés d’industrialització (1855-1975)
L’EspaiGeogràfic
Espanyol
J. F. CadenasJ. F. Cadenas
IES Joan Fuster (Bellreguard)IES Joan Fuster (Bellreguard)
francadenas.blogspot.com

35. • Mala dotació de matèries primeres i
fonts energètiques
• Inversió insuficient
• Demanda limitada
• Endarreriment tecnològic
• Situació exterior desfavorable
(pèrdua colònies)
• Política inadequada
(proteccionisme)
• Mala dotació de matèries primeres i
fonts energètiques
• Inversió insuficient
• Demanda limitada
• Endarreriment tecnològic
• Situació exterior desfavorable
(pèrdua colònies)
• Política inadequada
(proteccionisme)
1.1. Industrialització lenta fins 1900
• Desenvolupament de la mineria
• Augment de la inversió
• Increment de la demanda (política
d’obres públiques)
• Avanços tècnics (segona
revolució industrial)
• Proteccionisme
• Desenvolupament de la mineria
• Augment de la inversió
• Increment de la demanda (política
d’obres públiques)
• Avanços tècnics (segona
revolució industrial)
• Proteccionisme
1.2. Creixement lent primer terç segle XX
per
per
1.3. Estancament durant guerra i postguerra
Alts Forns de Biscaia (Sestao)

36. • Liberalització importacions
• Augment inversió
(multinacionals i altres capitals)
• Augment demanda productes
industrials
• Baix preu energia
• Transferències tecnològiques
exterior
• Plans desenvolupament estatals
• Liberalització importacions
• Augment inversió
(multinacionals i altres capitals)
• Augment demanda productes
industrials
• Baix preu energia
• Transferències tecnològiques
exterior
• Plans desenvolupament estatals
1.4. Desenvoupament industrial (1960-1975)
per
Expansió capitalista
Creixement nivell vida

37. • Sector siderometal·lúrgic
• Sector tèxtil (cotó)
• Sector siderometal·lúrgic
• Sector tèxtil (cotó)
• Incorporació innovacions tècniques
I Revolució Industrial
• Incorporació innovacions tècniques
I Revolució Industrial
Segona meitat segle XIX
• Sectors bàsics
• Indústries de béns de consum
• Indústries de béns d’equip
De 1900 a 1975
impuls
INI
Augment del nivell de vida
Multinacionals
• Incorporació innovacions tècniques
II Revolució Industrial
• Incorporació innovacions tècniques
II Revolució Industrial
Desenvolupisme
(època
franquista)

38. • Convivència xicotetes fàbriques
tradicionals amb grans fàbriques amb
sistema fordista
Sistema de producció
Economies d’escala
• Convivència majoria xicotetes empreses
amb grans empreses: INI o multinacionals
(des de 1 1/3 segle XX)
Dimensió empreses
Dependència externa
• Tecnològica
• Financera
• Energètica
• Escassa inversió en tecnologia
• Proteccionisme
Mà d’obra
• Creixement
• Escassa qualificació
• Conquistes socials des del primer terç del XX
• Indústria de béns de consum
• Indústria bàsica

39. • Àrees de base extractiva
• Àrees de base portuària
• Àrees urbà-industrials
són
• Objectiu: reduir costs
• Factors clàssics
localització industrial
• Tendència concentració
industrial
• Objectiu: reduir costs
• Factors clàssics
localització industrial
• Tendència concentració
industrial
Factors i tendències de localització industrial
Economies
d’aglomeració
• Proximitat matèries primeres i fonts
d’energia
• Mercat de consum ampli
• Mà d’obra
• Sistemes de transport
• Disponibilitat de capital
• Sectors auxiliars
• Infraestructures i equipaments
• Política industrial
• Proximitat matèries primeres i fonts
d’energia
• Mercat de consum ampli
• Mà d’obra
• Sistemes de transport
• Disponibilitat de capital
• Sectors auxiliars
• Infraestructures i equipaments
• Política industrial
amb
Importància
diversa
segons • Sector
productiu
• Època
• Rendibilitat
• Economies d’escala
Economies
externes
amb
• Prioritats
• Incentius
en

40. • Concentració perifèria• Concentració perifèria
• Àrees de base
extractiva
• Àrees de base portuària
• Àrees urbà-industrials
• Focus industrials
(agroindústria)
• Àrees de base
extractiva
• Àrees de base portuària
• Àrees urbà-industrials
• Focus industrials
(agroindústria)
• Màlaga-Marbella
• Zona cantàbrica
• Zona catalano-
levantina
• Madrid
• Màlaga
• Astúries
• Cantàbria
• País Basc
en
Primeres àrees
industrials
Proximitat dels
jaciments
Siderúrgia
en
• Ports cantàbrics
• Barcelona
• València
• Mà d’obra
• Consum
• Serveis i equipaments
Consolidació dels
desequilibris s. XX
Consolidació dels
desequilibris s. XX
• Zona cantàbrica:
indústria pesada
• Zona mediterrània:
indústries lleugeres;
diversificació
• Madrid: diversificació
Concentració vs. saturació
Nous espais
industrials (anys 60)
• Perifèries grans
aglomeracions urbanes
• Eixos industrials
• Enclavaments industrials
(pols industrials)
Centralisme
Gran
fàbrica
Empreses
petites
en
Deseconomies
d’aglomeració
• Vies de comunicació
• Desenvolupisme

41. • Política proteccionista
• Intervenció estatal
• Objectius
• Política proteccionista
• Intervenció estatal
• Objectius
Marc i objetius
• Empreses públiques
• Política industrial
• Impuls industrial
• Correcció desequilibris
territorials
Plans Desenvolupament
(1964-1975)
Promoción y descongestión industrial
• Promoció industrial
• Descongestió
• Promoció industrial
• Descongestió
amb
• Pols de promoció i
desenvolupament
• Altres actuacions
però
Resultats escassos
amb
• Polígons descongestió
industrial
• Zones de Preferent
Localització Industrial
• Polígons de Preferent
Localització Industrial
• Grans Àrees d’Expansió
Industrial

42. Crisi i reestrucuració industrial (1975-1985)
L’EspaiGeogràfic
Espanyol
J. F. CadenasJ. F. Cadenas
IES Joan Fuster (Bellreguard)IES Joan Fuster (Bellreguard)
francadenas.blogspot.com

43. 1.1. Causes crisis
• Tancament d’empreses
• Caiguda producció i
beneficis
• Endeutament
• Desocupació
• Disminució aportació
industrial al PIB
• Consolidació posició
semiperifèrica d’Espanya
1.2. Conseqüències
són Externes: canvis economia mundial
• Encariment energia
• Tercera Revolució Industrial
• Globalització economia
• Canvis demanda
amb
• Noves tecnologies
• Nous sectors
• Nous sistemes de
producció
Descentralització
productiva
Societat de consum
• Innovació
• Diversificació
requereixen
Divisió internacional
del treball
Competència
asiàtica (NPI)
Internes:
• Deficiències
estructurals
• Inestabilitat política
• Especialització en
sectors madurs
• Retard tecnològic
• Dependència externa
Internes:
• Deficiències
estructurals
• Inestabilitat política
• Especialització en
sectors madurs
• Retard tecnològic
• Dependència externa
amb
Manifestació contra el tancament
d’ENSIDESA (Mieres, 1978)
són

44. 2.1. Reconversió industrial
2.2. Reindustrializació
eren
Sectors industrials
madurs
Sectors industrials
madurs
amb ajudes
estatals
• Financeres
• Fiscals
• Laboralsamb
Assegurar la
viabilitat i
competitivitat dels
sectors en crisi
amb • Disminució de la capacitat
productiva (tancaments)
• Acomiadaments
• Sanejament financer
• Modernització i especialitzacióExigències de
la CEE
Resultats
• Fort augment
desocupació
• Les beneficiàries
van ser les grans
empreses
Diversificar l’activitat i crear
ocupació en les zones més
afectades per la reconversió
Diversificar l’activitat i crear
ocupació en les zones més
afectades per la reconversió
amb • Zones d’Urgent
Reindustrialització
(ZUR)
• Zones d’Urgent
Reindustrialització
(ZUR)
• Incentius fiscals i
financers
• Subvencions a
l’ocupació
eren
• Ferrol-Vigo
• Astúries
• Ria del Nervión
• Barcelona
• Madrid
• Badia de Cadis
Resultats
• Ocupació insuficient
• Les beneficiàries van
ser les grans empreses
• Majors desequilibris
regionals
per

45. La indústria espanyola en l’actualitat
L’EspaiGeogràfic
Espanyol
J. F. CadenasJ. F. Cadenas
IES Joan Fuster (Bellreguard)IES Joan Fuster (Bellreguard)
francadenas.blogspot.com

46. 1.1. Incorporació Comunitat Europea
1.2. Canvis Tercera Revolució Industrial
• Augment del mercat
• Entrada capital i tecnologia
• Adopció normativa europea
• Competència
• Supressió monopolis i ajudes estatals
però
es basa en
Innovació (coneixement)
• Canvis en la producció
industrial
• Canvis en l’estructura
industrial
• Canvis en la localització
industrial
• Canvis en la política industrial
Microelectrònica
Nous sectors d’alta tecnologia: telemàtica, robòtica, instruments de
precisió, nous materials, tranportes, biotecnologia, làser, energies
renovables
• En el sistema de producció
• En la grandària de les empreses
• En l’ocupació industrial
• Flexibilització
• Descentralització
Economies de
gamma
Pimes
Subcontractes• Qualificació
• Terciarització
• Desregulació
• Difusió
• Concentració
(àrees centrals)
Recuperació industrial
 Millora processos productius
 Obtenció nous productes
 Millora gestió i organització
 Nous mètodes comercialització

47. amb
2.1. Sectors industrials madurs
 Importància sectors madurs
 Sectors dinàmics
 Sectors punta
Reconversió
Capital
estranger
Endarreriment
• Reducció de la demanda
• Pèrdua de competitivitat
• Reconversió (retalls de
producció per la UE)
amb
• Siderúrgia (acer)
• Transformats
metàl·lics (maquinària)
• Electrodomèstics de
línia blanca
• Construcció naval
• Tèxtil, confecció,
calçat
són
Integral: Astúries. No integral: P. Basc,
Cantàbria, Navarra, Catalunya
P. Basc, Madrid, Barcelona
P. Basc, Navarra, Cantàbria, Aragó
P. Basc, Cantàbria, Galícia, Andalusia
P. Valencià, Catalunya
2.2. Sectors industrials dinámics
• Elevada demanda
• Alta productivitat i
especialització
• Grans empreses amb
capital estranger
• Automòbil
• Sector químic
• Sector agroalimentari
Característiques
• Reconversió
• Ajudes públiques
• Multinacionals
• Deslocalització
• Exportació
Palència, València, Valladolid,
Saragossa, Madrid, Barcelona, Vigo
Localització
amb
• Capital estranger
• Escassa investigació
• Petroquímica (refineries)
• Química de transformació (empreses
petites): P. Basc, litoral català, Madrid
Catalunya,
Andalusia,
P. Valencià
són

48. - Los espacios industriales -
2.3. Sectors industrials punta
• Elevada intensitat
tecnològica
• Diferenciació productes
• Alta demanda
• Elevada intensitat
tecnològica
• Diferenciació productes
• Alta demanda
amb
• Endarreriment respecte
Europa
• Localització: parcs
tecnològics o científics
• Endarreriment respecte
Europa
• Localització: parcs
tecnològics o científics
son
• Material elèctric i electrònic
• Ordenadores
• Instruments òptics i precisió
• Material elèctric i electrònic
• Ordenadores
• Instruments òptics i precisió
• Voltants metròpolis i ciutats
mitjanes
• Serveis complementaris
• Incubadores de empreses
• Objectiu: motor
desenvolupament local
• Voltants metròpolis i ciutats
mitjanes
• Serveis complementaris
• Incubadores de empreses
• Objectiu: motor
desenvolupament local
Concentració Madrid,
Catalunya i eixos
industrials més dinàmics
Concentració Madrid,
Catalunya i eixos
industrials més dinàmics
Accentuació desequilibris
espacials
Parc tecnològic de San Sebastián

49. Reduïda dimensió mitjana
Dèficit balança de pagaments
tecnològica
Dèficit balança de pagaments
tecnològica
• Avantatges: flexibilitat
• Inconvenients: menor competitivitat
• Avantatges: flexibilitat
• Inconvenients: menor competitivitat
Investigació i innovació insuficients
• Falta d’inversió
• Concentració sectorial i territorial
• Grans empreses
• Falta d’inversió
• Concentració sectorial i territorial
• Grans empreses
Dependència tecnològica

50. 4.1. Factors actuals localització
• Pèrdua importància factors clàssics:
 Proximitat recursos naturals
 Proximitat mercats
• Disponibilitat transport i comunicació
• Disponibilitat mà d’obra
• Accés innovació i informació
• Avantatges competitius del territori
• Pèrdua importància factors clàssics:
 Proximitat recursos naturals
 Proximitat mercats
• Disponibilitat transport i comunicació
• Disponibilitat mà d’obra
• Accés innovació i informació
• Avantatges competitius del territori
Mitjans innovadors
4.2. Tendències actuals: difusió i concentració
• Difusió a espais perifèrics
• Concentració espais centrals
• Difusió a espais perifèrics
• Concentració espais centrals
• Deseconomies d’aglomeració
• Millores tecnològiques i en el
transport
• Industrialització endògena
Sectors madurs
Desconcentració i deslocalització
• Sectors noves
tecnologies
• Seus socials
empreses

51. 5.1. Àrees industrials desenvolupades
• Espais centrals de les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona
• Reconversió i revitalització
• Terciarització
• Espais centrals de les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona
• Reconversió i revitalització
• Terciarització
5.2. Àrees i eixos Industrials en expansió
• Causes: difusió industrial o industrialització endògena
• Corones metropolitanes
• Franges periurbanes
• Eixos desenvolupament industrial
• Àrees rurals
• Causes: difusió industrial o industrialització endògena
• Corones metropolitanes
• Franges periurbanes
• Eixos desenvolupament industrial
• Àrees rurals
• Indústries tradicionals deslocalitzades (en polígons industrials)
• Empreses innovadores (en parcs tecnològics)
• Indústries petites i tradicionals
(en polígons de naus adossades)
• Vall de l’Ebre i eix mediterrani
• Eixos interiors (regionals i comarcals)
Aprofitament vies
comunicació
• Empreses relocalitzades o autòctones

52. • Sectors madurs
• Gran fàbrica i pimes dependents
• Reconversió
• Conflictivitat laboral i deteriorament mediambiental i urbà
• Sectors madurs
• Gran fàbrica i pimes dependents
• Reconversió
• Conflictivitat laboral i deteriorament mediambiental i urbà
• Desindustrialització
• Emigració
• Pèrdua competitivitat
• Revitalització industrial
5.4. Àrees industrialització induïda i escassa
• Zones afectades per la política desenvolupista
(pols de promoció i desenvolupament)
• Àrees d’industrialització escassa per
localització perifèrica
• Zones afectades per la política desenvolupista
(pols de promoció i desenvolupament)
• Àrees d’industrialització escassa per
localització perifèrica
Aragó, Castella i Lleó, Andalusia
Extremadura, Balears, Canàries i
Castella-La Manxa
5.3. Àrees i eixos industrials en declivi

53. 6.1. Marc i objetius
• Obertura exterior
• Disminució intervenció
estatal
• Intervenció UE
• Participació CCAA
• Obertura exterior
• Disminució intervenció
estatal
• Intervenció UE
• Participació CCAA
Integració
mercat mundial
• Canvis en la política aranzelària
• Augment del comerç exterior
• Augment del flux d’inversions
• Deslocalitzacions
• Desaparició de l’INI
• Privatitzacions
amb
Estratègia de Lisboa I+D
amb
Conferències Sectorials
objectius
• Competitivitat (innovació)
• Equilibri territorial
• Sostenibilitat
• sectorials
• estructurals
• territorials
• mediambientalsmitjançant
Polítiques

54. 6.2. Política sectorial
Objectiu: modificació estructura productiva (sectors)
• Culminació reconversió i
reindustrialització
• Observatoris industrials
• Suport front competència
exterior
• Culminació reconversió i
reindustrialització
• Observatoris industrials
• Suport front competència
exterior
Prohibició ajudes estatals (UE)
Normativa UE
6.3. Política estructural
Objectiu: competitivitat i internacionalització
• Respecte a la grandària de les
empreses
• Foment d’I+D’i
• Respecte a la grandària de les
empreses
• Foment d’I+D’i
• Suport Pimes
• Suport grans
empreses
• Col·laboració
• Internacionalització
• Pla Foment Empresarial
• Pla Innoempresa
• Agrupacions Empreses
Innovadores
• Districtes industrials
• Pla Foment Empresarial
• Pla Innoempresa
• Agrupacions Empreses
Innovadores
• Districtes industrials
mitjançant
Pla Nacional d’I+D’i 2008-
2011
Pla Nacional d’I+D’i 2008-
2011
Augment despeses I+D
Millora investigació i col·laboració
publicoprivada
Transferència investigació a empreses
Participació programes internacionals (Eureka)
Investigació i innovació en empreses i sectors
Extensió TIC
Augment despeses I+D
Millora investigació i col·laboració
publicoprivada
Transferència investigació a empreses
Participació programes internacionals (Eureka)
Investigació i innovació en empreses i sectors
Extensió TIC
Pla Bolonya
I+D per CCAA
Foment Competència

55. 6.4. La política territorial
Objectiu: correcció desequilibris espacials
• Promoció industrial
• Política de desenvolupament
endogen
• Promoció industrial
• Política de desenvolupament
endogen
Llei d’Incentius Regionals
Bases
• Microplanificació (entitats locals)
• Suport a les pimes locals
• Foment de la innovació i la informació
Agències de Desenvolupament Regional
Agències de Desenvolupament Local
Societats Desenvolupament Industrial
Districtes industrials (clusters)
Agències de Desenvolupament Regional
Agències de Desenvolupament Local
Societats Desenvolupament Industrial
Districtes industrials (clusters)
6.5. Política medioambiental
Objectius
• Sobreexplotació recursos naturals
• Contaminació ambiental
• Degradació paisatge
• Deteriorament Patrimoni Industrial
• Sobreexplotació recursos naturals
• Contaminació ambiental
• Degradació paisatge
• Deteriorament Patrimoni Industrial
Problemàtiques
Desenvolupament sostenible
mitjançant
• Prevenció
• Investigació
• Correcció
Indústria verd
Auditories mediambientals
Rehabilitació
• Solució problemes ambientals
• Protecció patrimoni industrial

56. Els serveis a Espanya
L’EspaiGeogràfic
Espanyol
J. F. CadenasJ. F. Cadenas
IES Joan Fuster (Bellreguard)IES Joan Fuster (Bellreguard)
francadenas.blogspot.com

57. • Augment nivell de vida
• Mecanització sector agrari
• Desenvolupament industrial
• Tercera revolució industrial
• Auge turisme
• Increment serveis públics
(Welfare State)
• Incorporació dona món
laboral
• Augment nivell de vida
• Mecanització sector agrari
• Desenvolupament industrial
• Tercera revolució industrial
• Auge turisme
• Increment serveis públics
(Welfare State)
• Incorporació dona món
laboral
• Augment aportació PIB (66,8%)
• Població activa (69,6%)
• Augment aportació PIB (66,8%)
• Població activa (69,6%)
Components del PIB a
preus corrents (2007)
1.1. Causes terciarització

58. amb
1.2. Característiques sector terciari
• Serveis privats
• Serveis públics
• Serveis a l’empresa
• Serveis de distribució
• Serveis socials
• Serveis al consumidor
• Serveis privats
• Serveis públics
• Serveis a l’empresa
• Serveis de distribució
• Serveis socials
• Serveis al consumidor Heterogeneïtat
serveis
Heterogeneïtat
serveis
• La majoria de les empreses totals
• Predomini de les pimes
• Creixent percentatge de la població activa
• Grans contrasts en la mà d’obra
• Important aportació al PIB
• Substitució per encariment
• Canvis produïts per les noves tecnologies
• La majoria de les empreses totals
• Predomini de les pimes
• Creixent percentatge de la població activa
• Grans contrasts en la mà d’obra
• Important aportació al PIB
• Substitució per encariment
• Canvis produïts per les noves tecnologies

59. 1. El procés de terciarització de l'economia1. El procés de terciarització de l'economia
1.3. Desequilibris territorials
per • Volum de la població
• Grau d’urbanització
• Nivells de desenvolupament
i renda
• Volum de la població
• Grau d’urbanització
• Nivells de desenvolupament
i renda
suposarà
Majors
desequilibris
territorials
Majors
desequilibris
territorials

60. 2. Transports i comunicacions2. Transports i comunicacions

61. 2.1. El sistema de transport
Definició
Conjunt de mitjans i infraestructures per al
desplaçament de persones i mercaderies entre
llocs geogràfics
Conjunt de mitjans i infraestructures per al
desplaçament de persones i mercaderies entre
llocs geogràfics
amb
funcions
• Polítiques
• Demogràfiques
• Econòmiques
• Socials
• Culturals
• Internacionals
2.2. Característiques i problemes
• Medi físic desfavorable
• Estructura radial
• Predomini del transport per carretera
• Modernització tecnològica
• Desequilibris territorials en densitat, intensitat i qualitat
• Integració en la xarxa europea
• Impacte mediambiental
• Accessibilitat
• Utilització
diferències
en
2. Transports i comunicacions2. Transports i comunicacions

62. 2.3. Política de transports
Pla estratègic d’Infraestructures de
Transport 2005-2020 (PEIT)
Pla estratègic d’Infraestructures de
Transport 2005-2020 (PEIT)
Objectius
• Cohesió territorial i social
• Sostenibilitat
• Competitivitat
Correcció caràcter radial xarxa
Disminució pes transport carretera
Millora eficiència
Accessibilitat
Estudi impacte ambiental
Integració Europa
2. Transports i comunicacions2. Transports i comunicacions

63. • Repartiment
competències
• Disseny radial
• Predomini transport
viatgers i mercaderies
• Diversitat
característiques
tècniques
• Desequilibris territorials
• Reducció contaminació i
“carreteres verdes”
• Planificació (PEIT)
• Integració UE
• Estat
• CCAA
• Diputacions i capítols
• Accessibilitat
• Cost
en
• Densitat
• Intensitat tràfic
• Accessibilitat
 Desenvolupament
 Població dispersa
 Fragmentació territorial pel relleu
 Illes
 Densitat urbana
 Densitat industrial
 Densitat turística
 Principals zones industrials i
turístiques
 Corredors radials
 Nusos vies gran capacitat
• Accessibilitat: xarxa
mallada alta capacitat
• Conclusió eixos pendents
2. Transports i comunicacions2. Transports i comunicacions
2.4. Tipus de transport

64. • Repartiment de competències
• Competència d’altres mitjans de
transport
• Tres xarxes
• Tràfic de viatgers i mercaderies
inferior al de la UE
• Diversitat i mediocritat de
característiques tècniques
• Desequilibris territorials
• Actuacions mediambientals
• PEIT
• Integració UE
• Estat
• CCAA
• Accessibilitat: xarxa mallada
• Millora de la seguretat i els
temps
• Modernització
• Augment del tràfic de viatgers
(proximitats)
• Augment del tràfic de
mercaderies
Problemes
financers
Tancament línies
secundàries
Vies verdes
• RENFE
• Alta velocitat
• Via estreta
ADIF, RENFE, FEVE
• Infraestructures
• Accessibilitat
Intermodalitat
• Xarxes
transeuropees
• Interoperabilitat
• Liberalització
2. Transports i comunicacions2. Transports i comunicacions
2.4. Tipus de transport
IES Joan Fuster
(Bellreguard)

65. • Repartiment de competències
• Característiques del tràfic de viatgers i
mercaderies
• Necessitat de millores tècniques
• Desequilibris territorials
• Actuacions mediambientals
• PEIT
• Integració UE: autopistes del mar
• Estat
• CCAA
• Tràfic de viatgers escàs
• Tràfic interior de mercaderies:
productes petroquímics
• Tràfic internacional de
mercaderies: molt important
• Granels
sòlids
• Granels
líquids
• Contenidors
Intermodalitat
Zones d’activitat logística
(ZAL)
finalitat
Captació i distribució mercaderies
• Tràfic
• Equipaments
• Inversions
pretén
IES Joan Fuster
(Bellreguard)
2. Transports i comunicacions2. Transports i comunicacions
2.4. Tipus de transport

66. • Ràpid creixement
• Xarxa radial i jeràrquica
• Contrasts tràfic passatgers i
mercaderies
• Desequilibris territorials
• Actuacions mediambientals
• PEIT
• Liberalització i privatitzacions (UE)
• Integració aèria UE
• Augment renda
• Turisme
• Canvis organització espacial economia
• Globalització
• Companyies Low Cost
• Nuclis urbans destacats
• Àrees turístiques
• Zones econòmiques
importants
• Viatgers: molt competitiu
• Mercaderies: valuoses o peribles
Finalitat • Especialització
• Accessibilitat i infraestructures
• Aeroports com a factors de
desenvolupament
• Integració en els serveis europeus
Cel Únic Europeu
IES Joan Fuster
(Bellreguard)
2. Transports i comunicacions2. Transports i comunicacions
2.4. Tipus de transport

67.
• De mercaderies
• De passatgers
• De mercaderies
• De passatgers
• UTI
• ZAL
IES Joan Fuster
(Bellreguard)
2. Transports i comunicacions2. Transports i comunicacions
2.4. Tipus de transport
Port i ZAL de València

68. 3. El sector turístic3. El sector turístic
IES Joan Fuster
(Bellreguard)
Platja de Gandia en agost

69. IES Joan Fuster
(Bellreguard)
Turisme
Definició Conjunt activitats exercides per les persones en els viatges i estades
realitzats fora del seu entorn habitual per motius d’oci, negoci o altres
motius sense remuneració, i durant un període de temps inferior a un any.
Conjunt activitats exercides per les persones en els viatges i estades
realitzats fora del seu entorn habitual per motius d’oci, negoci o altres
motius sense remuneració, i durant un període de temps inferior a un any.
• Turisme receptor
(estranger)
• Turisme intern
• Turisme emissor
• Turisme receptor
(estranger)
• Turisme intern
• Turisme emissor
Recursos turístics
• Recursos naturals
• Recursos culturals
• Recursos naturals
• Recursos culturals
Arribades de turistes internacionals (2007)
Ingressos per turisme internacional (2007)
3. El sector turístic3. El sector turístic

70. IES Joan Fuster
(Bellreguard)
El model turístic tradicional
• Turisme de masses de sol i platja
• Oferta abundant i barata
• Dependència respecte tour-operadors
internacionals
• Demanda de poder adquisitiu medi-baix
• Concentració estival
• Concentració geogràfica
• Fort impacte ambiental
CRISI
model turístic
CRISI
model turístic
• Crisi econòmica mundial
• Problemes de l’oferta turística espanyola
 Inflació sense qualitat
 Falta d’adaptació als canvis de la
demanda
• Noves destinacions turístiques
competidors
3. El sector turístic3. El sector turístic

71. IES Joan Fuster
(Bellreguard)
Reconversió envers nou model turístic
• Oferta turística major qualitat
• Diversificació oferta
• Diversitat oferta estacional i geogràfica
• Menor dependència exterior
• Major sostenibilitat
• Oferta turística major qualitat
• Diversificació oferta
• Diversitat oferta estacional i geogràfica
• Menor dependència exterior
• Major sostenibilitat
Nou auge del turisme
• Ingrés CEE
• Creixement turisme intern
• Ingrés CEE
• Creixement turisme intern
3. El sector turístic3. El sector turístic

72. • Saturació
• Pèrdua qualitat
• Problemes ambientals
• Difícil amortització
Oferta turística
•Promotors producte (institucions, oficines turisme, agències viatge)
•Instal·lacions turístiques:
Oferta allotjament:
Oferta manutenció
Oferta oci
- Los espacios turísticos -
Demanda turística
Augment nivell vida
• Establiments hotelers
• Establiments extrahotelers
3. El sector turístic3. El sector turístic

73. IES Joan Fuster
(Bellreguard)
Oferta turística
• Turisme aquàtic (sol i platja, interior, termal)
• Turisme de muntanya (neu, senderisme…)
• Ecoturisme
• Turisme rural
• Turisme urbà (cultural, negocis, oci…)
• Turisme aquàtic (sol i platja, interior, termal)
• Turisme de muntanya (neu, senderisme…)
• Ecoturisme
• Turisme rural
• Turisme urbà (cultural, negocis, oci…)
• Diversificació demanda
• Fugida espais més saturats
• Turisme nacional al llarg de l’any
• Turisme factor desenvolupament rural
• Diversificació demanda
• Fugida espais més saturats
• Turisme nacional al llarg de l’any
• Turisme factor desenvolupament rural
3. El sector turístic3. El sector turístic

74. IES Joan Fuster
(Bellreguard)
Espais amplis amb elevada densitat turistes
(estrangers o nacionals).
Espais turístics individualitzats amb atractius
concrets.
Definició
• De temporada (alta estacionalitat)
• Especialment turístics (estades
prolongades)
• Amb visites puntuals sense
elevada estacionalitat
5.1. Las áreas turísticas de alta densidad
5.2. Las áreas turísticas de baja y media densidad. Puntos turísticos
• Difusió del turisme de sol i
platja
• Nous tipus de turisme
3. El sector turístic3. El sector turístic

75. IES Joan Fuster
(Bellreguard)
Repercussions demogràfiques
Repercussions poblament
Urbanisme a Peníscola (Castelló)
3. El sector turístic3. El sector turístic
Turisme rural

76. IES Joan Fuster
(Bellreguard)
Repercussions econòmiques
• Vies de gran capacitat
• Aeroports
• Instal·lacions
portuàries
• Vies de gran capacitat
• Aeroports
• Instal·lacions
portuàries
Repercussions polítiques, culturals i sociològiques
• Contacte entre diferents cultures
• Incidència (positiva o negativa) sobre
societat local
• Contacte entre diferents cultures
• Incidència (positiva o negativa) sobre
societat local
3. El sector turístic3. El sector turístic

77. IES Joan Fuster
(Bellreguard)
Repercussions ordenació territori
Urbanisme a Peníscola (Castelló)
Repercussions mediambientals
per
Polítiques desenvolupadores
3. El sector turístic3. El sector turístic

78. IES Joan Fuster
(Bellreguard)
Problemàtiques
• Predomini model tradicional
• Noves exigències demanda
• Augment competència internacional
Política turística
Pla Turisme Espanyol
Horitzó 2020
• Increment qualitat oferta
• Diversificació oferta
• Ús noves tecnologies
• Innovació i coneixement (I+D)
• Promoció turística
• Millora comercialització
• Sostenibilitat
3. El sector turístic3. El sector turístic

80. IES Joan Fuster
(Bellreguard)
1.1. Característiques i transformacions
• Més de 800.000 locals i tres milions d’ocupats (2008)
• Canvis demanda
• Canvis oferta comercial
• Augment de la capacitat de compra
• Diversificació de la clientela
• Dispersió dels consumidors
• Menor freqüència de compra
• Incorporació de la dona al mercat
laboral
• Diversificació dels productes
• Noves formes de venda
• Ús de les noves tecnologies
1.2. Tipus de comerç interior
• Comerç majorista
• Comerç detallista
en
• Perifèria ciutats
• Catalunya, Andalusia,
Madrid
en
• Cascs urbans i perifèries
• Catalunya, Andalusia,
Madrid
• Comerç tradicional
• Noves formes
comercials
• Trasllat als centres
comercials
• Franquícies
• Autoservei
• Grans superfícies
comercials
• Per catàleg, televenda,
per màquina, per internet
• Autoservei
• Grans superfícies
comercials
• Per catàleg, televenda,
per màquina, per internet
Supermercats
4. El comerç4. El comerç

81. 1.3. Els espais del comerç interior
• Diverses funcions socials
• Influència ordenació espai
• Sistemes de transport
• Mercat de consum
(densitat de població i renda)
Àrees comercials Desequilibris
espacials
1.4. La política comercial interior
• Llei de Comerç (1996)
• Pla de Millora de la Qualitat del Comerç
per Resoldre problemes comerç
detallista tradicional
• Competitivitat
• Cooperació
• Qualitat
• Formació
• Àmbit rural
IES Joan Fuster
(Bellreguard)
4. El comerç4. El comerç

82. • Exportacions
• Importacions
Creixement
• Obertura economia global
• Ingrés CEE
• Globalització econòmica
ExportacionsExportacions
• Béns d’equipament
• Automòbil
• Aliments
• Catalunya, Madrid i
País Valencià
ImportacionsImportacions
• Béns d’equipament
• Automòbil
• Energia
• Catalunya, Madrid i
Andalusia
Balança comercial
deficitària
Àrees del comerç
exterior
Àrees del comerç
exterior
• Comerç amb Europa
(especialment, la UE)
• Resta del món: Xina i
OPEP; Amèrica
amb
Balança comercial
deficitària
Política comercial
exterior
Política comercial
exterior
• UE: lliure circulació i aranzels a tercers
• OMC: liberalització
Promoció exportacions
IES Joan Fuster
(Bellreguard)
4. El comerç4. El comerç