2. Definició
Taxa
d’urbanització
Menys 10% població
Dimensions mitjanes
(5.000- 10.000 hab.)
Militars i estratègics
Político-administratiu
Econòmics
Religiós
Culturals
Factors
El Procés
d’Urbanització
en Espanya
Urbanització
Preindustrial
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
3. El Procés
d’Urbanització
en Espanya
Urbanització
Preindustrial
Factories comercials gregues i
fenícies (ss. IX i VIII a. C.)
Empúries, Cadis, Màlaga,
Cartagena
(Tartessos)
Roma
Antiguitat
Assentaments protourbans indígenes
Fundacions urbanes amb funcions
militars, administratives, polítiques,
econòmiques...
Creació xarxa urbana (calçades)
Edat
Mitjana
Ciutat Islàmica
Aprofitament xarxa urbana existent
(Saraqusta, Balansiyya)
Ciutats noves (Madrid)
Reconquesta: barris musulmans (moreries)
Ciutat Cristiana
s. X- XII: Expansió urbana
expansió regnes nord i repoblació
Baixa edat mitjana: procés urbanització
per reactivació del comerç
Edat
Moderna
s. XVI – Creixement urbà per expansió econòmica
s. XVII – Estancament per crisi econòmica i demogràfica
s. XVIII – Reinici urbanització per enfortiment poder reial,
recuperació demogràfica i econòmica
Valentia, Legio VII,
Caesar Augusta,
Emerita Augusta
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
14. Fins
Guerra
Civil
Taxa
d'urbanització:
creixement fins
40%
-Auge mineria del carbó
-Augment inversió nacional (x repatriació
capital colònies i x PGM)
-Impuls obres públiques Dictadura
-Política proteccionista industrial
Inici expansió industrial
començaments s. XX
1936- 1959
Guerra Civil
i postguerra
Alentiment
creixement
Taxa d'urbanització
-deteriorament i desabastiment urbà
-Política contraria a la urbanització
-Política favorable a la ruralització
Creixement urbà
en grans capitals
Política autàrquica i afavoriment
estratègic indústries bàsiques:
Cantàbric, Barcelona i Madrid.
1960- 1975
desenvolupisme
màxim
creixement
urbà
Desenvolupament
industrial
Política Pols Desenvolupament (cap.
de província)
Consolidació aglomeracions urbano-
industrials del nord-est d'Espanya
Èxode rural
Sols grans ciutats
Desenvolupament
sector terciari
Expansió turística Centres litorals
El Procés
d’Urbanització
en Espanya
Urbanització
Industrial
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
15.
16.
17. Desacceleració
Creixement Urbà
- Crisi energètica i industrial
- reducció creixement natural
- reducció migracions
Canvi Factors
Urbanització
- Pèrdua importància indústria:
Desindustrialització
- Declivi model urbanització industrial
- Tendència dispersió industrial
- Canvis estructura industrial:
- Alta tecnologia = menys mà d'obra
Tendència
Dispersió Urbana
(Ciutat difusa)
- Millora comunicacions
- Tendència descentralització economia
- Dispersió urbana àrees descongestionades
- Activitats terciàries motor grans
metròpolis
- Ascens centres turístics
- Creixement capitals amb activitats
terciàries de baixa qualificació
El Procés
d’Urbanització
en Espanya
Urbanització
Postindustrial
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
18. MORFOLOGIA
URBANA
DEFINICIÓ
ELEMENTS
EMPLAÇAMENT
Espai i forma urbana
Posició respecte a l'entorn
PLA
Qualificació urbanística
SITUACIÓ
USOS SÒL
- Rústics
- Industrials
- Comercials
- Residencials, urbanitzable
- Serveis urbans, equipaments
Trama urbana:
Tipus Edificació: col·lectiva/individual, alçària...
CONSTRUCCIÓ
EDIFICACIO
Creixement lent (1 edificis, 2n carrers)
Domini cantons rodons, carrers tancats i estrets
Absència places
Adaptació a l'emplaçament (rius i relleu) i clima
Inadaptació a circulació actual de trànsit rodat
Creixement ràpid i planificat
Construit en època de gran creixement
Carrers amplis de traçat rectilini
Jerarquització eixos principals i secundaris
Presència de places, parcs i equipaments
Avantatges: adaptació al trànsit rodat actual
Inconvenients: inadaptació al relleu i clima
Irregular
Ortogonal
Radiocèntric Carrers radials amb anells concèntrics
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
22. Muralles: vestigis defensius i fiscals
Pla irregular: (origen medieval, musulmà)
Pla regular (Renaixement i Barroc)
Trama tancada
Edificació unifamiliars, baixes, corrals i horts
Edificis simbòlics.
Socialment: centre, poder i elits urbanes; perifèria: treballadors
Època
Industrial
Destruccions del plànol
Objectiu: rendibilitzar el sòl
Construcció grans vies
Instal·lació funcions terciàries (banca, comerç…)
Correcció traçats tortuosos a rectilinis
Desamortitzacions: Eixamplament carrers i
places
Correcció traçats tortuosos a rectilinis
CASC
ANTIC
Reformes
Plànol
Edificació
Substitució edificis x major alçària
Deteriorament resta
Densificació per a aprofitar l'espai
Reutilització edificis després desamortització
Verticalització edificació (3 a 5 plantes)
Estil arquitectònic: historicista
Construcció: nous materials (ferro, vidre)
Usos sòl
Terciarització (activitats alta rendibilitat)
Conversió nucli antic en CBD
Desplaçament usos Residencials perifèria
Nous problemes: tràfic, deteriorament barris,
marginalitat, contaminació
Socialment
Abandonament centre burgesia
Reocupació per grups socials baixos ingressos
Època
Preindustrial
s. XIX
1 ⅓ s XX
Anys 60
s. XIX
s. XX
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
23. Casc antic II.
ACTUALITAT
(des de 1975)
Recuperació morfologia tradicional
Rentabilització alts preus
Peatonalitzacions i enjardinament places
Ajudes rehabilitació i reutilització
immobles
Usos tradicionals (residencials)
Usos turístics, comercials i
administratius
Alt preu sòl: difícil rentabilització
particular
Menys residents i més empleats i
consumidors
Saturació trànsit: Peatonalitzacions i
restriccions trànsit, impuls transport públic...
Envelliment població
inici polítiques
de rehabilitació
objectius
mesures
Usos
sòl
problemes
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
24. L'eixample
millora de transports
creixement demogràfic
desenvolupament noves classes socials
Situació precària centre històric:
insalubritat, densificació…
Origen
Tipus
Causes
L'eixample burgués
Barris obrers i industrials
Barris ajardinats
2ª ½ s. XIX– s. XX
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
25. L'eixample
Ideals
burgesia
Pla: regular en quadrícula, carrers amples, espais
verds
Trama: baixa densitat (espais oberts i parcs)
Edificació: historicista (palauets i viles) i de
mitjana altura
Usos: residencial burgés amb alt preu solars
I. L'eixample
Burgés
Evolució
Segle
XIX
Segle
XX
Trama: densificació
Edificació: major verticalització (blocs de pisos)
Usos: residencials i terciaris (oficines i comerços)
Ordre (pla regular) i higiene (pavimentació i
clavegueram)
Fàcil control policial ciutat
Fe en el progrés i rebuig passat (destrucció
muralles i edificis simbòlics)
Bulevard: concepció espai burgesia
Concepció economicista ciutat (especulació)
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
29. II.
Barris Obrers
Barris marginals de població obrera
Habitatges de baixa altura i
dimensions
Establiment perifèria
Instal·lacions industrials i
infraestructures
Zones insalubres
Vies d'accés a la ciutat
Estacions de ferrocarril
Indústries (escorxadors, mercats,
fàbriques…)
Escàs valor i preu
Ús del Sòl
Localització
Origen
Característiques
Evolución
Pla divers per falta de control del
sòl
Trama tancada i densa
Habitatges d'escassa dimensió i
qualitat
No depenen del ferrocarril ni carretera
Abandonament progressiu per
buidament industrial i consegüent
deteriorament
Incorporació a la ciutat i consegüent
revalorització
Requalificacions per a altres usos
Creació
Actualitat
L'eixample
Prop o
junt
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
34. III. BARRIS
AJARDINATS
Finals segle XIX – 1 ⅓ s. XX
Creació
Origen Difusió idees naturalistes i higienistes
Característiques
Models
Barris-habitatge unifamiliars amb jardí
Ocupació per classes mitjanes o proletariat
Habitatges subvencionats
Cases barates i monòtones
Ciutat lineal d'arturo sòria (interrelació camp- ciutat)
Ciutat jardí
L'eixample
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
35. LA PERIFERIA
ACTUAL
(des de 1940)
Evolució
1940- 1955 (postguerra)
escassa activitat constructiva
urbanització marginal
1955- 1975 (desenvolupisme):
Creació espontània extenses perifèries via d'accés i àrees perifèriques
Eradicació xabolisme: promocions VPO
Des de 1975: (ciutat difusa)
Mescla usos sòl
Perifèries més allunyades
Límits imprecisos àrees periurbanes
Tipologia
Barris
residencials
Barris
Infrahabitatge
Àrees industrials i
equipament
- Barris infrahabitatge
- Barris habitatges protegits
- Polígons habitatge
- Ciutats dormitori
Polígons industrials
- Àrees d'equipament
Xaboles, barraques,
Chozas…
Característiques
Sòl rústic de propietat il·legal
Sense organització urbanística
Habitatges autoconstruïts
Deficiències i sense serveis elementals
Perfil: immigrants, minories marginades...
Localització en perifèria de grans ciutats
Màxim apogeu anys 60 i 70 (120.000 uds.)
Anys 70: substitució per blocs de pisos en alçària
Actualitat: campanyes d'eradicació i reallotjament (integració)
Evolució
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
43. A Partir de 1960, amb màxima expressió anys 70
Finalitat: reubicar població xabolista i marginal
Blocs o torres en forma de H
Paisatge urbà monòton: "colmenas"
Desaparició concepte tradicional de carrer
Promocions municipals
Barris VPO
Polígons
habitatges
- Localització en la franja periurbana
- sòl residencial
- Classe mitjana i alta
- Habitatges exemptes, adossades, urbanitzacions...
- causes: ideologia naturalista i difusió de l'automòbil
Característiques
Màxim Desenvolupament: anys 50
Habitatges amb ajuda estatal i limitació de preu
Construcció: blocs de 4- 6 plantes sense Ascensor, monòtones,
Baixa qualitat constructiva i formal
Falta de serveis i equipaments (jardins, comerços)
Ciutats
dormitori
Evolució
Polígons i
parcs
Industrials
- A partir de nuclis rurals pròxims
- gran varietat de formes i grandàries
Activitats industrials i tecnològiques
Prop principals vies de transport
Superfícies comercials: hipermercats, factories
Àrees
d'equipament
Anys 60: sense control i impacte mediambiental
Actualitat: parcs empresarials i tecnològics amb
elevada qualitat mediambiental
Superfícies d'equipament: hospitals, universitats
LA PERIFERIA
ACTUAL
(des de 1940)
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
49. Aglomeracions
Urbanes
Unió ciutat principal i nuclis urbans perifèrics
Independència administrativa, econòmica i funcional
Àrea
Metropolitana
Centre: ciutat central
Influència àrea central sobre nuclis urbans de l'àrea
Especialització funcional:
• Ciutat central: ocupació i servicis
• Àrea metropolitana: activitats econòmiques i
habitatges treballadors
Xarxa de comunicacions directa
Moviments pendulars de població
Estil de vida urbà
Perfil: joves i varietat social
Estructura espacial en corones concèntriques
Origen: 1r 1/3 segle XX (principals capitals: Madrid,
Barcelona, València, Bilbao, Sevilla…)
Auge: 1960 i 1975
Actualitat en transformació:
• Expansió territorial
• Descentralització població i activitats
econòmiques
• Creixent dotació infraestructures i servicis
• Especialització d'activitats.
Necessitat ordenació de l'espai metropolità
Densificació demogràfica i constructiva
Solució: dispersar activitats a ciutats mitjanes
Garantir connexions transports dins l'àrea i xarxes nacionals
Evitar la pressió urbana conservant espais verds
Definició
Característiques
Evolució
Problemes
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
50.
51. Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
Àrea metropolitana de
Madrid
57. Conurbació litoral de la Costa del Sol malaguenya.
Font: DigitalGlobe 2008.
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
58. Aglomeracions
Urbanes
Aglomeracions
Urbanes
Regió
Urbana
àrea urbana discontínua, integrada per ciutats disperses
Definició
Característiques
Origen
Problemes
Densitat elevada
difusió sobre l’espai de les característiques
urbanes
Independència administrativa, econòmica i
funcional
Orígens: creixement paral·lel diverses ciutats.
Similars àrees metropolitanes
Exemples Centre Astúries
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
60. Aglomeracions
Urbanes
Megalòpolis
Unió successives conurbacions o àrees
metropolitanes.
Definició
Característiques
Tendències
• Elevada densitat de població en grans
extensions
• Xarxa transport densa i eficient
• Concentració riquesa, coneixement i poder
polític
• Elevada especialització funcional
• Inexistència Espanya actualitat
Segovia, Guadalajara, Toledo, Madrid
Mega-región València-Barcelona-
Marsella-Lyon
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
61. Elements
Sistema
Urbà
Rang 1: Madrid i Barcelona (+ 3 mill.)
Rang 2. València i sevilla ( 0,5 a 1,5 mill.)
Rang 3: 14 ciutats (0,25 a 0,5 mill.)
Rang 4: 20 ciutats (0,1 a 250.000 habs.)
Anomalia: bicefàlia
Madrid-Barcelona
Rank-Size
Funcions
Ciutats primàries
Ciutats secundàries
Ciutats primàries
El SISTEMA
URBÀ
Àrea
d’influència
Jerarquia
Metròpolis
Ciutats Mitjanes
Ciutats petites
Nacionals
Regionals
Subregionals
Madrid i Barcelona
Ciutats milionàries
Especialització funcional
Influència nacional
Integració sistema urbà
global
500-750.000 habitants:
València, Sevilla, Bilbao,
Màlaga i Saragossa
Funcions diversificades
Serveis especialitzats
Influència nacional-regional
200.000-500.000 habitants
Funcions diversificades
Serveis especialitzats
Influència regional
Llocs centras i
àrea d’influència
50.000-250.000 habitants
Funcions menys diversificades
10.000-50.000 habitants
Funcions escasses i poc especialitzades
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
62.
63.
64. Relacions
Urbanes
Fluxos: econòmics, demogràfics...
Direcció:
Unidireccionals: domini-subordinació
Bidireccionals: integració-competència
Definició
Madrid Relacions intenses amb altres metròpolis (Barcelona)
El SISTEMA
URBÀ
Barcelona
Quadrant
Nord
Àrea major integració
Intensa relació metròpolis
Relacions menors i incompletes
Predomini relacions comarcals
Frontera Portugal: major desconnexió
Zones mal connectades: Meseta meridional,
Cantàbric occidental i Andalusia oriental
Menor influència
Àrea influència intensa: orient i Balears
Resta
Sistema
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
65. Sistema
Urbà
El SISTEMA
URBÀ
Eix més dinàmic: indústria, serveis i turisme
• Català: Barcelona
• Valencià: influència de valència sobre Albacete, Múrcia i
Alacant
• Andalús: influència de Sevilla sobre Badajoz, Màlaga i
Granada
• Eix Guadalquivir (de Cadis a Jaén)
• Eix litoral andalús (d'Almeria a Huelva)
Eixos molt discontinus:
• Eix gallec (la Corunya i Vigo)
• Eix cantàbric (triangle asturià- lleonés i basc- perifèria,
centrat a Bilbao, inclou navarresa, La Rioja, Burgos i
Santander)
• Eix aragonés: Saragossa, amb connexions amb la
Rioja,
• Navarra i Catalunya
Espai poc articulat desequilibrat per Madrid:
• Sistema val·lisoletà: Valladolid, Salamanca, triangle
Asturià i Bilbao
• Subsistema madrileny: Madrid.
Fragmentació territorial i predomini ciutats especialitzades
• Subsistema balear: vinculat amb Barcelona, palma de
Mallorca sobre la resta
• Subsistema canari: dos metròpolis equilibrades i
relacionades, tot i que molt aïllades (debilitades)
Disposició semianular perifèria
Espai interior poc urbanitzat
Excepció interior: madrid
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
68. Canvis recents
Sistema Urbà
El SISTEMA
URBÀ
Monocèntrics
primats
• Ciutat principals
• Nivells intermedis
Constitució sistemes
urbans regionals
Monocèntrics
jerarquitzats
Policèntrics
• Primacia diverses ciutats
• Distribució funcions
• Fluxos bidireccionals
• Predomini aglomeració urbana
principal
• Inexistència nivells intermedis
• Relacions unidireccionals
Jerarquia
europea
• Dorsa Europa (Sud UK-Nord Itàlia)
• Eix Mediterrani
• Eix atlàntic (Finisterres)
• Interior i sud
Sistema de
ciutats europeu
Connexió amb
Europa
• Eix Lisboa-Barcelona
• Arc Mediterrani
• Dorsal Europea
• Metròpolis globals (London i París)
• Centres europeus (Madrid i
Barcelona…)
• Metròpolis potencials (Bilbao,
València, Palma de Mallorca)
• Metròpolis dèbils (Sevilla)
• Declivi algunes ciutats
• Canvis interior sistema urbà global
• Competència internacional
• Relatiu aïllament urbà Espanyol (ex.
Madrid, Barcelona i zones turístiques)
Transformació
sistema ciutats
global
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
81. Agents
Socials
La producció
de l’espai
urbà
Època
Postindustrial
Propietaris
Època
Industrial
Promotors i immobiliàries
Empresaris industrials
Ciutadania
2 ½ s. XIX -
1 ⅓ s. XX
• Reconstrucció (Gernika, Oviedo...)
• Legislació habitatge
• Organització creixement urbà
- Llei del sòl i ordenació urbana (1956)
- Plans generals d’ordenació urbana
Autarquia
(1939-1959)
Desenvolupament
1960-1975)
• Edificació destructiva
• Excessiva alçària, densitat i poca
qualitat
• Problemes ambientals i trànsit
• Regularització plànol
• Plans de sanejament
• Millora serveis i equipament
Planificació
Urbana
Poder polític
Estat autonòmic
Democratització
Globalització
• Plans estratègics revitalització
• Màrketing urbanístic (València...)
• Endeutament i corrupció
• Competència ordenació urbanística
municipal i autonòmica
• PGOU: plans parcials i especials
• Participació social planificació
Fran Cadenas – IES Joan Fuster (Bellreguard)
105. • Abascal Altuzarra, F. et al., Geografía, Santillana, 2009.
• Adiego Sancho, P. y Velilla Gil, J., Geógrafos. Libro digital e interactivo para la asignatura
de Geografía de 2º de bachillerato.
• Buzo Sánchez, I., Recursos de Ciencias Sociales, Geografía e Historia (web)
• Colmenero Vicente, P., Página personal de Pedro Colmenero
• Del Pozo, J., Geografía de España (blog),
• Estrabón. Geografía de España (web)
• García, A., Algargos, Geografía España. Materiales didácticos para la Geografía
• García, A., www.slideshare.net/algargos
• Gutiérrez Baena, S., Geografía de España (web)
• INE, Anuario Estadístico de España 2009
• ---, España en cifras 2009
• ---, Encuesta de Población Activa (primer trimestre de 2010)
• ---, Tendencias demográficas durante el siglo XX en España (2004)
• Méndez, R. et al., Geografía, SM, 2009.
• Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, Banco Público de Indicadores
Ambientales
• Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, www.mityc.es
• Muñoz Delgado, Mª C., Geografía, Anaya, 2003 y 2009.
• SANCHIZ TORRES, SERGIS, http://www.slideshare.net/sergisanchiz
• Viquipèdia
• Wikipedia
REFERÈNCIES